A l'Àfrica per terra, mar i aire i amb l'Èlia Borràs

Les vacances d'estiu representen per a molta gent l'únic moment en què tenen l'oportunitat de viatjar cap a d'altres llocs, aquells que s'ho poden permetre. Però els que ja viuen lluny, normalment l'estiu representa aquell moment de tornar, podríem dir-ho, a casa, entenent que casa és allà on havien nascut o viscut molt temps. És tot un embolic i ara tenim una persona, una persona en un aeroport, que no sabem si va cap a casa, si torna de casa, no sabem què farà. De moment posem-hi música.

El ritme ens diu de moment cap on està a punt de volar aquesta persona.

Aquesta temporada, aquesta setmana, estem fent equilibris entre novetats i les coses que hem volgut mantenir, i una d'aquestes són les nostres converses sobre l'Àfrica amb l'Èlia Borràs. Élia, què tal? Bona nit. Bona nit, Manel. Com esteu? Molt bé. Tu, a l'aeroport, a punt d'anar cap a Àfrica, no?

Sí, a punt d'anar cap a Ouagadougou i estic molt contenta d'engegar aquesta temporada de viatge amb vosaltres, agafant un avió i tornant al lloc des d'on us parlaré aquests pròxims mesos.

I tant, tenim ganes per tu, què és això? Tornar a casa o ara has d'estar a casa i vas

cap a una altra casa o no? No, no, casa és el meu poble, és a Salrà, però també és veritat que tinc una altra casa que és a Uagadú i que també m'estimo molt, però sí, no, no, casa és aquí, casa és aquí.

Doncs cap a la casa d'hivern, diguem, o cap al lloc de feina. Cap al lloc de feina. Exacte. Quantes hores tens per arribar fins a

Burkina Faso? Poques són, mira, dues hores i mitja ara fins a Casablanca, i després a Casablanca faig escala i són tres fins a Ouagadougou. I ja arribo i directe cap a casa, que a més està al centre de la ciutat, l'aeroport. Agafo un cotxe, que són unes berlines clàssiques Mercedes pintades de color verd, icòniques de l'Àfrica Occidental, i des d'allà cap a casa. És una manera de situar-me, ja soc al lloc, són taxis destartalats però indestructibles, I és una manera, ja et dic, de situar-me, saps? Allò de dir, ja hi soc, ja hi soc. Sí, sí, els taxis identifiquen

molt els llocs, eh? Tu dius que aneu amb unes berlines antigues o què?

Sí, són unes berlines, això ja et dic, destartelades i amb més d'un milió de quilòmetres algunes, però són infalibles, tu saps que arribaràs a casa, segur.

Un milió de quilòmetres poden arribar a tenir aquests cotxes?

Sí, sí, clar, perquè són de finals dels 80 i ara tenen com aquesta segona vida, no? I segurament l'última perquè ja no els hi pot quedar més, no? No hi pot haver-hi una tercera després. Manel, és com tu, potser arribar, quan anaves a Rocino i arribaves i et trobaves a Montlada, que dius, vale, ja hi soc, no?

Doncs això és el mateix. Sí, tot i que allà ja s'han O sigui, els Ladas estan molt als pobles i tal, però Moscou i Sant Petersburg ja van amb Hyundai i

coses d'aquestes, allà sí que. Clar, doncs no, no, a Ouagadougou no, ja els tenim encara, aquests Mercedes, i també molts altres països de l'Àfrica Occidental, els trobareu sempre, i sempre amb taxistes molt agradables que us acompanyaran a casa.

I els preus per volar, com estan per anar a l'Àfrica?

Mira, volia parlar d'això perquè és estrany, perquè mira, de Barcelona a Dakar, que és la capital de Senegal, un bitllet et pot costar entre 400 i 600 euros anar-hi i tornar-hi. Però just ahir, que preparava aquesta secció, vaig trobar que de Cútono, que és la capital econòmica de Benin fins a Lome, que és la capital de Togo, que és el país del costat. Només hi ha 45 minuts de viatge i els preus no baixen dels 700 euros. És molt car. O sigui que és més econòmic

fer un Barcelona de car que del país veí. Totalment.

De fet, hi ha dades que vaig treure d'un article que va publicar el Confidencial, que és un metge, i. Ai, no sé si em sentiu ara.

Sí, sí, està bé. Perfecte, molt bé. Em segueixo. Es nota que no estem enganyant,

que sí que estàs a l'aeroport. Exacte, exacte. Això és un directe. Això és la ràdio. I ens encanta. Buscava aquestes dades i veia que, per exemple, Sudàfrica, que és un dels països més turístics del continent, només el 30% dels turistes eren africans i el 70% eren de fora del continent, degut als preus dels bitllets d'avions.

Clar, això poca gent s'ho deu poder permetre. Per què creus que passa, això?

