80 anys del bar cafè La Cabra

El melic del futbol, amb Jordi Meli. Jordi Meli, què tal, com anem? Anem molt bé. Una alegria tenir-te aquí a l'estudi. Sempre estàs voltant, sempre estàs allò pels camps de futbol. M'agrada visitar el territori. I de tant en tant vens a visitar-nos amb nosaltres.

Però avui et quedaràs parat amb la història que et presento. Futbol de qualitat.

Una història que ens agradarà molt a tothom, segur.

Quin himne ens portaràs avui? El del Club de Futbol Vilanova del Camí. Atenció, entitat fundada l'any 1965, però que va desaparèixer i que va tornar a l'activitat el 2017. Precisament un dels directius i jugadors refundadors, en Carlos Gómez, amant del flamenc i també de la guitarra, va crear l'himne del club amb la col·laboració.

Ja em faig la idea per això, quin d'allò, quin estil tindrà.

Exacte. Acompañat del Christian Martínez, que és actual secretari del club, i de David Torreblanca, un himne que es va estrenar l'abril del 2024 durant la jornada de presentació dels equips del club. És un himne, evidentment, flamenc, fet des del cor, amb molta passió, molta guitarra, i amb molt de ritme, com sempre, fem un tastet, escoltem-lo.

Tantas generaciones defendiendo esta pasión. De los muletones ahora soñando en cantito.

I avui volem compartir la curiosa història d'un club de poble, d'un poble, podríem dir-ho així, bucòlic, i de camp, de terra, que es va fundar en un bar. Aquest club es va fundar en un bar, el bar La Cabra, i que acaba de celebrar 80 anys de vida.

Club de Granollers de la Plana, una de les parròquies de Gurb a la comarca d'Osona, que es va fundar l'any 1946, com bé has dit, en un bar. Bar La Cabra. Les reunions dels pagesos en aquest mític bar-café, al costat justament del camp de futbol, són el punt de partida del club protagonista d'avui. Club Atlètic La Cabra. I li vam posar el nom, per tant, del bar, eh? Correcte. Tot i que alguns veterans de la zona diuen que el futbol ja existia per aquelles conrades l'any 1928. Però bé, han celebrat 80 anys, 1946-2026, i com dèiem abans, de futbol de veritat, de proximitat, de fer caliu amb la gent del territori, de fer futbol més enllà de l'esport. I tot plegat en un camp de terra, encara per fer-ho més romàntic. El batejat popularment com l'estadi olímpic La Cabra. Molt bé. Més que un camp, ara és el punt de trobada i el punt de socialització i de celebració del club. Per què t'ho dic? Perquè actualment l'equip juga a la Lliga d'Aficionats d'Osona en el camp de gest artificial de Gurb. És un exercici, aquesta gent del Club Atlètic La Cabra, de responsabilitat, de supervivència. Tot esperant, per què no, recuperar èpoques amb més esplendor. Perquè aquest club, en els anys 70, el Club Atlètic La Cabra va militar en competicions de la Federació Catalana. A la tercera regional. El que passa és que també els pressupostos i també les possibilitats van fer que al final no poguessin continuar en competició federal. Mantenir-lo en vida té molt mèrit. Avui volem felicitar aquests herois del futbol per 80 anys de vida amb el seu directiu i portaveu i també jugador del club, en Miquel Casadevall.

Hola Miquel, què tal, com anem? Bona tarda. Hola, molt bona tarda i gràcies per contactar-nos. D'entrada, l'enhorabona per mantenir viu el caliu d'un club 80 anys després, que això no ho pot dir qualsevol, disposi o no disposi de recursos. I vosaltres, pel que explica en Mèric, de recursos molts no en teniu. No, moltes gràcies.

Al final pensem que no és tant un tema de recursos, sinó d'entendre una mica la naturalesa d'on ve tot això i d'estimar-nos aquest club com a tal.

Com el definiries tu, el Club Atlètic La Cabra? Què en diries que és?

