Aigua regenerada per salvar els cultius, obres més sostenibles i escapades al Berguedà i al Ripollès

Catalunya Ràdio. Catalunya Áudio. Som podcast. Meteo Mauri, un programa de catradio.cat amb Francesc Mauri. Som 22 d'octubre,

portem 657 programes i comencem i anirem cap al Meteo Terra parlant d'agricultura i aigua regenerada, el Besòs i la Tordera, amb gent que en sap i molt. Meteo Ambient i Meteo Temps fusionem per parlar, en aquest cas, del protocol de sostenibilitat, projectes i obres d'AMB. Ens escaparem cap a la casa rural rústic Vilella i ens entaularem a un hotel, en aquest cas a un restaurant, que és la Batissa Hotel Restaurant, a l'àrea de Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès. I tot això, evidentment, són els temes que farem i que començarem en uns instants. Els darrers vuit dies ens han portat aquest nou temporal de pluja que primer castigava directament la zona, sobretot, bé, tot el País Valencià, però amb normalitat, excepte. La zona de la Safor i la Marina Alta, amb registres extraordinaris. I a Catalunya la perturbació, sobretot, sobretot, sobretot, Ens ha deixat, jo em quedo amb una de les seves fotografies, no tant la de dissabte, sinó i sobretot l'episodi general i generós que vàrem viure concretament entre dilluns i dimarts. Va ploure a les 43 comarques i ho va fer per primer cop amb abundància en alguns observatoris com no ho feia des de gener o febrer passat a les zones més seques del país. Per tant, sens dubte, aquesta és la fotografia més potent d'aquesta situació dels últims vuit dies, i sobretot també el descens de temperatures.

Meteoterra, amb Jordi Puig.

Bé, això és Meteo Terra i en Jordi Puig és de la distància, des de l'altra banda de la línia digital ens acompanya. Jordi Puig, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com anem? Bé, mira, tu estàs a la distància avui en els teus camps al nord de Catalunya, però bé, els teus, a la teva essència podríem dir, això mateix. Exacte, exacte. I aquí ens acompanya el Xavi Romero, que és coordinador del Consorci del Besòs Tordera, i en Joan Garcia, que és catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC. Tots dos també biòlegs de formació. Jordi, el titular és clar, projecte d'agricultura i aigua regenerada. Això sona música celestial.

Sí, la veritat és que fa temps que ens coneixem i sobretot també amb en Xavi i ara fa menys però també amb en Joan i realment el projecte que us presentem avui és una història d'èxits pràcticament des de l'any 2003. Això comença l'any de la calor. Exacte, l'any de la calor.

L'any següent, després de l'any sense estiu, de fred i pluja. Però bueno, el 2003 va fer molta calor. Perdona, eh? Endavant, endavant. I el 2008 molt fred i molta sequera. Sí.

Va, va, que ens emboliquem. Doncs això, que precisament avui parlarem d'això, de com a Granollers aquell any van decidir apostar per crear un dels primers aiguamolls construïts de Catalunya, per no dir el primer, pràcticament, així a una escala potent. I aquesta aigua moll, bàsicament el que intentava fer era depurar l'aigua que sortia de la depuradora i a partir d'aquí generar tot un seguit de recursos. I avui el que ens centrarem precisament és parlar d'aquests usos d'aquesta aigua regenerada, és a dir, l'aigua aquesta que torna al riu o que pot servir per alimentar indústries, etc. I, finalment, l'agricultura. Una mica. Que és el que avui parlarem. Com aquesta aigua regenerada, després de tot un procés de depuració, de neteja, de tractaments biològics, pot tornar a ser un element imprescindible per generar alimentació, economia agrària i recircular.

Et sembla que comencem una miqueta per la fotografia a temps real, actual, del que és el Besòs i la Tordera amb el Xavi Romero? I tant, i tant, endavant. Xavi, on som? Clar, els que estem aquí a la taula més o menys tenim la mateixa edat. Jo em faig 60, jo soc dels del pont de l'autopista allà, el tractel o actel o no sé què, allà a Mollet del Vallès, i veies allà el Congost amb aquells colors i aquelles escumes, la Tordera, el Besòs. Tu també, eh? Per tant, som de generació aproximadament la mateixa. Clar, el Besòs-Tordera no és un riu d'aigües tortes, tots dos, ni molt menys, només faltaria, però s'hi ha guanyat moltíssim i la feina ve de lluny. Ve de lluny i. Malgrat que segur que hi posaràs per os, però.

Però sí que et diria que l'evolució de la recuperació dels espais fluvials, fins i tot aquests trams de rius urbans, com pot ser en el cas del Besòs, ha sigut molt significativa i en els darrers 30 anys. Ha sigut una evolució molt favorable. Segurament ens hem de remuntar a la dècada dels 90, quan van començar a aparèixer les estacions depuradores d'aigües residuals com a la primera iniciativa. Que ajuda a millorar la qualitat de l'aigua i és una mica la base que, mica en mica, va permetre anar recuperant el riu amb molts projectes de recuperar la vegetació de ribera, d'anar eliminant obstacles hidràulics, hi ha hagut projectes significatius de retirar formigó del riu i recuperar el verd. I ara fins i tot hi ha projectes també que van encaminats a fer el riu més resilient perquè també el riu a llarg termini també ha d'aportar molts beneficis i fins i tot, en el cas que igual els ocupo avui, també que sigui un element que vull contribuir a l'aigua, a la seva potabilitat, perquè sigui un recurs per a les ciutats i per a l'agricultura. Joan Garcia,

enginyeria ambiental, és a dir, m'imagino que s'ha de compaginar aquesta recuperació, som fills del desarrollismo i estem en una onada. Bé, ja ho sabeu, estem en una onada curiosa de món, però hem anat recuperant. I per altra banda ens apreta l'escalfament global amb la intensificació de fenòmens extrems, etc. I a més a més, amb dades contundents, que és que en els últims 70 anys tenim molta més radiació solar, ha pujat la temperatura, evaporació, els usos de l'aigua. Com des de l'enginyeria ambiental podem conjuminar aquestes arestes? Ja sé que això té una hora de resposta, com a mínim, però hauríem d'intentar amb un parell de minuts, com a molt.

Primer de tot, Francesc, diguem que, permeta que et digui que una de les primeres feines que vaig fer quan vaig acabar d'estudiar a la universitat va ser precisament fer un estudi de la qualitat del riu Besòs l'any 1991. Recordo que en mostres que preníem a l'alçada de Montcada la DQO era de 200-300 mg per litre. La DQO és un paràmetre que utilitzem per mesurar la quantitat de matèria orgànica i això és el mateix que porta l'aigua residual urbana normal.

