A la recerca del rumb perdut... amb Quique de Lucas

Catalunya Ràdio. Catalunya Áudio. Som podcast. Aquí comença Espanyol Reservat. Amb Sergi Andreu.

Hem fet un partit espantós. Tot el que podíem fer malament, que és defensar les contres, precipitar-nos en l'atac, i tot el que podíem fer, hem fet un partit. Jo crec que el pitjor és castigar l'Espanyol i no hi ha més a dir, demanar disculpes a l'afició.

Encara no ens hem tret de sobre el malson de divendres passat. La desfeta contra l'Ells va ser probablement un dels pitjors partits de l'era Manolo a l'Espanyol. Avui analitzarem què li ha passat a l'equip en els últims partits i què li cal per redreçar el rumb. També ens preguntarem si en fem un gra massa demanant ja, tan aviat, la destitució del tècnic Perico.

Es un orgullo representar a un club como el Espanyol que me dio toda la confianza cuando estaba pasando lo regular en Braga y desde aquí quería agradecérselo al club y al final cuando llegué sabía que muchos jugadores, muchos delanteros del Espanyol acababan yendo convocados con la selección y yo tenía ese reto por delante también y muy agradecido.

És Roberto Fernández, del davanter de l'Espanyol. Un dels brots verds d'aquest inici de temporada aquests dies és amb la selecció espanyola, gràcies als sis gols que ja ha marcat en aquests set partits d'inici de temporada. Molt agraït al davanter de l'Espanyol, al club, que li ha permès la possibilitat de debutar amb la selecció absoluta espanyola.

Mira, yo te diría que el fútbol a mí lo que más me ha dado es perspectiva. Yo he estado 20 años de profesional y cuando eres un profesional del fútbol vives en una burbuja, ¿no? Vives en un entorno donde te lo hacen todo. Quieres mesa en un restaurante, la tienes. Quieres un concierto, lo tienes. Cuando ya sales de ese aura, de esa burbuja, sí es verdad que el fútbol te da esa perspectiva de que hay vida después del fútbol.

I aquest que sentiu és Quique de Lucas. Avui passa per la porta 21 un dels jugadors més talentosos que ha tingut l'Espanyol. El migcampista Quique de Lucas. 111 partits amb el primer equip entre 1998 i el 2002. Avui parlarem amb ell per saber què fa avui en dia, com veu el món del futbol i com viu la situació esportiva de l'Espanyol.

Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Torna l'Espanyol Reservat al podcast perico de Catalunya Ràdio i del 3CAT. La temporada passada us vam acompanyar des del mes d'octubre fins al mes de juny i hem decidit tornar-hi. Cada 15 dies. Comencem avui i serem durant tota aquesta temporada. Per l'Espanyol Reservat hi passaran, com la temporada passada, moltes veus de l'entorn blanc i blau. Exjugadors, exentrenadors, gent que treballa al club analistes, periodistes i pericos il·lustres en general. Tot el que sigui enriquir l'univers perico serà perfecte. Dels que no hi faltaran en principi cap dia, com ja va passar l'any passat, és l'Eudald Serra. Eudald, què tal, com estàs? Molt bé. Content de retrobar-nos i en principi ens sentirem en cada un dels capítols del podcast. Doncs aquí estarem cada 15 dies. Eudald, hi ha una tradició que no m'agradaria trencar, que és la de les notes. Ara entrarem en matèria i comentarem més coses, però d'entrada, com que sempre trenquem amb un parell o tres de notes, què et sembla si fem el mateix? Vinga, doncs som-hi. Perfecte, doncs amb quina comencem a Odal?

Doncs mira, amb la bona. Millor sempre començar amb la bona que amb la que no és tan bona o més aviat dolenta. I la bona és l'inici de temporada que ha fet el davanter Roberto. 6 gols en 7 jornades, gairebé fregant els millors registres de la història catalana. De l'Espanyol pel que fa un davanter, un davanter que va ser molt qüestionat la segona volta especialment de la temporada passada, que va aixecar molts dubtes respecte a si era un jugador que et donava més a nivell de treball que no pas de qualitat i de gols, però el cert és que de moment en aquest inici de temporada ho està fent més que bé i sorprenent a tothom. I la dolenta o la menys bona diríem? Doncs la marxa de l'equip, no pels set punts que té en set jornades, sinó perquè és un equip que ha demostrat ser irregular, capaç de, per exemple, fer bons partits al camp de l'Osasuna o a casa amb el Llevant, o fins i tot amb el Madrid, encara que acabés perdent, però després té partits molt fluixos, com el de l'altre dia amb l'Elche, el del Rayo Vallecano, o, per exemple, la primera part contra la Rea, el Societat. Molt bé.

Deixem afegir-hi a la conversa. Avui tindrem diferents protagonistes. Deixem afegir-hi el Marc Maiola. Marc, com estàs? Hola, molt bé. El Marc, com sabeu, és un habitual de les transmissions de l'Espanyol a Catalunya Ràdio, el nostre analista habitual. I el Marc avui l'hem convidat per analitzar una mica què és el que li passa a aquest espanyol. D'entrada, avui farem una pregunta a tots dos a Odal. Et sorprèn, en aquests últims dies, diríem, s'hagi generat tanta mala maror al voltant de l'equip i concretament al voltant de Manolo González fins al punt en què hi ha determinats sectors de l'afició que ja hagin demanat la seva cessió?

