Aerotèrmia i autoconsum: quan et pots desgravar fins a un 60%?

L'entrevista. Estàvem rient una miqueta amb el José Luis Gallego de temes diversos. Comença el nou curs. I tant.

I ara parlem d'un tema que és fonamental, que a més a més està remogut, bastant remogut, en el cas de la fotovoltaica d'Unidó.

A veure, anem. Això és un espai d'entrevista d'uns 30 minuts i anem a entrevistar una de les persones que estan al capdamunt de Sud Renovables. És una empresa, doncs això, de renovables, d'energia solar, però també d'altres temes, doncs. Aerotèrmia, carregadors, bateries I segurament se m'escapen coses. Manel Romero, a l'altra banda, en aquest cas, de la línia digital. Què tal? Bona tarda.

Bona tarda Francesc, molt content d'estar aquí amb vosaltres, un plaer.

El plaer és mútu i més en una empresa d'aquelles que porta moltíssims anys en el sector i no són d'aquelles empreses d'aparició fugaz i que després marxen. SUTRENOVABLES comença quin any?

Doncs mira, vam fundar l'empresa jo i dos enginyers més que havíem estudiat junts l'any 2005. Per tant, vam celebrar, que a més vam convidar i vas estar, Francesc, al final de l'any passat, i vam celebrar els 20 anys, i per tant, si ara ja anem camí dels 21. I bé, que això en segons quins sectors poden semblar no haver-hi massa anys, perquè a vegades parlem amb empreses del sector del cava, per exemple, que ells parlen per generacions, i en canvi amb el sector renovable, 20 anys són uns quants, perquè ja hem tingut moltes anades i vingudes, canvis normatius, i bé, és un sector que no ens avorrim pas.

No, està clar. Escolta'm, abans que li doni també i li passi el guant al José Luis Gallego, fes-nos en un minutet un titular que hagués dit al José María García de minuto de juego y resultado. On som en aquests moments en un sector que, com molt bé deies, esteu sempre distrets?

Si parlem a nivell català, estem en un punt clau perquè ens estem jugant la transició energètica dels propers anys. S'està decidint en els propers mesos i pocs anys perquè tenim un tancament nuclear previst i si no som capaços d'anar desplegant totes les renovables. I la solar, evidentment, ha de jugar un paper central, si no som capaços de desplegar-ho, doncs aquesta tensió energètica no serà possible. I, per tant, és un moment clau, és un moment de maduresa de la tecnologia, de baixada de preus, que ja és més competitiva que qualsevol altra generació. Sigui renovable o fòssil i, per tant, ara ja no hi ha excuses. És un tema, bàsicament, de saber fer aquest pas, que, evidentment, ara en parlarem de què comporta fer aquest desplegament renovable al nostre país.

José Loés, jo m'agradaria preguntar-li. Evidentment que en tot el sector elèctric és fonamental el que vaig a dir, però crec que en el de les renovables fonamentalment és així, que és l'adaptació. No només l'adaptació als canvis regulatoris, sinó amb això, amb els canvis de tarifes, amb els canvis fins i tot d'atendre la demanda, veure quin forat et pots fer. Aquest ha sigut un ritme frenètic. Creus que continuarà aquesta tangana?

