Ada Colau: "No he vingut a rendir-me"

I ara mateix, segons fonts consultades a Esquerra Republicana, en aquest programa podem dir que la resposta a l'oferiment de Colau és que Esquerra representa un espai i una realitat molt diferent a la dels comuns i que els desitgem molta sort en el seu espai. Ada Colau, bon dia. Hola, molt bon dia. Què respon vostè a aquesta resposta?

Bé, aquesta resposta ve de diferents converses que s'han estat produint en els últims dies. Com sabeu, crec que a molts de nosaltres el que ens mou és que estem en un moment excepcional i que bàsicament en les properes eleccions ens hi juguem a aturar el feixisme. I per tant hem de fer un plantejament excepcional. És un moment de tenir mirada llarga, de tenir mirada generosa, de tenir mirada valenta, de sacsejar el taulell i de sortir dels espais de confort habituals. Crec que això és el que requereix un moment històric. I en aquest sentit és el que s'està intentant impulsar des de la proposta de Front Ampli per fer un espai on tothom s'hi pugui sentir reconegut, tothom tingui veu, però hi anem tothom junts per aturar el feixisme i perquè no es perdi ni un sol vot d'esquerres. I en aquest sentit amb Gabriel Rufián no hem portat uns quants dies parlant-ne d'això. Sabeu que Gabriel Rufián ha portat uns mesos on ha defensat amb molta força aquesta idea de la unitat antifeixista. I som molta gent, inclosa jo, públicament, que l'hem animat a encapsular aquesta proposta a nivell estatal perquè en seu nivell de popularitat el que va arribar era un actiu que penso que s'ha de posar al servei de la causa. Ell finalment, i aquesta proposta es podia fer, vull insistir en això, perquè vull ser molt respectuosa amb els espais polítics, es podia fer sense abandonar

Esquerra Republicana, es podia fer amb Esquerra Republicana. Però finalment ell va decidir que, igual que el seu partit, que no volia encarcelar aquesta proposta de candidatura única antifeixista, això ha decebut a molta gent a l'Estat, com sabeu, però no podem aturar-nos i no podem abaixar els braços, i per tant seguim endavant amb la proposta de FrontAmpi de candidatura única. I també en seguim parlant aquí a Catalunya. Aquí a Catalunya, per què ha de ser impossible plantejar també una candidatura única antifeixista? De fet, l'altre dia el Gabriel Rufián també ho plantejava amb un tuit. El que passa és que aquells que fem esforços en aquesta direcció ens trobem que encara hi ha negatives. Ahir mateix jo vaig demanar personalment, després d'haver parlat amb el Gabriel Rufián, d'aquesta proposta d'una possible candidatura antifeixista on ningú ha de perdre les sigles, en això també vull insistir, perquè Esquerra Republicana ha insistit tant que ells el que no volen és diluir-se, que no volen perdre les sigles, i això ho entenc perfectament i ho respecto absolutament. Però és que tenim moltes experiències de coalicions on no es perden les sigles. On fins i tot els diputats i diputades poden anar en una mateixa llista, però després fins i tot es poden escriure a grups diferents entre el Congrés i, per tant, mantenir la seva obediència al seu partit i la seva autonomia, però fer una llista conjunta per generar il·lusió

i per demostrar unitat antifascista i perquè no es perdi ni un sol vot d'esquerres. D'això n'hem parlat els últims dies amb el Gabriel Rufián i jo mateix estic disposada a empènyer aquesta idea. El que passa és que ahir jo li vaig demanar a la direcció del meu partit, de Comuns, que contactés amb la direcció d'Esquerra i la resposta va ser la mateixa que m'esteu donant vosaltres ara en públic. La resposta va ser que no volem ni seure a parlar. I llavors, davant d'això, jo sí que puc animar molt a Gabriel Rufián a que faci la batalla dins del seu partit, perquè jo crec que ell té l'ascendència, ara té la força del suport popular per plantejar aquesta candidatura antifascista. Però clar, això ja ho ha de fer el Gabriel Rufián amb Esquerra Republicana, perquè Esquerra Republicana fins ara el que fa és tancar les portes de manera rotunda, com vosaltres mateixos heu dit. Però vostè, per exemple, no ha trucat a Oriol Junqueras a parlar d'això? Sí, hi ha hagut un contacte directe entre les direccions dels dos partits, sí, però la resposta, i tampoc no sorprèn perquè ho havien dit en públic, eh? El que passa és que nosaltres ho hem volgut intentar fins al darrer moment i ahir mateix va haver-hi una trucada a la direcció per si es podia parlar, si es podia parlar, si hi havia alguna possibilitat

de parlar, i la resposta va ser que no.

Per tant, no té esperança, diguéssim, que demà això es pugui canviar?