Sí i no, i m'explicaré perquè és un tema una mica controvertit i fins i tot complex per a mi. Per una banda, em sorprèn perquè l'Espanyol ha fet 7 punts en 7 jornades, està fora de la zona de descens, ha tingut temporades on el seu començament, i fins i tot en Manolo González, ha estat pitjor, sense anar més lluny la primera temporada que van estar a primera divisió. Però és evident que per mi el gran problema no són aquests set punts en set jornades ni fins i tot la derrota amb els l'altre dia contra Déu ni el mal partit al camp del Rayo sinó més aviat que l'equip encara no ha cicatritzat la ferida de l'any passat del que van ser 18 partits sense guanyar la segona volta. Si a tot això hi afegim que. No al futbol, a la societat en general. Només vivim de la immediatesa i que pràcticament oblidem el que ha passat fa un quart d'hora i ens centrem en el dia d'avui, que el que fa una estona era blanc pot ser el cap d'una estona negre. I a més a més, que a les xarxes, sobretot on s'ha generat més caliu ha estat a les xarxes, potser moltes vegades no representa ben bé tot l'estat d'opinió dels aficionats. Jo crec que aquí tenim un pot i poti que pot explicar una mica aquest ambient tan enrerit i que és cert, per primera vegada, Manolo González, o per primera vegada, amb un nombre important de gent, està sent qüestionada la seva figura.

Ara entrarem, Marc, en qüestions tècniques, però a tu no et sembla que si el comencem a qüestionar tan aviat això serà, vaja, una foguera que en qualsevol moment començarà cremada de bo? És a dir, que tinc la sensació que amb dues derrotes consecutives hi tornarem a ser,

no?, Sí, però ho ha explicat l'Eudald molt bé, que ell coneix perfectament la pell de l'aficionat perico, i tinc la sensació que és un tema bastant recurrent, no només amb Manolo, sinó amb altres entrenadors, i ara que per fi l'Espanyol havia trobat un entrenador que s'identificava molt bé amb el club, que té una connexió molt especial amb l'afició, i un entrenador amb el qual l'Espanyol ha arribat a jugar molt bé a futbol és una llàstima que es comenci a qüestionar. Ho puc arribar a entendre, perquè més enllà dels resultats, les sensacions no són bones, però és veritat que és una mica prematur, perquè la temporada acaba de començar.

Abasant-me el que deia una mica el Marc, l'Espanyol és un club que històricament està especialitzat en cremar entrenadors. És a dir, molt pocs entrenadors s'acaben convertint en, entre cometes, llegendes, en una trajectòria més que notable, perquè quan no és per una cosa és per l'altra, o si no és per enfrontaments amb la directiva, és per mals resultats o per falta de paciència. Però l'Espanyol, en els anys que jo l'he seguit, ha cremat tants i tants i tants entrenadors. Que ja començo a pensar que no és només qüestió, com deia el Marc, de Manolo González, sinó que és més aviat qüestió, moltes vegades, del rebombori que es forma al voltant del club.

Sí, fins al punt que ha semblat que hi havia com una mena de referèndum dins del club de si Monchi apostava o no apostava per. Per Manolo, a mi el que em consta és que això no ha estat tan així, és a dir, que Monchi no m'ha tingut en principi la intenció ferma de destituir Manolo després de la derrota contra l'Elx. És veritat que les últimes dues derrotes han fet mal, però clar, hi ha una cosa que a mi em xoca moltíssim, que és que. L'altre dia contra l'Elx hi ha un homenatge a Manolo abans de començar el partit, se li fa entrega d'una setmana amb el número 100, 100 partits de Manolo, ovació, patons a la grada, Manolo, Manolo, Manolo. Quan acaba el partit, malgrat la derrota, jo, almenys jo, no vaig sentir cap Manolo BTA, i 24, 48 hores després. Hi ha molta gent que va del blanc al negre. És a dir, que dels aplaudiments i de l'obesió a Manolo, com pot ser que hi hagi tants sectors que després demanin la destitució de Manolo?

Perquè és una derrota difícil de digerir, Sergi. Arriba just abans d'aquesta parada per seleccions i arriba d'una manera rocambolesca. Els rivales queden 10 de seguida, era el cue de la Lliga i l'equip futbolísticament va tenir molts problemes. Llavors entenc que a mesura que van passant les hores, en lloc de calmar-te com a aficionat encara t'emprenyes més perquè sobretot falta molt pel proper partit.

I això jo hi afegiria, Sergi, que probablement de vegades la xarxa social no són ben bé un reflex del que pensa tota l'aficionat i amb això no estic exculpant a Manolo González que fessin un bon partit, tot el contrari, crec que l'Espanyol ha d'espavilar perquè la imatge de l'altre dia no va ser gens bona. Però jo, per exemple, de vegades m'he entretingut. A veure, per exemple, les alineacions quan surten a les xarxes socials de l'Espanyol i veure els comentaris que es fan, moltes vegades criticant perquè juga aquest i l'altre, que em sembla perfecte, tothom té la seva opinió, però és que molta de mateixa d'aquesta gent que critica abans de començar el partit l'11, si aquell dia l'equip ha acabat guanyant, aquella mateixa gent que criticava ha acabat el partit lluant jugadors que havia criticat i que no entenia per què jugaven de titulars. I això passa i passarà una mica per allò que dèiem de la immediatesa. No tenim memòria, vivim només el moment, però el moment no és avui, és que és ara, aquests minuts. Després ja vés a saber el que pensarem.

