100 € al mes per veure la televisió a l'hospital: qui s'embutxaca els diners?

Set minuts i seran tres quarts de cinc de la tarda. A molta gent, ara mateix, els preocupa tenir algun familiar a l'hospital o directament estar ells a l'hospital i haver-hi de passar moltes hores. Això t'haurà passat a tu, no, Roger? Per què? Perquè soc gran? No, perquè tindràs algun familiar que en algun moment, per desgràcia, haurà hagut de passar ni que sigui uns dies, no? I quan tens hores mortes i distreures, doncs un element de distracció és la televisió. És un bon element de. Doncs bé, resulta, ho sabreu, que és un servei de pagament. I hi ha pacients que s'arriben a gastar fins a 100 euros al mes per poder veure la tele. És el cas de la Rosita, una dona de 95 anys que ha impulsat una recollida de signatures per aconseguir que la televisió sigui gratuïta als hospitals públics. I què, i què? Ho aconseguim en línia. Rosita, bona tarda. Hola, bona tarda. Com es troba, Rosita?

Aquí estem. Anem tirant. Com que és una cosa de circulació, és molt lenta. No és que hagi tingut cap accident ni m'hagin operat, però, escolta'm, això de la circulació és lentíssim. Se't fa una llagueta. El sang no arriba bé allà, i escolta'm, i costa de curar, i costa, i una setmana, i una altra, ja estic aquí vora sis mesos.

Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I clar, entenc que. No m'ho pensava, això. No, no, i esperem que acabi aviat, però en tot cas, clar, cinc, sis mesos a l'hospital, doncs, home, un s'ha de.

El dia 8 d'abril, mira, el dia 8 d'abril vaig ingressar. I ell havia estat a dos centres més, saps? Però. Aquest últim jo pensava, com els altres, dos o tres setmanes, però no ahir. Ja mira, el 8 d'abril fins avui, imagina't.

I clar, com passes les estones lliures?

Mira, la tele bastant, eh? Perquè ara també tinc un problema. Amb això la vista se m'ha espatllat molt. Aquest any m'he fet quatre ulleres. I escoltem, ahir em poso a llegir un diari que em va portar el meu fill i vaig tenir de plegar perquè les lletretes una mica grans sí, però lo petit res de res, eh? I clar, la tele. Llavors em poso les de lluny, de lluny per veure la tele encara. Però si la lletra és allò petit que fan, res. Per mirar l'hora, saps que la posen molt petita l'hora. Sí, sí. Hi ha mitjones que la posen molt petita. És veritat, sí. Hauríem de posar més grans.

Rosita, Rosita, et truquem per això de la tele perquè, clar, t'has trobat que t'estàs gastant molts diners per poder veure la tele,

no?, a l'hospital. Això mateix, sí. Bueno, tenim habitació compartida.

I llavors paguem la meitat cada un. Has calculat en aquests sis mesos quants diners et pots haver gastat

només per poder veure la tele? No, no he pogut saber res, perquè mira, el meu fill em cobra la paga, retira el que necessitem, i no compto res. Ara, quan torni a casa, ja m'entraré. Mira, ma germana s'ho apunta tot. Allò he gastat, allò he comprat jo res. Però, en tot cas, has decidit obrir una recollida de signatures. Sí, mira, no ho esperàvem tantes, eh, la veritat. 64.000. Sí, 3.000 i pico. 60.000. 60.000, oi, com ho estic? 60.000, sí. Són moltes, eh? Jo esperava quatre firmes, eh? La veritat t'ho dic. Però no, no. I ara què? Això ha fet efectes.

I escolta'm, algú s'ha posat en contacte amb tu d'algun hospital o del departament?

No, no, no, ningú. Ningú s'ha posat. De moment, ningú. No sé si es posaran, però. Perquè ja s'escaven lents, i ara, amb els ponts que hi ha hagut i tot, tenen feina a fer ponts.

Ja, ja, ja, ja. I clar, i anar pagant per veure la tele. Què mires a la tele? Què t'agrada mirar?

Mira, m'agrada tot molt. Miro. Els concursos m'agraden, els programes de fer, com Mr Chef, la moda, com es diu aquella de la moda? El de la televisió espanyola, sí. I després també miro el Jorge Javier Vázquez, que també em fa riure a vegades molt, la missa del diumenge de Sant Cugat, de la 2, Ja va tot, ja va tot. De TV3 t'agrada alguna cosa, Rosita?

