T1xC4 - La ciència davant de l'eclipsi

97 segons. Instruccions per seguir l'eclipsi.

Amb Óscar Fernández i Joan Anton Català.

Què tal, com esteu? Benvinguts al 97 Segons, aquest programa que dediquem a Catalunya Ràdio a parlar sobre aquest eclipsi total de sol que tindrem a Catalunya el dia 12 d'agost, que és històric i que és d'allò més emocionant i que us estem donant totes les instruccions que heu de tenir clares per poder gaudir com es mereix un esdeveniment com aquest. Sempre ho fem amb el Joan Anton Català, com estàs? Bé, una mica neguitós, suposo que tu també, ens anem apreixant. Ho tenim aquí, ho tenim aquí. A veure si estan nerviosos o no els nens, que ja sabeu que cada dia ens acompanyen a l'inici del 97 segons. Avui és la Joana qui ens explica com s'imagina ella un eclipsi de sol.

L'eclipsi solar és que la lluna es posa davant del sol i t'has de posar unes ulleres perquè no et facin mal els ulls. Per calor. Perquè estem a l'agost i a l'agost va bastant calor.

Escolta'm, ens estem trobant uns nens que gairebé fan innecessari aquest programa. És la que no va dir què faig jo aquí. Perquè si ho saben molt, i aquí jo crec que hi ha hagut feina o dels

pares o de les escoles. Jo penso que dels dos costats, i són nens molt preparats, que han treballat, es nota que saben del que parlen, fins i tot saben que és el 12 d'agost, saben sol, lluna, això ho tenim claríssim, i el tema de les ulleres, que ja n'hem parlat i que en continuarem parlant, que és un tema que ens

preocupa especialment. I que existim. S'ha de mirar amb les mesures de seguretat necessàries ulleres homologades no feu invents de radiografies ulleres de sol, de les de passejar no, no, no, les ulleres d'eclipsi

i molt content que les nenes i nens coneguin això perquè és el canal perfecte per als pares els avis,

els tiets és la porta d'entrada farà calor, diu la Joana encara que se'n vagi el sol no se'n va prou estona com perquè es refredi la temperatura pot ser una miqueta però res, durarà molt poquet. A banda del Joan Anton, que el tenim cada dia amb nosaltres, avui també saludem, tenim un altre reforç, la Marina Martínez. Marina, què tal, com estàs? Benvinguda. Hola, gràcies. La Marina Martínez és doctora en Ciències Planetàries, és llicenciada en Geologia, màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia. Carai, escolta'm, quina targeta de visita, eh?

Bueno, bueno, sí, no sé, no. No, la Marina és un crac.

Bueno, bueno, sí, no sé, no. No, la Marina és un crac. Ella no ho dirà, evidentment, però sí, és un crac total.

Molt bé, doncs ens acompanyarà, a més a més, en directe el dia 12 d'agost, el dia de l'eclipsi, al vespre, al programa especial que conduirà el Francesc Garriga a Catalunya Ràdio, i l'hem convidat a aquest capítol d'avui, del 97 Segons, en què volem descobrir. Què n'extreuen els científics d'un eclipsi total de sol com aquest? Per què els científics estan tan emocionats? Per què consideren que és tan important? I per què els serveix un eclipsi com aquest? A nosaltres ens servirà per gaudir d'una experiència, per poder veure el sol d'una manera diferent, per experimentar totes aquestes emocions que alguns dels convidats que hem tingut al programa ens han dit que han experimentat quan han viscut un eclipsi, però els científics segur que li treuen molt més suc i fan moltes descobertes científiques relacionades amb aquest eclipsi. Perquè, Joan Anton i Marina, per als que us dediqueu a això, diguem-ne, Això és festa major, tenir un eclipsi com aquest al costat de casa.

