Acord per acostar el cinema als pobles

L'ataca es va estenent perquè la paciència es va acabant. En els últims dies ha passat a Valls, a Tàrrega, a Mollerussa, a Mataró, a Castellvetll i al Vilà, al pont de Vilomara i avui a Manresa. Més de 400 estudiants de secundària de diversos punts del Bages han protestat contra la suspensió de les colònies sortides i viatges de final de curs. Negar-se a fer aquestes activitats és una de les accions de pressió per part de mestres i professors a la Generalitat enmig del conflicte que arrosseguen amb el Departament per aconseguir reduir ratios, augmentar personal, millores laborals i menys burocràcia. Aturem les sortides educatives és una iniciativa que vol denunciar les condicions amb què el professorat ha de fer les excursions i les colònies. Hi ha més de 1.300 centres educatius que s'hi han adherit a aquest curs. Alguns alumnes ho entenen.

Creiem que realment han sigut mesures totalment adequades per part dels docents per fer la pressió necessària perquè els facin cas i per això estem nosaltres aquí també, per ajuntar-nos i fer pressió.

Però lamenten ser doblement víctimes d'aquest conflicte. Entenc que facin això, però a mi com a alumne no m'agrada estar patint les conseqüències.

No entenem perquè ens han deixat sense excursió i és com que ens fiquen la culpa com a nosaltres. A mi em fot molt perquè jo era un viatge que esperava amb moltes ganes i que m'altreguin em fa bastant mal a mi.

En altres llocs, els alumnes en aquests últims dies s'han negat a entrar a classe. La cara ve de la protesta, però són els actes vandàlics. També ha passat avui als serveis territorials d'educació de Manresa. Una llàstima que tota la raó que tenen alguns els la vulguin desacreditar per l'incivisme d'altres. Avui és dimecres, és 21 d'octubre. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Cel. Les últimes setmanes hem parlat molt dels estralls que han provocat les pluges, també del paper que tenen els ajuntaments a l'hora de prendre mesures per minimitzar riscos, sobretot per protegir la població. Doncs bé, per millorar la resposta que puguin donar en aquestes situacions, Protecció Civil fa un curs, una formació per a alcaldes.

L'alcalde o alcaldessa del municipi és el màxim responsable en Protecció Civil municipal. Quan assumim els càrrecs no en som conscients, no?, Els ensenyen des de quines

són les seves competències quan hi ha inundacions al municipi fins a com accedir a la xarxa de

comunicacions d'emergència. Poden ordenar confinaments, evacuacions, requerir fins i tot l'ús de béns privats.

Ara el que falten són places, perquè aquest curs en tenien 30 de places i n'han demanat de fer-lo, aquesta formació, 70 alcaldes. Les inundacions són una de les conseqüències més visibles del canvi climàtic. També ho són els canvis en el comportament dels animals. I un exemple és la processionària.

Al Ripollès, els darrers anys, s'ha notat un increment de l'afectació per processionària. És molt sensible al fred i, des dels darrers anys, va pujant en altitud i en latitud.

Helicòpters i avionetes ruixaran els pins del Ripollès,

que és la comarca amb més superfície de pins afectats per la processionària. I si ahir sentíem el

crit de socorres dels cítrics de l'Ebre, avui és el sector de l'arròs del delta que aixeca la veu.

Igual que els cítrics, demanen ajudes, més recursos de protecció contra el carrol pomà i contra els productes

que venen d'altres països per l'acord comercial del Mercosur.

Ja pots fer quilos, però si no tens preu, no serveix de res. Tenim informació que hi haurà pages que no arribaran ni als 300 euros total.

Dit això, ens fixem també en les carreteres, en el transport públic, per saber si a aquesta hora hi ha alguna incidència important. Com ho tenim, equip viari? Clàudia Serra. Doncs especialment complicat a les carreteres, amb cua quilomètrica d'uns 10 quilòmetres a l'AP-7, a fugas de la selva, en sentit Barcelona, per l'accident d'un camió que deixa només. Un carril obert a la circulació. La grua ja està treballant per retirar el vehicle, que ha quedat completament bolcat. Trànsit preveu que el procés s'allargui encara ben bé una mitja hora. I pel que fa al temps, Francesc Mauri, bon dia. Bon dia. Segueix tranquil, fresquet, també, però aquest vespre a nit tornen les tempestes, és així?

Bé, no tenen res a veure, bon dia, amb el que hem tingut fins ara, però sí que hi ha alguns ruixats que poden afectar, efectivament, algunes zones. De moment, tarda bastant tranquil·la, però amb alguns primers ruixats a punts que se situaran entre la Costa Brava i el Pirineu Oriental, sempre de forma irregular i, com a màxim, amb moderada intensitat. I serà la propera nit, efectivament, matinada fins. Allargar-se tot just quan claregi el dia, el tren d'Alba al voltant de l'àrea barcelonina, algun ruixat intens. Coses irregulars, la probabilitat no és molt alta, però existeix. Tot això en un temps, com dèiem, però, a gran part de Catalunya, força tranquil, fresc, i fins i tot demà encara una mica més fresc. Molt bé,

doncs agafar l'abric i el paraigua, es depèn d'on. Pel que fa als esports puntuals a la una i 54 minuts, arribaran a Montserrat i a quins continguts? Doncs el Barça torna de París amb la primera derrota de la temporada en 4-2 a la Champions contra PSG i amb el dubte de Dani Olmo per al clàssic de Lliga diumenge contra Madrid, un Barça que s'ha queixat a la UEFA pels insults dels aficionats francesos i per una pancarta que incitava la violència. El FIAT Girona de bàsquet incorpora l'Ales Lové Gregor Glas amb un contracte temporal per cobrir de moment les baixes a Busquets i Fellerup. Tot això l'endemà de la tercera victòria consecutiva a la FIBA Europe Cup, que el situa com a líder en solitari del seu grup. La plantilla de l'Ilerna Lleida de bàsquet apela a la intensitat defensiva per revertir l'actuació de l'equip les últimes setmanes que s'ha traduït en una molt mala ratxa de resultats. Tres derrotes consecutives. I els jugadors del Nasti que esperen poder aprofitar les bones sensacions a l'últim partit contra l'Atlètic Madrileny per aconseguir una segona victòria consecutiva la pròxima jornada, diumenge, contra l'Hèrcules, també al nou Estadi. Doncs això és un petit tastet del que us explicarem avui al Catalunya al Dia, que és un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer, la Sots Edició, l'Aurora Guindo i l'Alba Monclús a la producció, en Dani Jiménez, el control tècnic, i la Montse Durán, el control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. Doncs al llarg de l'últim curs hem estat acostumats, molt acostumats a sentir mestres i professors. Avui són els estudiants.

