Aeroports i emissions, fre al greenwashing i el repte sostenible de Roca

Cataluña Ràdio. Cataluña Audio. Som podcast. Green Meteo Mauri. Amb Francesc Mauri.

1 d'octubre, data important, sens dubte, en la memòria d'aquest país. 2026, programa 654. Obrim, obrim el Grimm Mobilitat amb les emissions de l'aviació fora de control. Recordeu que el carrosser dels avions no paga impostos, ni els ha pagat mai, ni IVA. Ni cap més impost. Paguem impostos amb els metges, amb l'educació, amb coses d'higiene bàsica, amb els medicaments, i el carroser és una de les poques coses al món que està exempt d'impostos. És molt fort, és molt bèstia. Green Empresa i Comerça Plus, adeu al greenwashing, Europa. Green Allard Plus, ciutat i consum responsable. El Gallego ens acostarà a projectes d'AMB. I a l'entrevista Green, atenció a la conversa de 30 minuts amb el cap de Sostenibilitat de Roca. Roca, tothom coneix anar cant roca, tothom coneix les Seixetes, etcètera, etcètera, empresa 100% catalana. Bestial aquesta entrevista per les sensacions que hem tingut ja amb el Carles Velázquez. En definitiva, a punt. Quin temps ha fet? I els darrers vuit dies capitalitzats sobretot pels aiguats en aquests vuit dies. D'una banda aiguats que van afectar de manera contundent el Penedès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental, Barcelonès i el Baix Empordà. El registre més important, 130 litres per metre quadrat a Cerdanyola del Vallès, amb diferència 116 a l'Estartit.

126 a Sant Quintí de Mediona o a Torrelles de Foix, a Torre l'Evit, perdó, a Torre l'Evit. Són els registres més importants, però hi podríem afegir intensitats bestials com la de l'Observatori Fabra de Barcelona, superant els 50 litres en 30 minuts de quilonada d'aigua que van veir diverses zones elevades de Barcelona. Bé, aiguats que, a més a més, han tornat aquesta tarda amb moltes ganes. Portàvem fa una estona més de 80 litres a l'Illa de Buda, gairebé 70 a l'Abisbal del Penedès, però s'incrementen i, en definitiva, esperem una nit molt, molt preocupant a l'extrem sud de Catalunya, comarques de Castelló i el Matarranya.

Green Mobilitat, amb el patrocini de Port de Barcelona.

Va, què ens portes? Un tema que segurament. No, ja veuràs, m'encendré. Sí, no te'n senguis.

Les emissions de l'aviació absolutament fora de control. Mira, les emissions de l'aviació creixen més ràpidament a Espanya. Que qualsevol altre país europeu i els plans d'ampliació dels principals aeroports espanyols agreujaran aquesta tendència. Això és un informe que ha fet, amb dades, que prefereixo estalviar els veïns, Transport and Environment, que és una de les organitzacions que vetlla per la mobilitat sostenible i per la reducció d'emissions en el transport, inclòs l'aeri. Espanya es disposa a ampliar simultàniament, cuidado, 12 dels seus aeroports amb més trànsit, entre ells Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat, Palma i Màlaga, d'una tacada. Aquests 4 aeroports representen el 66% de les emissions corresponents als vols de sortida, segons aquesta analítica, segons aquesta Transport Environment. Els 4 ampliats d'atacada. Calcula, han fet els càlculs, Transport Environment, és molt simple, és veure el nombre de vols i les emissions associades a cada vol, i sumar. Bé, això generarà 35 milions de tones adicionals de CO2, una quantitat equivalent aproximadament a les emissions de tota l'economia portuguesa. Aquest augment es produiria fins i tot tenint en compte la utilització dels combustibles sostenibles de variació, això és el que hem vingut a dir SAF, i malgrat les millores previstes en l'eficiència dels vols. L'organització, Transparen Environment, el que reclamen els governs és que. No és que frenin les ampliacions, sinó que li posin una mica de sentit comú. Que els aeroports no puguin accedir als pressupostos de carboni que tenen altres àmbits del transport. Que s'acompleixin els acords previstos a l'acord de París, que va costar moltíssim l'acord de París, jo recordo aquell diumenge al matí, que va ser quan es va signar, recordo, el Laurent Fabiou ha anunciat que teníem acord, i una de les pedres a la sabata va ser incorporar els acords de les emissions de l'aviació. Bé, el que diu és que s'acompleixin l'acord de París tant que se'ns omple la boca als europeus que l'acord de París és la nostra mena de llibre, de full de ruta per intentar avançar cap a una Europa més sostenible, que s'acompleixin, que eliminin les exencions fiscals a l'aviació. Que estableixin límits d'emissions per a cada aeroport, que gravar adequadament el carrosser i una cosa de sentit comú que fa anys que estem defensant des d'aquest programa, que els billets d'avió portin IVA.

Els bitllets d'avió internacionals vols que surten d'Espanya cap a la resta d'Europa o del món o venen no paguen IVA només un 10% reduït en vols interiors a Espanya ho hem dit moltes vegades com pot ser que paguis IVA. Per un metge privat en aquest cas? Com pot ser que paguis IVA per un paracetamol? Com pot ser que paguis IVA per unes compreses? Com pot ser que paguis IVA per menjar? I com pot ser que no hi hagi IVA per volar amb avió? I com pot ser, atenció, el carrosser dels avions comercials no paga impostos a cap lloc del món? I ho paga la medicina, ho paga l'educació, ho paga tot això. Està completament exent a tot el món. I això ve d'un conveni, el de Chicago del 1944, després de la Segona Guerra Mundial.

Els gestos que fan les companyies, que nosaltres sempre intentem posar en valor el que fan les empreses a favor del medi ambiental, en aquest programa no som. Anti-empresa ni anti-economia. No, no, no.

A veure, tu i jo agafem avions. Molta gent agafa avions. No dic tothom, molta gent. Són necessaris, tot el que vulguis, etcètera, etcètera. Però, home, juguem les mateixes normes, cartes, i quan t'estan cobrant amb productes de primera necessitat un IVA, I el combustible o el carrosser dels avions, que evidentment contamina moltíssim, no paga impostos. És molt fort, José Luis Gallego.