Algunes telenotícies, no? Deus mirar. Algun telenotícies també, no?

Home, sí. Això sempre.

Rosita, una pregunta. Si la teva companya. Això es fa molt als restaurants, quan hem de partir el compte. Si tu no has pres cafè, ho dius. Aquí es fa molt, això. Jo no he pres postres. Si la teva companya ha mirat una mica menys la tele, paga menys o pagueu sempre mitges? Igual.

També la vam posar al pensar que seria poc. El vam posar amb una senyora primer, que encara viu i està al pis de sobre, malalta, d'un bar d'aquí de Gràcia, Candanchú. Sí. I aquella senyora em va dir a la seva filla, ja lo pagaré jo, perquè a mi madre le tienes que poner casi todo el día la tele. Dice, ja pagaré jo. Digo, però què programes queres que le ponga? Claro. Dice, el que quieras tu, perquè és el ruido el que la. Ah, acompanya. I després en vaig tenir el primer centre d'aquests, en vaig tenir una que era mestra, que aquella tenia. La tele, la ràdio i el mòbil a la mà. I a la nit quan se dormia tot anava per terra. Les piles anaven per terra i saltava la barana aquella dels hospitals per posar les piles tu a la ràdio. Jo dic, bueno, pararà una cosa de les dues. Però això no, perquè saltava la barana per posar les piles. I dic, en mi casa tengo. En el salón, antes d'entrar, un pis molt gran aquí a vora, la Sagrada Família. Dice, a mi casa tengo en el salón la ràdio, en el comedor la tele. I tot el dia anàvem a això, tu. També et diré una cosa,

no cal tele si tens la Rosita al costat,

perquè t'explica moltes coses. Et distreu. M'han dit, Rosita, que també escoltes la ràdio, tu, de tant en tant, eh, a les nits?

Home, sempre, a la nit del rinorant, sempre. Ah. I després, al dematí. Es van queixar molt quan va començar el programa de. Ricard Ullastrell, ho dic bé. Ullastrell, sí.

Ullastrell, Ustrell, el Ricard Ustrell. Sí, home, està molt bé, eh, el matí.

Quan va començar el van veure molt, però la gent trucava, i jo també ho vaig notar, i la meva germana, que sempre l'escolta, que entenia molt de pressa. Es perdia molt la conversació. Jo l'hi diria. Per entendre-ho nosaltres, eh? Perquè hi ha grans. L'Oído també comença a fallar, eh? A mi la vista i l'oído

m'ha fallat bastant. En tot cas, l'ostrell ho fa fantàstic i la Marta Romagosa,

la nit dels ignorants. També l'escoltàvem a la tele. Una cosa, Rosita. Ara ho fa el Jordi González, oi? El col·lapse. Pensava que TV3 no la gastava, però veig que sí, també. Jo la ràdio l'escolto des que tenia 15 anys que em vaig posar a treballar. A la nit teníem de fer hores estres i m'emportava feina a casa. Doncs mira, de l'any 45. Home, Déu-n'hi-do. Jo no he deixat d'escoltar la ràdio. Saps què pots fer? El meu home, que va ser sastre, ui, la ràdio, ell, perquè també. Sempre hem cosit molt de nit, saps? I clar, la ràdio fa molta companyia no sé si puc dir alguna cosa Rosita,

una cosa saps què pots fer, com que portes molt de temps i tu ja ets com la jefa de l'habitació i de la planta quan arribi un de nou al costat li dius que val 5 euros i si en val dos, t'ha quedat una mica la diferència.

Això, ja ho faré. Ara al principi tinc una senyora que li agraden molt les pel·lícules de l'Oeste. Ara veig moltes pel·lícules de l'Oeste. Però d'aquelles antigues, de les d'abans. Aquelles artistes que eren artistes. Això ho deia la meva àvia, artistes.

Rosita, escolta'm, quan et recuperis vine a veure un dia a la ràdio, aquí a la tarda. Sí, i tant. Ara posa't ben bona i quan estiguis recuperada t'esperem aquí a l'estudi.

Vaig amb taquetà però ja miraré de venir que m'acompanyi el Rubén no, que anem a la silla de Rubén jo et posaré aquí

hi ha 5 teles, Rosita mira, 1, 2, 3, 4, 5 i són gratis te'n posarem

una de l'Oeste 5 teles sí, i gratis Rosita, un abraçada molt forta aquest riure és perfecte moltes gràcies, Rosita, per atendre'ns, un petó molt fort de res vosaltres. La Rosita, entranyabilíssima. Meravellosa.