Vaja, la que hi ha una mica més avall del vàter.

Sí, o sigui, estem parlant d'aquest nivell, això ha canviat. L'any 91 eren literalment

la sortida de. Sí, sí, és el que ha dit el Xavi,

no hi havia depuradores en aquell moment, s'estaven generant. Llavors, què ha fet la enginyeria ambiental? Bueno, la enginyeria ambiental és aquesta part de la enginyeria que integra. Moltes rames diverses, no? Fins i tot hi ha gent que fa clima i fa aire, contaminació atmosfèrica. En sona, en sona. En sona, no? Doncs, bueno, la ingenieria ambiental ha contribuït, doncs, precisament això, al desenvolupament d'aquestes depuradores, de tots aquests sistemes de neteja d'aigües residuals. Les filles de l'Albert Vilalta i companyia. Sí, sí, sí. I, però per una altra banda, i ara ja parlant de molt més recent, doncs, hi ha. Aquests sistemes que són com més tous, que estan més integrats amb el medi, que el que fan és simular els processos que es desenvolupen a la natura de forma controlada, que serien aquests aiguamolls, aquests sistemes d'infiltració d'anaquífers, etc. I jo crec que això és el que està fent la enginyeria ambiental ara, resumint. Resumint, perfecte.

Jordi Puig, des de l'altra banda, entenc que tot això lliga Merida de Meravella amb intentar tirar endavant l'agricultura que ens defenses sovint.

Sí, evidentment que tot el que estem parlant aquí acaba portant-nos a l'agricultura, però el que és important és que el funcionament d'aquests sistemes naturals ha de filtrar no només els nutrients, sinó tots aquests contaminants. I jo us volia preguntar una mica com funciona un aiguamoll que té aquestes virtuts de fer aquestes depuracions prèvies a poder fer aquests usos d'aigua que són tan interessants. No sé si Joan ens ho pots explicar també molt breument.

Sí, i tant. Posant com a exemple l'aiguamoll que tenim a Can Cabanyes, a Granollers, que forma part d'aquest projecte que estem esmentant, Bàsicament és una excavació amb el terreny en la que li hem posat un sol on després hem plantat macròfits, plantes típiques de les zones humides com pot ser el canyís, la boga, etcètera. I amb un sistema d'entrada i de distribució de l'aigua ben dissenyat hidràulicament perquè no hi hagi curts circuits i l'aigua es pugui moure de forma adequada i una bona sortida i alternant zones fondes amb zones sumeres on a les zones sumeres hi hauria la vegetació, a les zones més fondes les plantes no hi creixen i llavors hi ha aquí una redistribució de cabals, etcètera. Doncs el que fem és que per una banda les plantes assimilin tots aquests nutrients i a més siguin un suport on creixeran biofilms, creixeran microorganismes que ajudaran a totes aquestes conversions biològiques que permeten degradar matèria orgànica, permeten eliminar nutrients i permeten també eliminar alguns microcontaminants que podem trobar a les aigües que no han estat eliminats a les plantes depuradores com podrien ser productes farmacèutics o fins i tot microorganismes.

La natura és sàvia, ben utilitzada, entre cometes, si li dones temps. Sí, li has de donar temps, eh?

Vull dir, tampoc penseu que aquí els temps de permanència en aquestes zones humides, de l'aigua, l'aigua s'hi pot estar de l'ordre de 10 dies, 20 dies, estem parlant d'un temps considerable. Això tampoc es pot fer a tot arreu si no tens l'espai suficient, eh?

El Besòs i la Tordera són espais òptims en aquest sentit, amb aquest règim, m'imagino, mediterrani, darrerament molt atrotinat, amb una variabilitat altíssima, però m'imagino que és el lloc pressionat des del punt de vista de presència humana, i a més a més.

Sí, efectivament, al final el Besòs té una trentena de depuradores, la Tordera unes quantes desenes més, i aquests sistemes de depuradora combinats amb aquest tipus d'aigua molts construïts, ens poden produir aquesta aigua, que amb aquesta depuració natural adicional, pot arribar a tenir un valor d'aigua regenerada. L'aigua regenerada pot tenir moltes destinacions. Una és l'ambiental, que evidentment, pel cavall ecològic de rius mediterranis com el Besòs o la Tordera, pot ser clau, vital per a la vida aquàtica, per als ecosistemes, però a la vegada també aquesta aigua regenerada pot tenir d'altres usos, Actualment, per exemple, en el cas de l'aigua molt de Can Cava i de la Granollers, l'aigua regenerada s'utilitza pel rec de jardins, per la neteja de carrers a la ciutat de Granollers. I també hi ha estudis i s'està planificant fer arribar aquest tipus de recurs hídric alternatiu a sectors claus com poden ser la indústria, i, com no, l'agricultura.

Jordi Puig. Si parleu d'agricultura, m'agradaria una mica que desenvolupeu, si ens podeu fer una pinzellada d'aquest projecte que es diu Desire Water, que precisament el que intentarà, entre moltes altres coses, és estudiar com aquesta aigua regenerada es comporta en cultius o l'agricultura i una mica què s'està fent en aquest àmbit.

Us demanaria rematar l'entrevista perquè normalment fem 12, en farem 15, ja estem amb 11, per tant, Joan, crec que primer tu, fem un minut i mig, Xavi un minut i mig i ens haurem d'acomiadar. Em sap greu ser tan desagradable.

Cap problema, no, no és gens desagradable. Mira, la virtut o la novetat que té el projecte que estem fent. És precisament demostrar, ensenyar el que s'està fent a Granollers aquests últims anys. A dintre del projecte, al sistema de Granollers, li diuen Lighthouse, far. És com un far que ens ha de guiar a tots. I el que s'està fent en aquest sistema és que la UEMOID rep l'afluent secundari tractat de la planta depuradora, i posteriorment hi ha una petita planta de regeneració que a través d'una filtració amb sorra i una desinfecció final amb clor, aquesta aigua després es bombeja, es porta cap a granollers i es fan els usos que diuen Xavi. Llavors, quina és la novetat de tot això? Doncs intercalar aquest sistema natural, com és l'aigua moll, entre la planta depuradora i el sistema de regeneració pròpiament, perquè això fa que el sistema de regeneració sigui com molt més suau. No necessita la intensitat, productes químics, despeses energètiques, etc. I l'aiguamoll serveix d'una banda per fer això i a part serveix per donar tots aquests serveis, diguem-ne, ecosistèmics, doncs d'augmentar la biodiversitat del sistema, fauna, zona de passeig, etc.