Jo no he vingut a rendir-me. L'esperança no la podem perdre perquè és molt el que hi ha en joc. És molt el que hi ha en joc i, per tant, hem de treballar per aquesta candidatura única antifeixista i, evidentment, ho hem de fer a l'Estat, no? I després a Catalunya hauríem d'intentar-ho. Jo, en aquest sentit, insisteixo, animo a Gabriel Rufián a seguir-ho intentant amb el seu partit. Crec que Gabriel Rufián té prou ascendència. Ha aconseguit una popularitat molt notòria, precisament defensant, aixecant aquesta bandera de la unitat antifeixista, i crec que ell pot encara donar aquesta batalla, i si la fa, tindrà el meu suport, tindrà el meu suport. Això ho vull deixar molt clar. I més enllà de Catalunya, evidentment, hem de seguir treballant per aquesta candidatura única a tot l'Estat, i es pot fer, queden dos dies, s'han fet moltes negociacions els darrers anys en poques hores, I la gent ens ho està exigint, bàsicament, perquè, insisteixo, el que està en joc és que guanyi el feixisme. I no ens ho perdonarem mai si no hem fet el màxim esforç per aconseguir-ho. I és perfectament possible que aconseguim aquesta candidatura única que la gent al carrer ens està reclamant.

Però si està en joc que aturar el feixisme, no entenc on està el problema amb les sigles i els noms. Bueno, jo crec que ha sigut molt clara en aquests dies. Vostè sí, però no sé si li decepciona també el fet que es troba que al final això sembla més una batalla per veure qui és el gall del galliner que no tant la discussió de com conservem el galliner.

Mira, jo vull ser molt respectuosa de totes les sigles. Entenc que tothom ha de tenir un espai i un reconeixement. Una llista unitària hi ha joc per a tothom, es necessiten diversos lideratges, hi ha diferents maneres de reconèixer tant les sigles com les persones. Per tant, això no pot ser un problema. Si realment som conscients del moment històric que vivim i de la necessitat de posar l'objectiu principal per davant de qualsevol altre interès, ja sigui personal o partidista, era evident que la unitat antifeixista és perfectament possible. De fet, les dretes estan sent molt hàbils en unir-se i en coordinar-se per anar guanyant poder, no només a casa nostra, sinó arreu del món, i estem veient del que són capaces. Vull dir que estem parlant que hi ha vides literalment en joc. Que si governa Vox en PP serà molta gent la que estarà en perill, seran les pensions que estaran en perill, serà l'educació pública la que estarà en perill, la solidaritat pública, evidentment seria un retrocés amb l'habitatge en lloc d'avançar com ens estan reclamant els carrers, seria una baixa del salari mínim, però serien també unes polítiques repressives contra les dones feministes, contra les persones migrants, contra el col·lectiu LGTBI, vull dir que ens hi juguem la vida, literalment. I, aleshores, amb un. I posar-nos d'acord perquè hi hagi una candidatura única antifeixista, a mi em sembla, de veritat, impossible d'explicar-li a la ciutadania. I jo l'únic que puc comprometre és fer el màxim esforç i posar el millor de mi mateixa i de totes les forces que estan impulsant el front ampli perquè aquest acord sigui possible. I fins al darrer minut ho intentarem.

Però aleshores, a la inversa, per exemple, és a dir, vostès contemplen poder renunciar a presentar-se a Catalunya en favor d'això que diu vostè, de concentrar un vot en aquest cas Esquerra Republicana?

A veure, jo crec que el que no hem de fer és premiar aquells que no volen acords. Perquè algú no vol acord, aleshores els altres ens hem de retirar. Home, això em sembla que han de respondre a la realitat social i política del país. Hem d'acordar que a les darreres eleccions, a Catalunya, la proposta d'Esquerra va aconseguir 7 diputats, la proposta de Comuns, que en aquell moment anava en sumar, va aconseguir 7 diputats i més vots que Esquerra. Ara és veritat que l'Auriel Confiant, com deia, ha tingut un lideratge molt important, però l'ha tingut precisament perquè ha defensat la unitat de les esquerres. Aleshores, jo crec que no es pot demanar que es defensi la unitat antifeixista demanant-li als altres que desapareguin, sinó dient com ens ajuntem tots i tothom tindrà el seu paper, tots podem trobar el nostre encaix. Ja dic, si a Catalunya es volgués fer una llista unitària antifeixista, tècnicament seria perfectament possible. Sense que Esquerra perdés les seves sigles, sense que deixés de tenir grup propi. Tècnicament és perfectament possible. La qüestió és que hi hagi voluntat política. Però la voluntat política no passa per dir-li als altres desapareixeu, sinó com ens coordinem perquè tothom pugui tenir el seu espai.