Amb aquesta ampliació dels aeroports espanyols, això ens posarà al capdavant? De les emissions, és a dir, tot el que estem avançant en altres àmbits, que ha avançat moltíssim l'Estat, com implantació de les renovables, ens sembla que el despagament del vehicle elèctric, l'autoconsum, tot això que estem avançant, aquí, ho has vist, no? Les mateixes emissions que a Portugal, als quatre aeroports espanyols. És que la dada és terrible. Molt bèstia. Vinga, va.

Empresa Green, què

ens portes?

Fixa't, ja ha entrat en vigor la nova directiva europea de l'empoderament dels consumidors, que es diu l'EMCO, que és una directiva que ens toca molt de prop a tots i sobretot a les empreses. Amb aquesta directiva el que vol la Unió Europea és garantir l'autenticitat dels missatges mediambientals de les empreses. I combatre allò que en diem el greenwashing, l'ecopostureig, digue-li com vulguis. És així que a partir d'ara, des de fa poc, perquè va entrar en vigor fa un parell de setmanes, a partir d'ara començarem a veure avisos als punts de venda informant sobre els drets a reclamar. I animant els consumidors a denunciar les marques que recorren a missatges com sostenible, respectuosa amb el medi ambient, neutra en carboni, sense aportar la documentació necessària. És a dir, que tot això, que fins ara hi havia prohibicions, ja saps que fa uns anys va entrar en vigor la normativa que prohibia l'eco, el bio i el verm, ara tots aquests missatges, tots aquests conceptes, aquests claims que diuen ells, també estaran prohibits. Aquesta documentació, si és que ho diu, és a dir, si posa en un envàs de llet, un bric de llet, i posa respectuós amb el medi ambient, bé, aquesta frase haurà d'anar associada a una informació que ha d'aparèixer a l'etiquetatge, és a dir, que ja sabem tota la informació que surt en un bric, haurem de fer forat per donar quines normatives està complint, o remetent el consumidor a la seva web.

És a dir, que tu en un moment donat puguis agafar un codi, un QR, pum, entrar i que allà tinguis la informació. I tu diràs, bueno, per això que ho farà? Mira, he estat aquests dies a Estocolm per altres coses. Per altres coses. Sí, no, altres coses relacionades amb el medi ambient i amb la sostenibilitat. Estocolm és una ciutat que s'està convertint en capdavantera en tot el que té a veure amb sostenibilitat. Jo recomanaria a tots els amants que estan implicats en el tema del medi ambient, la reducció de matèria de carboni, que si tenen l'oportunitat visitin aquesta ciutat. I una de les coses que més em va sobtar és que jo soc molt d'entrar allà on hi va la gent, és a dir, que entro als mercats i també entro als supermercats. I aquests dies a la tarda estàvem mirant una noia jove que estava a l'àrea de fruita, està comprant fruita, evidentment amb el seu cistell, i estava mirant l'etiqueta de cada capsa de fruita, portava a sobre una etiqueta immensa que no només deia quilòmetre zero, sinó que donava la granja d'on havia sortit, el codi de barra d'aquesta granja, el número de comanda d'aquell supermercat en aquella granja, que tu entraves i podries entrar a la factura d'aquell, o sigui, una informació, una transparència. Que això és el que fa que els consumidors s'ho creguin,

aquests conceptes d'amable amb el medi ambient o neutre en carboni. Entretant, entre aquestes mesures no arriben al nostre país, aquest tipus de missatges s'han acabat. I s'han acabat perquè les botes són importants. I com ho podem fer? Doncs en el cas de Catalunya tenim una entitat que no fem servir i que és magnífica i que funciona amb una eficiència claríssima, que és l'Agència Catalana de Consum. I senyores. Nosaltres podem anar a l'Agència Catalana de Consum, entrar a una instància, interposar una denúncia mitjançant la web, no cal desplaçar-se, dient, miri, he anat a aquest punt de venda i m'he trobat aquesta marca que em deia això i crec que això és sospitós de Greek Washington. Ja està. No cal fer res més. Ells faran per demanar la certificació oficial d'aquest missatge, demanar si aquell logotip que posa a l'embàs serà entret al barret o és un segell oficial. I, en tot cas, demanar explicacions i remetre aquesta informació al consumidor.

Pregunta, ara vaig a ser dolent, eh? La llista podria ser llarguíssima, perquè saps que l'abús d'eco, de respectuós, etc., és escandalós. Sí, molt. Per tot arreu. Fa molt mal, no? Molt. A partir d'aquí vaig a aquell tema que saps que jo tinc molt al cap, que fa 10, 12, 15 anys els vehicles híbrids realment eren eco, però en aquests moments un vehicle híbrid d'eco no té res, és a dir, perquè és un motor de combustió, en definitiva, que gasta una mica menys. Aleshores, a partir d'aquí, aquesta etiqueta eco, ara mateix, no dic amb els vells, dic amb els nous, ja seria greenwashing, entenc, amb aquesta, diguem, normativa europea. Has fet bé de remarcar els nous. Clar, clar, clar. Els que conduïm un vehicle híbrid.

Déu me'n guard, és a dir. En el seu moment vam ser. Pioners. Vam caure en el parany. No, parany tampoc. En aquest parany.

No, perquè, José Luis, no, mira, jo que sóc, ja ho saps, l'home de l'elèctric, jo l'any 91, parlant com tu parles, vaig caure en el parany del diésel i em vaig comprar un diésel l'any 91 perquè en aquell moment era la tecnologia que menys gastava i, per tant, menys emetia i m'estalviava més que l'erons de quan era bastant més jove. Enténs el que et vull dir? Aleshores, sí, jo també vaig caure en el parany, perquè jo soc de Xemón. Per tant, compte amb les coses retroactives, però pensem les que estem fent ara. No podem arrossegar segons què. Ja està, ha dit això José Luis.

