A les portes d'una nova alerta per pluges, de què depèn que rebem una alerta al mòbil?

Avui a l'Agora del Matí de Catalunya Ràdio amb l'empresari David Madí, amb el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques Pere Rosinyol, amb la periodista Eva Pomares i amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'Agora? Doncs tenim la Montse i l'Eva nostàlgiques de l'estiu, parlant encara 16 de setembre de les vacances, això sí, reivindicant una mica les vacances de proximitat, no cal anar a l'altra punta del món, i de qui hem derivat. A una espècie d'apologia del silenci, la Montserrat Casabda, que parla, diu, el silenci acabarà sent un dret constitucional. Sí. Sí. O un deure.

Callar. Valor de mercat, en el pitjor dels casos.

Exacte, també, exacte. Sou que li traurem algun dineró. Bé, tenim pluges importants al país aquesta tarda. El que no tenim és alertes, de moment. Eloi Cordomí, bon dia. Bon dia. No tenim alertes, però tenim avisos, eh? Avisos, sí. Tenim un avís de avís tronja. Avis taronja, que vol dir que poden caure 40 litres en mitja hora a molts llocs, ara concretem, i 90 litres en 3 hores en alguns punts del litoral i prelitoral. A quines zones? Mira, comarques de Girona, de Barcelona i del Camp de Tarragona és on tenim aquests avisos taronges de 40 litres en mitja hora. Per tant, podem tenir guats molt potents, pluges fortes, alguna calamarsada. Per tant, alguns fenòmens fins i tot una mica violents, algunes d'aquestes tempestes que puguin anar acompanyades de ventades fortes, etc. I llavors hi ha tota una franja entre el litoral i prelitoral des de l'extrem sud de la costa Brava, passant per tota la costa central i prelitoral de Barcelona i el nord del camp de Tarragona, en tota aquesta franja és on preveiem que puguem tenir alguna complicació més. És a dir, aquí hi ha els avisos activats de 90 litres en mitja hora i hi ha. Un o dos models, però són dels models que ens en refien més, que arriben a marcar algunes acumulacions de fins a 150 litres per metre quadrat cap a la zona del Baix Penedès, això. Però aquí hi ha molta diversitat en aquests màxims de precipitació.

Els models encara no s'acaben de posar d'acord en què ha de passar aquesta tarda, i això que falten molt poques hores. Per tant, aquí tenim un grau d'incertesa molt elevat, que farà que fins a última hora és que haurem de fer un nou càsting, que es diu, no? Previsió a termini immediat. Perquè llavors vol dir que estem en la situació, com deies abans, semblant a la setmana passada. Sí, sí, sí. Pel que fa a la incertesa. Sí, meteorològicament s'assembla molt. És a dir, passa un front, amb aire fred en altura, arribes després de dies molt càlids, ahir encara vam arribar a 39 graus al sud del país, el mar encara està calent. Hi ha una diferència clara, i és que la situació aquesta passa a la tarda, les tempestes es preveuen a la tarda, i la setmana passada era al matí, i el fet que això passi fa que. Hi hagi més energia, el sol haurà escalfat, farà més calor, per tant, això és un aliment per fer créixer les tempestes a terra ferma. La setmana passada, les que ens fèiem patir més eren les que es formessin sobre el mar i que poguéssim tocar terra. Aquí ja les preveiem directament sobre terra ferma. Hi ha una altra diferència, que és que la setmana passada es van tancar escoles. I ara mateix les escoles estan en marxa. És veritat que el focus està posat a la tarda

i potser això per això també, diguéssim, és un element que no s'ha posat sobre la taula. Sí, i tècnicament. Digues, digues. No, perdona, i tècnicament hi ha un. De diferència entre aquest taronja i vermell entre l'avís taronja i vermell que fa que el vermell ja es tanquin escoles o que hi hagi mesures més estrictes i és que és el grau de probabilitat és a dir, la setmana passada es considerava que això podia passar amb una probabilitat mitjana. Avui de moment el grau de probabilitat és baix. Per tant, això, amb aquests mateixos llindars, activa uns avisos taronges i no vermells. Llavors, si aquest matí s'analitzen els models, es veu com està evolucionant la situació i es considera que el grau de probabilitat és més elevat i s'ha d'activar un avís vermell, a partir d'aquí segurament començarem a rebre mesures una mica més estrictes, més contundents, per afrontar el que pot venir aquesta tarda. Cap a la pregunta aquí, per exemple, Montserrat, si la setmana passada tenim una situació similar i es va aplicar unes mesures més dràstiques, aquesta per què no s'apliquen?

Bueno, jo crec que, com diu l'Eloi, si deu haver-hi algun llindar en els protocols que permet decidir si de taronja passa a vermell, aleshores sigui, amb tots els riscos de la probabilitat, que ja dic, si és el 50%, podem imaginar que hi ha un 50% de probabilitats que no surti, que és el que va passar. Sembla que es va esquartar la gran tempesta i afortunadament una bona part va caure sobre el mar. És a dir, sabem que en vermell és més fàcil que ho facin, sabem, a més, que tenim l'ombra allargada. De la DANA de València sobre les previsions que prenen els poders públics en els protocols de protecció civil, però també sabem que taronja, és que si no al final cada vegada que sortís una alerta taronja, que amb aquest tipus de climatologia actual cada vegada és més, s'ho vinteja més, doncs estaríem tancant tot, tot el dia, i sabem l'efecte que té sobre l'economia, per tant. Jo tinc la sensació que és el més convenient, el més correcte, i han d'anar mirant, perquè no me'n recordo quin dels meteoròlegs va dir una vegada, Catalunya és complicada, té una orografia complicada, i si als Estats Units es pot preveure que cau la pluja a tal hora, a tal minut, i pràcticament a tal segon, Catalunya té una dificultat afegida a aquesta previsió i sobretot que és ciència, però com totes les ciències

té hipòtesis ad hoc. Com diu l'Eloi, com explica fa setmanes, Eloi, dius que aquest temps cada vegada és més imprevisible. Per què? Juguem amb uns elements que ens fa que les previsions puguin fallar. Són previsions. Són uns elements que no hi eren fa uns anys. El mar calent, aquestes temperatures de 39 graus en ple mes de setembre, això no el teníem. Però llavors, per què? La pregunta, que això ja és més política. David, on posem la responsabilitat? A l'administració que ens digui no sortir de casa o també a la ciutadania que ha de veure que si estem en un moment d'incertesa no prendre accions com aparcar el cotxe on no toca o no sortir a hores que veiem que està caient un xàfec per posar en risc la nostra vida? On ha de recaure la responsabilitat?

La setmana passada en vam parlar molt sobre això i es produeix un fenomen que és que qui ha d'apretar el botó de les artes es que cobrem salut perquè els episodis que hi ha hagut recentment, la dana i companyia, generen una tendència a la prudència. El que passa és que quan no es compleix l'efecte alarma es va desgastant, és a dir, el ciutadà l'envien alarmes però no acaba passant el que passava i per tant va perdent la seva eficàcia fins que un dia passarà i hi haurà perdut l'eficàcia. Aquest és el problema. Aquest és el problema que jo crec que planteja aquest sistema. Com es resol? Doncs la veritat no t'ho sé dir, però sí que hauríem d'intentar administrar les alertes i les alarmes aquestes amb la màxima cura, entenent que no hi ha perfecció, entenent que risa zero no n'hi ha i que els errors es produeixen. Per exemple, pel que jo entenc que explicava el meteoròleg, les condicions d'avui són objectivament pitjors, que les que va haver-hi la setmana passada, les que es prediuen, perquè allà es va tirar cap al mar, avui ja diuen clarament que serà a l'interior, bé, i avui previsiblement no hi haurà alerta, segurament perquè la setmana passada l'alerta no va estar prou justificada.

Però compte perquè tenim avisos i tenim l'alerta de l'inuncat. El que no tenim és l'esalert. Però fixeu-vos també en la diferència, és que la setmana passada aquests aiguats es preveien 5, 6, 7 de la matinada. Per tant, amb poc marge d'error per poder activar la població, per poder activar mesures urgents en cas que això acabés passant a primera hora. Per tant, vol dir que es va haver d'activar aquest esalert el mateix dia, el dia abans de la tarda. Amb molta diferència, amb molta diferència horària. Clar, vols dir que avui es pot decidir dir el migdia, per exemple, no? Clar, avui també, una previsió a immediat termini podria ser molt més efectiva que no pas a les 6 de la matinada, que és el que hauríem hagut de fer la setmana passada. Les previsions que es puguin fer aquest matí poden ser molt efectives. Les actualitzacions, encara no tenim tots els models. A mesura que vagin sortint els models aquest matí, es pot fer una previsió més acurada i amb unes mesures que poden ser igualment efectives. Això és molt important que ho expliqueu, perquè no estem acostumats a això, i després també hem donat un. Un focus als meteoròlegs, com si fossin, com si haguessin de dir-nos sempre la veritat del que passarà, i al final és una predicció, i hi ha un marge d'error, i també doncs estaré que ho expliqueu com ho esteu explicant, Eloi, perquè crec que això

és important perquè ho entenguem. Però que el món està evolucionant de manera que tot ha de tenir un últim responsable, i cada vegada més és així, i per tant I una dimissió, sempre ha de tenir una dimissió. Deixeu-me saludar el subdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado. Bon dia, Sergio. Hola, bon dia. En aquest cas, no s'ha enviat cap alerta al mòbil, però és una opció que es descarta amb el que estem veient? Bé, no es descarta. Jo crec que l'Eloi ho ha explicat molt bé, el meteoròleg, com funcionen aquests sistemes en base a les prediccions meteorològiques i com nosaltres, des de Protecció Civil, el que fem és la gestió de risc. És a dir, tenir en compte les prediccions meteorològiques, les probabilitats. Avui tenim uns avisos de màxim, taronja, per tant, no és el nivell de risc més elevat, no és un vermell, però, a més a més, tenim en compte el moment en què es preveuen, en aquest cas fa part del Servei Meteorològic de Catalunya, aquestes pluges. De cara a la tarda-vespre. Nosaltres de moment estem en un àmbit d'una alerta amb recomanacions a la població de cara a la tarda-vespre. Sabem que són xàfecs, pluges que poden produir localment danys, acumulacions d'aigua, inundacions de carrers, crescudes de rieres de forma molt sobtada i que de forma local pot ser important. Per tant, en aquest àmbit. El missatge de cada població

