Aizcorbe, Vox: "No vull tancar TV3 i Catalunya Ràdio, vull que siguin de tots els que paguen"

I avui ens acompanya el cap de files de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Bon dia a tots. Bon dia. Una mica tard, però bueno, res. Sí, bueno, ja sap que teníem una entrevista a comentar. Per cert, la va veure ahir, l'entrevista de Santiago Bascala a Televisió Espanyola? Vaig veure, vaig veure. I què li va semblar?

Bueno, el que no m'ha semblat bé ha sigut l'editorial indignant que ha fet vostè aquest matí. Això està bé, està molt bé que no li agradi el que diuen també els periodistes. Exacte, em sembla que una ràdio pública no pot fer editorials com la que vostè ha fet, però em va semblar una llàstima que un còmic volgués fer de periodista sense saber-hi. I el Santi Abascal va fer el que va poder i em sembla que va estar prou acertat en dir algunes coses que i aclarar algunes coses i punt, i ja està. Quant de temps feia vostè que no veia televisió espanyola? Veig, bueno, sovint. Veig de tant en quant. O sigui, l'han mirat a mi? No poden veure les notícies, però sí, de tant en quant veig alguna coseta, sí. I li agrada?

Tal com està, no. No m'agrada gens. Però creu que s'hauria de tancar, de l'avis espanyola? No, per què? Bueno, perquè, per exemple, vostès demanen tancar TV3 i Catalunya Ràdio. Això ho diu vostè. No, això ho diu Santiago Pascal. Mire, escolti.

TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa. Això, en aquest caso, ho diu Ignacio Garriga. I això, ha escoltat vostè bé? Si ho vol, ho pot tornar a posar. Sí, ho tornarem a posar, no hi ha problema. TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división al servicio de la causa separatista y también al servicio de la causa del señor Illa.

Aquí diu que ho vol tancar. Que vol tancar TV3, sí. Aquí ho ha dit? Sí.

TV3 se tiene que cerrar, sin duda alguna. Es el mayor altavoz de odio y de división.

Que l'ha dit TV3 se tiene que cerrar. Aquest TV3, sí, òbviament.

Ah, aquest TV3. Òbviament, el que ha de tenir. No, no, això és important. Si vol debatir, debatim. Si vol preguntar, pregunti. Jo li pregunto. Vostè vol tancar els mitjans públics catalans, sí o no? No, senyor. No. Val. Jo vull que els mitjans

públics catalans siguin de tots els catalans i dels espanyols, d'aquí paguen aquests serveis públics, no que siguin serveis públics partidistes. Per tant, contradiu el seu líder, Ignacio Guerrero, quan diu que s'ha tancat TV3, eh? No, no el contradic. El senyor Garriga, i podem preguntar de nou, el senyor Garriga ha dit una veritat que vostès, alguns de vostès, estan al servei ideològic d'unes posicions polítiques i punt. Jo el que li dic és que els serveis públics han de ser públics han de ser de tots la Catalunya pública i la televisió pública ha de representar a tots els catalans i a tots els que paguen aquesta televisió pública i aquesta ràdio pública

i això no està passant en aquests moments. Però fins ara havien dit des de la seva formació que volien tancar els mitjans públics, per això em sorprèn que ara vostè digui que no, però em sembla noticiable, vull dir que em sembla. No, noticiable és que repetim

i tornem a dir que aquests mitjans públics estan al servei d'unes.

Sí, sí, això ho entenc, però una cosa és canviar la direcció dels. Vostè està d'acord? El que jo estigui d'acord o no, no va d'això. L'entrevista ha de respondre vostè. Però vostè el que està dient és que vol reformar aquests mitjans públics, però no tancar-los. Sense dubte, sí. Per tant, si vostès entren al govern espanyol, no tancaran TV3 ni Catalunya Ràdio.

Si és necessari pel bé de la informació pública a Catalunya, però no es tancaran perquè sigui una informació pública objectiva, i que serveixi al bé comú de tots els catalans. Què faran amb els Mossos d'Esquadra? Els Mossos d'Esquadra va ser un cos que va crear Felip V, no? Felip V? Sí, no. Com?

Sí, sí, però els Mossos d'Esquadra són la policia actual de Catalunya. Sí, sí, aquí o quan es van crear els Mossos. Sí, però li estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Què hem de fer? En el cas dels Mossos, vostès han dit que volen que les competències passin a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Vostès? Però qui ho ha dit?