Està molt bé, perquè amb aquesta nova directiva, amb l'EMCO, que ha trigat molt a sortir del Parlament Europeu, perquè com bé saps, al Parlament Europeu els grups negacionistes cada vegada són més forts i tenen més presència. Però en tot cas, ha tirat endavant, ha sigut un guany. Jo crec que jo la situaria en una de les grans, just amb la de la restauració de la natura, una de les grans normatives que s'han aprovat en els darrers anys a la Unió Europea, però això només funcionarà si els consumidors, és a dir, si els suïents, si tots, ens hi posem. I davant d'una actuació negligent d'una marca, sigui quina sigui aquesta marca.

No, sigui quina sigui, clar, des de la número 1 mundial fins a la botiga de barri amb un anunci que ven pepinillos. De l'or de la iaia Maria, vull dir. Exacte.

Llavors, això és el que cal demanar, la col·laboració dels ciutadans, perquè sense la col·laboració de tots, i si no fem pinya com a societat davant d'aquest tipus de casos, doncs ells continuaran campant, saps? Sí. Va, seguim.

Veus, com sempre, José Luis, ens entenem, perquè en el missatge sensat, o sigui, no pots culpabilitzar ningú de fa no sé quants anys. Ara, el que fem a partir d'ara, tenim el guió molt més clar. I tant. Doncs això. Vinga. Seguim. Llar A+, ciutat i consum responsable. Va, anem cap a Consum Responsable, Ciutat de Plus i tot això. Molt bé. Mira, avui anem cap a 100 projectes d'aprenentatge i servei amb les escoles. Ens acompanya l'Aida Girona. És una breu, breu, breu entrevista. Ella és tècnica de projectes educatius i de participació de parcs i platges de l'àrea metropolitana de Barcelona, AMB. Aida, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Aquesta secció diu Green Yard, que pot ser la ciutat, però és que a més a més diu ciutat i consum responsable, per tant, de ple a la ciutat, amb aquest gaudi dels parcs, de les platges, etc. Escolta'm, el curs passat ja introduíem una miqueta el tema, perquè el curs passat. Es van desenvolupar fins a 100 projectes d'aprenentatge i servei en 42 parcs i platges metropolitanes. Ens pots fer la tria de tres o alguns d'aquests projectes més destacats?

Mira, amb dos projectes que agraden molt i que a més a centres educatius i també entitats s'hi sumen a participar, és aquest que fem del seguiment de les caixes niu i les menjadores per ocells, que poden participar des de la construcció de les caixes niu, les col·loquen, tot això a l'hivern, no?, les col·loquen perquè s'intrapaguen per la primavera, els que ja hi són en els parcs les netegen dels nius anteriors i després durant la primavera fan una visita i observen si s'han ocupat o no i tot això ho registrem a les dades. També fem, durant aquestes sessions que van als parcs, el que fem és l'observació dels ocells i també registren els 100 ocells que es poden observar en aquest parc. I participem d'aquesta manera en aquests projectes de ciència ciutadana, no? Després altres també els fem a les platges, tot el tema de la recuperació del sistema d'un art. També els joves participen recuperant la duna, retirant espècies invasores, plantant-ne de noves. Aquests serien un parell que són dels que agraden molt i tenen molt bon seguiment. I també relacionats amb les papallones, no? Aquest també agrada molt. Són tots els més petits que venen a conèixer les papallones dels parcs i també la llit d'incensos i aprenen un munt de coses sobre. Sobre aquestes animals.

Entenc que, a més de ser divertides aquestes activitats, el que intenteu és compartir coneixement amb ells, fer-los formació en educació ambiental, no? Sí, tot el que ens aporta

aquesta metodologia d'aprenentatge i servei és això, que poden aprendre un munt de coses en els parcs i les platges que tenen més a prop dels seus centres i posem aquest component d'educació, de respecte, de conèixer l'entorn més proper per valorar-lo i posar-lo en valor i cuidar-lo entre tots. Aquest component seria més implicar-se i participar

en la millora. Clar, Aida, perquè possiblement hi ha gent que ens estigui escoltant i dir, escolta'm, quines tonteries, etcètera, etcètera, perquè tu, Aida, probablement, i molt, el José Luis Gallego, sense cap mena de dubte, pel que el conec, jo mateix o gent que està familiaritzada, evidentment, una miqueta amb el paisatge, amb els ocells, amb el gaudi a les zones verdes, etc. Però hi ha una realitat que és la d'uns nens i nenes que el més verd que han vist pot ser l'anciam, si és que l'han vist. Sí, sí. Exacte. No, per tant, la feina que feu jo crec que és fonamental.

Jo crec que, bé, nosaltres ens sentim molt a gust fent això, perquè és que apropem aquesta natura que tenen tan a prop, que potser hi van a jugar quan surten a la tarda de l'escola, van al parc i no s'acaben de fixar en que realment hi ha molts ocells diversos, poden observar molta diversitat d'ocells, poden observar molta diversitat de papallones i molt a tocar de casa. I d'una manera molt pràctica sortim, caminen molt poc i allà ja es troben aquest entorn més. El més natural que tenen proper.

En aquest sentit, els parcs i les platges de l'àrea metropolitana es converteixen en una aula a l'aire lliure, no? És a dir, on poden rebre aquest factor de seducció que segurament en altres àmbits educatius no el tindrien, no?

Exacte, i a més els acompanyem amb ornitòlegs, amb experts en papallones, que tenen molta gràcia, en saben molt d'explicar, i clar, els nens gaudeixen un munt. És una cosa que portem, que està molt ben valorada, sí, pels mestres.

El missatge és clar, espavileu que això s'acaba i malgrat que estigueu una miqueta confosos pel començament de curs i aneu posant oli en els mecanismes, etcètera, etcètera, espavileu.

Aquest seria el missatge, oi? Sí, hi ha sol·licituds. Si hi ha espai, anem acollint els que vagin apareixent després i que es decideixin més tard. Sempre que hi hagi encara sol·licituds pendents de signes, no hi hauria problema. Molt bé, Aida.

Un plaer. Un plaer, sí. La enhorabona. Gràcies. Adéu.

