Aitana es posiciona sobre l'habitatge

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Pràcticament un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui sí que tornem a tenir l'equip titular. Com us vaig enyorar, família. Es nota amb l'energia i amb l'envia.

Com us vaig enyorar. Nosaltres més a tu. És tan evident quan no hi ets. És tan evident quan no hi ha algun dels tres. Això és lo bonic, no? Sí. Sempre senyora molt a tothom qui falta. Jo prometo no faltar molt de temps.

El que necessitis. El que necessitis.

Quedarà bé Club Tandem o què? La literatura em té esclavitzada. Quedarà bé Club Tandem. Club Tandem quedarà genial ara quan s'estreni. És com quan parlem aquí a vegades de. Ara comença Woody. Sense comparar-me, però Woody Allen comença la pel·lícula. Perquè falta encara un any i mig. I que quan surt la pel·lícula el teu fill ja fuma, saps? Vull dir que. Res, res, queda molt. Primavera.

Passa mig minut d'un quart. No, no, ara pensava. Per un moment pensava com es deia el pianista. Carles? Sí, però que em passa a vegades amb els noms, que no em surten. Carles. Tampoc és els pianistes que coneixes, vull dir que te n'hauries de recordar. No, conec dos, només. Doncs ja està. Com es diu l'altre? Un Carles i l'altre Aleix.

Jo conec bastants pianistes, en realitat. Coneixem la Neus, també. En Manu Guix. En Manu Guix és pianista, també, exacte.

Tant i pianista, però així de pianistes que només siguin pianistes.

Home, és que és una feina tan precària que poca gent s'hi pot dedicar. Això també ho té.

Aquest no el teníem apuntat al nostre calendari particular, però és un aniversari important. La Natalia al marxa fa 31 anys. Per situar-la, és l'ex d'en Ristó, la farmacèutica, que, com ja havíem anat intuint aquests últims mesos, doncs tornen a estar junts amb en Ristó, ara de manera ja oficial. Tot això perquè aquest matí, a primera hora, en Ristó l'ha felicitat compartint una foto d'ells dos a Instagram amb un text dedicat que li diu. Per molts anys, amor meu. Ostres. T'estimo. Malaïtia, clar, ja no ho pot dir. No, perquè això ja està agafat. Diu, si avui passeu pel seu perfil, el de Natàlia al marge, feliciteu-la. Una publicació que poc després ella ha recompartit contestant-li.

Perdó, a la Marta li està caient l'estudi a sobre. Està molt nerviosa, ha tirat tot el patrocinador a terra. No és conya, que estic tenint problemes de visió. Amb el canvi horari. No, no, amb el canvi horari i el fet d'haver d'il·luminar tant una habitació i d'encendre tots els llums. Tu estàs veient pantallugues, has dit abans de començar. Sí. T'ho juro, se m'il·lumina tota la vida. Vull dir, tot el meu camp de visió queda com en mosquetes o com al·los de llum. Perdoneu-me.

I a part he tirat l'actívia, vaig a buscar-lo. Però ho entendran perfectament la gent d'actívia. No s'ho prendran com a algo personal. Molt bé. Tornarem a posar aquí. Ja està. Quin angoixa, Déu meu. Bueno, vés-nos informant del tema de la visió.

Si en algun moment em toca llegir alguna cosa i veieu que no cabula la línia, és perquè hi ha Marta.

M'ho està tapant un halo d'aquest. Sí, sí, totalment. No tinguis por a demanar ajuda quan ens necessitis, amiga. Vinga, ho farem. I allà serem, vull dir, al teu costat, Marta. Tot pel canvi horari, eh? És que el canvi horari indica una parada de miopia i això diuen que és un efecte també secundari. Lo del canvi horari és una vergonya, que a mi no m'hi feu entrar, perquè no acabaria. Ficaries el mateix calaix de la recollida selectiva? Ja li agradaria la recollida selectiva, ja li agradaria.

Si et pots carregar una d'aquestes dues coses, quina et carregues? La recollida selectiva o el canvi horari? Però és que la pregunta

està mal plantejada de base, Roger. O sigui, sempre davant de qualsevol cosa, qualsevol cosa del mal més gran, jo em carrego abans la recollida selectiva. És ara mateix el meu enemic principal. Topo. Més que el senyor Trescat? Home, i tant, perquè el senyor Trescat algun encert fa bastants, de fet, per ser justos. La recollida selectiva és una merda del principi al final.

Molt bé. No hi entrem, perquè ja ens coneixem i no sortim. Sí, no, i això jo sé que t'altera molt. Bé, una publicació, la d'en Risto, que la Natàlia ha contestat poca estona després, ha recompartit a l'Instastories d'en Risto, i ha afegit, amor meu, gràcies per donar-me suport en tot, per preocupar-te tant, per fer-me feliç i per donar-me tanta pau. T'estimo.

No sembla que estigui parlant del narcisista amb qui ella mateixa explicava que havia estat sortint.

A tot això, però, la Merche, que és l'ex d'en Risto, que és agent immobiliària i també historiadora de l'art. Aquesta sí que és la maleïtcia. Aquesta és la del maleïtcia. Aquesta també hi ha volgut dir la seva, i avui ha penjat un Instastories, reaccionant a tot plegat, dient. Ah, però el dia de Sant Innocents no era el 28 de desembre. I ha afegit una icona d'un circ. I ella està amb una tassa, com mirant de costat. Uf. Per tant. La cosa està animadeta.

Ella també és una professional de la polèmica, eh? Que ens encanta que així sigui. Però és una professional, o no? La Merche, jo ja no li seguia gens la pista, eh? Bé, és que ella també deu saber que, diguéssim, que el seu contingut per se tampoc és el que ens interessa. Bueno, ella ha sortit a jugar i ha fet A mi em sembla genial. Ens ha alegrat la tarda. Ella va socapar, també, doncs som-hi. Sí, som-hi.