és por la precaució de la tarda-vespre, sobretot en la mobilitat. Però ara al migdia tenim la reunió del comitè tècnic, com fem habitualment aquest comitè. A quina hora, Sergio, perdona? A quina hora? Això ara el tindrem a mig matí i després al migdia actualitzarem la informació i valorarem si els avisos del servei metodològic. La qüestió de l'enviament de mesures més restrictives a cada ciutadania, com ho explicava, i això és el nivell vermell que tothom entén, aquest vermell com nivell de risc màxim, per previsió meteorològica o previsió hidrològica. Si tenim una vista que és imminent a l'esbordament d'un riu, també s'activen. Això es fa amb previsió i també es pot fer si en el moment de les precipitacions, més enllà de les prediccions, tenim capacitat per avançar-nos i per alertar que hi ha. No vol dir que no pugui passar perquè amb això estem al que marquen les prediccions. D'un risc màxim, se situa en una situació millor, més favorable, com bé estava explicant la setmana passada. Que ho tinguem a la tardavista ens dona marge, no hi ha una mobilitat de primera hora, podem anar fent una aproximació a com aquestes pluges van arribant. En tot cas, un missatge molt clar de cara a la ciutadania. Som a Catalunya, som amb els efectes del canvi climàtic, vivim el clima mediterrani i a la tardor, Els fenòmens de pluja forta que poden produir inundacions sobtades per creixement de rieres

en general a qualsevol punt del territori, però especialment al litoral o prelitoral, és una realitat i per tant ens obliga a l'autoprotecció. Com diu la nostra campanya que hem llançat aquest dia i que segurament tothom ha escoltat, tot pot canviar de cop. Vol dir que més enllà de tot aquest sistema, sistema, hi ha una responsabilitat compartida. Abans comentàveu de què és la responsabilitat. Els Poders Públicos, Protecció Civil, tenim la responsabilitat d'avaluar en risc i d'alertar la població, però la població també té el deure d'aplicar l'autoprotecció. Això és un sistema compartit. Però, em deia, hi ha un protocol que determina quan fem les alertes o no, d'acord, però, per exemple, qui decideix les restriccions? Bueno, això és una proposta que es fa en aquest comitè tècnic. En aquest comitè tècnic hi ha tots els serveis de metodologia de Catalunya, els seus responsables, l'agència catalana de l'aigua, la Confederació de l'Ebre, tots els serveis d'emergència, els àmbits que poden quedar afectats, els àmbits d'educació, de drets socials, de salut. Aquí es fa una avaluació del risc. S'escolta molt detalladament les explicacions meteorològiques i hidrològiques. A partir d'aquí es fa aquesta avaluació de risc i es fa una proposta de mesures. Al final, lògicament, tot se sustenta en una avaluació tècnica i després una decisió política que té en compte aquestes propostes i aquest anàlisi tècnic. És com funciona l'administració pública i els governs de forma normal. I amb el mapa que estem explicant,

amb les incerteses que hi ha aquesta tarda, ara mateix vostè, per tant, no pot descartar si hi haurà restriccions o no, no ho sap. Correcte, no podem descartar. Per tant, què l'estat ens ha de dir al migdia? Quin anàlisi podem fer en les properes hores? Nosaltres estem ara immersos en aquest anàlisi. El Servei Meteorològic està revisant models. Nosaltres estem recollint tota la informació que tenim dels elements de risc que cal tenir en compte. I ara, a mig matí, farem aquest anàlisi. I si hi ha canvis o no, els anunciarem al migdia. Ja ha previst una convocatòria final. Per explicar-lo i, per tant, donarem aquests detalls. No es pot descartar, però fins i tot diria que podem descartar-ho ara perquè no hi ha una situació de risc màxim perquè les prediccions no donen per la incertesa. I pot ser que de cada tarda-vespre, en el moment que veiem aquestes pluges, si realment veiem que hi ha un risc imminent d'aigües, en una zona determinada es pugui fer aquest avís i aquesta restricció. Aquesta incertesa també al final. Penso en els pares i mares de Catalunya, que la vida ja és prou complexa. Si els nens no han d'anar a les activitats extraescolars perquè hi haurà risc de pluja en una zona determinada, entenc que això s'ha d'avisar amb un cert marge. S'ha de ser amb un cert marge sempre que tinguis

la capacitat i sempre que es donin les circumstàncies de risc que fan possible o que justifiquen aquest avís. El que no podem fer és, per qualsevol situació de risc de pluges, vivint, insisteixo, en un clima, en un territori on això és molt probable, fer cada cop unes mesures restrictives si no estan justificades. Si estan justificades, evidentment s'hauran de fer. Si cada vegada que tenim. Si és molt recurrent, és igual, ho haurem de fer perquè es donen les circumstàncies de risc. Però aquí s'ha de gestionar el risc i això vol dir que també hem d'assumir com a societat una part d'aquest risc en el marc de la incertesa, el rei zero no existeix, i per tant també l'activitat s'ha de mantenir i hem de ponderar sempre aquest equilibri de drets en la seguretat i poder fer les activitats i ajustar-ho al nivell. No justificaria, perquè no tenim aquest risc màxim, unes mesures restrictives o de suspensió d'activitats. Això vol dir que tothom pot fer vida normal el dia d'avui? Doncs en principi no, perquè hauria d'estar pensant que potser a la tarda vespre en algun punt es pot complicar. Per tant, També entra en l'àmbit de l'autoprotecció de la província. Si hem anat a fer activitats d'estats colars, en el moment de la sortida plou fort, sabem que aquestes pluges poden ser complicades. Esperar, no tenir mobilitat. Els coordinadors de les

activitats també tenen la informació que hi ha una alerta de l'inocat, saben que s'han d'esperar que passi algun moment de risc i actuar amb aquesta certa normalitat i maduresa d'una societat que ha de conviure amb el risc d'inundacions. Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, gràcies per les explicacions, de veritat, per la claredat i per les explicacions, sí, sí. Que vagi molt bé, ho seguirem. Gràcies. Moltes gràcies, bon dia. De seguida ho comentem a l'àgora, però abans, com tenim les carreteres a aquesta hora? Mireia Sala.

Doncs la ronda del litoral té 7 km de circulació lenta amb aturades des del nord de la Trinitat fins a Ciutat Vella, en sentit Llobregat, i de Marcavarn a Cantunis, en sentit Besòs. La ronda de dalt també està complicada encara, sobretot a la zona de Pedralbes, en els dos sentits, i aturades també a l'entrada a Barcelona per la B23, al baix Llobregat. I el transport públic,

Maria Fernández Noguera, com va? Avui que hi ha hagut un nou robatori, recordem, de coure a l'estació de França.

És un matí molt complicat pels usuaris de l'errador sud i dels regionals del sud, amb retards que superen els 30 minuts de mitjana, perquè, a més a més, ara també hi ha un problema al canvi d'agulles a Castelldefels, que no respon, i això fa que se circuli en via única entre Castelldefels i Garraf. I aquesta incidència s'assuma, com deies, El nou robatori de coure que hi ha hagut a l'estació de França és el sisè des de dilluns de la setmana passada. Adif ens diu que està treballant per tornar a posar el coure a la catenària, però que encara no té una previsió de quan podrà solucionar aquest problema. I mentre no se soluciona, hi ha la meitat de trens a l'R2 Sud.

De seguida a l'Agora parlarem del sistema d'alertes en aquesta pluja, que hi ha prevista per aquesta tarda, i també de la inflació disparada que hi ha a l'agost, el dia en què entrevistarem l'expresident de la Generalitat, José Montilla. Però abans, de què més estem pendents aquest matí? Redacció, Sílvia Solanas.

Doncs estem pendents del primer atac que rebó l'Agència Espanyola de Protecció de Dades a mans de la Intel·ligència Artificial. És notícia d'aquesta matinada, redacció Marc Corado.

Sí, segons la mateixa Agència de Protecció de Dades, va ser capaç de fer un inici de sessió correcta i quan va entrar al sistema va començar a buscar vulnerabilitats a l'aplicació. Això li va permetre accedir a dades personals, modificar-les i accedir a factures. Destacen que el més rellevant és que un tercer hauria utilitzat una agenda a la IA per encadenar diferents fases de l'atac. Admeten que això els obligarà a fer revisions.

I a Estrasburg, a les 9 arrenca el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, proposarà restringir les xarxes socials als menors de 15 anys. Estrasburg, Bruno Fortea, bon jurs.

Bonjour. La proposta anirà en línia del que va sugerir un grup d'experts contractat per la Comissió Europea. Els experts plantejaven un veto més estricte per als nens de 13 anys, per als menors de 13 anys, i un accés restringit a les xarxes per als menors d'entre 13 i 15 anys. Ursula von der Leyen inaugura el curs política europeu amb aquest discurs tan esperat en que anunciarà altres noves mesures i abordarà els temes més candents de l'agenda, com ara els riscos de la intel·ligència artificial o la crisi migratòria a Ceuta. En aquest moment encara l'hemicicle és mig buit i els eurodiputats van.

També estem pendents del judici als quatre policies nacionals que per l'1 d'octubre del 17 van buidar un ull a Roger Espanyol. El judici comença a les 10 a l'Audiència de Barcelona, però fora diverses entitats han convocat una concentració de suport. Anem cap allà. Marta Corbalà, bon dia. Hola, bon dia.

Davant la porta del Palau de Justícia es concentren representants de diferents entitats, com l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l'Associació de Defensa de Drets Humans Iridia. Totes tres entitats són acusació en aquest judici i demanen per als agents policials condemnes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació pels delictes de tortura i lesions. Fa pocs minuts ha arribat també Roger Espanyol, que ha estat rebut amb aplaudiments. Recordem que els quatre policies que seran jutjats a partir d'avui són els únics que no s'han beneficiat de la llei d'amnistia perquè aquesta llei no emparar lesions d'aquesta gravetat. El judici comença aquest matí i acabarà casualment el pròxim 1 d'octubre, coincidint amb el nou aniversari del referèndum del 2017.

Hi ha un quart de 12 a la zarza a Badajoz. Arrenquen els actes descentralitzats de la diada de l'11 de setembre. Enviat especial a Extremadura, Albert Prat, un dia. Què tal, bon dia.

Sí, el govern de Salvador Illa vol homenatjar les famílies extremenyes que van emigrar cap a Catalunya i la primera parada del president serà en aquest poblet de 3.000 habitants, la Zarza, l'Extremadura rural, convertit en un símbol d'aquella exuda durant el segle passat. I abans de l'acte central de la diada d'aquest vespre, que se celebrarà aquí a Mérida, Illa també es reunirà aquest migdia amb la presidenta Maria Guardiola del PP i que governa amb Vox a la Junta d'Extremadura.

I ho acabem de saber, la CUP proposa Laura Vega com a candidata del partit a Barcelona, redacció Palfordada.

Segons ha avançat el Nació, l'actual diputat del Parlament accepta la proposta per ser candidata a la capital catalana a les eleccions municipals del proper mes de maig. Ara queda que ho ratifiquin les assemblees locals. L'objectiu de la CUP és tornar a l'Ajuntament de Barcelona després de quedar-ne fora els dos últims mandats.

Aquesta és l'última hora que ens arriba des de la redacció del matí de Catalunya Ràdio. Gràcies, Sílvia. Fins ara. I ara són les 9 i 5 i a banda del temps, que avui estem molt pendents del que vagi passant, ara en parlarem també amb l'Eloi Cordomí, anem a posar-hi la lletra petita a l'actualitat. La lletra petita. Amb el divulgador Marc Vidal. Marc, bon dia. Bon dia, Ricard. L'IPC es dispara fins al 4,3% a l'agost, però el govern diu que la inflació subjacent no puja des de la guerra a l'Orient Mitjà. I és correcte. Però dir que els aliments no pugen des que va començar la guerra és com presumir d'haver-se aprimat des del sopar de Nadal. El comptador arrenca quan ja érem a dalt de tot. Per exemple, entre 2019 i 2024 l'oli d'oliva es va encarir un 183% i amb altres productes parlaríem del mateix. Però la lletra petita ens diu que al gener l'Institut Nacional d'Estadística va canviar la base de l'IPC i l'any de referència va passar del 2021 al 2025. És una exigència europea i és legal, però s'assembla a posar a zero el compte a quilòmetres després d'un viatge de mil quilòmetres. El cotxe marca zero, però arrossega un desgast important. La guerra va ser el detonant. La factura fa quatre anys que la paguem.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmarius, amb Màrius Serra. Ahir, la composició trobadoresca que excitava la Turner era la sextina. És a dir, sex. Tina. Avui dimecres, un enigmàrius lingüístic. La llengua maríndia capella a la família. De sis lletres. La llengua maríndia capella a la família. Sis lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius

abans de les 10 ben tocades. El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. La cultura és allò que tu vius, el que tu llegeixes, el que tu veus, balles, toques. Cada generació fa la seva cultura. I si ets 08, ha arribat el teu moment. Amb el Bo Cultural Jove, si fas 18 anys el 2026, tens 400 euros per a gaudir de la cultura. I ara també per a crear-ne. Perquè la cultura la fas tu. Ministeri de Cultura. Govern d'Espanya.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espaiós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën.