Eudald, aquests dos últims partits, que jo crec que sobretot són aquests últims dos partits, la resta. Tu pots anar guanyant o perdent, jugant millor o pitjor, però és veritat que són dos partits de set. A tu et generen molta, molta preocupació, pregunto, sense voler ser tendenciós. És a dir, creus que l'equip està patint una regressió futbolística o no?

A mi em genera més por el caldo de cultiu que hi ha ara mateix al voltant, que no pas una altra cosa. És cert que, futbolísticament, aquest equip ha de millorar. És a dir, ha fet partits dolents que han de fer-los reflexionar i pensar com ha de millorar, sobretot quan se'ls planteja partits que ha de jugar contra 10, com li ha passat ja un parell de vegades. Quan ha de tenir més la pilota del que té tot i que aquí també podríem entrar i jo ho he dit des del principi de la temporada que probablement aquesta plantilla per mi no està prou completa i li falten alguns jugadors més però a mi més que la situació de l'equip el que em preocupa és que si per exemple a Màlaga ve un mal resultat la pilota no es vagi fent més grossa.

Justament, t'ho volia demanar, perquè t'he sentit en aquestes últimes transmis, Eudald, comentar que aquesta plantilla no t'acaba de convèncer del tot, és a dir, la seva globalitat, que trobes que és una plantilla que no ens millora gaire el que teníem l'any passat.

A veure, potser una mica millor que la de l'any passat, i evidentment no cal dir-ho, que la de fa dos anys sí, però quan jo dic que no està del tot completa. Jo considero que en aquestes 6-7 primeres jornades, per la manera que té de jugar l'Espanyol, un home imprescindible és Edu Expósito. Doncs bé, Edu Expósito, sobretot després de la lesió que va tenir, els 90 minuts dels partits poca vegada el juga, sencers, sempre ha de ser substituït. Si són partits molt seguits, potser en algun se l'ha de dosificar, com va ser el camp del Rayo, que no va sortir d'entrada. I jo veig que no té, per exemple, un substitut a la plantilla, que tots els altres migcampistes són d'un tall, d'un perfil completament diferent. I una mica quan Exposito no és al camp o quan Exposito no està bé, l'Espanyol perd molt de sentit en el que jo crec que vol Manolo González. Ja només per aquí es parlava molt d'extrems, de centrals, que també li feien falta, però en canvi jo crec que al mig del camp s'ha descuidat molt.

Ara analitzem de seguida, futbolísticament, què li passa i com pot redreçar aquesta situació l'Espanyol, i ho farem amb el Marc Maiola. Odal, moltíssimes gràcies per ser-hi un dia més a l'Espanyol Reservat. I ja ho saps, tens un compromís amb nosaltres cada 15 dies per anar comentant una mica la jugada. Doncs aquí serem una abraçada. Vinga, que vagi bé, Odal. Marc Maiola, el de l'Ells va ser per tu el pitjor partit de l'era Manolo? És difícil perquè potser no els tens tots al cap, eh? Recordo també aquell del camp del Girona de fa un parell de temporades, però com el definiries?

Frustrant, sí, segurament és el pitjor partit. També si tenint en compte els condicionants, és a dir, jugues contra un Elx que està malament, contra un Elx que es queda amb 10 de seguida i tu ets incapaç perquè futbolísticament vas fer un partit pobríssim. Aleshores, tenint en compte això, jo penso que sí, que és el pitjor partit que hem vist de l'Espanyol de Manolo, i ja en són dos de consecutius

de molt fluixos. Marc, mira, vull recuperar un fragment de la roda de premsa del postpartit contra l'Elch, en què Manolo resumeix d'alguna manera el que li passa a l'equip. Sentim-lo primer i després el comentem.

He de adonar-me que estem jugant a una cosa que no podem jugar i he de canviar el xip jo el primer. Vull fer una cosa que no toca i crec que ho he de canviar urgent. Primer, defensar malament totes les situacions de transicions, no guanyar duels, no competir, que és una cosa que des que penso que vaig arribar al primer equip és una cosa que teníem com a identitat, que sempre competíem, sempre estàvem als partits. No es pot tapar de cap manera, hem de tornar a agafar l'essència del que ens va fer salvar-nos el primer any, la segona volta, de la primera volta l'any passat. I després, no equivocar-nos, no equivocar-nos perquè, ja et dic, crec que aquest no és el camí correcte.

No és el camí correcte, ens estem equivocant, Marc, deia Manolo. Bàsicament no va entrar molt al detall perquè era una roda de premsa en calent. Ell bàsicament deia que havien defensat molt malament les transicions i que s'havia deixat de competir en tant que no es guanyaven duels. Per tu, futbolísticament, en què s'ha equivocat l'Espanyol en aquests últims dos o en aquest últim partit?