Totalment. Jo crec que sí. Jo vaig estudiar Enginyeria Industrial i a la carrera, clar, tot ho imagines a nivell tècnic, aspectes d'electricitat, i no m'hagués imaginat que durant la meva carrera professional m'hagués llegit tants bués, tants realdecrets, i tanta documentació legal que al final sí, és realment impressionant. Costa molt estar al dia de novetats normatives, de canvis, En tema de solar, sí, ara tindrem una revisió del Decret 244 de l'any 2019, que ja toca actualitzar-lo, i segons el Ministeri es farà a final d'any, i l'estem esperant, però tampoc seran canvis tan substancials, però sí que amb el tema de les bateries, per exemple, sí que estem veient que s'han de modificar normatives per fer possible la instal·lació de bateries, hibridar amb les instal·lacions existents, Avui mateix s'ha aprovat en el BOE un tema de mercat de capacitat que ha de permetre que les bateries es puguin anar implementant de manera més ràpida i viable. Per tant, sí, jo crec que aquesta voràgine, no sé si per bé o per mal, però ens toca adaptar perquè al final és un. Tota aquesta tensió energètica de renovables amb bateries, que és passar d'un model centralitzat fòssil que hem tingut fins ara a un model descentralitzat i renovable, comporta donar-li la volta com un mitjó a tot aquest sistema energètic. I aquí, evidentment, com que és un sistema regulat, Tot i que estarà liberalitzat a nivell d'empreses, però tota la distribució i a nivell normatiu està totalment regulat pels governs. Evidentment, ells hi tenen molt a dir i a fer i és el que estem reclamant, que es vagi fent de manera el més accelerada però també endreçada possible.

Anem parlant d'endreçar. El país vol endreçar, quan dic el país vull dir el govern i evidentment això traslladar-ho a l'àmbit local, vol endreçar abans que arribi o que sigui tard el tema de les renovables al territori, bàsicament la solar però també l'eòlica. I dels 947 municipis a Catalunya s'ha fet un plàter, que és aquest pla pel territori, per fer la previsió d'allà on s'han d'instal·lar, evidentment fora d'espais protegits, naturals, segons quins usos, ocupant un 1,2% del territori català. S'han presentat 12.000 al·legacions. A mi em semblen poques. A mi em semblen poques. No, no, ho dic seriosament, no ho dic amb ironia, perquè clar, si són 947 municipis, que n'hi hagi 12 per municipi, em semblen poques. És a dir, em sorprèn perquè perquè hi ha molt territori, molt d'això, etcètera, etcètera. De tota manera, això ara està paralitzat, es volen estudiar, etcètera. Com, com a professional, com a persona que portes 21 anys en aquest àmbit, quan vas al territori, què t'estàs trobant i com veus tota aquesta regulació?

Doncs sí, aquest és un gran tema, com el territori va entomant aquesta transició energètica i aquí ens trobem una mica de tot. T'haig de dir que la majoria de vegades que anem a municipis on hi estem fent alguna instal·lació o a algun parc, la majoria de vegades està de favor i ho veuen amb bons ulls, creuen que és una bona oportunitat pel municipi. Perquè veuen que també són ingressos de llicències i de més. Però és veritat que sí que hi ha altres municipis on està costant més i hi ha certs actors, Unió de Pagesos, ho direm directament, o altres. Hi ha certs àmbits que amb això es posa molt més a la defensiva i que jo crec que s'està generant massa soroll. O d'una manera potser massa alarmista i de vegades no de manera tan informada. Jo crec que s'estan posant més a la defensiva potser sense encara haver analitzat en detall aquest plàter, que no sé si realment s'ha fet tan a nivell exhaustiu. Però sí, perquè és una oportunitat que té Catalunya de poder endreçar i que cada municipi pugui tenir el seu espai destinat, que en territori és un percentatge molt petit, però sí que hi hagi un cert compromís per municipi de dir que cadascú pugui entomar un percentatge de la seva superfície per poder generar fons renovables. I això, que és una cosa que, si mires la resta d'Espanya, perquè jo també em moc a nivell de Madrid, estem a la Junta d'UNEF i parlo amb altres comunitats, El que es fa aquí del plàter és un exercici molt sa i que està molt ben fet, però que no s'està fent a la resta d'Espanya, ja no et dic al món. És una oportunitat i que si no ho sabem fer bé també pot ser un fre, si no ho sabem fer bé.

