Albert Mir: "Aventura és arribar a final de mes amb tres fills. Això meu és una expedició oceànica"

El convidat d'avui al divan li encanta el nostre Mediterrani, que el va veure néixer fa 59 anys, però se li fa petit. Deu ser perquè durant una vida d'experiències intrépides ha salpat de llocs exòtics i ha navegat per indrets inhòspits.

Això li ha fet haver de simpatitzar tant amb gent molt rica, molt rica, molt rica, com amb delinqüents al tercer món. Grups humans antagònics, però que compartien la fascinació per les embarcacions d'alta gamma que ha comandat mentre convivia durant llargues temporades amb tota mena de tripulacions.

Ara, després d'una vida navegant per tot el món, aquest economista que va deixar la seguretat d'una entitat bancària, com la Caixa, per proeses nàutiques, s'ha retirat al Penedès. Allà reflexiona sobre una vida espectacular, però solitària. Són els peatges de la vida. Albert Mir, Mir Àngels, capità de vaixell, autor, entre d'altres, de l'Antàrtida a vela. Benvingut al divan. Com estàs? Moltes gràcies. Com estàs?

Molt bé, moltes gràcies, Sílvia, per convidar-me. Estic molt content d'estar aquí amb vosaltres i m'ha agradat molt la presentació que has fet perquè és molt encertada.

Xavier Vila, diríem, ha escrit aquesta presentació. Fem el divan en equip amb Albert Castellví, que ho coordina tot, amb Xavier Llauradó, que fa que tot això soni. Això és com una monada que està arribant a l'estudi 10 de Catalunya Ràdio. Sílvia Còpula, encantada de la vida. T'he de dir, Albert, i avui rumiava, jo fa gairebé 50 anys que em dedico a això, és el segon capità de vaixell amb el que parlo. Són una espècie, no sé si exòtica.

Aquí al país són pocs. A nivell professional són pocs. I, a més, com la feina està més a l'exterior. Estem poc per aquí. Esteu poc, eh?

Perquè tu et sents navegant, capità de vaixell, economista, home retirat allà a les vinyes del Penedès, què?

Bé, jo vaig començar la carrera d'Econòmiques ben a prop d'aquí,

a la Facultat d'Econòmiques de la UB, la Diagonal. Correcte.

El que passa que el que era una afició meva de petit i de tradició familiar, pues, de mica en mica es va anar convertint en una professió. Va arribar un moment, jo vaig acabar la carrera, vaig començar a treballar, com molt bé has dit tu abans, Jo vaig treballar un temps a l'antiga caixa, quan era una caixa d'estalvis, que era una feina estupenda, ben pagada, ens cuidaven espectacularment, però vaig rebre una proposta pel lloc que tu menys t'imagines, i vaig dir, ostres, em van oferir una feina de dos anys, de donar la volta al món, amb una embarcació de luxe, I clar, rebateixo, el que era la meva afició vaig dir, què fem? Què fem? Al final tot compta, la situació personal compta. Si jo hagués estat casat amb dues criatures, etcètera, possiblement hagués dit que no. Però jo estava solter, continuo solter, no tenia fills, continuo sense tenir fills, i vaig dir, mira, que sea lo que Dios quiera. Imitir-lo, mira, mira, mira. Imitir-lo. Tot s'ha de dir que quan ets més jove cometre errors penalitza menys, no? Cometre errors penalitza menys, perquè tens més capacitat de maniobra de tornar a començar.

Però digue'm una cosa, Albert, que potser et vas equivocar

escollint el marc. No, però quan vaig decidir deixar-ho tot, clar, jo a la carrera d'Econòmiques, si tens un parèntesi d'un parell d'anys o tres, és molt difícil tornar a la feina. Llavors jo era conscient que si. Jo era conscient que si marxava, el que no faria era tornar al cap de sis mesos. Llavors jo dic, mira, em buscaré la vida i llavors el risc aquest existia.

I quant fa que vas deixar la caixa, senyores i senyors? Que és allò aquí, diríem, a Catalunya, durant molts anys, quan tu eres més jove, quan eres més jove. A Madrid volien ser funcionaris i aquí volien treballar a la caixa.

Tenim una mentalitat diferent. Pràcticament era com ser funcionari, perquè jo me'n recordo que el director de la meva oficina portava 20 anys a la mateixa oficina, del carrer Montaner, quasi cantonada amb Via Agusta. Això actualment ha canviat, però en aquella època era millor que ser funcionari. Treballàvem de 8 a 3,

màxim, de 8 a 3. Sí, ja està. I de dilluns a divendres. Mai s'obria cap tarda, encara. Exacte. I quants anys fa que vas decidir el mar?