I el projecte, dintre de les accions que té, una d'elles és un estudi agronòmic experimental. Farem un cultiu, un hivernacle, on farem rec amb aigua regenerada per cultius d'estiu i d'hivern. En concret, el rava i la mongeta del ganxet. Llavors, el que testarem serà com. Respon la producció i la qualitat de l'acollida en una situació d'un escenari de recomplert. Comparar-la amb una situació de rec deficitari en la qual regarem amb el 50% de la dosi completa i el 25% de la dosi completa per veure aquests vegetals com responen i intentar determinar quines seran les necessitats d'aigua pels cultius futurs en l'horitzó 2030-2050 a la zona de la conca del Congost, en aquest cas.

Jordi Puig. Ho haurem de deixar aquí. Vols posar allò els 10 segons de rematar-ho?

Sí, no, no, simplement dir que regions com ara Múrcia, pràcticament el 90% de l'aigua que surt de les depuradores va a l'agricultura, o per no dir el 100%. Per tant, a Catalunya estem molt millor, però aquesta línia que estem obrint és clau i és de futur per això, per alimentar poblacions i per donar serveis a aquestes àrees urbanes tan tensionades a nivell hídric que tenim al voltant de Barcelona.

Fantàstic. Deixem aquí l'entrevista. Són entrevistes que necessiten segones, terceres parts o necessitarien una horeta de desenvolupament. No la tenim, però vaja, granet a granet. Sí, d'això es tracta. Xavi Romero, coordinador del Consorci del Besòs Tordera, gràcies. A vosaltres. I Joan Garcia, catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC, gràcies. Moltes gràcies. I Jordi Puig, avui des de la distància enmig dels camps que habites, moltes gràcies. Gràcies. Adéu-siau.

Meteotemos.

Va, això és Meteotemps, però també és Meteoambient, per tant, José Luis Gallego, bona tarda. Què tal, bona tarda. Avui el José Luis Gallego ens escolta des de la línia digital, però també, evidentment, participarà d'aquesta entrevista que centra en obres, projectes i protocol de sostenibilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'Albert Gasull, bona tarda. Bona tarda. Director dels Serveis d'Espai Públic d'Àrea Metropolitana de Barcelona, MB, fa unes setmanes. Bé, introduïa temes i, evidentment, com no pot ser d'una altra manera, temes que transpoaven, doncs, el que és una realitat, que el nostre entorn urbà, la vida, la geografia evoluciona i les coses mai poden ser estàtiques, Albert. Exacte, i menys ara, diguéssim. I menys ara, eh?

Al marge del que passa al món, que no sabem què passarà demà passat, el clima també ens està donant moltes sorpreses, això tu ets l'expert. Sí, senyor. Però clar, tot això del canvi climàtic està portant una sèrie de conseqüències i de coses que hem d'afrontar, jo crec, d'una forma seriosa. Per això.

Perdona, aquesta tardor ens ha fet obrir els ulls. Bé, escolta'm, al final, els humans ja saps que obrir els ulls els obrim el dia de la notícia. L'endemà ens costa de continuar pensant-hi. Però aquesta tardor hi ha hagut diversos episodis al voltant de l'àrea metropolitana i te'n poso dos damunt la taula de dos municipis de l'àrea metropolitana. I perdona que comenci d'aquesta manera. Són dos espais amb jurisdicció municipal. Barcelona, Ronda de Dalt i l'àrea que rep les aigües de Collserola. I número dos, Sant Cugat del Vallès, Riera Major. Una riera que els habitants del monestir, senyores i senyors, eren espavilats quan el van muntar i el van fer dalt al turonet. I a baix a la riera els humans van ocupar-ho tot i als anys 90 van tapar la riera i ara és un bonic passeig que ha petat. Ha petat de capacitat, etcètera, etcètera. Aquests són alguns dels reptes, en definitiva.

Aquest és un dels reptes i cada dia més present. És un tema que hem construït una àrea metropolitana, com la majoria de ciutats europees. Sí, sí, no és que ho fem només malament nosaltres. Ho dic en el sentit que és una cosa generalitzada, no que ho fem malament, sinó que hem generat aquests contínuos urbans impermeables, construïts amb materials d'alta inèrcia tèrmica i amb una mancança brutal d'infraestructura verda. Tot això sumat porta conseqüències de molts tipus. Una és aquesta, d'aquestes inundacions que tenim, sobtades, perquè no és només que s'hagi canalitzat la riera, sinó que no es pensa com s'ha de gestionar l'aigua de pluja. En el sentit que si l'anéssim aturant pel camí segurament tot això no passaria.

Són els dipòsits pluvials de Barcelona que el dia de la Ronda de Dalt van arribar alguns d'ells a un 90% de capacitat i van evitar uns danys molt més importants a la ciutat.

Per exemple, però no només infraestructures d'aquest calat, diguéssim, que són importantíssimes, i a més són dipòsits i per tant és aigua que recollim.

Si no, les piques petites que de mica en mica s'omple la pica.

Bé, tota l'aigua, tots els edificis de tota l'àrea metropolitana va al carrer. Si aquesta aigua es retingués a les cobertes dels edificis, d'alguna manera, la velocitat d'aquesta aigua seria menor, arribaria al carrer més tard. El carrer recolliria la seva aigua, però no tan bé tota la que li ve dels edificis. Si el carrer no fos tan impermeable, potser l'aigua es podria anar tornant pels llocs. Podríem regar d'aquestes aigües. A més de que les podem aprofitar. Les hem de ralentir. Respecte a aquests fenòmens que es veuen repetidament. Cada cop més i d'aquesta forma sobtada.

Introdueixo José Luis i després et deixo perquè clar, evidentment la línia digital no és favorable a les intervencions sense veure les cares a l'estudi. Li pregunto la primera qüestió relacionada directament al Bergasull. Volem parlar del protocol de sostenibilitat, evidentment hem començat d'aquesta manera pràcticament directa. Aquest protocol m'imagino que no és només el que hem explicat, sinó que la descarbonització, la resiliència, etc. és molt més ampli.

Sí, el protocol neix, jo crec que cap a 2017, la primera, diguéssim, la nostra intenció de fer-lo i es posa en pràctica a partir de 2019, després de crear-lo i formar la gent. El protocol neix per responsabilitat institucional i professional davant de la inexistència d'una legislació en aquest país que doni una resposta adequada o qualsevol resposta al canvi climàtic i als seus efectes. Davant d'això, l'edifici, la construcció dels edificis i el seu ús és responsable de vora del 40% de les emissions. Per tant, nosaltres que ens dediquem això a l'àrea metropolitana, a espai públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, a construir, som responsables d'aquest 40%, no? I per tant. De 36 municipis. De 36 municipis, sí. A Barcelona hem de dir que no actuem gaire des d'espai públic, és a dir, dels altres 35 sí, val? Per tant, nosaltres decidim que hem de prendre, diguéssim, cartes amb el tema i fer la nostra pròpia, d'alguna forma, normativa. Llavors, construïm aquest protocol, que és una guia que ens ajuda a.

