Abascal, a "La Revuelta" menys "revuelta"

Passant cinc minuts de les nou del matí, comença l'Agora al Matí de Catalunya Ràdio. Avui amb el filòleg i escriptor Jordi Amat, amb la periodista del jornal .cat Marta Rosique, amb els periodistes Vicent Sánchez i Anna Grau i amb la directora del diari Ara, Esther Vera. I de què parlar fins ara abans d'entrar a l'Agora? De Bascala a la Revolta i moltes preguntes que desgranarem després a l'Agora. Qui va sortir guanyant? Qui va ser el principal perjudicat? Per què el format i el to del programa hi van ser tan diferents del que estem acostumats? O per què Vox va poder imposar fins i tot el públic? Ara en parlarem, però deixem abans parlar de Rodalies. És el tema de cada dia. Perquè el govern ha anunciat a primera hora del matí, a través, de fet, del Matí de Catalunya Ràdio, que exigeix a Renfe que obri expedients per aclarir si els maquinistes que avui havien d'anar a treballar i no ho han fet estan o no de baixa laboral. Ho ha dit Sílvia Paneka d'aquesta forma.

Aquestes diligències i expedients que donin informació sobre la situació d'avui i, per tant, del resultat, que és no respectar aquests serveis mínims que serien escapats per avui.

Més tard, el director de Rodalies, Òscar Playa, ens ha dit que el 40% de 75 maquinistes que s'havien de presentar a treballar no ho han fet.

Al voltant d'unes 75 persones que havien de venir a treballar aquest dematí, 30 no s'han presentat. Però encara no sabem els motius. Recordin que les persones tenen 3 dies per presentar els papers de la baixa. Per tant, haurem d'esperar a tenir tota la informació per veure aquestes persones per què no s'han presentat a treballar avui.

Cartas de servicios mínimos están acudiendo a trabajar. Si no, el sindicato podría haber paralizado todo el país de una manera absoluta si nosotros hubiéramos dado una orden así. Y, lógicamente, ahí están circulando, con lo cual entendemos que la gestión de los servicios mínimos no ha salido a la cuadra. També parlava d'una carta.

Deia Diego Martín que no havien rebut una carta a aquells treballadors que eren essencials per cobrir avui els serveis mínims i, per tant, aquells que no tenien la carta no han anat a treballar. En fi, no sé com ho veieu tot plegat. Ester.

No, la carta em sembla imprescindible però el que a més em sembla encara més imprescindible és que el país no estigui tres dies empantanat amb la gent sense poder anar a treballar perquè evidentment si no es compleixen ja ni els serveis mínims doncs és una vergonya i és una vergonya perquè paralitza completament l'economia i demà tornarà a passar i dijous probablement tornarà a passar i això quan hi ha vagues, que quan no hi ha vagues més o menys la situació és no tan greu i de tanta crisi com avui però sí molt greu per moltes persones que no tenen un altre mitjà de transport. Per tant, és un dels problemes principals que té el país, és un problema de gestió, i mentrestant anem parlant d'altres coses.

El problema és que aquest sigui el tema de cada setmana, hi hagi vaga o no n'hi hagi. És a dir, que tenim un problema gravíssim amb el sistema ferroviari en el nostre país, que no podem assegurar poder arribar a la feina a temps i fins i tot no podem assegurar ni tan sols poder-hi arribar.

I no podem assegurar que, per exemple, demà aquest 25% es compleixi de serveis mínims. No ho pot assegurar, perquè avui estem veient com els serveis mínims no s'estan complint.

Clar, és això. Llavors s'ha de poder garantir el dret a vaga i alhora s'ha de poder garantir aquests serveis mínims. Vicent. Doncs que com que ja

crec que hem venit parlant 20 anys i sempre és igual i no ha millorat i és igual el que es faça, el que es diga, estiga transferit, no estiga transferit, tinguem un responsable dimitint o tinguem un responsable entrant, jo crec que ara diré una cosa que és molt bèstia, però la gent s'ha de muntar la vida sense res fer. La gent s'ha de muntar la vida sense renfe, perquè amb renfe no hi ha manera, i renfe els fa anar malament. I si comptàrem i estiguérem en un país normal, les hores perdudes, en un país normal o en un país, no sé si és normal, però als Estats Units, que es poguera presentar demandes per vida destrossada, per relació laboral destrossada, perquè t'han fotut fora de la feina per no arribar, etcètera, etcètera, renfe tancaria perquè no podria fer front a totes aquestes demandes. És a dir, per desgràcia, com que no es pot contra el monstre, i el monstre té vida pròpia i el monstre no hi ha manera d'arreglar-lo, doncs és molt bèstia, però ajuntaments, diputacions, Generalitat, haurien de començar a preparar, articular xarxes d'autobusos, mirar altres alternatives, etcètera, etcètera. Amb Renfe no és possible. I el que no és possible tampoc és estar sempre dient ha passat avui això o ha passat demà, passarà allò altre. No funciona. Renfe Rodalies no funciona. Jordi. Estic d'acord amb el Vicent. Renfe és una empresa pública. I no funciona. És una empresa pública que no sé quants diners ens costa i quants diners s'inverteixen. Segurament no són suficients, però segurament no són pocs. I el que ens costa no està donant des de fa molts anys el servei que, en la mesura que som contribuents a que l'Estat funcioni, ho faci. De manera que avui el que passa, i és l'enèxima vegada que passa, que és que el govern no té autoritat per aconseguir els mínims que hauria de donar als ciutadans. I això és un problema, i encara és més problemàtic saber que no serà solucionat.

Home, a veure, sumant tot, tenim la tempesta perfecta. Vull dir, res fer no funciona pels usuaris, això no. Estem tots d'acord, però tinc la impressió que tampoc funciona per la gent que hi treballa. Llavors, esclar, en aquest moment, com que la credibilitat del govern està sota mínims, malgrat que vaja, que la dimissió de l'Oscar Puentes s'hagi volgut presentar, pel poc menys que l'ascensió de la Verge Maria al cel. A mi em sembla d'un cinisme important aquest senyor del sindicat que heu entrevistat, que diu, no, no, tothom que havia d'haver anat ja hi ha anat, si mitja plantilla està de baixa ja ho trobarem. Un sindicat com Déu mana, tots sabem que funciona a toc de pito i sap perfectament qui va a treballar, qui no i per què. Li estan fent un pols al govern, perquè saben que pel govern, en plenes eleccions, tot el que ha caigut és un desgast, i com sempre paguem cornuts i pagar el beure els que intentem agafar un tren, un metro, o el que sigui. Jo ara avui estic aquí amb una companya de Catalunya Ràdio Madrid, jo avui. Per raons diverses he hagut d'entrar a la delegació, i no m'he complicat aquest matí. He vingut a peu, he sortit amb temps, i mire, he caminat, perdó, 40 minuts fins a la missora, però afortunadament m'ho podia permetre. Però jo crec que és molt difícil que això s'arregli, perquè dius, vale, Renfe no funciona, bueno, però mentre Renfe, Adif i totes aquestes punyetes a la pràctica funcionin com a portes giratòries a vegades per col·locar gent i persones que partits polítics, com ara Junts per Catalunya, que posen el crit al cel contra aquestes coses, llavors tinguin gent col·locades en aquelles estructures i tampoc les retirin, doncs què voleu que us digui? Que de debò calceu-vos bé perquè tocarà caminar aproximadament i segurament durant molt de temps.

Això és el que fa la notícia d'aquest matí de Rodalies i sembla ser que demà en vaga general també serà una de les notícies del dia. L'altra és l'entrevista que va haver-hi a Televisió Espanyola, va fer un 33,6% de xert, l'entrevista de David Broncano i Santiago Bascal, 4.815.000 espectadors a Espanya. És una mica per sota del 33,9% que va fer la revuelta amb l'entrevista de Pedro Sánchez, que va fer més xert, però va tenir, en aquest cas, 428.000 espectadors menys. Per cert, ahir el president del Govern espanyol també era a la sèptima i va aconseguir un 14,2% de xert. Vau veure l'entrevista, Jordi? Sí, o sigui que, perdona, per entendre el que. Més xert, més xert de Pedro Sánchez. Vol dir que ahir més gent estava mirant la televisió, però que menys gent va veure la revuelta quan va anar-hi Pedro Sánchez. Exacte. Santiago Bascal va tenir més espectadors, més gent mirant la televisió, però la gent que mirava aquell dia la televisió de Pedro Sánchez va aconseguir retenir més gent.

Mica rebuscat, però. Jo estava mirant l'entrevista a Pedro Sánchez i de seguida que va començar l'entrevista a Bascal vaig canviar a Bascal i no vaig tornar a Pedro Sánchez. Ni me vaig plantejar de fer el canvi, i em sap greu discrepar de la descripció que em feia l'Albert Saet a la píndola que m'he escoltat fa una estona, perquè a mi em va semblar un espectacle de televisió, per desgràcia, bastant potent. El que vaig veure no em va decepcionar, però no em va aburrir gens. Estaves enganxat a la televisió. És a dir, hi havia una alta expectativa per com es desenvoluparia aquest programa, i el contraste amb quin és el gènere de la revolta habitualment i el control que va guanyar el líder de Vox durant la conversa i en la dialèctica. No sé si tu t'has trobat, quan entrevistes algú, que veus que se't va menjant. No sé si t'has trobat mai, però entenc que és una cosa que pot passar veure un espectacle a televisió molt interessant i preocupant. Clar, potser no era tant el fet que vam veure ahir, sinó com s'arriba allà, no? És a dir, primer, un programa d'entreteniment ha de convidar a tots els candidats en preeleccions? No. Però si convida el president del govern? Pot convidar qui vulgui. Per què no convida a tots els jugadors de tots els equips de futbol de primera divisió? Sí, però si és un espectacle televisiu que no està

orientat per una agenda ideològica, que això ja discutim-ho, però en tot cas, si és una televisió pública que té aquesta mena de programa. I d'alguna manera està al servei de tots els espectadors, que són tots els contribuents, i cada vegada hi ha més d'aquells contribuents que són votants de Vox, em sembla normal que se l'entrevisti. Si ho fas. Un exemple. El Dia Mundial de la Ràdio fa un, no sé, 10 anys, el suplement, vaig entrevistar Carles Puigdemont pel Dia Mundial de la Ràdio. Era el president de la Generalitat. S'ha d'entrevistar tots els representants polítics per parlar del Dia Mundial de la Ràdio? No. És un espai de conversa sobre la ràdio, més entreteniment, que s'entén en un context molt concret. Sí, però Pedro Sánchez va. La ràdio només entrevisteix a Puigdemont tot el dia, aleshores sí que hem de ser un. Estem en un context de precampanya, i el president del govern, que és candidat a ser reelegit, hi va, i no hi aniria si no fos candidat, crec que no hi aniria, no s'hauria produït aquella entrevista, Vaja, em sembla que això podem convenir-ho. És normal que els altres ho vulguin. El programa es va oferir per convidar-los a tots. Pensant-se que Abascal no hi aniria. Doncs va jugar amb intel·ligència. I va i demana a un públic, i li donen. Aquest és el punt de partida. Aquesta és la part més discutible, totalment. Però, a veure,

els programes poden combinar el que vulguin, però quan es convoquen eleccions, comença allò que diuen el període electoral, i aleshores s'actua una cosa que, quan jo dirigia TV3, li deia a la Junta d'Ofensiva Nacional Sindicalista, que són les juntes, Junta Provincial i Junta Central Fallera. Aquests actuen i són terribles. Terribles, eh? I suposa que deuen ser terribles. Suposa que aquí eren una mica més terribles i que en altres llocs no deuen ser-ho tant. Però no actuen d'ofici. I s'ha d'haver-hi un recurs. Si un programa d'entreteniment, quan s'han convocat eleccions, convida un polític, els altres tenen dret a demanar al mateix temps. Tenen dret tots. Una altra cosa, i per això aquí ve el dubte, és si realment va haver-hi un recurs de Vox emanant-ho. O d'alguna altra demanant-ho. I aleshores hi ha hagut una disposició de la Junta Electoral o bé provincial o bé central. Això no ha transcendit i per tant això no ha passat. I per tant vol dir que una de dos, o el Terrat i Televisió Espanyola han decidit que es posen la vena abans de la ferida i que per curar-se en salut els conviden a tots, això és possible que ho hagin decidit, O senzillament, ja que és un programa d'espectacle, han decidit tindre espectacle. I l'espectacle el van tindre, perquè espectacle vol dir audiència. I quan un no té una audiència com la que van tindre, això és espectacle.

