10 quilos d'or al coll: la història viral que ens porta fins a un dels homes més rics de la història

Les dimanches a Bamako, c'est les jours de mariage. Les dimanches a Bamako, c'est les jours de mariage.

Sí, sonen aquests sons africans al Catalunya Nit. Vol dir que és hora de saludar l'Èlia Borràs, a qui ens atende és de Burkina Faso. Elia, bona nit. Hola, bona nit, Agnès. Al Catalunya Nit avui hem parlat de l'Smidtern, d'aquestes eleccions de mig mandat dels Estats Units, però també volem veure com afecten al món els mercats. I en aquest cas, de l'or. Parlarem de l'or, perquè ahir, 4 de novembre, el seu preu va recuperar la barrida dels 4.000 dòlars per onça, tot plegat pel panorama d'incertesa que havien provocat aquestes eleccions. El que no canvia, però, és que els inversors el continuen veient l'or com un valor a refugi. Ara en parlarem, però tu, Elia, vols començar avui amb una imatge molt cridanera.

Sí, imagina't arribar a un casament Agnès i que una de les familiars de les 16 novies, perquè era un casament multitudinari, vesteixi amb un culleret de 10 quilos d'or que li va des del coll fins al peu. Això ha passat a Bamako, que és la capital de Mali, i avui vull parlar de l'ostentació i acabarem per Mallorca, però anem a poc a poc. Molt bé. Som-hi, doncs. Som-hi. Primer de tot us explico. Aquesta fotografia la podem buscar, oi? Perquè és molt bona. La podeu buscar, la podeu buscar. És un vídeo que s'ha fet viral a les xarxes socials i, de fet, hi surt aquesta dona, que és una empresària maliana, que es diu Omou Sinenta, que és una dona multimilionària que es va presentar a un casament, com deia, multitudinari, de 13 parelles. Perdona, abans he dit 16, però són 13, o sigui, parelles que ho feien a la vegada, no?, i que pesava 10 quilos, que no podia gairebé ni caminar perquè, imagina't, carregat 10 quilos al coll, i a més l'acompanyaven unes dones que anaven amb maletes també plenes de diners. Això va passar quan? Diumenge, perquè com sentiu a la cançó, de fet, Diumenge, que és una cançó que diu Diumenge és el dia de casament a Bamako, és el gran dia que si tu vas per aquesta ciutat africana et trobaràs molts de casaments al carrer. Doncs aquesta dona va anar al casament i a

més és que està valorat amb 1,6 milions d'euros. Vull dir, has d'anar amb compte de no perdre'l perquè això són molts i molts diners. Sobretot el que no pots és escapar amb ell, tenint en compte aquests 10 quilos que a mínim portant-lo posat. Exacte, l'has de portar posat i és difícil que escapis perquè és un valor immens i una dona. El que volia explicar aquí també és que els casaments a l'Àfrica Occidental no és només això, la unió de dues persones, sinó que és la unió de dues famílies. I hi ha tot un procés que és molt interessant, que primer hi ha el casament tradicional i després el de l'estat civil. I el tradicional és el moment en què els homes de la família, pares, tios coneguts, van al poble, normalment ha de ser al poble veure la part, els pares i familiars de la dona, per pagar el que és la dot. Que la dot s'ha convertit no en diners, sinó també en un tema simbòlic que a vegades és, doncs, donar un xai, una cabra, una ovella, saps? Vull dir, depèn del que et demanin. Després hi ha uns productes, com per exemple és la cola, que és un fruit una mica sagrat i especial aquí, que a vegades també en demanen, i també a vegades es dona sal. Llavors que hi ha aquest ritual, que hi has d'anar, la part de l'home va

a buscar la mà de la dona. I un cop aquest negoci, diguem-ne, comunitari es tanca, el casament passa a la via civil, que és el que hem vist aquest vídeo a les xarxes socials d'aquesta dona passejant-se amb el culleret de 10 quilos d'or. I és un moment, això, de molta ostentació. Hi ha gent que fins i tot s'endeuta i demana crèdits i el casament és tot un acte social i molt, molt, molt important aquí a l'Àfrica.