Farà una mica més de 30 anys, de manera professional. Repeteixo, jo abans, com durant la carrera a l'estiu, si aproves les assignatures, tens lliure, des del juliol a l'octubre, Jo ja havia fet travesses de l'Atlàntic, havia fet feines, però una mica informals.

Ja, jo com que he anat una mica per l'Atlàntic, l'he travessat, pim pam, tornar i anar i tornar.

Una mica, una mica. Una i tornar, no? Una i tornar. Llavors jo veia que em trobava bé, que no em marejava, que m'agradava. I te n'has penedit? De moment no, de moment no. Però vull dir, però no, tot és de color de rosa.

No, jo no dic que sigui de color de rosa. Què hi ha, la vida de color de rosa? El color rosa, res més, no?

El que passa és que la gent només es queda amb la foto de. Clar, una foto a la Polinesia francesa és molt golosa, no? Sí, clar, ho entenc. Però clar, quan s'espaia el motor i t'embrutes i vas amb les mans tacades de greix. Tot negre. O el client es posa una mica nerviós. I els tripulants tenen por. Exacte, llavors això a una foto no surt. Llavors jo els dic, no, tot és de color de rosa.

Llavors el capità, que ets tu, has d'intentar que la

tripulació es calmi? Has de ser un líder, però sense imposar molt.

M'agrada molt, això, has de ser un líder, però amb un lideratge més horizontal. Exacte. No has de manar, has d'acompanyar, entendre, certil·litat, empatia, allò que ensenyeu.

Per això és molt important el que es fa a la nàutica, que és el que es fa, no sé com es diu en català, en anglès es diu un briefing, és una reunió prèvia.

Hem incorporat el briefing en català. Sí, és una reunió. Fa molts anys que ets al mar. Una travessa.

Sobretot perquè jo he treballat molt a països anglosaxons, que són ja més tradicionàutica, hi ha més recursos, hi ha gent amb més diners. Llavors jo el que faig I s'ho poden pagar, no? Llavors jo el que faig sobretot és, com a capità, és fer un briefing abans de salpar, explicar la ruta perquè tothom vegi de què va el tema. Sí. I dir-li a cada tripulant el que espero d'ells. Dic, mira, jo farem això, tal, tal, però sempre ha d'haver-hi un ordre superior. En els barcos no hi ha democràcia, perquè si no seria un follón.

No, sí que hi ha democràcia. No, perdona, ara això ho discutirem. Tu ets el president del vaixell. I hi ha democràcia. S'escolten totes les veus, però tu tens la decisió.

S'escolten les veus abans de salpar, per exemple. A mi, si el cuiner diu, comprarem això, jo amb això soc flexible.

Què pot dir el cuiner que val comprar beure?

Posa'm un exemple. Per exemple, si aquest és celíac o aquest no li agrada la llet, aquest tipus, jo això ho respecto. Ja no volem llet de vaca. Exacte. El que passa és que en una embarcació l'espai és limitat i si cadascú té el seu capritxu, malament. Llavors.

Ah, és que això que m'has dit, que l'espai és molt limitat, tu que en saps molt, la proxèmica, és a dir, les relacions que s'estableixen en funció de l'espai, queden modificades. Amb menys espai, més dificultat per tenir, diríem, el que en diem metafòricament, l'espai propi.

I això s'ha de gestionar, també. Correcte. En un espai petit queda tot magnificat, A més a més, estàs en un ambient que no és casa teva, l'embarcació es mou, a vegades fa fred, a vegades no pots cuinar, a vegades no et pots dutxar, perquè és un exercici molt fort, no?

M'agrada perquè mentre es diu això, el nostre capità de vaixell, Albert Mir, es belluga davant del micro i aguanta la distància, com si tingués aquí les onades, no? El bamboleo aquest, aquest bamboleo el tenim incorporat. I la por, què en fas de la por?

Home, jo por realment si tingués por no estaria al mar perquè a vegades fa mal temps i a vegades hi ha problemes tu veus

una tempesta que ho pot posar tot en qüestió i no sents por. En principi, jo el que tinc és molt

respecte a la mar. Molt respecte, número un, molt respecte. I el que et deia abans, quan fas un briefing, també tu tens una previsió meteorològica. O sigui, si la previsió meteorològica diu d'aquí 24 hores hi haurà 40 nusos de vent. I onades de 6 metres, doncs no salpem, ens esperem.

