Aires hippies

Pista de fusta amb Miki Puig. Les 8 tocades. Arrenco una nova pista. De dilluns a dijous, de 8 a 9, de 20 a 21. Remissions al cap de setmana, dissabte, diumenge i sempre tres catcultura. Més o menys va per aquí. Miqui Puig als plats fa girar. La bola de Mirall. Selecciona cançons que ens han de sacsejar, cap peus i malucs, i us diu hola. Ja sabeu que la nostra discoteca porta oberta unes quantes temporades, i és a la 25-26, on gairebé la nostra maduresa ha arribat a dalt de tot, on la nostra comunió en llocs, festes, balls populars, i una mica més, ens fa molt més feliços. Arrenquem en Brasil d'ara mateix.

Você pode me encostar Só por hoje Volta vem me sente como a sede Sente falta da laranja E você na minha cama Estirada me olhando Esse olhar

cicatrizando Ao matar Ao matar a minha sede.

La descoberta del Pista de Fustar Nina Maia El seu disc us diu inteira

i aquest gos tomeia d'ossa diu que li agrada una mica dolç és sempre l'arrel de la música popular brasileira però portada als sons d'ara mateix. Somos personas las que necesitas Somos personas que crean tu risa

Somos personas las que necesitas a tu lado.

Son las que te quitan el miedo, miedo Te cuentan cuántos te darían el cielo

Quieren incondicional, una guerra Y una seguridad, otra estabilidad Yo estoy marcada, busco el cariño Me enseñan distinto Sin ellas no sabes quién eres, qué eres. Los necesitas.

Més tradició teñida d'electrónica. I de sons contemporanis, Paulina del Carmen, dos persones. Era la cantant de les Dianas i ara ho prova en solitari. Aquest senyor va viure a Barcelona amb molt de temps. El nòrdic Jimmy Tenor torna amb aquesta sani son.

¡San Ison! ¡San Ison! ¡San Ison! ¡San Ison!

Gairebé hippie. Fins m'imagino aquest son. El nou disc de Jimmy Tenor es diu Selenit, Selenit. Gairebé cridant a que arribi la fi del món. Després de la pandèmia, quan Jimmy i els seus amics quedaven al graig d'ell per tocar i de manera orgànica van sortir cançons com Sonny Sark. Sona gairebé California. 60 anys. Acaba de fer el finlandès Jimmy Tenor.

Aquesta és la pista de fútbol dedicada a Miki Puig.

I aquest és Kit Sebastián.

¡Hasta la próxima!

Pista de Fustes, de dilluns a dijous a les 8 del vespre.

Certain things you can't explain. It's just like me, so cool. Hi ha coses que no et poden explicar-se, que tenies d'anar de cap i a darrere. Keith Sebastian jugant a les bandes sonores de cinema francès, al pop acadèmic, a les faldilles cortes i als folars al coll. De manera psicodèlica, Keith Sebastian jugant. I en les Ferguson li ha agafat. Deia això de fer diversions. Ara es brena a Billie Eilish.

I amb un solo de trompeta, gairebé, de Herg Halbert. My Future, una peça original de Billie Eilish, queda així, amb la Lance Ferguson Rare Groove Spectrum, l'australià que l'hi ha agafat, gostet de fer versions contemporànies, amb toc retro, la veu és de Rita Stach, i Déu-n'hi-do.

Hello Sunshine, MF Robots, els britanics buscant el sol, como

siempre han fet.

I close my eyes and drift away.

How very long it seems to take for me to find a lucky break. I close my eyes and drift away.

Vinga flautes, vinga hippies. Hello Sunshine. MF Robots. En Jack and Kate. Va militar, liderar i escriure cançons per brand new heavies. I ara el teniu aquí, a MF Robots. És un ball de tarda que sol ocorre. Aicat, la ràdio inquieta, que també el tens en digital quan necessitis i que sempre ofereix qualitat, mel, cançons que ens han de fer millors, coses que sanen i vés a saber. Per això vens a la pista.

Qui no balla, no es viu. Pista de fusta, amb Miki Puch. Girl, you know your magic will spell on me. You locked me up and then you threw away the key.

Girl, you know your magic will spell on me.

L'italià de Bassano d'Igrapa, Alex Fernet, té un disco que es diu Modern Night. Aquesta Hey Lady és increïble perquè és glam rock, és italo, és funk i és diferent, tot i mimetitzar gèneres passats. El fa nou cada cop, cada compàs. Hey Lady. I això m'ho va recomanar el mestre Ireneu. Miquel, això t'agradarà. Dimensions, l'Anna Gasparotti, més l'Itàlia, més sons orgànics, més teclats.

Aquesta meravella, signada per l'Anna Gasparotti, es diu Dimensions, igual que el seu EP. L'Anna Gasparotti, croata descendència italiana, fent feina a Portugal. És una pianista dotadíssima i els arranjaments de Space Funk són gairebé mel. Tocant el cantó del jazz. I descoberts per al mestre Ireneu Grosset. Gràcies, Ireneu. És un goig descobrir cançons per amics o compartir-les aquí amb vosaltres. I'm sorry, boys, to let you down and let you stay.