I ahir hi era. Ja dit això, aleshores ens queden dos grans temes. Per què ahir broncar no semblava la prairita marilín, i per què, perquè era bronca però no era entrevista, i a més estava tota l'estona nerviós, feia més botigues que mai, i no va saber fer una bona entrevista, i jo crec que el senyor Abascal va decir-ne com el gran victoriós, i segona, per què li van regalar al públic? Perquè això sí que no es fa, i això no ho pot demanar cap junta electoral. I si algú te diu que per vindre necessita un públic que no siga anti, i que ell el tria, i tu acceptes, és que tens moltes ganes de que vingui. De fet,

el mateix Bronca a l'entrevista ho diu, que és per legitimar el seu programa. Diu que posa aquest públic que permet que vinguin perquè així se'ls legitima també que hagi pogut entrevistar gent com Pedro Sánchez, Irene Montero, Gabriel Rufián. Per tant, quedava claríssim aquí la qüestió. En tot cas, quan fas una entrevista com aquesta, primer de tot has de tenir en compte què és el que busques, és a dir, si ets un programa d'entreteniment no ets un programa informatiu i, per tant, si no ets periodista no intentis fer una cosa que potser no saps o que potser no és l'àmbit en el qual et sents còmode i, d'altra banda, tinguis present quin interès en vols extreure, és a dir, d'alguna manera la gent mirava aquest programa, la gent que seria antifeixista mirava aquest programa per l'interès de veure com se n'en sortiria en Broncano i al llarg del programa el que passa és que de cop l'interès és veure què és el que li respon a Pascal i per tant aquí és on hi

ha el problema real. Sí, jo crec que com a programa funcionava des del punt de vista de l'espectacle. Jo tampoc em vaig avorrir. Ara, crec que va ser un fiasco monumental. Crec que Broncano es va sobrevalorar ell mateix i que és una reivindicació del periodisme polític i que, a més a més, tu no pots posar-te davant d'un líder de l'extrema dreta que porta 30 anys fent el mateix discurs i tastant-lo i provant-lo i assajant-lo al Congrés dels Diputats i no portar els deures fets o sobretot canviar la teva manera de fer les coses. Esbroncar no fa espectacle, no fa informació. En el moment que Broncano es posa davant d'un monstre polític com és Abascal, no li pot aguantar la tensió i té por. I jo el que vaig veure és un Broncano que feia patir, que tenia por davant del convidat que tenia al davant i que veia com anava perdent peu ell mateix, perquè és un tipus llest. Aleshores, això el que diu també molt és de l'estat de la professió, perquè pensar que qualsevol pot ser periodista i que els periodistes no serveixen per res, doncs home, hi ha periodistes polítics que estudien molt, treballen molt, escolten moltes hores de Congrés dels Diputats i de discursos polítics i saben molt bé què poden preguntar i sobretot repreguntar, perquè si no repreguntes no ets un periodista. I se'l va menjar amb patates. I això va mostrar el límit de la Cunyeta. I això és el que va passar, feia patir Broncano. I a més a més, per què no li va fer les dues preguntetes? Perquè la gràcia d'aquest programa, a mi que em perdonin, són les dues preguntetes aquestes, a veure com la gent té la barra de sortir-se'n o no sortir-se'n. I és que ni això li va fer. Broncano tenia por.

Jo faré un apunt mínim. Durant anys i anys i anys, Antena 3 i Telecinco s'han pres el relleu l'un a l'altre per la liderada de la televisió en Espanya, la televisió analògica. El mes passat va ser Televisió Espanyola. Té un espectacle. Està clar que la direcció de Televisió Espanyola fa temps va prendre la decisió de recuperar el liderat sent una televisió pública fent el que calguera fer.

I l'audiència demostra que va ser un bon espectacle perquè estava tothom enganxat.

Deixo parlant a Grau, també vam demanar el torn de paraula al Jordi Amat, però abans, Mariola Covells, bon dia. Hola, bon dia, companys. I Darío Porras, bon dia. Què tal, bon dia. Què et va semblar, Mariola?

Doncs, bueno, jo no recordo haver vist una cosa tan incòmoda des de feia molt de temps. Me tenia a calçar del sofà. Durant tota l'estona, però a banda del contingut polític del que esteu parlant, és a dir, a mi me interessava molt, molt, molt que m'explicara bé i no amb una explicació escassa i tèbia el principi de tot, i és inaceptable a banda de que siga bueno, en fi, puga ser qüestionable que s'entreviste o no s'entreviste a Bascal en un programa d'entreteniment, l'Ajuntament Electoral ja ho van parlar ahir, no ho reclama, no ho ordena. És a dir, és una interpretació de la llei per, com deia Vicent, curar-se en salut. I jo esperava una explicació més detallada i més completa i més contundent i menys tibia de per quina raó se li accepta el condicionament del públic. A mi em pareix una qüestió fonamental. Jo crec que si tu acceptes això.

Però imaginem, Mariola, que el públic és el de sempre i algú s'aixeca i, no sé, li planta una bufatada a Santiago Bosco.

Bueno, jo no crec que el publi de Broncano és un publi gamberro, és un publi que crida a ner, etcètera, però sincerament no crec que haguera passat això. Dit això, de tota manera, és de veres.

Perquè això és l'argument que fes amb iVox, te'l poses a la taula per això, no perquè pensi que hagi de passar, eh?

No, Broncano viu de divertir, Broncano no és periodista, fa apologia d'això en cada programa, és a dir, ell només, ahí ho parlàvem també, pues sí, toca el tambor, fa preguntes clàssiques, etcétera, etcétera. Ara ve, ara ve, Tu has acceptat ixa qüestió, has decidit que sí, que efectivament ve a Bascal, has d'utilitzar lo que saps fer, que és la sàtira. I si tu no ho saps fer, tens un equip de guionistes que ha de tindre un acudit per cada cosa que penses que va a dir misògina, xenòfoba, tot el que vulguis Santiago Abascal. Ho has de tindre preparat perquè si no, l'espectacle és incòmode d'entès i sobretot seria. Divertit o seria jujujaja si no fos un líder de la ultradreta. Aquí tenim el problema. És a dir, no és divertit des del moment que és Santiago Pascal i tot el que diu va en contra de com bé quedarà a ir clar l'agenda de 2030. Jo no entenc per què Gríson i Castella el van deixar a soles. No ho entenc. És a dir, no puc entendre que eixe programa, que té un seguit d'acudits durant tot el programa, vinga qui vinga, no estigueren a l'alçada. De veres que ho vas passar fatal, però fatal és fatal. Y no me enche la historia hasta del espectacle televisivo. Sí, claro, si veguéremos una ejecución también sería un espectacle, pero no puede ser eso, ¿sabes? Es decir, tú no has de quedarte. A mí esa sensación de tristor, sí, de pena, es que te donaban ganas de anar y abrazar a Broncano. No sé, vamos, yo. Desde luego es una cagada. Sí, sí, desde luego, per suposa, es un mal, es un error de Televisión Española. Sí, sí,

no trago la crítica, diguéssim, pero. Què tal? Un esperpent. Un esperpent des del començament fins al final.

Un esperpent, el que deia el Vicent, lo més greu, lo del públic. Escolta'm, és el públic que hi ha. Si no t'agrada, doncs adiós. Vindrà el públic del programa, i ja està. Però més greu també, o al mateix nivell de gravetat que lo del públic, és perdre la teva essència. És a dir, li vas entregar al públic i li vas entregar l'essència del programa. Li vas entregar el to del programa a Pascal. L'entrevista dura una hora i mitja. En una hora i mitja no va fer Broncano ni una sola broma. Ni una és ni una. No només les preguntes de cuánto has follado y cuánto dinero tienes en el banco. Ni una sola broma. I ja el ramat final va ser que l'entrevista va acabar, després d'una hora i mitja, d'aquest home dient el que va dir, fent ell l'únic acudit del programa. I a més fent un acudit bo. Malmastadir-ho. O sigui, jo vaig riure amb l'acudit que va fer Abascal sobre el que has de vigilar tu amb el que tens aquí. És a dir, tu no pots entregar-li l'essència. Fas el programa, perfecte, però la manera de rebatre un personatge com Abascal. És amb humor, i jo crec que ell tenia massa por a Bromcano. Però amb humor, és a dir, és que no fa gràcia, és a dir, és que no fa gràcia, és a dir, humor què? És més machista o més racista? Ha, ha, ha, o sigui, no. No, no, jo no refereixo això. Bueno, però el nivell és aquest. No, no, Bromcano tenia por de riure-li les gràcies i de blanquejar la presència de Pascal. Tu has d'utilitzar l'humor de manera intel·ligent, per les barbaritats que digui Pascal, donar-li la volta amb humor. I això es pot fer. Hi ha gent que es dedica a fer humor intel·ligent. I crec que Broncano pot tenir la capacitat de fer-ho. Crec que és molt més que cuánto dinero tienes en el banco. Si acceptes fer l'entrevista

en aquest programa. Fem un altre referent. Anem a Estats Units. Quan fa entrevistes a polítics és que és molt àcid i els deixa destrossats a tots. O fem això, o no fem. Correcte, però. Perquè si no, no fem humor. Eh, un moment, però fem-ho en tots, eh? Perquè el que no val és dir. No, no, és que si no, el que no val és dir. No, no, aquests bé i normal, i aquí farem jajajajijiji, però quan ve l'extrema dreta. No, no, no. Això també val per tots els periodistes. Quan ve qualsevol. Hem de repreguntar a tots, sí. Evidentment. I és veritat que això, a vegades, te'n di més una cosa que no una altra. Evidentment, però el que no es pot dir és que ahir va passar tot això i va ser una catàstrofe perquè venia el senyor Abascal. No, no, no. És a dir, si el programa no funciona habitualment, el programa no funciona habitualment. I si el programa tracta un polític amb el jajajiji, doncs l'altre també. El problema és que jo crec que sí que falta intel·ligència per fer aquest tipus d'humor i que el pugui suportar Abascal i que el pugui deixar una mica d'evidència. I el problema també és que en l'entrevista de Pedro Sánchez no hi va haver-hi tampoc aquest humor. Aquest és el problema. El problema és que el programa, segons quin tinga davant, fa un bony o fa un forat. I això passa als Estats Units.