Doncs és un club humil, que estima el futbol rural i que intenta, o almenys intentem, que mantingui un esperit molt inclusiu, també. On tothom hi té cabuda i on intentem reproduir aquests valors de les seves èpoques originals. El bar encara existeix, el bar La Cabra? Sí, el bar encara existeix. De fet, és molt recomanable que hi aneu un dia a esmorzar, perquè s'hi menja molt bé. I segueix en un punt de trobada de la gent de la zona. Això és a tocar de grup, eh? Sí, és al municipi de Gurb, a tocar de la parròquia de Granollers de la Plana, que, perquè ens entenguem, queda entre Vic i Manlleu.

Què és pel menjar al bar La Cabra Baixa? Un dia anem a esmorzar, anem a esmorzar bé. Què recomanes, Miquel?

Home, doncs allà podreu tastar tots els típics plats d'esmorzar de Forquilla, des de Cap i Pota, Can Salada, i a més a més segur que us tractarem molt bé.

Però el bar ja existia abans de crear-se el club, és a dir, que té molts anys de vida aquest bar, també.

Sí, de fet, si no m'equivoco, a part d'un bar en els seus inicis, era també una mica de botiga, de colmado, per entendre'ns, i una masia. I arran d'aquí, la gent que s'hi trobaven van començar a jugar a futbol i van acabar fundant el club.

Això de celebrar 80 anys ha estat espontani, no, Miquel? Perquè no sé si estàveu pensant, mira, celebrem els 80 anys del club.

No, la veritat, nosaltres amb aquesta idea de mantenir l'esperit i els valors del club sí que mirem de cada any fer una trobada amb antics jugadors, però una cosa molt d'estar per casa, a més del partit de costellada. I una mica de casualitat, aquest any vam trobar un document històric que parlava que l'any 46 s'havien jugat els primers campionats regulars. I bueno, se'ns va encendre la bombeta i vam dir, hòstia, doncs, això són 80 anys, potser hauríem de fer alguna cosa més grossa i celebrar-ho. I arran d'aquí vam començar a moure'ns, a buscar gent, a demanar informació, a investigar, a contactar antics jugadors i vam fer una trobada molt bonica.

Un homenatge també molt especial a l'Enric Oriol, que a més a més ara en el Camp de Terra, ara esteu jugant al Camp del Gut, però en el Camp de Terra, i heu fet un mural. Qui és l'Enric Oriol, Miquel? Correcte.

Sí, mira, l'Enric va ser un dels primers jugadors d'aquesta època primerenca del club. Era porter i era una persona d'una casa de pagès d'allà. De fet, no era l'únic de la seva família que jugava. Però sí que amb els anys l'Enric va anar agafant una mica el rol de coordinar-ho tot. I es va convertir en l'ànima del club. Des d'inscriure a les competicions, a buscar partits, a portar la canalla amunt i avall perquè poguessin anar a jugar. Bueno, sempre aquests clubs que han. Subsistit tant, sempre tenen una mica aquesta figura, i en el nostre cas va ser la de l'Enric.

Moltes figures rellevants, com per exemple, perquè hi ha un noi, un jove seguidor del club atlètic La Cabra, el Artyom R, que està recollint, només té 17 anys, és de Manlleu, i està recollint tota la informació del club, i ens parlava precisament de l'Enric Oriol, escoltem-lo.

Va, Vaig descobrir el club l'any 2023, amb una colla d'amics, i amb el club vàrem intentar crear-hi un equip de futbol base. Dos anys després jo mateix vaig començar a recollir les fotografies, els retalls i els records, i actualment estic continuant investigant. M'agradaria reunir-ho tot en un llibre per homenatjar l'Enric Oriol, l'ànima del club, a la seva família i a tota la gent que ha mantingut viu el club, i a transmetre aquesta història a les noves generacions.

A les noves generacions dius que té 17 anys, eh? Caram, tu. És fantàstic trobar gent que s'apassioni per la història d'un club com és el cas de l'Atlètic La Cabra.