Sobretot en aquest últim partit va ser un concert d'errors tècnics no forçats pel rival. És a dir, mals controls, males passades, passades que no afavorien la següent acció del company sinó la maniobra defensiva de l'Eix, passades que no tenien el pes ni el tacte necessari per connectar ràpidament amb el company i deixar-lo amb avantatge. Errors en el control, controls molt fàcils, passades molt fàcils que l'Espanyol fallava, i per tant no hi havia continuïtat amb la pilota, ni capacitat per dominar a un rival que estava amb un home menys. Quan tu t'equivoques des del punt de vista tècnic amb pilota i no tens aquesta fluïdesa, tot el joc empitjora, perquè el futbol és un continuum, una cosa va enllaçada amb l'altra, tu no pots dir, no, jo a partir d'ara defensaré molt bé les transicions, o defensaré molt bé a camp propi, i ja està, i a partir d'aquí tot funcionarà. No, Si ataques millor, tindràs capacitat per defensar millor, perquè una cosa que diu Manolo és la transició defensiva. Com evitar que l'equip rival et faci bones transicions? Doncs apagant l'incendi gairebé abans que es produeixi, que és amb la contrapressió. La contrapressió és, jo perdo la pilota, intento recuperar-la tan ràpid com sigui possible, a camp contrari, perquè és quan estàs atacant. Però clar, si tu quan estàs atacant, el que dèiem abans, t'equivoques en el control, fas unes passades poc tenses per afavorir la maniobra següent del company,

no acabes d'enllaçar bones seqüències de passada, no acabes d'atacar amb intenció i amb sentit, i quan perds la pilota què et passa? Que estàs desordenat. Estàs desordenat i aleshores et transiten amb molta facilitat i t'arriben a la teva porteria. Els duels, tres quarts del mateix, com que estàs mal col·locat al camp, per molt fort que siguis físicament, per molt fort que sigui un central, doncs probablement arribarà mig segon tard perquè abans tu has atacat pitjor en pilota. El que vull dir amb això és que una cosa va enllaçada amb l'altra i que a mi em sabria greu que Manolo. Vulgui canviar radicalment la seva idea. Perquè si el que ha dit al principi del tall que hem escoltat era que el futbol que estava fent passa per ser un equip més protagonista en pilota, més ofensiu, i vol aparcar tot això per simplement dedicar-se a defensar. Jo crec que serà un error. I també veient la confecció de la plantilla d'aquesta temporada. Els jugadors que té l'Espanyol a la línia de mitjapuntes, per exemple, que són futbolistes amb un nivell tècnic i amb una clarividència que no tenia. Calatrava, Javi Hernández, i pots ajuntar Edu Expósito, Brian Zaragoza anant cap a dins. Tot això s'ha de tenir en compte i s'ha de cuidar. És veritat que l'Espanyol de Manolo es va fer molt fort defensant a camp propi, amb ajudes, amb cobertures, distàncies de relació molt cuidades, i que al rival li costava

molt desordenar la defensa de l'Espanyol. Però un cop va tenir això ben fixat, Manolo, va començar a fer coses amb pilota interessants. Des d'aquell dia a Vallecas, te'n recordes, Sergi, aquell partit? Va ser un punt d'inflexió. Des d'aquell dia l'Espanyol es va atrever a fer moltes més coses amb pilota, quan ja tenia tota aquesta parcel·la defensiva, si vols, a camp propi, ben fixada. Ara que han arribat jugadors com els que comentàvem abans, per mi seria una pena. Oblidar-se de tot això perquè en aquests dos últims partits l'equip s'ha mostrat molt imprecís tècnicament.

Hi ha gent que especula que potser podria començar a introduir, després de l'aturada, alguns canvis tàctics. Aquí ho enllaço amb el fet de preguntar-te per on creus tu que passa la millora? És a dir, com podem capgirar el que ha viscut l'Espanyol en aquests últims partits, en l'últim especialment? Què és el que hauria de tornar a fer? Com visualitzes el futur immediat?

El gran canvi tàctic que ha fet l'Espanyol respecte a la temporada passada és que ara la construcció, amb tres des del darrere, la fa amb el lateral esquerre, que és Hinojo, que es queda amb centrals, i Omar, que és el lateral dret, té més volada. La temporada passada era al revés. Omar es quedava amb centrals i Carlos Romero, des del lateral esquerre, tenia llicència ofensiva. S'ha de tenir en compte el que et deia abans, la plantilla. Ara tens a la posició del 8, del 10, jugadors que necessiten la pilota, necessiten sentir-se còmodes amb la combinació, trobar-se en espais reduïts, fer parets, calatrava. Javi Hernández, que ha començat molt bé. Tot això ho has de vestir i has de millorar. Bàsicament, per mi, la millora passa en pilota, perquè les altres coses, vulguis que no són més fàcils de treballar, i l'espanyol ja les tenia, ja les tenia ben enteses, sobretot quan es tracta de defensar a camp propi, que és quan Manolo parla dels duels, de competir, tot això està molt bé, però també necessitaràs atacar. I quan estiguis a camp contrari, has de saber que tot el que és una molt bona possessió amb un bon nivell tècnic t'ordena per després poder recuperar i ofegar transicions del rival. I això l'Espanyol no pot descuidar. Jo entenc que no es pot dedicar només a defensar i a fer coses que ja feia bé la temporada passada.

