"A la mitjanit, ho deixo tot i poso la ràdio: escoltar els ignorants és la meva illa de pau diària"

Una temporada més us explicarem quines Illes de Pau té gent diversa, gent com qualsevol dels que hi ha ara mateix, ens escolteu. Continuarem preguntant perquè alguns llocs o algunes activitats són un oasi o un refugi per algú. I avui ens permetreu que comencem parlant de nosaltres, perquè l'Illa de Pau d'avui surt. D'un transistor. A Santa Eulàlia de Riu Primer, a Osona, hi viu una àvia activa i ocupada de 79 anys, ex treballadora d'una fàbrica de filatura amb tres filles i sis nets, que escolta aquest programa cada dia, sense falta, des de fa sis anys. I l'escolta íntegrament. Si la son la vens, recupera de seguida el que s'ha perdut per podcast amb el mòbil. Diu que és una dèria que li encanta tenir. Aquesta devoció i aquesta fidelitat ens honoren per descomptat i ens han conmogut. I aquesta oient es diu Maria Àngels i ha parlat amb la nostra companya Judit Perpinyà.

El 3 de juliol passat, l'últim dia de programa, abans de l'aturada per les vacances d'estiu, alguns oients ens deixaven missatges enregistrats.

La Maria Àngels, des de Santa Eulàlia de Riu, primer ens ha deixat aquest missatge. Jo et felicito pel programa,

tu i tota la colla que treballeu, tot l'equip. M'agrada molt com fas el programa, principalment vull que expliques el que t'ha passat el dematí, m'encanta tot això. Llavors, com fas allò de l'isla, l'isla del Pau, Illa de la Pau és el meu programa preferit, perquè de 12 a 2 és la meva Illa de Pau. Em fa relaxar, m'escolto bé, sembla que camino per aquests boscos que expliquen. I llavors és el que més. I la tercera generació també m'agrada molt, i les entrevistes que fan la gent també. Jo no truco un cop, he trucat un març, no he trucat més, perquè no puc ser que explicar.

Hola de nou, Maria Àngels de Santa Eulàlia de Riu Primer. Hola, bona nit a tots. Dius que no truques perquè no saps què explicar a vegades, però nosaltres no podíem passar per alt. Nosaltres volem escoltar i amb calma un oient que ens ha confessat això tan bonic de. De dotze a dues és la

meva illa de pau. Illes de Pau.

Escolta, Maria Àngels, d'entrada, com si es tractés de la contrassenya del Club dels Ignorants. El número de telèfon del programa és el 93 901 74 74, no? Perfecte, perfecte. Contrassenya superada. Jo a Mari Àngels em pregunto, ¿la Mari Àngels deu ser noctàmbula, que li agradi escoltar la nit dels ignorants, o té mal dormir?

Jo tinc mal dormir. Molt mal dormir de tota la meva vida. Des dels 20 anys que dormo malament. No sé si és que al treballar em va destornillar d'aquella manera tantes hores fora de casa. No ho sé, no ho sé. Jo dormo malament. Sempre m'ha costat.

I a aquesta hora de les 12.

Em relaxo i penso, ai, avui qui trucarà? Ai, podré trucar a aquell de les sardanes.

Li trucaré a una que m'explicarà una aventura que li ha passat. No ho sé, la Marta que explica allò del matí. M'encanta, m'encanta això, m'encanta.

Jo no sé quants anys fa que escoltes el programa, però sí que sé que no te'n perds cap des que no fa gaire vas quedar vídua.

Sí. El meu marit es va morir pel Covid, fa sis anys i escaig. Ho escolto cada dia, cada dia, eh?

Abans, de tant en tant, ho havia escoltat una mica, però no, no seguia res. I ara sempre més, mira, aquella cosa que tinc la ràdio a la toleta de nit i s'ha d'engegar. Després m'adormo amb la ràdio, desperto amb la ràdio.