El client diu, ai, escolti, escolti, senyor capità, jo, pim, pim, pim, li pago, vostè ja ho arreglarà, vull sortir ara, vull salpar, què?

És molt bona pregunta perquè això acostuma a passar, i jo que els hi dic és que a la mar mai pots dir, el dilluns salparem d'aquí i el divendres arribarem a Sardenya. A la gent li costa, no? Això és com un partit de tenis. Tu saps que un partit de tenis o de futbol es fa a les 6 de la tarda i acaba a les 8. Però al mar això no existeix. Hauríem de pensar que és com la Renfe. No se sap mai. Qui mana és la meteorologia. Llavors tu intentes evitar una situació de risc. Seria molt incongruent si la parte meteorològica és dolent sortir. O sigui, no has d'anar a fer-te el valent perquè. Es trencar el barco i et fas mal. Es pot trencar. Es pot trencar. El que passa és que tot s'ha de dir. T'ha passat mai? S'ha trencat alguna vegada? Alguna coseta. El que passa és que també més o menys el 80-90% de l'èxit d'una travessa s'aconsegueix abans de sortir, en la preparació prèvia. És bo això, com tantes altres feines.

Què fas en la preparació? En aquest brífing que ens deies, de què es parla? Què es diu?

Jo els explico això, la ruta que farem, el que espero de cada tripulant, el sistema de guàrdies que farem, perquè l'embarcació va de dia i de nit i tu no pots estar 24 hores despert. Llavors hi ha un sistema de guàrdies que estàs 3 hores de guàrdia, més o menys, i 6 hores dormint, o descansant, o fent el sopar, o dutxant-te. Una mica això, llavors tu expliques el que passarà i expliques el que et deia abans que no hi havia democràcia quan venen males la veu del capità és sagrada això a mi, el que no pot ser és que hi ha una situació una mica tensa i jo dic una cosa i un tripulant diu no, és que jo crec que hem de fer això, i l'altre no, és que jo, no, no. Es diu això i punt. Però, en canvi, t'interessa recollir

les seves aportacions si són per millorar. Exacte. Però no es pot discutir

la decisió del capità. Exacte. Per exemple, si tu marques la ruta en la carta electrònica, a mi m'està bé que algú em digui "Home, potser és més arriscat anar per aquí". Jo accepto que m'ho diguin. El que no m'agrada és que m'ho diguin 40 vegades en una hora, perquè llavors ja és una mica passat. Estem saturats ja, llavors. L'autoritat aquesta a vegades costa d'entendre, perquè tots tenim ego, eh? Tots tenim una mica d'ego. Però en el mar és un gran problema. El tema de l'ego, el tema de la convivència, el que deia, és un espai reduït. A vegades no pots dutxar, a vegades no pots dormir, etcètera. Llavors. O que et vindria de gust anar a fer un tomb. Exacte, tu acabes la guàrdia i volies anar-te'n a casa, però clar, no pots llençar el mar i tornar endavant.

Això de navegar, és a dir, ara vivim en un temps on trobem sempre o volem respostes immediates. Immediates, tot molt ràpid. Pam, pam. I haver de navegar, o sigui, el mar, l'aigua, no et permet fer. Exacte.

El mar no s'ha de tenir mai pressa, eh? No s'ha de tenir mai pressa. I jo sempre els dic als clients o als tripulants que vénen amb mi, dic, si tens tres setmanes justes, dic, millor que tinguis quatre. I sobretot, marxa amb tots els problemes de terra resolts. Perquè a vegades hi ha gent que s'agafa vacances, vinga, t'acompanyaré i tal, però encara tenen la feina al cap, la dona, els fills. Tots són homes,

però també deuen pensar, no hi ha dones aquí que vinguin?

Hi ha dones poques, no sé per què, hi ha poques dones. Jo he navegat amb dones molt bones, però estadísticament hi ha menys dones. El que passa és que has de deixar els problemes a terra, perquè si no quedes una mica de mal ambient, llavors aquest briefing previ és molt important. I després és important, com és un sistema de guàrdies que no sempre està coincidint, un cop al dia es fa un dinar o un sopar conjunt amb tota la tripulació i d'aquesta manera les rencilles que surten. Ha gestionat també. Això és una manera de. Gestionar emocionalment l'equip, el grup humà. Exacte, és el tema del carisma aquest o del lideratge sense autoritat. És un lideratge. No compartit, perquè tu ets qui manes, però t'han de respectar, però sense tensió. Sense ser dictatorial, com si diguéssim. I has de donar exemple, també has de donar exemple. D'exemple amb què? A veure què fa el capità de vaixell. Quan venen males dades. Què se vol dir, males dades? Si fa mal temps, per exemple, i es trenca una vela, i has de reduir la vela, doncs tu ets el primer que has de sortir allà lligat i embrutar-te, no? Has de donar exemple, si no la gent dirà, mira, el señorito da la orden y se va para adentro, no? S'ha de donar exemple.