Jo entenc, pel que sé, que no hi ha cap altre territori a nivell de comunitat autònoma, si entenem així l'Estat, que hi hagi un pla per preservar, precisament, preservar en el sentit d'endreçar, que després no ens passin per sobre segons quins projectes, si sigui tard. Totalment.

Sí, sí, és donar l'oportunitat als municipis perquè puguin pactar unes parcel·les on els promotors tinguin clar que poden anar allà i que. Perquè ara tot el que s'ha d'anar fent fins ara anava a través d'urbanisme, medi ambient, tot era com molt. Tot passava més als despatxos de Barcelona, potser, o de cada província, i ara és als municipis que tenen l'oportunitat de dir mira, ho veig bé que es posin aquests llocs. Llavors els promotors venen i seria tot molt més endreçat. De totes maneres.

De totes maneres, jo entenc que. Jo estic absolutament d'acord amb aquesta mesura del govern, perquè, bueno, si segueixes una mica el que està passant arreu de l'Estat, des de la campanya Renovables Responsables, que han impulsat les organitzacions ambientals, fins als problemes, als tribunals que tenen a Galícia, que està gairebé tot, tots els projectes acaben al tribunal, és a dir, que la manera de consensuar i d'evitar problemes a posteriori, jo crec que és aquesta, obrir-hi el diàleg. I mantenir una conversa sincera amb el territori. Jo entenc que és com s'ha de fer, no? I si no, com? I si no, com? Perquè, clar, les renovables han de ser consensuades i el món local ha de tenir un protagonisme que no sempre ha tingut. En altres territoris estic parlant, eh?

Sí, sí, però també ens trobem que hi ha certs ajuntaments que sembla que només saben dir que no i, en canvi, no saben proposar coses proactives. És el que t'anava a dir. No d'aquesta manera, però d'un altre lloc.

Clar, què es proposa? És a dir, perquè entenc que el que proposa no d'aquesta manera o en un altre lloc és que li està bé continuar omplint de benzina o gasoil els vehicles.

La pregunta que ens hauríem de fer és què hem fet malament o quina part del relat. No l'hem construït com calia perquè hi hagi aquesta resposta en contra jo sempre intento reflexionar perquè clar, el més directe i el més és això són negacionistes que creuen que això no va amb ells. Que possiblement hi hagi casos, però també jo crec que hi ha un punt de desconfiança, un punt de rescamor. Bé, perquè hi ha actes en el passat que no. Home, evidentment, l'eòlica no va entrar a la Terra Alta, estic parlant de comarques que l'eòlica va fer una revolta. Però fixa't, fixa't, Manel, tu que també.

També tens una edat, saps que als cinquantes i als seixantes tot el camp de Tarragona eren camps de pagesos i hi va haver gent, bé, hi va haver gent, tothom que va poder, es va vendre els seus terrenys, es va fer la petroquímica, etcètera, etcètera, i tot això va passar absolutament per sobre, no?, Aquest potser no és tampoc el millor exemple, però sí que en alguns llocs del territori la implantació de segons quins equipaments, diríem, gairebé per la força, etc., etc., doncs no dona confiança.

Exacte, és com dius, hi ha territoris que venen ja molt matxacats dels anys anteriors i com deia el José Luis, hi ha un tema també de desconfiança i també jo crec de desconeixement o de pensar o de no saber la magnitud d'aquesta tensió energètica que implica. I també hi ha un missatge moltes vegades molt simple de dir, no, posem-ho a les taulades i ja està. I a veure, jo em dedico principalment a l'autoconsum. I evidentment hem de prioritzar les taulades, però hem de ser molt conscients que només amb les taulades no farem aquesta transició energètica i per tant calen també, i s'ha de fer en paral·lel, cal fer en paral·lel també muntar parcs i sobreterreny perquè estem parlant de més del 50% de l'electricitat que té Catalunya prové de les nuclears.

Aquest és el cul de sac en el que ens hem ficat tots plegats.