Més de 400 estudiants de secundària s'han mobilitzat aquest matí a Manresa a favor de l'educació pública i contra la suspensió de les colònies i sortides. En acabar la protesta, alguns dels manifestants han llançat ous, han trencat també vidres dels serveis territorials d'educació a la Catalunya Central. Anem cap allà a Manresa, Nati Adell, bon dia. Hola, bon dia. A veure, explica'ns com ha anat aquesta protesta. A veure, la convocatòria que l'ha fet el sindicat d'estudiants dels Països Catalans per canalitzar tot aquest malestar que té l'alumnat, la veritat és que ha estat concorreguda, com veieu, més de 400 persones amb clams a favor de l'educació pública de qualitat, com ara la millora de ratios i més professorat. Però també moltes queixes perquè se suspenen colònies i sortides. A la protesta hi han participat alumnes de diferents instituts de la comarca que fan costat a les reivindicacions dels docents, tal com explica Eloi Bolsón, de 17 anys, membre del sindicat.

Nosaltres creiem que realment ha sigut necessària aquesta mesura per fer pressió al departament, està clar que ha funcionat, i creiem que realment han sigut mesures totalment adequades per part dels docents per fer la pressió necessària perquè els facin cas, i per això estem nosaltres aquí, també, per ajuntar-nos i fer pressió.

En aquest sentit, han reclamat al Departament que prengui les mesures necessàries per ajudar professors i alumnes. A la protesta hi han participat estudiants de quart d'ESO, també que han creat un xat on hi ha més d'un miler d'alumnes de DOC Catalunya per demanar que resolgui aquest conflicte i que ells no siguin els damnificats. Així s'expressava el Ramon,

de 15 anys. Entenc que facin això per pressionar alumnes i empreses i que donem suport, però a mi, com a alumne, no m'agrada estar patint les conseqüències.

I confessa que li molesta quedar-se sense el viatge de final de curs. A mi em fot molt, perquè jo era un viatge que esperava amb moltes ganes, i és com per tancar l'esso, el viatge que tanques i ja passes a bachi, i que m'altreguin, doncs, em fa bastant mal a mi. Una altra veu, la de l'Èrica, que en té 14 anys i estudia a Artés. No entén per què els han deixat sense sortides.

No entenem per què ens han deixat sense excursions, com que ens fiquen una miqueta amb la culpa com a nosaltres i com perdem nosaltres, i no és una lluita que nosaltres estem a veure.

Doncs aquest és un recull de les opinions dels estudiants que avui s'han mobilitzat a Manresa al final d'una protesta natiu, dèiem, eh? L'ambient s'ha escalfat una mica. Sí, és cert, una mica. De fet, la mobilització, tot s'ha de dir, ha començat a plaçar a Espanya, ha transcorregut sense incidents fins ben bé, com deies, al final, a l'arribar als serveis territorials d'educació i després de la lectura del manifest, quan ja just la concentració s'estava dissolent, un grup reduït de joves han llançat ous, han trencat vidres i han enganxat cartells amb el missatge sobre responsables de la crisi educativa. Això ha obligat el personal de servei a baixar les persianes per evitar més incidents. Molt bé, Entesos. Moltes gràcies, Nati Adell, des de Manresa. Bon dia. Adéu-siau, bon dia a vosaltres.

El sector educatiu ha estat un dels que més s'ha manifestat aquest últim curs, juntament també amb els metges. Catalunya, i això ho explicaria, lidera la conflictivitat laboral de tot l'estat amb rècord de treballadors que fan vaga i jornades de feina perdudes. Bona part d'aquest increment s'explica per la dimensió de les protestes que protagonitzen, com us dèiem, educació i sanitat, dos sectors públics amb desenes de milers de treballadors. Núria Hart, bon dia. Bon dia. Sí, un de cada tres treballadors que fan vaga a l'Estat són catalans, tot i que els afiliats a la Seguretat Social del país només representen una cinquena part. Des de principi d'any fins a final d'agost, les persones que han fet vaga s'han multiplicat per 17 i les jornades laborals perdudes per 10, en comparació amb el mateix període de l'any passat. El professor de Dret del Treball de la Universitat Pompeu Fabra, Eusebi Colàs Neyla, explica que les vagues actuals afecten col·lectius molt nombrosos.

Hauríem de parlar de grans conflictes sectorials, especialment en els serveis públics. I això ha tingut aquest impacte quantitatiu tan destacat.

Com deies, aquest patró es veu clarament en les protestes del sector educatiu que concentra prop de la meitat dels treballadors que fan vaga, 10 punts percentuals més que l'any passat. Un de cada cinc vaguistes són del món de la sanitat. Segons dades del Departament de Treball, en la primera meitat d'aquest any s'han convocat un centenar d'aturades a tot el país, gairebé totes a Barcelona.

Poc més de tres minuts i un quart de dues del migdia, la pluja d'aquesta tardor està posant a prova la capacitat dels ajuntaments per respondre a les emergències climàtiques. Protecció Civil està impartint un curs per donar eines als alcaldes, sobretot de pobles petits, perquè sàpiguen què han de fer davant d'inundacions, d'incendis o d'altres fenòmens extrems. Anna Alfonso, bon dia. Bon dia. Aquesta és, de fet, la segona edició del curs, és la segona vegada que es fa aquesta formació, i el que sí que s'ha detectat és que va pujant l'interès per participar-hi. Sí, cada vegada més. Aquest cop s'oferien 30 places i hi ha hagut 70 inscripcions, segurament perquè creix la preocupació dels equips municipals pel que estan vivint els seus pobles i ciutats. Incendis a l'estiu i ara pluges intenses i violentes. En tres sessions de dues horas cadascuna, els experts de Protecció Civil ensenyen als alcaldes com accedir a la xarxa de comunicacions d'emergència o quines són les seves

competències quan es troben, per exemple, amb una inundació. Álvaro González és el coordinador del curs.

Poden ordenar confinaments, evacuacions. Requerir fins i tot l'ús de béns privats, i no sempre som conscients. Un alcalde com a autoritat de protecció civil pot decretar, si considera necessari, aquest tancament d'una escola, com suspendre alguna activitat.

I entre els alcaldes que s'han apuntat al curs, n'hi ha alguns que ja han patit en pròpia pell el que és haver de gestionar una emergència d'aquest tipus. Què t'han explicat, Anna? Doncs hem parlat amb l'alcalde de Xerta, el Vegebre, Roger Viñó, que va patir els aiguats del 6 d'octubre, i amb Marta Verdejo, l'alcaldessa d'Olivella, el poble d'Algarraf, on el 26 de setembre va morir un veí arrossegat per l'aigua de la Riera de Vegas. Parlen del desgast que suposa gestionar aquest tipus d'emergències i expliquen també que una de les principals motivacions per participar en el curs és saber exactament què poden fer per protegir la població.