Segur que tu també t'ho has preguntat. A què es dediquen aquests que entre setmanes passegen sense cap pressa per no anar enlloc? Aquests que fan el vermut un dimarts asseguts al sol? A què es dediquen aquests que els veus corrent a la platja un dijous al matí? Aquesta gent? A què es dediquen? Doncs a viure. Es dediquen a viure. Amb el cuponàs de l'ONCE cada divendres pots guanyar fins a 6 milions d'euros.

Cuponàs de l'ONCE, sigues ric en viure. ONCE, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim.

Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer. El futur és aquí.

Tot el que Catalunya posa al teu abast, agent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrét amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat

els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Del 23 al 27 de setembre torna a la Mercè. Música, cultura popular, arts de carrer i activitats per a tota la ciutat.

Consulta el programa barcelona.cat barra la Mercè i descarrega't l'aplicació oficial. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona. Amb creuer fantàstic de viatges al Corte Inglés,

tanca els ulls a Atenas, els obres a Istanbul. I entre mig, esmorzes amb el mar davant, et banyes amb el mar a sota i sopes amb el mar al costat. Avança't i estalvia fins a un 60% amb la reserva anticipada.

Consulta amb les condicions de viatges al Corte Inglés. Posem rumba els teus somnis.

Avui a l'agora del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques, Pere Rosinyol, la periodista Eva Pomares i la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Neverera. I també amb el nostre meteoròleg

Eloi Cordomí. Parlàvem abans d'anar a publicitat i de sentir també alguns dels temes pendents del dia. Parlàvem de si seríem capaços o no de prendre seriosament, al final, aquesta alerta per pluja sense la necessitat que el govern, per exemple, tanqui escoles o recomani el teletreball. Sí, jo crec que el que és evident és que la incertesa no ens abandonarà. Tothom vol seguretats, però estem, com ha explicat molt bé l'Eloi, en un moment en què la incertesa és amb el que haurem de conviure i, per tant, a partir d'aquí, hem de poder-nos organitzar sense, malauradament, poder derrotar la incertesa amb uns protocols. Que per a EU haurien de ser, d'una banda, el menys restrictius possibles, és a dir, només en cas d'autèntica, de color vermell intens, parar-ho tot, i alhora, a veure si fóssim capaços de fer un protocol, els polítics, els tècnics, tots junts, que a partir de llavors fos el més tècnic possible també l'aplicació del protocol, despolititzar, entre cometes, la decisió última. Després d'haver construït un bon protocol que, d'alguna manera, determini, tècnicament, amb aquesta construcció política prèvia, òbviament, en quin moment s'ha d'activar l'alerta i en quina no, sapiguent que a vegades hi haurà errors, perquè estem en aquest món de la incertesa, però que, d'alguna manera, aquest protocol està ben construït i crec que no estem tan lluny d'aquesta situació.

Jo crec que el risero, com ja s'ha dit, no existeix. Ara tenim fortaleses, fins i tot socials, per afrontar aquesta qüestió. És a dir, som un país en què, d'una manera tradicional, l'espai del temps i tot el relacionat amb la meteorologia són els espais més vistos i més comentats. Segurament també perquè tenim un país on hi ha molts microclimes i la gent. Ja està acostumada a planificar una mica la seva vida en base a això. Ara tenim un nou escenari, un nou escenari. Aquesta tardor fa mesos que es diu, però és que totes les tardors en el clima mediterrani porten tempestes. No serà la primera, ni la segona, ni la tercera inundació que veurem, per desgràcia. I, en canvi, ara tenim un protocol molt més robust que el que teníem, per exemple, fa una dècada. I això és així. O sigui, fa una dècada no hi havia alertes, hi havia inundacions. És veritat que no de la malintú que n'hi ha ara. I al final, per molt que s'afinin els protocols, que s'han d'afinar segurament en moltes situacions, hi ha una qüestió que és el sentit comú. I el sentit comú de cadascú, més enllà de la responsabilitat, el sentit comú. Si tu tens unes previsions meteorològiques, un sistema d'alertes, uns protocols que són més robustos que mai,

encara que segurament s'hagin d'afinar. Sí, sí, però el sentit comú, posant l'exemple del David de la Dana, que crec que és molt encertat, perquè moltes vegades jo crec que les administracions calculen molt el cos polític també d'un desastre com el que va passar, no? El sentit comú en una situació com la d'Ana no pot existir perquè és de supervivència absoluta. És una tempesta que acaba amb la vida.

El sentit comú s'ha d'aplicar abans. El que va passar a la d'Ana va ser una nefasta i criminal gestió política. D'això, i és a dir, no estem en aquesta situació. Ens haurem d'acostumar, perquè la crisi climàtica, el que ja ens diuen, i ja ho estem constatant aquest estiu, i més que ens constatarem aquesta tardor, és que són fenòmens imprevisibles, més imprevisibles que abans, més explosius i més perillosos. I respecte a la setmana passada, la setmana passada, mira, jo no vaig venir a la Tertúlia justament perquè hi havia alerta vermella sobre l'àrea metropolitana i jo venia de fora. Ahir, és que no m'ho vaig ni plantejar, perquè el sistema d'alerta deia que plouria a mitja tarda, a partir de mitja tarda, i no era alerta vermella. Per tant, soc relativament optimista. Dit això, per desgràcia, el sentit comú, com diuen, també és el menys comú dels sentits, i sempre hi ha hagut tragèdies relacionades amb el temps, i ara ja estem més exposats, per tant, una crida a la prudència. Eloi.

I fixeu-vos, mira, ara, des del punt de vista d'un meteoròleg, què crec que suposa un avís taronja? De quina manera hauríem d'actuar, com a mínim, tenint uns plans mínims d'autoproducció? És a dir, amb un avís taronja com el que tenim activat avui a moltes comarques, vol dir que hem de tenir un ull durant tot el dia posat al cel, un ull al mòbil, per si ens avisen, per si tenim unes alertes, i l'altre. I quan plogui confirmarem que plou. No, però és que és així. Una vista ronja implica un perill. Val, em sembla molt bé. Però és que la setmana passada hi havia alerta vermella i els nens van quedar a casa veient com feia un sol, radiant i menjant pastilina. Llavors, aquest és el tema de fons. Hi ha moltes famílies que al final han de seguir confiant en l'administració. Però aquest és el punt que hem d'atacar, de com seguim confiant quan hi ha una incertesa, no? Entenc perfectament el que expliques, Eloi. Vull dir que crec que ho expliques molt bé. Les previsions es poden fer amb un risc molt elevat. Però clar, llavors, què fem? Posem alarmes o les deixem i mirem al cel? Com s'ha fet tota la vida. No, però és que les dues coses poden conviure. Les dues coses vol dir tanquem les escoles i que faci sol. I les obrim. Depende del nivell d'alerta. No, les dues coses vol dir, ei, compte, avui hi ha aquest avís, la situació és perillosa, que tothom tingui planificat alguna cosa per si aquesta tarda no pot portar els nens a les extras. Clar, però no seria millor, per exemple, eh? Escolta'm, si fa sol. I tenim l'escola a cinc minuts, l'escola ens han dit tota la vida que és un espai segur, oi que ens ho han dit? Doncs porteu els nens a l'escola. Si veieu que comença a fer mal temps, sigueu prou intel·ligents i humans i gent llesta com per no moure-us de casa. Però a més a més tenim unes eines que ens permeten avisar, perquè hi ha coses que fins i tot no les podem veure des del nostre punt de vista. Per tant, tenim aquestes eines i podem avisar. Per tant, sí, clarament a favor d'aquesta autoprotecció. D'aquesta autoprotecció, però confiant també en aquest avís extern que pugui arribar de l'administració.

Això és el que ens deia el Sergi Delgado. Hi ha una part d'educació en emergències que qualsevol ha de portar incorporada, que seria aquest sentit comú, autoprotecció i demés. Però clar, si resulta que. En el cas de l'alerta de l'altra setmana, era anterior i així ja no vam sortir. Però imaginem que ara l'alerta diu que caurà tot a les 5 de la tarda. Ja estan els nens al lloc segur, però la gent què ha de fer? Quedar-se a la feina? No tornar a casa? Hi ha algunes alertes que, com que són tan immediates respecte de la situació, poden trobar la gent en un lloc molt complicat. Això una. I després. Quan ens ha explicat que tot deriva d'una proposta del comitè tècnic, jo he recordat una altra vegada la Dana, perquè ara ha dit la Eva, això va ser una gestió criminal d'aquella situació. Imaginem què és el que es pensava aleshores, no? El comitè tècnic diu, bueno, aquí no plou, i a més la gent veu, com ara, un sol radiant, i diu, bueno, però està. Tampoc serà per tant. No justifico res, però tenim uns barrancs que estan plens de porqueria de fa no sé quan. I un munt de gent que viu allà on no ha de viure des de secularment, perquè a València això és així de sempre. I aleshores resulta que han de valorar això que estaves dient ara, Ricard. Paralitzem tota l'activitat econòmica amb el que això suposa i si després resulta que és. I la decisió política, evidentment, ha de tenir una responsabilitat, i és la que s'està esbrinant. Però veieu la diferència entre el que diuen els tècnics, que has de saber fins a quin punt acaba de quadrar totes les probabilitats, i la decisió política, que aleshores ha de saber, primer, el que deia abans el David, això anirà erosionant totes les vegades que passa, perquè a València ha passat molt, i aquí també, no? Rieres, rierols, cotxes que estan on han d'estar. Urbanitzacions que són clarament inundables, una situació prèvia, infraestructural, molt complicada, i una decisió política que sabem que si es diu una cosa i no passa, mal. I si no es diu la cosa i passa, com va passar a València, mal.

A València hi ha roda de barà fa quatre dies. Hi ha roda de barà. No és comparable, eh? No és comparable.

Però sí, Mutatis Mutatis és una cosa així. Deixeu-me trencar una llança. A favor dels polítics en aquest tipus de situacions, amb experiències que jo vaig viure al final, que és la relació entre aquest comitè tècnic, és igual, a part de qualsevol tipus d'emergència, sigui pluges, nevades o focs. I nevades sí que en vas viure. I focs també. Llavors, tu tens un responsable polític que ha de prendre en última instància les decisions i que, com és lògic. No és un expert en meteorologia, no és un expert en extinció de focs, no és un expert en això, i per tant té uns recursos tècnics sobre els quals s'ha de guiar la seva decisió. Però trobes que moltes vegades aquests recursos tècnics. Expliquen fins on poden, també, i no d'una manera amb grau de certesa, sinó amb unes incerteses molt importants. Llavors tu et trobes en la situació de dir "apreto el botó, no l'apreto". Sabent totes les conseqüències que té, perquè quan pares escoles, afectes la situació econòmica, etc. Llavors, hi ha un punt de tot, si l'encerto l'endevino. Hi ha un punt de silenciar-t'ho perquè els tècnics tenen una particularitat i això que ningú se m'enfadi però és així que és cobrir-se amb salut cobrir-se amb salut i el polític també el polític en aquests moments amb els antecedents que hi ha està sistemàticament situat en la part més conservadora abans prefereixo equivocar-me per aquesta banda que per l'altra.