Exacte. Escolta'm, crec que ara portem uns

Exacte. Escolta'm, crec que ara portem uns 12-13 minuts, mira, em diuen 14, estem gairebé a l'equador, aterrem ja, perquè hem estat fins ara molt teòrics i molt d'això, intentem aquests últims 15 minuts, Manel, perquè tu et dediques bàsicament a l'autoconsum, a tocar a dins d'un pis, a dins d'una comunitat de propietaris, a dins d'un comerç, d'una empresa, a dins d'una unifamiliar, a on som ara mateix? Perquè entenc que els equipaments han caigut i continuen caient de preu. Plaques solars que valen. Una placa solar ara deu valer com una garrafa d'oli de les barretetes. Vull dir, no hi ha gaire diferència, no? Sí. Doli, bastant bo, eh? Em refereixo. I a partir d'aquí, bé, on som? Hi ha ajudes? Quan es pot estalviar de terme mig un habitatge, una empresa? Situa'ns en alguns números.

I ara a Catalunya, que ja tenim, ara mirava les estadístiques de l'Observatori d'Autoconsum, ja tenim més de 140.000 instal·lacions d'autoconsum a Catalunya, i això va en augment. Són moltíssimes. Són moltíssimes i més que necessitem. Sí que la gent ve que els últims anys, i a través de les ajudes del Next Generation. I de campanyes que s'han fet, jo crec que hem aconseguit que a tothom li hagi perdut la por a l'autoconsum i entengui la simplicitat que té una instal·lació solar i que és molt ràpid de fer, que algun dia la pots instal·lar i es legalitza en pocs dies. Per tant, hem aconseguit un avançament i aquí sí que a diferència d'instal·lacions sobre terreny, el que comentàvem abans del plàter, que a Catalunya és realment un espai molt complex, Amb autoconsum sí que hem de dir que s'han fet bé les coses, tant a nivell de govern com a nivell de país. Les empreses i la gent ho han agafat bastant ràpidament, però evidentment queda molta paella per fer. I en quin punt estem? Els preus de les plaques solares van anar baixant de manera molt espectacular. Durant els anys 2000, 2010, vam arribar a baixar un 80 o un 90% dels preus, a un punt que, si us en recordeu, fa 15 o 20 anys hi havia unes primes per les renovables. Això va ser necessari no només a Espanya, sinó a Europa i als països més occidentals, va ser necessari per

desenvolupar la tecnologia fotovoltaica. Va haver-hi una economia d'escala i vam tenir moltes fàbriques, els preus van baixar i, com deies, avui i feia el ciment amb una taula. És més barat comprar-te una placa solar i posar-li quatre potes que no comprar-te una taula. I així hi ha gent que es fa taules amb panells solars o tanques. Tanques amb una. Sí, web és amb una oficina. Sí, sí, sí. I després també amb patis que es posen tanques que són els panells fotovoltaics directament. Per tant, sí, hem arribat que realment el preu d'un panell, ja estem parlant de 40, 50 euros, 60, depèn de la potència i de la mida. I realment només el panell que després s'ha de comptar l'instal·lació. Però és una cosa que ha baixat espectacularment de preu. Va pujar durant els anys 21-22, que és quan vam tenir el Next Generation, recordeu, veníem de la pandèmia, hi havien ajudes, llavors els preus, com que hi havia escassetat de xips i d'equips electrònics, van pujar els preus. Però teníem les subvencions. Però ara hem arribat a un punt que no hi ha subvencions directes tipus Next Generation, com hi va haver fa dos o tres anys. Que et podien donar el 30-35% i allò va ser un boom, que moltes empreses van aparèixer, com deies, en aquell moment ha aprofitat l'oportunitat de mercat que hi havia. Ara, per desgràcia, el caure més al mercat