Per tant, dos anys després de la ruptura amb la. Amb la Natàlia i amb tres relacions pel mig, una d'elles la Merche.

Tres relacions pel mig, no estic jutjant, eh?

Jo sí. Només valorant la dada. Jo jutjo. Home, és molt bèstia. Algú passa. Són una mitjana de set, vuit mesets. Molt menys, o sigui, clar, en tan poc temps jo fos la Natàlia i clar, l'únic que et pots agafar, que és el que li deu haver dit ell, perquè a més són molt previsibles aquesta mena de nois, és eren maneres d'oblidar-te i cap va poder substituir-te.

Perquè això ho has de dir, no sé si ho has de dir sempre, però a mi m'agradaria que m'ho diguessin sempre, això. Però sempre quan? A tu t'han deixat, han tingut tres nòvies que han intentat. No, poso en el paper de si una ex tornés amb mi.

Tu has tornat mai amb una ex, oi que no? No. I tu? Jo tampoc. Jo tampoc, aquí. Ah. Tornar, tornar, estem dient. No tenir una recaiguda. Exacte, una recaiguda, no. Quant de temps ha hagut de passar des d'una ruptura? És a dir, si tu tens una relació i ho deixes. No és el donar-te un temps. No, però allò que ho deixes, potser passa una setmana, 15 dies i tornes. No, això no compta. Per mi és donar-se un temps. Estic parlant de gairebé un any, pel mig.

Sí. Absolutament. Doncs aquí ningú ha tornat amb exnovios seus. Sembla una política d'empresa, gairebé. No, el Roger, que no se n'assabenti si mai passa. Exacte, ens faria fora.

I que sempre som a temps.

Això sempre sí, és a temps a recaure monets. Jo espero que no. Prefereixo, prefereixo obrir-me un podcast que es consisteixi bàsicament i única en dir que el millor que m'ha passat a la vida és la recollida selectiva abans que haver de tornar amb cap exnovio meu. Per tant, sí que hi havia una cosa pitjor. Sí, tornar amb un exnovio. Amb qualsevol d'ells, pobres, no és res personal, però forma part del passat. Saps? Vull dir que no vol dir que. Com va dir aquell savi pasado pisado? Ja ho va dir la Batguial. El yogur caducado no se come.

És que només esteu dient frases boníssimes. En tot cas, Risto i Natàlia al marge, que tornen a ser parella, i veurem quant dura aquesta segona part i com funciona. Passen set minuts d'un quart de set, i parlant de parelles, tenim una última hora importantíssima, Marta. Sí, sí.

Em sap molt greu que avui sí que hi sigui la Juliana aquí, perquè és un tema que toca molt de prop, és un tema que justament va d'exnòvios, i jo entenc que si ho veus convenient, si se't fa difícil, o que ella marxi, perquè la gent també es mereix saber. Marxes tu de l'estudi, però nosaltres ho expliquem a l'audiència perquè s'ho mereix.

Crec que ho podré perquè estic, ja us ho explicaré, en una fase molt diferent. L'Ober era. Jo ara ja fa molt que no tinc enemics, a mi ja no em val la pena enfadar-me. Vale. Gairebé mai.

Doncs has de saber que ahir vam explicar aquest gran rumor que ha circulat aquest cap de setmana sobre un jugador de futbol que coneixem molt bé, en Ferran Torres. En Ferran, que després d'haver-lo emparellat i associat amb tantes dones des de l'estiu, ara sembla que el tenim emparellat. I ni més ni menys que amb la model i actriu portuguesa Sara Sampaio, de 35 anys. És una relació que hauria començat a l'estiu, almenys s'haurien conegut a Eivissa el mes de juliol, i que s'hauria confirmat per una foto de fa pocs dies a Instagram, publicada per ella i esborrada al cap de poc. Era un selfie, no sé si l'has vist, Juliana. I tant que l'he vist. On un noi misteriosa, amb uns cabells, curiosament, exactament iguals als d'en Ferran. Cosa que avui dia ja no vol dir res, per cert.

S'haurà d'estudiar a la llarga aquestes tendències, però és que jo ara veig més nois amb els cabells com el Ferran que no

pas nois amb el cabell de Roger. Hi ha gent que abusa, eh?

També et diré que hi ha gent que es pensa que té els cabells d'en Ferran i no els té. I a la perruqueria no li han fet el pertinat d'en Ferran.

Hi ha gent que es pensa que li quedaran bé igual

que a en Ferran. I no, que xerran a en Ferran. I que no el jutjo, perquè a mi també. Em passa cada vegada que vaig a la perruqueria que vull ser la noia del Pinterest de torno que l'ensenyo i mai ho soc. Aquí jo penso que la responsabilitat recau en el món de la perruqueria.

Sí, perquè és veritat que jo moltes vegades he anat a la perruqueria i he dit m'agradaria tenir els cabells d'aquesta famosa. I què et diuen? No, i et diuen, mira, pel tipus de melena que tens tu, això no és possible, pel tipus de color que tu tens, és impossible que et quedis amb el mateix to que aquesta famosa. Bona perruqueria, que et prenguin els peus, t'assessorin. En general a la vida va bé que te'ls posin. Però bé, en aquesta foto, aquest noi misteriós de la cavallera li feia un petó al nas a la model. Això és amor, eh? Això ja no hi ha marge aquí, eh? És que aquí ja ho vam comentar. Això no és un gest gaire d'amics. No, això és un gest de nòvios. La Marta no ho ha fet mai a cap amic. Jo no ho he fet mai a cap amic,

ni tu al nas. Jo encara no. Mai has fet un petó al nas. Ni el faré, ni a cap nòvia, vam dir ahir.

Però clar, per nosaltres era un gest molt definitiu. Això vol dir que no te l'has estimat, ni no. Molt me l'has estimat. I per què no els feies petons? Un petó al nas és el t'estimo definitiu. Diu molt més que un t'estimo.