Ahir vostè també va dir que es podria apartar fins i tot o pot canviar el nom de la candidatura si creu que això és un problema això entenc que era un missatge també

el que crec que hauria de dir tothom que el problema no pot ser ni el nom d'una candidatura. Ni tampoc qui en caps cala. És a dir, qui en caps cala ha de ser la persona que reuneixi més consens. Jo estic molt honrada i assumeixo la responsabilitat amb tot el coratge i amb tot l'entusiasme perquè les forces polítiques que estan impulsant actualment el front ampli. Em van traslladar la proposta que pensaven que jo era la persona que reunia el millor perfil i el major consens. Per tant, assumeixo la responsabilitat amb tota la convicció. Però al mateix temps, en coherència amb el que estic defensant, que el que més importa és l'objectiu, evidentment que dic que si les forces que impulsen el front ampli i les que s'assumiran en les properes hores, perquè estic segura que arribaran noves forces a impulsar-se, a assumir-se aquesta candidatura única antifeixista, Si el conjunt de les forces trobéssim un altre perfil que reunís més consens, evidentment que li donaria suport, perquè el que importa aquí és l'objectiu principal. I em sembla lamentable que estiguem vivint en unes formes de fer política, diria, una mica. No sé si dir antigues, si dir patriarcals, però em sembla que mostrar-te col·laboradora i intentar posar l'objectiu per davant de qualsevol altre interès és com una demostració de feblesa per alguns o d'ingenuïtat. A mi em sembla el contrari. A mi em sembla que el màxim coratge és demostrar que efectivament l'important és l'objectiu. I l'important és que hi hagi una candidatura d'unitat antifeixista perquè el moment és gravíssim. I ens hi juguem moltíssim. I la gent al carrer ho té molt clar. I la gent al carrer s'està organitzant. S'està organitzant la gent que no arriba al final de mes, que té un munt de dificultats per fer la compra, que té dificultats en tots els àmbits, en l'educació pública, en la sanitat pública. I malgrat tot, estan dedicant hores i hores a organitzar-se, omplint les places per defensar el dret a l'habitatge, a organitzar-se per organitzar una vaga general. O sigui, a tota aquesta gent que està sortint al carrer, que s'està organitzant l'esquerra política, la veritat, li fallarem? No serem capaços nosaltres. Organitzar-nos per poder traslladar les demandes del carrer a la institució amb la màxima unitat i la màxima contundència, a mi és que em sembla impensable fallar d'aquesta manera i per tant fins al darrer minut del divendres defensaré que la coalició d'una candidatura única amb màxim respecte per totes les forces i que amb el seu reconeixement del pes específic que tinguin cada una puguin tenir el seu espai, el seu lloc, la seva veu però tots units per aturar el feixisme i perquè no es perdi ni un sol vot d'esquerres. És que em sembla que és sentit comú.

Si vostè no aconsegueix que Podem vagi a la llista única, en aquest cas, vostè renunciarà a ser candidata?

No estic en aquesta hipòtesi. Estic en la hipòtesi que Podem, finalment, s'asseurà. I aquí també sí que vull fer una crida. A Gabriel Rufián, perquè jo sé que a Gabriel Rufián s'ho creu, el de la unitat de l'esquerra. I sé que li sap greu el fet que el no encapçalar la llista unitària a nivell estatal que se li va proposar, doncs això ha decebut a molta gent. Jo aquí sí que li demanaria, ell té ascendència. El que no s'entén gaire és que s'entén perfectament que el seu partit és d'Esquerra Republicana i que decideixi presentar-se només a Catalunya, encara que decideixi molta gent, però s'entén i és respectable, Però el que no s'entén és que si fa alguna acció de suport fora de Catalunya sigui per reforçar opcions que no volen la unitat, sinó que ara mateix suposen dividir i no unir. Aleshores, jo aquí sí que faria una crida a que aquells que tenen ascendència per impulsar que hi hagi una candidatura única, que la facin servir en aquest sentit i no en el contrari.

Veurem què és el que passa. Queden encara unes hores per veure què és el que passa, però a hores d'ara és veritat que la sensació és que aquí no s'arribarà a un acord. En tot cas, com diu vostè, encara queden hores i per tant encara hi ha

esperança per part de l'esquerra. Hi ha esperança i sobretot hi ha responsabilitat i hi ha un mandat de la ciutadania. La ciutadania al carrer ho té claríssim. Que si les forces polítiques d'esquerres no anem juntes estarem obeint a altres interessos que no són els de la ciutadania. Per tant, jo insisteixo en aquest mandat, en aquest objectiu principal, en què el moment històric ho requereix i que tots hem de fer el màxim esforç perquè aquesta candidatura bonica antifeixista sigui possible. Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona,

candidata al Front Ampli a les eleccions. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies, bon dia.