Construïu el protocol i la normativa. Bueno, és un protocol que. Sí, però que em refereixo, que és el que deies, tot va molt ràpid i suposo que s'ha de ser imaginatiu, bueno, versàtil.

Clar, de fet ara estem revisant el protocol. El protocol el que pretén és permetre que siguem capaços d'avaluar quin és l'impacte ambiental que tenen les decisions que prenem quan redactem un projecte, que al final és el que es convertirà en una obra i per tant el que decidim en allà serà el que convertirem en realitat. Però no només això, això és per una banda parlar d'emissions i de com les reduïm, que és fonamental, Però més enllà de les emissions ja estem veient les conseqüències de moltes coses, l'estiu que acabem de passar, les temperatures que pugen d'una forma exponencial, bestial, o sigui, molt per sobre de les previsions. I per tant, torno a dir que d'ahir abans hem construït aquestes ciutats que tenen aquestes característiques d'impermeabilitat, alta inèrcia tèrmica i falta d'infraestructura verda. Que són les coses que, si revertim, ens poden ajudar a conviure millor, diguéssim. A mitigar. És el que se'n diu mitigar el canvi climàtic. Per tant, el protocol el que pretén és, per una banda, mitigar, perdona, no, mitigar les emissions, i adaptar-nos al canvi climàtic. Per tant, el que fa no és només limitar les emissions que nosaltres emetem en construcció i en ús dels edificis, sinó que a més ens obliga, diguéssim, a una mínima infraestructura verda, a una mínima gestió d'aigua de pluja, a una màxima superfície impermeable exposada al sol, una màxima superfície que reté la calor, una sèrie de coses. És com una guia amb números, que es quantifiquen les coses, que ens permet abordar totes aquestes coses d'una forma més adequada. I a poc a poc anar convertint la ciutat en un lloc més habitable. Se'n gira molta feina.

Meteo Ambient Amb José Luis Gallego.

I amb aquesta falca, amb José Luis Gallego, José Luis Gallego, és el teu torn.

El primer de tot celebrar que la Ria Metropolitana de Barcelona hagi posat en funcionament aquest protocol. Jo crec que 20 punts. De vegades la dispersió fa que no anem massa de cara a barraca, que no fem diana, això ens ho dirà l'Albert, però us alegro en tant que durant tot aquest temps hem estat parlant d'adaptació. I de resiliència al canvi climàtic. Però, perdona, l'àrea metropolitana de Barcelona és víctima del canvi climàtic, però en bona part també n'és responsable, no dic només l'àrea metropolitana de Barcelona, sinó les grans àrees metropolitanes d'arreu del món. Jo crec sincerament que les urgències, és a dir, la velocitat d'actuació, ens ha de fer adoptar respostes immediates. Parles de 19 criteris. A mi m'interessa moltíssim la contractació pública, perquè és un tema que des que vaig parlar, fa molts anys que vaig parlar amb l'Imma Mayor, quan era responsable de Medi Ambient a l'Ajuntament de Barcelona, i em va parlar de l'extraordinària complexitat. Que té incloure en el plec de condicions de contractació pública aspectes que tinguin a veure amb la descarbonització i la sostenibilitat. No sé si això ha canviat, però crec que això és primer d'escola a bressol de sostenibilitat.

A veure, a nosaltres ens està bé que facis aquesta pregunta perquè ens criden molt per parlar d'això a diferents foros, diguéssim, perquè el protocol s'ha convertit en una eina en aquest sentit. És a dir, el projecte arquitectònic és un document contractual, d'acord? Si tu en aquest projecte fixes els criteris i les coses definides d'una determinada manera, això s'ha de construir d'acord amb allò. Per tant, d'entrada, diguéssim, la feina l'hem de fer abans. Nosaltres, al fer el projecte, estem ja establint una sèrie de coses, límits d'emissions, tant operatives com envegudes. Estem creant una sèrie d'un projecte, diguéssim, que a més és un tema que no és un afegit, és a dir, això o ho arrenquem així, i això ho hem descobert fent-ho, diguéssim, o és impossible complir amb les coses després. Per tant, la potència del protocol, entre altres coses, és aquesta, que és un document contractual que ja està, diguéssim, assolint uns estàndards i complint una sèrie de coses que, en principi, només altra gent amb moltíssima voluntat i per esperit, diguéssim, ambiental, està portant a terme. Aquest és un tema. L'altre és afegir a tres coses, que això és més complex. Aquest matí estava en una taula rodona que parlàvem sobre la circularitat. Estem començant a reutilitzar coses aquí en aquest país. La cosa està molt a les beceroles perquè el problema que tens és que no saps anar-les a buscar o on trobar-les. Això és una cosa que nosaltres ja estem fent des de la rehabilitació des de fa temps, és a dir, el primer criteri del protocol diu posa en dubte si s'ha de construir allò que t'estan demanant de construir, és la primera cosa. La segona és si no hi ha un lloc existent on tu puguis allotjar aquell ús. I després quan entrem en aquest lloc, mirem tot el que hi ha, ho cataloguem, Mirem què podem reutilitzar a l'obra. El projecte es fa amb aquests criteris i després mirem de recol·locar aquelles coses que a l'obra no es queden. El que està en el projecte està bé, però després hi ha problemes com que l'administració no pot vendre unes llambordes a una altra no sé què, o entres en una masia de conflictes que. Que són aquests legals que venen fixats molts per la llei de contractes i altres per altres coses que ens complica la vida. És evident que la llei de contractes, sense anar més lluny, està absolutament desfasada respecte a la realitat. No ho parlàvem aquest matí, o sigui, igual ho dèiem, no? No sabem què passarà d'aquí a cinc minuts i, en canvi, per fer qualsevol acció a l'administració pública t'estàs més rus, no?

Esgotador, vist des de fora i pot semblar mira, arriba un polític sembla que té bona voluntat però després diuen els polítics que es troben amb aquestes bé podríem dir amb aquests laberints que ho eternitzen tot ho maten tot o fins i tot sí, ho acaben matant i per tant allò que es vol tirar endavant malament rai. En aquest sentit, a l'àrea metropolitana hi ha Santa Coloma de Gramenet, un àrea, diguem, el rovell de l'ou, del tensionament de densitat, d'espai, etcètera, etcètera. Un dels rovellos de l'ou. Hi ha la ciba i el passeig de la Salsereda d'aquí, Santa Coloma, de Gramenet. S'han construït amb aquests protocols. Explica'ns una miqueta.