Però això, Vicent, passa amb un programa d'humor i amb Broncano, i passa amb un programa de no humor i amb entrevistes. Tu veus l'entrevista de Susana Griso, d'Anna Rosa Quintana. A segons qui i el to de les preguntes i de les coses que el diré

és bastant determinat. La diferència és que això es pot dir, però aquestes són televisions privades. I si tenen una persona sectària entrevistant i un periodista farsant entrevistant o tenen un periodista venut o comprat, és el seu problema. El problema és que tu agafes. És veritat que hi ha una concessió pública també, eh? I mira, la sèptima és una concessió pública de fa quatre dies. És veritat que hi ha una concessió pública pel mig, però allò que és una televisió pública és una televisió pública. Abascal Alacope valorant l'entrevista d'ahir. Ayer tuve un debate intenso,

iba a una entrevista y tuve finalmente un

debate y yo creo que fue bueno para que mucha gente lo viera, mucha gente que normalmente no puede escucharnos y a pesar de las dificultades del formato, pues creo que pude explicar algunas cosas que.

Claro, que esa es otra manera de verlo, y guanya a tothom, y guanya a Broncaro en la audiencia y guanya a Pascal porque tiene un público que no tiene habitualmente.

Sí, no, no, Abascal va fer el ple, el pleno el 15, vull dir, Abascal va sortir molt reforçat, va anar a un públic que normalment no l'escolta, a un públic que normalment li té por, i va veure, doncs, que és un senyor que més o menys se'n surt, i que té una, bueno, que té una.

No, bueno, i sobretot una cosa, que no sé si esteu d'acord, però jo tinc la sensació que va quedar com una persona moderada. Sí,

jo crec que en el moment en el que. Puc parlar, si us plau? Sí, haig de parlar, Ana. Digues, digues, perquè l'Anna fa estona que no parla i després deixo parlar. Ana, digues, digues.

Demano una insistència a parlar perquè em sembla que heu entrat una mica en bucle i esteu dient tots una mica el mateix. Però ara ens ho arregles tu. Que acaba de dir allò A veure, per començar, a veure. Benvinguts al món real. O sigui, jo penso que els periodistes no estem per fer cordons sanitaris i en aquest cas estem parlant d'una força que pot ser la tercera i espero que no sigui la segona després de les eleccions. Llavors dius, home, jo crec que el programa del Broncano va ser una aposta molt intel·ligent per fer política sense semblar que es fes política. Se suposa que el senyor Broncano fa entreteniment, però sempre és entreteniment que carrega del mateix cantó. El públic sempre és, diguem-ne, progre, enrotllado, etc. La novetat ahi és que apareix la Bascal, que és com si vingués d'un altre planeta, i bé, doncs, escolta, el senyor Bascal existeix i el vota i el votarà molta gent el 29 de novembre. Si discutim el tema de si han d'anar o no a programes d'entreteniment, a mi l'Hormiguero tampoc em sembla precisament la clave. I crec que el que va passar ahir pot tenir dues claus. Una, que evidentment d'aquesta visió tan caricaturesca, tu pots estar en contra d'una opció política. Jo no votaria mai la Sílvia Oriols, però li tinc un respecte. Intel·lectual i polític. Jo no la votaria mai, però no me n'enfoto, no la subestimo, no penso que sigui una pallassa. Aconsello no fer el mateix amb el senyor Santi Abascal. I en tot cas, tampoc tinc tan clar que el broncano s'ofegués amb un got d'aigua, perquè, home, posats a analitzar estratègies polítiques, no és cap secret que pel partit socialista, diguem-ne, o per les forces d'esquerres, els interessa donar més visibilitat a l'Abascal que al Fejó, perquè tot el que tingui l'Abascal no ho treu el Fejó. I això és que seria la diferència el 29 de novembre entre els uns i els altres. Per tant, jo crec que aquí s'han ajuntat la fam amb les ganes de comer, no? Vull dir que la Bascal, diguem-ne, ha tingut un moment de glòria en un format que normalment no el té. És possible que no li preguntessin quant folla, quants diners té el banc per poder humanitzar-lo massa? Vull dir que aquí no sabem qui li va fer un favor aquí. Però vaja, que jo em sembla que com a periodistes tots tenim dret a tenir les nostres neures i fòbies, però a partir de l'acció, home, que per què el Broncano no va matxacar la Bascal, llavors preguntem-hi per què l'altre no va matxacar el Pedro Sánchez, no sé. Penso que hauríem d'estar una mica tots més al nostre lloc,

sincerament. Hi ha un assessor destacat a Catalunya durant molts anys en la política, ha guanyat bastantes eleccions, que em diu no esteu observant que el que va perdre ahir va ser Feicó. Sí, exactament. Però cada volta que parla Pascal per Feijó, això ja se sap. Cada cop que parla Feijó per Feijó. També, absolutament. I pensem una cosa, si estem parant d'intentar fer un programa divertit i que a Pascal va ser capaç de fer un acudit, Feijó és incapaç de fer riure una hiena. Feijó és avorridíssim, però. Això sí que es mereix el comentari d'abans.

El que passa que Feijó, que en principi no té previst anar de la revuelta, veient l'entrevista d'ahir potser diu, escolta'm, truqueu. Jo també puc.

Vinc i vinc al meu públic, podria dir. Per què no? Segur que hi ha. És que el precedent és aquest. L'agent humà pot fer-ho. Però amb el seu públic.

A mi m'agradaria fer un matís. Fins ara el públic de la revolta ha estat de tot menys neutral. Ens hem d'acostumar. Hem normalitzat la complicitat amb la falta de neutralitat d'una banda i ens esgarrifa la falta de neutralitat d'una altra. Som periodistes. Si no batllem nosaltres per aquestes coses, qui ho farà?

A mi m'agradaria fer un matís. No és que sempre Santiago Pascal Sanant surti. No és que sempre ho faci bé i que llavors haguem de moure tota la maquinària per intentar que falli. No és això, és que ahir el format era desencertat. Se li havia permès que hi hagués un públic que fos a fi a ell, es va canviar completament el format del programa i van intentar fer una cosa informativa quan realment el que se'ls dona bé és el troletx, és el vacilar l'altre. I potser fins i tot amb bronca no se n'haguessin sortit, vacil·lant, vull dir que ho hauríem d'haver vist i a mi això és el que em generava interès a l'hora de veure aquesta entrevista. Se n'haguessin sortit en evidenciar que aquesta persona el que vol és tirar enrere amb tots els drets que hem conquerit.

Però això tu tens en compte que és un posicionament polític, no periodístic. Estàs fent un posicionament polític, no periodístic.

No, no, és que per mi l'error en aquest cas del Broncano va ser que a nivell de contingut, a banda de la qüestió formal, a nivell de contingut també hi va haver una qüestió que era que va voler ser portaveu de col·lectius que poden veure's afectats per les polítiques de l'extrema dreta en lloc de portar argumentari que també ho defensa.

Llavors, crec que aquí és on es veia la situació una mica incòmoda entre una cosa i l'altra. Hem de combatre l'extrema dreta.

I per què no combatem l'extrema esquerra, per exemple? No, no, no, però sí, estic d'acord. Però jo no ho diria així. Jo diria. Jo no ho diria així. Jo diria, si Sánchez té un entorn. No tinc necessitat de tapar-me, eh?

Vull dir que l'extrema dreta s'ha de combatre.

No, no, no, un moment, un moment. No, no, s'ha de combatre tot. No a l'extrema dreta, només. Exacte. Perquè si no, tu què ets? Si tu només combats l'extrema dreta. Un activista. S'ha de combatre tot. I aleshores, si Sánchez és un corrupte i té un entorn corrupte, un periodista ha de treure el corrupte. Exactament. Si el senyor Abascal és una bèstia, tu has de treure la bèstia. És a dir, el senyor Abascal, quan perd els nervis. Absolutament, estic d'acord amb això. Trau-lo. Si el senyor Fijo està venut en aquests moments a les polítiques de Vox i és avorrit, trau un senyor que no té cap intel·ligència i que està venut. Però tu has de traure, quan tu fas una entrevista a algú i que aquest ha hagut una projecció pública o s'ha dit a la política, home, jo crec que qualsevol periodista ha d'entendre que no va contra aquell perquè és d'extrema dreta. Si no va contra aquell, no. Va a traure allò que aquell té dins. I jo crec que tots podem coincidir que el que Abascal té dins no és precisament l'àngel de la guarda. Doncs que el traga. I podrien haver tret incongruències, també. Notícia que avancem ara al matí. Feijós estaria repensant anar a la revuelta. Tània.

Si més no, no hi ha un no rotund, almenys no hi era abans de l'entrevista de Bascal. Estan dissenyant la seva campanya i davant la pregunta de si aniran o no a la revolta, sabeu que s'havia convidat a tothom, doncs el Partit Popular diu que encara no ho havien parlat, diferenciava el que és un espai d'humor com aquest del que és un espai informatiu a televisió espanyola. Sabeu que no hi volen posar els peus, no volen que fijo i vagi, a menys que no sigui en una entrevista amb els serveis informatius, però sobre la revolta, almenys divendres, no ho tenien clar. En veurem avui, presenten el programa electoral aquest migdia, què n'opinen, com li va anar a Bascal, i si s'ho repensen, però, insistim, no hi ha un no, per tant, queda obert que Feijó vagi a la revolta.

Sí, jo crec que el problema d'ahir va ser el canvi de registre. Si ell hagués anat, estic d'acord amb la Marta, si ell hagués apostat pel trolet, que és el que sap fer i el que fa sempre, i hagués estat acompanyat pel seu equip, probablement no haguéssim vist el desastre que vam veure ahir. Però van ensumar la por. I fijo, ara també estan sumant la por. Perquè ara què farà? Farà una entrevista de broma? En canvi, o farà una entrevista per parlar seriosament dels temes que no controla i que no sap? Què farà? Jo també voldria dir que jo, amb l'entrevista a Pedro Sánchez, vaig sentir vergonya aliena. Vull dir que va ser un espectacle i que guapo

I aquest es fa triar els públics. Els periodistes, les preguntes, les respostes, només li falta posar el caire en ell.

Sí, el dia que vulguis parlem de la nostra professió i de qui pot considerar-se periodista i qui pot considerar-se altres coses. I qui fa activisme i qui fa periodisme. En parlem quan vulguis. Però Broncano no és el cas. No és un periodista, és un senyor que fa espectacle i ahir va deixar de fer espectacle i la va pifiar. I en Feijó, que és un home avorridíssim, serà realment. Allò sí que serà realment

avorridíssim. Jo, Ester, ja et responc sense ser Broncano ni el seu equip. Si va a Feijó, Broncano li farà una entrevista amb sentit de l'humor i amb brones. Perquè no li té por. Perquè no li té por i perquè el personatge

projecta el que projecta. Però no crec que sigui només perquè no li té por. No és només perquè no li té por, perquè no té por de quedar en evidència. És a dir, no és la por al personatge, sinó és la por a dir, ui, ara què diran de mi? En tot cas diguen, i a més ja estem arribant al punt, si ara Feijó demana una entrevista a Broncano, qui ha guanyat en tot això? El programa. Qui ha guanyat és el programa, evidentment.

A part d'això jo voldria insistir en que tot aquest estorament generalitzat demostra fins a què punt hi ha una desconexió del món mediàtic i del món polític real. Jo conec molta gent que votarà la Bascala aquest 29 de novembre, I és veritat que alguns són gent molt extremista, però molts no en són. Llavors, clar, aquí sembla que caiguem tots de la figuera i dius, bueno, la gent ha quedat parada que la Bascal pugui anar en un programa com aquest i se'n surti. Bé, doncs, escolta, potser és que portem unes orelleres, potser és que portem uns cascos i no volem veure la realitat.