A part d'aquests dos alcaldes,

al curs hi participen, entre d'altres, els de Balaguer, Roda de Barà, Sant Manat o Abrera.

El sector de l'arròs del delta de l'Ebre fa un crit d'alerta. Reclamen accions tant a la Generalitat com al Ministeri per garantir la viabilitat de les explotacions des de l'aldea. Avui, Jordi Barranca, per on passen aquestes demandes?

Doncs mira, Estel, bon dia. Primer de tot per ajudes directes, per pal·liar les pèrdues arrossegades durant les dues últimes campanyes. Només durant aquest any, durant aquesta última campanya, les pèrdues pugen a uns 12 milions d'euros. Joan Regolf, president del Gran Vidal de la Pagesia, i Josep Andoni Vidal, d'Unió de Pagesos. Sí que és necessari unes

ajudes per a passar estany, però també és molt necessari blindar la pagesia i el sector de l'arròs al nostre territori per a poder tindre una continuïtat.

Ja pots fer quilos, però si no tens breu, no serveix de res. Tenim informació que hi haurà pages que no arribaran ni als 300 quilos.

També demanen més tecnologia, més implicació de la Generalitat per a lluitar contra el cargol pomà i més protecció contra l'arròs que ve del sud-est asiàtic i també de Llatinoamèrica. A banda, hi ha tot el tema de l'autorització de fitosanitaris més restrictius en el cas de l'asset espanyol.

I si no es fa res, Jordi, denuncien que el sector està clarament en risc. I amb totes les conseqüències

que això tindria. Recordem que al Delta hi ha unes 21.000 hectàrees de russars que són vitals, a banda de per la funció econòmica, també per la funció ecològica i ambiental, és a dir, en el manteniment del paisatge i de la biodiversitat del parc natural.

A Mollerussa, al Pla d'Urgell, aquest estiu, hi ha hagut més de 70 dies amb temperatures superiors als 35 graus. Uns valors, valors extrems, que han posat a prova, en condicions reals, una nova varietat de poma, resistent a la calor, que acaba de presentar l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, que és l'IRDA. Unes pomes que ha vist i tastat l'Estela Bosoms. Estela, bon dia. Hola, bon dia. Per tant, hem de suposar que, a part de ser bones o no, ara ens ho explicaràs, aquestes pomes han passat la prova de la calor, podríem dir. Sí, sí, sí, he de suposar, perquè si no segurament l'IRTA no ens les hagués presentat, però sí, sí,

constatem que han aconseguit mantenir les característiques esperades al color vermell. Una textura ferma i cruixent, i el gust, que és equilibrat entre acidesa i dolçor,

perquè tothom ens pugui entendre, el més semblant seria la varietat Pink Lady, que fa anys que es comercialitza. Bones, eh, per tant. Sí, sí, sí. En aquest cas, la nova varietat es diu Ador,

i és resultat de 25 anys d'investigació amb encreuaments genètics que busquen això, pomes que suportin bé les altes temperatures. N'ha parlat l'investigador de l'IRTA, Joan Bonany. Recordem que després

de 71 dies de temperatures màximes per sobre 35 graus,

continuen tenint una aparència i una textura molt interessant. Aquesta és la principal característica, és a dir, la seva adaptació a les condicions climàtiques tan extremes que hem hagut de viure.

Amb la d'or, per tant, es fa un pas endavant per evitar els efectes que l'excés de la calor té en les pomes de varietats tradicionals.

Comencen a caure de l'arbre, abans d'hora. Veus que hi ha poma a terra.

Segona, si són varietats roges, els falta color. Però després, a més a més, aquestes ja no arriben al mercat, s'han de llençar.

Però després, el que arriba al mercat, la textura, és molt més pobre.

Les noves pomes d'or que ha presentat l'IRTA, però no sé si les podem trobar ja a les botigues, encara no? Encara no, Estel. Poden passar dos o tres anys, ens diuen, fins que entrin a producció les primeres hectàrees que firmes comercials, això sí, ja han plantat a les comarques de Girona. És una varietat tardana que es conserva molt bé durant mesos a les cambres frigorífiques. Aquesta seria la principal diferència respecte a una altra varietat resistent a la calor que ara fa dos anys també va presentar l'IRTA, es diu Estelar, una poma primerenca que es colló juliol i en aquest cas més pensada per consumir-la durant l'estiu. Molt bé, Estela, doncs, maneres d'adaptar-se al canvi climàtic. Ahir sentíem també noves varietats de mandarina, també per resistir més aquestes altes temperatures. Avui parlem de les pomes, de l'ador i també de l'estelar. Molt bé, gràcies, bon dia. Bon dia.

I una altra conseqüència de l'augment de les temperatures el trobem en la processionària. És l'insecte més devastador per als pins. I aquest és el so d'avionetes. També hi haurà helicòpters que ja es preparen per combatre la processionària als boscos del Ripollès. El Ripollès, eh? Malgrat que és una ruga típica de les zones mediterrànies, però ja està tan amunt. El Departament d'Agricultura ha intensificat aquesta tardor els tractaments aèris a la comarca per controlar aquesta ruga, perquè la comarca del Ripollès és la que més superfície de pins afectats té. I és ara, a la tardor, quan. Les arugues de la processionària surten dels ous i comencen a menjar-se les fulles dels pins, massivament. Després, a l'hivern, es posen dins d'aquelles bosses tan típiques, blanques, que pengen dels arbres i ho fan per refugiar-se del fred. És una plaga que provoca afectacions a persones i animals, a més d'una baixada del turisme en aquesta zona. Anem cap a Girona per ampliar-ho amb en Raül Bonilla.

L'augment de les temperatures i l'arribada d'hiverns cada vegada més càlids ha afavorit que per quart any consecutiu hagi augmentat la presència d'aquesta espècie d'aruga pròpia de la conca mediterrània al Pirineu Oriental. La processionària pot provocar urticària a les persones i animals, a més de perjudicar el comerç local per si van menys turistes.

El cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura, Jorge Heras, ha afirmat que el tractament es durarà a terme mentre no existeixi un control natural de la plaga.

Normalmente están controlados los sistemas que están equilibrados por unos controladores, sobre todo son otros insectos que parasitan los ous, pero como no había población habitualmente de procesionaria en los bosques de Ripolles, este control natural aún no es muy efectivo.

Els tractaments es faran amb helicópteros i avionetes, utilitzant un producte no contaminant ni compatible amb l'agricultura ecològica, a més de registrar una eficàcia de més del 80%.