Sí, jo et diria, ara li passo la paraula a Marina, que ens portarà més l'apartat de la ciència i de l'utilitat en aquest moment, que ha canviat molt, ja avanço que ha canviat moltíssim de fa un segle, que els eclipsis de Sol eren com fenòmens, eren únics per poder estudiar determinades coses del Sol. Però jo diria que avui, fins i tot per la investigació o per la ciència, la gran cosa de l'eclipsi total de Sol és la divulgació. La gran cosa és que ens dona una excusa perfecta per explicar a la ciutadania que important que és la cultura i la ciència, que important que és que l'estat del benestar que tenim es basa en tots aquests desenvolupaments que fem. Que important que és, Òscar, que en lloc de dedicar tants diners a augmentar els pressupostos militars del món, dediquem una mica més de diners a la cultura i a la ciència. I el fenomen de l'eclipsi és l'excusa perfecta per parlar-ne i parlar-ne i parlar-ne i divulgar i divulgar.

Marina? I amb això, bueno, el Joan Anton ha fet una feina increïble. O sigui, si no és per ell, no hi hauria tanta divulgació.

Bé, bé, bé, gràcies.

No vull haver de fer obres a la porta de l'estudi perquè pugui sortir el Joan Anton. M'interessaria que hi capigui per la porta tal com està.

Bueno, bueno, és veritat. Però sí, és veritat que ha canviat molt. Abans els eclipsis eren fenòmens molt més únics en la ciència perquè era l'únic moment on es podia estudiar tota la part que queda invisible per la fotosfera solar, per l'il·luminació del Sol. Llavors la Lluna actuava com un parasol perfecte i ens permetia estudiar. Tota la part que és l'atmosfera del Sol, que serien les capes més enllà de la seva superfície. Són la cromosfera. I la corona solar. Llavors, clar, igualment avui en dia som molt importants cientificament perquè permeten fer aquest estudi sense gastar-se molts diners. És veritat que avui en dia es pot estudiar la cromosfera i la corona solar amb filtres que posen a telescopis superpotents i a més a més hi ha sondes especials orbitant la Lluna que obtenen moltíssima. Ai, la Lluna, perdoneu, el Sol, que obtenen molta informació. Però és un moment perfecte, un eclipsi del Sol, per poder des de la Terra estudiar l'atmosfera solar sense cost, diguéssim. Perquè després la resta és bastant barata relativament. Llavors encara segueixen sent moments molt potents en ciència que s'aprofiten molt bé. El del 2017 als Estats Units es va fer amb moltíssima ciència. O sigui que bé, encara sí, sí, encara són molt profitosos. Llavors, què estudiem? Bé, doncs us he dit que el Sol està format per capes, no? Llavors, la capa més externa, la superfície entre cometes, perquè la superfície no és sòlida, és plasma, és la fotosfera. I després és lo que veiem, no?, diguéssim. Sí, no ho veiem, òbviament que ningú miri, però vull dir-te que si ho veiéssim reflexat en algun lloc tal, veiarem la fotosfera. És on es fan les taques solars, tot això. I després hi ha tota la part invisible, que és la cromosfera. Que és una capa bastant fina, d'uns 2.000-10.000 quilòmetres, i que està molt més calenta que la fotosfera, i després tenim la corona solar, que la corona solar s'estén milions de quilòmetres, és a dir, la Terra està englobada dintre de la heliosfera, que es diu, que és tota aquesta atmosfera solar, que és on estan els vents solars, tot això que pot interaccionar amb la Terra, que per això veiem auroras o interaccions amb satèl·lits quan hi ha màxima activitat del sol, etc. O sigui que és molt important estudiar la part de la corona solar, del vent solar i tota aquesta atmosfera solar perquè ens afecta directament.

Ara entrarem en aquest eclipsi d'aquest any, però, per exemple, un eclipsi de sol, per exemple, té un paper fonamental en algunes troballes científiques com, per exemple, el descobriment de l'heli. L'heli es va descobrir gràcies a un eclipsi. Com va ser això i quan?