No sé si les heu vist, però no sé quin és el format. Quan tu anaves al Parlament en una sessió de control parlamentari, les sessions de control parlamentari del director de Televisió Espanyola són molt interessants. Perquè ell respon amb molta intel·ligència i Vox no està allà gens. I és allò que ahir va fer broma, em sembla, no sé qui dels dos, si Abascal Obroncano, que va dir que quan governem entrarem amb el lanzallames. Llavors ahir va sortir aquesta qüestió. Llavors no n'acostumem a parlar, perquè no acostumem a fer debat sobre els mitjans perquè són col·legues. Però el govern de Pedro Sánchez probablement, amb part de raó, va percebre que en l'ecosistema de mitjans de Madrid no tenia el suport que tradicionalment tenien els governs. I això implica parlar de política mitjans i pasta. Que és una cosa que no ens fa il·lusió, però que és un implícit que sempre està present. Quan l'intent de crear una televisió entorn del diari on jo treballo no va sortir bé, el govern necessitava urgentment una televisió activista. I ja la té. I igual que això passa a Madrid i passa a Barcelona, eh? Llavors, el que va passar ahir és que a la vegada hi havia l'entrevista a Pedro Sánchez a la sèptima, que sabem que és un mitjà còmplice, que sense el suport implícit del govern probablement no existiria, i a la vegada, davant de la constatació que va tenir el govern, i això ho deia el Vicent també, que no comptava amb un mitjà de referència, Aquesta direcció de televisió espanyola, jo crec que de manera intel·ligent, ha fet una aposta d'espectacle i d'ideologia molt interessant.

Sí, d'ideologia, diguem-ne, amb covata, te la posa amb un covata.

Això ho dius tu, però que des del punt de vista de l'audiència li ha anat bé.

Però mira, fixa-t'hi, Sánchez a Bascal, Sánchez a la sèptima a Bascal, Fejó a les Galàxies Exteriors. Per decisió seva fins avui la jugada és mestra mentre hi hagi burros els llestos n'han a peu

jo crec que durant tota l'etapa de Felipe González amb els governs socialistes està clar que el PSOE controlava bé Televisió Espanyola intentava controlar i passava de vegades el que passava i també en aquella època passava que Grup Prisa estava alineat en aquell moment amb el PSOE. Això ha anat canviant. S'entra, perquè han aparegut contrapoders que no existien. Quan arriba Rodríguez Zapatero, Rodríguez Zapatero ja pensa que el Crup Plisa no li serveix. I llavors entra altre grup. La sexta. O que vol més. Media Pro. Llavors entra un altre grup. I ara ha entrat, i ara segurament Pedro Sánchez ha arribat a la conclusió que a Televisió Espanyola sí que li serveix més, crec jo, del que estàvem acostumats. Sí, pels programes de producció externa. Però que prisa no té una televisió, i per tant no li serveix en aquest àmbit, i ha creat una televisió. I també és veritat que la premsa digital ha establert una miqueta més d'empat, perquè està clar que en Madrid tots es decanten, tots es decanten, i els mitjans que es decanten per la dreta o l'extrema dreta són molts més. I per la pasta. Esther, breument, sisplau, que hem d'acabar aquest debat. I de seguida nosaltres, per cert, el candidat de Vox a

les eleccions generals. Jo m'ha agradat molt aquest triangle polític-polític amb mitjans-pasta. Crec que el tema fonamental és la pasta i voldria dir dues coses. Una, a Catalunya la pasta, com a mínim, és transparent. Sabem què paguen les administracions, els mitjans. Sí, però ho sabem a misses dites. Ho sabem a misses dites, però ho sabem. Ho sabem perfectament. Per tant, en la democràcia sempre hi ha alguna cosa a fer perquè pots votar després o pots portar la gent als tribunals si no t'agrada. Política, mitjans i pasta. Catalunya és transparent, Espanya no és transparent ni per part de la Moncloa ni sobretot tampoc d'un altre gran inversor publicitari que és la Comunitat de Madrid.

Que és la que determina el sistema de mitjans. Efectivament. I encara una altra que es diu I encara una altra que es diu IBEX 35 i que va a colp de BOE. I que quasi tot, absolutament tot,

són concessions i són intervencions.

Aquí voten i aquí donen suport. Jo puc fer un apunt a la visita. Molt ràpid, molt ràpid. Avui, qui surt guanyant és Ada Colau, que va a la revuelta. Tothom estarà mirant

a veure la diferència. Ho tenen molt difícil, eh, ara? Els polítics que vagin ho tenen molt difícil. Que per cert, si més ho passarem bé. Ahir, a la visió espanyola, després de Pascal, hi havia Bertín Osborne participant tranquil·lament a Masterchef. Tot fa part una mica de l'espectacle.

Igual la dreta, la cosa esta de que no,

vine a la dreta. Una abraçada, gràcies. Una pausa i de seguida nosaltres al candidat de Vox per Barcelona el 29 de novembre.

Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés.

Bon dia. Hola, bon dia.

A veure, per què t'has d'esperar a tenir aquell mòbil que t'agrada tant o una rentadora nova si la necessites? O l'aspiradora robot? Doncs mira, ja et pots avançar amb els millors preus del Black Friday del Corte Inglés. Per exemple. Han portat el Samsung S26 Ultra de 512 GB per 1.299,90 euros. O el Samsung Galaxy Watch per 169 euros. Mira, també hi ha una rentadora Haier X5 Series amb 10 kg de capacitat per 425 euros. O un robot aspiradora i fregaterres Roomba Max per 599 euros. I tot amb els tecnoavantatges del Corte Inglés, com l'assegurança gratis de 3 mesos o el finançament fàcil. No t'esperis més, anticipa't ara al Black Friday amb els millors preus en electrònica i electrodomèstics a la botiga web i app del Corte Inglés i també a Hipercor. I fins diumenge 15 de novembre, finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació, consulta les condicions i exclusions, el Corte Inglés ponés. Ah, i ja pots visitar la nova planta d'esports del Corte Inglés de Cornellà. A la primera planta. I trobaràs running, paddle, futbol, muntanya, entrenament i moda esportiva amb nous espais de calçat i electrònica esportiva. Vine a descobrir-la. I això és tot per avui. Adéu-siau.

El matí de Catalunya Ràdio.

Fes créixer el teu negoci amb les ofertes màxim de Mediamarkt i amb el teu datafon Sam App Solo Lite

des de 19 euros amb 99 i accepta pagaments amb targeta en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Estalvi amb la tecnologia que t'ajuda a vendre. Mediamarkt.

Pau. Digues, Anna.

El terra es lava. Deixa'm un lloc, deixa'm un lloc. Perfecte, és el que volia. Volies que me enfilés el pot? Sí, ja és hora que hi tornem a entrar, no? Trobar-nos amb els amics.

Ah, jugar, cantar, viure noves aventures. Jo també tinc moltes ganes de nova temporada.

El món del pot petit. Avui estrena de la tercera temporada al Super3 i a la plataforma 3Cat.

És que ja no sé què he de fer, què més em falta ni quan em queda.

El 77% dels emprenedors considera que la burocràcia és un obstacle per posar en marxa el seu projecte. Alta Digital d'Empreses. Una solució 100% digital que t'acompanya pas a pas per constituir la teva empresa. El món tal com tu el veus. Avancem. BBVA.

Menja ràpid, menja fàcil. El trinxat de les Cerdanyes diu Carlit.

Trinxat Carlit. Cuinat cada dia a Puigcerdà.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral,

pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor.

Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell. Entrevista als candidats. Avui, Juanjo Aizcorbe.

Continuem el matí de Catalunya Ràdio, les entrevistes de precampanya als candidats del 29 de novembre.

Dijous tancarem aquesta ronda amb Ada Colau i avui ens acompanya el cap de files de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Bon dia a tots. Bon dia. Una mica tard, però bueno, res. Sí, molt bé. Sap que teníem una entrevista a comentar. Per cert, la va veure ahir, l'entrevista de Santiago Bascala a Televisió Espanyola? Vaig veure, vaig veure. I què li va semblar? Bueno, el que no m'ha semblat bé ha sigut l'editorial indignant que ha fet vostè aquest matí. Això està bé, està ben democràcia, està molt bé que no li agradi el que diuen també els periodistes. Exacte, em sembla que una ràdio pública no pot fer editorials com la que vostè ha fet, però em va semblar una llàstima que un còmic volgués fer de periodista sense saber-hi. I el Santiago Abascal va fer el que va poder i em sembla que va estar prou acertat amb dir algunes coses que i aclarar algunes coses i punt, i ja està. Quant de temps feia vostè que no veia televisió espanyola? Veig, bueno, sovint. Veig de tant en quant. Vull no veure les notícies, però sí, de tant en quant veig alguna coseta, sí. I li agrada? Tal com està, no. No m'agrada gens. Però creu que s'hauria de tancar, de la visió espanyola? No, per què? Bueno, perquè, per exemple, vostès demanen tancar TV3 i Catalunya Ràdio. Això ho diu vostè. No, això ho diu Santiago Pascal. Mire, escolti.

TV3 se tiene que cerrar. Sin duda alguna, es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa. Això, en aquest cas, ho diu Ignacio Garriga.

I això, ha escoltat vostè bé? Si vol, ho pot tornar a posar. Sí, ho tornarà a posar, no hi ha problema.

TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa.

Aquí diu que ho vol tancar. Que vol tancar TV3, sí. Aquí ho ha dit? Sí.

TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división. Que l'ha dit TV3,

se tiene que cerrar. Aquest TV3, sí, òbviament. Ah, aquest TV3. Òbviament, el que ha de tenir. No, no, això és important. Si vol debatir, debatim. Si vol preguntar, pregunti. Jo li pregunto, vostè vol tancar els mitjans públics catalans, sí o no? No, senyor. Jo vull que els mitjans públics catalans siguin de tots els catalans i dels espanyols, d'aquí paguen aquests serveis públics, no que siguin serveis públics partidistes. Per tant, contradiu el seu líder, Ignacio Guerrero, quan diu que s'ha de tancar TV3, eh? No, no el contradic. El senyor Garriga, li poden preguntar de nou, el senyor Garriga ha dit una veritat que vostès, alguns de vostès, estan al servei ideològic d'unes posicions polítiques, i punt. El que volem és que els serveis públics. Jo el que li dic és que els serveis públics han de ser públics, han de ser de tots. La Catalunya pública i la televisió pública ha de representar a tots els catalans i a tots els que paguen aquesta televisió pública i aquesta ràdio pública. I això no està passant en aquests moments. Però fins ara havien dit des de la seva formació que volien tancar els mitjans públics, per això em sorprèn que ara vostè digui que no, però em sembla noticiable, vull dir que em sembla. No, noticiable és que repetim i tornem a dir que aquests mitjans públics estan al servei d'unes. Sí, sí, això ho entenc, però una cosa és canviar la direcció dels. El que jo estigui d'acord o no, no va d'això. L'entrevista ha de respondre vostè. Però vostè el que està dient és que vol reformar aquests mitjans públics, però no tancar-los. Per tant, si vostès entren al govern espanyol, no tancaran TV3 ni Catalunya Ràdio. Si és necessari pel bé de la informació pública a Catalunya, però no es tancaran perquè sigui una informació pública objectiva, i que serveixi al bé comú de tots els catalans. Què faran amb els Mossos d'Esquadra? Els Mossos d'Esquadra va ser un cos que va crear Felip Quint, no? Felip Quint? Sí, no. Saps o no? Sí, sí, però els Mossos d'Esquadra són la policia actual de Catalunya. Sí, sí, aquí o quan es van crear els Mossos. Sí, però l'estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Què hem de fer? En el cas dels Mossos, vostès han dit que volen que les competències passin a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Vostès? Qui ho ha dit? Digui'm algú que ho ha dit. Ja li dic jo que no. Els Mossos d'Esquadra són un cos policial, un cos policial on hi ha grans professionals, i un cos policial que hem de reforçar, hem de cuidar, i que hem d'acompanyar. Jorge Boucheret, de Vox, a Brussel·les fa dos anys, diu això.

