Advocada dels menors detinguts: "La majoria no eren gaire conscients del que estava passant"

Hola, bon dia, com esteu?

Doncs mira, més tranquils. Evidentment, ha passat una mica tot i ara estan amb les seves famílies, la majoria, i una mica païnt tot el que ha passat i agafant responsabilitat del que han fet, no? I del que potser no han fet. Però evidentment això ha tingut una repercussió a nivell familiar i social que els ha fet reflectir i reflexionar sobre tot això. Perquè,

¿a quantes persones relacionades amb aquestes protestes de bloc us representa vostè?

Aproximadament uns 35. No te els he contat, però aproximadament sobre uns 35, sí, perquè no estava previst i llavors, bueno, ens van cridar des del torn d'ofici i ens van designar totes aquestes famílies. I què tenen en comú? És a dir, totes són menors? Els que porto jo són menors. Jo estic a la jurisdicció de menors, o com a especialitzada, i llavors són nanos que en la seva majoria no eren molt conscients del que estava passant. De fet, no podria dir-te que hi ha un perfil delictiu en si, sinó persones que, bueno, ha arribat una crida, ho explico perquè s'ha sabut, eh, per altres mitjans, una crida per TikTok i havien anat una mica a veure què passava i què era això. La majoria són d'aquest perfil. I a quins possibles delictes s'enfronten ara mateix? Des que

alguns ja són a casa, d'altres no, quin és el procediment més específic que se segueix quan els detinguts són menors?

Una de les especialitats és que el que fa la instrucció no és el jutge, sinó el ministre fiscal. I llavors, quan aquests nanos són detinguts, els advocats tenen tres hores per acudir a comissaria. I de les famílies, els nanos sempre estan amb les famílies perquè es poden entrevistar amb els pares i amb l'advocat. I a partir d'aquí, el fiscal el que fa és explicar els seus drets. Entre els quals n'hi ha per suposat no declarar contra si mateix, i llavors poden o no contestar les preguntes que els faig fiscal. El fiscal després, en funció del que veu, passa a l'equip tècnic, és a dir, passa aquesta família per l'equip tècnic i se fa un estudi sociocultural, econòmic, educatiu, per veure si està en una situació de vulnerabilitat, perquè no hem d'oblidar que la punció de la justícia de menors no és la punició, sinó més bé la reeducació o reinserció, I llavors, entre l'equip tècnic, que són psicòlegs, pedagogues i treballadors socials, entre l'informe de l'equip tècnic, el fiscal demana una mesura, que pot ser des d'una mesura d'internament fins a una llibertat vigilada o algun treball en benefici de la comunitat. Durant la instrucció del procediment, perquè. Hem d'entendre que en aquest cas s'han adoptat mesures cautelars perquè el judici inda si és que ve més endavant. Però mentrestant, per adoptar o contenir una possible actitud delictiva, es demanen des de Fiscalia mesures cautelars, que finalment les adopta el jutge escoltant aquest equip tècnic. Que pot dir que les creen oportunes o no en funció d'aquesta situació familiar i escolten el fiscal i l'oposat a la defensa. Llavors, es fan les mesures cautelars i el procediment continua en investigació fins que hi hagi un judici o potser no, potser hi ha una conciliació, mediació, reparació. Perquè la idea no és judicialitzar el procés, sinó que el menor prengui consciència i poder donar un recolzament a aquestes famílies perquè, si el seu fill està en una situació de vulnerabilitat, tinguin recursos suficients per reeducar i contenir possibles actituds més delictives més endavant, que seria molt més problemàtic. Perquè, per exemple,

ahir coneixem que va ingressar a la presó provisional un suposat ideòleg de les protestes de blocos. Això li sembla proporcionat, veient el que vostè veu?

Home, si és un major d'edat, jo crec que sí, perquè la seva consciència delictiva és molt més clara. És una persona que ha organitzat tot això per fer mal. Evidentment, jo crec que una presó provisional és adequada, perquè suposo que hi ha elements més que fonamentals d'indicis regionals de comissió d'un delicte. Llavors, crec que sí.

I en els menors, quina responsabilitat creu que tenen els pares?

Els pares, des del punt de vista jurídic, tenen una responsabilitat solidària. És a dir, els pares hauran de pagar, si el seu fill no té béns, que és el més probable, tot el que han fet els seus fills. Des del punt de vista jurídic, des del punt de vista moral, jo crec que hi ha una problemàtica social. Els nens en aquesta edat estan en un moment de transició, necessiten un acompanyament, l'acompanyament precisa de temps, i el temps necessita una conciliació familiar. El que està succeint és que molts pares, per l'exigència laboral que tenim en aquesta societat, no poden estar tot el que voldrien pels seus fills, No hem d'oblidar que no hi ha famílies extenses. No hi ha altres germans. No hi ha els avis. Responsabilitat perquè no han pogut acompanyar adequadament els seus fills. No els estic culpabilitzant, és una mica on es porta la societat tan exigent que tenim, però sí, evidentment no podem estar tot el que voldríem pels nostres fills i després això és una traducció en aquestes accions.

Parlant amb ells, amb els menors, has trobat que hi ha molt malestar? És a dir, que més enllà dels fets delictius hi ha un rerefons d'un malestar social que no estem escoltant prou?

No, no. En el cas dels menors, no. En els casos que jo he tingut, no hi ha una ideologia darrere. Com et deia, en la major part dels casos anaven una mica a veure què era això. A mi ningú en general no s'ha parlat que hi hagués una ideologia, una reivindicació clara. Potser algú sí, deia, és que volem anar al viatge de fi de curs, però eren reivindicacions molt suaus i que no tenien un tarannà revolucionari, per dir-ho d'alguna manera.

Anit Zarate és advocada i la setmana passada va assumir la defensa d'aquests 35 casos detinguts pels aldarulls a Barcelona de fa dos dissabtes. Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, bon dia.