I pot aconseguir guanyar aquesta lluita, eh? Perquè hi ha molta gent enfadada amb això de la tele.

Perquè la queixa no és només de la Rosita, no és només de les 60.000 persones. Hem anat a l'hospital clínic. Hem anat a preguntar a gent, ho ha fet l'Aleix Figueres, a preguntar a veure com ho viuen i si també aquesta problemàtica de la tele és només a un lloc o és a tot arreu.

Horrible, fatal. Vergonyós. Ja que estàs a l'hospital, a menys que és amb aquesta mes d'ajuda o col·laboració, no? No tinguem que estar pagant, ja paguem prou. No trobo malament,

perquè necessiten molts recursos i els han atribuït on sigui. Molt malament.

Havia de ser gratuït, ja paguem prou, no? Fatal. I en un hospital que has d'estar per alguna raó, no estàs perquè et vingui de gust, doncs malament.

Home, tot lo gratuït ens agrada, però tot gratuït tampoc no pot ser en aquesta societat que vivim.

A mi em sembla caríssim, ja et dic. Penso que no s'hauria de pagar. És un altre servei que han de donar. Segons com estàs, és una bona companyia també.

Jo considero una distracció pel malalt i no està pensant tot el rato amb el seu dolor. Sempre no tens la visita. Vens al matí, vens un rato a la tarda, però hi ha moltes hores que abans de dormir un rato, doncs sí. Ens ajuda. L'última vegada vam venir amb això, amb les tauletes, perquè és que no sé què era, 5 euros la hora. La gent gran, gran, que per desgràcia han d'estar en un hospital, no tenen la possibilitat de tindre un mòbil o una tauleta, està clar. I encenar la tele també té la seva gràcia, eh? Perquè has d'anar amb una màquina, és complicadet també, eh?

El servei de tele dels hospitals és un negoci. És un servei que gestionen empreses privades i el preu varia en funció del centre. Un dia més hem obert l'equip d'investigació de la tarda de Catalunya Ràdio. Hem volgut posar xifres al negoci de les teles als hospitals i no ha estat fàcil. A hores d'ara encara estem esperant resposta, del Departament de Salut i dels principals hospitals del país. No, això pregunta-ho al Departament. I el Departament, no, això pregunta-ho a l'Hospital. I l'Hospital, no, això pregunta-ho al Departament. No, això pregunta-ho a l'Hospital. A veure, hem pogut esbrinar què costa veure la tele als hospitals, Judit?

És una pregunta que hauria de tenir resposta fàcil i no la té. Perquè el preu varia en funció de l'hospital on estiguis ingressat.

Em pensava que deies que varia segons el programa que veiessis.

Alguns han de tornar. Espera, perquè el sistema està anant rebassat. A mi Mister Chef m'ha encantat. Mister Chef el vull veure. I el de Cusic. I el Ricard, ullestrell de la ràdio. Bé, no, però és veritat que és molt complicat perquè varia. En funció de l'hospital on estiguis ingressat, en funció de l'empresa que doni aquest servei a l'hospital, no? Bàsicament, la radiografia que podríem fer és. Hi ha tres empreses que reparteixen el pastís entre tots els hospitals de Catalunya i cadascuna té unes tarifes diferents i un funcionament diferent. Quines empreses són? Medip Health, Isern i Hotel Media. Són tres empreses que es dediquen a gestionar el servei de televisió dels hospitals. I reben molts diners, eh? Les adjudicacions són milers d'euros. Hi ha empreses d'aquestes que ofereixen només serveis de televisió. N'hi ha d'altres que t'ofereixen un pack. Per exemple, si tu tens un Netflix. Sí. Doncs Netflix més tele. X euros. No li facis dir Netflix a la Rosita. Es va complicant la cosa. N'hi ha que et donen també servei de wifi. N'hi ha que no. Imagina't si vols veure el Barça, per exemple. Això ja deu costar. Són capes de complicació i capes de diners que

vas afegint a la cosa. Hem anat a mirar els preus. Podem fer un rànquing de l'hospital més car i el més barat que hem trobat?