Digui'm algun que ho ha dit. Ja li dic jo que no. Els Mossos d'Esquadra són un cos policial, un cos policial on hi ha grans professionals, i un cos policial que hem de reforçar, hem de cuidar, i que hem d'acompanyar.

Jorge Boucheré, de Vox, a Brussel·les fa dos anys, deia això.

Els Mossos tenen un destino. Que es su disolución y su incorporación dentro de la Policía Nacional y de la Guardia Civil, de acuerdo con una pasarela, que es lo que nosotros hemos defendido siempre. No tiene ningún sentido, es una de las cesiones de Aznar, grave cesión en el año 1996, en ese pacto del Majestic, y con unas consecuencias nefastas.

És compatible. És perfectament compatible. No sé vostè quina lectura fa de les coses. No li estic preguntant. No, jo li estic responent. No sé quina lectura fa vostè de les coses. Sembla el Boroncano d'ahir. Si té vostè una posició i vol que jo dependi de la seva posició la contradigui. Jo li lloc la meva posició. Jo li estic preguntant què faran amb els Mossos d'Esquadra. Els Mossos d'Esquadra seguiran com cos policial a Catalunya. Dins de la Policia Nacional. Bueno, escolti'm, hi ha un Ministeri d'Interior que s'han de coordinar i tindran les seves atribucions. La competència de la Generalitat, el comandament de Mossos d'Esquadra. Sí, exacte. Aquí el que s'ha de veure és quines competències té cadascú. I l'ideal és que funcionin de forma paral·lela, que funcionin de forma bé, per evitar coses com les que van passar el 17 d'agost del 17 i el que va passar a Ripoll.

Però no entenc què aportaran de nou. Ja hi ha un exercici de coordinació entre el Ministeri de l'Interior.

Millor coordinació. Igual que els serveis públics de Catalunya Ràdio i TV3, que hi hagi un millor servei públic. No canviaran. Els Mossos seguiran existint i el que millorarà és la coordinació. Els Mossos han existit des de Felip Vint. Ho sap vostè, no? Des de 1714.

Vostè també sap que les competències. M'està parlant d'un cos que té segles. Només li pregunto què faran amb els Mossos d'Esquadra. Continuarà com està i ho gestionaran millor. I que s'han de coordinar amb tots els serveis policials, òbviament. Vostè ha dit, per exemple, que volen que Carles Puigdemont vagi a la presó. Òbviament. Com ho faran?

És impossible, perquè ara ja s'ha creat l'amnistia i nosaltres creiem el principi de la legalitat. Per tant, una cosa és el que volen i l'altra és el que podran fer. Òbviament, però això ja es va. Nosaltres enteníem que va haver-hi un il·lícit, òbviament va sortir una condemna que hi havia un il·lícit, els que van arribar al poder van dir que mai pactarien ni mai farien una amnistia, han fet l'amnistia, l'amnistia ja està en marxa, poca cosa podem fer, no?

Poden reformar la llei d'amnistia, però és veritat que no tindria anulació dels efectes de la causa concreta.

No existeix una llei d'amnistia. Existeix una norma concreta d'amnistia. No existeix una llei general d'amnistia. L'amnistia és un perdó general amb unes actuacions il·legals que s'amnistien. No existeix. El sistema jurídic espanyol, vostè sabrà que és una excepció. Per molta excepció que hi hagi, Igual que una nacionalitat espanyola, la nacionalitat ja la té conquerida i és un dret seu, doncs ja està. El senyor Puigdemont vindrà, llàstima que no hagués vingut abans, hagués tingut la valentia d'haver vingut abans i possiblement hagués estat. Perill de dies o un dia o unes hores tancat, una declaració i estigués fora. Potser la valentia del senyor Puigdemont.

Va venir, va venir, va marxar, però és veritat que no el van agafar en aquest sentit. Però aleshores, de cara al seu votant que diu jo també vull que Carles Puigdemont estigui a la presó, com ho faran? És a dir, què els diu aquest votant que té ganes, com vostè, que Carles Puigdemont acabi a la presó? Vol vostè que vagi el senyor Puigdemont a la presó? Li estic preguntant a vostè què li diu.

Jo li estic respondent, vol vostè, perquè sembla que si vostè el que tingui ganes de que Puigdemont va a regir a la presó, pot anar a la presó el senyor Puigdemont amb uns delictes que va cometre i que s'ha amnistiat? No. Llavors què té a veure això?