Són les 9 i 20. Eloi, gràcies, estarem pendents. Avui per ser especial, la tarda, també amb Francesc Garriga, per seguir els temporals que hi puguin caure a Catalunya. Una abraçada, Eloi, gràcies. Tota la tarda, tota la vespre i tota la nit. Estarem connectats. Gràcies, fins ara, Eloi. I a banda d'això, avui en parlarem també a la portada de les 8, la inflació continua en augment.

Atenció a les dades, perquè al conjunt de l'Estat la inflació és del 4,3% i a Catalunya el 4%. És la inflació més alta des del 2023, en plena farbescència inflacionista per la guerra ucraïna. Professor Santiago Niño Becerra, bon dia, com estàs? Què tal? Bon dia, bon dia. Preveu vostè que aquest creixement serà sostingut o que serà una cosa puntual?

Bueno, jo crec que hem de fer una matització, un parell de matitzacions sobre aquesta inflació. Aquesta vull dir l'inflació d'ara, la que va començar el febrer amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Jo crec que aquesta inflació és diferent a altres inflacions que hem tingut. No parlo d'Espanya, parlo del món. Per una sèrie de fases que s'han posat en línia. És a dir, aquesta inflació està connectada amb el deute dels Estats Units, està connectada amb la cotització de les empreses d'intel·ligència artificial i està connectada amb els tipus d'interès. Ara comentarem això una mica. És a dir, és veritat que el detonant va ser l'increment dels preus de l'energia, degut al conflicte d'Orient Mitjà. El que passa és que ja s'arrossegava una situació de. Manca de diners, malgrat que en el món sobren diners, però una situació de manca de diners per part, entre altres, dels Estats Units, per comprar el deute públic, perquè els inversors compressin la seva deuta pública. Recordem que la deuta pública dels Estats Units actualment ja puja. 40 bilions de dòlars, és a dir, el 125% del seu PIB. Els tipus d'interès als Estats Units estan entre el 3,5 i el 3,7 i la deute a 10 anys ja s'està pagant al 5% als Estats Units. Llavors, si els tipus d'interès pugen per frenar aquesta inflació produïda per o com a detonant del conflicte del bien mitjà, això significa que la nova deuta que es posi en marxa als EUA demanarà

més rendiment per part dels inversors. I bueno, actualment ara ja Estats Units estan pagant més interessos pel deute públic, pel seu deute públic, del que estan gastant en armament, en això que es diu en defensa. Per altra banda, la intel·ligència artificial té uns plans per invertir. Fins al 2030, 5,3 bilions de dòlars. És a dir, aquests 5,3 bilions de dòlars han de sortir d'algun lloc. És a dir, han de sortir d'algun lloc que doni menys rendibilitat. Què vol dir tot això? Tot això el que vol dir és que independentment. Però, de tota manera, sense oblidar-nos, evidentment, del conflicte de l'Orient Mitjà, que continuarà punxant a la inflació, és a dir, la inflació jo crec que no baixarà, els tipus d'interès s'incrementaran, això implicarà més costos per a les empreses, és a dir, més increment de costos, Per altra banda, els Estats Units emetran més deute públic, amb el qual els interessos del deute també s'intendran incrementar, i la demanda de diners per part de la intel·ligència artificial. És a dir, jo crec que els pròxims mesos serà un escenari d'inflació que pot arribar al 5%, tipus d'interès que poden lliscar al 3%, 3,5%, i una situació d'increment de preus a nivell d'alimentació,

etc. Tenim a veure amb moltes famílies. Els preus dels combustibles, per exemple, els combustibles líquids han pujat un 46% interanual. El gasolí ha fet un 30,3%. La gasolina un 16,9%. Potser és el moment, no ho sé què en pensa, professor, d'obrir el debat dels impostos.

A veure, el problema de reduir els impostos, és a dir, jo estic d'acord, i diverses vegades això ho he manifestat, jo estic d'acord amb els ajuts i amb les subvencions, Però amb nom, que un nom sigui adreça postal. És a dir, els ajuts han de ser nominatius. És a dir, no és el mateix utilitzar 3 litres de benzina per anar a treballar que utilitzar 3 litres de benzina per anar a la platja o a la muntanya un cap de setmana. No és el mateix una persona que està fent la seva feina transportant mercaderies. I gasta combustible que una persona que es dedica a fer excursions.

No, però també hem de posar sobre la taula, professor, que hi ha gent que està cobrant 40.000 euros l'any, que no són pocs diners, i no pot pagar-se un pis. Per tant, clar, aquesta classe mitjana que està gravada amb uns impostos que potser s'hauria de replantejar, perquè al final dona pel que dona. Doncs veuen que si puja el nivell de vida no podran pagar el pis, no podran pagar res.

Vostè ha afegit un altre component que és la vivenda. A veure, si afegim els preus elevats de productes bàsics, més la vivenda, més problemes a nivell sanitari, llistes d'espera, etcètera, etcètera, Clar, tot això implica o manca de remuneració, o manca de salaris, salaris insuficients, o bé necessitats d'ajuts per part de l'Estat. Però per altra banda, Espanya té un dèficit. Que, bueno, Espanya té actualment un 101% de deute públic i un dèficit del 2,9% va tancar l'any passat, no? Llavors, i a la vegada Espanya s'ha compromès a fer una despesa en armament, no? És a dir, Què li passa a Espanya? Espanya és el país europeu que té la inflació més elevada. La mitja europea d'inflació és el 3,3% i Espanya l'altre del 4,3%. És a dir, inclús la té més elevada que els Estats Units, Espanya. És a dir, Espanya és un país que viu en el pitjor de dos mons possibles. Per una banda, té una productivitat molt baixa i això implica que no té eines per frenar la inflació i, per altra banda, és molt dependent d'una sèrie d'ingressos fiscals que necessita per reduir el dèficit. Una situació molt complicada. Llavors, a mi el que em sorprèn, realment em sorprèn, és que, i no he canviat de tema, però em sorprèn que hi hagi partits polítics que demanin eleccions generals perquè qui guanyi es trobarà amb aquest problema inclús incrementat. És a dir, Espanya té per davant, està ara, però té per davant una situació complexa.

Perquè Espanya és més rica, però els espanyols són més pobres. Aquesta és la situació.

Sí, Espanya és més rica, però cuidado. És a dir, el producte interior brut d'Espanya està creixent més que la mitja europea. Això és totalment cert. Però aquest increment de producte interior brut està anant a certes empreses, certes famílies, certes persones. Per això som més pobres en general, sí, sí. La mitja, la mitja sí. És a dir, a nivell de mitja sí. I ja, si fem una acotació per desil de renta, per descomptat. Llavors, clar, és una situació complicada,

complicada. Professor Becerra, gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada. Molt bé, gràcies a vostè. Santiago Niño Becerra, economista i catedràtic d'Economia, que ens acompanya també al Matí de Catalunya Ràdio.

David Madí. Sí, deixeu-me ordenar un parell de coses. Ho deia el doctor. Espanya té en aquests moments la inflació més alta d'Europa. Però és una inflació que les causes no són les causes del funcionament normal de mercat. És a dir, la inflació normal, pot haver-hi desequilibris molt importants en altres països, però la inflació normal es produeix per un desequilibri de l'oferta i la demanda en determinats camps que fa que pugi els preus perquè es produeix. Un mecanisme normal de l'economia de mercat al voltant d'això. En aquest cas no estem parlant d'aquest tipus de coses, llavors és quan els mecanismes de posar tipus d'interès, etcètera, i de política monetària són els que corregeixen la situació o intenten corregir la situació. En aquest cas no estem parlant d'això, sinó que estem parlant d'una externalitat. Provocada, que és una guerra que ja dura molt de temps, que provoca en el camp de l'energia, amb tots els agravantes que ha explicat el Niño Becerra de molta demanda d'energia a tot el món, que provoca. Aquesta inflació com a element principal. Llavors aquí hem de ser conscients que això que afecta principalment a l'energia, el preu de l'energia és, per l'electricitat, el 50% són impostos i pels hidrocarburos el 70% són impostos. I. Finalment, un tercer punt, que és la fiscalitat. No hi ha deflació, des de fa molt de temps, no hi ha deflació dels impostos. Perquè la gent mantingui, això inclús la bancada més soviètica de la tertúlia,

de les tertúlies d'aquesta casa, em donaria la raó. La deflació dels impostos és un robatori, la no deflació dels impostos és un robatori a les classes mitges i classes populars d'una manera descarada. En un moment que l'estat espanyol està en rècord de recaptació. I suma i també els salaris, que estan com estan. I els salaris i l'erosió no. En aquest país hi ha un sistema fiscal d'erosió de les classes mitges. Tramabundo, però tramabundo. I, a més a més, ningú s'atreveix a posar en aquest problema. El problema de les classes mitjans no és tant de renda, sinó de renda disponible, que és el que et queda després de tots els impostos. I aquí hi ha un expoli personal en els ciutadans molt important. En el cas aquest. El que convindria no és posar tipus d'interès, que això encarirà més les coses, no és una mesura encertada en termes econòmics. En aquests moments el que convindria és que s'absorbís el creixement del preu de l'energia, particularment a base de baixar impostos que, com deia abans, són enormes en aquests terrenys. És una fiscalitat oculta que tothom es pensa que això va parar les empreses de no sé què. No, no, aquí el que s'està enriquint a Mansalva amb tot això és l'estat, l'estat espanyol, perquè això va pràcticament allà.

Si fem una panoràmica, abans posàveu el ciment del cotxe, no?, de que posàveu el comptador a zero, no?, i el cotxe ja feia molt que anava. Si fem una panoràmica de que ha passat amb la inflació, bueno, amb la pujada, amb la inflació general, que és uns nivells, però després amb temes absolutament vitals pels ciutadans. En els últims cinc anys. El preu dels aliments s'ha elevat un 33% i el preu de l'habitatge un 32%. I en canvi la renda neta disponible, la neta després d'impostos, només ha pujat un 17%. Això ja no quadra, clar. Això vol dir que hi ha la meitat de renda neta que té qualsevol ciutadà, i això és una mitjana de qualsevol classe social, per gastar. Llavors, ara ens trobem, evidentment, amb una guerra estancada, que és la guerra de l'Iran, absolutament estancada, amb unes negociacions que no han arribat enlloc, això no té cap mena de pinta de sortir d'aquí. Amb una guerra híbrida sobre Europa, amb sequeres molt importants que afecten a la producció de cereals i, per tant, a la cadena de ramaderia, també de fertilitzants que venen de preus d'energia, però al final, i estic d'acord amb tu, David, una de les claus són els preus energètics. Ara estava mirant, mentrestant, i hi havia aquí connectades les pantalles el discurs de la Unió que estrena avui la comissària europea, la presidenta de la comissió, la Ursula von der Leyen, i deia.