A veure, hem analitzat les dades de tres grans hospitals de Barcelona Ciutat, que serien el Clínic Vall d'Hebron i Sant Pau, també el Trueta de Girona, el Joan XXIII de Tarragona i l'Hospital General de Vic. Aquests són els que hem pogut analitzar. Llavors, si ens fixem en el preu per dia, perquè això és un altre tema, hi ha hospitals que et marquen preu per hora, n'hi ha preu per dia, n'hi ha que et fan packs. Llavors, si mirem preu per dia, el més barat. Seria el Josep Trueta de Girona. Quant diríeu que costa un dia de tele a l'Hospital Trueta?

10 euros. T'has passat. M'he passat. 2 euros. 4,20. 4,20. Clar, dius, mira, 4,20 un dia. Un dia. Vinga, va. Però clar, si estàs una setmana.

Ves multiplicant. No, i espera't, que tu pagues un dia, però.

La pregunta és, si estàs a Bellvitge, pots anar al de Girona a veure la tele i tornar a la teva habitació?

No, però calla, perquè he vist que hi ha hospitals, no tots, però hi ha hospitals que tu pagues, un dia, per aquests 4 euros. Però imagina't que aquell dia només mires la tele 3 hores. És igual. S'acumula? No, no, no. Se t'esgosta.

Ah, és com allò de les pizzes. No són acumulables, les ofertes.

No és acumulable. De 4.000, trueta.

4.000. El més barat. El més car és el San Pau, 6.90. Home, doncs ja un euro i 20, eh, de diferència. Sí. Més, més. 2.70. 2.70, imagina't. No sé ni la resta. Podríem dir que. Aquí és on estava la Rosita? No, estava al Clínic, no? La rústica no sabem a quin hospital està. No s'ha explicat. Home, hem de preservar la intimitat de la rústica. Però podíem dir que del més barat al més car hi ha gairebé un 65% de diferència. No s'acaba d'entendre quin criteri s'aplica i com funciona això.

Per tant, això és un negoci, és evident. El Departament de Salut, a banda de tirar-se la pilota amb els hospitals, què més ens ha dit?

Bàsicament això, es limiten a dir que ells s'ocupen de la part assistencial, de la cura dels pacients, que tota la resta de serveis depenen de proveïdors externs, i en això de les teles, doncs tiren la pilota a aquestes empreses externes que són les que estableixen les tarifes i que també s'encarreguen del manteniment, d'instal·lar les televisions, de cobrar directament als pacients, hi ha unes plataformes on t'ho pagues, ho gestionen tot, aquestes empreses externes.

Això és arreu de l'estat espanyol així? Hi ha comunitats autònomes on és gratis. Vaja!

On és gratis la tele? Al País Valencià, a Castella-La Mancha i a Extremadura. I llavors hi ha un cas curiós, que és la Comunitat de Madrid. Sí. Que el servei és de pagament, però aquest estiu van fer una petita excepció. Diríeu per què es va

poder fer aquesta petita excepció. Per Mister Chef? Mister Chef, Ayuso, Lattic O Ferran. O Ferran. Aparecen los jugadores de Argentina y de España sobre el terreno de juego con la música de.

Aquí hi ha una altra senyora, que no es deia Rosita, però que també va fer una recollida d'assignatures perquè el seu pare, que té 86 anys i que estava ingressat a l'hospital en aquell moment, també pogués mirar almenys el Mundial gratis i el govern de Jusso va dir, va, farem una petita excepció i podràs mirar només la final, eh? El dia de la final, miraculosament, pum. Va ser gratis la tele als hospitals. Després ja no, ara els madrilenys tornen a pagar com nosaltres.

Jo voldria afegir també que la tele és molt cara, però també és molt car el pàrquing.

Sí, això ahir vam tenir una trucada d'un oient que ens va dir que pagava 20 euros, em sembla.

Però s'hauria de fer com quan vas, per exemple, a un supermercat Consum, que tu ensenyes el tiquet i et fan un descompte. Si vostè té un familiar ingressat, li fan un descompte. Sí, ensenyes l'analítica. Si està xunga, et descompten. Ah, en funció de la gravetat o el preu. A mesura que estiguis més fotut, llavors et van rebaixant, i si portes molts mesos com la Rosita, ja tens una tarifa plana. D'un euro per 6 mesos, aproximadament. Però és caríssim. Si sumes la tele i el pàrquing, i en general, qualsevol cosa que sigui privatitzar la sanitat és caríssim. Tu que has estat als Estats Units, i ho saps que val una radiografia, que val una ambulància, que passa amb la gent que se'n va a fer-se les dents a Mèxic perquè no tenen diners, o que no es cuiden o que no es curen. Fins aquí, gràcies. Una pausa.