També passa tot plegat per intentar aconseguir la millor versió individual de cada un dels jugadors, suposo, que n'hi ha alguns que van començar molt bé i s'han diluït, d'altres que no acaben d'estar bé com Brian Zaragoza, tot i que l'altre dia en van tenir alguna. Bé, hi ha un procés que m'imagino que també forma part del procés natural de

l'inici d'una arrancada, no? Sí, s'han de conèixer entre ells, fa poques setmanes que entrenen junts, per exemple, Zaragoza, amb Javier Hernández, que ha començat molt bé la temporada, és una de les notes positives, amb Calatrava, aquesta línia de mitjapuntes, és una qualitat tècnica notable. Zaragoza, Calatrava, més Javier Hernández, per alimentar Roberto, si això hi ajuntes a Edu Expósito, des d'aquesta posició més cerebral, coincideix amb Baudal, que no té un recanvi del mateix perfil, i això pot ser un problema, perquè els altres migcampistes són jugadors eminentment defensius, si vols, Però tot això s'ha d'anar ordenant mica en mica i jo insisteixo que no pots renunciar a les virtuts dels teus jugadors, perquè si tu vols començar a fer-te fort defensant a camp propi, estant molt lluny de l'àrea contrària, bé, pots intentar fer això, però llavors has de tenir molt clar que seràs un equip reactiu i que has de tenir arguments i armes per ser molt fort al contraatac. Jo em pregunto, l'Espanyol les té, aquestes armes? Té extrems que són velocistes? Té un davanter centre que et sàpiga fer 60 metres en solitari atacant esquenes del rival, Roberto s'hi esforça, però tampoc seria un velocista. No, no. Quique, encara menys. Té altre perfil de jugador, aquesta temporada. Acabo amb l'última,

Marc, i tanquem el cercle, tal com hem començat. Tu creus, personalment, que Manolo és la persona ideal per conduir aquest equip a una estabilitat, ja no et dic que gran cosa més, però a una estabilitat que no ens faci patir?

Jo li donaria el vot de confiança perquè se l'ha guanyat i ha demostrat que l'Espanyol amb ella de banqueta pot fer un futbol competitiu i més ric en pilota del que estem veient fins ara. Perquè és curiós, amb millors migcampistes penso jo, sobretot en aquesta zona de la mitjapunta, l'Espanyol en els últims partits s'ha mostrat més imprecís en pilota. Però també et dic que sentint aquestes declaracions que ara recuperaves, em genera dubtes. Em genera dubtes perquè no crec que sigui aquesta la idea que expressava en l'última declaració. No crec que sigui aquest el camí a seguir, de dir, no, no, desfem tot això que intentava construir i ara ens limitarem a defensar, que és una mica per aquí, no anar en els trets. Jo crec que si passa això. Serà un error. Molt bé. Marc Maiola,

ens sentim en la propera transmissió, que serà la del dia del Màlaga, el divendres, dia 9 d'octubre, en la represa després d'aquesta llarga aturada per seleccions. Un plaer tenir-te avui a l'Espanyol Reservat. Gràcies per convidar-me, Sergi. Una abraçada. Una abraçada. Adéu-siau. Ens fa molta il·lusió, en aquest primer capítol del podcast de l'Espanyol Reservat d'aquesta temporada, que ens acompanyi a la Porta 21 un, ho dèiem al principi, al meu entendre, un dels jugadors amb més talent que ha passat, com a mínim, les últimes dècades per l'Espanyol. Hi va estar quatre temporades, va jugar 111 partits, va fer 16 gols. És l'estimat Quique de Lucas. Quique, com estàs? Molt bé, ostres, Sergi, sóc el primer, eh? En setem temporada, en setem temporada. Ostres, que bé, que bé, que bé. Sí, sí, en setem temporada, en aquest espai aquí que sempre tindrem o mirarem de tenir algun ex perico, sigui ex jugador, ex entrenador perquè ens agrada sentir el parer dels que heu estat professionals i la vostra visió sempre tinc la sensació que és diferent del que estem massa acostumats a sentir tot sovint, que és gent del món del periodisme, de les xarxes, influencers, i els que ja som una mica veterans, doncs, no sé, diguem nostàlgic o sentimental, si vols, però ens agrada tirar dels clàssics, sí que. M'agrada, m'agrada que t'agradi, això m'agrada molt. Això m'agrada molt. Què fas ara, Quique? Què fa Quique de Lucas? Sabem que tens una agència de representació, oi?

Això mateix, sí, això mateix. El meu temps, el 80% del meu temps és amb l'agència de representació, amb els jugadors intentant fer una mica el que jo crec que. Que a la meva època encara no en teníem, no? Aquest advisor que et pot dir o et pot donar una mica de consell des de dintre, dels còdics de jugador, exjugador en aquest cas, i molt content, no? També una mica de televisió, de ràdio, tot això m'agrada molt, també, no? Tot lligat al futbol, que sempre és el que m'agrada, no?

T'he vist molt als mitjans, també, els últims anys. No sé que no has deixat de col·laborar, eh?, mitjans de comunicació. No, no, això m'agrada també,

donar l'opinió, com tu dius, una mica d'exjugador, una perspectiva una mica diferent, sobretot del món del periodisme i de l'aficionat també. Jo crec que és una bona mescla també per tindre una fotografia a vegades de la realitat dels partits.

O de l'entorn dels partits. Hi ha un salt important? És a dir, quan vosaltres que heu trepitjat la gespa sentiu i tu que estàs connectat al món del futbol, al món dels mitjans, i sents segons qui opinar, dir segons què, a vegades tampoc portes les mans al cap per les bajanades que puguem arribar a dir? A vegades, sí.