Els Mossos tenen un destí nou. Que es su disolución y su incorporación dentro de la Policía Nacional y de la Guardia Civil, de acuerdo con una pasarela, que es lo que nosotros hemos defendido siempre. No tiene ningún sentido, es una de las cesiones de Aznar, grave cesión en el año 1996, en ese pacto del Majestic, y con unas consecuencias nefastas.

És compatible. És perfectament compatible. No sé vostè quina lectura fa de les coses. No l'estic preguntant. No, jo li estic responent. No sé quina lectura fa vostè de les coses. Sembla el Boroncano d'ahir. Vostè té una posició i vol que jo defendi la seva posició i la contradigui. La meva posició. Jo li estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Els Mossos d'Esquadra seguiran com cos policial a Catalunya. Dins de la Policia Nacional. Bueno, escolti'm, hi ha un Ministeri d'Interior que s'han de coordinar i tindran les seves atribucions. És la competència de la Generalitat, el comandament de Mossos d'Esquadra. Sí, exacte. Aquí el que s'ha de veure és quines competències té cadascú. I l'ideal és que funcionin de forma paral·lela, que funcionin de forma bé, per evitar coses com les que van passar el 17 d'agost del 17 i el que va passar a Ripoll. Però no entenc què aportaran de nou. És a dir, ja hi ha un exercici de coordinació entre el Ministeri de l'Interior. Millor coordinació. Igual que els serveis públics de Catalunya Ràdio i TV3, que hi hagi un millor servei públic.

Per tant, no canviaran. Els Mossos seguiran existint i canviaran la coordinació. Els Mossos han existit des de Felip V. Ho sap vostè, no? Des de 1714. Vostè també sap que les competències. M'està parlant d'un cos que té segles. Només li pregunto què faran amb els Mossos d'Esquadra. Continuarà com està i ho gestionaran millor. Aquesta és la resposta. I que s'han de coordinar amb tots els serveis policials, òbviament. Vostè també ha dit, per exemple, que volen que Carles Puigdemont vagi a la presó. Òbviament. Com ho faran? És impossible, perquè ara ja s'ha creat l'amnistia i nosaltres creiem el principi de la legalitat. Per tant, una cosa és el que volen i l'altra és el que podran fer. Òbviament, però això ja es va. Nosaltres enteníem que va haver-hi un il·lícit, òbviament va sortir una condemna que hi havia un il·lícit, els que van arribar al poder van dir que mai pactarien ni farien una amnistia, han fet l'amnistia, l'amnistia ja està en marxa, poca cosa podem fer, no? Poden reformar la llei d'amnistia, però és veritat que no tindria anulació dels efectes de la causa concreta. No existeix una llei d'amnistia. Existeix una norma concreta d'amnistia. No existeix una llei general d'amnistia. L'amnistia és un perdó general amb unes actuacions il·legals que s'amnistien. No existeix el sistema jurídic espanyol. Vostè sabrà que és una excepció. Per molta excepció que hi hagi, Igual que una nacionalitat espanyola, la nacionalitat ja la

té conquerida i és un dret seu, doncs ja està. El senyor Puigdemont vindrà, llàstima que no hagués vingut abans, hagués tingut la valentia d'haver vingut abans i possiblement hagués estat. Perill de dies o un dia o unes hores tancat, una declaració i estigués fora. Potser la valentia del senyor Puigdemont. Va venir, va venir, va marxar, però és veritat que no el van agafar en aquest sentit. Però aleshores, de cara al seu votant que diu jo també vull que Carles Puigdemont estigui a la presó, com ho faran? És a dir, què els diu aquest votant que té ganes, com vostè, que Carles Puigdemont acabi a la presó? Vol vostè que vagi el senyor Puigdemont a la presó? Li estic preguntant a vostè què li diu. Jo li estic respondent, vol vostè, perquè sembla que si vostè el que tingui ganes de que Puigdemont vagi a la presó, pot anar a la presó el senyor Puigdemont amb uns delictes que va cometre i que s'han necessitat? No. Llavors què té a veure això? Que m'està preguntant. Estic preguntant com farà vostè, perquè aquest rival polític que vostè considera que no ha de jugar les normes que vostè està jugant, doncs no jugui les normes. Ja canviem. Qui li ha dit això? Li estic dient jo que hi ha un fet. I el fet és que hi ha una amnistia. I aquesta amnistia s'ha aplicat.

Llavors, jo no puc posar a la presó a ningú. Jo primer que no puc posar a la presó. Segon, que ha de ser un tribunal. Tercer, aquest tribunal va dictar una sentència. Quart, aquest senyor abans de dictar la sentència va fotre el camp amb un maleter i va marxar. Un maleter no. On sigui, a la part trasera d'un cotxe oficial, on vulgui, o amb bicicleta o amb patins, més o igual, però va marxar, va fotre el camp, i va deixar uns quants que anessin cap a dintre. I no va tindre el valor de tornar aquí, com potser va fer el companys. No va tindre el valor, però I llavors se li ha aplicat una amnistia per uns senyors que deien que no l'aplicarien. L'han aplicat. I el que vostè diu és que no pot capgirar, per tant, aquesta situació. Tot això que vostè avui ens explica, ho farà ara amb el Partit Popular? No tinc ni idea. De moment no li he pogut explicar res. De moment m'ha preguntat vostè diverses coses. M'ha explicat que no tancaran TV3, m'ha explicat que no tocaran els Mossos i m'ha explicat que no posarà Puigdemont a la presó. Si nosaltres governem, que és el que volem, i volem guanyar, ja li he dit diverses coses que vostè m'ha preguntat, que volem que siguin així. Vostè va estar al Partit Popular. Vaig estar amb el senyor

Elisir del Quadre al Partit Popular, efectivament. I per què va marxar? Al Pacte del Majestic. Es va traicionar part del que va dir el Partit Popular, no estava a gust i vaig marxar. I al Partit Popular de Feijó, què li sembla? El Partit Popular de Feijó és el Partit Popular de Feijó. Em pot semblar bé, malament. Veig que algunes coses estan recapacitant i rectificant amb coses que eren impensables que diguessin fa un temps i sembla que ara són coses que són de sentit comú. Bueno, si el Partit Popular atén coses que nosaltres també defenem, com el tema de la identitat o com el tema d'evitar la islamitació i de la lluita contra la immigració desbocada i ilegal, benvingut sigui el Partit Popular. Però bueno, el Partit Popular allò que faci el que ells creguin convenient.

Nosaltres anem a la nostra. I la nostra, jo crec que són tres o quatre idees molt clares i que les tenim sobre la taula i punt. En aquest sentit coincideix amb Xavier García Albiol en els debats que fa per les eleccions. No sé si li sembla un bon candidat, també, Xavier García Albiol. Tots em semblen bons candidats i tenen tots el meu respecte. Tots. Però en el cas de l'Eixample i el Serbiol hi ha més sintonies? Troba que hi ha més marc per treballar en portilles comunes? Coincidim, òbviament, amb algunes coses. Nos coneixem fa molts anys, el senyor Albiol i jo. Hi ha sintonies. Amb moltes coses, sí. Amb algunes coses. Quines? Fa un temps no n'hi havia tantes, ara unes quantes més. Per exemple? Per exemple, retrobar el principi de legalitat amb les ocupacions. El que passa és que, potser, aquí hem de diferenciar molt bé qui ocupa perquè li agrada ocupar, qui ocupa després d'un lloguer que no pot pagar. I qui ho ocupa després d'un lloguer que no vol pagar. Jo crec que són tres supòsits absolutament diferents que estaven resolts ja amb l'antiga llei de rendiments urbans, però que ara, segons quines polítiques que s'han fet progressistes, no se'n resol ningú dels tres. Posar-ho tot al mateix embolic em semblaria un error, però amb el tema de l'ocupació, per exemple, veiem que és un atac a la propietat privada, I és important que amb això coincidim.

Amb el tema de la immigració, coincidim parcialment. Perquè nosaltres, quan vam presentar el tema de la prioritat nacional, que dèiem, primer els de casa, ja sap vostè, que amb les negociacions que vam tindre amb les diferents comunitats autònomes no estaven d'acord. No tan sols això, sinó molts mitjans de la dreta mediàtica, diaris a Madrid i tal, tampoc estaven d'acord. Em sembla que ara està d'acord el 70% de la població espanyola, amb algo tan senzill com Europa es va adonar la prioritat europea. Quan diferencia aquestes ocupacions que ara vostè en feia, per exemple, les persones que no poden pagar el lloguer, què és el que proposen vostès des de Vox? Les persones que no poden pagar el lloguer s'ha de veure per què no el poden pagar. Però això hi ha un problema d'arrel principal. El problema d'arrel principal és que jo he sigut llogater i he pogut negociar amb el propietari tant l'import com el temps. Això és el que hem d'anar a buscar. Hem d'anar a buscar que l'oferta sigui més gran que la demanda. En aquests moments tenim que la demanda, malauradament, és més gran que l'oferta. I hem d'explicar per què. Perquè és això. Home, hi ha un fet que és incuestionable. En cinc anys han vingut quasi sis milions de persones, persones, legals i legals, que tenen la mal gustum de voler viure en un puesto,

de voler tindre una llar i voler tindre una casa. Bueno, pues, aquestes persones, si posem aquest increment que hi ha hagut a Catalunya, per exemple, han entrat 130.000 persones. Concretament, Han entrat 111.895 persones, per exemple, l'any 24. I es van fer 1.300 vivendes. Per tant, hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Per tant, cal més oferta. I no s'edifica, no es fan vivendes, ni en l'àmbit privat ni en l'àmbit públic. Si no es fan vivendes socials, no es fan vivendes, hi ha una demanda que no es pot resoldre. Llavors, li he fet la diferència. Aquells que ocupen per ocupar, que n'hi ha, aquells que utilitzen un lloguer i de forma voluntària deixen de pagar i saben que han de deixar de pagar, i aquells que no poden pagar. I amb aquells que no poden pagar, hi ha una enorme llei d'errements usuarians, que jo he tractat molt amb clients, que és el ressarcimento, o sigui, allò, vostè pot ressarcir si paga els dos mesos o tres mesos. El que s'ha de mirar és que aquestes persones que no poden pagar, que estan en un tema de vulnerabilitat, durant un temps l'administració miri de quina forma se li dona una sortida. Però que l'administració, per exemple, pagui el llogater, mentrestant, això és una bona opció? No és una bona opció perquè al final el que

fem és pagar tots amb aquest llogatí. El que hem de pensar és que l'administració no és un ent que està volant. L'administració són tots nosaltres, són tots els catalans que paguen la seva renda i aquests calés, aquests cèntims que ingressa a l'Estat s'han de distribuir de forma justa, de forma equitativa, així. Si hi ha una situació de vulnerabilitat molt concreta, ens haurem de fer càrrec. Si no, el que deia la senyora diputada de Lleida i portaveu del PSOE, encara és del PSC, aquí la importància del PSOE, de que si no es paga s'haurà d'esnonar, llavors estem al principi de legalitat. Òbviament, aquelles persones que han devingut, i desgraciadament cada vegada són més, amb una fallida econòmica personal, s'ha de buscar fórmules. Jo soc administratiu concursal, a part d'advocat civilista i mercantilista, i hi ha un tema que considero molt important, el tema de l'oportunitat. Jo, quan vam negociar i he sigut ponent d'aquesta llei, l'any 22, i quan vaig arribar a la ponència, el senyor Miranda, del PSC, em va dir, escolta'm, Aizgorbe, la ministra m'ha dit que a tu n'hi ha aigua, hi ha bocs menos. Jo he sigut i soc especialista en segona oportunitat de gent que ho ha passat malament perquè hi ha molta gent que ha fet les coses bé sobretot molts autònoms que han posat el seu patrimoni al servei d'un negoci modest que han fet les