Avui estem parlant amb el capità de vaixell Albert Mir-Mir Àngels.

No sé si el que t'estic explicant és una mica estrany o.

Això ja ho saben els oients. Aquí la música que sona, ens la tria la persona convidada i ell ens ha triat aquest sex machine, jo no sé, aquí l'embarcació amb això. Què? Per què l'has escollit?

Això és perquè la jove, jo me'n recordo de jove, quan sortíem el cap de setmana, en comptes d'aquesta música actual que hi ha, que jo no l'entenc,

ni reggaetones, ni coses d'aquestes. M'has divertit, el reggaetón, aixecar les celles,

com que m'ha perdonat la vida. La música pop-rock dels clàssics era espectacular. I me'n recordo que aquí a Barcelona hi havia moltes discoteques, que aquesta cançó del James Brown era de les últimes que posaven, abans de sortir tots, a les 3 de la matinada, posàvem la cançó del Sex Machine. I tu la ballaves, eh? Jo la ballava i sabíem tots que era l'última cançó.

Llavors ja hi venien els llums blancs, oi? Exacte. Me'n recordo d'això, eh? Aquella bola que rodava, que feia aquells mirallets, no? Era la cançó de dir, mira, això ja diuen que I a les tres, eh? Que ni a cara comencen a les tres, eh?

El divan amb Sílvia Coppolo, de Catalunya Ràdio, escoltem les persones.

Ja t'hi veus, eh? Què feies llavors? Com eres? T'ha clos la boca per intentar no dir-nos senyores i senyores al divan jo

vull insistir en el tema que tu has posat abans de la convivència del que demanes a la gent això cada vegada costa més jo me'n recordo quan vaig començar a navegar professionalment jo navegava el que es deia jo voy por el bocadillo això vol dir que tu anaves gratis que et pagaven els gastos però com eres jove i estaves aprenent. Tu te m'ho havies dit, això? Jo iba pel bocadillo. En canvi. Però si ets de família, entén-me, que no calia el bocadillo. Bueno, però això és per tenir les oportunitats, no? Perquè, clar, si tu demanes molt al principi, no et surten les oportunitats. Llavors, per entrar en aquest món de vela oceànica

A Sarria, Sant Gervasi, jo sospito, no? Ho he dit bé,

quan no estàs als oceans, estaves aquí, eh? Però és més difícil guanyar-se la vida al mar que a terra, eh? Jo quan estava a la caixa, escolta, a tu, era flors i violes, eh? Al mar costa més que et guanyis la vida.

I què li diries a aquell jove Albert que se'n va anar fa 30 anys, va decidir ser capità de vaixell amb el cas, ha après? Quin consell li donaries?

Sobretot humilitat. S'ha de ser humil. Encara que en sàpigues molt, s'ha de ser humil. Perquè el que et deia abans, tots tenim egos, però no has d'anar I què és ser humil? Encara que tinguis coneixements, seguir una mica la rutina. Si no ets el capità i ets el segon oficial o ets el cuiner, ser humil, acatar les ordres. S'han d'acatar les ordres s'han de donar ordres breus, s'ha d'aportar a l'equip, i sobretot, una regla bàsica és no cridar, perquè al mig del mar, en una travessa de 10 dies, imagina't que el segon dia ja comencem a barallar-nos i a cridar. Això crea un caldo de cultiu que. Riu-te del gran hermano, eh? Això seria fatal. Llavors, com saps que d'aquí 10 dies no arribaràs a terra. Has de contenir-te molt. Per això deia allò d'aquesta reunió diària, mentre dines, que van sortint els temes, perquè si no, si tu et guardes les coses, al final explotes. Tu resols les diferències en la reunió diària. Sí, perquè jo li dic, què, com va això? I li fas una indirecta, no? Perquè un tema, per exemple, que és una tonteria, però tu imagina't, això a casa segurament no passa, però una embarcació, tu has de ser un sistema de guàrdies, i tu entres a les 12 de la nit fins a les 3 de la matinada, imagina't, a l'Atlàntic Sud, en front d'Argentina, que fa una rasca espectacular. Ja et costa aixecar-te a les 12, sobretot. A l'iniciar la guàrdia s'ha de ser puntual, perquè el que està de guàrdia de 8 a 12 vol anar a dormir i cada minut que passa és que és una patada al fetge. Llavors, punt número 1, s'ha de ser puntual. I després, quan tu entres a la guàrdia, si abans t'has fet un cafè o has dinat o has sopat, sobretot deixar la cuina neta. Això que sembla tan senzill, els plats, que no quedin els plats bruts. I això és un problema que jo, per aquest motiu, he hagut de despedir un tio. Al arribar a terra, dir-li, mira, tu ets molt bon tripulant, però clar, tu et fas el sopar a la nit, boteges tot fet una merda, amb perdó, i això és motiu d'acomiadament. Perquè això és perdre l'educació a l'altra gent. Quan la persona que està de guàrdia entra i es vol fer un cafè i veu que hi ha quatre plats bruts i la tassa. Aquesta tonteria, entre que és un espai reduït, la convivència i aquestes xurrades petites, és el que es magnifica, que en una feina normal no passa.