Què me l'està preguntant? Li estic preguntant com farà vostè, perquè aquest rival polític que vostè considera que no ha de jugar les normes que vostè està jugant, doncs no jugui les normes. Ja canviem. Qui li ha dit això?

Li estic dient jo que hi ha un fet. I el fet és que hi ha una amnistia. I aquesta amnistia s'ha aplicat. Llavors jo no puc posar a la presó a ningú. Jo primer que no puc posar a la presó. Segon, que ha de ser un tribunal. Tercer, aquest tribunal va dictar una sentència. Quart, aquest senyor abans de dictar la sentència va fotre el camp amb un maleter i va marxar. Un maleter no. On sigui, a la part trasera d'un cotxe oficial, on vulgui, o amb bicicleta o amb patins, més o menys, però va marxar, va fotre el camp, i va deixar uns quants que anessin cap a dintre. I no va tenir el valor de tornar aquí. Com potser va fer el companys. No va tenir el valor. I llavors se li ha aplicat una amnistia per uns senyors que deien que no l'aplicarien. L'han aplicat.

I el que vostè diu és que no pot capgirar, per tant, aquesta situació. Tot això que vostè avui ens explica, ho farà ara amb el Partit Popular?

No tinc ni idea. De moment no li he pogut explicar res. De moment m'ha preguntat

vostè diverses coses. M'ha explicat que no tancaran TV3, m'ha explicat que no tocaran els Mossos i m'ha explicat que no posarà Puigdemont a la presó.

Si nosaltres governem, que és el que volem, i volem guanyar, ja li he dit diverses coses que m'ho estava preguntant, que volem que siguin així. Vostè va estar al Partit Popular. Vaig estar amb el senyor Elisir del Quadre al Partit Popular, efectivament. I per què va marxar? Al Pacte del Majestic. Es va traicionar part del que va dir el Partit Popular, no estava a gust i vaig marxar. I al Partit Popular de Feijó, què li sembla? El Partit Popular de Feijó és el Partit Popular de Feijó. Em pot semblar bé, malament. Veig que algunes coses estan recapacitant i rectificant amb coses que eren impensables que diguessin fa un temps i sembla que ara són coses que són de sentit comú. Bueno, si el Partit Popular atén coses que nosaltres també defendem, com el tema de la identitat o com el tema d'evitar l'islamització i de la lluita contra la immigració desbocada i legal, benvingut sigui el Partit Popular. Però bueno, el Partit Popular allò que faci el que ells creguin convenient. Nosaltres anem a la nostra. I la nostra, jo crec que són tres o quatre idees molt clares i que les tenim sobre la taula i punt.

Aquest estic coincideix amb Xavier García Albiol en els debats que fa per les eleccions. No sé si li sembla un bon candidat, també, Xavier García Albiol. Tots em semblen bons candidats i tenen tots el meu respecte. Tots. Però en el cas de l'Eixample i el Sebiol hi ha més sintonies? Troba que hi ha més marc per treballar en portilles comunes?

Bueno, coincidim, òbviament, amb algunes coses. Nos coneixem fa molts anys, el senyor Albiol i jo. Hi ha sintonies. Amb moltes coses, sí. Amb algunes coses. Quines? Fa un temps no n'hi havia tantes, ara unes quantes més. Per exemple? Per exemple, retrobar el principi de legalitat amb les ocupacions. El que passa és que, potser, aquí hem de diferenciar molt bé qui ocupa perquè li agrada ocupar, qui ocupa després d'un lloguer que no pot pagar. I qui ho ocupa després d'un lloguer que no vol pagar. Jo crec que són tres supòsits absolutament diferents que estaven resolts ja amb l'antiga llei de rendiments urbans, però que ara, segons quines polítiques que s'han fet progressistes, no se'n resol ningú dels tres. Posar-ho tot al mateix embolic em semblaria un error, però en el tema de l'ocupació, per exemple, diem que és un atac a la propietat privada, I és important que amb això coincidim. Amb el tema de la immigració, coincidim parcialment. Perquè nosaltres, quan vam presentar el tema de la prioritat nacional, que dèiem, primer els de casa, ja sap vostè, que amb les negociacions que vam tindre amb les diferents comunitats autònomes no estaven d'acord. No tan sols això, sinó molts mitjans de la dreta mediàtica, diaris a Madrid i tal, tampoc estaven d'acord. Em sembla que ara està d'acord el 70% de la població espanyola, amb algo tan senzill com Europa es va a donar