perquè ja no hi ha aquestes subvencions directes, aquestes empreses no han pogut resistir. Al final, qui realment té vocació de permanència en el sector i té una mirada més de mig i llarg termini, són els que han pogut anar resistint. Però avui sí hem notat una baixada, tot i que avui haig de dir que econòmicament una instal·lació avui pot ser un 30 o un 40% més barata que fa 3 o 4 anys, que ve a ser la diferència que tenies amb la subvenció, i que al final la baixada preu ens està pagant la subvenció que potser teníem fa 3 o 4 anys. I això molta gent avui no ho coneix. No veu directe la notícia que el preu de la llum està tan alt. I això és més emocional la compra dels usuaris domèstics que no la de les empreses, que és més racional. Però bé, sí que crec que estem més en una maduresa. Les empreses això ja ho estan assimilant des de fa més anys. I avui, per exemple, les instal·lacions que ens estan comprant els clients, ja totes o pràcticament totes tenen un sistema de backup, d'emergència, per si marxa la llum, que això també ho vam poder experimentar amb la pagada de l'abril de l'any passat. I també bateries, que és una cosa que fa dos o tres anys la gent no percebia com tan necessària i en canvi avui hem de

dir que la majoria d'instal·lacions que fem són amb bateries i amb aquests sistemes de backup.

Unes bateries que també han caigut de preu i que faciliten virgar. En la gestió abans ho deies, aquests decrets que venen quasi per hibridar instal·lacions, per donar estabilitat al sistema, etc. Estem ara en un moment en què podríem dir que tot és possible.

Sí, les bateries realment estan aportant un complement perfecte. De fet, si volem fer la transició energètica al 100% renovable, necessitem sí o sí bateries. Evidentment, perquè tant la solar com l'eòlica són intermitents i, per tant, en els moments que no produeixen, hem de poder tenir aquestes bateries que ens donin l'energia. I aquest desplegament realment està sent important a nivell tant d'empresa com a nivell residencial, com grans parcs. De fet, els grans parcs que estan veient que el preu de la llum, gràcies a la solar, està baixant a preus gairebé zero en les hores centrals del dia, doncs les bateries els permet guardar aquesta energia perquè més tard, quan el preu sigui més alt, poder-la injectar a la xarxa. Això a nivell de grans plantes, a nivell d'empreses el mateix, poder gestionar més aquesta diferència horària, aquest cuello de cisne o de pato que té la corba de preu durant el dia, amb la bateria el que fas és aplanar aquesta corba i fer que les empreses, quan a la tarda o a la vespre és més cara la llum, puguin tirar de la bateria i a les cases el mateix. Per tant, si són indispensables per una gestió més eficient dels preus, són també imprescindibles a les cases si volem tenir més autonomia energètica, perquè al vespre no hi ha sol i els consums de les cases, bàsicament, és al matí, a primera hora i al vespre. Per tant, si volem tenir una autonomia més alta, hem de posar sí o sí bateries. I són imprescindibles també pel sistema elèctric, i això es va viure amb la pagada, per mantenir aquesta estabilitat, aquesta qualitat del sistema elèctric. Per tant, sí, a tots els actors que estem en el mercat elèctric, des del petit domèstic fins a la gran empresa i al gran promotor i, evidentment, al gestor de la xarxa elèctrica, de la xarxa elèctrica, els convé que tots posem bateries, des de la més petita a les cases fins a la més gran als grans parcs. Per tant, sí, aquí, evidentment, hi ha un món. Un camí per córrer. Aquest és un. I l'altre, que ho deies al principi, nosaltres ens dediquem també a cargadors de cotxes elèctrics, a muntar-los, també a aerotèrmies. Tot això té a veure amb l'electrificació, que és l'altre aspecte clau d'aquesta tangió energètica. Si realment ens volem descarbonitzar, hem d'electrificar els consums. I això passa per muntar també tots aquests sistemes.

