"18 turistes per habitant i el 70% del sou destinat a l'habitatge": Mallorca es manifesta

Dos quarts i mig de deu i aquesta tarda a Mallorca hi haurà una nova protesta convocada aquest vespre contra la saturació turística i la manca d'habitatge accessible a l'illa. Un centenar d'entitats aplegades a la plataforma Menys Turisme, Més Vida demanen als ajuntaments i al Consell Balear mesures per iniciar un decreixement turístic en una comunitat on viuen menys d'un milió i mig de persones i que l'any passat va rebre, atenció, 19 milions de turistes.

Entre altres canvis, des de la plataforma exigeixen aplicar una moratòria sobre les places turístiques, reforçar l'oferta d'habitatge residencial, aturar la promoció turística o, en època de sequera, restringir l'aigua primer a les instal·lacions turístiques abans que a la població. Fa 10 dies, la Guàrdia Civil va detenir dues activistes perquè havien fet pintades en immobiliàries de luxe, cosa que encara ha tensionat més l'ambient previ a la manifestació d'avui. Cristina Baqué, portaveu de la plataforma Menys Turisme, Més Vida. Bon dia. Hola, bon dia. Cristina, ja fa dos anys que van començar les mobilitzacions contra la massificació turística i el govern havia dit que prendria mesures de contenció. En aquests dos anys, tornem a estar aquí amb aquesta manifestació d'avui. Què ha passat?

De fet, a nivell discursiu sí que el govern sembla que ha acceptat que sí, que hi ha saturació, però de fet no ha pres cap mesura. Ens al contrari. De fet, per la crisi de l'habitatge provocada per per tots els es BNB, el capitalisme de plataforma, etc. El que està fent és construir més quan hi ha més de 105.000 habitants o habitatges, aquí a Mallorca, buits, o utilitzats per lloguer turístic o vacacional, perquè aquesta és una altra, que mesclen lloguer turístic i vacacional. En el mateix sac, o sigui, diguem que són legals coses que no ho són. De fet, el Ministeri de l'Habitatge els fa retirar més de 10.000 habitatges que ells diuen que no han de retirar perquè són legals, o sigui, que són totalment il·legals. És una autèntica barbaritat. A nivell de restricció de cotxes, per exemple, ara diuen que faran alguna cosa, però en cap moment han sabut ni xifres, ni com, ni què. O sigui, són tot paraules buides.

De fet, Cristina, veient les entitats que integren la plataforma, la manifestació suma arguments econòmics, socials, ecològics o fins i tot culturals. El lema de la protesta en definitiva és Mallorca al límit. Si intentéssim establir prioritats, el que caldria solucionar més urgència, una mica a partir de la primera resposta que m'has donat, és el problema de l'habitatge?

El problema de l'habitatge és que actualment és el problema que tothom. Però seria el més important? O sigui, és el més important. És el que ens està expulsant a molta gent ara. I, de fet, hi ha moltíssima gent que se n'ha hagut d'anar. O sigui, quan aquí érem una terra que rebíem migració, rebíem migrants per venir a fer feina, ja no troben persones per fer feina, perquè. No tenen on viure durant aquests mesos. Molta gent no vol venir si no els donen un habitatge, ja des d'on estan. I molta gent s'han hagut d'anar perquè no poden assumir ni un lloguer ni comprar un habitatge aquí a Mallorca.

Una altra de les queixes que plantegeu és que el cost de la vida no ha parat d'augmentar. Per als que desconeixem els detalls, per als que no hi vivim, en el vostre dia a dia, aquest augment del cost de la vida, en què ho noteu?

El cost de la vida, primer, que els habitatges s'emporten gairebé un 70% del nostre sou. Els sous del sector turístic són molt baixos, amb unes condicions que sempre es treballen 6 dies a la setmana, pràcticament no tens lliure per res, etc. Per altra banda, la cistella a la compra, l'efecte illa és molt més car, perquè moltes coses. Sobrepressió de gent, 18 turistes per habitant de sobre l'esquena, llavors, què passa? Que necessitarien 14 illes balears per consumir tot el que es produeix, o sigui, a nivell d'energia, de materials, etc. Això què implica? Això implica, bé, que, clar, que consumim moltíssim més i, a més, que tot ha de venir de fora. Perquè és impossible que ho produïm aquí. Per tant, hi ha un efecte d'insularitat que encareix tots els preus. I per altra, o sigui, són bastant més escassos que la península, per exemple. I a banda, o sigui, Formentera ja és el cas més extrem que té doble insularitat, perquè les coses han d'arribar primer a Eivissa i després a Formentera, el que suposa que. El cost de les coses són encara molt més cares.

Cristina, aquesta setmana la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears, la patronal, ha fet un manifest en què reconeix que sí, que hi ha un problema i que hi ha un malestar legítim i que el turisme hi té a veure. Això és un aliat inesperat? Us dona més força? Compteu amb ells?

És que pràcticament, és que ara no hi ha manera de negar la realitat, no? Jo crec que ha arribat un punt que és que les carreteres saturades, el transport públic igual, els hospitals, és que. No hi ha manera de negar el que és evident per tota la població. O sigui, si proposen accions i fan que sigui possible un decreixement turístic, benvinguts siguin. Però, evidentment, nosaltres no els defensarem.

No, no, però en tot cas han fet aquesta manifestació, cosa que també s'assuma a la situació i s'assuma als arguments que defensareu aquesta nit, aquest vespre, a Palma, amb aquesta manifestació. Cristina, moltes gràcies. Que vagi molt bé aquest vespre. Bon dia.