La deixes engegada tota la nit, la ràdio? Tota la nit, jo ni la sento. Si m'adormo, no la sento pas. Saps que t'adorms més o menys sempre quan acaba

la nit dels ignorants? Sí, a vegades m'adormo a la primera hora. I a vegades em desperto a les tres i no puc dormir. I penso, ostres, què li ha passat a la segona hora? Què ha passat? El torno, poso el cap, he tornat a dormir de l'altra banda, dic, el busco i veig què ha passat a la segona hora i què ha passat amb el conte. És que és una cosa com una psicòloga. Això, com una cosa psicòleg del cap, una cosa que ho haig d'escoltar. És com una dèria, això. És com una dèria. No l'he escoltada. A la segona hora, a la primera hora m'he adormit i ara no sé què ha passat a la segona. I aquella cosa d'escoltar, d'escoltar. I com que s'ha acabat el conte, véns-ho. Ara ja està. Fins demà, si de vol. Ja està.

Com i on l'escoltes, la nit dels ignorants? Tu ja ets al llit, ets al sofà, tens encara la tele engegada, però en silenci, però estàs feinejant A la ràdio, gràcies a Déu,

l'oïda la tinc molt bé, i enxec una mica, tinc un llit d'aquests que s'aixequen una mica. No estic ben plana, perquè jo torno una mica més, una mica aixecada del cap. I inclús he trucat algun dia sense aixecar el cap del cotxe, eh?

Vull dir que estupendo. I l'escoltes amb un transistor, amb la ràdio despertador?

Com ens ho hem d'imaginar, això? Sí, un transistor, però gros, eh? Bastant grosset. És de marca Philips i va bé.

Perquè aquests més senzills a vegades no van bé, eh? Tu pots anar fent altres coses, però quan són les 12. Parlo a la tele, parlo, facin el que vulguin, vaig escoltant.

A les 12 ja sóc cap al llit. Encara que no dormi, m'estiro. Al matí també no m'estimo gaire tard, a les 8 o 9, depèn. Aquest dins d'aquesta calor una mica més d'hora per anar a regar. Aquesta calor que estan quedant ben cuites. El sol quedava escabornit.

Jo voldria saber la fórmula màgica que t'ha enganxat a tu. ¿A tu què et dona la nit dels ignorants?

Que no et doni cap altre programa de ràdio. Una cosa que, no sé, amb una cosa que pensi, hi ha qui trucarà, hi ha qui dirà, i sembla que es conegui la gent, en conec algun.

I els vells em parlen plens de tendresa d'hores viscudes a la gamba.

El Joan de Vallecal que el conec, que és de Vic, bé, el Vic, i ell no el conec en mi, però jo el conec amb ell, de vista, eh, que no em pensis. Però bé, és un gent que els tens. Aquesta amiga que he fet, la Dolors d'Olivella, doncs mira, hem fet una gran amistat darrere de l'epidèmia. Aquesta sí que l'he anat a visitar a casa seva i tot, aquí a Olivella, i llavors Sitges, quan li va passar el mateix cas que jo, del seu marit, i ens vam conèixer. A ella també li agradaven les sardanes, jo hi he anat a casa seva amb uns meus parents, ens van acompanyar i vam anar a dinar, i vam anar a casa seva i vam conèixer, molt bé. La vas voler anar a conèixer personalment? Sí, primer vam demanar si ells podien dar el número, i jo no podia pas dir, jo vull trucar a aquella noia, l'Aina. L'Aina Grau. L'Aina li va demanar, i jo li vaig tenir el número, i vam comunicar, i vam explicar totes les nostres perúries que havíem passat, amb els marits, que va ser tot. Estaven bons i de cop i volta no hi van ser. Saps què vull dir? Aquestes coses que va passar el 2020. Però bueno, ens comuniquem i hem quedat amigues.

M'ha agradat molt. Tres noms d'oients que tu reconeguis i esperis cada dia, quins són?