I l'Atlètic La Cabra, com dèiem, ha jugat de forma federada i de forma aficionada. Un dels jugadors també referents, i ens l'ha presentat en Miquel Casadevall aquests dies que hem estat pensant en fer aquest tema, és en Santi Saborit, que ens parla en els anys 60 de com es jugava el futbol i què havien de fer per preparar els partits. Fixa't. L'equip estava format

per jugadors de les cases de pagès d'allà a l'entorn del Camp de la Cabra. I aquest equip ens ho fèiem tot. O sigui, des de fer unes porteries, que anàvem a buscar una branca de la carretera que va de Vic a Manlleu, pel travesser de Dalt, i havíem d'anar-hi el diumenge a les 6 del matí perquè, si no, el P1 Camineros hagués posat una multa. I com això us podria explicar moltes anècdotes. Et trobades més. Gràcies. Visca la cabra.

Caram, és a dir, anaven a buscar el travesser.

El travesser, tu. Mare meva. Futbol de veritat que jo no sé, Miquel, si el futur del club, ara potser en passo tres pobles, però clar, esteu jugant de forma aficionada, que està molt bé, però no sé si jugar de forma federada us donaria un plus per continuar sobrevivint, per dir-ho d'alguna manera.

Mira, no ens tanquem a res, nosaltres. Sí que és veritat que la generació que ara ja estem més implicats ja comencem a ser una mica veterans. I ara mateix hem agafat aquest testimoni i el que ens funciona i on ens sentim més còmodes és el futbol aficionat. Però, com deies, ens agradaria molt que això no mori aquí i el dia que nosaltres pleguem que ho agafin els joves i que ho portin allà on ells se sentin més còmodes.

Perquè tu ets directiu però també ets jugador. En aquesta Lliga d'Aficionats com aneu aquesta temporada?

Aquesta pregunta, aquest any, no m'és tan fàcil la resposta, perquè no ens estan ajudant tant els resultats. Però bueno, això que la temporada acaba de començar. I tant, no, i l'objectiu és passar-ho bé i entre tots ho anirem fent.

Dius que jugueu, deia el Meli, que jugueu al camp de gest partit oficial del GURP, però el vostre camp de terra encara existeix.

Sí, encara existeix, sí, encara existeix. Nosaltres mirem de fer-lo servir almenys un cop l'any per fer aquests partits més de trobada. I de fet és un camp on algunes entitats també hi van de tant en tant per fer partits així més de costellada, per fer fins i tot ja unes pistes de vòlei que també hi juguen. I últimament l'ha fet servir algun altre club de la comarca que per qüestions de reformes no podien utilitzar el seu camp habitual.

L'Estadi Olímpic, eh? Recordeu-ho, eh? Bueno,

això és el que diuen, no, Miquel? Estadi Olímpic La Cabra. El nom està a l'alçada, i tant.

Com ha de ser, com ha de ser. Molt bé, escolta, m'has fet venir ganes d'entrada, venir algun dia a veure's jugar algun partit, perquè la història és fantàstica, mantenir viva la flama d'aquest club que va néixer 80 anys, fa 80 anys, en un bar, i també visitar el bar de la Cabra. Home, i tant, i tant. Que també m'has fet venir a Salivera, explicant les coses que sí que van allà. Molt bé. Miquel Casadevall, un plaer tenir-te amb nosaltres i sobretot explicar-nos aquesta bonica història d'un club de futbol. No tot passa per la competició de la Federació Catalana de Futbol. Hi ha més vida al futbol català més enllà de les competicions federades.

I tant, moltíssimes gràcies a vosaltres.

I gràcies per fer-nos un foradet, que sabem que estàs molt ocupat aquests dies, eh? Amb la Fira de Vic, eh?

Correcte, sí, també estic implicat a l'Open d'escalada de la Fira de la Muntanya de Vic, així que aprofito per convidar-vos a venir i treure el cap, si us plau.

