França autoritza l'entrega de Josu Ternera a Espanya per ser jutjat com a exdirigent d'ETA
La justícia francesa dona el vistiplau perquè l'històric exdirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera, sigui lliurat a Espanya.
Aquest dimecres, el Tribunal d'Apel·lació de París s'ha pronunciat a favor sobre l'última euroordre contra l'exetarra, emesa per l'Audiència Nacional el desembre passat, que el reclama per ser jutjat a Espanya acusat de dirigent terrorista.
Un lliurament diferit
El president de la sala del tribunal francès ha precisat que el lliurament quedarà aturat en espera que es resolgui l'últim cas obert contra Josu Ternera a França, sobre el qual es dictarà sentència el 2 de juliol.
A més, a l'ajornament de l'execució de l'euroordre s'hi afegiria el compliment d'una eventual pena que se li pogués imposar, segons ha puntualitzat el jutge.
La Fiscalia francesa demanava per a aquest cas una pena de cinc anys de presó per a Ternera, exempts de compliment, és a dir, que només els hauria de complir entre reixes en cas de reincidència.
La sentència pot ser objecte d'un recurs posterior davant el Tribunal Suprem que trigaria uns mesos, un temps que també s'afegiria a l'ajornament de l'extradició d'Urrutikoetxea.
Pel que fa a l'euroordre acceptada ara per la sala d'instrucció, va ser cursada per l'Audiència Nacional el 3 de desembre i té a veure amb el seu presumpte paper en la direcció d'ETA des que va fugir d'Espanya el 2002 fins que va ser capturat als Alps francesos el maig del 2019. Un càrrec pel qual podria ser condemnat a Espanya a una pena de 15 anys, segons ha dit el jutge de la sala del tribunal de París.
L'històric etarra, de 75 anys, viu al País Basc francès en llibertat sota control judicial, i l'advocat que ha assistit a l'audiència en nom seu, Laurent Pasquet-Marinacce, no s'ha pronunciat sobre si recorrerà contra la decisió al Tribunal Suprem.
Euroordres anteriors i casos pendents
L'euroordre acceptada aquest dimecres és molt semblant a una altra per a la qual el Tribunal d'Apel·lació de París ja havia donat el vistiplau el 2020.
Tot i denegar-la per l'acusació d'un delicte de lesa humanitat, com reclamava l'Audiència Nacional, i que no existeix a França, es va admetre l'acusació pel càrrec de pertinença a una organització terrorista, i no com a dirigent, cosa que suposava una pena màxima de 12 anys i no de 15, com la d'ara.
A l'audiència del 25 de març per examinar el fons de la petició, el fiscal de la sala d'instrucció havia donat per fet que, si aquesta nova euroordre tirava endavant, l'anterior seria anul·lada per la justícia francesa.
França també va aprovar −i ja és definitiu− el lliurament a Espanya de Josu Ternera perquè sigui jutjat per la seva presumpta implicació en l'atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987 en què van ser assassinades onze persones, i que com les altres està pendent del final dels procediments a França.
La decisió del Tribunal d'Apel·lació de París rebutja la demanda de l'home que va llegir el comunicat de dissolució d'ETA el maig del 2018.
Els advocats de l'exetarra van demanar que la justícia francesa sol·licités un suplement d'informació a l'Audiència Nacional, abans de dictaminar sobre l'euroordre. Aclarir en quines condicions estaria si fos lliurat i si eventualment fos condemnat, tenint en compte l'edat i l'estat de salut, per tal d'analitzar les garanties que podia donar la justícia espanyola.