A vegades, sí. Saps el que passa? Que a vegades els periodistes també són molt fans d'aquests equips. I costa una mica ser una mica subjetiu, donar l'opinió, o ser una mica convincent per convèncer a vegades l'aficionat del que està passant. Si és el partit, o és una operació d'un fitxatge, o una operació de canvi de propietat, el que sigui. A vegades costa una mica sentir aquesta subjectivitat del periodisme, però jo crec que també en el contexte en què parlem s'entén bastant bé. Quants partits deus mirar a la setmana? Professional, perquè també veus una mica de futbol base, no? No ho sé, depèn. Aquesta setmana que ja paro en la primera divisió, doncs segona divisió, tens jugadors, jo tinc molts jugadors a Anglaterra, també, la Championship, Ligue 1, doncs veus els teus jugadors segur, i a vegades algun jugador que t'agradi, que no sé, que sigui un target per l'agència, també, doncs uns quants, uns quants.

A l'agència portes jugadors professionals, també, entenc?

També, també, sí, també. Fem molta intermediació, també, perquè som especialistes, sobretot en el mercat anglès i espanyol, i fem molta intermediació. És veritat que amb el Brexit ha canviat una mica, sobretot el futbol base, però bé, sí, ens hem professionalitzat o destacat en aquests mercats.

Sense dir-me noms, però hi ha algun mercat que a tu t'agradi especialment? Un mercat que hi tingueu l'ull posat des de fa temps o que trobis que ara mateix és el que està resultant més potent?

A veure, el Saudiarabia dos mercats abans era el que donava una mica de mercat o de diners al mercat i va crear una situació una mica complexa per a alguns equips. A mi per treballar el millor és l'anglès perquè són molt serios, tot està regulat, tu ja saps quan signes un jugador allà el que passarà i això és molt important. Tindre aquesta seguretat jurídica també és important com a representant. Tu que vas ser futbolista

i que ara tractes amb futbolistes, el futbolista és un tipus de personatge que m'imagino que ha canviat molt, no? No és el mateix un futbolista de fa 25 o 30 anys, quan et va tocar jugar a tu, que un nano que pugui començar a jugar a futbol ara amb 18 o 19 anys, no?

Clar, Sergi, però que no ha canviat en 20 anys. Ja, també tens raó, sí, sí. El futbol al final és un reflex de la societat també i a vegades es multiplica per 10 o per 20 la situació que pot viure la societat un jugador i ara amb les. Redes Sociales i tot això és un problema molt gran mental per la preparació del futbolista, dels nens i dels pares també. Això és un altre tema que no es parla gaire, però és molt important també. L'entorn dels jugadors, dels jugadors joves, dels jugadors professionals, cada vegada és molt complicat o més complicat tindre un management bo.

I el futbol en si, més enllà del futbolista, el futbol ha canviat tant tant en aquests últims 25 anys? Sí, ha canviat, a veure,

i ha canviat molt, el tema físic ha canviat molt, el tema tecnològic també ha canviat moltíssim, i això és, jo crec, el fruit de tot un avantatge tecnològic que ara, jo crec que als partits ara el resultat és més just, no? No n'hi ha tants errors arbitrals, que encara n'hi ha, encara n'hi ha molta subjectivitat al criteri dels àrbitres en aquest cas, però sí que ha canviat molt la manera d'entrenar, la manera de jugar, la manera de preparar-se, de viatjar, tot ha canviat molt i ara és molt més, diguéssim, molta més igualtat, però a la vegada els que són molt bons marquen molt la diferència.

Tu recordes, Quique, quan vas debutar amb l'Espanyol, amb el primer equip de l'Espanyol? Sí, home, i tant. Això m'ha sofrida. Contra qui? Valladolid.

L'últim partit de la temporada 98-99, pot ser? 97-98. 97-98, això mateix.

97-98, era el 15 de maig del 98. Et va fer debutar Camacho.

Camacho, sí, sí. I de segon estava el Paco Flores, també, que va ser un entrenador que em va marcar molt, sobretot al principi de la meva carrera. Sí, sí, me'n recordo molt, perquè ja no només el partit i el debut, sinó també el viatge, la preparació del partit, el que et deia abans, la concentració, els capitans, els veterans, tot això em marca molt com a jugador jove.

Em vas fer de butaca macho, després vas tenir d'entrenadors a Bielsa Brindisi i Paco Flores en la teva etapa a l'Espanyol dels quatre. Segurament Flores és qui dius que et va marcar més, eh?

Sí, em va marcar molt perquè vaig tenir també el filial a l'Espanyol B, em va pujar al primer equip, em va donar la confiança, després me la va treure, després me la va donar. Una altra vegada, però tots em van donar molt, com a jugador i com a persona. Jo me'n recordo també el Bielsa, jo crec que era un entrenador que pensava dos, tres, quatre generacions abans, ja feia molt marcatxaloma, ja inclús la mateixa manera de afrontar els partits era molt, molt diferent del que nosaltres estàvem acostumats a l'època.

He volgut recuperar un parell de fragments d'aquella època, no t'espantis. A veure si els detectes.

El primer jo crec que serà fàcil. Hi ha falta claríssima de Giovani. L'Espanyol que treu ràpidament aquesta falta buscant el canvi de joc per De Lucas. De Lucas al seu costat es troba Cocu. Gol de De Lucas. Quin gol acaba de fer Lucas. Acaba d'entrar en aquesta segona part i ha fet embogir l'Estadi Olímpic. Aquest el tens clavat a la memòria o no? Home, i tant.