coses bé que han buscat un barri que han buscat una matèria prima que han intentat fer-ho tot bé i no els hi ha sortit bé a la vida a vegades tu procures fer les coses bé i no et surten bé i. I són deutors de bona fe que no poden tirar endavant. I jo, amb això de la segona oportunitat, ja sap que ve a ser una espècie de concurs personal amb la qual es poden condonar, igual que les persones jurídiques, la deuta. Les persones jurídiques, la societat, normalment, ho es transforma o es ven per unitats productives o mora definitivament del registre mercantil, mora però no podem matar a les persones físiques ni s'ha de matar a ningú. Les persones físiques que queden ferides en temes econòmics. Hi ha l'exoneració del crèdit privat. Això ja es veia a la llei. Jo vaig proposar l'exoneració del crèdit públic. Si una persona deu 20.000 euros, aquests 20.000 euros ja sap vostè si deu una multa o a la renda hi ha algun error, els interessos com van pujant. Vostè l'exoneren del crèdit privat. Si demostra que hi ha capacitat per tenir una segona oportunitat. Més que capacitat, vostè ha sigut deudor de bona fe, les deutes privades les pot exonerar, però les públiques, el Partit Socialista va dir que no. Fixi't el tema, que Uriarte, que és un professor de dret constitucional, que era de Podemos,

va dir, escolti'm, Però si l'únic que sap d'això aquí, dels ponents, ja saps que als ponents no hi ha televisió ni micròfons, som els diputats, si l'únic que sap aquí d'això és el senyor Escorba i nosaltres volíem proposar l'accionació del crèdit públic amb 15.000 i 15.000, al final va sortir 10.000 i 10.000. Vol dir que no se l'escoltava perquè era de Vox. Clar, però això és una llàstima. Jo, a nivell legislatiu, disfruto perquè és feina jurídica. Se li nota que gaudeix aquest tema. No, però és un tema important. Això és una oportunitat. Molta gent que ha gaudit d'un negoci, que ha tingut la possibilitat de treballar en una empresa que després ha sigut encomiada. S'ha de donar l'oportunitat a la gent. I el que es va prohibir, pràcticament, era la condonació de la deute pública. Ja sap que és 10.000 i 10.000 sobretot a Hisenda. Amb uns porcentatges molt concrets. Amb aquestes coses és on es veu on podem donar a nosaltres facilitat al legislador. I a vostè Vox l'escolten. Quan parla d'això, per exemple, se sent recolzat en aquestes iniciatives. Absolutament. Entre altres coses perquè jo soc el portaveu de justícia i portaveu de treball. Parlo en termes jurídics, primer, però allò, hi havia una frase de Chesterton que deia "Ojalá lo moralmente justo sea legalmente justo". Hem de buscar que la norma sigui moralment justa i que legalment sàpigui resoldre els

problemes i que faciliti les coses a la gent. Per això, quan hi ha coses de vulnerabilitat hem de buscar sortides. Hi ha molts autònoms, molta gent que treballa en societats pantalla, que treballa a través d'intermediaris, que treballa a través de terceres persones, de testaferros, que se'n diuen, i que no se'ls dona aquesta oportunitat. Nosaltres creiem que aquesta oportunitat, a més, hi ha molta gent. Que té a veure també amb tot el tema de la vivenda, que ha anat empalmant crisis en un altre. Hi ha molta gent. Necessita buidar la motxilla per poder tirar. De 40 o 50 anys. No tan sols gent jove amb això de la vivenda. Hi ha gent amb 40 o 50 anys que els va agafar la. Tot és molt jove, el Ricard, però tota la la crisi del 2008 va ser terrible, no? I sortien i, pum, han tornat en un altre. I ara. Fa tremolor veure la situació de molta gent. Ja que en parla de justícia en un sentit més àmpli, vostès eliminaran el Ministeri d'Igualtat? Jo crec que no serveix per res. El que serveix és la igualtat, no el Ministeri. Que el fet de tenir un ministeri el que fa és que pugui haver-hi més polítiques públiques destinades a igualtat de drets, d'oportunitats entre homes i dones. Vostè creu que això no és efectiu? Jo crec que és una despesa inútil i el que hem de

garantir és la igualtat, no el Ministeri d'Igualtat. Com ho farien, això? A través de les lleis i a través del Ministeri, però és que la igualtat ha de ser una cultura social. I l'igualtat no significa fer plans d'igualtat. L'igualtat ha de ser algo que ha de formar part del concepte moral de la societat i això no ho garanteix el Ministeri. Encara és més, si hi ha desigualtats, existir un Ministeri és perquè aquest Ministeri no ha funcionat. Però això ho farien sense invertir diners, sense acció pública, per exemple? Com es fa per canviar aquesta cultura de la igualtat que vostè diu? O per fomentar. Què ha fet el Ministeri d'Igualtat? Campanyes de sensibilització, per exemple. Ja li estic dient que és un tema cultural, que és un tema que tota la societat. Hi ha quotes de representació als mitjans de comunicació, també. Sí, i fixi't, miri, a Pontferrada tenim tres regidores que són dones. El 1, el 2 i el 3. Amb la llei cremallera que se'n diu de les llistes no poden ser. Veu la inutilitat de fer segons quines polítiques, de forçar segons quines polítiques. Durant molts anys no considera que les dones han estat discriminades en aquest sentit? Ho han pogut estar. Per tant, no creu que cal corregir-ho? Jo crec que ja s'ha corregit, i s'està corregint, i els hàbits socials són els que són.

La majoria de grans empreses les lideren els homes, encara. Mira l'àmbit de la justícia. Qui lidera l'àmbit de la justícia? On no hi ha més jutges, fiscals i advocats de l'Estat. Es diu que no cal intervenir, simplement que la societat mateixa anirà evolucionant amb una igualtat. Quan un s'enamora d'algú, no necessitem a l'Estat que el faci enamorar. Quan un té un sentiment i té un agraïment i té una forma de funcionar, no ens llevem a l'Estat que ens faci dir com tenim que pensar, com tenim que estimar o com tenim que. Però quan algú neix en una situació de desigualtat, sí que esperem que l'Estat ens ajudi, no? Corregir-la? Les situacions de desigualtat s'han de corregir, però s'han de corregir per la pròpia societat i, òbviament, no garanteix res, ni la igualtat, ni la rentabilitat, ni l'eficàcia, que es posin quotes. Quina és la seva posició amb l'avortament? Nosaltres defenem la vida des de la concepció fins al final. Estar en contra de l'avortament. Fins a la mort natural, òbviament. Jo, personalment, òbviament que estem en contra de l'avortament. I de l'eutanàsia, la llei d'eutanàsia. Òbviament. Tal com està feta, sense dubte. Nosaltres creiem que la mort ha de ser digna, que hi ha el que se diu cuidados paliativos, i la mort ha de ser digna sempre. Nosaltres som defensors. La pregunta no és que estigui en contra, és que jo defenso la

vida des del principi fins al final. Crec que és un tresor. Un tresor que hem de mantenir. I abans, jo recordo que els meus avis van morir a casa, perquè hi havia el concepte familiar d'acolliment, d'aquells que ens van cuidar des dels petits, que ens van fer grans, que ens portaven de la mà en el moment que som més febles. Tenia la família i jo recordo el llit tant un com l'altre com l'altre que estaven a casa i tots potser estaven més apretats però bueno, hi havia allà i vostè vol que la gent pugui morir però si ja ho pot fer la gent jo vull que la gent mori dignament ja està l'eutanàsia jo crec que esforçar és un dret, no és una obligació l'eutanàsia jo crec que és un dret mal entès. Per què? Perquè és anar contra el dret natural, contra el dret de les persones. L'eutanàsia la pot demanar. Ningú li obliga a demanar l'eutanàsia. Vostè pot morir lliurement, ara mateix en aquest país. Tampoc li obliga a ningú a tirar-se d'un volcó de set pisos. A mi que hi hagi el dret de tirar-se un balcó de set pisos i que es posi la llei, no puc estar d'acord amb aquest. Estic posant un cas extrem, però bueno. El tema de l'eutanàsia, jo soc partidari que es cuidi la gent,

que s'ofereixi el menys possible, i ja li dic defensa, defensa des de la concepció fins a l'amor natural. Si preguntaré també per les pensions. Vox vol acabar amb les pensions? Miri, vostè sap segurament el que va passar l'any 1994 que va proposar la minoria catalana al Congrés. L'any 1994 al Congrés la minoria catalana va proposar un pacte. Perquè considerava, 1994, considerava que les pensions estaven en prill. L'any 1995, amb el govern socialista, es va firmar una cosa que li sonarà, que és el Pacto de Toledo. Bé, el Pacto de Toledo per què es va firmar? Perquè hi havia dubtes que les pensions en un futur es poguessin pagar. I es va firmar aquest pacte per això. Aquest pacte segueix amb un seguiment que és la comissió mixta de seguimiento del pacto de Toledo. Jo soc també membre d'aquesta comissió. I amb aquesta comissió el que es fa és un seguiment d'allò de com podem procurar que les pensions que es paguen ara. Es puguin seguir pagant, i les pensions que han de vindre de futur, dels qui estan pagant aquestes pensions ara, es puguin pagar. I nosaltres pagarem les pensions com qüestió prioritària, sigui el que sigui, com sigui. No tan sols així, sinó que ja el Pacte de Toledo va autoritzar i va dir que les pensions no feia falta que es paguessin per la Caixa Única de la Seguretat Social, perquè no arriba.

No arriba per les pensions contributives, no arriba per les pensions no contributives, per l'ingrés mínim vital. I es diu que a través dels pressupostos poden haver-hi transmissions, transferències per pagar les pensions. Però per això caldrà més diners. Per tant, vol dir més impostos? No, vol dir racionalitzar les despeses, bé. Més diners I pot ser, no més impostos, sinó que els impostos siguin més baixos i que es paguin més. Això és perfectament viable. Baixar impostos i recaptar més. A través de què? A través dels impostos normals, de la renta, de societats. Sent més gent, per tant. Hi ha més gent que pagarà, però pagarà menys. Per tant, regularitzar la situació, per exemple, irregular de persones que estiguin vivint aquí perquè recaptin més diners. No té res a veure això. Home, si vostè vol més diners i no pujar impostos, ha de venir més gent per pagar més. Mira, el 50% de la gent que viu aquí, de fora, que ha vingut, suposo que m'està parlant pel tema de la immigració, la immigració no ha vingut a pagar les nostres pensions. Mira, Perquè les immigracions. Però jo li pregunto d'on traurà els diners dels contribuyents. Per tant, pujaran impostos, pagaran més. No es pagaran més impostos, es pagaran més impostos, però no més quantitat d'impostos. No s'entén, això. Ja l'hi dic. Expliqui-m'ho, expliqui-m'ho. Hi haurà uns tipus de renta més baixos, hi haurà uns tipus de