Home, però està molt bé, perquè aquí s'aprèn el respecte per l'altre, disciplina, esforç, una rutina respectuosa, també.

És una escola de vida. La mar és una escola de vida, jo ho reconec. I el que més m'has sobtat, tu ara que fas una mica de conya de serriar Sant Gervasi,

fas una mica de broma, que està molt bé. Ha estat molt oportú.

Jo el que he valorat molt, tots som turistes, nosaltres som del primer món i tots som milionaris, perquè tres quartes parts del món.

Per a persones que estan en el món subdesenvolupat, el primer, ni que siguis un administratiu, ets un milionari.

Per això, quan vas al tercer món, has de ser humil. Tu no pots anar a Sudàfrica o a Somàlia amb les ulleres de sol, amb la gorra, amb les xancletes i amb un bermuda. Has d'anar amb pantaló llarg, amb. Ben vestit una mica per educació. Però el que jo he notat molt. Per respecte. Per respecte i educació, perquè tu vas a Capitania Marítima i si el tio, mira, el millonet és este i a sobre aquí amb les xancletes i amb la gorra creuada. Passant de tot, eh? Et penalitzen, et fan la vida impossible. Jo ho sé perquè porto molts anys. Per experiència. El que et deia, tots som turistes, però el gran avantatge que és el que jo. M'ha agradat molt, i jo no tenia aquest punt de vista, quan tu arribes als països del Tercer Món, Àfrica, el sud-est asiàtic, tu no vas a un aeroport internacional com els turistes típics. Tu has d'anar a uns ports oficials d'entrada. I l'entrada al país amb vaixell, tu captes més l'essència d'aquell país perquè vas. Vas de mica en mica. Vas de mica en mica i vas a Capitania, vas a Immigració, vas a Duana, vas al tema d'agricultura, per si portes fruites o verdures que estan contaminades, vas al tema sanitari. Llavors, tots aquests protocols que hi ha al mar, És el que a mi m'ha agradat i m'ha fet veure com d'afortunats som, com d'afortunats som aquí, que som uns milionaris. Estic veient aquesta ampolla d'aigua, mira quina gerra més neta, quina ampolla més neta. En general som nets, a Catalunya. Jo el primer viatge que vaig fer va ser a Cap Vert.

Però al final la higiene també és un signe de cultura de nivell del país, de nivell de desenvolupament, la higiene. Què em deies d'aquest viatge?

La primera vegada que vaig tocar el Tercer Món, després de Canàries, abans d'arribar al Carib, vam parar a Cap Verde, que és una parada típica de la ruta oceànica per l'Atlàntic. I me'n recordo que vaig veure la pobresa en primera persona i vaig dir, ostres, em va sobtar, perquè és diferent veure la pobresa en el Telenotícies, 20 segons, tu des de casa al sofà, estupendament bé, amb un gintònic, que estar en el lugar de los setges, no?, que es diu, perquè tu estàs allà i vas a Capitania i et falta un paper, ara amb tema d'internet ha millorat, però abans era tot molt més manual i et duies fotocòpies i amb el paper carbó i tot això. Però això a mi m'agradava, perquè és una manera que tu veies aquell oficial, veies l'infermer, veies tot això, i és una manera d'entrar al país que és més autèntica, entre cometes, no? És lenta i respectuosa. És lenta i respectuosa, i te n'adones que dius. No podem tenir. És que no pots tenir pressa, perquè O a vegades. Les administracions marítimes han d'estar obertes 24-7, però al final. Estan obertes quan ho estan. Quan volen. Llavors, què passa? Jo tenia un tripulant que s'enfadava. Hosti, hem anat a Capitania i no hi ha ningú. Això no pot ser. Dic, no pot ser. Aquí et vols queixar.