Adéu.

Vinga, l'entrevista avui, Carles Velázquez, cap de Sostenibilitat de Roca, bona tarda. Bona tarda, com esteu? I el José Luis Gallego, des de la distància avui de la línia digital, però hi és, no en cos present, però sí en ànima i sobretot amb veu qualificada. José Luis, què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Roca anar a Can Roca Carles és universal això és universal no hi ha ningú que no passi per Can Roca o en alguns casos hi ha altres marques no ens enganyem però pel consumidor català és motiu d'orgull anar a Can Roca una empresa centenària. Empresa de Gabà i empresa que s'ha internacionalitzat, si no vaig errat, i que té un historial. Ens pots situar en no més de dos minuts d'on veniu i, sobretot, on sou ara mateix?

Mira, doncs, nosaltres venim d'una família, encara som una empresa familiar, una empresa que va començar fent radiadors, va començar fent radiadors, es deia Companhia Roca Radiadors, i clar, fer, diguéssim que colar un radiador, que és colar ferro forjat en aquell moment, doncs ràpidament et porta potser a colar el que és barbotina, que és l'argila, i passem d'un radiador a colar productes ceràmics, bàters, lavabos, i d'aquí entrem en el quarto de bany. Fem un pas cap a l'aire condicionat, en una època. Fem un pas també cap a tot el tema del paviment i del revestiment.

Ves amb una empresa que està a prop de Vilafranca, si no recordo malament.

Ceràmiques del Foix, que la teníem allà, arriba un moment, sobre els 2000, a Francesc, que. Desinvertim calefacció, aire condicionat i. Que em penso que s'ho queda un grup britànic, si no recordo malament. Efectivament, calefacció un grup britànic, el paviment i revestiment un grup magícar, i així anem desinvertint per concentrar-nos en el quarto de bany. Tenim presència en 170 mercats, tenim 78 plantes. Hi ha 196 països al món. Efectivament. Només queden 26. Corea del Nord potser no hi som. No hi som. I tenim alguns països que els tenim vetats per guerres o per temes d'aquests que no hi podem anar i no deixem que la nostra gent hi vagi. Està clar. Llavors, amb presència mundial, 78 plantes, ja veus la complexitat que ens agrada fabricar, som un detrenant industrial, i 20.000 treballadors. On estem avui? Avui estem en una agenda que passa per la sostenibilitat, i posa la sostenibilitat primer, passa per la innovació, passa pel talent i passa també per tot el que és la investigació i descobrir noves maneres de fer les coses en el món del quarto de bany. No només des de les nostres fàbriques, sinó fora de les nostres fàbriques, perquè tenim un fons d'inversió que es dedica a mirar pel món quines start-ups hi ha. Relacionades amb Quarto de Bany Arquitectura, Sostenibilitat Aigua, que ens puguin aportar des de fora tot el que no tenim a dins. Aquí és on estem.

Uau, gairebé res. I fa poc, en una cimera de Nacions Unides, us vam felicitar, bé, una cosa modesta, com és Nacions Unides, per la vostra feina de sostenibilitat.

Realment va ser un joc. La Bàrbara Ordillo, que és la persona que porta els temes més operatius de sostenibilitat, estava a Nova York, a la Cimera, saps que fa una setmana passada va haver-hi la Cimera de les Nacions Unides, en paral·lel es feia la Cimera que li diuen del Pacte Mundial, que és la branca de sostenibilitat de les Nacions Unides, i en el Leader Summit, a la Cimera de Líders, que ens havien convidat en el capítol del País d'Espanya, ens havien convidat, i estem asseguts en allà. Estava ella quan la Sandra Ogibambo, que és la directora, diu, l'any passat vaig estar a Barcelona amb una empresa catalana de porcelana sanitària i vaig veure que tot és possible. No ens ho esperàvem, de debò.

I potser, si va estar a Barcelona, va anar a Can Roca en algun moment. Va anar a veure el senyor Roca diverses vegades. D'acord, d'acord, d'acord. José Luis, va Mira,

hi ha una declaració d'intencions de Roca que està des de la seva primera presentació en societat amb aquest lema amb aquest claim que diu el nostre planeta la nostra llar aquesta companyia s'ha dedicat durant molts anys a fer més confortable l'ús dels sanitaris l'estada a la nostra llar. Que una companyia tan consolidada i que té el negoci com si diguéssim ja aferrat dediqui tanta atenció a Porta Sant Fora i que digui que volen treballar per la resta de la IAR, que és el planeta, a tots els que ens dediquem a promoure la cura del medi ambient i la conservació de la natura, és d'un gran ajut, sobretot de ser una companyia tan important. Les que sempre m'han cridat l'atenció, és la simplicitat que tenen els dissenys de roca. ¿És aquesta simplicitat la que els fa tan sostenibles? És a dir, el que intenteu és imitar la natura i donar solucions simples al confort de la llar.

Bona pregunta, perquè quan parlem de la sostenibilitat nosaltres tenim els tres eixos, que són el planeta, que després si voleu en parlem, tenim la prosperitat, hem de tirar endavant de manera pròspera per mantenir tot això que volem tirar endavant, i també les persones. I dins de les persones i aquest confort i aquest benestar és quan pensem en això. Mira, tot el tema dels productes del quarto de bany són molt més complexes del que semblen. Tu veus allà, al final, és porcelana, és argila, però és una argila que no ha de permetre que entrin els bacteris. És una argila que ha de permetre que amb pocs litres d'aigua, amb pocs litres d'aigua, pugui arrossegar tota la brutícia. Ja sabeu al que em refereixo. Tot això no és gens fàcil.

T'he entès perfectament perquè a la pica del vestidor d'homes de TV3 a informatius hi ha un lavabo, Marc, no t'hi fixis, que no té pendent i aleshores, hòstia, tu t'afaites, cau el pèl, etcètera, o qualsevol cosa. I has d'abocar una d'aigua perquè acabi marxant, que dius, merda, perdó, de disseny. Aquí vaig, aquí vaig.