Sí, sí, efectivament. L'heli és l'únic element químic que s'ha descobert fora de la Terra. És el primer gas noble de taula periòdica, també és el segon element més abundant de l'univers i el segon element més lleuger, o sigui, és un element molt important. Llavors, l'heli en general es produeix per fusió nuclear, quan dos àtoms d'hidrogen fusionen, i per desintegració radioactiva. O sigui, és un element molt important i es va descobrir gràcies a un eclipsi de Sol que va passar el 1968. El va descobrir un francès que va fer espectroscopia del Sol, és a dir, quan tu tens la Lluna ja apropant-se al Sol, hi ha un moment que dura dos o tres segons que tu pots treure un espectre de la cromosfera, que és aquesta capa que hi ha abans de la corona. Llavors, aquesta espectroscopia vol dir que tu fiques uns filtres en el teu telescopi i la longitud d'ona, segons quina té, segons quins nòmades té la longitud d'ona, absorbirà uns colors o uns altres i tu obtindràs unes línies. És igual, el cas és que aquestes línies ens donen informació sobre els elements químics que hi ha allà. Llavors aquest home, aquest francès, va treure un espectre amb unes línies de colors i va veure que hi havia una que no estava identificada, una longitud d'ona amb un número que no sabíem què era. Ell no va dir que era un element químic nou, sinó que va dir que formava part del sodi, el va atribuir al sodi. Un parell de mesos més tard hi va haver un astrònom anglès que ell va fer-se un telescopi amb una cromosfera casera a casa seva, una cosa espectacular perquè és molt difícil de fer i en aquell moment i s'ho va fer ell artesanament per observar el Sol sense esperar-se un eclipsi, perquè estava molt intrigat per aquesta línia no identificada. I ell sí que va dir que era Eli, o sigui, el va anomenar Eli, del déu grec que és del Sol, Curiosament, en anglès va posar Helium, i quan acabes amb I-U-M vol dir que és un metall. Clar, ell no sabia que era un gas. El va atribuir a un metall, segurament. I després, més tard, el 1895, o sigui, uns anys encara més tard, és quan es va acceptar el descobriment de l'hèlia, va ser reconegut, perquè es va trobar aquí a la Terra. Es va trobar per desintegració radioactiva, se va poder aïllar, llavors va ser quan el van donar per vàlid.

Per exemple, també és molt famós el del 1919, no? La teoria de la relativitat d'Einstein.

Per mi aquest és el més famós de les. Sí, va ser, mira, Einstein havia predit, bueno, havia fet la seva realitat general, que bàsicament és una teoria que explica com funciona la gravetat a gran escala, i ell va predir, bueno, les seves fórmules predien una cosa que era extraordinària en aquell moment, que la llum, ja veus tu, una cosa tan immaterial, no?, aparentment com la llum, no sempre va en línia recta, sinó que quan es troba un objecte massiu amb molta massa, com per exemple el Sol, es desvia, es corba. Però clar, això no hi havia manera de comprovar-ho de manera simple i es va aprofitar l'eclipsi total de Sol de l'any 1919 i dos grups de científics van viatjar a la costa occidental d'Àfrica i a l'altra, a la costa oriental d'Amèrica, per observar aquell eclipsi. Per què? Perquè en el moment en què la Lluna oculta del tot el Sol i es fa de nit, surten estels, això ja ho hem explicat, surten estels al cel. Si hi ha un estel que en aquell moment se situa al darrere del Sol, no el podem veure ni que es faci de nit, perquè el Sol, tot i que queda ocultat, continua estant allà, fa de paret, no podem veure aquell estel. Tot i això, tal com havia predit Einstein, la llum d'aquest estel, que en principi no hauríem de poder veure, venint cap a la Terra, troba el Sol, gira, corba, de manera que podem veure l'estel projectat en el cel una mica desplaçat, sí el podem veure, però no en la posició que diuen els catàlegs, que diuen les cartes, sinó una mica desplaçat al costat. I van mesurar aquest desplaçament i coincidia amb la predicció d'Einstein. Es diu, hi ha una anècdota molt bonica, que no sabem si és certa, però s'explica. Si no n'he vist, ho hem trobat. Exacte, és molt bonica. No les mentirem. Es diu que Einstein estava tocant el violí, això és cert, que tocava el violí, i entren i li diuen, mestre o professor, acabem de confirmar la seva teoria de la realitat general. I ell diu que, des de tocar el violí, se'ls mira i diu, ja ho sabia, i continua tocant el violí.