Doncs, a veure, hi ha diferents teories i motius. Un d'ells és que hi ha molt poques aerolínies locals i, per tant, molt poca competència. A Europa n'hi ha molta més de competència. Després que no hi ha com un espai Schengen, que és el que hi ha a Europa, aeri, que fa que no hi hagi tantes facilitats i, per tant, doncs, les companyies tenen més problemes per anar d'un lloc a l'altre. Però ara estan engegant un nou projecte que es diu el Mercat Únic Africà del Transport Aèri que aixecaria les restriccions d'accés al mercat per aquestes aerolínies i harmonitzaria el tràfic. I llavors també un altre tema que és que per viatjar a Àfrica es necessiten visats i els visats també són cars. I mira, això que buscava poder, hi ha gent que ha anat a Dar es Salaam, a Tanzània aquest estiu, no? I buscava també un bitllet, això de Barcelona a Nairobi. Que sortia per 800 euros, però de Tanzània a Nairobi, que és la capital de Kènia, a 400 euros. Vull dir que, realment, la diferència és molta i és molt car, i per la gent, doncs, clar, és millor poder anar a Europa, saps?, que no pas venir a viatjar per dins del continent africà.

Clar, i si parléssim dels aeroports amb més trànsit del continent, que aquí suposo que situaríem el Prat, Barajas, les Balears A l'Àfrica, quins?

A l'Africa, doncs mira, hi ha Egipte, Egipte que és un dels grans destins turístics de l'Africa, que hi ha 31,1 milions de passatgers a l'any, però el de Johannesburg és l'aeroport on hi ha més vols, però no tants de passatgers. Però espera't, perquè d'aquí a poc el d'Etiòpia passarà per davant d'aquests dos. Etiòpia serà el nou hub que connecta l'Àfrica amb Àsia, que et podrà connectar Nairobi amb Dubai, Addis Abeba, que és la capital d'Etiòpia, amb Nova York, i això li queda poc perquè han començat a construir un nou aeroport.

Sí. Som-hi.

I aquí anem amb una pista musical. Per què posem aquest tema?

Bueno, ja ho deveu haver escoltat, perquè parla de Baobabs, i és que Manel, aquesta pregunta te la faig jo a tu, i és, saps quin autor francès, molt conegut, va connectar per correu aéreo Sudamèrica i Europa a través d'Àfrica, o sigui que va fer un nou hub a l'Àfrica?

Home, aquí ens podríem arriscar, perquè entenc que estem escoltant El Petit Príncep, no? Exacte, exacte.

Doncs Antoine de Saint-Exupéry, no? De Saint-Exupéry, perfecte. Antoine de Saint-Exupéry. Era el pilot d'avió, de fet, per això es va inspirar en els Baobabs i estem sentint la cançó dels Baobabs, que surt en el llibre El Petit Príncep, el conegudíssim. I ell era el pilot d'una companyia francesa que es deia Aeropostal i que viatjava de França, passava per Sant Lluís, que és una ciutat al nord del Senegal, i després continuava cap a Sudamèrica. I és interessant perquè encara ara, i jo he dormit en aquest hotel, hi ha un hotel que es diu La Poste. Que funcionava com a centre de telecomunicacions i també de descans per aquells pilots, no? I encara ara quan hi vas et trobes que hi ha cartes, hi ha records d'aquella època en què hi havia aquests pilots que feien autèntiques travesses aèries i que, doncs, autors com Sanex Operino, que també es va inspirar en aquella zona i en Àfrica per escriure El petit príncep. Llavors és recomanable anar a aquest hotel a Sant Lluís, al nord de Senegal.

Doncs mira, hi ha gent que s'està apuntant aquí a la posta de cara a l'estiu que ve. Exacte. I per acabar dius que hi ha una companyia aèria que vola per Àfrica però que no pots comprar bitllet d'avió. Això com ho hem d'entendre?

Això ho hem d'entendre, doncs, que jo el vaig descobrir estant i treballant a l'Àfrica, que és la companyia aèria de les Nacions Unides. Que jo crec que és la companyia que arriba a les destinacions més estranyes del continent, més remotes, fins i tot en zones on hi ha guerra, en conflicte, també són avions que fan evacuacions i que connecten això a zones aïllades del món. Jo vaig agafar un avionet que anava amb hélices a Sudán del Sud, que em va portar fins a Reng, una ciutat al nord, on no hi arriben carreteres i és una zona on hi ha un conflicte humanitari actual, un conflicte i una crisi humanitària, i vam aterrissar una pista de terra, que no t'ho pots ni imaginar Manel, jo no sé com vam poder aterrissar allà, i fins i tot ens van pesar les maletes amb una balança a la mà. Per pujar l'avioneta, així que volia acabar amb aquesta curiositat d'aquesta companyeria humanitària que existeix a tot el món, però que a Àfrica és molt present i que ens apropa a zones remotes. I fins aquí, crec que de moment és tot abans d'agafar l'avió.

Sí, ara mentre parlaves han tornat a dir una cosa aquí pels altaveus, no sé si ho has sentit, última vis, passatgera, Elia Borràs, última vis. No el perdis. No el perdo. Molt bon viatge, hem estrenat la temporada i tornem a parlar ben aviat. Una abraçada ben forta.

Molt bé, gràcies, una abraçada. Adeu, adeu. Adeu.

Tant grossos, tan grossos, no els pots controlar. Som els bobobs que devoren els planetes. Si no tens disciplina, se't menja mica en mica. I si no hi ets a temps, no te'l podràs desfer.