la prioritat europea. Quan diferencia aquestes ocupacions que ara vostè en feia, per exemple, les persones que no poden pagar el lloguer, què és el que proposen vostès des de Vox? Les persones que no poden

pagar el lloguer s'ha de veure per què no el poden pagar. Però això hi ha un problema d'arrel principal. El problema d'arrel principal és que jo he sigut llogater i he pogut negociar amb el propietari tant l'import com el temps. Això és el que hem d'anar a buscar. Hem d'anar a buscar que l'oferta sigui més gran que la demanda. En aquests moments tenim que la demanda, malauradament, és més gran que l'oferta. I hem d'explicar per què. Perquè és això. Home, hi ha un fet que és incuestionable. En cinc anys han vingut quasi sis milions de persones, persones, legals i legals, que tenen el mal costum de voler viure en un lloc, de voler tenir una llar i voler tenir una casa. Aquestes persones, si posem aquest increment que hi ha hagut a Catalunya, per exemple, han entrat 130.000 persones. Concretament, Han entrat 111.895 persones, per exemple, l'any 24. I es van fer 1.300 vivendes. Per tant, hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Hi ha una tensió demogràfica, hi ha més gent. Per tant, cal més oferta. I no s'edifica, no es fan vivendes, ni en l'àmbit privat ni en l'àmbit públic. Si no es fan vivendes socials, no es fan vivendes, hi ha una demanda que no es pot resoldre. Llavors, li he fet la diferència. Aquells que ocupen per ocupar, que n'hi ha, aquells que utilitzen un lloguer i de forma voluntària deixen de pagar i saben que han de deixar de pagar, i aquells que no poden pagar. I amb aquells que no poden pagar, hi ha una enorme llei d'errements usurps humans, que jo he tractat molt amb clients, que és el resarciment, o sigui, allò, vostè pot resarcir si paga els dos mesos o tres mesos. El que s'ha de mirar és que aquestes persones que no poden pagar, que estan en un tema de vulnerabilitat, durant un temps l'administració miri de quina forma se

li dona una sortida. Però que l'administració, per exemple, pagui el llogater, mentrestant, això és una bona opció?

No és una bona opció perquè al final el que fem és pagar tots amb aquest llogatí. El que hem de pensar és que l'administració no és un ent que està volant. L'administració són tots nosaltres, són tots els catalans que paguen la seva renda i aquests calés, aquests cèntims que ingressa a l'Estat han de distribuir-ho de forma justa, de forma equitativa. Està parlant d'una situació de vulnerabilitat molt concreta. Si hi ha una situació de vulnerabilitat molt concreta, ens haurem de fer càrrec. Si no, el que deia. La senyora diputada de Lleida i portaveu del PSOE, encara és del PSC, aquí la importància del PSOE, que si no es paga s'haurà d'esnonar, llavors estem al principi de legalitat. Òbviament, aquelles persones que han devingut, i desgraciadament cada vegada són més, amb una fallida econòmica personal, s'ha de buscar fórmules. Jo soc el Ministeri Concursal, a part d'advocat civilista i mercantilista, i hi ha un tema que considero molt important, el tema de l'oportunitat. Jo, quan vam negociar i he sigut ponent d'aquesta llei, l'any 22, i quan vaig arribar a la ponència, el senyor Miranda, del PSC, em va dir, escolta'm, Aizgorbe, la ministra m'ha dit que a tu n'hi ha aigua, hi ha bocs menos. Jo he sigut i soc especialista en segona oportunitat de gent que ho ha passat malament perquè hi ha molta gent que ha fet les coses bé sobretot molts autònoms que han posat el seu patrimoni al servei d'un negoci

modest que han fet les coses bé que han buscat un barri que han buscat una matèria prima que han intentat fer-ho tot bé i no els hi ha sortit bé a la vida a vegades tu procures fer les coses bé i no et surten bé i. I són deutors de bona fe que no poden tirar endavant. I jo, amb això de la segona oportunitat, ja sap que ve a ser una espècie de concurs personal amb la qual es poden condonar, igual que les persones jurídiques, la deuta. Les persones jurídiques, la societat, normalment, ho es transforma o es ven per unitats productives o mora definitivament del registre mercantil, mora però no podem matar les persones físiques ni s'ha de matar ningú les persones físiques que queden ferides en temes econòmics. Hi ha l'exoneració del crèdit privat. Això ja es veia a la llei. Jo vaig proposar l'exoneració del crèdit públic. Si una persona deu 20.000 euros, aquests 20.000 euros ja sap vostè si deu una multa o a la renda hi ha algun error, els interessos com van pujant.