O sigui que m'agrada molt i el trobo molt bonic, però. No t'ha sortit. No em va sortir, no em va.

Però llavors no tenies atacs d'amor, que havies de fer-li petons per tota la cara a la teva nòvia, entre els quals el nas. M'entens? Galtes, ulls, front. Allò que te la menges a petons, saps?

No, i ara em venen com moltes ganes, sí. Puc fer-ho a qualsevol persona que em trobi per la vida.

És que és de les millors experiències. Em sap greu que no l'hagis viscut als 40 anys. És com quan el Manu Guix va dir que no havia viscut el sexe en grup. Això aquí sí que t'hauria sabut greu. M'apunto per executar-ho. Home, ara que tens aquesta noia que t'ha enterada. Poder-li pots fer amb ella? Home, el primer petó no pot ser així. No, el primer no, però a la llarga podem ja projectar. Tampoc no s'entera bé, perquè tenint en compte

que ella té nòvio, poder no. No es pot arribar tan lluny.

Veus com sí que enyoràvem la Juliana? Bé, aquí vam comentar que aquest gest del petó al nas no és gaire típic d'amistats, però l'entorn del futbolista va córrer desmentir ràpidament ahir, amb el mitjà d'iObjective, que aquests dos fossin nòvios. De fet, van dir que sí que en Ferran era el de la foto, però que la relació era d'amistat, i purament d'amistat. Però clar, teníem més proves a banda d'aquesta foto esborrada. Hi havia imatges de la Sara Sampaio assistint de públic al partit del PSG contra el Barça de fa una setmana, de Champions, i ara en Javi Llollos n'ha publicat una altra en moviment, per tant, vídeo, de molt reveladora i per mi definitiva.

Exclusiva, Ferran Torres y Sara Sampaio pillados juntos entrando de la mano en un restaurante de París. La imagen que confirma su romance. Pero antes, soy Javi Hoyos. Seguidme para más salseo. Gracias, salseros. El 6 de octubre me dicen que se producen estas imágenes. Claro, igual ahí se sentían más libres y no tenían problema de entrar así de la mano. Esto es muy fuerte.

M'alegro per ell, per ell vull dir en Javi, que és qui més està gaudint d'aquesta història. Sí, eh? Ell ho viu. La mirada ho diu tot. És que ell pot tenir un somni pensant en aquests casos, perquè li apassiona de veritat la seva feina.

És que pot estar a qualsevol lloc, ja hem parlat dels seus vídeos gravats a mig concert de Rafael i això que ho perd tot per un bon salseo d'aquests. No, és increïble.

És que jo tinc por que li agafi algun dia un

atac d'ansietat o una història. Vull dir que hi ha errors d'editat, fins i tot en aquests vídeos, que es talla ell mateix quan està parlant, però perquè li pot aquesta impulsivitat de publicar-ho al moment, li crema el material. Bé, petons al nas. Entrada l'home a un restaurant. I espera't que em deixo la novetat més fresca. Ai, per favor. Que baixin els de Trescat Info! Ens haurien de baixar urgentment, eh?

Jo ja no dic noms, que ja sabeu que em van cridar l'atenció. Podries trobar d'altres que sí que estiguin disposats a aparèixer. Però és que en Joan Bota tenia gràcia quan parlàvem d'ell perquè ens agradava, també. Ara estem en un moment vital molt diferent i en Joan Bota no ens genera cap interès en aquests termes. En aquests termes.

Bé, l'última hora, Marta, perquè.

Ferran Torres ja li comenta les publicacions a Sara Sampaio a Instagram. Ua! Farem-ho tot! És un gest que han detectat. És el gest. El gest que han detectat no els companys de 3Cat Info i no nosaltres, sinó les llobes atentes seguidores del que no ha sortit d'aquí. Ràpidament ens han alertat. Fa mitja hora de dues coses. La primera. Que clar, nosaltres encara no la seguim, la Sara. Doncs que la model havia publicat un carrusel de fotos a Instagram, havíem d'estar atents. I segona cosa destacable, que en Ferran Torres li havia deixat un comentari. I el comentari en qüestió, aquest carrusel de fotos que al final és la Sara sent model, i fent, crec que promoció d'un conjunt de roba per fer esport. En Ferran li deixa un comentari en anglès, cosa que ens dona pistes també de en quin idioma es relaciona. Oh, do you work out every day? Bé, són les seves brometes.

Amb una emoticona d'aquestes. És el seu món intern, ja està bé. A mi, clar, em comentes això i et bloquejo, no?

Però és les seves bromes. Traduït vindria a ser així que fas exercici cada dia. Jo el que no entenc és perquè ahir tot el seu entorn va córrer a desmentir aquesta relació, quan avui ja ho estan fent, evidentíssim. Potser és que volien ser prudents i deixar que fos ell mateix qui fes el pas d'anar-ho confirmant. Però sembla que sí. Crec que podem dir que tenim una nova parella de guapos. Me n'alegro per ell. Molt bé. Sí, eh? Has passat pàgina.

A més, que a mi ell m'ha agradat sempre i et recordo que durant una època es va rebaixar també la meva. Però t'agradava no compartir una relació. No el conec. Tu no li faries mai un petó al nas a en Ferran? Em costaria molt. Ara. Ara s'han fet barbaritats. El futbolista fa petó al nas a segona cita. No, però perquè tot va molt ràpid, Marta, en el món del futbolista. Si s'enamora, ho fa veure que s'enamora. Després, encara que les faci molt grosses, que és el que fan tots, ella es llença a la piscina i al cap de 15 dies ets la seva dona. És veritat, eh? En l'any estàs embarassada. Mira el Ter Stegen amb l'Ona Sallarès.