Per això et dic que aquesta simplicitat és una simplicitat que és el que volem transmetre, però darrere us imagineu tot el que hi ha, per exemple, programes informàtics simulant dinàmica de fluids. I ho veiem nosaltres, veiem a la pantalla I que marxi el que ha de marxar. Veiem a la pantalla. Com reaccionarà l'aigua? I tot això ho fem. Ara, què volem? És que tots vosaltres de tot això no hi penseu. Simplement que allò us cridi i que us cridi perquè intuitivament us ha de cridar no només pel disseny, sinó per dir aquí això em donarà confort. Aquí és on anem. Des de fa 100, 109 anys, eh?

Escolta'm, canvis importantíssims en els últims 15 anys, però segurament des de la pandèmia encara més. Venim primer del We Are Water, si no recordo malament, molt, molt, molt, aquesta fixació lògica amb l'estalvi d'aigua. Catalunya i Barcelona en particular som un referent en baix consum, 5 vegades menys que Califòrnia, si no recordo malament, i en definitiva anem fent els deures. Però Roca està liderant una d'aquelles coses que ningú pensava que es poguessin fer els deures, i l'altre dia divendres de la setmana passada de viatge a Alacant, anada i tornada, vaig passar dues vegades per la gran zona de la ceràmica, Pamessa, etcètera, etcètera, a Castelló. I em vaig recordar de vosaltres i vaig pensar, Carles, l'entrevistem la setmana que ve. Vosaltres heu trencat el mite d'aquells grans forns, en aquest cas per la porcelana o ceràmica, De cap manera poden ser elèctrics, només poden ser de gas. Això no és veritat actualment amb la tecnologia i fer-los elèctrics us fa molt més sostenibles. I tant.

Mireu, us podeu imaginar quants forns tenim nosaltres amb totes les plantes que us he dit? Totes les plantes no són de ceràmica, de porcelana, però la gran majoria ho són. Llavors ja tenim forns, forns túnels, i aquí explicaré una mica perquè s'entengui, un forn túnel de cent i pico metres amb una corba generalment de gas natural, i també hi ha forns intermitents, molt més petits, amb uns cicles més curts per fer segon foc, per exemple, o peces molt molt petites. Bé, imagineu que hem de canviar tots aquests forns de cop. Això és inviable. Ara bé, quan un forn s'ha de canviar, sempre teníem al cap, diu, escolta'm, i per què no el canviem per un elèctric? O és que no pot ser? Anàvem als fabricants de forns, que n'hi ha quatre importants en el món, i ens deien que era impossible. Fa sis anys, sis, set anys, uns enginyers de la nostra fàbrica d'Àustria. Ens van venir a veure al director de fabricació i a mi, i al nostre gerent, i ens van dir, es pot fer, és que es pot fer. Ens van convèncer i vam anar a tocar les portes d'alguns fabricants de forns. No, no, no, un alemany ens va dir que sí. M'atreveixo i anem-ho a intentar. Amb una condició. Serà tan car que necessitaré temps i diners. Vam dir, endavant. Però al cap d'una setmana. Uau, uau. Espera, espera. Ja veureu el que va passar. És que és molt interessant. Al cap d'una setmana ens truca i ens diu, ens tirem enrere. Per què? Vam dir. Perquè si invertim ara una tecnologia nova, que no és el nostre cor, podem posar en risc la nostra empresa. Tranquils. El Roca Group Ventures. Us compra el 60% de les accions, us capitalitza per tal que feu una divisió de fons elèctrics i el management, la gerència, la seguiu portant vosaltres.

Això se'n diu en el llenguatge dels bars posar-los damunt la taula. Això és verídic. Això és molt fort. És molt fort.

És que és molt fort. I ara som socis i tenim un forn elèctric que funciona, que ara us explicaré el que hem estalviat d'emissions a Àustria, en tenim un que s'està acabant a Suïssa i en tenim un que s'acaba a principis de l'any que ve a Portugal. Si sou tan xulos que en feu tres. No, no som xulos. Però tenim l'oportunitat d'anar canviant forns i anar dient, escolta'm, val la pena aquí posar un forn elèctric? I en els altres? En els altres, com que no podem canviar tot de cop, en els que gasten més, en aquesta empresa alemanya, hem trobat una manera, abans de canviar-los, Francesc, quan es facin més vells, De moment, perquè no ho podem tirar tot de cop, hem trobat l'energit, que és una manera de canviar la disposició interna fent servir gas natural en aquests no elèctrics per reduir un 30%. I així és com anem vivint, així és com anem fent.

José Loés. Hi ha un àmbit que o sigui que meris molta atenció des del punt de vista ambiental. Ja saps que una de les amenaces que es de bé del canvi climàtic és garantir l'accés a l'aigua a tots els ciutadans. I quan parlem de l'aigua no només parlem de l'aigua potable, sinó de l'aigua sanitària. Les solucions que estan demanant els tècnics, els científics, és que haurem de multiplicar els usos. És a dir, que haurem de fer esforços per treure de cada gota més serveis. Vosaltres fabriqueu bona part de les xarxes que tenim a casa nostra. Us preocupa aquesta realitat? I esteu treballant amb això?