Escolta'm, podríem dir amb la calorada que hem tingut hi ha molta gent que li han agafat insolacions i amb aquestes insolacions han dit hem de muntar un aire condicionat, va, que em posin un split d'aquests i que tingui aire condicionat. Quan dic aquestes insolacions vull dir que la calor ha dificultat pensar bé les coses, no? Però clar, si tu et poses un o et fas posar un aire condicionat de qualsevol manera, probablement aniràs necessitant algun split més, alguna habitació més, la temperatura va més i no mires el mercat o la tècnica i dius, no, l'aerotèrmia no, que és més cara al principi, pot ser que et trobis després amb uns resbuts desmesurats i amb uns consums, per tant, d'energia molt grans. Estem en perill ara mateix amb el que ens ha caigut a sobre de disparament de la temperatura de triar una bomba de calor simple i no triar-la amb aerotèrmia i no pensar molt millor les coses?

Sí, ens passa una miqueta com ha passat històricament amb el gas, que una caldera de gas és molt barata i la gent no. Bueno, un que val mil euros, compro la caldera, però llavors compta el que et gastes en gas tot l'any. Una barbaritat. Com molt bé dius, amb una bomba de calor, posar un split, doncs té això, que pot ser relativament barat d'instal·lar, però després el consum elèctric que hi ha al darrere pot ser molt important. I amb l'aerotèrmia està passant, i això preguntàs abans del tema d'ajuts, amb l'aerotèrmia sí que és més fàcil avui, que hi ha desgravacions de l'ERPF, i pots arribar a tenir ajuts del 60% del cost de la inversió. Uf, Déu-n'hi-do. Això està en vigor, eh? Això està en vigor, sí, sí. I això fa que inversions que poden ser importants, de 10, 12, 15.000 euros, doncs, home, puguis tenir una ajuda molt important perquè això, com bé dius, és una inversió important, perquè el rendiment que té aquesta màquina és molt superior i, per tant, la despesa elèctrica, evidentment, no té res a veure amb un sistema convencional d'aire condicionat o, ja no diguem, altres sistemes més intensius, sobretot parlant de calor, no? Per tant, sí, crec que és una bona opció. De fet, ara hi ha molts clients que s'estan animant a fer tot el paquet. Llavors, també hi ha solucions de finançament, a part d'aquestes deduccions i estalvis en l'IRPF.

Abans d'acabar, Manuel, volia aprofitar que estem parlant amb un professional del sector per comentar aquesta notícia que ha sortit aquests dies de la UNEF, precisament demanant un pla d'ajuts, una mena d'operació de socors al govern. Què ha passat? És a dir, abans ho has deixat, has deixat anar que en un moment donat van florir les petites empreses, però es veu que aquí hi ha hagut un autèntic drama. Tantes situacions complexes hi ha ara en el sector.

Sí, sobretot amb aquests ajuts que comentaves, és més a nivell de promotors de grans plantes d'energia que això, que s'estan trobant en una situació de preus. Molt, molt baixos i, clar, inversions que s'han de retornar, doncs, evidentment, això són finançaments que s'han de retornar i, clar, i ara a curt termini hi ha tensions de tesoreria que poden ser importants, no? Per tant, és el sector si reclama puntualment que es pugui fer això, ja que és una miqueta com un contrasentit perquè justament la renovable solar hem ajudat a baixar el preu de la llum, però al mateix temps ara diem, ostres, que jo no puc pagar la meva planta, no? Però clar, no només demanem això, que no, això evidentment és un tema coyuntural ara de situació de presureria que algunes plantes estan patint, però al mateix temps també com que s'estan començant a donar, si us en recordeu l'any passat amb el tema de la pagada, de pagada general, Es va veure que, primer es va acusar les renovables, hi havia massa renovables, que s'havia corregut massa, i després, analitzant amb calma els estudis, es va veure que no, que les renovables tenien la capacitat d'haver estabilitzat la xarxa, però la normativa no ho permetia. I ara s'estan començant a connectar les primeres plantes que sí que permeten això, però en canvi les retribucions que estem rebent, nosaltres, aquestes plantes, són inferiors a les altres fonts d'energia contaminants que estan fent el mateix servei. Llavors estem reclamant, ja que estem aportant estabilitat a la xarxa, que se'ns pagui un preu que sigui just perquè aportem també uns serveis de xarxa que s'han de ponderar també bé. I bueno, sí, és una miqueta la casualística aquesta que comentes.