Sí que la cosa va anar rapideta. Mira, són dos quarts clavats de set de la tarda.

A tot això ahir a la nit es va fer la gala de la pilota d'or a Londres i totes les mirades estaven posades en l'Amin Yamal, que finalment es va haver de conformar amb el Premi a millor jugador jove i no amb la pilota d'or. Qui sí que es va emportar per tercera vegada el Premi a millor futbolista del món va ser l'Alexia Putelles i per la seva banda la jugadora del Barça, la Cata Coll, que va guanyar el Premi de portera de l'any, i la Vicky López, el de millor jove talent. L'Alexia i la Cata que

ens van oferir part del discurs en català, que són aquestes petites engrunes que ens alimenten, és la nostra dieta mediterrània.

Un viatge que en el cas d'en Lamin va fer a Londres amb un jet privat, com ens va explicar ahir en Víctor, un jet on hi van viatjar tota la seva família i també la seva nòvia, la Inés García, que l'ha acompanyat en aquesta gala de la Pilota d'Or. Un lamin Yamal Juli que més enllà dels premis va ser segurament el jugador més destacat de la nit,

sobretot a la catifa vermella. Sí, pel modelet que duia, sobretot. I això és rellevant de per si, perquè pocs futbolistes i en general pocs homes destaquen a les catifes vermelles pels modelets escollits.

I en canvi, en la Mina està ocupant tot de portades, ja que comenten el seu modelet d'ahir, tothom en parla, ell va passejar-se molt cofoi amb aquest traje que duia, a tot això, esclar, ben agafat a la seva parella, com deies, Roger Lainez García, que anava també impressionant, així tota de negre, amb uns guants, preciosa. Com aquí a les espatlles, també, no?, i portava com. Anava com amb espatlleres, sombreres, si deuen dir espatlleres en català, ho miraré. Ah, segurament. Bé, per saber-ho tot sobre les tries de moda que va fer en la Mindjamal, que no es veu que no són gratuïtes. Mosclera. Mosclera. És que el català és una llengua genial, no? O sigui, és un refinament. Doncs sí, la Inés García anava amb moscleres. I a nosaltres, per saber. Quins han sigut els motius de les tries de moda que va fer la Mindy Amal per la gala d'ahir? Ens hem posat en contacte amb una de les nostres grans expertes de moda de referència, que és Rita Rakosny. M'ha agradat bastant.

Portava un vestit de Chanel signat per Matthew Blasey, que és el director creatiu d'aquesta casa de moda. El que ha cridat més l'atenció potser és aquest fermall floral de plomes de color rosa pal, de grans dimensions, a la solapa del vestit. Una peça que també va lluir Pedro Pascal als Òscars, en el seu cas en color blanc, i que és veritat que s'allunya bastant de l'uniforme habitual dels futbolistes en aquesta mena de gales, d'esdeveniments. Però, més enllà del vestit, crec que és interessant per a una mica d'atenció en l'evolució estilística de la Minyamal. En els darrers mesos ha anat construint una imatge molt més. Sofisticada, una mica més arriscada, de la mà de firmes com Chanel, Dior, Hermès, i aquí hi ha una culpable clara darrere de tot això, que és Pilar Vila i Tovella, la germana de Rosalía, d'Aikiri, per les llobes més antigues.

M'agrada tant com s'explica la Rita. Sí, eh? Jo gràcies a ella puc entendre una mica el món de la moda.

I a més amb aquesta veu de vellut que m'he vist obligada a tallar a l'inici que em deia hola guapos perquè digués que em desferé. Sí, t'enamores. O sigui, t'enamores de veritat, dic, la protegirem. Efectivament, el nom de darrere d'aquest estilisme d'ahir i dels últims que ha lluitat la Mindjamal és la mateixa Pili. I a vosaltres, les nostres oients més fidels. És que no s'ho has escapat, ja ho sabíeu.

De fet, hem rebut força missatges al 677271058 sobre el tema, entre els quals els d'un oient que fins i tot sap que la Pili va ser ahir a Londres.

Sí, perquè durant la retransmissió de la gala es va ensenyar com arribaven els futbolistes i una lloba de les nostres s'hi va fixar molt i va veure com del cotxe del Lamín en baixava també la Pili. Perdoneu. Tens aigua, reina? Espera, tenim aigua o no? No, no en tenim. Bé, baixava la pili.

Una que no hi veu i l'altra que no pot parlar. Jo em quedo aquí que fotré una cançó d'oques grasses.

No tenim sentits. No, estem perdent el sentit. La vista, tu la ve. A cada minut anem perdent. Que li veu una mica. Bé, com deia, la Pili. Un auller ens ha avisat, perquè ho va veure durant la retransmissió de la gala i s'hi va fixar, que a tan bon punt arribaven els futbolistes del cotxe d'en Lamín i baixava també la Pili, vestida d'un vermell estrident. Ens diu, la Pili baixant del shuttle d'en Lamín i Inés, ja sabem que és l'estilista, però no imaginava tanta proximitat. És molt important per mi aquest punt final, perquè és veritat. Que no tenim constància tampoc que siguin amics ni que tinguin una relació especialment íntima, però jo crec que a la Pili li deu tenir molt efecte, més enllà de perquè treballen junts, perquè a més en la Min, clar, no és tan més gran que el seu fill, en Genís, segur que fa connexions i també la deu emocionar formar part del seu projecte d'un noi tan jove i del seu creixement. I d'un ídol, al final,

perquè el seu fill crec que és molt futboler, són del Barça, i llavors al final poder treballar així amb una estrella d'aquestes dimensions també ha de ser un somni, i tan diferent del que has fet sempre per la teva germana. És que és així. Clar, clar,

és un perfil completament diferent.

