Abascal a "La revuelta": T'expliquem tots els detalls!

Deixeu-me abans fer un apunt del tema bascal, perquè ha confirmat que anirà a Televisió Espanyola a la revuelta el dilluns, Mariola.

No m'ho vaig a perdre, això. Per a mi ha sigut una sorpresa, jo no contava amb això. Crec que, mira, he de dir-vos que em sembla que és molt valent, perquè no és el seu lloc. Qui té més a perdre és Broncano, aquí. Però tu creus que no té res a perdre? Ell no. És de veres, no té res a perdre. Bueno, fer el ridícul, això també és molt important.

Però el ridícul amb què? Si ell farà bromes racistes i bromes masclistes.

Clar, no, però I li rebrà més gràcies. Fer el ridícul per al seu grup de gent no farà el ridícul. Llavors, per als altres, nosaltres ja el tenim, el top està. Llavors no.

Si arriba allà, primer el públic. A veure, el públic s'aplaudeix tant com ha aplaudit en Pedro Sánchez. El que ho té complicat, Ricard, és el. Ho té complicat, ho té complicat. Em pareix valent, eh? Ho dic en sèrio. Però ho té més complicat el broncano. Si arriba i el xiulen. És molt difícil trobar el to. Si arriba i el xiulen, quina mena de programa estàs fent?

Quin to utilitzes amb un tio que és un ultra? Es que el regidor donarà pautes, demanarà sosiego, perquè tampoc pots insultar a un convidat, o sea, tu has de ser amable amb el convidat si eres el públic, però no crec que siga la clau que va a tenir ni molt menys Pedro Sánchez, però jo suposo que sí que ells diran que se tranquil·litzin, perquè si no, això serà insoportable. Serà insoportable també de vore, perquè és molt incòmode i molt desagradable. M'ha aixecat a una persona que ve a ta casa. No he explicat mai,

però a l'època del fax, quan vam començar, venia tothom, però ens costava molt convèncer-los, sobretot la fase final, la dura del procés, i un partit, no cal dir noms, però un partit de la banda del no, diguéssim, va posar com a condició que el públic fos seu. ¿En serio? I va portar un autocar, sí. És boníssim, això. La meitat del públic d'aquell dia del fax. És la primera vegada que ho sento. La meitat del públic, eh? La meitat. Vam deixar que vingués amb ells perquè se sentís més acompanyat. Això va passar. És fort. Ves que anar a un programa on penses que el públic és d'una determinada manera i que pot xiular, doncs és clar, és que és complicat, és complicat. És fort, és fort, és fort, sí, sí.

Bueno, veurem, veurem el dilluns, ahí estarem, clar. I tindrà molta audiència, perquè els pros i els contras estarem ahí.

La que no hi va és Míriam Nogueras, avui ha dit això al matí de Catalunya Ràdio. A la revolta hi anirà a explicar-la, la feina que ha fet, per cert?

Doncs mira, jo em pensava que estàvem convidats tots els candidats, però quan em vaig posar en contacte amb el president de RTVE per dir-li que estàvem encantats d'anar i passar una bona estona, em va dir que no, que jo no hi anava a la revuelta. I ja està, per tant, no hi vaig perquè no m'hi han volgut. Jo crec que ens ho haguéssim passat bé, però en qualsevol cas. O sigui, no l'han convidat? Sembla que no, no, no, perquè m'han dit que jo no hi vaig. O sigui, és clar que van dir que havien convidat a tots els candidats. Sí, però no, jo quan vaig confirmar que. Clar, òbviament em vaig sentir aludida quan van dir que convidaven a tots els candidats. Vostè va dir confirmo i li van dir no, no està convidada. No, pues no, a tu no t'hi volem. No sé si és el preu per defensar. Com? Dic, vol que li faci jo les

preguntes de sexi de diners. No cal, no cal. Bueno, jo he de dir-vos una cosa. Ni El Hormiguero, ni La Revuelta, ni Cara al Show, ni el programa de NAR, ni qualsevol tipus de programa d'infotreteniment té la obligació, estiga en la pública o estiga en la privada, de convidar a tots els líders. És a dir, això que li va dir el president de Televisió. Bueno, és que a vore. Bueno, no és que no A vore, és que igual no. Bueno, no eres el. No tens la suficient popularitat, per dir-ho d'alguna manera, per estar convidada en un programa com este. Una cosa és el servei d'informatius, una cosa és vosaltres, aquí en Catalunya Ràdio, i una altra cosa és un programa d'entreteniment on tu pots triar fins i tot quan dius els o sea, quan estàs parlant dels líders, no? Llavors, a mi m'estranya molt que siga d'una manera tan brusca com ella ho ha contat. No tinc. O sea, crec que és molt més senzill. És, mira, no, no estàs en el llistat perquè considerem que no, no? No sé, que és una cosa molt lícita, també.

Aquí et dono la raó, però aleshores que el broncano o la revuelta no diguin que convien a tots els convidats. Perquè si ho dius, ho has de fer. Bàsicament. Si no vols, no ho diguis, vull dir.

A lo mejor en la frase tots els convidats, tots els líders, en el cap de Broncano no estava Míriam Novera. Enteneu què vull dir? Que és un fallo, sí, però no tots els líders tenen el mateix nivell de popularitat. Això és un programa d'entreteniment, no és un programa informatiu. Però hi va anar Rufián, eh? Rufi, però vamos a ver, no me compares. No me compares en popularitat.

No aquí representes. Per representació parlamentària. Representació no, però no estem parlant de representació parlamentària, estem parlant de popularitat. Altres criteris, sí, sí.