societat més baixos, hi haurà un tipus bàsic d'IVA més baix. Això. Per tothom. El tipus bàsic de l'IVA és per tothom, que és la comissió de l'Estat. La comissió més cara de l'Estat, el comissionista més car que ens surt a tots, a vostè i a mi, és l'Estat, que cobra un 21% per qualsevol operació. Això se'n diu comissionista. I és així, no? Vostè, quan compra una cosa, paga el 21%. El 21% que es torna a la societat, sí. Es tornar a la societat. Aquesta tornada a la societat és el que nosaltres volem mirar que es torni bé, que es torni de forma eficaç. I això em palmo amb el Ministeri d'Igualtat. Entenem que el Ministeri d'Igualtat és una despesa inútil. I que el que ha de fer aquests calés que se'n van al Ministeri d'Igualtat vagin amb coses productives per la societat. Una última pregunta sobre Rodalies. No sé si està seguint també la polèmica d'avui. Vostè està al costat de CEMAF? Sense dubte. Els maquinistes el que estan fent és. Tindre cura i denunciar alguna cosa molt greu, que està en perill de la seguretat de tots aquells que agafem rodalies o que estan viatjant en tren. Això és una cosa impensable fa uns anys. O sigui, ja no es tracta que la meitat de rodalies a Catalunya arribin tard, que un de cada 17 rodalies ni tan sols ha sortit, sinó que és que inclús

tota la inversió, vaig apuntar l'altre dia, la inversió sense executar a Catalunya durant els últims anys, des del 18 al 25, han sigut 7.225 rodalies. Millons d'euros, 7.226 milions d'euros. Això és el 52,5% del que tindria que ha vingut a Catalunya, no ha vingut. Per tant, cal més inversió. Ha vingut menys que amb el Rajoy, que va vindre el 67,92%. Em deia que s'ha de respectar la legalitat. Avui, per exemple, no s'han respectat els serveis mínims. Vostè creu que Semaf s'ha equivocat? Allò tindrà a veure perquè no s'ha respectat i perquè no s'han complert els serveis minis. I creu que s'ha equivocat? Semaf no ha respectat uns serveis mínims? No sé si haurà sigut Semaf o haurà sigut algun concret, no ho sé. No sé si s'han respectat els serveis minis o no. Jo el que crec que la reivindicació que fa Semaf és una reivindicació justa. I llavors una reivindicació a més que va en servei de tots els ciutadans de Catalunya o sigui que el Rodalí és un fracàs és un estat que cau i que s'està desencrant i que entre tots hem d'intentar donar-li cura. Juanjo Izcorbe, candidat de Vox a Barcelona pel 29 de novembre. Gràcies per acompanyar-nos i molta sort. No sé si la necessitaré o no, però moltes gràcies.

El matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Aquest any fes les maletes una sola vegada i descobreix una destinació nova cada dia. Amb els creuers de Rack Travel pots fer la reserva per només 100 euros, estalviar-te fins a un 50% i gaudir d'ofertes com ara nens gratis o grans descomptes. A més a més, amb facilitats de finançament perquè comencis a planificar les vacances avui mateix. Rack Travel. Viatges que surten rodons.

Catalunya Ràdio.

¿Per què et tapes amb un cupó de l'11, de l'11 o de l'11?

Perquè si em toca el premi d'11 milions o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin pel carrer. Ah, i per això parles baixet? Esclar. Però hi ha un micròfon enorme aquí, que t'agafa la veu igual. Tu mateix, però després venen els paparazzis i venen els plors.

Si no vols que et reconeguin perquè ets milionari, compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que reparteix més premis milionaris.

11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Són les Raquel de Carglass. Veus aquest impacte des de fa dies? Val més que entris a carglass.es. Segur que molt a prop teu hi trobaràs un dels nostres tallers. Demana cita ara i en 30 minuts t'arreglem el parabrises amb el més.

Anticipa't el Black Friday amb un Samsung Galaxy S26 Ultra de 512 GB de 1.749 euros, ara a 1.299,90.

Amb finançament fins a 12 mesos i 100 euros adicionals en la valoració del teu antic mòbil. Fins al 15 de novembre, anticipa't el Black Friday al Corte Inglés. Finança-la a la botiga o amb la targeta al Corte Inglés a la web d'iApp. Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a aprovació. Consulta en les condicions al corteinglés.es. La nova botiga 3Cat t'obre la porta a un munt de productes, cultura, espectacles i solidaritat. Sí! Més que una botiga, una experiència dins l'univers 3Cat. Gràcies per acompanyar-nos. Que pots viure des d'allà on siguis i on ho trobaràs tot de manera fàcil i accessible. Et donem la benvinguda a la nova botiga 3Cat. Tot és aquí.

Segur que ja ho tens tot a punt per aquest curs? Recorda't del Supercampus. L'espai perquè aprenguis de manera creativa, divertida i en català. Amb materials per a totes les etapes escolars i un contingut sempre actualitzat. Tant si ets a casa com a l'escola, Supercampus t'ajuda a aprendre. A veure si s'ha entès. Troba'l al Super3, a la plataforma 3CAT i a YouTube. Esperem al Supercampus!

És que és molt gelós. Ho fa perquè em protegeix. Segurament és culpa meva. Quan s'enfada, no sap el que fa.

És que està estressat. Quan detectis violència masclista, acompanya. Entra a barcelona.cat barra antimasclista. Darrere de cada una, hi som totes. Ajuntament de Barcelona.

120 centros con más de 8 mil coches a un precio genial. Son pocos días, no la dejes pasar. Revo, Revo, Revo, Lu, Lu.

Estrena el teu Kia i recupera aquella il·lusió. Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista Anna Grau, el filòleg i escriptor Jordi Amat, el periodista Vicent Sanchis, la periodista del Jornal.cat Marta Rosique i la directora del diari Ara, Ester Vera. A veure, què t'ha semblat? Anna Grau. Bé.

Home, t'ho has fet una entrevista periodística, sense cunyetes, sense ambigüitats en el gènere. Com es bota aquí et paga el sou del matí, Anna. Sí, ara també et diria. Ara, critica'm, critica'm, està bé. D'una manera més. Més, diguem-ne, més moderada del que es va veure ahir a la Revolta, jo diria que aquest senyor se n'ha sortit de donar una imatge moderada i que segurament haurà xocat a molts oients que s'imaginen que els de Vox porten banyes, cua i la caldera del Pere Botero. Jo el que dic és que hi ha un desfasament entre el món mediàtic i el món real vull dir potser aquí ens caldria unes midterms com els americans i que Vox si pot estar d'acord o no però la visió caricaturesca que es té de Vox i que es considera de bon to entre molts comunicadors i tal doncs òbviament té alguns forats fa unes

poques setmanes vaig fer un article a propòsit d'una conferència de Jorge Bouchardé. Una conferencia que deia ser es defenderse que és una frase d'un dels pares del falangisme espanyol que es Ramiro de Maesto llavors vaig fer una cerca al llibre de sessions del Congrés dels Diputats sobre qui l'havia usada i l'última persona que l'havia usada era Izcorbe era el diputat d'Izcorbe i vaig llegir-me la intervenció i era la d'algú que després vaig entendre que qui era que era algú d'inequívoc origen falangista. És a dir, segurament, m'agradaria comprovar-ho, però deu ser el candidat històric més bèstia que hi ha. Em refereixo a que aquest senyor va ser candidat l'any 82 per Forza Nueva a les eleccions generals per Barcelona. L'any 82. Després va entrar al PP, com li has preguntat. Llavors, Forza Neuva era el partit d'extrema dreta de Blas Piñar, que va ser l'únic que va tenir representació parlamentària durant la transició i fins molt endavant, fins que Vox no va entrar al Congrés dels Diputats. Ens hauríem de preguntar què ha canviat, perquè aquest senyor ara em sembla que d'alguna manera parla en un llenguatge normal. I a la vegada, com hi ha una part, i això ho explica molt bé el Francesc Marc Álvaro en el seu últim llibre, el franquisme en trens de tram, no sé si ho dic bé, però del discurs social de matriu falangista que tenen alguns dels diputats de Vox. I aquest és un exemple. Quan parlava de la segona oportunitat, em sembla que estàvem parlant d'això. I per tant, tenim un problema amb Vox. Jo crec que tenim un problema amb Vox en la mesura que els temps juguen a favor d'ells i que la qualitat de l'oposició política que s'hi ha d'enfrontar és de molt baix nivell. És a dir, tu et poses a tenir una discussió sobre la qüestió de l'habitatge amb alguns dels altres candidats a Barcelona que es presenten a les generals i tindrien un problema amb aquest senyor. Llavors, una cosa que diu l'Anna és aquesta suficiència amb la qual s'ha abordat aquest partit que és un partit originàriament broncotrol i furibundament nacionalista espanyol que quan veu que va progressivament consolidant les seves posicions per no fer por. Per no fer por, a mi me'n fa, però per no fer por busca un electorat conservador que jo crec que l'està trobant. I em sembla que tant l'entrevista d'ahir com l'entrevista d'avui estiguin més o menys ben fetes, estan aconseguint l'objectiu que s'han plantejat en aquesta campanya, que és deixar de fer por. I en contrast, quan el PP nota que li estan fent un forat molt gros en el seu electorat, han de radicalitzar-se i no els hi surt bé, perquè els bons són els altres. I em sembla que això és en part el que hem escoltat ara. Estel.

Sí, estic molt d'acord amb el Jordi i crec que el problema de Vox és que se'ls ha menys tingut en comptes de parlar-hi de manera oberta i de manera educada, educada vull dir amb coneixement dels temes, doncs se'ls ha menys tingut i això ha sigut un error absolut. Realment, jo també destacaria la biografia, no? Fuerza Nueva, Frente Nacional i Juntes Espanyoles. I les biografies són importants per saber el viatge ideològic de les persones. Per tant. Et dirà que necessita una segona oportunitat. No, representa. Home, o també podem veure la biografia dels de Bildu, clar. I tant. Sí, esclar, però aquí tenim al davant és el senyor Escorbe, per tant estem parlant

del senyor Escorbe. Però aquí fa molta por uns extrems i no en fan por els altres, fan por les herències falangistes, però no les comunistes. Clar, vull dir, això és el que acaba no colant i provocant un desfasament, una desconexió del món mediàtic i el món real.

Jo estic parlant del que he vist aquí i no estic fent propaganda dels uns ni dels altres, i és més, ni m'interessen els uns ni dels altres, no he partès mai ni en uns ni en altres, no he tingut mai carnet de ningú. Per tant, el que estic dient és, aquest senyor representa molt bé una tradició, com deia el Jordi, i el que representa molt bé també és aquesta transformació de Vox en un partit troll, d'un partit troll a un partit que és llei i ordre, que és el mateix que va passar a França amb el Front Nacional. Aquest senyor no és el pare Le Pen, aquest senyor s'ha transmutat del pare Le Pen en la filla Le Pen.