Ella fins i tot ha compartit a Instagram una fotografia del conjunt que va donar la Minaí, amb la flor rosa ben grossa, i ha compartit diversos Instastories orgullosa. I és el que dèiem, no sé si la Pili també està treballant en convertir-se en algú fora de l'òrbita de la Rosalia, com amb molta consciència, no? Potser s'ha cansat també de ser, com diria Manu Guix, un satèl·lit orbitant, i vol començar a fer la seva carrera, per altra banda, una mica allunyada de la seva germana petita. De tota manera, el que sí que està molt clar és quina és la intenció que hi ha darrere d'aquesta selecció estilística que estem veient últimament per la Mint Llamal i que tanta conversa genera. La Rita Racosni que ens ho explica.

La Piri el que està fent és com portant el luxe a la imatge de la Mint per projectar una imatge més madura i molt més internacional. Perquè crec que la Mint el que vol és posicionar-se una mica com un icono d'estil, inserint-se en tota una genealogia de futbolistes que han fet de la moda una de les seves armes més potents. Penso, per exemple, en David Beckham, evidentment, però sobretot en Mario Balotelli, que és, per mi, el rei indiscutible del swag, que va convertir la seva manera de vestir en una extensió del seu personatge. Llavors, en el cas de la Min, crec que és interessant veure com aquesta voluntat de construir una imatge pròpia es tradueix en aquesta masculinitat potser una mica menys avorrida, una mica menys rígida.

Té raó, ho fa més divertit, perquè si no estem acostumats

sempre al mateix, quan ets noi, aneu tots vestits iguals. I que també ajuda a construir,

és el que deia ella, el teu personatge més enllà del món del futbol, que la gent parli més de tu, o si al final t'han d'ocupar revistes de moda, et dona una altra posició. No sé si la Inés sembla

que està seguint el mateix camí, també. No sé si vas assessorada per la Pili, suposo que no.

Ella va compartir l'altre dia el modelet que havia dut per la gala i no estava etiquetada la

Pili com a estilista. Però inevitablement la Mint, que té molt d'interès en el món de la moda i ara ha influït per la Pili, segur que també li dona consells o li diu la seva a la Inés i llavors van tenir els seus debats. Totalment. Per tant,

com sempre passa al món dels famosos, cada gest és calculat i encara més si darrere hi ha la ment pensant de Rosalia, que és la Pili. I la Rita Rakosnik, que parla així de bé i que tot el que explica sobre moda és interessantíssim i sempre ho relaciona amb cultura política i, a més, intel·lectualitzar els gestos aparentment més superficials d'una manera, la veritat, que brillant, la podeu escoltar a Vestir Santes, que és el seu podcast sobre moda al Caixa Fòrum. Ja us dic,

vigileu perquè us enamorareu. Sí, s'ha de vigilar molt amb la Rita. Perquè està intel·ligent. Jo en el seu moment, ara m'he curat, però al principi que la vaig conèixer, la Rita la veia tan intel·ligent i que ho explicava tan bé. Que jo m'allunyava com d'ella. Et creava aquest efecte. És massa per mi, saps?

Una mica de distància. Però que bé que fossis conscient també de les teves possibilitats. Això no és gaire comú tampoc. Hi ha gent que veu dones com la Rita i diu tot i així, anem-hi. I et fotràs una nata, nen.

De morros a terra. Bé, dos quarts i mig de set de la tarda. Fem una pausa i de seguida comentarem l'entrevista que ha donat la Itana a la revista GQ Espanya i Mèxic.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir, amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu?

Arribes en el moment de comentar aquesta entrevista que ha fet l'Aitana mentre està de girar encara per Llatinoamèrica fent concerts i bloguejant com una grillada. És veritat que tenim pendent, crec, el segon bloc de mirar-lo, veure què ha explicat. Total, que la catalana ha concedit ara una entrevista per GQ Espanya i Mèxic que cal que comentem molt atentament. Sí, perquè no és una entrevista qualsevol. Ostres, que emocionant.

És una entrevista, Jaume, que esbotza la porta, que la tira a terra i que comença a deixar enrere ara sí l'etapa de Cuarto de Azul, el seu quart disc que va publicar fa un any i mig i que tantes alegries li ha donat. Aquesta és una conversa que obre les portes a la seva nova era. Una era que, com de fet ja vam dir aquí al programa, no és per res, serà de color rosa, seguint aquest patró de les eres relacionades amb un color, que ja també, per mi, podríem anar frenant amb aquest tema, perquè queda gairebé com un gest massa repetit, no? O sigui, tornar-hi, només perquè ha funcionat per mi, abarateja el projecte. Esclar que tampoc és l'ambició que espero d'un projecte així, per ser just.

És que, a més, és color blau, tenir una relació emocional amb la seva habitació, i el rosa és un poc ha dit.

Et diré una cosa, quan ho fa la Aitana la jutgem, però en canvi, quan la Rosalía amb aquests estilismes va de blanc, tothom va ben atent mirant amb lupa. Recordo que havíem tingut aquesta conversa fa un any i poc dient a veure la Rosalía què ens dirà amb el seu nou disc, que anava mirant els seus estilismes amb lupa, perquè ens anava donant també petites engronetes

de què ens esperava. Però justament perquè amb la Rosalía el que tu pots fer és, a través dels colors que escoll, dels modelets, de totes les decisions en realitat creatives del seu projecte, t'està explicant coses. O sigui, ella insinua, en canvi la Aitana ensenya. Home, la Aitana diu, la nova.

Eres la rosa, per cert, eh?

A mi em va molt bé per entendre-ho ràpid. I em recorda Nicki Minaj, eh? No parlem de Nicki Minaj.

Nicki Minaj, millor amiga de Donald Trump. Millor amiga de Donald Trump. Starships ja no la pots posar. Starships!

Mira, serà un dels pocs casos que separaré obra de l'autor amb

Starships de Nicki Minaj. No amb l'obra sencera.