La policia ha de queixar-se, no? Si és, és que pot ser. Finalment, si és, és que pot ser. I has d'assumir i veure com resols. Si tens tancar a solucions, tens tancar la mentalitat aquí del líder, és que s'encari a solucions i no quedi atrapat en el problema. Deu ser un fantàstic mediador i molt bo en

resolució de conflictes. Ho intento perquè. Intento amb humilitat, però el bo és que si la gent veu que tu treus les castanyes al foc, et respecten més, saps? Llavors jo per això intento formar-me i formar-me i formar-me i aprendre de tothom, perquè a vegades jo n'he après de gent, jo he après de molta gent, de gent que cuina, mecànics, n'he après molt i sempre has de donar exemple, perquè la gent ha de virar un líder. Hòstia, i els ha d'agradar. Jo tinc molts defectes, però intento sobretot ni aixecar el nivell, el to, etc.

L'Albert Miràngels és navegant capità de vaixell. Ara que ens explica tot això pensava, deus haver arribat a saber en essència què és un ésser humà.

La veritat és que sí, com que tens un ventall de I què és un ésser humà?

Com ho explicaries? Bé, som éssers molt complexes, molt complexes però quan vas arrossegant al final tots som iguals. És igual, inclús per temes de religió, que és una mica una barrera, Al final tots volem el mateix. I què volem? A tot ens agrada que ens respectin i que ens valorin i que no ens maltractin. I que ens estimin. Exacte, i que ens estimin. Això tant aquí com al sud-est asiàtic, com a Indonèsia, a tot arreu. Indiferentment del tema de la religió. Que a vegades la religió sempre que és una barrera. Però jo ho dic, jo les millors experiències que he tingut han sigut en els països àrabs, no perquè jo sigui musulmà i jo no entenc res de religió, però al final són com nosaltres. Són uns mentiders, perquè jo sempre me'n recordo que demanava coses. Bé, mentiders de bona voluntat. M'agrada molt això de mentiders de bona voluntat. Et diuen que sí a tot. Això passa molt al Mar Roig. El Mar Roig és una zona una mica conflictiva, I el que deia, nosaltres estem acostumats aquí, si tu vas al port de Barcelona, al Masnou, al Garrafa, on sigui, hi ha una benzinera estupenda que poses gasoil, gasolina, pagues amb la tarda i te'n vas. El Mar Roig és una zona complicada que és difícil proveir-te de combustible. I jo me'n recordo que a Sudán, a Port Sudán, que és un port oficial d'entrada, volíem 100 litros de combustible per arribar fins a Egipte, fins a la península del Sinaí. I el típic, el típic conseguidor, no? Aquests països del Terce Mónaco, el seu coste, el conseguidor, no? El conseguidor. I jo al conseguidor li dono als jerricans, que són aquests bidons, ostres, necessitem per d'aquí dos dies 100 litres de combustible, i ells amb la coletilla, no problem mister, no problem mister, et diuen que sí, i quan arriba el dia. No hi ha res de res. En comptes d'això, et porten una caixa amb dàtils i amb un somriure. I què li farà? Una abraçada i menjar-te els dàtils. No el pots escredissar, no? No, no, està. Perquè és que ell voldria portar-t'ho. Ell voldria. Amb ell jo crec que els fa por dir que no. Jo crec que és tema religiós, eh? I et diuen, no problem, mister, no problem, però al final no ho fan. I això. O no ho han sabut resoldre,

o no ho han pogut resoldre. No és que s'hagin rascat la panxa, és que no han trobat la manera de resoldre.

Perquè a vegades la gasolinera està a 10 quilòmetres i ha d'anar en taxi.

No ha pogut, llavors et porta els dàtils, però esclama els dàtils, tu no els pots tirar al vaixell. Exacte, llavors són petits detalls. Has de trobar la manera i no enfadar-t'hi, pensar que el no problem mister vol dir vés a saber.

Exacte. I això xoca, això xoca quan estàs aquí, quan estàs aquí, com el que tu deies abans, no? Ho volem tot, ràpid, i ja, i net.