Bé, són dos projectes bastant emblemàtics i a més té la gràcia que estan un al costat de l'altre i per tant els podem ensenyar plegats. Caram, això ho facilita molt. Perquè la ciba està a l'Avinguda Salzareda i per tant quan anem a explicar el protocol és un bon lloc per fer-ho perquè tenim per una banda l'espai públic que s'ha recuperat amb l'Avinguda i després l'edifici recuperat de la ciba. A veure, clar, aquí s'apliquen aquests criteris dels que estic parlant, no? La gestió de l'aigua de pluja, és a dir, sols permeables, infraestructura verda, un mínim de cobertura i no només un mínim de cobertura sanitària, la canòpia, sinó també una suma de capes de vegetals i també compta tota la vegetació que està a terra, no? És a dir, totes les arbustives i aquestes coses. I des d'un punt de vista, ja no només climàtic, sinó també des d'un punt de vista biològic o de la biodiversitat. És a dir, que és un tema fonamental també, que no he anunciat però que també observa el protocol. I això pel que fa a l'espai públic. I per altra banda, la ciba és precisament un d'aquests exemples paradigmàtics d'aquesta forma de treballar la rehabilitació. A la ciba, per exemple, la planta baixa, la sala on es fan els actes, si hi aneu alguna vegada, veureu que el paviment és un paviment com de gimnàs, amb uns parches, que encara estan les ratlles, de quan jugaven a no sé què, i això vol dir que nosaltres, i això ho hem fet amb cada un dels elements d'aquest edifici, és a dir, tot allò que es podia quedar allà i no ens estava fent moltíssima nosa, o adaptàvem o ajustàvem el projecte al que hi havia allà per generar el mínim número de residus, És a dir, quan menys treus, menys has de posar. Aquest paviment no l'hem tret, no hem generat un residu, però és que, a més, no hem fabricat un paviment ni l'hem transportat, ni l'hem col·locat. Tota aquesta energia i les emissions associades no han existit. I aquest és el punt de vista des del qual anem treballant tot. El mateix fem a l'espai públic. Recuperem el mateix material que extraiem per reposar, per fer subbases. D'alguna manera hi ha aquesta idea que parlàvem abans de la circularitat, és anterior a anar a buscar unes vigues d'un magatzem per posar-les en un edifici nou, sinó que ja neix també en la manera de fer que tenim ja provocada pel mateix protocol. En cada un dels edificis i espais públics, espais urbans que anem fent i construint. Fantàstic.

José Loés, alguna darrera qüestió?

Donat que estàvem parlant de mitigació, no vull deixar de parlar d'adaptació. Aquest estiu n'hem tingut una mostra claríssima de com l'espai públic s'ha convertit en un espai hostil per a la ciutadania. Hem donat a la gent que es quedi a casa seva. I hi ha molta gent que a casa seva no té climatització, primer perquè pateix de recursos, per tant, i climatització. Llavors, per què no agilitzem i donem càrrec d'urgència i de prioritat a convertir l'espai públic, i no estic parlant dels refugis climàtics, estic parlant d'això, de regenerar. Les zones verdes, d'obrir la natura, d'incorporar, perquè totes les solucions, bona part de les solucions d'aquesta recomposició de l'espai públic passa per. Estan a la natura. Llavors, esteu plantejant aquest tipus de projectes d'intentar renaturalitzar.

El que fa protocol és exactament això. És exactament això. El problema és que, José Luis, tu voldries A veure, hi ha una cosa que anunciaré aquí, que encara no he anunciat enlloc més. No és un anunci, és una tesi. No és una tesi, és una realitat que sembla que no volguem afrontar. És a dir, això. Aquest desastre en què estem immersos està creixent a una velocitat brutal. I no ho aturarem. És a dir, no ho aturarem. I això no ho diu ningú. Seguim tots esforçant-nos i pensant que el 2050 estarem a zero emissions i és mentida. I no hi serem. Però el que sí que passa és que les conseqüències de tot això les estem rebent i les estem rebent cada dia més. Per tant, on hem d'exposar l'esforç? Evidentment, hem d'esforçar-nos a emetre menys. Però on hem d'exposar l'esforç de veritat? Amb això. Amb l'adaptació, amb transformar les ciutats perquè siguin més habitables. Clar. Perquè si no, ja, bueno, a cap paga i marxem, no? Vull dir que jo crec que el tema està per aquí, no? És a dir, l'esforç, crec jo, ara s'ha de posar, i molt A veure, el tema de la mitigació, de reduir les emissions, el tenim bastant controlat. És a dir, podem fer-ho bastant bé perquè sabem com fer-ho, val?

Però mentre no arriba una reducció important i notable les ciutats s'han de continuar habitant i tenim una inèrcia ara disparada cap amunt. Per tant, aquests 30-40 anys que queden en què la corba per fi comença a baixar de les emissions, hem parlat aquí de l'electrificació xina, hi ha corbes que comencen a cedir, Nassos, 30 o 40 anys més en les ciutats com les coneixem no es podrà viure, serà impossible. I tant de bo, i ho dic ara jo amb enveja, com a habitant de Terrassa que soc, llàstima que no hi tingueu actuació àrea metropolitana de Barcelona perquè, noi. Ah, ja està, ho deixo aquí el meu comentari.

Bé, també s'ha de dir que nosaltres actuem allà on podem, no tot, o sigui, els municipis fan les seves coses, vull dir que nosaltres actuem en una part dels municipis.

Sí, però més referit a que. Sí, una voluntat del darrere. No ho sé què passa, però noi, uf, uf, uf.

Bueno, també és cert que a l'àrea metropolitana de Barcelona hi viuen més de 5 milions de persones. És a dir, que la capacitat de el retorn que poden tenir. No estic dient que la resta del país no s'hagin de fer actuacions, però, evidentment, si hem de prioritzar, aquí tenim aquesta I no es tracta només, com deia l'Albert, d'intentar recomposar l'espai públic, de lluitar contra aquest fenomen que el Martín Vide, el professor Martín Vide, ja fa anys que està parlant del fenomen illa de calor, però és que ja no és una illa de calor, és un continent de calor el que tenim. Llavors. Tot això, tot el que està fent la MB, és la direcció correcta. El problema és el temps.

El problema és el temps i els recursos.

Clar, segurament. Tot va associat a un pressupost. No, i no només això. I el temps no va a favor nostre perquè aquestes coses que volem construir són lentes. És a dir, la infraestructura verda no creix d'avui per demà. No pots plantar arbres grans, ni pots transplantar-los. Hi ha experiments que estem fent amb boscos de creixement ràpid, però vol dir 10 anys de creixement. Clar. Mira, ahir teníem uns hongaresos que ens visitaven perquè, no sé, van veure una presentació meva i van venir 22 persones a veure'ns a l'Ara Metropolitana. Ai, no, i quin poder de convocatòria que tens. No, no, vaig flipar. Jo pensava que venien dos o tres i venien 22. Bé, doncs.