La Rosa de Sant Colgat, la Rosa de les Corts i el Joan de David, que és un senyor de Reus que sempre parla de sardanes, que diu que les sardanes es perdran o no sé què, que hem d'animar les sardanes. Dic, ja les animem, però tota la gent que les animem som grans. Són grans. Hi ha n'hi han de jovent ara que ballen sardanes, però es ballen d'una altra manera, és com un sardana d'esportiva, és diferent.

Sé que t'agraden les sardanes, però quines altres músiques t'agraden?

Totes les típiques baneres i valls de saló m'encanten. Tres cançons que t'agraden. Una banera vestida de nit. Sí, de la Sílvia Pérez Cruz. La sardana, Mar de Palamós. I un vall de saló, un pas doble. El Gato Montes.

Sí, és un pare doble molt riat, molt espanyol. Perfecte. Maria Àngels, tu ets oient de ràdio de tota la vida o t'hi vas enganxar de gran? D'on et ve, l'afició?

De tota la vida m'ha agradat la ràdio. El que passa que ara a darrere de les teles i a darrere de la canalla que venen a les teles i a les tables és difícil.

Ens deies en el teu missatge que t'encanta quan la Marta Romagosa explica al començament del programa què li ha passat aquell dia.

Doncs posa't per un moment ara al lloc de la Marta. ¿Tu sabries dir-me alguna petita cosa extraordinària que t'hagi passat fa poc, com les que sap trobar i explicar la Romagosa, per obrir el programa? Home. Imagina que haguessis d'obrir tu el programa.

Jo em llevo, saludo les meves filles, dir-les bon dia, que tot no em s'hagi llevat, dutxo, esmorzo una mica i me'n vaig a regar. Llavors camino per l'herba, per l'herba meva, i m'abraço una mica uns arbres que tinc. Ara al setembre tornem a començar tot. Llavors et despires, t'agafes una mica les branques d'aquell arbre, hi ha l'ombra, et relaxes una mica i camino uns quants més tard, dues o tres vegades, a voltar a la casa i descalça. Com que és l'herba, descalça, perquè m'agrada molt la fredor de l'herba.

Molt bé. Ara també ens hi trobem, nosaltres. Ho has explicat molt bé, perquè jo també sembla que m'hi trobi, ara.

Sí, trobes molt bé, voltes i voltes, i a vegades surt la meva neboda aquí al costat, que és al costat, tieta, com estàs? Bé. Ui, que avui hem de tornar a regar, perquè no plou. A veure, aquestes cosetes, saps què vull dir? La meva cunyada al costat. Vull dir que som un poble molt benvingut, un barri molt benvingut, ens avenim tots. Un dia fas una cosa, avui mateix he passat. Teca en dues cases. Jo vaig fer un gran poder. Doncs ja n'he passat amb dues cases. Home, ajudeu-me a menjar, que la meva filla no en vol per la canalla, no en vol. Doncs mira, aquestes senyores són grans, una és parenta meva i l'altra és veïna, doncs totes menjaran del meu avui per dinar. Perquè som una colla, que al vespre anem a caminar, som set o vuit, i anem a caminar i llavors juguem, juguem, ens posem una taula aquí davant de casa. I ara ens hem posat a jugar a jocs de taula, la mona. Què és la mona? La mona és un joc de cartes. Treus una carta i la poses a sota d'un seient d'una persona. I tu passes les cartes a totes, i la gent ha d'anar descartant cada carta. Si tens dos sets, els has de treure. Si tens dos onzes, els has de treure. Si no pots descartar, Qui té més cartes agafa la carta de l'altre. I anem passant, anem passant. I fins que vas descartant i la gent es va eliminant. I fins que una queda que no s'elimina, que és la que no té la mona, que queda una carta sola. I això ens ho passem la mar de bé. I tots ens posem de rodona aquí a baix i mira, passa de tant en tant algú i bona nit, bona nit, ja està.