Sí, però hi ha moltes cultures que el sí no vol dir sí, el sí vol dir, i de moment no et dic que no, i ja ho anirem veient, eh? Deuen tenir por al confrontament. I al conflicte que es podria originar amb cultures asiàtiques. Aquells que fan negocis també t'ho diuen. Bueno, has arribat a un acord i creus que sí, però si vol dir que anem anant, res més. Avui parlem amb aquest home de món, aquest navegant, capità de vaixell, Albert Mirmir Àngels.

Els diumenges de 9 a 10 de la nit a Catalunya Ràdio, al divan amb Sílvia Coppolo. Escoltem les persones.

Been around for a long, long year Stole many a man's soul and faith I was around when Jesus Christ Had his moment of doubt and pain Made damn sure the pilot Washed his hands and sealed his face.

I ens ha triat també els Stones, aquesta simpatia per al diable, per què l'has escollida?

Aquest va ser un dels primers concerts que vaig anar jo, dels Rolling Stones, que van anar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, i el muntatge que van muntar va ser espectacular, el Mike Jagger, el Keith Richards, que eren uns veteranos, i vaig dir quina energia i quina. L'energia és contagiosa. Quina energia que tenen. I que són cançons que no passen de moda. Jo les veig no passant de moda, tu. I em va sobtar l'espectacle, tu, l'espectacle.

No sé si a la joventut li agrada això, però els que som una mica més.

Els que teniu joventut acumulada, no? Llavors, quan estàs vivint en el vaixell, quants dies d'un any pots estar al mar? Entre 8 i 9 mesos. Però te'n queden molt pocs per estar a terra. Sí, sí, fas travesses llargues.

Les travesses més llargues acostumen a ser 30 dies, 30-35 dies, sense tocar terra, màxim, màxim, eh? Normalment són de 15 a 20.

Quan estàs a dalt de la mar 30 dies, quin desig tens de terra? Què voldries, què trobes a faltar?

Al principi, com ho veus tan llunyà, i a la que entres en la dinàmica de les guàrdies, no tens molta ansietat de dir tinc ganes d'arribar, etc. Perquè dius, ostres, em queden 4.000 milles, aquí va per llarg, no? Però conforme queda menys temps, sí que tens ganes de dir, ostres, tinc ganes d'arribar a un lloc. Demanar, no sé, una paella, una cervesa, no haver de netejar els plats, i estar relaxat. Perquè el capità també renta plats a la navegació, al vaixell, també? Sí, sí. Normalment el que no renta plats és el que fa la cuina. El que fa de cuiner, cuinera, com és una feina bastant dura, i està molta estona, aquest està lliure de neteja. Però és el que et deia abans, has de donar exemple. O si jo abans a la guàrdia em faig un cafè i ho deixo tirat, Després no li puc fotre la bronca a un tio perquè no neteja.

Però llavors coses com sortir amb els amics, jo què sé, tenir parella, muntar una família, anar al gimnàs, tot això que fa la gent que viu a terra, què?

Ja et dic, com que són travesses llargues, al principi jo de seguida m'adapto al sistema de guàrdies i jo la soledat la porto bé. O sigui, quan no estic de guàrdia, llegeixo, escric. Què llegeixes? Sobretot, llegeixo dels països que anem a visitar, saps? Hi ha els pilot books, o uns derroteros, que és informació tècnica i a vegades d'història dels llocs que vas a visitar, perquè d'aquesta manera et fas una mica una pel·lícula abans d'entrar al país. A mi m'agrada molt la història econòmica. I llegeixo. Llavors, tinc una mica de ganes d'arribar quan falten dos dies, un dia, etc. Però la soledat la porto bé. Si no la portés bé, no podria fer aquesta feina.

Això és important, això de la soledat. I quan estàs sol amb tu, que només deus sentir les onades, aquestes,

Què sents? Què penses?

Jo crec que és la millor teràpia que hi ha. Jo crec que si la gent fes això no hi hauria tants problemes de psicòlegs o de psiquiatres. Perquè aquest contacte amb la natura et fa entendre que som realment petits. Som realment petits. I això a mi em crea una mica de tranquil·litat. A més, és evident, a vegades tens dies de bajón. Jo a vegades estic de bajón. Només faltaria. A vegades jo me'n recordo. Estava allà a poqueta, a Tailàndia, i, hòstia, vaig estar tres mesos per una averia, i deia, què faig jo aquí, tu? Si la meva família està a Barcelona, els meus amics, i jo aquí A vegades tens bajons.