El barret del Cocu, no?

El gol que li vas fer en un derbi a Montjuïc. A l'octubre del 98, que és el teu primer gol,

oi, amb l'Espanyol? Sí, això mateix, sí, el meu primer gol, i jo crec que un dels millors que vaig marcar amb la samarreta de l'Espanyol,

segur. Mira, a preparar l'Andrés estava pensant, vas fer 16 gols, no sé si són molts o pocs pel teu rol al camp, pocs, pocs, no entraré valorant-ho això ara, però sí que s'ha de dir que són golaços gairebé tots, eh?

Sí, sí, sí. Sí, perquè vaig tenir una mica de sort també en alguns d'ells, però sí, a mi m'agradava arribar a zones on la influència, ja sigui un xut o sigui un bon pas, això m'agradava molt arribar. No, a la vora de l'àrea, i sempre vaig tindre l'oportunitat de xutar, de fer gols, d'arribar i de marcar la diferència.

Escolta'm, imaginem que ens està escoltant algun oient perico que ara té menys de 30 anys, nascut a finals dels 90. Que són molts, eh? Que són molts. Que són molts, i no t'havia jugat. Com li explicaries quin tipus de jugador eres? 3.

Bona pregunta aquesta, no? No ho sé, jo crec que era un mitjapunta amb arribada, amb gol, treballador, i bueno, que tenia aquesta facilitat d'arribar a l'àrea, no? I descarat, Quique. Sí, home, també, clar, sí. No, a veure.

Tenies un aire, el camp, jo et recordo que tenies un aire. Eres molt valent, molt deixat anar, no sé com dir-te. I ara molt jove. Tant és així que et vull ensenyar un document de la primera vegada que vas anar a TV3, el gol a gol, amb Pere Escobar. No sé si ho recordaràs. No sé si ho recordaràs. Parlant. De los lanzamientos de

penales lo que yo pienso es que siempre desde pequeñito piensas en una final de Copa de Europa tienes que tirar todo el penalti y lo puedes ganar o incluso lo piensas o lo sueñas y en esa situación la tienes ahí el penalti en el último minuto yo creo que a todo jugador le gusta tirar un penalti más en esas condiciones, tres puntos dar la victoria a tu equipo, a tu afición la afición lo espera, pero seguro que el que no quiere tirarlo seguro que lo ha soñado un penalti seguro ya que lo tienes ahí, creo yo.

Això era el 3 de gener del 1999. Sí, això segurament després

del partit amb el Salamanca. Sí, senyor, bravo. Ostres, tens molt bona memòria, tio. Bueno, aquest també va ser un penal molt de molta alegria per mi i per l'equip, però també una mica perquè l'especialista en aquell moment era l'Arteaga i em va deixar llançar aquest penal perquè era un moment important per la meva carrera també. Vaig tindre la confiança que sempre l'ha tingut en els esbants de penal. I vaig tindre la sort de marcar gol i donar els tres punts a l'equip, que venien de remuntar aquest partit 2-0 en contra.

A sort de Matamano, millor i pitjor record en la teva etapa a l'Espanyol? El millor el puc intuir?

No, el millor segurament el debut i el gol amb el Barça, segurament. Més que la Copa del 2000? També, tens raó, tens raó. És que la Copa del 2000, ja no només la final, sinó com va arribar, no? La seleccionàvem al Real Madrid. El Barça en aquella època no guanyava gaire, no? I, clar, nosaltres teníem l'oportunitat de guanyar un títol, la Rua Barcelona va ser impressionant, un record impressionant, tens raó. Però, bueno, el debut també marca molt perquè, bueno, és un moment important de la teva carrera i el gol també marca un moment, doncs, també important, no? Sí. I el pitjor jo crec que va ser, primer, jo crec que la gestió, la meva gestió i la de l'equip, o la del club en aquest cas, de la meva sortida, no? Perquè va ser una situació complicada per tothom. Jo en principi pensava que mai marxaria i vaig estar en una situació que no tenia una altra alternativa que marxar, no? I bé, no el vaig gestionar bé per cap de les parts, no?

Quan dius la sortida et refereixes a la segona,

quan marxes el Chelsea. A la segona, sí. La primera, el Paris Saint-Germain, va ser una situació que jo volia un canvi també de mentalitat, donar una mica d'opció a tindre un ambient diferent, i el Paco Flores ho va entendre i em va dir, cap problema, quan tornis, si fas el que jo dic, jugaràs, i ho vam entendre. Però el segon any, quan vam acabar el contracte, això va generar una situació una mica complicada que no es va gestionar bé. I això és una llàstima.

Escolta'm, vas coincidir amb una generació. Jo m'atreviria a dir que, si no la millor generació de futbolistes que ha sortit del plantell de l'Espanyol poca cosa li falta, eh? Tamudo, Sergio, Capdevila, Morales, tu. Això és difícil de repetir,

això, Quique? És complicat. És complicat perquè nosaltres vam tindre una generació, l'Espanyol ve molt potent, amb jugadors de molt diferent perfil, que després al primer quim van coincidir i van donar rendiment. I això és complicat, també. És veritat que l'Espanyol, per tradició, sempre té aquest ADN que és important. Tindre-ho, però és complicat perquè ara n'hi ha més interessos, ara els equips venen jugadors més aviats i tindre una generació de 5-6 jugadors del filial a primer equip rindent o tindre un bon rendiment és complicat. A sort,

segueixes l'Espanyol al dia a dia, en els partits, eh? Sí, sí. Vas al camp, per cert, o no? Sí, també, també, també. Som un club, Quique, ho saps tu millor que ningú, d'alls i baixos. I mira, dos partits seguits perduts, és veritat que l'últim va ser molt dolent, però ha arribat la primera sacsejada de la temporada i tinc la sensació que arriba molt aviat i amb el focus m'ho ha posat en Manolo, no?