Mira, estem treballant en tres àmbits en temes d'aigua. Així com amb tot el que us he explicat de la descarbonització, a casa nostra hem reduït les emissions amb gairebé un 60% des del 2018, a casa nostra. Tot el tractament d'aigua, i heu de pensar que amb la porcelana es fa servir molta aigua, i amb la griferia també es fa servir aigua, i també cromats, per tant, s'ha de vigilar molt amb aquesta aigua, també hem reduït un 50 i pico per cent. Això és a casa nostra. És un dels àmbits. L'altre àmbit és la Fundació We Are Water, que ha dit el Francesc. I el tercer és els productes. I ara aquí et contesto, José Luis. Per exemple, amb les aixetes. Amb les aixetes hi ha diverses maneres de reduir aigua i emissions. Per exemple, el tema dels airejadors. Els airejadors trenquen l'aigua i fan que agafi una pressió i llavors això què fa? Que tinguis una sensació molt agradable reduint com un 35%, en alguns casos, 40% en alguns altres casos, per un simple airejador, que és la peça que poses a la boca on surt l'aigua i estàs estalviant aquesta aigua. Això és un dels temes. Hi ha altres temes. Com és també, i no ho oblidem, no només estar en el producte. El producte ja ens encarreguem nosaltres, de la innovació. Però també és l'educació. L'educació. És que és un altre tema. Nosaltres, a Roca, què podem fer? Només posar-ho sobre la taula cada vegada que venem un producte. És a dir, quants cops hem de tirar el vàter? Depèn, si tens un bon producte, només l'has de tirar un cop, ho acaba de dir el Francesc. Amb el tema de l'aigua, t'has de rentar les dents o afeitar-te i deixar en l'aixeta? Això no és de roca, no és de ningú, això és un tema d'educació i també nosaltres, a través dels nostres catàlegs, les nostres comunicacions, sempre posem molt èmfasi. Aquí es perd molta de l'aigua. I una altra cosa. L'aigua es perd abans que arribi a la canonada de casa vostra, del vostre quart de bany, que és un altre tema. L'aigua que es perd a les ciutats.

Sí, sí, clar, aquest és un altre tema molt potent, ja ho crec, ja ho crec. I tant. Escolta'm, reutilització, residus, clar, es trenquen piques, es trenca porcellana, i crec, ho hem tractat alguna vegada en aquest programa que vàrem començar al novembre del 2012, crec que portem unes 3.000 entrevistes, i per tant, de temes, imagina, dels que hem abordat. I hem portat a gent, la gent d'Hercal, a Terrassa, que coneixes perfectament. Hem portat també, no recordaré el nom ara, una empresa de Sant Joan d'Espí que amb els residus de la construcció també intenta portar a terme molts elements constructius, etc. I vosaltres veneu aquests residus per fer coses diverses.

Efectivament, efectivament. És que és divertit això perquè nosaltres el 83% dels residus tornen a la cadena. I no només tornen a la cadena de producció nostra o externa, sinó que els hem reduït un 59% des del 2018. O sigui, primer intentar reduir. Com ho hem fet, això? Hem fet concursos entre fàbriques. D'acord, és la manera més. De debò, de debò. Els brasileros som boníssims, llavors aprenem d'alguns dels altres. Anem reduint, anem escoltant els de casa i els de fora, i anem reduint. Però és que el que no podem reduir, què fem? Doncs, a vegades, si és la porcellana trencada, la piquem tota. I la venem per fer carreteres. La venem per fer masses que després es recobreixen amb altres materials. La venem com a fuel per les cimenteres. O sigui que hem anat buscant maneres d'anar-la tornant en el circuit. Sí, així és. Cada vegada és més difícil. També t'ho dic, perquè cada vegada hi ha més criteris mediambientals que et diuen no. La porcelana triturada ja no pot ser. Ja no pot ser fuel per una indústria cimentera pel tema d'emissions. Això ha passat fa uns anys, era molt fàcil, ara no. Ara inclús hauries de pagar, per pagar els impostos o els arancels medioambientals. Però anem buscant maneres perquè això passi, però de debò. Quina és l'única solució? És anar reduint, reduint, reduint, reduint.

Abans de reciclar, reduir. I optimitzant, evidentment. Escolta'm, Gabà és la central mundial?

Així és, així és. I si ho és per història, ara ho serà també més sobre el paper, perquè hi ha el projecte del Roca City. Gavà, que és una factoria, Gavà-Viladecans, ocupa les Dugues, és una factoria molt gran. Durant els últims, jo et diria que 30 anys, amb tot el que ha passat, diguéssim, de la caiguda de la demanda, l'entrada de la competència, doncs molts temes que ens han anat afectant, el Covid, el molt dels temes, que s'ha anat fent petitona en producció. Llavors, hi havia temes que quedaven com desèrtics allà al mig. Quan vam vendre calefacció, tota la part de calefacció es va quedar ja abandonada. Llavors, què ha anat passant? Que a tot això se li havia de donar una sortida. I què vam pensar? Doncs, parlant amb les autoritats, fer el Roca City i tornar a la ciutat una part de Roca que va a Viladecans per vivendes, per museu, per centres d'innovació, hotels I al barri li posareu Can Roca? Can Roca. És el Roca City i allà hi haurà els quartiers generals. Hi haurà els quartiers generals i també hi haurà un altre tema que s'està posant molt en voga. I també és un tema de sostenibilitat, que és la industrialització de la construcció. Ara, molts hotels que es fan nous o projectes nous no es fan els quartos de bany a la obra. Es fan amb un magatzem, es porten amb camions i es munten com un Lego. Després a Gavà hi haurà el centre de roca de la industrialització del bany, els pots, bath pots, pots de quart de bany. Pregunta,

això és perquè sovint la manera que es munten segons com aquests lavabos, aquests bàters, etc., Hi ha molts instal·ladors que no són prou professionals i després et trobes tots els problemes del món i, en canvi, vosaltres ja ho munteu de base i, per tant, l'única, podríem dir, responsabilitat al final deu ser un empalme, com es diu vulgarment, amb un tub i ja està. No va tan per aquí. Deixa'm que t'ho expliqui.

No, no, no, per això ho pregunto. Efectivament, efectivament. La veritat és que els productes cada vegada són més fàcils d'instal·lar, les instruccions, els YouTubes, tot ara és bastant fàcil d'instal·lar excepte un producte, per exemple, una bateria japonesa que té més connexions elèctriques i tot això, però si no, efectivament, però si no, ja us dic que ara, que, ostres, jo he canviat coses a casa meva perquè ho volia provar i també per veure si podíem millorar, però no, per gomba, no trobem instal·ladors. Tenim un problema a Europa i a Amèrica. De moment, que no hi ha instal·ladors. Aviam si no t'ha passat a tu, Francesc, que vulguis canviar un quarto de bany i et facin esperar 3, 4 o 5 mesos. Sí, home, el que vulguis. Això els projectistes no s'ho poden permetre. Els hotels han de rendibilitzar. Per tant, s'ha inventat això, no ara, fa 10 anys, Anglaterra i Itàlia. I ara nosaltres vam comprar una empresa italiana amb una seu a Anglaterra, hem fet una rèplica a Portugal i ara tot això, diguéssim, la intel·ligència estarà a gavar. En el centre dels pots. El pentàgon de Roca. El pentàgon de Roca,

el Roca City, efectivament. Caram, José Luis. Més enllà dels esforços que poseu. Jo estic quedant molt sorprès, eh, José Luis? No sé si estàs d'acord amb mi. Jo em pensava que tot plegat era més.