Un apunt. El més important que passa a Europa és la limitació d'edat per a Instagram. Pararem després.

Efectivament, eh? Amb el moment que estem vivint, no?

Fa un parell d'anys vam regular els taps de les ampolles d'aigua, que també va ser molt útil. Aquest tap que no pots treure ara, és una cosa. No, no, simplement la mateixa

Comissió Europea reconeix, però no està siguent prou diligent en aturar això, que el llast de l'economia europea l'altre dia va presentar el Banc Central Europeu quan va apostar per la pujada de tipus, que això va per llarg. Bueno, escolti, doncs si va per llarg, potser que comencin a fer coses perquè això no vagi tan per llarg. I en aquest sentit, estic totalment d'acord, sense que serveixi de precedent, en moltes causes amb el David, els impostos fa massa temps que estan depredant les rendes de les classes mitjanes i de les classes treballadores d'aquest país. És només un dels factors, perquè els altres factors, evidentment, seguim tenint un mercat capitalista, que el que fa que, per exemple, en el mercat dels aliments, els preus es fixin a futurs de tota la vida en mercats com el de Chicago, i que la guerra amb l'Ucraïna també afecti, i que a Aràbia Saudita li hagin bombardejat l'oleoducte que ara ens portava el combustible als fòssils. Escoltem, el tema és que això acaba no només retallant renda, sinó impactant en les eleccions. Hem vist històricament com han anat les hiperinflexions al sud, abans parlàvem de l'Argentina fora de micro, com això acaba propiciant governs d'extrema dreta, perquè la gent vol solucions, i les solucions, em sap greu, però començant per la Unió Europea, no sembla que siguin sobre la taula ara mateix. Més enllà d'intentar controlar i acabo, molt bé, el preu del combustible, doncs ara el subvencionarem el mes que ve i l'altre també, home, és que només faltaria. Montserrat i Pere.

Bueno, perquè no puc afegir res al que s'ha dit, estic absolutament d'acord. Aquesta depredació que produeix l'Estat sobre les rendes mitjanes i també les baixes, perquè la inflació ja s'ha dit tantes vegades que és l'impost silent sobre la gent que menys té i que és la que més ho pateix. Ja ho has dit, a més a l'editorial, la gent que té més pot absorbir qualsevol encariment i tira que té bé, però la gent que està en límits de supervivència o la gent que tenia un nivell de vida.

Un terç dels nens a Catalunya són pobres. Sí. Això és una emergència nacional. I volta per Barcelona. Cada vegada hi ha més gent que dorm al carrer.

La situació és dramàtica. Amb tendes de campanya I cada vegada més necessitat de subsidis perquè el que no pots és veure que la gent es mori pel carrer. I això és, des del punt de vista de la pròpia capacitat de la gent per reixir, absolutament demolidor sobre la seva pròpia capacitat d'esforç. Jo el que volia dir és que, com ja tenim aquestes dades clares i tinc la sensació que tothom té clar que el que veritablement s'està beneficiant de tot això és l'Estat, hauríem de pensar per què. I és que, més enllà, ara es parla de tots els moviments autoritaris que hi ha al món, però és que. La destrucció de la classe mitja és la destrucció de la democràcia. Això és una evidència tan colossal com que van sortir del franquisme i van poder començar a pensar un altre món perquè hi havia un munt de gent que podia deixar de pensar en com es menja. Això és així des del temps dels grecs. Comença la filosofia quan algunes persones tenen capacitat per pensar en altra cosa que en posar-se un bolsí de pa a la boca. Ara pot passar justament a l'invers. Tenim que la IA ens està detraient coeficient intel·lectual a les noves generacions, ja està comprovat, i tenim que aquesta IA barrejada amb aquesta depredació fiscal estatal i la desigualtat cada vegada més creixent i la destrucció de les classes mitjanes pot acabar significant que no perquè la gent busqui una solució, simplement perquè no hi ha criteri ni possibilitat de pensar-hi acaben produint un monstre que menjarà el sistema democràtic que tan difícilment es va posar en marxa i que tan excepcional ha estat en el món.

La pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars és indiscutible i alhora és un dels motors del creixement de l'ultradret. Això, a més a més, amb el moment de la inflació, empitjorarà, etc. I també amb les respostes que li està donant el Banc Central Europeu, que, com deia el David Madí, està reaccionant segons el manual clàssic i no segons les causes que estan provocant aquesta inflació i que portaran a més empobriment en clara d'unes classes mitjanes i populars. Que, recordem-ho, estan molt matxacades no d'ara, sinó des del 2008. Aquí va haver una caiguda del 20% salarial com a conseqüència d'una devaluació interior, que és com es va sortir d'aquesta crisi, pensant en interessos que no eren precisament els de les classes populars. Dit això. Compta amb la resposta de dir l'estat depredador que està xuclant i està empobrint les classes mitjanes i populars. Estic d'acord en que el tema de la no deflectació de l'impost de l'IRPF no té explicació possible, o sigui, em sembla molt malament. Però aquest discurs. Sí que té explicació.

Recaptatiu. Depredador. Depredador amb alabosia i crueltat. No té explicació. Té explicació per recaptar més. El ministre d'Hisenda i tot el ministeri d'Hisenda saben perfectament que això ho estan fent amb un abús. Els guanys a les elèctriques també hi hauríem de portar. Més enllà d'això. Que sàpigues que qui guanya més amb les elèctriques és l'Estat.

Deixem sobre allà una cosa. Aquesta solució de paguem menys impostos i les classes mitjanes milloraran, compte, perquè els impostos paguen els serveis públics, les classes mitjanes, si es deterioren els serveis públics, són les que primers hi perden, en ensenyament, en sanitat, perquè no tenen la capacitat de pagar-se coses privades, i per tant s'ha d'anar molt al tanto. I no oblidem, per acabar, de la inflació, un element fonamental que molts acadèmics hi estan posant també el focus, que és els marges empresarials de les grans corporacions. És a dir, a cada onada inflacional. Hi ha molts estudis que ho diuen. Als Estats Units hi ha una paraula que se'n diu grid inflation, la inflació vinculada. Diguem, a l'avarícia, i és fàcil d'entendre. Quan pugen els preus, i estan pujant molt en monades, rarament tornen a baixar. I això genera un augment de marges que no es correspon després amb els impostos que paguen les grans corporacions. I deixem precisar que, òbviament, les petites, mitjanes empreses i els

autònoms viuen en una monada. Molt breu, David, molt breu. El mecanisme que funciona amb la inflació és que ajuda a pagar el deute. És a dir, en les empreses i en els privats. És a dir, si tu tens deutes a taxes fixes, llavors hi ha una part d'això que tu pagues amb.

Rècords de beneficis mínim d'impostos. Són les 9.41. D'aquí a tres minuts, amb nosaltres, José Montilla, expresident de la Generalitat. Si vols vendre el teu habitatge, pensa en gran. A Apialia, més de 300 agències col·laboren per vendre la teva propietat més ràpid i al millor preu. Més difusió, més compradors, més seguretat en tot el procés.

Perquè vendre bé no és qüestió de sort, sinó d'un mètode d'èxit provat. Busca la teva agència immobiliària Apialia més propera. Apialia, la força de vendre junts.

La vitamina C ajuda a disminuir el cansament i la fatiga. La proteïna contribueix al desenvolupament de la massa muscular. Nou Don Simón Pro.

Torna a la rutina amb la tranquil·litat i la seguretat de comptar amb un cuidador contractat legalment. Amb l'atenció dels teus familiars, no te la juguis. Aposta per. Cuibeo. Compra'n alt, dimenjas bé i estalvies fins a 200 euros al mes. Que l'any serien. Un, dos, tres. Més de 2.400 euros. Ja m'has descomptat!

Aquesta setmana el pit de pollastre filetejat a 3,65 el pack i la poma real gala a 1,45 el quilo.

Més info a Aldi Pones. Aldi. Que poc que costa comprar bé.

Vols impulsar el futur de la teva empresa? El 20 d'octubre vine al Segit Business Connections al World Trade Center Barcelona. Intel·ligència artificial, innovació i casos reals per impulsar el teu negoci. Amb Marc Janem i Juan Manope de Iturriaga. Inscriu-t'hi gratis a segit.com. Places limitades.

Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya. A les vostres cuines no hi poden faltar. Els dos ganivets d'alta qualitat per tallar bé. La taula de fusta macissa per fer-ho amb seguretat. I els draps per tenir les mans ben netes. Aconsegueix els productes de cuines a la venda a les botigues especialitzades.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. Estupem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim.

Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. El pensament màgic no és cosa de quatre friquis, és part de l'ésser humà.

Sí, ahora te digo que tu chico está con otra.

Els mags viuen d'enganyar la gent, però no són els únics. Porque yo sé que hay muchos charlatanes. Ells ho van servir per crear il·lusió i altres per manipular. Me siento súper, me siento fantástico. Perquè hi ha coses que semblen increïbles, però que al final són falses. El rotllo, eh? No m'agrada. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Un minut seran tres quarts de deu del matí. A l'àgora en David Madí, en Pere Rosiol, Meda Pomares i Montserrat Nebrera ens acompanya a aquesta hora l'expresident de la Generalitat, president José Montilla. Bon dia, gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, moltes gràcies. Vostè parlava en l'acta de commemoració del 50è aniversari de la Diada de Sant Boi el 76. Va fer una crida i deia que cal tenir més optimisme i més confiança en nosaltres mateixos. Ara just parlàvem de les dificultats que tenim per tirar endavant el mes, de la inflació per moltes famílies és una dificultat molt gran. No sé com vostè pot traslladar aquesta confiança, aquest optimisme, si la vida cada vegada és més difícil. Bé, la vida cada vegada és més difícil, està més plena d'incerteses, jo diria. Més difícil, vull dir, els que tenim una certa edat recordem la vida difícil que hi havia, la que van viure alguns i la que vèiem, com vivíem uns altres, no? Hi ha coses que han anat millorant substancialment. Jo crec que la societat en línies generals, les coses, el benestar ha anat millorant.