Bueno, potser també els cridava l'atenció a Barcelona. Segurament. A més gent, sí, sí.

La qüestió és que els vam portar a un projecte que vam fer fa 20 anys a l'Ara Metropolitana de Barcelona, on tenim fotos dels arbres que vam plantar en aquell moment, que són uns pelillos. I ara són uns arbres frondosíssims i fantàstics, se donen una obra magnífica. Ara això ho hem afegit amb temes d'aigua i tal, que ajuden a refrescar més. Però clar, és aquest el temps. És a dir, el que plantem avui serà efectiu d'aquí 10 o 15 anys. Per tant, l'urgència és brutal, però també hem de trobar altres mecanismes i altres coses. I després hi ha els edificis, que no es poden transformar, i estan també creant una quantitat de. Emetent una quantitat de calor a l'espai públic brutal o comencem a transformar les cobertes, les façanes i tot això també forma part d'aquest entorn en què hem de viure i per tant ja estem entrant no només en l'espai públic sinó en el món privat i és tot això com es gestiona i això suma també. Totes les altres coses, les emergències.

Se'ns acumula la feina, ho deia a mig programa, i ho remetem per aquí. José Luis Gallego, ho hem de deixar aquí. Gràcies. Gràcies, Albert Gasull, una de les persones que vetllen l'àrea metropolitana de Barcelona en aquest conjunt de 36 municipis perquè l'espai públic sigui cada cop més habitable. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.

Adéu-siau. Una abraçada. Adéu.

Vinga, ens escapem i ho fem cap al Berguedà i anem cap a la casa rural Rústic Vilella. Allà hi ha el seu propietari, l'Oriol Baños, que ens acompanya a l'altra banda de la línia digital. Oriol, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé. Fantàstic. Escolta'm, Oriol, descriu'ns una miqueta així en línia general, sense entrar en els detalls de coses que feu, etcètera, el que és l'estructura de la casa. Habitacions, energia, si hi ha algun tipus de cuina, etcètera. Vinga.

Sí, mira, Rústic Vilella és una casa que es va rehabilitar completament fa anys, o sigui que manté l'estructura de les antigues cases forrades de pedra, amb teules tipus àrab, llavors tenim 5 habitacions que lloguem i nosaltres oferim tots els àpats, no lloguem la casa completa, sinó que oferim tant esmorzar com dinar, com sopar, i a més a més al costat també tenim una caseta sobre els arbres que també fa d'habitació.

Perfecte, que aquesta deu estar molt sol·licitada.

Sí, és la que més, sí, sí. El més diferent, sí, sí.

Vols dir que no cal anar a la selva o gastar-se els diners viatjant a no sé on, sinó que pots dormir en els arbres a Catalunya.

Això mateix. Ho tenim aquí mateix amb vistes al Pedraforca, clar, que és el paisatge imponent que tenim davant mateix, sí.

Fantàstic. M'imagino que la llenya, la fusta, deu ser fonamental a l'hora de vestir la casa rural.

Sí, perquè vam muntar un sistema per climatitzar la piscina amb una caldera biomassa, però de tipus tronc. La gent acostumava a fer servir els pellets, però nosaltres, al tenir bosc al voltant de la casa, ja només amb els arbres que moren o que es malmeten, ens unim fent nosaltres mateixos i ens triem nosaltres la fusta, la tallem, la aixequem un temps i és la que fem servir per escalfar la piscina durant tot l'any.

I això se'n diu circularitat i absolutament treure-li suc en aquesta piscina. Entenc que és una piscina interior,

exterior. És a l'exterior però coberta. Hi ha una coberta d'aquestes de matriarquilat, llavors si fa molta calor s'obre i llavors. El temps que fa fred està tancada i es pot fer servir tancada.

Fantàstic. Això vol dir que consum per escalfar la piscina i suposo que altres usos, zero. I tot en fossa d'aquí de la comarca.

Són només les hores de temps que estem preparant la fusta, però bé, ja surt a compte.

Ja ho crec, ja ho crec, posa-hi gasoil, a banda de contaminar, arruïna't, o el gas, etcètera, etcètera, està clar. Escolta'm, esteu dins del parc natural del Cadí Moixeró. Sí. Al voltant de Gisclareny. Esteu en el que és el camí dels bons homes i una de les variants passa per davant de casa vostra. Anar d'una banda a una altra del Cadí, pel Pas dels Gusolans, qualsevol de les rutes, és un clàssic. I, a més a més, hi ha rutes llargues, que són la ruta de l'Hermital, els Cavalls del Vent. I, en definitiva, a més a més, situada als morros, amb unes bones vistes cap al Pedraforca. Això vol dir que m'imagino que guies de muntanya, això vol dir caminades. Explica'ns.

Sí, de fet, el públic majoritari no fa aquestes tan llargues que tenim a l'abast, és minoritari, però hi ha gent que cada vegada les fa més. El majoritari volen coses curtetes, com visitar l'ermita Sant Miquel de Turbians, que la tenim res, en una hora, mateix des de casa, i llavors és una excursió familiar, que a la gent els fa molta gràcia visitar. Una ermita romànica, o veure les vistes des de la roca Tirabal, per exemple, que llavors tenim vistes sobre el poble de Bagà, que també en tres quarts d'hora es fa una caminadeta ben senzilla. Però per rutes més llargues, com que tampoc hi ha tants refugis que obrin potser tot l'any, o mira, vam pensar, doncs, ens posem també en aquestes altes rutes que la gent pugui conèixer-nos, inclús rebem gent a cavall que també fa el camí dels bons homes, ens hem posat en aquestes rutes perquè veiem que estan aquí en un punt tan solitari com és. A Gisclareny, així podrem donar el servei a diferents gent que es coneguin qualsevol de les rutes que facin.

Clar, a més, Gisclareny, ja saps que en meteorologia ens sona molt, en els meteoròlegs, perquè tenim aquesta Meteocat i té aquesta estació meteorològica que de vegades dona uns registres de pluges amb tempesta o sense tempesta, etcètera, que Déu-n'hi-do.

Sí, sí, sí, de fa molts anys, sí, sí, que està donant les dades. La gent, clar, quan una vegada ens coneix per això, ah, us hem vist al temps, però no havíem estat mai a aquest poble.

Doncs mira, sí, sí, ajuda que ens coneguin. Escolta'm, ens interessa també molt la teca. Una escapada, no es pot un escapar i anar fluix de menjar. És que és bàsic, és una combinació importantíssima. Què els oferiu d'esmorzar, dinar, sopar, què cuineu, com us situeu tot plegat?