I al Pirineu avui hi ha hagut una protesta contra la gestió de l'os. Els ramaders reclamen que el govern assumeixi tots els costos dels danys que provoca aquest animal. Joaquim Albalate, bon dia. Bon dia, sí, s'ha fet allaborcir davant de la seu del Parc Natural de l'Alp Pirineu.

L'ha convocat Unió de Pagesos per demanar compensacions justes davant dels atacs d'ossos arramats, perquè ara, diuen, són insuficients i aboquen

el sector a la ruïna. Ho deia Maurici Vidal, que és un dels ramaders

afectats per aquests atacs.

Són 1.200 euros per equa. I ja pagàvem això per un pollí. És irrisori. És que no et paguen ni el valor sentimental. El buit que tindrem l'any que ve, que no tindrem zero producció, perquè les que van quedar vives han avortat. Tot això tampoc es compensa. S'hauria de favorir perquè no pleguem, perquè al final s'acabarà plegant i les muntanyes del territori quedaran buides d'animals i només hi haurà os.

Es calcular que l'últim any hi ha hagut una trentena d'atacs, però els ramaders denuncien que aquestes dades tampoc estan clares. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.

El Departament de Territori mai ha estat transparent amb les dades. De fet, fa un recopilatori dels casos que ell dona per positius a finals d'any i ho publica a la seva web un any per l'altre. I això també és una de les reivindicacions que demanem. I aquests casos que són dubtosos ja no queden reflectits a les dades. I és això, llavors, també ens deixa amb una indefensió de com es remogués.

El Pirineu català es calcula que hi ha més de mig centenar d'ossos. A tota la serralada la xifra s'apropa als 130 i només a França aquest any n'han nascut 16 de nous.

La 1 i 22 Minuts us parlem ara d'una nova iniciativa que s'ha posat en marxa a les comarques de Girona per intentar fer aflorar habitatges buits i animar els petits propietaris a posar-los al mercat de lloguer. Això ho ha posat en marxa la Fundació Sergi, de moment, en aliança amb 7 municipis, però també amb la voluntat d'extendre-ho, això, d'eixamplar-ho en el futur. Tornem a Girona ara amb la Clara Jordà. Clara, bàsicament, és donar la confiança als propietaris que els seus pisos estaran en bones mans. I això, com ho faran? Doncs mira, de fet la campanya es diu La Valentia de Confiar. Es tracta de donar-los les garanties que no tindran cap mena de problema si cedeixen el seu habitatge a la Fundació. Aquestes garanties les detallava el tècnic de la Fundació Sergi Mar Puntunet. Un cobrament garantitzat,

la gestió i la realització de la cédula d'habilitabilitat i el certificat d'eficiència energètica de manera gratuïta, una assegurança multirisc també gratuïta i un seguiment i una gestió de totes les incidències que puguin sorgir durant la durada del contracte. A banda d'Estel,

si a l'habitatge li cal una rehabilitació, des de l'entitat també ajudaran a tirar-la endavant. Els propietaris cedeixen a la Fundació La Vivenda per 7 anys i els lloguers també seran per 7 anys, a un preu assequible i ajustat, i en el cas de les zones tensionades, a l'índex de referència que es marqui en aquell moment. I podran accedir les persones que derivin els consistoris o les que s'adrecin a la mateixa fundació. De moment, s'hi han adherit a la campanya set ajuntaments gironins, que són Salrà, Llagostera, Platja d'Aro, Sils, Vidreres, Banyoles i Calonja-Sant Antoni. Gràcies, Clara. I d'altra banda, l'alcalde de Badalona reclama als comuns que li demanin perdó després que la fiscalia ha arxivat la denúncia que els ecossocialistes van presentar contra ell pel desallotjament de l'antic Institut B9. Els comuns acusaven Xavier García Albiol d'un delicte d'odi i discriminació per haver deixat al carrer les persones que vivien al B9, la gran majoria estrangers. Després de l'arxivament judicial, l'alcalde de Badalona ha carregat contra aquest partit, contra els comuns.

Els comuns, la seva esquerra, l'esquerra en general, no accepta el fet que jo sigui alcalde, no accepta el fet que a l'acció, darrere l'acció, els arrassem electoralment, i entenen que l'única manera de parar-me és a través de les denúncies reiterades en els jutjats.

Maiara, bones notícies pel que fa a l'àmbit de la salut, elements de la ciència. L'Hospital de Bellvitge ha fet el primer trasplantament de ronyó de donant viu amb robot i amb una sola incisió. És la primera vegada a Europa que es fa aquesta cirurgia que permet als pacients una recuperació molt més ràpida i amb menys dolor postoperatori. A Bellvitge avui tenim una unitat mòbil amb la Mònica Mas. Mònica, de trasplantament robòtics renals, de ronyó, se'n fan molts, però què aporta aquesta nova tècnica que explicàvem? Sí, Estel, de fet, l'Hospital de Bellvitge ha fet fins a 300 trasplantaments

de ronyó amb robot da Vinci Multiport, que requereix fer fins a 6 incisions per poder fer l'empelt. El doctor Huissant, cap d'Urologia de l'Hospital de Bellvitge, explica que amb el robot d'un sol port millora molt més la recuperació dels pacients.

Amb el robot de port únic o single port, tot ho fem a través de la ferida de 7 centímetres. Això vol dir que estalvies aquestes 6 ferides per poder introduir els 4 braços del multiport i l'ajudant. Amb la qual cosa el que fem és reduir l'agressió, que això condiciona una millor recuperació, una menor necessitat d'analgèsics o de calmants pel dolor.

La Sílvia és la primera pacient que s'ha operat amb aquesta tècnica. Fa deu anys que li van

diagnosticar una poliquistosi al ronyó. I gràcies al ronyó que li ha donat el seu marit, no ha hagut de fer diàlisi

i l'han operada fa només un mes i mig. Arribar jo en un estat físic molt bo i sortir en un estat físic igual de bo. I sobretot una recuperació que per mi ha sigut assombrosa perquè no m'ho esperava ni molt menys. Recuperar la meva vida normal una vegada a casa.

Aquesta cirurgia d'un sol port de 20 si té més dificultat pel cirurgià i no es pot fer a tots els pacients. De moment, s'han fet quatre trasplantaments amb aquesta tècnica pionera a Europa.