Si no posi importància. La gent que ens escolti pot pensar, molt bé, sí, però tot això és cosa de científics, i jo no ho entenc. I a mi, en la meva vida normal, tots aquests experiments, tots aquests descobriments, com m'afecten a la meva vida normal? O només afecta als que esteu pendents d'això, de teories de la relativitat, d'elements molt estrambòtics?

No, no, ens afecta, ens afecta, i ara la Marina em completarà el que diem. Ella ja ho ha comentat, la part de la corona solar, que és aquesta que envolta el Sol, és molt interessant perquè és la font del que acabem anomenant tempestes geomagnètiques, o tempestes solars, quan arriben a la Terra, que ens afecten a la nostra tecnologia, afecten a les comunicacions per ràdio, afecten als satèl·lits, en alguns cops s'han arribat a afectar al subministrament elèctric, hi ha hagut grans regions de la Terra que s'han quedat durant dies sense electricitat perquè el Sol en la seva activitat envia com uns esternuts, per explicar-ho així de manera diària, és com si esternudés i enviés un flux de partícules molt intens, i molta d'aquesta activitat del Sol es genera en el camp magnètic i a la corona solar, de manera que estudiant la corona solar podem cada cop entendre més com es comporta el nostre estel, que és increïble, que és el nostre estel, i coneixem encara, tenim molts misteris del nostre estel, i, per tant, el nostre objectiu és entendre millor aquesta afectació que ha existit sempre, però en els nostres avantpassats, que no tenien tecnologia, ni se n'assabentaven, i ara el nostre món està tecnificat i necessitem estudiar molt bé això. Oi, Marina? Sí,

el Jonathan ho ha explicat molt bé. Estem envoltats de satèl·lits, de GPS. És molt important ara mateix tenir monitoritzat el Sol, entendre com funciona el Sol, i malauradament no s'entén, per exemple, la cromosfera cap a la corona. Si tu tens el Sol a una temperatura, la fotosfera està a uns 5.500 graus centígrads, i com més t'allunyes de la fotosfera, més augmenta la temperatura. És una cosa que no s'entén si tu t'estàs allunyant del focus de calor, com és que com més enllà te'n vas, més calent estan aquestes partícules que deixen el sol. Per tant, encara ens falta entendre quina és aquesta font d'excitació, per què hi ha tanta temperatura. O sigui, la corona està a 3 milions de graus centígrads. És molt, molt calenta. Encara no s'entén això. Per tant, és important estudiar-ho. Clar, si tu no coneixes el Sol, no podràs preveure ni controlar tot el que t'estigui passant aquí a la Terra en relació amb la tecnologia, que és com ha dit el Joan Anton, estem totalment envoltats de tecnologia i funcionem amb ella. Per tant, és més important que abans, encara, això.

I a banda de tot el que és l'univers, tot el que és el Sol o els satèl·lits, ¿També estudieu durant l'eclipsi quins efectes té en els éssers humans o en els éssers vius que hi ha a la Terra? Com afecta a les plantes, als animals o a nosaltres,

als humans? S'han fet estudis. S'han fet estudis. S'han fet. En els darrers eclipsis s'han fet estudis de l'afectació i a les persones, per exemple, psicològicament, l'afectació que hi ha hagut des del punt de vista de les emocions. A més, és una cosa molt interessant, dies després o setmanes després dels eclipsis, dels dos grans eclipsis dels Estats Units, el 2017 i el 2024, hi ha estudis del comportament de la gent que ha pogut veure aquell eclipsi i es veu un augment de l'interès de participar en projectes socials. Sí, totalment. És allò que t'has sentit tan impressionat i col·lectivament tan connectat que tens d'alguna manera ganes de retornar. Sí.