Maria Àngels, ¿tu te'n vas a dormir realment amb el conte per anar a dormir de l'Anna Maria Ricard? Sí, sí, tot m'agrada, no sé.

Tota la setmana van explicant a vegades els mateixos contes, a vegades la mateixa autora, a vegades.

Vaig repassant el missatge que ens deixaves al juriol i deies, quan parleu d'aquells boscos,

sembla que hi caminem. Els colors, els boscos estan brillant.

Tu vols dir la secció aquesta que ens fa en Gerard López, que es diu On anem? On anem?

I fan aquests boscos que a vegades vénen cap aquí al Montseny, cap a Rupit, i que la Marta em sembla que està tot arreu d'aquesta senyora. Sapa, els boscos? El meu marit m'hi ha fet moltes caminades, també. Tal com ho explica en Gerard López, aconsegueix transportar-t'hi, eh, veig. Ui, sí, des que sembla que ho veig, aquells camins, aquell rierol, aquells racons que diu que passa, que surt la carretera. Oh, des que sembla que ho veigui. Molt bé.

Escolta, i del tercera generació, que també deies que t'agrada, què t'agrada especialment del tercera generació?

El que expliquen a vegades aquestes gent gran que els cuida, que hi van jovent, que hi van jovent a cuidar, que això ho trobo molt bonic, ho trobo molt bonic, això.

Escolta, i de les entrevistes que també ens elogies, les que fem, jo tinc un dubte. Creus que una entrevista escoltada a la nit s'escolta amb més atenció, amb més paciència? Jo per mi sí. Tu les escoltes diferent.

Jo escolto alguna donant el dia, fas altres coses i sembla que et marxa. Però a la nit, quan estàs pendent i no sents cap fresa de res, jo escolto estupendo.

Tinc un altre dubte, Maria Àngels. T'has posat alguna de les sèries que ens recomana la Sílvia Comet aquí al programa? No, això no, perquè em costa.

Si t'enganxes en una sèrie, és molt maco. Però ara em costa molt d'enganxar-me, perquè tinc massa coses a fer. Cada dia es va esforçant el dia, doncs ara ja anirem a les 5 o a les 6 i anem a petanca. Tinc un dia apretat. Com hi ha el cas a les 5 ja obren. Llavors la memòria la tinc a les 4. A les 11 del matí a la ioga. Bé, tinc coses. Amb cap de les teves

amigues que jugues a la mona o que jugues a la patanca o que fas ioga, no comentes què s'ha dit a la nit dels ignorants?

Sí, a vegades ho he comentat alguna cosa, diu, ai, no l'he escoltat mai. I no se m'hi enganxen. Perquè n'hi ha que estan molt fixades en les sèries de la tele i fins a les dues n'hi ha que es miren. N'hi ha alguna que es mira la tele a les dues de la nit que no sé què segueixen. Que jo no, això no. Masses coses, no, no.

Mari Àngels, digue'm coses sorprenents que hagis après escoltant La nit dels ignorants.

Coses d'herències i coses que penso que a mi, un any mig passat, bé, gràcies a Déu, estic molt bé amb la canalla, però vull dir que et passen, perquè no t'esperaves una mort, i quedat una mica penjat. Hi ha gent que ho explica molt bé, un senyor que va explicar alguna cosa d'una caixa, del que li havia passat i jo penso que és molt interessant això, això n'he après. I això de la vista i de les orelles expliquen de moltes coses. Alguna cosa de cuina també n'han explicat de coses.

Sí. Mari Àngels, moltes gràcies. Sí, moltes gràcies, Judit. I moltes gràcies a la Marta. Adeu. Escoltar cada dia la nit dels ignorants de 12 a 2 de la nit és l'illa de pau de la Mari Àngels.

I escampar amb canyola i totes les casas.

La nit dels ignorants Catalunya Ràdio amb Marta Romagosa.