I us parlem ara d'un cas d'aquells que fan indignar. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Malgrat de Mar, al Maresme, continuen recollint denúncies de persones afectades per l'estafa que hauria comès un agent d'assegurances a Sablerta, al municipi. Una persona molt coneguda aquí. Es calculen per desenes els afectats per pòlisses que no estan en vigor o inversions de diners que de moment han perdut. El presumpte estafador no està per ara detingut i ha de portar protecció policial. Anem a Malgrat de Mar per saber-ne més detalls d'aquest cas. Marta Vallés, bon dia. Hola, bon dia. Per què no sabem encara l'abast d'aquesta estafa, eh? No, de moment m'acaben de confirmar que fins ara hi ha entre 30 i 40 denúncies, però ens deixa molt clar que és incipient i que tot just comença la investigació i que n'hi haurà moltes més. És un continu de gent que va fins a la policia local o bé fins als Mossos d'Esquadra. En francès, Mel Guizo, sergent de la policia local de Malgrat de Mar, ens explica que tot es destapa amb les pruges torrencials.

Amb molts vehicles perjudicats s'activa l'assegurança per fer la comunicació d'aquest sinistre. No estava la pòlissa en vigor, no estava activada. Es té coneixement que hi ha gran quantitat de persones afectades sobre una possible estafa. Moltes víctimes, diferents característiques,

però n'hi ha una en concret que va ser afectada als dos vehicles, motocicleta, vehicle i assegurança de vivenda, inundada plenament. O sigui, vol activar aquest sinistre, li diuen no hi ha pòlissa activa.

Hi ha una presumpta estafa, com sentíem, amb assegurances que la gent cobria el client, cobrava el client, però no arribava a pagar mai a la companyia, una asseguradora catalana molt coneguda. O també assegurances per un any que ell només les feia per tres mesos i es quedava la quantitat, suposadament, als diners. I una segona modalitat, també, proposar plans de pensions o bé diferents inversions quan es guanyava la confiança de gent que ell sabia que tenia estalvis.

Sofria per fer diferents trameses engorroses, per dir-ho d'alguna manera, o que al veí de peu li costa,

i ell els solucionava de forma immediata, de forma molt pràctica, era algú molt proper, i quan ja tenia aquesta confiança i solucionava tots els problemes, és quan ell feia aquests oferiments, o utilitzant la confiança,

sobretot de persones, persones grans, soles.

Doncs aquesta és la doble modalitat d'aquesta presumpta estafa aquí a Malgrat. Marta, es pot també tu parlar amb alguns dels afectats, oi? Sí, perquè aquí en aquest barri hi ha molta gent que s'hi ha enganxat. He parlat amb una parella que té el negoci just davant de l'oficina de l'asseguradora. A més de clients, també eren amics. Era nuestro gestor, lo seguíamos a muerte. Después de la caixa tuvo problemas que no supimos

y de ahí se fue a otra compañía de seguros. Todos nuestros seguros se fueron con él. Luego se apuntó por su cuenta y nos fuimos con él. Pero nos hemos visto que todos nuestros seguros

estaban cancelados. Yo he estado todos los días con él, aquí en el barrio. I és que era molt conegut aquí al barri perquè abans havia sigut sotsdirector d'una caixa d'estalvis. I a més a més també us hem d'afegir que a part de persones perjudicades aquí al barri, ho feia tot, suposadament també de preu, que també estan arribant denúncies de Sant Saloni, Santa Perpètua o Riells i Viabrea. I atenció al que ens explica aquest veí. D'entrada, diu que ens confirma el que ja ens ha dit alguna altra font, que el presumpte estafador ha rebut més que paraules per part d'algú a qui suposadament ha enganyat i per això ha de portar protecció. Però, a més, mireu què li va passar a aquest veí.

Una paliza, unos que les prestaron dinero y él no lo devolvía. Yo vine a preguntar por el seguro. Una cosa muy curiosa, quería que le enseñara en el móvil mi número de cuenta. Y me dice, espera, ya te lo hago yo. Y cuando salí, vi que se había puesto mi cuenta de ahorro. Estaba mirando a ver qué dinero tenía yo para estafarme.

La companyia d'assegurances sota la qual actuava aquest agent està atenent els afectats i ha obert una investigació interna per poder determinar l'abast d'aquest cas. Molt bé. Marta, ens deies que de moment una quarantena d'afectats es calcula, eh? Fins a aquesta hora, entre 30 i 40 denúncies d'afectats en són molt més. Són denúncies que, si són aproximadament de menys de 3.000 euros, es recullen a la policia local de Malgrat de Mar. Si no, han d'anar a Mossos. D'una quantitat més gran a Mossos i també ens diuen que sobretot la gent porti tot allò que pugui demostrar la seva relació amb aquesta persona que era o és molt espavilada i moltes d'aquestes operacions les demanava de fer en metàl·lic. Qualsevol prova serà benvinguda per aquesta investigació. Molt bé, doncs des de Malgrat, gràcies Marta, bon dia. Bon dia. Passa un minut de dos quarts de dues, seguim parlant d'estafes.

Perquè també investiguen una empresa de viatges de Banyoles al Pla de l'Estany per presumpta estafa. Als Mossos d'Esquadra els consten tres denúncies i n'hi ha una quinzena de presentades als jutjats. L'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades, que és la CABE, ens confirma que es tracta d'una empresa que no estava legalment constituïda com a agència i alerta els usuaris dels perills de tractar amb empreses d'aquest tipus. Anem cap a Girona ara per ampliar-ho. Núria Pereira, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. I quins són els perills en aquest sentit de contactar amb una agència d'aquest tipus? Doncs mira, perdre els diners, tal com els ha passat a alguns clients de l'empresa de Banyoles. Des d'acabar ens expliquen que les agències de viatges constituïdes com a tals tenen assegurances, les han de tenir de fet obligatoriament, que cobreixen les operacions. Per tant, en cas de problemes, els clients no perden els diners. Però en el cas de les empreses de viatges, com aquesta que es diu Nómades del Mont de Banyoles, els Mossos han rebut tres denúncies per irregularitats, n'hi ha una quinzena més, com deies, als jutjats, i en alguns casos, que detalla el diari de Girona, els clients es van adonar que no tenien el vol de tornada, tot i haver-lo pagat, i ho van saber quan ja estaven a l'estranger, i per tant han hagut de buscar-lo pel seu compte i tornar-lo a pagar. També hi ha, com dèiem, quinzena més denúncies als jutjats, i nosaltres ens hem intentat posar en contacte amb l'empresa, però no hem pogut.