Sí, i encara et trobes amb gent que des de la seva experiència ha anat perseguint eclipsis al llarg del món, vull dir que es posen, és com els dona inclús un propòsit de vida, vull dir, sí, sí, té implicacions profundes en la psique humana, això està claríssim, i en el tema animals, bastant menys estudiat, és bastant difícil perquè aquí sí que només ho pots estudiar. Bàsicament, quan tens eclipsis, i són limitats els estudis, però és bastant difícil perquè no hi ha una tendència general o igual, i que inclús per una espècie també hi ha comportaments diferents, que això també passa amb els humans, no tothom reacciona igual. Llavors, bueno, és una mica difícil, però cada un té la seva, per exemple, els ocells se'n van al niu, els grills es posen a cantar, vull dir, clar, tots tenim com els cicles circadians que ens dicten la dia-nit i ens fan operar segons la llum del sol i la foscor, llavors, clar, es desturoten.

Sí, aquí és molt interessant perquè molta gent ens pregunta, quan fem conferències ens pregunta, què li passarà al meu gat o al meu gos, a les meves mascotes? Hem de patir? No, no hem de patir, no hem de patir. Pensem que eclipsis solars n'hi ha hagut tota la vida, per tant fa més de 4.600 milions d'anys que hi ha eclipsis i la natura ha evolucionat. Les espècies vives han evolucionat de manera que s'han adaptat a totes aquestes coses que passen. Per tant, sí que tindrà un efecte. Evidentment, es despistaran, igual que els passa a la Marina els ocells o a les gallines que s'amaguen, però no hem de temer res,

no passarà res. No, no, no.

Bet, anaves a dir alguna cosa, Marina.

Bueno, sí, no, perquè simplement volia. Tornant al tema científic, encara queda més coses, no només el tema de com ens afectarà a nosaltres a nivell terrestre, sinó també que hi ha com un gran problema en astrofísica i en ciències planetàries, que és que encara no es coneix bé la composició del Sol. Una cosa tan bàsica com la composició del Sol. Hi ha unes discrepàncies que són bastant actuals dels últims anys, a l'haver perfeccionat els models que es fan per simulacions de models computacionals, s'ha vist que el que ens pensàvem que era la composició del Sol no quadra, no ens quadra amb les dades que obtenim, per tant hi ha una gran discrepància, es diu el misteri de l'opacitat del plasma, que això és també important estudiar-ho en moments d'eclipsis, per exemple. Vull dir que a nivell científic hi ha també això, moltíssima importància. Al final és el nostre astre, és el que ens genera absolutament tot, llavors és important conèixer-lo.

Més coses que se m'acuden. Estem estudiant, o estudiareu, què implica el Sol, com és el Sol, quins efectes té a la Terra. En la Lluna té algun efecte, un eclipsi? O la Lluna continua fent el mateix moviment? És curiós per nosaltres, per la nostra perspectiva, però per la Lluna no suposa cap canvi? Sí.

No, la Lluna tota l'estona està rebent el vent solar sense filtre, nosaltres tenim una atmosfera i per tant estem protegits, però la Lluna tota l'estona està rebent el que es diu space weathering, és com una meteorització, com una modificació de la seva superfície tota l'estona per aquest vent solar, que són partícules carregades, alta velocitat, molt ionitzades, té una implicació brutal en el funcionament de la Lluna perquè gràcies al vent solar. Pots inclús produir aigua o atmosferes transients, és a dir, atmosferes que poden venir a desaparèixer momentàniament, degut a aquesta interacció del vent solar que carrega, interacciona amb un mineral que té la Lluna i genera aigua o inclús amb vents oxidants en un cos que és molt reductor. És a dir, Les implicacions a nivell de la Lluna pel vent solar i la corona són molt altes, molt més altes que la Terra, però és que són continuadament. Durant l'eclipsi no li passa res en especial. Simplement tota una part de la Lluna queda absolutament afectada per això.