La cobertura de les necessitats mínimes d'una part substancial de la població estan més cobertes avui que. En fin, en moments no tan llunyans de la nostra història. No crec que calgui tenir aquesta perspectiva tan pessimista. Això no vol dir obviar els problemes que tenim, certament. La inflació s'ha disparat, l'has subjacent, no? Per cert, baixa, vol dir que hi ha unes causes. Són els combustibles, bàsicament, no? Els aliments freds, etc. I el combustible, bé, el combustible, mira, hi ha un responsable, no? De tot això que es diu Donald Trump, aquest que anava a acabar amb totes les guerres i disfressat de bomber s'ha dedicat a prendre alguns focs més, com hem vist. Això no vol dir que sigui l'únic culpable, però el fet és que. Si avui els combustibles estan al preu que estan, és gràcies a la seva intervenció en una àrea geogràfica molt determinada. Per cert, els seus amics donants del Partit Republicà, les grans petroleres, estan molt contentes. Ell no ho sé si ho està tant, per això. Perquè, evidentment, no crec que l'ajudia a guanyar les eleccions de novembre, però només cal veure. Els resultats que van presentant ara parcials de l'any passat, però aquest any els semestrals de les grans companyies petroleres són les que estan fent a l'agost, mai millor dit. I els governs el que han de fer és tractar d'introduir paliatius. En fi, algun s'ha fet el govern d'aquí,

suposo que algunes mesures s'han anunciat que faran, ja les veurem, per tractar de cobrir especialment la gent que té més problemes per arribar a final de mes. De gent que posi per seleccionar la confiança, per què diria vostè que hi ha gent que està perdent la confiança en la institució? Bé, perquè veu que hi ha problemes, alguns que es cronifiquen, alguns que segurament hi havia masses expectatives en que millorarien molt ràpid. Això segurament també aquí hi ha una responsabilitat de les formacions polítiques i dels governs. Cuidado amb les promeses que no puguis complir. I després, diguem, la confiança en la política i en les institucions, en les institucions en general, i especialment en algunes institucions més que en altres. És a dir, la justícia tenia un crèdit fa X anys, 20, 30 anys, i l'extracció dels jutges era la mateixa que ara, que avui no té, no ens enganyem, vull dir. I després, jo crec que tot el sistema de les xarxes, els bulos, les fecneus. Tot això, que ara s'afegirem la IA perquè facilitarà el que hi hagi més d'això, també distrauen el personal. Distrauen en el sentit que no saben molt bé a què tenir-se. I a vegades, com això de llegir, malgrat que es venen més llibres que abans, diuen els editors, i suposo que és veritat, Però la comprensió lectora em sembla que no només afecta els escolars de PISA,

els de 15 anys, sinó que també afecta molta més gent. Però creu, per exemple, que si Rodalies funcionés més, si les ajudes, per exemple, arribessin més aviat a moltes famílies, o si el govern solucionés el conflicte amb els docents, ara que vostè parlava d'escoles, això ajudaria també a revertir aquesta desconfiança? Sí, però, per exemple, Rodalies. A veure si acaben les obres d'una vegada, encara hi ha moltes en marxa, perquè serà. Mentre hi hagi obres, un servei és molt difícil que estigui plenament normalitzat. És com la convivència a casa teva si tens obres. Ni que siguin petites són un problema. Després, les ajudes. Home, hi ha més ajudes que mai, eh? Vull dir. Que això el critiquen. Hi ha formacions polítiques que ho critiquen. Aquests que parlen de les paquetes. Una llista per a les ajudes a la dependència, per exemple, cada vegada més llarga. Aquesta sí. Cada vegada hi ha. Vivim més anys. I això comporta que el llistat I segurament en això es va ser una mica massa optimista, també, no? A l'hora de pensar que. En fi, el nostre estat del benestar està bé, però encara, comparat amb nosaltres, té recorregut. Per això també és necessari compensar l'altra pota. No es pot gastar el que no es té. Això vol dir impostos. Quan es parla d'impostos ja. Hi ha molta gent, fins i tot alguns que demanen ajudes,

que això ja no ho van tan clar. Caldrà veure una cosa i l'altra. I les escoles, bé, jo crec que el president l'altre dia va plantejar, jo crec que d'una manera molt correcta, un debat. Tracta de propiciar un gran acord, primer parlant amb les formacions polítiques parlamentàries, amb les principals formacions polítiques parlamentàries. Aquí hi ha una certa tradició d'acords en aquest sentit. La llei d'educació de Catalunya és una llei que en el seu moment es va pactar i va votar el principal partit de l'oposició a part dels partits del govern. Vull dir que això es faci en el marc del Consell Escolar perquè és veritat que l'educació no és un problema només. Salarials dels que hi treballen ni els treballadors de l'educació poden pretendre que això de l'educació és una cosa seva i que ells són els interlocutors cal veure com hi ha altres actors l'administració té una responsabilitat l'administració educativa, òbviament però també la tenen, evidentment, els professionals però també la tenen els pares les famílies, que són els afectats quan hi ha una vaga. L'afectat és el pare que està treballant i la mare que està treballant i que no sap què fer amb el fill i això vol dir que també ells han de tenir coses a dir. No només en això, sinó en altres coses, en el necessari compromís que han de tenir les famílies amb l'educació, perquè l'educació no

és només una cosa de l'escola, ni una cosa només dels professionals, ni de l'administració educativa, sinó que també és dels pares, i evidentment jo diria que més enllà també de tot altres sectors que tenen relació d'alguna manera amb l'educació, que han tingut un paper, alguns molt en el passat, però que quan convé parlar de temes més de fons, de model educatiu, de què passa. Perquè, a veure, ara hi ha. És veritat que amb la crisi del 2008 i tal, a partir del 2008, els ingressos de les administracions cauen, en el seu moment el govern de Catalunya com a missa educativa va fer unes retallades, però tot això s'ha anat revertint. Avui hi ha menys alumnes, hi ha menys mitjans per l'educació ja, avui, que l'any 2010. Hi ha més alumnes, no vol dir, no? No, més mitjans. Alumnes, no. El problema és que els alumnes estan caient. Poc, però hi ha menys alumnes. Hi ha més professors. No és el que expliquen els professors a les aules. Jo les estadístiques em fixo per als que té el departament. Suposo que és. Ara, que la composició dels alumnes és més complexa, sí. Segurament és també perquè es fan diagnoses més acurades que no es feien en el passat, perquè aquesta complexitat. Que ara ja, vull dir, segur que existia, segur que hi ha coses noves,

fruit de la societat en la que vivim i tal, però no hi havia les xarxes, els mòbils a classe, hi ha coses que distorsionen, que són, avui sembla que ja això està assumit, molt assumit, però segurament no tant, és a dir, jo crec que un discurs catastrofista al respecte, no, el que cal veure és què es fa amb els mitjans que tenim i els que podem afegir com a societat per millorar el rendiment. Perquè amb més diners no sé si la compressió lectora a nens i nenes de 15 anys, que és la prova de PISA, si millorarà. Pot ser si millorarà, sí. Quan arriben als 15 anys han llegit molts llibres. I això no depèn exclusivament d'aquestes coses que a vegades són de les que més es parla. Cal una reflexió de fons, hi ha un gran acord de país. El que passa és que quan veiem l'aritmètica fa difícil. No sé si vostè. Creu, per exemple, que Junts i el PSC es poden entendre en el proper cicle electoral? Vostè va reclamar, crec, la setmana passada, intentar unir aquest catalanisme polític. Bé, jo crec que cal fer un esforç d'aproximació en coses que són, diguem, una mica de país. Jo crec que l'educació ho és, al marge de la posició que després ha de mantenir cadascú, el seu perfil, el seu públic, tot això és comprensible, però tractar de.

Arribar a alguns acords d'aquest caràcter en temes com l'educació. També en aliança? Si s'escriu el que és l'acord de la majoria, jo no ho crec, perquè no crec que. Ells no estan en això. Jo d'altres formacions polítiques de l'oposició crec que tenen. Per la seva història i per un esperit més constructiu. No crec que estigui Alianza i Vox, però tampoc penso que se les ha d'escloure. Que volen dir la seva, que puguin dir la seva, perquè si no estigmatitzar segurament tampoc serveix de gaire cosa. Jo crec que, dit això. Quan parlo d'acords transversals, estic pensant bàsicament en les formacions clàssiques del catalanisme polític, amb totes les mutacions i canvis que hi ha hagut en els darrers anys. Especialment pensant que estem en un context molt complicat i potser que es compliqui més. I per tant. Hauríem de pensar amb aquesta visió una mica no tant de curt termini, no tant pensant en el titular de demà, sinó pensar una mica més en el país i en les coses que podem fer junts encara. Però si l'aritmètica de les enquestes es confirma, anem cap a un bloqueig polític al Parlament de Catalunya. Les eleccions són dins de dos anys. O sigui, també. No sé si recorda que dos anys abans de les eleccions que va guanyar Pedro Sánchez, les eleccions les guanyava Podemos, segons les enquestes, després les guanyava Ciutadans i no sé qui.

Vostè no creu que Alianza tindrà la representació que va guanyar en les enquestes? Jo no ho sé, però dic que anticipar aquestes coses. Les eleccions, el que està clar és que avui no hi ha alternativa al govern. D'alternativa me'n refereixo. El govern ha aprovat un pressupost, té dos anys per davant, i en dos anys no sé el que passarà. El que haurà passat a Espanya, com tindrem Europa, perquè tot això també acaba influint. Què passarà a les eleccions franceses, què passarà a les. A les eleccions italianes què passarà a les eleccions americanes tot això arribarà abans vostè en el seu moment fa uns quants anys li recorden sovint, crec encara va parlar d'aquella desafecció de Catalunya sobre Espanya abans que l'independentisme comencés a créixer creu que encara existeix aquesta certa desafecció o que amb Pedro Sánchez al capdavant i amb Salvador Illa al capdavant del govern de la Generalitat això s'ha polit d'alguna manera? Bé, jo crec que ells en concret han treballat per tractar de reduir aquesta desafecció, però hi ha altres màquines que treballen perquè això continuï i s'incrementi. Quines? Oh, miri, només cal veure les declaracions d'ahí del senyor Feijó, de Vox les actituds d'alguns magistrats, vull dir, d'un altre poder de l'Estat, com és la justícia. No parlo de la justícia en general, ni dels jutges i magistrats i magistrades en general, perquè cada un és poder

judicial i la majoria són bons professionals, però hi ha alguns que, en fi, no col·laboren molt per fer en fi. Per tractar de rodir aquesta desafecció, aquests desacontres. I creu que hi ha una part que és crònica, vol dir? Bé, hi ha gent que es pensa que això d'Espanya són ells, i a més a més que l'han de salvar, i això és un problema. Hem tingut salvadors de la pàtria en el passat, però hi ha alguns que encara es pensen que estan cridats a aquest paper, i normalment estan molt ubicats al centre d'Espanya, no? Hi ha Madrid, pensen que Espanya és Madrid, i. Ells són Madrid i són Espanya. I posa Felipe González en aquest sac, també? No, jo crec que Felipe González és una altra cosa. No és al marge de les posicions que en aquell moment manté. No és un. No és un actor polític, avui. No té. Són els que prenen decisions, els que prenen decisions. No només els que donen opinions. Opinions. Els que prenen decisions o els que donen opinió des d'un càrrec molt important, des d'un poder de l'Estat, que haurien de cuidar-les, perquè això val per tothom, però especialment per als que reclamen i es posen així quan algú critica. Una sentència o quan algú, perquè jo sàpiga una sentència és un acte d'un poder de l'Estat també ho és una llei i podem criticar les

lleis i un decret un acord de Consell de Ministres i tant, i una sentència no es pot criticar, dic jo serà l'únic país on no es pot fer això. Però hi ha alguns que pensen que això no es pot qüestionar. Les sentències s'han d'acatar, sempre. Això sí que ho dic. Les sentències s'han d'acatar. És un element essencial de l'estat de dret, les sentències. Però això no vol dir que no es puguin criticar. I algunes tenim molts elements per poder ser criticades, si més no. Com veu el futur de Pedro Sánchez? El futur de Pedro Sánchez, bé, durant aquesta etapa fins a les properes eleccions, quan siguin, té feina, té feina. Ja l'ha tingut, no ha tingut unes legislatures fàcils i no continua sense tenir-lo fàcil. Perquè hi ha problemes de la inflació, podem parlar d'altres problemes que tenim, en un món tan complex com el d'avui, i també perquè hi ha determinades persones i poders i formacions que van a per ell. No derrotar políticament el govern, que això és legítim en democràcia, tothom aspira a guanyar i té una bona oposició, crítica és necessària en democràcia. Ara, una altra cosa són els que tenen com a objectiu, i ho diuen, que no s'aturaran fins a posar-lo a la presó. Clar, però sabent tot això, president, vostè com entén el que ha passat a Ceuta? I la gestió que ha fet el govern de Pedro Sánchez en Ceuta?