Doncs bé, per evitar víctimes d'estafes, en aquest cas digitals, la Fundació Pere Terrés imparteix tallers per acompanyar persones grans que han patit aquest tipus de delictes. La novetat és que aquests cursos posen el focus en la part més emocional de les víctimes, que no se sentin culpables, a més a més, del que els ha passat, i dona eines per denunciar-ho. Anem cap al casal de la gent gran de penitents a Barcelona. Aquest matí aquí s'ha fet un d'aquests cursos i ha assistit la Mar Riera. Mar, bon dia, com ha anat? Bon dia, una dotzena de persones han fet el taller durant unes dues hores. De manera molt participativa s'ha parlat de les diferents estafes que et pots trobar a les xarxes, de com detectar-les, d'evitar precipitar-se i dels sentiments de por, impotència, ràbia o culpa que generen quan ets la víctima. Sentim així alguns dels participants.

Porque tengo mucho miedo. Una vez intenté sacar un billete a través de Renfe, vi algo raro. Quedó bloqueado. Entonces, yo llamé al banco y me dijeron, han intentado entrar a su cuenta. Esto es una estafa. Y desde entonces ya me

he cerrado por completo. Pues por això, per informar-me, perquè trobo que ha sigut molt productiu, perquè la gent ho desconeixem.

Mari, és molt important, i això també el subratllen en aquest curs, posar el focus en la denúncia, en denunciar. Sí, perquè molta gent gran, per vergonya, no ho fa. Ara és cruz, és la tècnica de la Fundació Pere Terrés.

La vergonya la sentim tots, aquesta por la sentim tots i la ràbia,

la frustració són emocions universals i per tant és igual la que tinguis, però que és important saber què és el que ens passa emocionalment. Quan rebem un missatge i que a més a més a vegades ens fan que tinguem molta pressa, doncs intentar detectar tot això i que és normal això, que ens enfadem, que sentim por, vergonya, però que l'important és la xarxa que tinguem, doncs, intentar anar cap a ells perquè ens puguin ajudar. Justament aquesta mateixa setmana, els Mossos alertaven que les ciberestafes representen el segon delicte més denunciat a l'any. Se'n registren unes 80.000, el que suposa unes 220 cada dia.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. Són dos quarts i cinc minuts de dues. Fem ara un cop d'ull a la web i a l'app del 3Cat Info. Marc Vidal, bon dia. I avui protagonisme per Girona.

Doncs sí, perquè s'acosten les fires i festes de Sant Narcís. Començaran aquest divendres i trobareu una guia pràctica per gaudir d'aquestes fires de Girona. Encara no sàpigues que això és un treball en directe, com tu ja saps. Estem a punt de publicar-lo, però res, en coste de pocs minuts ho trobareu ja.

És la primícia que d'aquí a darrer podrem consultar aquesta guia pràctica.

Però el que sí que podeu veure ja a la web iLab són aquests gegants de Xavier Coat, que els han recuperat. Feia 20 anys que no sortien. El director d'orquestra i la seva musa feia 20 anys que no sortien. El 93, diguem, els van construir. El 2006 van quedar en desús, per entendre'ns, i ara els rescaten la colla gegantera de la Caixa de Trons de Girona. Justament estaran al pregó d'aquest divendres a la capital del gironès. Una festa major que arrenca amb moltíssims espectacles i també un espectacle de drons nocturns, com no podia ser d'una altra manera. No podien ser menys, no, Girona? S'apunten a la moda dels drons.

Exacte, també s'hi apunten. Molt bé, Marc, fins demà.

Vinga, doncs ara anem per la pregunta del concurs. Aquest Catalunya al dia amb aquest trivial que cada dia us plantegem. Avui és dimecres, avui toca pregunta de ciència i natural.

I la pregunta quina és avui, Quim?

Doncs mira, a quin teatre de Barcelona, sí, sí, teatre, podem trobar el rellotge més fiable de la ciutat?

Més fiable vol dir que marca millor l'hora, el que està sincronitzat amb el GPS més. El més fiable. Val, va. El que marca l'hora oficial. Tres respostes possibles, perquè els altres van malament i llavors la gent va tard a la funció. Amb la A. El Romea. Amb la B. El Poliorama. O amb la C. El Borràs. Quin teatre de Barcelona podem trobar el rellotge més fiable de la ciutat? La resposta quan falti un minut per les dues del migdia.

Reprenem ara el tema de l'educació, però no des del punt de vista de les protestes, sinó dels canvis en l'avaluació, per exemple, i en els exàmens de recuperació. Les universitats hauran d'oferir una avaluació única i també aquests exàmens de repesca. És una de les principals novetats del nou Estatut de l'Estudiant Universitari que s'ha aprovat aquesta setmana al Consell de Ministres i que recull una de les principals demandes dels estudiants. El document també estableix que es facilitarà la conciliació laboral i familiar i es reforça l'atenció en salut mental també. Sara Cañete, bon dia. Hola, bon dia. Sobre el contingut d'aquest nou estatut n'hem parlat amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, que són les dues universitats més grans de Catalunya i que han valorat positivament la norma perquè, diu, protegeix millor els drets dels estudiants. Sobre el seu impacte, però, el minimitzen perquè, diuen, moltes de les mesures que s'hi recullen aquí ja fa temps que s'estan aplicant, sobretot a les universitats públiques catalanes. Entre elles, per exemple, aquesta avaluació única o la recuperació dels exàmens tan demandada pels estudiants. Ho explica Anabel Galán, que és vicerrectora d'Estudiants i Ocupabilitat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Que si una persona pot ser internada a l'hospital o li estan fent proves mèdiques o ha tingut una crisi, pot ser fins i tot una crisi de salut mental, que pugui fer una recuperació d'aquelles proves que hagi perdut, independentment de la recuperació final de la assignatura.

El document també recull que els alumnes amb dificultats d'aprenentatge tindran dret a atenció i assessorament i adaptacions al currículum. Això com es fa amb els PEIs en el pla individualitzat, que se'n diu. Ja ho estan fent, el que passa és que aquest document veia renovar el del 2010 i en aquell moment només es feia referència als estudiants amb discapacitat. Ara, per tant, s'incorporen totes aquestes neurodivergències que estan el dia, sobretot a escoles i instituts. Diu també que la universitat haurà de tenir unitats d'atenció en salut mental i protocols contra l'assetjament o, per exemple, en la prevenció i detecció de casos de suïcidi. El nou estatut també reconeix el dret a vaga dels estudiants, un aspecte que ara s'haurà de regular exactament com s'ha de comunicar i quines alternatives s'han de donar. I ara les universitats han de mirar com exercir-lo. I un bon moment per fer-ho veient com està la mar de fons en aquest sector. Sí, el dia 11 tenen la primera oportunitat. Exacte. Gràcies, Sara. Bon dia.

El relleu generacional de molts petits comerços és un dels principals reptes que afronta el sector. Avui i demà, al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona, s'hi fa la primera fira per parlar-ne. I estan implicades les institucions i gran part de les organitzacions comercials, aprofitant que Barcelona s'ha erigit aquest any com la capital europea del petit comerç. Des de Fira de Barcelona, ens n'informa en Jordi Canal.