I també a nivell científic, aquí no ho hem parlat encara, però mira, les nostres dones i homes del temps aprofitant en la meteorologia aprofita també l'estudi al moment de la totalitat i la parcialitat també per enregistrar com es modifica la insolació que es rep a determinades zones i per tant com es modifiquen les temperatures de manera quasi instantània, perquè hi haurà una baixa de temperatura, com s'aixequen vents. És a dir, que també ens afecta des del punt de vista de millorar el nostre coneixement de la nostra atmosfera i dels cicles de temps meteorològics que són tan importants per a la nostra vida quotidiana.

Hem demanat pel Sol, hem demanat per la Lluna, per la Terra. Clar, estic pensant, si la Terra, que té un satèl·lit, que és la Lluna, té eclipsis solars, qualsevol planeta que tingui satèl·lits al seu voltant deu tenir eclipsis solars.

Sí, però no n'hi ha cap. Som molt privilegiats, ho hem explicat molts cops. Vivim en un planeta que som l'enveja. De fet, ells, si existeixen allà fora, ens miren i ens tenen enveja. A més a més, es dona aquesta casualitat que vàrem explicar en el primer programa, si no recordo malament, de la mida relativa de la Lluna i del Sol, que són pràcticament la mateixa, per un efecte casual, són la mateixa.

La distància a la que estem no fa que la perspectiva ens faci veure'ls en un moment determinat

amb la mateixa mida. Exacte, i això permet que la Lluna oculti del tot el Sol. Però, per exemple, no sé, Mart. Mart té dos satèl·lits petitons, són dos satèl·lits capturats, es diuen Phobos i Deimos, de forma irregular, i a més són molt peques. Tenim imatges d'aquests eclipsis, els robots que tenim a Mart ens han enviat vídeos de com transita un dels seus satèl·lits, però són tan petits que apenas ocultan el seu Sol. Són sossos d'aquests eclipsis, no? Aquests eclipsis no paguen. I te n'hauries d'anar, per exemple, a Júpiter, on sí que, en principi, les seves grans llunes, les seves quatre grans llunes, provoquen eclipsis de Sol, però hi ha el petit problema que Júpiter no té superfície, de manera que no podries posar-te d'en peus enlloc per gaudir i que et caiguessin

les llàgrimes mirant allò. Tots són pegues, escolta'm. L'únic lloc on paga la pena viure un eclipsi és la Terra, no, Marina? I moltes altres coses. Va així, no?

Sí, estem en una coincidència meravellosa, sí, sí, que tenim justament això, el diàmetre del Sol, 400 vegades més gran que el de la Lluna i es troba 400 vegades més lluny que nosaltres. Per tant, sí, sí, és una coincidència increïble.

El Joan Andol, en el seu llibre L'eclipsi del segle, diu que els càlculs científics indiquen que l'extinció dels eclipsis solars totals podria arribar d'aquí a uns 400 milions d'anys.

Com ho sabeu, això? A veure, sabem. M'ha aixecat el dit. Ho estàs especulant. No, exacte, jo ja no hi seré aquí.

Cap de nosaltres, no t'ho podem recordar.

Ningú et culparà si no és així.

Però sí que sabem, per exemple, sabem perfectament que Terra i Lluna s'allunyen cada any, arreu de 3,8, posem per reunir 4 centímetres. Això ho sabem, d'acord? I aquesta tendència continuarà, perquè Terra i Lluna encara no. És com si estiguessin intentant trobar un sistema estable, una posició estable. Recordem que la Lluna no és un satèrit format en el mateix moment que la Terra, sinó que és el resultat de la catàstrofe més grossa que mai ha patit el planeta. Era una jove Terra, va venir un objecte de la mida de Mart, imagineu, que va xocar contra la Terra i de les roques que van anar a l'espai es va formar la Lluna. De manera que el sistema és com si encara tremolés després. Passats més de 4.000 milions d'anys, és com si encara tremolers estiguessin intentant trobar un punt d'equilibri. Això fa que Terra i Lluna s'allunyin. Això vol dir que en el futur, llunyà, la Lluna anirà apareixent cada cop més petitona en el nostre cel i arribarà un moment que no tindrà la mida suficient com per ocultar del tot el cel.