Jo els coneixia, de fet, hi ha temps. Perquè, bueno, és la nostra feina, no?, veure. El que passa és que no acostumem a parlar de qui ho fa bé. Això és una cosa que hem de fer mirar. Aquí sí, al nostre programa sí, però als mitjans de comunicació sempre acostumem a assenyalar els dolents i mai agraïm l'esforç que estan fent les grans companyies, que són moltíssimes. I passa perquè, de vegades, dir pels mitjans de comunicació que les empreses són part de la solució, Sona raro. Jo fa molts anys que ho dic. Sense les empreses no ens en sortirem. I Roca és un exemple d'això. Deixa'm que faci una observació, Carles. Més enllà de l'IMSD, de la investigació, dels recursos que esteu posant per induar, per ser més eficients, perquè els vostres equipaments per la llar siguin més eficients, finalment, i més enllà dels instal·ladors, en qui recau tota la responsabilitat i qui decideix si aquell equipament és eficient o no, és el consumidor, és el que utilitza, som les persones. Creus que les persones s'estan conscienciant i us preocupa això? És a dir, esteu fent alguna tasca per intentar, ja sé que no sou uns educadors, ni sou, que no és la vostra responsabilitat, però intentar fer arribar aquests missatges als vostres consumidors? Perquè, clar, són uns quants milions arreu del món. Si tots aquests consumidors de roca rebessin el missatge. Del que empenya Roca a defensar el planeta seria extraordinari.

Que interessant, i ara et contestaré amb tota la transparència que he portat aquí i que he parlat fins ara. Nosaltres tenim diversos consumidors, diversos clients. Hi ha el consumidor final, com tu bé dius, però també tenim els arquitectes com a prescriptors, els instal·ladors, que n'hem parlat també com a prescriptors. Tenim també tots els grans planners i developers, que es diu en anglès, els que fan desenvolupaments de ciutats. Ara estem parlant amb desenvolupadors no de barris, no de comunitats, sinó de ciutats. Hem començat per aquests. Amb aquests, com que és més abastable, hem començat a parlar amb ells. A més, per vendre els seus projectes, ells han de parlar de sostenibilitat, i amb seriós, i sota unes normes, per exemple, com la de EU Green Claims, de la publicitat verda que ara està regulada per la Unió Europea. Amb aquests. No parles a poc. Efectivament. Què passa? Que amb aquests podem parlar. Tranquilament i ens ajuden. Però clar, aquests arriben on arriben. En un últim estudi que hem fet, i us ho dic ben tranquilament, hem vist un estudi de mercat, hem vist que en el consumidor final, en l'usuari final, Roca encara no és percebut com sostenibilitat per davant, per exemple, de garantia, disseny, qualitat, funcionalitat, benestar. Per tant, aquí hem de fer una mica més de feina. Per què? Perquè si no, com tu deies molt bé, hi ha molt bona feina feta que no s'acaba traslladant al consumidor. És clau per decidir si compra una aixeta de roca o d'una marca similar que compleix amb els estàndards o una altra que pensa que s'estalviarà 4 duros però a la llarga se n'haurà de gastar 4 i 20 els anglesos diuen jo no soc tan ric com per permetre comprar coses tan barates. Hem d'anar al tanto amb això. Magnífic.

Ara em ve al cap una persona que bé, que ara mateix condueix el programa, que va tenir una enganxada en aquest sentit i m'ha vingut al cap. Veus? Sí, sí, sí, però sí, sí, ja ho crec, amb dos columnes de dutxa. El Carles ja té raó, ja ho crec, i aquest senyor anglès, jo no soc tan ric, ja ho crec, ja ho crec. I de tant en tant ens enganxem als dits i dius, per què he trepitjat això si ho tenia tan clar?

I tenim aquí a Catalunya, tenim la frase poc i bo, recordeu, poc i bo.

Sí, sí, sí, les dites populars. Carles, ens has parlat del Rock City, ens has parlat de presència en 70 països. Clar, sou una multinacional catalana, una família. Ara mateix, quantes plantes teniu al món? 20.000 treballadors.

78 plantes. Tenim 78 plantes perquè històricament el que volíem era tenir centres de producció a prop dels mercats. D'acord. I això, dius, és una aposta. Per què és una aposta? Perquè 78 fàbriques és una monstruositat en termes de complexitat i d'inversió. Aquestes fàbriques s'han d'anar mantenint. A canvi, això ens porta molta complexitat. La complexitat porta costos. Porta costos i els anem assumint a canvi d'estar més a prop dels mercats. Per què? Per entendre les especificitats dels mercats, això per aprendre dels mercats i adequar-nos. I també per donar un servei, un servei en aquests mercats. Heu de pensar que si anem a Europa, a una part d'Europa, els vàters, i poso l'exemple dels vàters, tenen la motxilla a sobre la cisterna. Però si tu te'n vas a Alemanya, no hi ha cisterna, perquè està empotrada. I, a més, no van a terra, els váters, sinó que van suspesos. Als Estats Units no hi ha el que es diu efecte washdown o cascada, sinó que tenen el sifó per netejar. El remenament aquell, sí. Cada país té les seves especificitats. Llavors ens hem d'adaptar. Com més a prop estàs dels mercats, més en saps, més pots respondre. A canvi, molta complexitat, sí. Caram. Doncs, escolta'm,

jo crec que ho remetem aquí, de moment, amb aquesta visió, i lògica, és a dir, si vols ser internacional, des de la distància, segons què, no ho pots de cap manera oferir amb qualitat, amb rapidesa, amb solvència, no? Això està claríssim, i em venen més casos al cap, perquè tots som consumidors, i déu-n'hi-do. José Luis Gallego, un plaer, no?