¿Ho considera que és un error, veient tota aquesta campanya que hi ha al darrere? ¿No creu vostè que el govern hauria d'haver filat molt més prim en aquesta gestió? Potser hi ha algunes coses que hauria d'haver filat més prim, és obvi, però diguem que quines coses en els elements substancials no ha fet? Què hauria de fer, què hauria fet. Que no ha fet quan t'arriben 80.000 persones. Civils, nens, què fas? A l'exèrcit? Tiros, estomacades, què fas? Si una invasió és de soldats, la resposta ja se sap quina és. Ara, de persones, diguem, que cal dir-ho, de persones, alguns que busquen asils, subsaharians, altres, nens i nenes, que el que. Les xarxes en això han llocat un paper molt determinant. Alguns han marxat sense dir-ho a les seves famílies. Dones, de tot tipus, però era molt difícil. En una frontera que és molt difícil de controlar. Ja s'ha vist, malgrat que ara hagin posat aquesta cosa neumàtica i tal, per una mica tractar també d'aplicar i de posar-lo no tan fàcil després de la sentència del Suprem, De que las devoluciones en caliente no se puedan hacer si no es. En fin, cuando lo hacen por una frontera como es la del Tarajal, por el agua. Això va a ser aprofitat per les màfies, segur. Jo crec que alguns altres han tingut una actitud passiva, que ja veurem, perquè això també implica una certa responsabilitat, és veritat.

A més, en el cas concret, estem en un moment que la crisi climàtica, les situacions molt complexes de països de l'Àfrica, que també tenen les seves tensions, on hi ha drets humans perseguits, per tant, cada vegada hi haurà més refugiats que voldran buscar un futur millor cap a Europa. Per tant, s'haurà de prendre una decisió que no vagi determinada només en la carta dels drets humans, entenc. Caldrà una política. No, i cal una política europea al respecte, perquè, clar, Espanya, i quan dic Espanya, Ceuta i Melilla, en aquest sentit, respecte a Melilla, no són Europa, són Àfrica, però són Espanya. I per tant, Europa ha de tenir cura de les seves fronteres. Espanya ha de tenir cura de les aires fronteres, però Europa ha de tenir una implicació, i és veritat que el futur, quan mires un mapa demogràfic i de creixement en aquest moment de la població, el número de fills per dona, veus que. Hi ha quatre països a Sudamèrica que creixen per sobre del 2,1%, alguns petits de Centroamèrica i tal, i després hi ha Àsia, que ja no és un problema, la Índia, la Xina, tampoc tenen un creixement a Europa, tampoc, però Àfrica.

El creixement, si aquí tenim l'1,17 per dona, països amb el 5-6% hi són, tots a l'Àfrica. Amb el canvi climàtic, que especialment a l'Àfrica subsahariana, els països que tenen el 4 i el 5, que són d'aquests que se les està morint els mitjans de vida, l'agricultura, la ramaderia i tal, són un potencial. Que intentarà desplaçar-se cap a això que pensen, que és la salvació. Bueno, que cal tenir polítiques, diguem, que treballen de inversió al territori, d'aquestes que sí, però després caldrà protegir les fronteres. Vostè diria que a Catalunya hi ha un problema real amb la immigració? La immigració no és un problema la immigració sí que acaba generant problemes l'increment de la població genera problemes sigui d'immigrants o si fos d'un altre tipus també hi ha problemes de què? problemes pot acabar tensionant els serveis públics depèn on s'acaben ubicant o sigui, clar però això és normal. Això no cal nosaltres necessitem la migració l'hem necessitat fins ara si no, no tindríem la Catalunya actual no s'entén sense els processos migratoris que hi ha hagut. Els més onyans, procedents d'altres llocs d'Espanya, però també els més recents. I Europa, fins i tot aquests que estan molt en contra i que fan bandera, necessitaran immigració. Si no, no podran mantenir el seu estat del benestar, ni l'estat del malestar tampoc. Vull dir, perquè no crec que convencin a les dones de tenir dos, tres, quatre fills. Per tant.

Cada vegada una població més envellida i amb menys gent jove, amb menys gent que ha de substituir la gent que jubila, En això les solucions miraculoses de l'extrema-dretxa són una farsa, és mentida. Les societats pures no existeixen, excepte en zones on és molt dur viure, en determinades zones fredes del nord del planeta o en determinades zones on la vida també és molt dura per la climatologia, per un altre tipus de climatologia. Els moviments humans formen part de la història des de l'inici i per tant ara hem de fer-lo de manera ordenada la capacitat d'acollida d'una societat no és infinita. Això s'ha de dir també. O sigui, aquí no pot que vingui tothom que vulgui i tal. No pot, no, tothom que vulgui no. Perquè, a més a més, després direm que hi ha gent que no té habitatge, que no està ben escolaritzada, que s'ha de cobrir necessitats bàsiques. Hem de. Drets sí, però deures també. I això val. Per tothom. Per als immigrants també. I per als d'aquí també. Per tothom. Per tothom. President, gràcies per acompanyar-nos. Abans d'acabar, voldria preguntar-li també, perquè vostè va ser ministre en Zapatero. No sé si havia sorprès la situació judicial en què es troba. Una mica sí. Però clar, d'això, vaig ser ministre fa 20 anys. Fa 20 anys ja no era ministre. Setembre del 2006. Sí, durant, evidentment, tot un període, diguem,

dels principis des de l'any 2000 fins a l'any 2011, que ell va deixar el govern, jo la primera secretaria del PSC i tal, vam tenir relació, una relació, en fi, unes vegades més fluïda, altres no tant, com diuen les energetiques, no cal que. I després tampoc no, vull dir, no, jo he estat més en un segon pla, perquè ja no he tingut responsabilitats, vaig decidir que no estava en cap càrrec orgànic del partit, ni aquí, ni al PSOE, ni a tal, des de l'any 2011. L'ha decebut? Què? M'ha decebut? No, jo espero que ell pugui donar les explicacions que encara crec que, en fi, que ha dit que donarà, però ja espero que les segurament no són fàcils, però. I després, bé, també m'ha sorprès, sí, algunes coses, perquè jo crec que hi ha algunes coses que has de pensar que poden passar si fas determinades coses. I ell té també enemics poderosos. En parlar de les joies, en parlar de les filles? No, en parlar d'enemis poderosos. És a dir, si tens amistats a la Xina, a Venezuela, i enemics a Israel i a Washington, ja saps que t'admiraran fins al color dels calçotets. Penso, eh? José Montilla, president, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Ara ho comentem.

La gent gran ho té tot per viure. I per celebrar-ho amb el cupó diari del Dia Internacional de la Gent Gran de l'ONCE, pots guanyar 500.000 euros.

I fins a l'1 d'octubre, si entres a cupó en especial PUNES,

aconseguir centenars de targeta regal en moda, esport i viatges. ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

De perdre la veu a Xambala, a perdre la por al nou passatge, el Carnicero de Penitents. De veure volar el Comte Draco, a volar a Coco Piloto.

Veniu a viure el Halloween per tothom a PortAventura World. On tothom es posa d'acord. Hotel Més Entrades amb fins a un 15% de descompte.

Consulta les condicions a la web. Fa un any em vaig apuntar a un gimnàs. Hi vaig anar concretament dos dies. Vaig entrar a la recepció i li vaig dir que volia cancelar la inscripció. Va mirar i em va dir. Molt bé, diu, per quin motiu? Sap vostè que tenim classes de coagim? Allà vaig veure que no sortiríem aviat. Després de tres hores de gestions em diu. Faltaria només que entregués una carta manuscrita a l'oficina central. On la tenen? I em diu a Moldàvia. Lendemà a les 8 del matí vaig començar a fer classes de coixí.

Cancelar un servei ha de ser tan clar i accessible com contactar-lo. Si necessites assessorament com a consumidor, t'ajudem. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Aquest Citroën C3 és increïble. És tan espallós que sembla un dúplex. Gairebé m'hi podria posar dret sense tocar el sostre. I des de 16.400 euros. Què? Demana ja el teu C3 des de 16.400 euros amb fins a 8 anys de garantia. Setembre és increïble en tota la Gamma Citroën.

Ara criden els meus gols, ara coregen el meu nom,

Ara criden els meus gols, ara coregen el meu nom, ara ressona a la grada,

ara soc imparable, ara omplo estadis, ara soc titular dins i fora del camp. Ara el meu somni és el de moltes altres, perquè ara fem història. La Quiniela, ara amb futbol femení. 80 anys de la Quiniela i amb la il·lusió del primer dia. I aquesta jornada pot de 4 milions d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Bé, primer de tot, jo tinc un tema personal amb ell, perquè en el seu moment, en el seu passat, em vaig dedicar molt a combatre'l. I, de fet, vaig dirigir dues campanyes, que les hem guanyat totes dues, però la segona definitivament acaba amb la seva presidència. I amb el tripartit en el seu moment, perquè ell és el gran artífex del tripartit des del seu inici. I el DVD, no?, el Confidencial del Cat, això. Sí, sí, sí, no, no, campanyes. El DVD és una cosa molt amable, diríem. Era un DVD? Era un DVD en aquella època, era un DVD. Sí,

però és molt amable definir-lo així, que el DVD era un DVD.

Jo crec que és una de les primeres mostres a Catalunya d'una propaganda política. D'una agressivitat extrema ratllant, diguem-lo, el que després ha sigut el trompisme. A pare meu, ho he dit. Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui. No, no,

té una cosa, això ho ha dit més d'un.

Una persona que jo respecto, que és el Raimon. Repartint diaris, eh? A l'avantguarda.

Sí, sí, estàvem parlant d'una època molt preterita, diguéssim. Sí, sí, sí. Però és veritat que això ho diu. Jo he vist el Raimon Ubiolska que deia això mateix, no? Anticipava el trumpisme i tal. Dic, hòstia, doncs. Déu-n'hi-do, no?

Bueno, tornaves a anar allà a fer de les campanyes americanes. Això era molt americà, no? Sí, sí, sí. Però això és prèvia al Trump. No, no, aquelles campanyes tenen la seva història. Diguem que el Trump ho ha excel·lit amb això mateix que ja feia el David. Potser ho veig. David Madí és un mestre de Donald Trump, estàs dient? Un precursor.

Però potser. Jo estic orgullós d'aquelles campanyes. De fet, van ser molt eficaces. I divertides. I divertides, i amb un resultat que trigarà molt a igualar-se, em sembla. Dit això, tinc aquesta relació i crec que és un molt bon president. Un molt bon expresident. Que fa reflexions de fons en el seu estil, diguéssim, tu com se sap que no és l'alegria de la huerta, però fa unes reflexions interessants. I m'ha interessat especialment la reflexió que ha fet sobre el tema d'educació. Perquè, efectivament, aquí tenim un problema de societat, tenim un problema immens, i que no és només dels sous dels professors, i que això sí que és un dels temes que mereix una feina de consens i una feina de tenir. Perquè la situació ja no és una discussió de. El model no funciona. El model té uns forats immensos i estem. Una de les coses bàsiques que ningú discuteix que forma part bàsica de l'estat del benestar i de la igualtat d'oportunitats i de principis que assumim transversalment la majoria de la nostra societat i ho tenim tocadíssim. I per tant aquí jo crec que sí que és un tema d'emergència i és un tema que faríem bé de posar-s'hi a reflexionar seriosament i a intentar trobar un acord que situés a llarg plaç un camí per millorar l'educació en aquest país que sempre havia estat. Un dels temes d'orgull d'aquest país i en aquests moments està molt i molt tocat m'ha interessat molt això i després amb els altres temes més de visió internacional bueno, doncs algunes coses d'acord i altres no.