Vostè l'exoneren del crèdit privat. Si demostra que hi ha capacitat per tenir una segona oportunitat.

Més que capacitat, vostè ha sigut deudor de bona fe, les deutes privades les pot exonerar, però les públiques, el Partit Socialista va dir que no. Fixi't el tema, que Uriarte, que és un professor de dret constitucional, que era de Podemos, va dir, escolti'm, Però si l'únic que sap d'això aquí, dels ponents, ja saps que als ponents no hi ha televisió ni micròfons, som els diputats, si l'únic que sap aquí d'això és el senyor Escorba i nosaltres volíem proposar l'accionació del crèdit públic amb 15.000 i 15.000, al final va sortir 10.000 i 10.000. Vol dir que no se l'escoltava perquè era de Vox. Clar, però això és una llàstima. Jo, a nivell legislatiu, disfruto perquè és feina jurídica. Se li nota que gaudeix aquest tema. No, però és un tema important. Això és una oportunitat. Molta gent que ha gaudit d'un negoci, que ha tingut la possibilitat de treballar en una empresa que després ha sigut encomiada. S'ha de donar l'oportunitat a la gent. I el que es va prohibir pràcticament era la condonació de la deute pública. Ja sap que és 10.000 i 10.000 sobretot a Hisenda. Amb uns presentatges molt concrets. Amb aquestes coses és on es veu on podem donar

a nosaltres facilitat al legislador. I a vostè, Vox, l'escolten. Quan parla d'això, per exemple, se sent recolzat en aquestes iniciatives. Absolutament.

Entre altres coses perquè jo soc el portaveu de justícia i portaveu de treball. I portaveu de treball i allà. Parlo en termes jurídics, primer, però allò, hi havia una frase de Chesterton que deia "Ojalá lo moralmente justo sea legalmente justo". Hem de buscar que la norma sigui moralment justa i que legalment sàpigui resoldre els problemes i que faciliti les coses a la gent. Per això, quan hi ha coses de vulnerabilitat hem de buscar sortides. Hi ha molts autònoms, molta gent que treballa en societats pantalla, que treballa a través d'intermediaris, que treballa a través de terceres persones, de testaferros, que se'n diuen, i que no se'ls dona aquesta oportunitat. Nosaltres creiem que aquesta oportunitat, a més, hi ha molta gent. Que té a veure també amb tot el tema de la vivenda, que ha anat empalmant crisis en un altre. Hi ha molta gent. Necessita buidar la motxilla per poder tirar. De 40 o 50 anys. No tan sols gent jove amb això de la vivenda. Hi ha gent amb 40 o 50 anys que els va agafar la. Tot és molt jove, el Ricard, però tota la crisi del 2008 va ser terrible. I sortien i, pum, han tornat en un altre. I ara.

I fa tremolor veure la situació de molta gent. Ja que en parla de justícia en un sentit més àmpli, vostès eliminaran el Ministeri d'Igualtat? Jo crec que no serveix per res. El que serveix és la igualtat, no el Ministeri. Que el fet de tenir un ministeri el que fa és que pugui haver-hi més polítiques públiques destinades a igualtat de drets, d'oportunitats entre homes i dones.

Vostè creu que això no és efectiu? Jo crec que és una despesa inútil i el que hem de garantir és la igualtat, no el Ministeri d'Igualtat. Com ho farien, això? A través de les lleis i a través del Ministeri, però és que la igualtat ha de ser una cultura social. I l'igualtat no significa fer plans d'igualtat. L'igualtat ha de ser algo que ha de formar part del concepte moral de la societat i això no ho garanteix el Ministeri. Encara és més, si hi ha desigualtats, existint un Ministeri,

és perquè aquest Ministeri no ha funcionat. Però això ho farien sense invertir diners, sense acció pública, per exemple? Com es fa per canviar aquesta cultura de la igualtat que vostè diu,

o per fomentar. Què ha fet el Ministeri d'Igualtat? Quins diners ha invertit? Campanyes de sensibilització, per exemple. Ja li estic dient que és un tema cultural, que és un tema que tota la societat. Hi ha quotes de representació als mitjans de comunicació, també. Sí, i fixi't, miri, a Pontferrada tenim tres regidores que són dones. El 1, el 2 i el 3. Amb la llei cremallera que se'n diu de les llistes no poden ser. Veu la inutilitat de fer segons quines polítiques, de forçar segons quines polítiques.