Nicki Minaj la tinc bloquejada a Spotify per respecte a mi mateix. És que és tremendo, bueno, és una història. Escolta, tornant-te-la d'una Aitana, ara per ara només sembla el tema que és rosa, potser després té un munt de transfons i ara

no el coneixem. Sabem algunes coses més i ara us les explicaré, però és veritat que encara que hi hagués molt més fons, per mi ja explicar-ho des del principi és un error. I també que no cal que tot sigui la Rosalia, fa discos conceptuals, que jo això no puc estar més a favor, i que l'Aitana és també el que està intentant fer, però basar-ho tot, que l'únic eix conceptual

sigui el color, no sabem si és només el color o si hi ha una història darrere el rosa.

Basta. Estic segur que hi haurà història. Se l'haurà d'inventar, això segur. Bé, el cas és que,

acompanyada d'unes fotografies amb l'Aitana amb metges roses i cabells íntegrament roses com la Shakira en el videoclip aquell de la intuïció, mític, doncs ella ha fet exactament el mateix però amb una perruca rosa fluorescent.

És molt bona, aquesta perruca. És tan artificial, és tan de bazar, m'agrada molt.

És molt genial, i al costat de totes aquestes fotografies, que per cert m'han agradat moltíssim A mi també, molt. Molt, molt, molt. Doncs la Itana ha donat una entrevista prou interessant. L'entrevista a un tal Sebas E. Alonso, que com jo sol passar en aquestes converses escrites a revistes de moda, s'agrada de més.

Perdona, en Sebas Alonso, no és aquest que tenia un podcast amb Nana Milán i se van discutir, potser en aquesta història, és molt Javi de Hoyos aquest món. Em vol sonar. No ho sé. Vull pensar que és aquest noi,

no ho sé. O sigui, que eren tant i tant amics i que després de la sèrie.

Que van partir peres, no? Que ell tenia un look així com molt clàssic, estil un poc Boris Izaguirre, que pese a que tinguis 30 anys vas amb corbata i ulleres així de pasta antiga,

un poc la bola negra. Aquest noi. Crec que és ell. No en tinc ni idea, el que ara és que ja et dic que s'agrada molt i molt, i comença l'entrevista així. D'un temps ençà, cada any sembla ser l'any de l'Aitana, Barcelona, 1999. Quan no és un canvi de so com el que va presentar amb Alfa, és un documental de Netflix. Quan no és una coreografia que simbolitza el pas a la seva vida adulta, són els seus primers concerts en estadis davant de 50.000 persones. Quan no és un remix amb un complet desconegut que fa la volta al món, Mon Amour, amb Zoilo, és un èxit viral propi de Bass Global, com ha passat amb Superestrella. I tant mateix, la Aitana ja fa mesos que pensa en el futur. Té 30 maquetes pel seu pròxim disc i encara en vol reunir 30 més. Radiant fins i tot quan en rep amb una bata blanca, entre sessió i sessió fotogràfica, té ganes de parlar de música, de política, de salut mental i de com estima la seva parella. Però també de com n'està decidida a no deixar que una relació sentimental condicioni totes les seves lletres. Bona introducció en Sebas.

Tens ganes de continuar? No, no. He quedat impressionada.

30 maquetes. I en vol reunir 30 més. A veure, entenc que si Peter Jackson té la seva versió de King Kong de 3 hores i mitja, Naitana tindrà aquest nou disc rosa. No, però ella és veritat.

Això és el que vol reunir per després destriar. Però, de fet, ella explica que Cuarto Azul, que penso que va tenir 23 cançons, si no m'equivoco, era bastant llarga, també, sí. Ara veis en perspectiva La Guerra de 8 a 19. No, vull dir que en el procés de fer un disc entenc que fas moltíssimes cançons, també sabent, o si no pots fer-ne 12, i dir que aquestes 12 ja són boníssimes, les publiquem. Sí.

De fet, algunes artistes després, alguns descartes, les venen altres cantants. Ah, no, i la Taylor va fer això

de publicar discos de dir, ai, això és el que hauria. Les maquetes sobrants. Que també I que en pots fer tantes perquè tens

gent que està component per tu. Clar, no, sí, sí.

És interessant perquè la Aitana en aquesta entrevista, com ja anunciàvem, toca diversos temes punxeguts que l'han acompanyada al llarg de tota la seva carrera, com les qüestions polítiques sobre les quals últimament s'ha pronunciat, a més a més. Com bastant repetidament per repòs d'Instagram, com la qüestió de Palestina o l'habitatge. I ella, ja veureu que és tota una itana transformada i amb un discurs molt ben après, respon. No puc ignorar una cosa que ens està fent mal a tots, com a societat i com a individus. El meu privilegi no pot intervolir la meva empatia. Molt bona frase. Vull aprendre, informar-me més i ajudar, ja sigui de manera privada, perquè hi ha coses que no cal anar dient, però també vull ajudar de manera pública, aprofitant l'alta veu que tinc per parlar, no només del que està passant a Espanya ara mateix amb l'habitatge, que és una situació que fa moltíssim temps que s'arrossega, o del que està passant a Palestina, que fa dècades que dura, Sembla que ens haguem oblidat del que va passar entre Ucraïna i Rússia el 2022, una guerra que encara continua activa. De fet, Rússia acaba d'anunciar que intensificarà els atacs contra Kiev. Ella t'aporta la dada d'actualitat, ella està al dia. També hi ha el que està passant a la República Democràtica del Congo. Realment, avui dia hi ha molts problemes. No ha dit cap mentida.

No, no, i està molt al cas de l'actualitat.

Està seguint una mica tot. No t'ho esperaves, oi? Amb una perruca rosa a la Closer Natali Portman. Ens ha fet els solidaris. Perfecte. Molt bé.