Magnífico, el nostre planeta és la nostra llar. Aquest és el clima. A mi m'agrada quan venen representants de grans companyies a demostrar que es pot fer negoci, es pot generar economia i es poden crear llocs de treball sense necessitat d'esgotar el planeta. I el cas de Roca ha estat claríssim.

Aquest compromís, i per tancar aquí, si em permeteu, és així. A més, això ens ve des del Consell, des de l'accionariat, ens ve des de dalt de tot, i amb aquests vuit anys que portem, apretant fort, perquè Roca havia sigut una empresa sempre responsable, però sostenible en el sentit modern de la paraula, és d'aquests fa vuit anys. Doncs hem sigut capaços d'això anar-ho passant els 20.000 treballadors, des de dalt cap a baix, des de baix cap a dalt. I sí, sí, és possible.

Caram, m'agrada, m'agrada que vagi les entrevistes. Tu recordes, José Luis, quan hem portat aquí en Miguel Torres, del Celler Torres, hem portat aquí l'Adolfo Autor, l'amo de Baleària, directament, en Sergi Ferrer Salat, empreses que són líders. Evidentment que s'han de guanyar la vida. Evidentment que sempre hi ha coses, com a qualsevol casa dels 8.000 milions d'habitants d'aquest planeta, però hi ha voluntats que hi han de ser. Sempre tenim una oportunitat de millorar. Clar que sí, clar que sí. Carles Velázquez, cap de Sostenibilitat de Roca. Un plaer, una abraçada. L'enhorabona, Carles. Moltes gràcies. Adéu-siau.

Adéu. Adéu, adéu.

I a quin temps farà pendents d'aquesta situació d'inestabilitat que aquest divendres el que ens portarà és, de fet, immediatament aquesta nit, una concentració de les pluges que ja cauen, ja cauen, fa estona, a les comarques de Castelló, a les terres de l'Ebre, al Matarranya, després d'una tarda moguda, no tan sols a la costa, Ens deien des del PENS una tempesta violenta amb ratxa de vent propera als 75 per hora, ha fet volar algunes teules, algunes antenes, més de 40 litres en poca estona, però tal com dèiem a la portada, més de 80 litres a l'illa de Buda, dins de tot, per tant, del delta de l'Ebre, a tocar de l'aigua, la punta, I, a més a més, gairebé 70 litres a la Bisbal del Penedès. Però és que, a més a més, més de 50 litres, per exemple, a la Conca de Barberà, Blancafort I tot això en una nit que ens portarà. En aquestes comarques, àrea del Montsià, Baix Ebrel, Matarranya i comarques de Castelló, més de 200 litres per metre quadrat acumulats en alguns observatoris, fins i tot en alguna àrea de muntanya es podrien fregar els 400.

Per tant, situació fins demà al migdia en aquestes comarques citades, avisos vermells de Meteocat i en el cas del País Valencià, de l'Agència Estatal de Meteorologia, taronja en el cas del Matarranya, perill per les persones, perill pels vents, no vol dir que a tot arreu hi hagi problemes, però la prevenció ha de ser màxima. Demà a la tarda la cosa es tranquil·litza una mica, sense fer net, i cap de setmana ben insegur. Roixats i tempestes dissabte, potser, irregulars, interior, sud. La Costa Brava sembla que aquest divendres i en les pròximes hores. I també dissabte quedaria lliure d'aquests ruixats i diumenge dia d'impàs però amb alguns ruixats. És un pronòstic però molt, molt general. Divendres l'Eloi diu que pateix aquest divendres per les Terres de l'Ebre. Doncs sí, ho acabem de comentar Eloi. Jordi Aguilera, dissabte, diu que volen passar el matí a Girona. Imaginem que Girona és ciutat, però no tenim clar el temps que farà. Doncs mira, a les comarques de Girona és més aguantarà, sobretot com més a prop de la Costa Brava.

En el cas de la Irene Torra Morell, dissabte diu a Montesquieu, a Osona, què farà? Doncs hi pot haver el dissabte, sobretot a la tarda, alguns ruixats o tronades. Potser el matí aguanti. Fira medieval de Tordera, diumenge a l'Helena. Creus que ens respectarà el temps? Potser sí, a la tarda no és impossible algun roixat o tempesta. Ester Barcelona, cap de setmana, festa dels Miquelets a Olesa de Montserrat. Com es presenta? Doncs en principi dissabte alguns moments de roixats o tempestes, més probables a la tarda, potser algun diumenge a la tarda. Martina Clotet, cap de setmana mostra gastronòmica a Moncada i Reixac. Ai, dissabte tocarà patir, però no vol dir que plogui tot el dia, ni diumenge, perquè si diumenge plogués seria només una miqueta a la tarda. Internacional, fins diumenge serem de viatge a Porto, a Portugal, Miquel Capmany.

Doncs bé, sembla que en aquella zona estaran més lluny de la perturbació nostra i amb el vent de llevant a Porto podria fer temps d'estiu. És a dir, caloreta, bo i en definitiva fantàstic per visitar aquesta bonica ciutat portuguesa. La setmana que ve, el Meteotemps, ens agradarà molt rebre dos professionals com una catedral. Santi Segalà i Mònica Usar, dos meteoròlegs. Santi Segalà, cap de predicció de Meteocat. Mònica Usart, companya de professió a l'altra banda de la Diagonal, ens presentaran canvi de temps. I al Meteo Ambient ens farem ressò, per exemple, entre d'altres temes de les activitats àrea metropolitana de Barcelona, en aquest cas per la conservació dels sistemes d'un ars a les platges. Aquesta setmana ens ha acompanyat a les vies de sol Sam Silva, Gori Massí per la redacció, David Bueno, sotsdirecció i producció, i qui us ha parlat una setmana més, Francesc Mauri. Que vagi molt bé i precaució en tots els casos.