Durant molts anys no considera que les dones han estat discriminades en aquest sentit? Ho han pogut estar.

Per tant, no creu que cal corregir-ho? Jo crec que ja s'ha corregit, i s'està corregint, i els hàbits socials són els que són. La majoria de grans empreses les lideren els homes, encara. Mira l'àmbit de la justícia. Qui lidera l'àmbit de la justícia? On no hi ha més jutges, fiscals i advocats de l'Estat? Vostè diu que no cal intervenir, simplement que la societat mateixa anirà evolucionant amb una igualtat. Quan un s'enamora d'algú, no necessitem a l'Estat que el faci enamorar. Quan un té un sentiment i té un agraïment i té una forma de funcionar, no necessitem a l'Estat que ens faci dir com hem de pensar, com hem d'estimar o com hem de. Però quan algú neix en una situació de desigualtat, sí que esperem que l'Estat ens ajudi, no? Les situacions de desigualtat s'han de corregir, però s'han de corregir per la pròpia societat i, òbviament, no garanteix res, ni la igualtat, ni la rentabilitat, ni l'eficàcia, que es posin quotes. ¿Quina és la seva posició amb l'avortament? Nosaltres definim la vida des de la concepció fins al final. Per tant, estan en contra de l'avortament. Fins a la mort natural, òbviament. Jo, personalment, òbviament que estem en contra de l'avortament. I de l'eutanàsia, la llei d'eutanàsia. Òbviament. Tal com està feta, sense dubte. Nosaltres creiem que la mort ha de ser digna, que hi ha el que se diu cuidados paliativos, i la mort ha de ser digna sempre.

Nosaltres som defensors. La pregunta no és que estigui en contra, és que jo defenso la vida des del principi fins al final. Crec que és un tresor. Un tresor que hem de mantenir. I abans, jo recordo que els meus avis van morir a casa, perquè hi havia el concepte familiar d'acolliment, d'aquells que ens van cuidar des dels petits, que ens van fer grans, que ens portaven de la mà en el moment que som més febles. Tenia la família, i jo recordo el llit, tant un com l'altre com l'altre, que estaven a casa, i tots potser estaven més apretats, però bueno, hi havia allà I vostè vol que la gent pugui morir, sí, però si ja ho pot fer. No, jo vull que la gent mori dignament, i ja està, l'eutanàsia, jo crec que esforçar. És un dret, no és una obligació, l'eutanàsia. Jo crec que és un dret mal entès. Per què? Perquè és anar contra el dret natural, contra el dret de les persones. L'eutanàsia la pot demanar. Ningú li obliga a demanar l'eutanàsia. Vostè pot morir lliurement, ara mateix en aquest país. Tampoc li obliga a ningú a tirar-se d'un volcó de set pisos. A mi que hi hagi el dret de tirar-se un volcó de set pisos i que es posi la llei no puc estar d'acord amb aquest estic posant un cas extrem però bueno, escolti'm el tema de l'eutanàsia jo soc partidari

que es cuidi la gent que s'ofereixi el menys possible i ja li dic defensa defensa des de la concepció fins a l'amor

natural si preguntaria també per les pensions Vox vol acabar amb les pensions? miri.

Vostè sap segurament el que va passar l'any 1994 que va proposar la minoria catalana al Congrés. L'any 1994 el Congrés, la minoria catalana va proposar un pacte perquè considerava, 1994, considerava que les pensions estaven en prill. L'any 1995, amb el govern socialista, es va firmar una cosa que li sonarà, que és el Pacto de Toledo. Bé, el pacto de Toledo per què es va firmar? Perquè hi havia dubtes que les pensions en un futur es poguessin pagar. I es va firmar aquest pacte per això. Aquest pacte segueix amb un seguiment que és la comissió mixta de seguimiento del pacto de Toledo. Jo soc també membre d'aquesta comissió i amb aquesta comissió el que es fa és un seguiment d'allò de com podem procurar que les pensions que es paguen ara es puguin seguir pagant i les pensions que han de vindre de futur dels que estan pagant aquestes pensions ara es puguin pagar i nosaltres pagarem les pensions com qüestió prioritària sigui el que sigui com sigui. No tan sols així, sinó que ja el Pacte de Toledo va autoritzar i va dir que les pensions no feia falta que es paguessin per la Caixa Única de la Seguretat Social perquè no arriba. No arriba per les pensions contributives, no arriba per les pensions no contributives, per l'ingrés mínim vital. I es diu que a través dels pressupostos poden haver-hi transmissions, transferències per pagar les pensions. Però per això caldrà més diners. Per tant, vol dir més impostos? No, vol dir racionalitzar les despeses, bé. Més diners I pot ser, no més impostos, sinó que els impostos siguin més baixos i que es paguin més. Això és perfectament viable. Baixar impostos i recaptar més. A través de què? A través dels impostos normals de la renta de societats. Són més gent, per tant.