Ella segueix i diu Evidentment, el que em toca més de prop és el que tenim a casa, el que està passant amb l'habitatge. És difícil perquè tothom et diu Ah, és que si parles d'això t'estàs posicionant en un bàndol. Doncs bé, si tu ho consideres així, no t'ho discutiré. Jo el que vull és donar visibilitat a una situació que considero injusta. Considero que cal escoltar les persones més desafavorides, aquelles que no s'han pogut comprar una casa i que continuen vivint amb els pares perquè els és impossible accedir a un habitatge de propietat. La qüestió de l'habitatge, clar, no és fàcil de tractar si ets laitana, perquè ja ho hem anat dient aquí al programa, però recordo que quan s'ha posicionat sempre sobre aquest tema se l'ha assenyalada com a hipòcrita i se li ha tret aquell famosíssim detall de l'entrevista que va fer la Revolta de fa un any i mig, on explicava que tenia quatre cases. Tengo cuatro casas.

Cuatro casas, ¿eh? Bueno. Cuatro. De las cuales en una vivo, en la otra también vivo que es en Miami y las otras dos las tengo alquiladas.

Vale. A buen precio. Las que tengas alquiladas ponlas a buen precio, Aitana. No especules con las casas, eh.

Ponlas baratas para la gente. Entonces, atención, porque la Aitana, en aquesta entrevista que ha fet per GECO, recull aquest moment de la revuelta. Afecta tothom per igual. De fet, a mi també m'han dit que soc una especuladora pel que vaig explicar a La Revolta. Aleshores era més jove i no era conscient de la problemàtica de l'habitatge. A veure, més jove. Jo també era més jove fa un any i mig. Però és que estem parlant de declaracions del 2025, no? Poder no acaba de ser l'expressió adequada, dir més jove.

Pots dir que no estaves informada. Pots dir que he canviat d'opinió. He pres consciència de sobte. Cap al tema de dir que era massa jove. També estàs desacreditant gent que és jove i que ja té el pensament molt clar, no? I que sobretot és que és ridícul dir era mai jove quan fa un any. No, vull dir, pots dir que era més jove per un comentari que vas fer. Sí, però és veritat que en un any també pots pensar molt diferent. Et poden passar coses i et poden marcar coses que facin que pensis al contrari del que vas dir. L'expressió, jo crec que és el que tu has dit. És el tema de la joventut. He canviat d'opinió, és a dir, que canviar d'opinió puc canviar d'opinió avui a la tarda quan veus el programa. Exacte, perquè nosaltres, per exemple, diem coses aquí al programa i l'endemà ja ni ho volem sentir perquè ja no considerem que et representi.

Bueno, la Juliana molts dies acaba el programa i diu, de tot el que he dit, ja no penso igual.

Ja no penso res. Clar, si és que a mi em sembla superlegítim que l'Aitana canviï d'opinió, que també s'informi, conegui O sigui, és que ningú neix a pres, nosaltres no sabem res de la vida, ho hem de prendre. Exacte. Que estigui disposada a escoltar altres opinions. Per mi, l'única cosa. Un error lliscat és dir que era més jove quan en comptes de 27 potser tenia 25 anys i mitges. Però bé, segueixo. Diu, error meu. Després d'això vaig poder aprofundir més en el que estava passant realment. Una d'aquelles cases que tenia llogada ja l'he venuda. Les propietats que pugui tenir són únicament per al meu ús personal. La societat immobiliària que tinc és exclusivament per gestionar les meves propietats. Sí que hi ha una casa que encara tinc llogada, però amb unes condicions que no tenen res a veure amb el que està passant actualment al mercat. Igualment, sí que t'ho dic des d'una posició de privilegi, però sóc conscient del que està passant i intento veure com puc ajudar de la millor manera possible. No vull que aquesta situació continuï així. Per descomptat, puc afirmar que no especulo amb l'habitatge ni ho voldré fer mai.

Ella n'ha après dels errors, es nota aquí que ja ve aprèsa. Aquí hi ha feina. Hi ha una preparació, no? Potser s'han assajat certes respostes. Segurament, segurament.

Estic al·lucinat, recordem, al·lucinat i agraït. Això és una entrevista per promocionar sa seva nova era i per poc mos passa ses factures de sa seva empresa.

Doncs prepara't perquè segueix. Encantat de sa vida, te diré. En el seu moment em vaig comprar una casa a Miami per poder-hi treballar, però sempre he tributat a Espanya, perquè també es diu que a les persones que guanyen més diners se les ha de fregir impostos, i hi estic completament d'acord. Mira. T'asseguro que la meitat dels meus ingressos se'n van a Hisenda i això no ho canviaré mai. Mai em sentiràs queixar-me'n. Entenc que tinc el privilegi de guanyar diners fent les coses que faig.

Jo estic al·lucinada. La llibertat guiant el poble.

Més enllà de política, també parla de la seva depressió, explica que està en un punt complicat perquè ha intentat deixar les pastilles i no se n'han sortit, i ens dona més detalls a banda del color associat a la nova era del proper disc. No vull explicar gaire cosa encara, però m'estic adonant que em ve de gust que cada disc tingui un color associat. És una cosa que m'ha ajudat moltíssim a nivell estètic a Quarto Azul i a l'hora de compondre. Tot i que la gent pensa que és rosa per l'amor, que és l'era lover, no. És un disc que parla de tot. I amor, esclar, perquè ara mateix estic en un moment de la meva vida en què em desborda l'amor per totes bandes a nivell personal. Però no vull fer un disc megalover en plan t'estimo. Em ve de gust que sigui divertit, amb molta espurna. Hi ha tot un imaginari al darrere i això m'agrada, és com jugar. És un repte artístic aconseguir que la teva vida amorosa no et condicioni. També hi ha cançons d'amor que, evidentment, aboquen el que tinc amb la meva parella, però després n'hi ha d'altres que no, que no tenen res a veure.