Ara tu assenyalaves la cançó, aquesta cançó que estem sentint, Buen dimanche a Bamako. Per tant, subratlla aquesta idea dels diumenges, que és el dia de casament. Exacte.

Mira, pels cristians és sobretot els diumenges, i pels musulmans tant pot ser dijous, dissabte o diumenge. I aquí a Burkina també és així, i és. Jo ho veig molt perquè aquí quan estàs pel carrer o fins i tot des de casa sents molts de pitos de motos, de cotxes i és el moment del casament en què es trasllada la núvia a casa del nubi. I fixa't que jo un dia, i aquí com el periodisme això crec que és important conèixer el lloc on estàs, que jo el primer cop que vaig veure un casament em vaig espantar molt. Perquè hi havia molta gent amb motos, estàvem en una carretera de sorra, s'aixecava molta pols, i jo pensava, què està passant aquí, què està passant, no estic entenent res, i em vaig espantar perquè em pensava, no sé què era, i clar, al cap del temps ja m'he acostumat, i sé que quan sento molta gent amb sorolls de pitos i de motos i cotxes és que hi ha un casament.

Un casament que ara tu deies, aquests casaments són multitudinaris, és a dir, les parelles no tenen la seva pròpia festa, es barregen totes. Mira, a vegades no.

Aquest cas era multitudinari perquè crec que aquí la família també és un tema extens i la família a vegades no és només la de sang. Llavors van ajuntar cosins, cosins segons, cosins de tercer grau i van dir, mira, ho fem tots junts perquè, a més, el culleret no pot sortir tants dies, m'imagino. Perquè, saps? Ja ho fem tots junts i van així en aquest cas. I, a més, imagina't que aquesta dona no només va sortir amb el culleret. I, de fet, ella era la padrina d'aquest casament comunitari. A més, també va repartir uns 180.000 dòlars entre músics i els griots.

Aquí hi ha una idea d'ostentació i de demostrar el poder que tenen les famílies. D'això dels griots, alguna vegada ja ens n'has parlat, aquí al Catalunya.

Sí, crec que ho hem anat traient, que són aquests guardians de la memòria que apareixen als casaments, a funerals, a cerimònies, i canten a la família les gestes històriques dels seus avantpassats. I clar, imagina't aquesta dona que ara ha aparegut. És una manera que poder d'aquí segles, aquests griots que s'hauran anat transmetent la història, també diran que hi havia una dona molt rica que va organitzar aquests casaments, que va pagar. El menjar o que va donar diners d'una manera fins i tot filantròpica, no? És una manera d'explicar i construir la història i aparèixer amb aquest culleret i fer aquesta posició d'ostentació també és una manera de dir jo marco la història de la meva família i que els griots ho sàpiguen i ho recordin al llarg dels anys.

S'entén que en aquest cas era una família molt i molt rica, dinerada. Elia, l'últim dia que vas venir vam buscar l'or, no? I avui en veiem la importància de l'or, dels diners en aquests països d'Àfrica.

És curiós, perquè jo quan mirava el vídeo, i l'he vist moltes vegades per preparar-me a aquesta secció, hi ha molta gent que diu, i per què aquests diners no van, podríem dir, per construir escoles o per causes més socials. Però jo també ho vaig preguntar, i vaig venir ahir cap aquí, vaig trucar gent d'aquí per comentar-ho i per parlar-ho, i els deia, vosaltres què en penseu d'això? I em deien. Que cadascú faci amb els diners el que vulgui i que només faltaria que es deixessin de celebrar les pròpies festes i tradicions tot i la violència i un context a vegades, no a vegades, en aquest cas a Mali, de pobresa i em deien, és així la vida, com s'ha de seguir. I això, l'ostentació, és un tema aquí que quan la gent té diners. Jo he estat, per exemple, a les mines d'or, mira, hi torno a anar, a mines d'or on hi ha gent que té molts diners i veus el teu entorn i dius això és un lloc molt empobrit i gent amb uns cotxes de luxe, vull dir, que. Bueno, és curiós veure com aquestes contradiccions i com anar-les passant i entenent al final.

