Un estudi de la UPF demostra científicament l'impacte dels atemptats de l'11-M en el sentit del vot a les últimes eleccions
Un estudi d'un professor de la Universitat Pompeu Fabra demostra científicament que els atemptats de l'11-M van influir en els ciutadans a l'hora de dipositar el seu vot fins al punt de capgirar totalment el que preveien els últims sondejos. El treball, que es basa en els vots emesos per correu tant anteriors com posteriors a l'atemptat, es publica en el número 1000 de la col·lecció "Working papers", una prestigiosa revista científica nord-americana.
Tot i que fins ara hi havia la convicció generalitzada que si els atemptats de l'11-M no s'haguessin produït els populars seguirien al govern, ara un estudi rigorós ho ha demostrat científicament. L'estudi compara els vots del 14-M emesos per correu, per tant anteriors a l'atemptat, i els del dia 14 i conclou el mateix: l'atemptat va capgirar les eleccions.
L'impacte emocional sota el qual els ciutadans van anar a votar el 14 de març del 2004 va influir de manera decisiva en el resultat. L'estudi demostra la gran disparitat entre el comportament del vot per correu fet des de l'estranger abans dels atemptats de l'11-M amb els resultats finals de les eleccions ja sota els efectes dels atemptats. Un comportament que no coincideix en cap de les tres eleccions anteriors que l'estudi també ha analitzat. En aquells casos, el vot per correu des de l'estranger, aproximadament un milió de paperetes, era una foto molt més fidel dels resultats finals.
El que el professor ja no veu objecte d'estudi són les causes que van poder fer capgirar unes enquestes que donaven una victòria del PP sobre el PSOE.
Sens dubte, tres dies després de l'atemptat, aquella va ser una jornada electoral atípica i de dol com ho va demostrar gràficament un crespó negre que es va situar aquell dia en el col·legi electoral del Pozo de Tío Raimundo, un dels escenaris dels atemptats.
L'impacte emocional sota el qual els ciutadans van anar a votar el 14 de març del 2004 va influir de manera decisiva en el resultat. L'estudi demostra la gran disparitat entre el comportament del vot per correu fet des de l'estranger abans dels atemptats de l'11-M amb els resultats finals de les eleccions ja sota els efectes dels atemptats. Un comportament que no coincideix en cap de les tres eleccions anteriors que l'estudi també ha analitzat. En aquells casos, el vot per correu des de l'estranger, aproximadament un milió de paperetes, era una foto molt més fidel dels resultats finals.
El que el professor ja no veu objecte d'estudi són les causes que van poder fer capgirar unes enquestes que donaven una victòria del PP sobre el PSOE.
Sens dubte, tres dies després de l'atemptat, aquella va ser una jornada electoral atípica i de dol com ho va demostrar gràficament un crespó negre que es va situar aquell dia en el col·legi electoral del Pozo de Tío Raimundo, un dels escenaris dels atemptats.