Diu moltes coses, la Itana, en aquesta entrevista,

perquè després parla també del seu desig de ser mare, que és una cosa que ja entra molt dins dels seus esquemes i que no passarà gaire temps, almenys abans que es posi a intentar-ho, me'n plegs. I també hi ha una cosa que a mi m'ha cridat molt l'atenció, ha dit que l'àlbum del qual està menys orgullosa, que menys la representa, és Alfa, que és aquest que és com més electrònic, el de Mon Amour. Mon Amour? Mi amor, perdó. És el que m'agrada més a mi. A mi també. Sí.

Com a electrònica ets anys 90, no una mica. Diu que el va fer com molt ràpid i no va poder dedicar-hi prou temps.

No ho sé, però és com que no hi connecta. També jo crec que era una època, o sigui que inevitablement, que l'associes també a la part personal. I anava a dir totalment això, absolutament. És que és clarament lletre. És lletre, ells acaben de deixar el Miguel després de quatre anys, i després també hi ha una cosa amb Alfa, que és el seu primer projecte, de dona, volies ser el reiki de la Miley Cyrus i és quan comença a fer aquells valls que l'acusen de ser massa provocativa és quan canvia, comença a voler enfocar-se a un públic més adult i jo entenc que en aquest procés és fàcil que aprovis coses que després poder tampoc no acaben d'anar era com un primer intent de dir anem a fer una cosa més que era l'època, us ho recordo perquè l'altre dia us ho vaig enviar pel grup i estic esperant que em respongueu en que ella feia de DJ que feia DJ sets per promocionar alfa ni ho recordava això. No, és que val més la pena oblidar-ho, Nino. Però que formava part d'aquest. És l'adolescència de l'Aitana en format carrera.

I segueix el mateix patró de les coses que estàvem dient ara, que és que ella canvia d'opinió i no passa res. Vull dir que és totalment legítim. Al revés, jo prefereixo mil vegades algú que canvia d'opinió.

Permís de persones sàvies, sí, sí. A més, aquest estil disco noventero, en aquell 2023 que s'ha de publicar l'àlbum, jo crec que ell ho va fer una mica perquè estava molt de moda en el món del pop, perquè en Avellón C va fer aquell àlbum també com. Fent un homenatge al pop discotequero dels anys 90, inclús Navat Gyal va fer aquella cançó de Sexy, que va passar molt desapercebuda, I jo crec que Naltana s'hi va tirar una mica per moda. I ara ho està mirant amb ulls de 2026 i diu, no sé si m'interessa tant això ja.

Segurament també la van aconsellar, perquè ella té un gran equip d'assessors i li devien dir més per aquí. I jo crec que ara ella es fa valdre molt més, perquè també sap què li agrada, què no li agrada, i com a artista està, jo la veig molt més reafirmada. I després de Quarto Azul, que jo crec que ella es va plantar molt, que és que es veia en

el documental de Netflix. Sí, sí, és que justament anava a dir que els seus, bueno, les persones del seu entorn i la gent que mana, com aquell Narcís. Narcís Rebollo. Narcís Rebollo, que manetana, no?, del món de la indústria musical. Clar, que li deien, hem de tenir un alfa 2, perquè era el que havia funcionat més. I li exigien que el següent àlbum havia de tenir una mica aquesta sonoritat, perquè era el que havia triomfat. I ella es va plantar, sí, sí. Doncs bé, estarem pendents d'aquest

nou disc i de tot el que pugui explicar, que ens ho està ventilant tot i des d'aquí ho agraïm moltíssim.

Mira, amb 7 minuts. Quina itana, perdona, eh? Quina itana, o sigui, sembla impossible. A mi fa dos anys em venen, em piquen a la porta i diuen. Em piquen a la porta, no? Com de sobte em ve un senyor i obro la porta. Arriba en Hagrid. Sí, és una mena de senyor. Allò profeta que em diu, la Itana d'aquí dos anys dirà això, dirà tot això, tindrà aquest nòvio, ho explicarà així d'obertament, penjarà aquesta. Impossible.

Que a mi també m'interessa molt saber què en pensa en Plex de tot plegat. Perquè en Plex sí que no s'ha posicionat mai, tu podries intuir què pensa, però els seus debats diuen tenim la Itana, suposo. No, no crec i jo. No? O sigui, creus que no té opinió sobre el tema de l'habitatge en Plex? Jo crec que si la té. Jo crec que deu tenir una opinió. Almenys té amics que tenen una opinió molt clara. I no s'assembla gaire a la de la Itana d'ara. Això t'anava a dir.

Jo aquest noi. Saps quan piques i ressona? No ho sé, però no tinc ni idea.

És que estic segur que té cares a Bali. No? Li pega. No ho sé, però és una intuïció. Sí, és intuïció.

¿Saps quan estàs en una habitació buida, quan t'ensenyen, per exemple, justament, parlant del tema de l'habitatge, un pis buit i tot ressona? Saps? I fas. Així deu ser, aquell cap. Però també

és un tema molt habitual d'influencers com ell, de creadors de contingut, el tema de pagar els impostos, si t'agrada pagar-los, si preferiries anar a un altre lloc perquè aquí ja no es pot viure. S'emprenyen tant i tant, els youtubers, amb això.

Per això et dic. Que pesats que són. Jaume, ens queda pendent, i ho farem demà, parlar de la polèmica d'aquest 27è aniversari d'Operación Triunfo,

que la Rosa fa uns quants dies. La Rosa és na Rosa. És com si fos una senyora rosa. La Rosa, la Rosa d'Espanya, no? Saps que no és de Mollerussa, na Rosa, no? És de Granada. Que va engegar el ventilador.

És de Granada, m'encanta Granada. Sí, des de les afores de Granada, sí. En Tenet Robert ha contestat, demà parlarem de tot el tema. Ideal. Bé, doncs fem una pausa i de seguida tanquem la tarda, com cada dia, amb en Garriga.