Després hi ha els països, ara parlaves de Mali, com a país productor d'or, a ells els ha anat molt bé el context internacional perquè aquest any 2026 el preu ha pujat a màxims històrics. Sí, de fet,

com el que deies al principi, Agnès, que avui l'or ha tornat a creuar la barrera dels 4.000 dòlars, des de l'agost que no arribàvem a aquest preu, i a Mali i a Burkina, aquests països que són productors d'or, de fet, Mali està dins dels 15 països que més or produeixen al món, els ha anat molt bé, perquè imagina't que al gener el preu era de 150.000 euros al quilo, més del doble que el 2024, vull dir que això ha anat pujant i això està salvant aquestes economies africanes, tant la de Mali com la de Burkina Faso. Qui és l'emperador Mansa Musa? Qui és aquest personatge històric també relacionat amb l'or entre el segle XIII i XV? Mali era encara un dels productors d'or del món, de fet en aquell moment encara ho era molt més car. I no existia Mali, el que era era l'imperi de Mali, i l'emperador més conegut ha sigut, al llarg de la història, Mansa Musa, que s'ha considerat l'home més ric de la història. I es va fer famós pel seu plegrinatge que va fer a la Meca, on el van acompanyar unes 60.000 persones, també camells, i els camells transportaven l'or. I es diu que va arribar al Caire i va distribuir tant d'or allà que l'economia no hi va haver tanta inflació, que va ser una catàstrofe econòmica, perquè ell va començar a repartir or. I l'economia va haver-hi molta inflació. I Mansa Musa, a més, també controlava la ciutat sagrada de Tombuctú, que era com un punt d'unió de les rutes transsaharianes que unien el Golf de Guinea i el Mediterrani. I connectaven el mar amb el desert del Sàhara i després el Mediterrani, per on hi passava l'ivori, l'or, la sal i també esclaus. Algú que controlava el comerç de l'època.

I explica'ns quina relació té Mansa Musa amb el català.

Doncs és molt curiosa perquè hi ha molt poques imatges, de fet no hi ha imatges, ni dibuixos, ni il·lustracions d'aquest emperador, però té una relació amb el català que és cartogràfica, perquè on es veu més ben representat i com més se'l representa és a l'Atlas català, creat el 1375 pel mallorquí Abraham Cresques, que és un document històric i d'una importància cap dalt a la cartografia, diguem-ne, de l'edat mitjana europea. De fet, aquest atlas són sis fulls de pergamí de tres metres de llarg, on es veu representat el món que els europeus coneixien en aquell moment. Hi ha el centre, hi ha el mar Mediterrani, però també hi apareix per primer cop l'Àsia, la Índia i el nord de l'Àfrica. I en aquest nord d'Àfrica es veu aquest senyor que era Mansa Musa, que està aguantant una pedra d'or, porta també una corona d'or al cap, i. I es assenyalava, deien, el Cresques en aquell moment ja va dir és la persona més rica de la història i això té al seu regne molt d'or. I ara mateix aquest atles es pot trobar a la Biblioteca Nacional Francesa perquè en aquell moment Joan I rei de Catalunya i Aragó el va regalar a Carles VI. Boníssim.

Batiscafa monoplaça, el teu focus és l'abisme.

En connexió en directe amb Burkina Faso, amb l'Èlia Borràs. Avui hem començat per un culleret d'or. Us animem a buscar aquesta imatge, aquest culleret que va del coll als peus i que pesa 10 quilos. I hem acabat connectant l'època medieval africana i europea. És un viatge que semblava impossible. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge, Èlia. Molt bé, moltes gràcies. Fins aviat, Agnès. Adéu.

Adéu. No és un routing planetari.