A veure, jo crec que ha estat en una línia esperable. És a dir, d'una banda, ha tocat temes sensibles per l'actual govern de Salvador Illa, com per exemple Rodalies. Ha dit que els trens arribaran puntuals en aquest país el dia que acabin les obres. Jo crec que això està força allunyat de la realitat. Segurament les obres evidentment són determinants però hauríem de primer tenir la gestió dels trens i després augmentar les inversions i justament ahir amb infraestructures vam parlar d'haver la inversió de remodelació de les terminals de l'aeroport. Que no és el que agafen els catalans per anar cada dia a treballar. La majoria de catalans, almenys. I la P7, exactament igual. Bé, tornant al president Montilla, el discurs també segueix sent la mateixa línia. No, diguéssim, tots els catalans no s'han fet autonomistes perquè hi ha unes màquines de desinfecció a Madrid. Això sabem que ha estat un element històricament. Històric. De fet, hi ha gent, fins i tot independentistes, que esperen, i que jo crec que erroneament, que governi el PP i Vox, no? Perquè compta un peor, peor, i quan Idígoras ja va dir que. Idígoras, Joan Idígoras, ja va dir en el seu dia que quan du peor, peor. En tot cas, ell.

Sí, tot i que això, perdona, ara pots endegir una mica, però. Potser governar el Partit Popular sol com està governant el PSOE en minoria amb un suport extern de Vox i això reforça també la figura de Salvador Illa perquè tindrà un lloc on combatre una posició

política però en tot cas Montilla ha apuntat en això i ha dit que era i no és l'únic element l'estat espanyol i la fàbrica d'independentistes no hi ha una sola fàbrica d'independentistes però en tot cas hi ha dèficits democràtics profuns de l'estat espanyol respecte a Catalunya. Hi ha dèficits d'infraestructures i econòmics que es mantenen i, per tant, mentre es mantinguin aquestes causes, crec que, en tots els respectes, el president Montilla erra en el diagnòstic. Ha parlat també d'educació en la línia del que va plantejar el president Illa, que, vaja, jo crec que també és necessari. Ell ha parlat de consensos, crec que són necessaris. En els consensos de l'educació, una altra qüestió és si seran possibles. Vist les respostes que hi ha hagut a la proposta de Salvador Illa i si tot aquest canvi de model que segurament necessita Catalunya en educació es pot abordar només des d'aquest àmbit perquè recordem que els sindicats tenen una altra proposta i també tenen els seus drets i acabo protegir les fronteres crec que ha estat el Montilla més pur i més el que sempre ens ha ensenyat no? Immigració sí, amb obligacions i deures, i crec que en aquest sentit està molt alineat en els signos dels temps. Montserrat. Bé,

a mi m'han interessat quatre temes. Un, l'educació. Dos, la crítica sobre el poder judicial, Ceuta i la frontera i la immigració. Sobre l'educació, per molt que es digui que hi pot haver un pacte de país, tothom sap que rau el problema des de la pròpia Constitució. L'article 27 de la Constitució planteja dos models radicalment oposats, que són els que vivim en aquest país, i que han anat transvoant totes les lleis educatives. Un que diu que l'educació depèn del que decideixen les famílies, i l'altre que diu que és l'Estat el que ha de formar ciutadans. Els dos són legítims, però és aquí on plora la criatura, per la qual no és possible que hi hagi un veritable pacte desitjable per a tothom, però jo crec que mai he arribat. Segon, no m'ha agradat gens que s'aboni aquesta idea que des del poder polític, sobretot des del poder executiu, es pot criticar. La justícia, crec que el que ha fet el ministre Bolaños criticant la justícia, per molt que hi hagi jutges que potser no ho fan bé, és absolutament inadmisible i no és el mateix que quan un jutge, per exemple, pugui dir que una llei des del punt de vista legislatiu no està ben feta o que faci un comentari en una conferència. No és el mateix sortir en un faristol. I treure fum pels queixals parlant de la justícia perquè és el ministre del RAM i, per tant, això no s'ha vist mai. Tercer, crec que sobre Ceuta, quan ha dit critico el poder polític, perdó, que hi ha algunes coses que es podien haver filat més prim, home. Sí, no dir contemporàniament que és invasió i no, no deixar el CNI als peus dels cavalls, no negar que hi ha hagut agressions a un munt de nenes i després dir que les col·locarem en algun lloc, no dir que entraran o no a la península i per tant si Schengen s'hauria de violar o no, no evitar col·locar la responsabilitat en qualsevol que no fos el Marroc, no sé quantes coses es podien haver fet millor. Per tant, home, ha estat des d'aquest punt de vista caritatiu amb el que ha passat a Ceuta, que per mi és la. Taló d'Aquiles que pot acabar amb el govern de Pedro Sánchez. I l'última, la frontera. Home, benvinguts siguem a que primer, Europa té la frontera en un lloc d'Àfrica i per tant s'ha d'implicar en aquesta defensa. Segon, que la frontera existeix i que per tant l'immigració solament pot existir de manera regulada i fins on caben, perquè no hi cap tothom enlloc. I com això se sap, hauríem de deixar de tenir discursos bonistes respecte de qui pot i qui no pot entrar, i sobretot quins deures té qui entra. Sí, jo com deia el David,

crec que exerceix molt bé la figura d'expresident, el paper que s'espera d'un expresident, aportar seny, construir ponts, i alhora ser lleial a la seva família política. A l'hora, dit això, no acabo d'estar convençut que aquest discurs pragmàtic, fred, sigui el que es necessita en aquests temps tan convulsos per afrontar una situació que crec que comença a ser d'emergència, d'emergència social, d'empitjorament molt notable de les condicions de vida de molta gent i que crec que necessitem una ambició ja no nacional sinó sobretot social de repensar, refundar fins i tot les nostres institucions, la democràcia per, d'alguna manera, respondre a aquesta creixent demanda ciutadana de cabreig, de malestar, de patiment, fins i tot, que difícilment es convencerà amb fredes xifres que no estem tan malament. Són les 10 i 23. I per tancar, Laura, què han dit els altres? Gerard Jubany, bon dia. Bon dia. Ui, els altres. Els altres estan emprenyats com una guilla amb els tres jugadors del Madrid que ahir no es van voler posar, o no se la van voler posar bé, una samarreta de presumpte suport a Ceutas, on Mbappé, Vinicius i Konaté. Aquest matí les emissores de Madrid n'anaven plenes. Los Santos disparant contra Mbappé. Diu que és rojo, progre i huoque. Él ni siquiera es magrebí. Él no es marroquí. Entonces, ¿por qué lo hace? Ah, es que es pobre. Es que es un millonario rojo. Es huoque. Él y la nena expósito, que habla de la justicia social. La última vez que vio justicia social sería una película medio porno de estas que hace. Hay 80.000 españoles machacados, encerrados en sus casas, y un niñato multimillonario, progre y agilipollado. Como Mbappé, desde luego, no se va a burlar de ellos. Agilipollado. Caram, caram.

La Herrera, la Copa, també ha repartit, però mira, s'han recordat una mica del Barça.

Todos somos caballas, menos Mbappé, Vinicius y Konaté. Bueno, y el Barça entero, por cierto. Ellos sabrán por qué. Están por la invasión de Ceuta, quieren solidaridad especial e inexplicable con Marruecos. En el Barça seguramente porque creen que Ceuta es marroquí, directamente. Pero bueno, porque les da igual también.

Desviar l'atenció cap al Barça, que l'altre dia al Camp del Llevant no es va posar aquesta samarreta ni ho farà avui, ha sigut l'estratègia que ha seguit el madridisme més recalcitrant. Per exemple, ho ha fet Josep Pedrerol. L'home va entrar ahir d'urgència al programa de fantasmes de Líquer Jiménez, aquest que es diu Horizonte, i mentre desviava l'atenció cap al Barça va patir un lapsus i va dir que la minya mal és marroquí.

¿Por qué Madrid no ha reaccionado? Madrid sabía que había dos jugadores o tres. Que no iban a apoyar la iniciativa por circunstancias. Conaté es musulmán,

digamos que el mejor amigo de Mbappé es Arraf, que es marroquí, todo lo que quieras. Pero hay que explicar por qué estos jugadores no han lucido lo de apoyamos a Ceuta. Y otra cosa te digo, os digo a todos,

el Barça mañana no saldrá con la camiseta. No saldrá con la camiseta de apoyo a Ceuta. Porque además tenemos el caso de que la Min es marroquí, la Min Yamal.

Ningú de la taula el rectifica, i allà hi havia 6 o 7 persones, va ser un lapsus col·lectiu, podríem pensar, però què passa, que minuts més tard, el mateix Pedrerol arrenca el seu programa, el Chiringuito, ho fa com sempre, amb aquella editorial que va acompanyat amb una música de tensió, i ho torna a dir.

Pues sí, sinceramente, pues hubiese preferido que aparecieran todos con camiseta de apoyo a Ceuta. Me gustaría que mañana el Barça aparezca también

con camiseta de apoyo a Ceuta. Aunque tiene la MIM que es marroquí. Aunque juegue con España. El Barça cara. Laminés marroquí, aunque juegue con España. Això ja no és tant un lapsus. I també ahir a la transmissió del partit del Madrid que es va fer a la Copa, Paco González, Manolo Lama i Santi Cañizares van carregar-se els tres dissidents del Madrid. Primero es una cuestión del club. El club te dice, hay que ponérsela y te la pones. Si atenta contra una idea personal tuya, no te la pones. A mí, ponerse la media me parece de mierda. Luego dice, es que le está faltando

el respeto a la entidad, que es el club. El club ha tomado una determinación y punto. Si no lo dices antes y no sales. Ya está, punto. Yo estoy de acuerdo con Paco. Eso de ponerse a la mitad, qué mierda es. O te la pones o no te la pones. Mira, no me la pongo, no me da la gana. No, pero es verdad. ¿Me la pongo o no me la pongo? Pero ponerse a la mitad, ¿qué es?

La llum a la foscor, en aquest cas la posa Santi Segurola, a Radio Estadio, a Onda Cero, on explica que darrere d'aquesta samarreta hi ha una asociació d'empresaris valencians. Vuelvo a decir,

¿quién es la asociación de empresarios valencianos?

O sea, ¿tú crees que en realidad meten en un problema al jugador que decida

no ponerse la camiseta? Es una intromisión flagrante en una actividad que a ellos no les corresponde. Gente, además, que probablemente cuando te los encuentras te digan no, no, no, la política nunca debe intrometerse en el fútbol. Los primeros que se intrometen son ellos y comprometen a los jugadores. Y ahora vamos a estar arriba y abajo a ver quién es más español y quién menos español. Esas tonterías, cuando es un tema gravísimo que está en el centro de la discusión. Política. Al margen de todo esto. Me parece una vergüenza, me parece una vergüenza que estos empresarios se llamen empresarios. Me parecen unos idiotas.