Manel, amb aquestes corbes de preus diàries que hi ha dies que arriba a zero o fins i tot no fa gaire per primer cop a la història els preus van ser negatius, etcètera, I amb una gestió intel·ligent, precisament, de l'energia solar, de les bateries, del consum, tot plegat, fa que avui en dia hi hagi vivendes o fins i tot tallers, comerços, naus industrials que puguin tenir consums pròxims a zero, no? Totalment, i ho veiem des de nivell

residencial com a empreses que estan també apostant per bateries. Consums aeros tot l'any és més difícil perquè costa més, però sí que durant molts mesos i molts dies pots tenir una autonomia energètica molt gran i amb habitatges estem veient a nivell anual del 80-90% es pot arribar. Però bé, l'objectiu tampoc ha de ser el 100%, perquè al final tens la xarxa que et dona suport puntual. Per tant, si aconseguim valors de 60-70%, jo crec que és una cosa molt factible. Però el que és important és que tothom entengui que una instal·lació, i més amb la bateria, és un actiu que amb tot això que s'està modificant ara a nivell normatiu, de mercat de flexibilitat, de capacitat, o sigui, tenir una bateria amb una instal·lació solar, ja no seria una instal·lació que la poso en marxa i funciona sempre i me l'oblido, sinó que és un actiu que això també es farà de manera intel·ligent, no l'ha de fer l'usuari en softwares de de gestió que ho fan, que llegeixen els preus de mercat i saben si injecten o no injecten, i donen serveis si ho demanen al mercat de capacitat. Imagina't. A l'ESRAT, que ara hem vist que també ha actuat, o ara ho feien fàbriques, fins ara ho feien fàbriques que havien d'aturar la seva producció, llavors ara ens trobem fàbriques que diuen, no, em poso una bateria, la meva producció no s'atura, i aquest servei que em paguen el faig amb la bateria, no? És una revolució abans

parlàvem d'adaptació la paraula clau del sector és adaptació.

Totalment, sí, sí. I això és a marxa esforçada, però és apassionant, perquè realment ja no som. Vam passar de ser uns consumidors passius a ser uns productors, però és que ara som uns productors que tenim moltes més eines amb aquestes bateries per fer tots aquests serveis, que se'ns valorin, ja no només injectar energia a la xarxa, sinó fer-ho en moments determinats i, per tant, operar aquesta estabilitat de la xarxa que ens convé a tots.

Manel, ens queden un parell de minutets. Tu viatges constantment a Àsia, especialment a la Xina, a altres països també, però, evidentment, la revolució mundial de les renovables és la Xina. Fes-nos en dos o tres minuts què has observat allà quan parles amb aquella gent, quan fas tractes, quan veus què estan fent. Allò és una onada gegantina que m'imagino no ens podem ni imaginar des d'aquí.