Bon dia. Una dotzena de negocis, per exemple, han vingut fins aquí a participar en una sessió de matching a buscar persones interessades que els mantinguin oberts. És el cas de la Maria Casas, que busca que es faci càrrec de la seva arboristeria prop del Mercat del Clot de Barcelona. Després d'haver convertit l'afició per les plantes i els estudis en el seu negoci durant 39 anys, s'ha jubilat.

És una pena que es perdi, és una pena. Crec que és una pèrdua, senzillament. Nosaltres ho proposem ara com a traspàs, però veig dificultat amb això, perquè és molta entrega, és donar part de tu, i jo no sé actualment això, com està la cosa.

També trobem qui fa el camí contrari. La Valentina Veselinova va deixar la seva feina en una multinacional per canviar d'aires i vendre llibres. Ha agafat una papereria-llibreria d'un propietari que es jubilava, la Carpeta Peta, i l'ha convertit en la Llibreria Peta, a prop dels Encants de Barcelona.

És veritat que emprendre de zero és molt més difícil per tot el que suposa i la inversió econòmica que s'ha de fer. Llavors vaig decidir fer això a la llibreria al barri i que sobretot tingués aquesta especialització en literatura infantil i juvenil.

Si no hi ha casos com aquest i no hi ha un comerç viu, els carrers perden vida, assegura el sector. També ens responsabilitzen les plataformes de comerç online, amb qui no competeixen, diuen, amb les mateixes regles, segons Elisabet Vilalta, directora de l'agrupació comercial Comertia.

No només impostos, sinó que nosaltres estem assumint tota una sèrie de despeses de lloguer dels nostres locals comercials, fins a despeses de personal, fins a impost de societats, impost d'activitat econòmica, impost d'ocupació de la pròpia via pública.

El sector defensa té més de 60.000 establiments comercials a Barcelona que donen feina a 152.000 persones.

I ara ens volem fixar en els empresaris del sector de l'hostaleria del Camp de Tarragona i l'Ebre, que diuen que la bona afluència turística ja no garanteix la rendibilitat dels seus negocis. Els establiments busquen solucions per fer front a l'augment de costos, també als problemes per retenir professionals i l'impacte creixent de la meteorologia. Tarragona, Ricard Buigues, bon dia. Hola, bon dia. Què mostra la radiografia que ha fet la Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la demarcació de Tarragona?

El treball conclou que el volum de clients no ha caigut, però els ingressos sí. El vicepresident de l'entitat, Ángel Pérez, ens ha explicat que el marge de beneficis s'ha reduït molt perquè no han traslladat l'augment dels costos als clients per mantenir una oferta competitiva. Nosaltres ens comptaríem

bastant per no pujar aquests preus perquè a la gent al final també li costa arribar i perquè puguis continuar sortint. Això fa que no pugem tot el que hauríem de pujar per als preus que ens pugen a nosaltres i fa que aquesta rentabilitat no sigui la que nosaltres hem de fer perquè els números surtin. Un altre problema.

El sector té problemes per trobar o retenir professionals. Pere diu que també han augmentat en l'últim any molt les baixes. Per això considera que serà important de cara a un futur apostar per coajionar els grups de treball.

Això també és una cosa que nosaltres entre tots hem d'anar millorant per veure de quina manera som capaços de tindre les relacions amb els nostres treballadors perquè ells també posin tot de la seva part per estar bé i afrontar una temporada. La calor extrema també

està canviant els hàbits dels consumidors. Costa molt omplir les terrasses fins ben entrada la nit. Els restaurants de municipis d'interior, com per exemple Reus, veuen com la calor deriva més gent a la costa i en comarques com el Priorat els restauradors han notat que la calor ha reduït el consum de vi. Bé, diuen que hi ha locals que estan tancant, però és veritat que també n'hi ha altres que estan obrint. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el nombre d'establiments dedicats a la restauració ha crescut lleugerament els últims anys a Tarragona i l'Ebre, superant la xifra dels 5.300 locals.

Gràcies, Ricard. Doncs ara que parlaves del priorat i del vi.

En aquesta comarca s'ha estrenat l'espai Vi i Paisatge. És la nova porta d'entrada a la descoberta enogastronòmica de la comarca del Priorat, amb oficina de turisme, amb espais interactius i amb una sala de realitat virtual. Falset Manel Sastre.

L'espai està ubicat en una part de l'antiga fàbrica tèxtil Falver i té l'objectiu de projectar i fer entendre què és el Priorat. Segons Sergi Méndez, president. Del Consell Comarcal, la voluntat és convertir l'espai en el pont de partida del visitant per continuar la descoberta sobre el territori visitant patrimoni cultural i natural a partir del coneixement directe dels productes i els espais d'interès.

Acollir el visitant i que pugui sortir després de la seva visita amb una idea molt clara de quins són els valors que ens caracteritzen a la comarca del Priorat quins són les característiques del nostre paisatge i de la nostra oferta turística perquè des d'aquí decideixi quins llocs, quins establiments, quins serveis vol visitar.

L'equipament s'estructura en tres àmbits. En primer lloc, una oficina de turisme intel·ligent i temàtica amb la presència de productes locals i un taulell d'atenció al visitant. Hi ha una altra sala de tast i una zona per abocar sensacions tàctils i jocs d'aromes. També hi ha, finalment, una sala immersiva de realitat virtual que fins a final d'any serà gratuïta per tots els veïns del Priorat.

El Cosmo Caixa de Barcelona obre demà una de les exposicions estrella de la temporada. És Taurons, els guardians de l'oceà. És una producció de l'Australian Museum que, entre altres curiositats, té 10 rèpliques a mida real de diferents espècies d'aquests animals, de taurons. I la Montse Poblet ja s'hi ha passejat. Montse, bon dia. Sí, de fet, ara mateix soc a dins i tinc al davant una d'aquestes rèpliques, una reproducció d'Helicoprion, un tauró que es va extingir fa 200 milions d'anys i del que coneixem l'existència perquè s'han trobat restes fòssils de les seves dents, una espècie de serra circular ideal per menjar animals amb closca. També hi ha rèpliques a mida real de taurons martell, de tauró blanc i de tauró tigre, amb una vitrina amb tot allò que és capaç de devorar, una matrícula de cotxe, un petit tambor, animals marins i també un braç humà. Però precisament l'exposició busca trencar amb el mite del perill que suposen els taurons per nosaltres. Mentre nosaltres matem uns 100.000 exemplars de taurons l'any, de morts per mossegades d'aquests animals, n'hi ha només 8 cada any a tot el món. De les 50 espècies que hi ha al Mediterrani, la meitat estan en perill. A la pregunta de quines són les principals amenaces que pesen sobre ells, la directora de l'Australian Museum, Kim McKay, en responia així. Els humans, la primera amenaça, la pesca. Els taurons es queden atrapats a les xarxes d'arrossegament i això passa a tot el món. Els plàstics i els químics que contaminen els oceans i, per suposat, l'escalfament global que està escalfant el mar. Unes amenaces que l'exposició ens proposa eliminar amb un joc interactiu on podem veure què passa amb la salut dels taurons si reduïm, per exemple, les emissions o prohibim el consum de les seves aletes. Estem parlant d'una espècie que ha sobreviscut a cinc extincions globals per la seva extraordinària capacitat d'adaptació i cara per l'acció humana perilla. Doncs això és el que podeu veure a Taurons, els guardians de l'oceà, al Cosmocaixa de Barcelona.