Sí, la majoria de coses són productes locals, de productors del nostre voltant. Al matí, servim l'esmorzar típic, embotit, pa amb tomàquet i formatges, i després de menjar-nos-hi casolans, ja mantenim també la típica parata emmascarada del Berguedà, o els quesols negres, ara que ve un ambient més fresc, també la gent que ho conegui, i per la resta també, la típica vedella amb bolets, coses de cuina catalana, que intentem oferir tot de menjar-nos casolans, que la gent va a les. Una sopa senzilla, amb caldo fet al moment, la gent, oh, sí que és bona la sopa, saps? Sí, sí, clar,

és que potser molta gent obre un bric d'aquells i.

Sí, i són diferents, per això mantenim. Tot això casolà que la gent ho valora molt i tant.

Entenc que t'asseus a la taula al matí i no et trobaràs una bossa de plàstic plena de croissantets embolicats amb més plàstic i que són de goma. No, això no ho trobarem. D'acord, doncs ja anem bé. Perfecte. Escolta'm, per acabar, feu, bé, feu, els famosos banys de bosc que n'hem parlat aquí en el programa, ara no recordo amb quin cap i gent d'aquí del Berguedà, amb unes infermeres, també, si no recordo malament, deien que bé, ho receptaven directament, que al final aquest benestar que ofereix el bosc, És fonamental. En aquest sentit, el que són els banys de bosc, que diuen Shinrin-yoku, és un aspecte també que demanen els clients.

Costa, costa. Nosaltres ho oferim, però costa una mica. Això d'abraçar-se amb un arbre i tot això no ho veuen clar. No tant, però llavors els expliquem, mira, tranquil·lament, qualsevol d'aquestes excursions que us he dit, aneu tranquil·lament i escolteu el vostre. Només això. Escolteu el que sentiu, escolteu vosaltres mateixos, i la gent diu, ah, doncs sí que hem trobat més pau del que hem sentit. El que ens pensàvem. A vegades anem atabalats pels camins. Dic, aneu tranquil·lament i escolteu el bosc. Tan fàcil com això ja té els beneficis d'estar respirant a dintre d'aquests boscos que tenim, i tant.

Fantàstic. Doncs, escolta'm, jo crec que ens hem situat, Gisclareny, al Berguedà, dins del Cadí Moixeró, vistes cap al Pedra Forca, menjar autèntic, noble i honest, i bo, que això és important, evidentment, per esmorzar, dinar i sopar una piscina coberta tot l'any quan el temps és bo ja es descobreix i quan no coberta i amb aigua calentona l'energia de la qual surt de la mateixa fusta del Berguedà jo diria que tinguem el cercle d'una magnífica casa una magnífica oferta de casa rural que és Rústic Vilella. Oriol, perdó, Oriol Oriol Banyos un plaer i moltíssimes gràcies i molta sort Moltes gràcies a vosaltres Adeu, siau, bona tarda Adeu, gràcies Meteotaula.

Ens entaulem i ho fem al Ripollès i ho fem en un edifici on la història i el paisatge prenen força. És la Batissa Hotel-Restaurant. Fa unes setmanes parlàvem d'aquest allotjament, però avui ens volem endinsar a la seva cuina. Recordem que és. Un hotel-restaurant que forma part d'una fundació social i per tant aquest és un plus sens dubte importantíssim. Aquest restaurant, Jordi Solanelles, cap de sala d'aquest abatisse Hotel-Restaurant. Bona tarda. Bona tarda. Deia, aquest restaurant, quin és el vostre estil?

El nostre estil és una cuina catalana, propera al territori, i a més a més sempre canviem quatre cops de carta. Nosaltres en diem la carta de la Batissa i juguem amb les temporades. Ara, per exemple, que vindrà la tardor, juguem amb plats a través de bolets o juguem amb plats com una miqueta que siguin més d'aquesta temporada. L'estiu és menjar més fresc. Intentem adaptar-nos a través del que seria cuina catalana. Amb un plus així modernitat, i al gust del consumidor i del producte d'aquí a la terra.

Entenc, per tant, si dius que canvieu quatre cops a l'any, aquí se'n suma les quatre estacions.

Correcte. Si ara, per exemple, ja entrarem al de la tardor, comencen això, amb els bolets, i sempre anem canviant una miqueta. I així sí que hi ha un estil similar, però anem canviant de gustos. A vegades canvies algun tipus de peix, que es porti més a la temporada, o les verdures també, que les verdures també formen molta part dels nostres plats, doncs sempre anem a buscar una miqueta d'això, segons les estacions de l'any.

Veient precisament perquè a part de carta feu menú.

Bueno, és que és el menú a batissa. Nosaltres sempre tenim menú. Per exemple, tenim tres tipus de menú. Tenim el menú diari, després tenim el menú a batissa, que seria una miqueta l'ideal, el presentable, el de la casa. I després tenim el menú enma, que és un menú de gustació, que seria una miqueta el resum del que seria el menú a batissa. Aquest menú de gustació. És a dir, fem aquests tres estils. De carta no hi treballem, amb la carta. Val, val, val.

És a dir, els tres menús. El de feiner, els de dies de cada dia. Correcte. Corregeix-me si vaig equivocat. Menú migdia, 23 euros. La batissa, 37. I l'emma, 55. Correcte. Fantàstic. Va, anem directe. Mira, anirem a les dues puntes. El de diari, perquè aquí deu haver, evidentment, passabolants, vull dir comercials, etcètera, però també alguns turistes de dies de cada dia. Què hi trobarem en aquest mes econòmic de laborables? Excepte dilluns, crec que teniu tancat.

Sí. Tenim tancat el dilluns i el dimarts. Ah, d'acord. Tenim tancat, sí, tenim tancat dilluns i dimarts, obrim els dimecres, de dimecres a diumenge. I entre setmana, una miqueta, el que ens trobarem, caminadors, ens trobem també gent que ja està jubilada, després ens podem trobar també alguna reunió que fan alguna empresa i després volen fer el dinar. És a dir, que ens trobem una miqueta a variopíntum. D'acord. Però bàsicament, caminadors i gent jubilada que van descobrint racons, racons de Catalunya o racons de les comarques. I sí, com que el nostre espai també és un raconet molt maco, tenen més temps, és un lloc per anar-hi, per exemple, també per fer el vermut i després fer el cafè a la nostra terrassa, que també té unes vistes molt maques. És a dir, que és un d'ells per asseure-te i fer sobre taula.

Fantàstic, sona molt bé. Com que tampoc tenim temps per tot, saltarem la batissa, que pinta molt bé, de dimecres a diumenge, però anem a l'Emma, que entenem que aquí hi és tot, aquí és una exhibició de les vostres virtuts.

