Alba Jené: "És necessari que a l'audiovisual hi hagi noies referents en diversos àmbits tecnològics"

Avui celebrem que la unitat LIA fa un any de vida. I ens presentem al món com un centre punter en l'àmbit de la recerca tecnològica en intel·ligència artificial.

3Cat ha estrenat aquest vespre la sèrie LIA dirigida per Patricia Font i Anna Millán sobre quatre estudiants de tesi doctoral que desenvolupen els seus projectes en un centre pioner científic i tecnològic. La nova sèrie està protagonitzada per quatre joves actrius. Són Cristina Colom, Clara Sanz, Mireia Vilapuig i Laura Vinyals. Montse Pujol.

Les quatre actrius es posen a la pell de joves científiques que treballen en un laboratori avançat en intel·ligència artificial que dirigeix la Rita, paper que interpreta Emma Vilarassau. La sèrie qüestiona els estereotips de gènere en l'àmbit tecnològic. Mireia Vilaputs, que interpreta la Neret, creu que la sèrie és en part un reflex de la societat.

Crec que això és una molt bona virtut que té la sèrie, que és que tota l'audiència, les espectadores que puguin veure aquesta sèrie sentiran molt la prop de les protagonistes, perquè tenen problemes molt reals en un context que potser està una mica desconnectat de la nostra vida realment, perquè són científiques i nosaltres no ho som, de científiques. Però sí, sento que és un retrat molt afí a la realitat d'avui en dia.

Cada un dels projectes que desenvolupen les protagonistes sorgeix d'una motivació personal, una agressió sexual, un accident de cotxe o una cardiopatia que traçaran diferents línies argumentals. Sentim Vilapuig.

El motor d'aquesta vivència personal, que crec que és una mica el que li passa a cada un dels personatges, provoca que ella comenci a interessar-se per investigar en el camp de la biomedicina, per trobar una manera d'intentar fer les cirurgies de pacients per cardiopaties, poder-les fer d'una manera més personalitzada. I ella està en aquest camp de la investigació per intentar trobar la solució del problema que ella té des de fa uns anys.

I Clara Sanz ens parla del seu personatge.

És una noia que es dedica a crear aplicacions que detectin tant a les xarxes socials. Primer, la seva investigació té molt a veure amb els intents de suïcidi, amb gent que. Que està en aquest moment com de depressió i després amb abusadors i assetjadors a menors a xarxes socials.

Els projectes científics que apareixen a la sèrie estan inspirats en línies de recerca reals que ja s'estan desenvolupant actualment.

Doncs també perquè la sèrie tingués una bona factura s'ha comptat amb l'assessorament de científiques de veritat i una d'elles és l'Alba Jané, que és coordinadora científica del Departament de Ciències de la Vida al Barcelona Supercomputing Center. La podem saludar ara en directe. Alba Gené, bona nit. Hola, bona nit. D'entrada, ¿en què ha consistit aquesta feina vostra d'assessorar els que feien aquesta sèrie?

Ha consistit en explicar tot allò que normalment no expliquem, que és el dia a dia del treball que fem al Barcelona Supercomputing Center i concretament al Departament de Ciències de la Vida, com interaccionen els científics i científiques, què vol dir fer recerca amb un supercomputador, quines coses podem fer i quines no podem fer amb els bessons digitals i la medicina personalitzada i la recerca que fem al departament. Això ho heu treballat

amb direcció o bé directament amb les actrius? Amb qui heu col·laborat?

Ho hem treballat amb les guionistes. Ho hem treballat directament amb elles.

Què et sembla que hi hagi una sèrie on les protagonistes siguin científiques i científiques joves? Suposo que tu també ho vas ser, però no sé si hi havia una sèrie on et poguessis admirar allà.

Doncs em temo que jo no tenia cap sèrie, per sort vaig tenir una directora de tesi, la Núria López Vigas, espectacular, i que va ser un gran referent per mi, però jo trobo que és absolutament necessari que hi hagi referents, a més que siguin referents així divertits, que es posi en format de sèrie, i tant de bo que això que ara és una sèrie de ficció, vulguis que no, doncs deixi de ser quelcom de ficció, en un futur proper, que sigui el més normal del món, que hi hagi una directora d'un centre d'intel·ligència artificial i una sèrie de noies que fan el doctorat en diferents àmbits tecnològics. Que això ho expliqui una sèrie,

no sé si pot ser també que creixin vocacions a partir de veure-la.

Tant de bo, tant de bo que creixin vocacions i que es vegi que fer ciència és molt humà, que la passió que cal per fer ciència és molt real i que, òbviament, té el seu punt divertit, perquè si no, no ho hagués fet jo, no hagués triat aquesta vida. I bé, nosaltres al BCC també fomentem aquestes vocacions amb el programa. Som investigadores, que està dirigit a nenes de primària, i pel qual han passat ja més de 46.000 alumnes de primària des de 2018. Nosaltres treballem també aquesta línia i treballar-la a diferents edats és absolutament imprescindible per trencar aquests estereotips i aquest desbalanç que tenim de gènere. Encara existeix però va canviant la cosa? Va canviant, va canviant mica en mica però el sostre de vidre segueix sent i la veritat és que sí que es veuen més i més investigadores en àmbits tecnològics, en ciències de la computació, Però a nivell de direcció de centres sí que està encara l'entorn molt masculinitzat i això anirà canviant a mesura que aquestes dones progressin i se'ls ofereixin aquestes oportunitats, perquè no n'hi ha prou a progressar. Hi ha d'haver persones aliades, homes i dones, que creguin que la diversitat és necessària. Que hi hagi dones líders, també és necessari per fer millor ciència, al final, per plantejar preguntes diferents.

Doncs, a banda de la ficció, volíem demostrar que també existeixen a la vida real, tot i que n'hi hauria d'haver més. Hem pogut parlar-ne amb l'Alba Jané. T'agraïm molt que ens hagis atès aquesta nit. Una abraçada. Moltes gràcies.

Una abraçada. Bona nit.