Estem en perill.

I els Cinemas Texas, en col·laboració amb Plataforma per la Llengua, posen en marxa Cinema als Pobles. És una iniciativa que vol portar un circuit estable de pel·lícules en català a municipis que no tenen sales ni tampoc programació habitual en la nostra llengua. Montse Mas, bon dia. Bon dia. I a què respon aquest projecte? Doncs a una dada preocupant, i és que el 90% dels municipis catalans no tenen cinema regular, i si en tenen, només un 3,5% de les sessions són en català. Això és el que es vol revertir amb aquesta iniciativa que dirigeix dels Texas Joan Teixidor.

Quan ens vam plantejar la reobertura dels Texas,

va ser perquè eren les dues úniques sales de Catalunya que projectem i fem cinema en versió original subtitulat al català. Llavors, hem d'aconseguir ser un referent en aquest sector. Un, per la llengua, i dos, també. Que està en un consum del 3,5%.

I aquesta iniciativa en què és concreta? Doncs ajudar els municipis en tot el que calgui perquè hi arribin pel·lícules en català, ja sigui en versió original, doblades o subtitulades.

Gestionem tots els drets d'exhibició, fem l'enviament de la còpia, coordinem si s'escau col·loquis, és a dir, tota la part posterior, que és una cosa que creiem molts cops que enriqueix molt, no?

Vull dir, que intentem portar un cinema de qualitat bo i que sigui, ostres, punyent i que pugui ajudar això, no?, a crear. Espera una l'esperit crític, intentar anar una mica més enllà,

vull dir, intentem fer aquests complements.

Amb gairebé 23.000 euros recaptats gràcies a més de 500 donants. El projecte ja s'ha posat en marxa a municipis com la Mella del Vallès, Tona, Viladrau i Puigcerdà, i aviat s'estendrà a altres pobles. Doncs parlant de cinema, la Seu d'Urgell s'ha quedat sense cinema, si més no de moment. Els cinemes Guiu han deixat de fer programació habitual perquè les seves propietàries es jubilen i ara busquen una manera de donar continuïtat a aquest espai. Ja ha parlat en Joaquim Albalate. Els Guius són un espai emblemàtic de la Seu d'Urgell i podríem dir, de fet, de tot el Pirineu. Van obrir fa 75 anys i s'han mantingut sempre dins de la mateixa família. Irene Guiu és una de les dues germanes propietàries.

La nostra família, els meus pares i els meus tios, van formar tota la sala de festes. Després, més tard, van fer la sala de cinema. Els va costar molt de fer, però tenien moltes històries, però entre tots van poder tirar endavant. Més enllà dels grans noms i artistes que hi han passat,

ha estat un punt de trobada de milers de veïns i veïnes. Ens ho explica també Montse Guiu. Aquí els pobles abans venien i s'ajuntaven.

Jo obria i també hi havia gent de tot aquí,

als voltants de la Seu. Que ha sigut un espai viu, molt viu, que penso que és molt important des de la perspectiva de població pirinenca que som i muntanyenca, on les relacions humanes ens costen una miqueta més.

Feia anys que ajornaven la seva jubilació, però ara han decidit que ja toca,

i per això des de l'estiu ja no fan programació estable. Jo estic allargant l'etapa. Jo ja en tinc 75 anys i clar.

Ens trobem en un punt de jubilació perquè ja ens toca. Esperant que hi hagi alguna intervenció municipal, empresarial, que volgués portar la gestió de tot aquest espai.

Una proposta és que l'Ajuntament compri l'espai, que també inclou 5 habitatges, però l'alcalde Joan Barrera diu que el cost seria massa alt.

Són 3 milions d'euros més tot el que val, tot el que és adequar-ho tot a les normatives actuals. Per tant, sí, té valor, però són molts milions i nosaltres hem de mirar per la salut econòmica de l'Ajuntament també.

Ara com ara, les propietàries continuen buscant un relleu, el que sigui, perquè els cinemes i la sala Guiu no hagin de tancar. És un espai emblemàtic i que es perdi no només perdent els espais, sinó que es perdi una part de l'emoció amb l'espai. Hem anat creixent tots dintre d'aquesta emoció i dintre d'aquests espais. Per tant, penso que seria una gran pèrdua. Sense els guiu, a l'Alp Pirineu i l'Aran només quedarien sales de cinema a Trem i a Viella. I acabarem amb teatre perquè Joan Lluís Bozzo impulsa Les veles s'inflaran. És un nou espectacle que torna a fer pujar a l'escenari l'univers i els personatges dels grans musicals de Dagoll Dagom. És la seva companya de teatre social en raon a Teatre Marta Vivas. L'històrica companyia de Dagollagom va anunciar el seu comiat després de 50 anys de trajectòria. Els seus personatges i espectacles segueixen ressonant d'alguna manera o altra. Aquest és el punt de partida d'un nou muntatge portat a terme per la companyia Enraona Teatre i amb el suport d'un dels tres caps de Dagollagom, Joan Lluís Botzo, capitanejant la iniciativa.

En aquest sentit, com que jo soc una baula d'entre Enraona Teatre i Dagollagom, Doncs aleshores hem preparat aquest espectacle, Les veles s'inflaran, que és un espectacle de grans moments de la història de Gol de Gom, bàsicament moments musicals i coreogràfics. I aleshores hi ha una escena teatral en la que he tornat a dirigir. Amb 30 intèrprets sobre l'escenari,

les veles s'inflaran, recupera alguns dels temes ja clàssics com Flor de nit, Gloops, La nit de Sant Joan, Mikado, Tudí o amor meu i esclar, Maricel. Joan Lluís Botzó va crear la companyia Enraona Teatre enfocada a projectes socials i terapèutics a causa de la malaltia que va patir.