El matí de Catalunya Ràdio

Així sona "Estimada Valentina", la cançó d'una trentena d'artistes pel dret a l'habitatge

Durada: 4 min
09/11/2026
"Estimada Valentina", la cançó d'una trentena d'artistes dels Països Catalans per reclamar el dret a l'habitatge, de la mà del Sindicat de Llogateres. La cançó visibilitza la realitat dels desnonaments i reivindica el poder que tenen la força col·lectiva i la ciutadania organitzada per aconseguir canvis socials.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Estimada Valentina, demà tornen a ser aquí. Van venir fa 15 dies, però els veïns i les veïnes, que ja estan de la família, els van poder fer fugir. Sort que se'n feren els fills i ja no viuen amb mi. La incertesa me destroza, tot en caixes i una bossa. Ja no dormo ni amb pastilles, no sé què ser de mi. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. I surto al balcó i hi havia gent i va arribar la resta. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. Que si no hi ha sostre per la gent aquest món hostil el canviarem per tenir-ne sempre.

01:05

Tan sols queden unes hores i la Marta ja és aquí.

01:14

Diuen que la faran grossa, Barcelona és una rosa.

01:18

De foc on l'amor s'hi posa i mai més guanyen els rics. Ara sí que arriba el dia, han tornat aquest matí. S'han trobat tantes persones que passades unes hores,

01:35

totes joves i senyores, els han fet fora d'aquí. I us prometo que ara hi penso, ja no sento que molesto. I si us dic tot el que sento, ara ja no em vull morir. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. I sortó al balcó i hi havia gent i va arribant la resta. I de cop les claus repiquen sota el cel anunciant tempesta. Que si no hi ha sostre per la gent, aquest monocil el canviarem. I de cop les claus repiquen sota el cel, anunciant tempesta. I surto al balcó i hi havia gent i va arribar. I de coses de repicants sota el cel anunciant tempesta. Que si no hi ha sostre per la gent, aquest món hostil el canviarem per tenir-ne sempre. No us deixeu anar la mà, no em deixeu anar la mà, que ens hi va la vida, que ens hi va la vida. No us deixeu anar la mà, no us deixeu anar la mà, que ens hi va la vida, que ens hi va la vida. No us deixeu anar la mà, no us deixeu anar la mà, que ens hi va la vida. Que ens hi va la vida. No us deixeu anar a la mar, no us deixeu anar a la mar, que ens hi va la vida, que ens hi va la vida. No us deixeu anar a la mar, no us deixeu anar a la mar, que ens hi va la vida. No em deixeu anar a la mar que ens iba a guiar.

Àudios

Vídeos