That isn't possible. I'm human, so I'm bound to mis calculations.

Un tros de cançó. El britannic rootband. El lundinèc rootband. Deixen aquest guis goodnight. Hi ha de tot. Hi ha disco, hi ha jazz, hi ha funk. Hi ha molta tradició. Una tarda groove. Plena de ritme de baixos. D'increïble rela afroamericana. Per la tarda de ball. Tienes líneas de baixa que no tocabas. Everyone sees high. Communication.

Aquesta és la pista de fusta d'ICAT.

Qui no balla, no és viu. Pista de fusta amb Miki Puig.

I això és un convicció. Senyor Wilson i Griffey, bandanga bona d'aquí al costat.

Próxima estación, voy, aprieto el botón Conductor, me bajo en esta parada Sigo una ruta con ton, con mucho tesón Con grifes, el sonido campeón Miro la hora y afuera ya se decoran La city se conmemora, esta noche hay una misión En la ventana, el tercero, hay una señora Que recoge la colada porque abajo hay fiestón Hay alto fiestón, entro pa'l salón Música, aunque no conozco de nada Tiro pa' la barra y copón de un yamel Canro pa' empezar la velada Todos los altavoces pumpean En el tipa no me golpean Estoy en diablo con este bajo del demonio. El canal está saturado, al selecta lo rodean, el man está señalado. Tengo toda la fiebre de bailar con. Tengo toda la fiebre de bailar con. Soy el papá, esto te pega pata. Vente pa' acá para la matraca. Tengo la temperatura a toda la cabeza. Me sudan los colores como cuda la paleta. ¿Te has enterado? Tengo toda la sala con el.

Pista de fusta Tren Camaleons.

Tengo toda la fiebre de bailar cumbión, cumbión, cumbión. Això és una animalada. És el disco Un fin de setmana en Nibiru. És el senyor Wilson i en Griffith. Mandanga feta aquí al costat, a Terrassa. I la mare que em va parir. Aquesta és la diosa rumbera de Micro Mambo, Martín Bru i el Senyor Mañana. Col·labora de Pedro.

La nit de Madrid, tres amics que els agraden els ritmes tropicalistes i neix Micro Mambo. El disc es dirà. La república del baile. I això és la diosa rumbera. Micromambo amb el luxe ben servit.

Pista de fusta. Dance Club. Trenca malucs.

Aquesta és la pista de fusta dedicada a Miki Puig.

Entra en els sintetitzadors de Carlita. Col·labora en Juntos.

Turquia, Dinamarca i França, Carlita, Who Mother Who, Yorçay, amb una cançó que m'ha recordat i moltíssim, els 90, Soicat a la pista de Fusta, i ara França. Un nou track d'enmig, Our Home, i ah.

Quin tros de peça. A l'àlbum es diu Midnight, jugant amb la seva Y. I això és Our Home, la tradició francesa del touch, del French touch, del disco, del so francès dels 60 fins ara mateix. I la pista de fusta té el goig i el plaer d'ara mateix fer això, un canvi d'estil. Però sense deixar el disco Brian Jackson, l'home que tota la vida havia treballat amb el mític. Agafa Kenny Doe i el Louis Begum dels Masters of Work i Omar i els diu, vinga, anem a berenar. A berenar clàssic. És el The Bottle, la mítica cançó de Brian Jackson. I de Jill Scott Heron, amb una versió per avui, pel 2025.

La felicitat. És gairebé proper això. El The Bottle. Brian Jackson, Kenny Dove, Little Louie Vega. I el senyor Omar. Fent una versió per ara mateix. Per el 2025. Perquè la pista de fusta no s'esgoti. Avui hem fet una festa. Cada tarda fem una festa. Ja ho saps. A les 8 del vespre i cat. Sempre.

Tots a la pista. Mickey Puig als plats. Pista de puta d'Esclar.

Ja ho tindríem. I ara em despedeixo, dic que són Miki Puig els plats, i que demà hi tornem, que és de dilluns a dijous, amb capbussades al passat, amb discos clàssics, amb invitats, sempre buscant la mella excel·lència a la música. Que ho acabarem a Archie Holmes, amb un dijockey d'ara mateix, i amb una cançó baby que veu de l'UK Garage, i que és un pas més de la música de ball que sempre ens ha agradat. Sigueu feliços, balleu. Aquí sempre hi ha un lloc per als pista de fusters. Ja ho sabeu, arreu, a Trescat Cultura, quan necessiteu, tingueu morrinya de programes passats i, sobretot, feu bo con ella. La secta us necessita.

En digital o a l'FM, cada dia tens pista de pista.

Fista de Fusta, nou horari, ara, de l'11 de juliol, a les 8 del vespre.