Drets Socials reconeix pagaments indeguts de 167 milions d'euros en prestacions socials

El Departament de Drets Socials reconeix haver pagat indegudament 167,5 milions d'euros a usuaris beneficiaris de les diferents prestacions socials de la Generalitat, en el període comprès entre l'any 2016 i el 2024. 

És la conclusió principal d'un nou informe de la Sindicatura de Comptes. Després d'una primera entrega l'any passat, en què assenyalava mancances greus en la contractació de centres de menors, ara identifica deficiències en les ajudes socials. 

No només quantifica els pagaments indeguts en totes les prestacions, sinó que constata que no arriben a les persones que realment les necessitarien percebre, que no s'ha promogut un marc de transparència i que els mecanismes de control han estat ineficaços. 

Els pagaments indeguts

Fins a 70,6 milions d'euros en prestacions de dependència; 43,8 milions d'euros en pensions no contributives; 36 milions d'euros de la renda garantida de ciutadania, o 14 milions d'euros de complements de pensions no contributives. 

Són les xifres més destacades dels pagaments indeguts que el Departament de Drets Socials reconeix haver fet entre el 2016 i el 2024. Uns diners que no haurien d'haver-se pagat als usuaris als quals van destinar-se, perquè no complien els requisits de les diferents normatives. 

La Sindicatura de Comptes descriu que gairebé 156 milions d'euros estan en tràmits de reclamació, però que almenys 7,1 milions d'euros ja no es podran recuperar perquè l'antiguitat d'aquestes liquidacions fa que ja hagin prescrit.

No és la primera vegada que s'apunta mala praxi de l'administració: la síndica de greuges ja va mostrar la seva oposició la tardor de l'any passat al fet que el govern demanés a 8.500 persones el retorn dels pagaments de la renda garantida. 

L'informe adverteix que la quantitat total de 167 milions d'euros pagats indegudament podria ser superior. Així, detalla que, per exemple, en el cas de la prestació de la renda garantida de ciutadania, falten per analitzar més de 32.000 expedients. 

Un disseny de prestacions ineficient

L'informe de la Sindicatura de Comptes també conclou que el Departament de Drets Socials "no té accés directe ni disponibilitat immediata de la totalitat de les dades vinculades a les prestacions econòmiques que gestiona". 

D'aquesta manera, cita que les ajudes socials s'administren amb fins a vuit aplicacions informàtiques diferents externalitzades a quatre proveïdors, i que una mateixa prestació a vegades es fragmenta en dues aplicacions separades. 

"Dificulta l'extracció de dades", conclou la Sindicatura. I això provoca dilacions en la tramitació de les diferents prestacions, amb retards d'entre tres i sis mesos. 

Fins i tot, la ineficiència en les ajudes als joves extutelats fa que tardin fins a 10 mesos a percebre les primeres quantitats. I els endarreriments, alhora, provoquen cobraments sobtats de fins a cinc i sis mesades de cop. 

Les prestacions no arriben a qui haurien d'arribar

Per una banda, la Sindicatura aconsegueix detallar un centenar de casos que cobren dues prestacions al mateix temps, el cobrament de les quals seria incompatible. 

També identifica que, l'any 2022, 1.241 persones cobraven la renda garantida mentre tenien de manera continuada un contracte laboral a temps complet, fet que exclouria la possibilitat que cobressin la prestació. 

Exemples d'incompatibilitats que s'han anat produint, mentre bona part de la població en situació de pobresa severa continua sense percebre l'ajuda social. 

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un percentatge més elevat de persones que no accedeixen a la renda garantida de ciutadania, tot i que tindrien dret a percebre-la: un 67%, segons dades de l'Airef. 

O una altra dada: només el 25,3% dels infants en situació de pobresa severa són beneficiaris de la renda garantida, deia la Sindicatura de Greuges el 2024. 

I el nou informe constata que les partides econòmiques per dotar de contingut les prestacions són "marcadament insuficients":

El volum de recursos necessaris per donar resposta a la pobresa severa s'estima en prop del doble del volum assignat."

Prestacions a joves extutelats

A partir de la informació facilitada per la Generalitat sobre totes les prestacions, la Sindicatura de Comptes només ha pogut creuar dades i extreure conclusions sobre la renda garantida de ciutadania i les ajudes per a joves extutelats. 

Sobre aquestes últimes, Drets Socials xifra en 250.000 euros els pagaments indeguts entre el 2016 i el 2024. Però l'òrgan fiscalitzador aconsegueix fer-ne un càlcul molt més elevat en un període més reduït. 

Concretament, del 2019 al 2022, la Sindicatura de Comptes eleva a 4,7 milions d'euros la quantitat de diners indegudament pagats als joves que han passat pel sistema de protecció a la infància i l'adolescència. 

I xifra que, dels 3.759 beneficiaris, 1.034 van percebre una quantitat de diners superior a la que els pertocava. També concreta que 113 joves estaven donats d'alta laboral en una altra comunitat autònoma, fet que hauria hagut de donar lloc a l'extinció de la prestació. 

La Sindicatura atribueix l'existència d'aquests pagaments indeguts als "riscos" que suposa l'externalització del servei que ha de vetllar pel seguiment de les prestacions. 

Un servei, el SEVAP, adjudicat el 2022 per la consellera Violant Cervera a dues fundacions del tercer sector unides en una unió temporal d'empreses: l'UTE Fundació Resilis - Fundació Mercè Fontanilles. 

Les dues fundacions gestionen, pel seu compte, pisos d'acollida. I conjuntament són les encarregades, des del SEVAP, de modular les prestacions que han de cobrar els joves, fent-los participar d'un copagament dels pisos d'acollida si troben feina i tenen ingressos pel seu compte.

El fet que les mateixes entitats que acullen els joves siguin les que han de controlar el copagament que fan els joves del pis on viuen provoca, segons la Sindicatura, "una situació de risc de conflicte d'interès en la presa de decisions per part dels responsables d'aquestes entitats col·laboradores". 

L'informe lamenta que l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, que depèn de Drets Socials, apunti que "quan es detecta que un usuari té ingressos que superen el llindar s'activa el requeriment de copagament, però no es revisa el període anterior a la detecció ni es fan modificacions per compensar o rescabalar els copagaments no exigits en períodes anteriors". 

I per aquest motiu, la Sindicatura de Comptes retreu a la Generalitat que no hagi exigit una transparència efectiva i regular de les activitats que duen a terme les entitats adjudicatàries. 

Diversos treballadors i extreballadors d'aquest servei han denunciat els últims mesos "places fantasma" i desgavell en les prestacions, motiu pel qual l'Oficina Antifrau n'ha protegit un. 

L'informe que pròximament ha de publicar Antifrau podria aportar més informació sobre si les entitats adjudicatàries haurien pogut enriquir-se indegudament amb l'acollida de joves. 

El 26 de maig, en roda de premsa, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar justament que internalitzarà una altra vegada el SEVAP i que passarà a ser directament competència de la Direcció General de Prestacions Socials.