Allò és increïble i el que deia abans dels 20 anys que portem, jo al principi era impensable que compréssim un inversor o un panell a la Xina, era una cosa que tots associàvem a la Xina com a un lloc de producció barata i de coses de poca qualitat. Però això en molt pocs anys li hem donat la volta i hem fet unes fàbriques allà increïbles, vas a una fàbrica de panells i de fet no veus xinos treballant gairebé, tots són robots i tot està molt automatitzat, tenen un producte de molt bona qualitat. Jo, quan estic allà, ho veig amb un doble sentiment. Penseu, ostres, quina passada des del punt de vista de la tècnica, de l'enginyeria. És brutal, però dius, ostres, Europa, com ens hem deixat perdre a tots. I uns xinesos m'ho deien, que ells admiraven els enginyers alemanys, i jo havia anat a Alemanya a plantes, i tot el que Europa va tenir, això ha anat perdent aquest lideratge d'una manera bastant bèstia, no? I això serà molt difícil de recuperar, almenys amb aquestes coses. Hem de saber trobar altres innovacions que Europa recuperi el lideratge, perquè ja és bestial. És impressionant. I, per tant, el concepte que teníem de Xina l'hem d'actualitzar, perquè realment són capaços de generar producte de molt bona qualitat, sobretot d'innovació i d'intel·ligència artificial. Tot el que estan fent és impressionant. I això ens està arribant ara amb vehicles elèctrics, que jo ja els he vist allà fa dos o tres anys i ara comencen a arribar aquí. És impressionant.

En aquest sentit, tens la percepció, no sé si la tens tu, José Luis Gallego, i no parlo des del punt de vista democràtic o polític, que és evident que està en decadència als Estats Units, sinó en el tema precisament industrial i en aquests temes de nova tecnologia, no hi ha un punt de cadència?

Poca broma amb el tema industrial als Estats Units aquests dies, ho comentàvem, el president Trump, a més a més amb un decret presidencial sense passar pel Congrés, Va decidir treure qualsevol límit a la generació elèctrica amb carbó i amb gas natural, és a dir, que ho va decidir. I a més a més va dir que faria el possible, va donar l'ordre al seu equip jurídic perquè mai cap altra administració pugui revertir aquesta situació. I els aplaudiments s'atronaven de tota la indústria americana. Poca broma, no sé si al Manel li preocupa aquest tipus de notícies, és a dir, però el risc de fer un pas enrere no l'hem oblidat, eh? Cuidado. No, no,

de fet el debat que tenim al sector, al NEF, el dia que parlàvem, clar, es veu aquesta invasió, entre cometes, de producte asiàtic, i clar, hi ha la temptació de, bueno, anem a posar ranzels, anem a fer que els preus de les bateries i de les plaques siguin més cares. Això no sé si és una bona solució per promoure el que es faci aquí, però el que segur que ens representa en el curt termini és un augment de preus i això no és bo per la tensió energètica. Per tant, crec que hem de buscar solucions una mica més imaginatives i veure què podem fer. Jo crec que hem de buscar aliances,

hem de mirar la manera de. Aliança, aliança. Això és el que el món demana amb gairebé tot. Ara vaig a rescatar un fòssil que és el president Pujol i no ho dic per l'edat ho dic perquè fa molts anys que va deixar la vida activa política però José Luis. Amb els clars obscurs del govern o de la persona. Te'n recordes els anys 80, el desembarcament, us en recordeu? Sony, Itachi, no sé què, les aliances. No pots, Sanyo, no pots guanyar en els japonesos, però intenta que hi hagi unes aliances. I a mi em dona la sensació, Manel, i remata-ho en pocs segons, que si no anem per aquí Europa està perduda i el món que coneixem nostre també.

Totalment, sí, sí, hem de saber com poder, potser buscar aquestes aliances també ara amb Àsia, amb Xina concretament, i aquestes fàbriques portar-les cap aquí, i poder tenir una mica també el control i veure com, no sé, quin percentatge seran capaços de tenir de l'empresa, de les fàbriques, però i tant. Perfecte.

Manel Romero, un dels líders, ja ho ha dit, van començar tres estudiants de la Universitat Politécnica de Catalunya d'Enginyeria Industrial. Això em recorda, per exemple, també Circutor, Vila de Cavalls o altres apostes d'aquestes de companys, no? I 21 anys ja de presència en aquest sector de les renovables. Manel Romero, un plaer, com sempre. Gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres. Un plaer, Manel. Gràcies. Igualment. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.