Worldcom té un forat de 4.000 milions de dòlars que s'amagava amb un frau comptable
Com es poden amagar 4.000 milions de dòlars? Aquesta és la pregunta que haurà de respondre l'exresponsable màxim de les finances del gegant de les telecomunicacions Worldcom. Una auditoria ha revelat que falten aquests diners i el comptable de l'empresa, Scott Sullivan, ha estat acomidat. Andersen va ser l'empresa que va auditar Worldcom fins al març d'aquest any. Ara només queda acomiadar 17.000 treballadors per equilibrar el balanç de l'empresa. El cas de Worldcom és un més a afegir a la llarga llista d'escàndols que estan provocant la caiguda lliure de les borses de tot el món.
La multinacional nord-americana de les telecomunicacions Worldcom ha acomiadat el seu comptable, Scott Sullivan, en saber, després d'una auditoria interna, que s'havien comptabilitzat de manera fraudulenta més de 4.000 milions de dòlars (4.124 milions d'euros) en els últims trimestres. "Com a resultat d'una auditoria interna, s'ha determinat que certes transferències entre els costos i els comptes de capital de Worldcom no s'ajusten als principis de comptabilitat", ha explicat l'empresa.
Però els acomiadaments no s'acaben amb el director financer. La companyia vol despatxar el 20% de la plantilla de treballadors, uns 17.000. Això estalviarà 900 milions de dòlars (928 milions d'euros). A més, el vicepresident de Worldcom i supervisor de comptes, David Myers, ha dimitit.
L'empresa de telecomunicacions indica que els balanços trimestrals es van inflar artificialment de beneficis. L'empresa d'auditoria externa, que fins al mes de març va ser Andersen, no va detectar el frau o, potser com en el cas d'Enron, el va amagar. Després, una altra auditora, KPMG, se'n va fer càrrec. No és el primer escàndol de l'empresa, el mes d'abril l'aleshores president, Bernard Ebbers, va haver de dimitir per un préstec que l'empresa li va fer a títol personal.
Res d'això podia imaginar-se fa només tres anys, quan la confiança en la nova economia era il·limitada i la borsa marcava màxims històrics. La demanda antimonopoli contra Microsoft va marcar el principi de la caiguda. Just en aquella època, Bill Gates acaparava portades de la revista econòmica de referència, "Fortune". Internet era la resposta a tots els problemes, i tothom s'apuntava al "boom" tecnològic. Empresaris com Jeff Bezos, d'Amazon, eren nous ídols, i Yahoo era l'empresa del futur. El creador de Napster, ara en fallida, era un exemple d'emprenedor, i Jean-Marie Messier, de la companyia de comunicacions Vivendi, el directiu europeu de més èxit i, ara, a un pas de dimitir. La bombolla, finalment, va esclatar.
Worldcom amenaça d'arrossegar amb ella algunes empreses europees molt sòlides, que no tenen res a veure amb les telecomunicacions. És el cas d'algunes asseguradores, com Allianz o Munich Re, que hi tenen molts diners invertits i ara s'exposen a enormes pèrdues.