Que parlis de manera calmada i tranquil·la no vol dir que el que diguis sigui menys radical. Crec que aquesta és una mica la conclusió d'aquesta entrevista. És a dir, a mi m'agradaria destacar coses que clarament demostren del que ha dit, que sí que segueixen sent radicals, és a dir, Sí, diu que no tancaria els mitjans públics catalans, però alerta, que diu que ho faria assegurant que els periodistes s'avinguin en el bé comú. Què vol dir això a Catalunya? Els membres del Consell Audiovisual de Catalunya són escollits pel Parlament amb una majoria qualificada de dos terços, cal recordar-ho. Per tant, el que estan proposant aquí és que ells mateixos ho escollin a dit. Per tant, aquí clarament és un atac frontal també a la democràcia el que està plantejant. Després, ho ha dit de forma molt clara, està en contra del dret a l'avortament i del dret a l'eutanàsia. Això suposa retrocedir de forma clara amb el sentit majoritari de la població catalana, que sempre ho ha defensat amb una clara majoria àmplia. Després parla de l'execució a Catalunya per així poder-se apropar en el botón d'aliança catalana però alerta perquè a mi m'agradaria que també ens diguessin quin percentatge del pressupost de l'Estat en cas que governin destinaran a Catalunya perquè darrere d'una cosa com dir que s'està executant poc també potser s'està amagant que el que volen és destinar-hi menys recursos és a dir que alerta també amb el que diuen i el que no diuen i en clau d'habitatge. També, i això lliga amb el que també deia ahir Santiago Pascal a la revuelta. Alerta amb el que estan dient, perquè no volen diferenciar entre tipus de tenidors, els grans tenidors els segueixen defensant, i per tant el que ells estan plantejant en clau d'habitatge és que l'habitatge deixi de ser considerat. Tal com ja passa malauradament ara, un bé públic i sigui clarament considerat una mercaderia i que per tant anem en un país de propietaris en els quals no hi hagi impostos i a la pràctica el que t'estan dient és que depèn de la família on neixis tindràs una situació o una altra. És a dir, aquest és el panorama que ens estan deixant si ells governen. No,

jo no vull que tampoc diguin per què no hem de votar a Vox, això cada un ja s'ho farà. La gent ja crec que és prou gran per saber determinar en cada moment què. En tot cas, responent tan a grau al que comentava de Bildu, a mi a vostè la pot preocupar moltíssim Bildu, a mi em preocupa. Pot ser no tant, però en últim cas no es presenten les eleccions a Catalunya. Jo no els puc votar. Només en les eleccions europees. I allà són residuals. Sempre seran residuals. No han estat residuals en aquesta legislatura. Sí, sí, però torno a insistir-li. Jo no els puc votar. Bueno, però vostè. Bueno, però a mi em preocupa. No, no, el problema el té vostè, perquè a mi em preocupa aquella gent que sí que pot entrar en ajuntaments, que pot entrar en la Generalitat, etcètera, etcètera. I Vox sí que es presenta als ajuntaments de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya.

Jo només dic que si la biografia dels uns ha

d'estar sota la lupa dels altres també, i que jo sàpiga que no hi ha ningú de Vox condemnat per haver matat o s'ha gastat ningú. La biografia. Home, ells no, però el seu referent sí. I no van ser condemnats, i van governar durant 40 anys, i van fer un autèntic genocidi a Espanya. És a dir, i aquesta gent ni se'n penedeix ni deixa de reivindicar-lo. Això és una I quan rasques una miqueta, no, això és el que dic jo, i quan rasques una miqueta, perquè ningú m'ha demostrat que hagin demanat perdó per tot allò, o que hagin dit I els ETA han demanat perdó per alguna cosa. Escolta, i torna'ls d'ETA, estic parlant ara de Vox, i quan vulgui, vostè, parlem un dia de Bildu. Jo li estic demostrant que torna de plovar a mesurar. Vostè m'està demostrant que el preocupa Bildu, i jo li estic dient que el dia que parlem de Bildu. El preocupa tot. Doncs ja veurem si el dia que parli Bildu jo tinc una doble vara o no la tinc. Però ara com ara, qui es presenta aquí és Vox. I per tant, quan res que és una mica en tota aquesta gent és que trobes uns referències, trobes uns orígens inequívocament neofalangistes o franquistes. No estic discutint amb vostès, estic intentant explicar-me.

Segona o tercera força, quina conclusió traurà vostè? Que Espanya sencera s'ha tornat franquista? Si treuen un bon resultat a Catalunya,

que tindrem franquistes a Catalunya? Jo no sé si Espanya s'ha tornat franquista, però que estan votant franquistes és segur. I això no m'ho pot discutir ningú. Igual que jo no sé si els alemanys. Els votants catalans de Vox són franquistes. Absolutament estan votant un partit franquista. Igual que els alemanys que voten. No, no, és greu, no, és una afirmació veraç, perquè aquest partit, per deixar de ser franquista, hauria de condemnar el franquisme, que jo crec que el PP, en fi, fins i tot el rei, no ho fan del tot, però crec que serien capaços de fer-ho, si els convinguera. I Vox no ho veig tan clar. I el problema no és que siguen franquistes, el problema és després la política que faran, que això també és molt preocupant. I per tant, ara, i acaba, per tant, ara, escolta, no ho sé, però també està entrevistant a mi o m'està dient que jo m'expliqui? Ara, ara, resulta que aquesta gent està creixent i és indultable que ho veurem en les enquestes. Fins ara, el PP tenia el doble de resultats atribuïts per enquestes que veus, 120, 130, 60, 65. Però és que ara això està començant, crec jo, la intuïció em diu que està començant a canviar. I jo crec que el que somnia la gent de Bascal és que això és que em gire de tot i fer el sorpasso. I aleshores només dic que quan algú vota la iaia, la iaia de Silvester i Tuiti i Piolín, potser no està votant una iaia, eh? Potser està votant Limoni de Tasmania. Vull dir que anem en cura, també. Això també jo crec que li interessa al Partit Socialista, perquè si Vox fos segona força o primera. Doncs aleshores. Llavors el PP, si quedés segon, és molt difícil d'aguantar això, eh? Sí, d'acord, però si Vox guanya. No és el mateix que Vox doni suport al PP que el PP doni suport a Vox. Si Vox guanya i el PP suma amb Vox. I per tant el PP no entra al govern, però sí que dona suport per no repetir eleccions o perquè ha guanyat Vox. Espera, això és el que demanava el PP en les altres eleccions. Si això acabara de passar, jo no crec. És a dir, el que no pot ser és que si el PP i Vox sumen i guanya Vox, anem a unes altres eleccions. O vostè ho veu clar així? D'acord, eh que no ho veu clar? Per tant, per tant, això és el que aquesta gent està buscant. I vull, per tant, que segons quins discursos tan bonics i tan de iaio amable i honorable, que després, si darrere hi ha el que hi ha darrere de Vox, home, estic d'acord que això sí que fa por.

No, simplement a mi també em sembla que algú és la gent és hereva de la seva biografia i crec que Vox és hereu del franquisme i em sembla una cosa evident i ahir una de les preguntes que va fer Broncano era si quina posició tenia Abascal sobre el franquisme i va sortir com una anguila és a dir, si tu no tens una herència doncs ho pots dir clarament que no ets hereu del franquisme i va sortir. Va fugir com una anguila.

I a la vegada va venir a dir que l'actual president del govern era un dictador. Va argumentar, sí, sí. La seva noció de dictadura no ve a ser la mateixa, per dir-ho en termes d'anar a grau. La vara de medir de Santiago Abascal sobre la qüestió de la dictadura no va ser la mateixa.

Això vol dir que el problema és que si ell s'hagués fet una bona entrevista, avui estaríem parlant d'altres temes. Estaríem parlant dels temes, i no de si tenia por o no tenia por, i es va perdre una gran oportunitat. S'han fet fotografies amb

Víctor Orbán, que el Parlament Europeu va arribar a qualificar de règim híbrid d'autocràcia electoral. És a dir, un sistema on hi ha eleccions, però les garanties democràtiques on estaven profundament deteriorades.

I, per exemple, Abascal evita criticar Putin, que Putin és un criminal de guerra a Ucraïna, i, en canvi, això no. No consta, no?

Ho podem dir també, no hi ha problema.

Si les entrevistes estan en el marc del debat comú habitual, d'alguna manera estan obviant que ells justament el que fan és crear un altre marc de debat. És a dir, amb tot el que diuen, venen a criticar el sistema públic, tal com el tenim concebut. Perquè, en el fons, el que estan fent és deslegitimar l'estat del benestar. Per tant, aquí se'n surten. Després, qüestionen també qui és la població que ha de rebre els serveis públics. I això avui no s'ha tractat, però sí que ho han anat situant quan parla de prioritat nacional. És a dir, que ells parteixen d'aquest marc. És a dir, no consideren que tota la població que viu o treballa a Catalunya pugui beneficiar-se també dels serveis públics. Per tant, en surten d'aquí. I clar, és que ens trobem amb un Vox clarament amb una postura molt neoliberal que no és la mateixa que altres extremes dretes del món. Són les 10 i 37.

El presidente de Vox es el señor Santiago Amascal, al que tengo el gusto de saludar bien cordialmente. ¿Cómo está usted? Me alegro de verle. Pues muy bien, muy buenos días. ¿Ayer se lo pasó muy bien o no se lo pasó bien en televisión? Bueno. Ayer tuve un debate intenso, iba a una entrevista y tuve finalmente un

debate y yo creo que fue bueno para que mucha

gente lo viera, mucha gente que normalmente no puede escucharnos y a pesar de las dificultades del formato, pues creo que pude explicar algunas cosas que normalmente no tengo posibilidades de explicar a tantos millones de personas. Y aquí s'ha acabat el tema. Una estona abans, el mateix Herrera opinava sobre la revuelta d'ahí y este chico que hace humor.

Luego hablamos con Abascal y le preguntamos qué tal se lo pasó ayer en la televisión. En la entrevista esta con este chico que hace un programa de humor. Claro, bueno, oiga, mire, todo el mundo puede hacer entrevistas. Bueno, pues un humorista o un cantante o un periodista o lo que ustedes quieran. Pero si quieres hacer una entrevista incisiva, tienes que preparártela. Y eso le salió muy mal. Muy mal. Bueno, le dio cuatro bocados en la nuez que le dejó temblando. Bueno, es que normal.

Quien ha parlat també aquest matí de l'entrevista? En Jiménez Losantos, obsessionat des del primer dia amb el sou de Broncano.

Me parece bien que la gente viera que estamos pagando un sueldazo como para 14 ingenieros de caminos a un tipo que no sabe ni hablar y que además lo que tartajea o balbucea son amarrachadas. Porque este menguado, este memo, este multimillonario pijorrojo. Este tío no fue capaz de preguntarle por su programa de gobierno. Pero, insisto, estamos derrochando el millón, los millones que no hay para las vías férreas, el dinero que no había para los mecanismos de seguridad del AVE, lo estamos gastando en la basura de la televisión sanchista.

Una mica de magollia per aquí. A la ser, el programa de l'Aimar Bretos no ha opinat el seu habitual crític de televisió, però el Bretos, si us hi fixeu, recull la crítica com amb un abatiment.

Rápidamente, fue un quiero y no puedo por parte del presentador, entregó al público y creo que también entregó sus armas, sus herramientas, el sarcasmo, el humor, la ironía, y con eso Abascal se hizo dueño del discurso. Peligroso, sí, también, pero es que ni siquiera entretuvieron, ni siquiera hubo un momento en el que dijeses, oye,

Que viva Maceo. Señores, hasta mañana. Depende de para quién, desgraciadamente. Adiós.

Una entrevista con el público elegido por el entrevistado, algo inédito en este programa, que por cierto está provocando una enorme polémica. Fue una conversación sin apenas titulares que terminó con una frase de Abascal Lapidaria. Deseó suerte a Broncano porque según dijo la va a necesitar.

Ayer tuvo más pinta de una entrevista seguramente de carácter político que un programa de entretenimiento. Entiendo que el papel no era nada fácil y el resultado no fue el más brillante.

Entonces, meterse en ese terreno cuando no es el suyo, yo creo que, sinceramente, no le salió bien. Y yo creo que ayer Santiago Pascal probablemente consiguió lo que pretendía, no asustar a la gente, que es probablemente blanquearse. Pues sí.

Doncs ho han aconseguit, perquè avui portem dues hores parlant d'aquesta entrevista. Realment, l'efecte és aquest. Jordi Amat, Marta Rossicana Grau, Vicent Sánchez i Esther Vera, gràcies per acompanyar-nos. Una pausa, i de seguida, Pepe Antic amb nosaltres.