Tots cap a Osona, tots cap a Vic. Gràcies, Miquel, fins la propera, que vagi bé. Salut, que vagi molt bé. Vinga, anem amb els himnes, i ens deies, Meli, que avui ens presentes un himne amb estil flamenc, eh?

Correcte. Vilanova del Camí. El 341, eh?, com passa el temps, a la comarca de l'Anoia, fundat l'any 1965 i refundat el 2017, per es dit per en Carlos Fernández, dos amateurs de la tercera catalana masculina i la segona divisió femenina. Himna del 2024, lletra i música de Carlos Gómez amb Christian Martínez i David Torreblanca. 3 minuts 14 segons dura l'himna. Jo diria que l'himna té dues parts molt importants. Una ja l'hem escoltat i després hi ha unes estrofes. Com comença? El nostre tècnic del Marcel Turm ha dit que li ha encantat. Sí, home, m'ha agradat moltíssim. Comença així l'himna, año 65.

Año 65 Nace una ilusión. Y blanco sus colores con esfuerzo y con sudor.

Y hay una otra estrofa que diu Club de Fútbol Vilanova hacia una misma dirección en lucha cada partido por su escudo y su afición. Y hay una part central de l'himne que diríem que és la tornada i que també és el final, l'escoltem sencera, que és la força d'aquest himne.

Intentaron detenernos ni pudieron ni podrán 50 años de historia no podía ser el final hasta el último suspiro nunca dejan de luchar Vamos Vilanova que hoy tocarán.

Molt bé, doncs l'himne del Club de Futbol Vilanova del Camí, que serà candidat a millor himne del mes de novembre. És el primer que presentem al mes de novembre. I com que ja hem tancat octubre, posem-nos seriosos perquè els nostres urgents ja han triat, ja han decidit quin és el millor himne del mes. Recordem que teníem tres candidats, que eren el Club de Futbol Alvesa, o Auvesa, com diuen allà a la Noguera, el Club de Futbol Caldés, el Moianès, i l'himne de la Unió Esportiva Avià, el Berguedà. A veure, n'hi ha hagut un que realment ha estat el tercer en diferència, que només l'ha votat un 2% de la nostra audiència, que podem explicar, és la Unió Esportiva aviat. Per tant, això queda entre el Caldés i entre l'Albesa. Us puc explicar que ha estat força disputat, que el segon ha obtingut un 45% dels vots i que el més votat n'ha obtingut un 53%. Això són res, 10 vots, o 20. Doncs l'himne. Més votat per la nostra audiència. Millor himne del mes d'octubre que passa ja a la gran final d'aquesta temporada és l'himne del club de futbol Alvesa.

Enganxa molt, aquest himne, eh? Molt. Aquest himne és un himne amb força. Te'n recordes que vam anar a Ovesa a presentar-lo en directe amb un medical tours, que és de Jordi Vilaró, DJ Laro. Dura un minut cinquanta-vuit segons, però és molt potent. És amb molta presència, aquest himne. Té molta força, té molta força.

Tu si fossis jugador a l'Obesa sortiries ja motivadíssim.

Jo sortiria amb un carretó perquè ja tinc una edat. Però en tot cas sí que sortiria amb la primera posada.

Molt bé, doncs ja tenim l'himne guanyador del setembre, que recordem va ser el Club Esportiu Cabrera de Noia. Correcte. El millor himne de l'octubre, que és el Club de Futbol a Obesa. La enhorabona a la gent d'Obesa. Veurem si arriben a la gran final al mes de juny, juliol. Gràcies, Meli. Que no falta. Adéu, que vagi bé. Adéu-siau.

Entra a catradio.cat barra himnesfutbol i consulta el mapa interactiu amb tots els himnes del futbol català. I si detectes que l'himne del teu club no hi és present, ens el podràs enviar i l'incorporarem. catradio.cat barra himnesfutbol catradio.cat barra himnesfutbol.