Hi ha més gent que pagarà, però pagarà menys. Per tant, regularitzar la situació, per exemple, irregular de persones que estiguin vivint aquí perquè recaptin més diners. No té res a veure això. Home, si vostè vol més diners i no pujar impostos, ha de venir més gent per pagar més. Mira, el 50% de la gent que viu aquí, de fora, que ha vingut,

suposo que m'està parlant pel tema de la immigració, la immigració no ha vingut a pagar les nostres pensions. Mira, Perquè les immigracions. Però jo li pregunto d'on traurà els diners dels contribuyents. Per tant, pujaran impostos, pagaran més. No es pagaran més impostos, es pagaran més impostos, però no més quantitat d'impostos. No s'entén, això. Ja l'hi dic. Expliqui-m'ho, expliqui-m'ho. Hi haurà uns tipus de renta més baixos, hi haurà uns tipus de societat més baixos, hi haurà un tipus bàsic d'IVA més baix. Això. Per tothom. El tipus bàsic de l'IVA és per tothom, que és la comissió de l'Estat. La comissió més cara de l'Estat, el comissionista més car que ens surt a tots, a vostè i a mi, és l'Estat, que cobra un 21% per qualsevol operació. Això se'n diu comissionista. I és així, no? Vostè, quan compra una cosa, paga el 21%. El 21% que es torna a la societat, sí. Es tornar a la societat. Doncs miri, aquesta tornada a la societat és el que nosaltres volem mirar que es torni bé, que es torni de forma eficaç. I això empalmo amb el Ministeri d'Igualtat. Entenem que el Ministeri d'Igualtat és una despesa inútil i que el que ha de fer aquests calés que se'n van al Ministeri d'Igualtat vagin amb

coses productives per a la societat. Una última pregunta sobre Rodalies. No sé si està seguint també la polèmica d'avui. Vostè està al costat de CMAF? Sense dubte.

Els maquinistes el que estem fent és. Tindre cura i denunciar alguna cosa molt greu, que està en perill de la seguretat de tots aquells que agafem rodalies o que estan viatjant en tren. Això és una cosa impensable fa uns anys. O sigui, ja no es tracta que la meitat dels rodalies a Catalunya arribin tard. Que un de cada 17 rodalies ni tan sols ha sortit, sinó que és que inclús tota la inversió, vaig apuntar l'altre dia, la inversió sense executar a Catalunya durant els últims anys, des del 18 al 25, han sigut 7.225 rodalies. Millons d'euros, 7.226 milions d'euros. Això és el 52,5% del que tindria que ha vingut a Catalunya, no ha vingut. Per tant, cal més inversió. Ha vingut menys que amb el Rajoy, que va vindre el 67,92%.

Em deia que s'ha de respectar la legalitat. Avui, per exemple, no s'han respectat els serveis mínims. Vos direu que SEMAF s'ha equivocat? Allò tindrà a veure perquè no s'ha respectat i perquè

no s'han complert els serveis minis. I creu que s'ha equivocat? SEMAF no respectarà uns serveis mínims? No sé si haurà sigut SEMAF o haurà sigut algun concret, no ho sé. No sé si s'han respectat els serveis minis o no. Jo el que crec que la reivindicació que fa SEMAF és una reivindicació justa. I una reivindicació que va en servei de tots els ciutadans de Catalunya. L'Odalí és un fracàs, és un estat que cau i que s'està desencrant i que entre tots hem d'intentar donar-li cura.

Juanjo Izcorbe, candidat de Vox a Barcelona pel 29 de novembre. Gràcies per acompanyar-nos i molta sort.

No sé si la necessitaré o no, però moltes gràcies.