Sí, però és la història de cada any, jo crec. Manolo ha fet un treball impressionant. Jo crec que és veritat que l'any passat vam començar molt bé i després es va complicar molt la temporada, però jo crec que el treball és innegable. Jo crec que ha fet un equip. Amb uns recursos complicats, limitats, i jo crec que estan on ara mateix s'ha d'estar, sense tindre les expectatives massa, perquè sempre passa el mateix, quan guanyes quatre partits, Tothom diu Europa, Europa, Europa i la realitat és que hem de mantenir el perfil baix i jugar cada partit pensant que hem de lluitar per no baixar. Jo crec que això no passa res per dir-ho i ho hem de mentalitzar ara mateix que és el que toca.

I entens que molta gent o una part de l'afició demani la sortida de Manolo a la setena jornada de Lliga?

No, no ho entenc, no ho entenc. Jo crec que a tothom no li agrada perdre i tindre una ratxa de dos partits que penses que has de guanyar perquè un d'ells és a casa, amb un rival directe, que jugues amb un jugador més, tot això, però després en Fred has de pensar que és un entrenador que coneix molt bé el plantel i que jo crec que jugaran bé perquè estan competint. A vegades és veritat que el joc falta una mica, però estan competint molt bé. I competirien i jugaran molt bé la setmana o quan sigui. Jo crec que hem de treure una mica de pressió a l'entrenador i a la gent que ara està al club.

Què li falta des del teu punt de vista, aquest espanyol, per acabar d'entonar-se del tot?

A vegades és complicat, perquè és que és molt complicat ara guanyar la primera divisió. El nivell és molt similar en tots els equips, tot està molt igualat. La diferència és molt complicada a trobar ara els partits. Jo crec que el baló. Aturar és important, és una eina ara mateix que tots els equips han de tenir aquesta opció del partit per guanyar. Jo crec que l'Espanyol ha d'arribar a un moment on ha de ser més important en les àrees rivals. Jo crec que ara Roberto està en un moment impressionant, però impressionant, I això l'equip ho ha d'aprofitar, també. No pot ser que el Roberto marqui gols o l'equip marqui gols i després a darrere es consideri així el que estem veient.

T'agrada la plantilla que ha definit Monchi? La trobes una plantilla equilibrada com per no patir al llarg de la temporada?

A priori està equilibrada, això és veritat. Hem de veure els jugadors que estan lesionats, si s'incorporen i poden pujar una mica el nivell, o la competitivitat, que això farà que el nivell de l'equip pugi, també. Jo crec que sí, jo crec que amb els recursos que l'Espanyol ha tingut aquest estiu, la plantilla està bé, està compensada, com tu dius, però bueno, ara el rendiment ha de sortir també, perquè a vegades els noms. Per si mateixos no guanyen partits.

¿Hi ha algun jugador que et sorprengui, que t'agradi especialment i que potser no tenies tan controlat?

Ara mateix, Roberto, jo crec que és un jugador que el veies amb potencial, òbviament el sacrifici i el treball sempre ho ha tingut, però ara, a més, està marcant molts gols, està creant moltes jugades de perill, i jo crec que. Tenim un delante així, jo crec que dona certes garanties per guanyar els partits. Jo crec que ara mateix és el que més destacaria. Els jugadors de la casa estan jugant també molt bé, estan donant el nivell. Jo crec que aquest potencial que tothom veia demostrar-lo amb rendiment. Això és important també, els jugadors de la casa de la 21 siguin importants a l'equip.

Home, li aniria bé un Quique de Lugas ara a l'Espanyol, algú que jugués per darrere de Roberto Quique. I un Tagudo, i un Sergio, i un

Cap de Vila. Jo crec que aquest plantell té nivell per arribar a una posició on juguin una mica més, perquè a vegades veus que juguen una mica amb la tensió, amb aquesta I això no està bé, no? No devia ser així. Molt bé.

Quique de Lucas, ha estat un plaer conversar uns minuts amb tu. Igualment, Sergi. A l'Espanyol Reservat. Escolta, m'agrada molt. No descarto el llarg de la temporada aquí uns mesos. No hi ha problema. Tornar-te a fer un truc i comentem una mica l'actualitat, si et sembla bé. Quan vulguis, Sergi, quan vulguis. Molt bé, una abraçada a Quique, gràcies. Una abraçada, vagi bé. Amb l'ex perico Quique de Lucas ho deixem aquí. Aquest ha estat el primer capítol de l'Espanyol Reservat, el podcast perico de Catalunya Ràdio i de la plataforma 3CAT. Gràcies per escoltar-nos, gràcies per ser-hi una vegada més. Tornem d'aquí a 15 dies amb més coses. Agrair també el suport tècnic del Dani Expósito. Adéu-siau, que vagi bé.

Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.