Sí, és una miqueta el. Bé, primer vaig a el que seria el menú a batissa, perquè al menú a batissa tens vuit entrants per escollir. Bé, hi ha uns aperitius que ja entren per defecte, després tens uns vuit primers i vuit segons. I després, sempre nosaltres fem una selecció, perquè cada estació de l'any quan surt hem de fer la prova nosaltres també, que tenim els plats. I de. I després decidim i creiem que han de ser aquests plats, aquests diferents plats, i normalment és un passe de 10 o 11 plats. Caram. I és a dir, és un resum, en diem que és un resum de la batissa.

D'acord. Va, alguns plats. Que diguis, escolta, això ens queda de meravella. Ja sé que em diràs, tot ens queda molt bé. Tot està molt bé. A veure.

Mira, abans t'he de dir una cosa. Sempre és aconsellable no esmorzar gaire i si vas a fer una miqueta d'esport al matí i després vens amb bona gana, és bona senyal, això. Perquè, bueno, són plats, són petites porcions, però que t'emplenen molt bé. És un petit d'allòs. Petit consell que donc. I després, així de plat. Per exemple, tenim una cansalada confitada així a baixa temperatura amb una vieira i amb la seva salsa de gambes, que és un mar i muntanya que està molt bo. Caram. Després també podríem parlar d'un arròs. Ara, per exemple, aquest nou emma que tindrem, estem parlant d'un arròs que ens l'estem agafant així amb molt de carinyo des d'aquí a la Batissa. Que és la de capipota, amb rossinyols, i és un plat que tira cap a tardor, hivern, i és un plat que també està agradant molt. I són diversos plats que intentem jugar així una miqueta.

Caram, caram, caram. Escolta'm, hi tem apostres?

Tenim apostres, per exemple, tenim un que és el nostre formatge, que també dintre el que és la Fundació MAP tenim una formatgeria, treballem amb el pastís de formatge que juguem amb diversos formatges dels nostres per buscar aquell gust. Per exemple, a vegades podem trobar el formatge que té més el pilos o té l'altre que és el més suau i després el deixa més suau també el pastís. Tenim aquest. Després juguem molt bé també amb el tarta Sacher. I a vegades sempre tenim fruit amb xocolata o intentem una miqueta així de fer cosa mig sana, mig bona, saps? Així, endolcida.

Perfecte. Doncs escolta'm, amb aquesta fotografia de la vostra cuina en aquest hotel-restaurant, ho deixem aquí i sempre, sempre, sempre, com ja fa unes setmanes fèiem i ho dèiem abans en l'entrevista, amb aquest plus de fundació social que li dona encara més importància a la vostra feina. Doncs Jordi Solanelles, cap de sala de la Batista Hotel-Restaurant, bona tarda i molta sort. Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu-siau.

Anem a quin temps farà i bé, dic que tindrem tres dies amb alguns intervals de núvols, sobretot a partir d'aquest divendres a la tarda, però especialment dissabte i diumenge. No passarà en principi d'aquí, tot i que, per exemple, l'acabar diumenge hi podria haver alguna precipitació, per exemple, a l'àrea pirinenca. I què ens espera? Doncs anem a les peticions a la carta, perquè també ens espera fresca, sobretot en hores nocturnes o fred, depenent de les comarques, i en canvi en hores diurnes una miqueta els valors que hem tingut, per exemple avui dijous. Pel que fa aquest divendres al Pol Viladomat, quin temps farà aquest divendres al Pedraforca? Doncs bé, en principi bé. Temps assolellat, contrast entre el dia i la nit evident, més núvols a partir de la tarda. Dissabte, Genís Colomer, quin temps es preveu a l'herbós? Hi pot haver núvols, potser amb alguna clariana. No hauria de ploure. Arlet, la setmana vinent marxem i avancem a fer els panellets amb família aquest dissabte. Farà bo a Sant Martí de Centelles? Doncs bé hi haurà núvols farà fresca i per tant jo et diria que aquest dissabte serà un bon cap de setmana per fer panellets i mira ja els tindreu vés a saber si el dia 1. O el cap de setmana previ, que serà el darrer, girarà i potser farà una calorada i tots amb banyador a la platja i els panellets, pobrets. No, tot això és broma.

En principi, de moment, aquest dissabte el que deia. Núvols sí, però sense passar d'aquí. Diumenge, Rodrigo Salazar. Quin temps farà Cardona? Fem la fira de la llanega. Doncs, en principi, pot haver alguns intervals de núvols, però farà bo. Daniela Fàbregas, cursa del quilòmetre vertical a Roquetes, al Baix Ebre, qui diu encara farà vent aquest diumenge. Pot ser que em faci una miqueta, sí, de mestral apunentat, moderat en algun moment, però no passaria d'aquí. UG, cap de setmana fira de l'oli de la Granadella, si ens respectarà el temps. Bé, amb una mica de vent, amb fresca i amb sol i núvols, potser més núvols dissabte i potser més estones de sol diumenge. I la Xènia Santís, passarem el cap de setmana a la zona de Viladrau, quin temps farà? Doncs probablement el que deia també la Granadella aquí amb menys vent núvols dissabte tot i que en algun moment algun cop de vent moderat no es descarta més núvols dissabte potser poc sol fresca i una mica de fred de nit i diumenge estonetes de sol amb alguns intervals de núvols i recordeu. Aquest dissabte a la nit, canvi d'hora. Aquest és el cap de setmana en què dormirem una horeta més. Bé, dormirem una horeta més, qui vulgui. Evidentment, diríem que el canvi d'hora ens la regalarà. Què farem la setmana que ve? Doncs el Green Meteo Mauri, llarg, ciutat i consum green

amb el cicle de l'aigua, que ja veureu, el tema que ens porta el gallego diu que està en perill. Al Green Entrevista tindrem edificis bioclimàtics de tipus públic, model d'habitatge públic d'àrea metropolitana de Barcelona. Crec que l'entrevista que farem amb el Josep Borrell serà molt, molt interessant i agrimobilitat al futur dels e-combustibles per aviació. Recordeu, aquest és un treball d'equip, no som gaires, som modestos en aquest programa, però d'il·lusió, fa 12 anys que a Mida13 no ens en falta. Aquest programa a les vies de so en José María Campillo, avui amb l'ajuda del Nil. Redacció, Gori Massip. Sots, direcció i producció, David Bueno. I direcció i presentació, és a dir, qui us ha parlat, Francesc Mauri. Apa, que vagi bé i canvieu l'hora si el rellotge és antic i si no, espereu que la tecnologia us la canviï. Adéu-siau.

Un saludo.