I quan estàs en aquests moments sol, navegant amb la tripulació, amb els clients, t'arribes a plantejar tot això? La vida, quin sentit té?

Home, jo tan filosòfic no hi soc, soc una mica més bàsic, però com per sort la salut física m'ha anat respectant, no penso tant en això, penso més en el dia a dia, en el proper viatge, etcètera, però bastant a curt termini, no? Perquè és que hi ha molts factors que no dominem, llavors dic, ostres, tu com em trobo bé i l'embarcació va bé, o sigui, tens uns altres problemes. Quan estàs navegant, el problema meu és dir, ostres, aquest tripulant té el visat pel passaport d'anar a aquest lloc, el client arribarà a l'hora, tal, no sé què, tenim recanvis per això, o sigui, com les prioritats són unes altres, Aquests problemes que tu planteges no els tens tants, perquè és una altra ordre de valors. Els problemes que podríem tenir aquí de les criatures, el col·leit, el tràfic, etc., les factures, és una vida una mica més simple, més senzilla. I la salut, dius,

la salut em respecta, però jo penso que tu la deus, diríem, cuidar. No tens cura del teu propi cos perquè el necessites. Correcte. Bé, si no, no pots treballar.

No, correcte. És una eina de treball. No, no, correcte. Clar, clar. No, no, jo, per exemple, l'alimentació la cuido molt, clar. I l'alcohol i això també, per suposar. És el que deia abans de donar exemple. Jo no puc ser estricte i si. Així no estic en forma. A vegades et toca pujar el pal, que són 20 metres d'alçada. I estàs en forma. Vas amb un arnés, però has d'estar una mica en forma.

I els clients, qui són els que et contracten per fer, no sé, per anar a l'altra banda del món, per anar a l'Argentina?

Això, per exemple, és gent que té molts diners i es compren una embarcació i no saben com funciona, perquè una embarcació és bastant complexa, no és com un cotxe, no? Per exemple, tu un cotxe el pots tenir tres mesos aquí parat i agafes, l'engegues i te'n vas a Andorra i tornes i no passa res. Una embarcació, si la tens més de deu dies parada, comença a fallar, perquè l'ambient marí és molt hostil, no? Hi ha el sol, la humitat, l'assalt, llavors s'ha de fer molt manteniment. Llavors aquesta gent es compra una embarcació, però necessiten ajuda. I per sort, per sort, ara algun armador, l'armador és el propietari, algun armador s'enfadarà, però per sort no estan sempre a l'embarcació. Per sort, moltes vegades estàs sol amb la teva tripulació i no sempre està el client. Perquè el client,

i ara en aquest moment l'Albert Mirangels, quan diu ja el client, fa un gest amb la mà de a sobre teu, allà com si diguéssim empipant, una mica, sí. A vegades, amb tot el respecte,

perquè al final és el que paga la festa, no? Clar, ara és la festa seva. I a vegades, ja m'ha passat, un 3 d'agost, l'embarcació ha variat, i clar, el client. Al final molts acaben sent amics, eh? Però clar, tu ets el màxim responsable, i totes les preguntes van per tu. I a vegades, com deia abans, les embarcacions es trenquen a vegades. I a vegades el congelador, per exemple, a vegades un congelador o una nevera, es trenca el 4 d'agost, i el 4 d'agost és difícil trobar un frigorista, eh? Si estàs a Mallorca, trobar un frigorista el 4 d'agost, oblida-te'n, eh? Llavors has d'intentar solucionar el tema, que la gent no s'enfadi, o sigui, és una mica complicat.

A veure com ho fem, eh? Parlem avui amb l'Albert Mirangels, que ha vingut al divan.

James Brown, Stones, Beatles, es un clásico. Aquesta cançó em posa una mica. Pella gallina, eh? Totalment. Què et recorda?

Jo és que he viscut molts anys a Anglaterra, al sud d'Anglaterra, on hi ha molta tradició nàutica, a prop de Southampton, i jo, quan estava allà, a la ràdio, escoltava la BBC clàssica i posaven aquestes cançons i em porta records de.

Com va ser aquest temps? Quants anys tenies quan vas viure a Anglaterra?

Va ser, doncs, 30 palats, 30 palats, sí. Molt temps hi vas estar? Bueno, anant i tornant, bastant, perquè és el que et deia, als països anglosaxons la gent té una mentalitat més oberta per fer viatges llargs. Aquí a Espanya, o a Itàlia, o a França, sobretot a la vertent mediterrània, com tenim unes infraestructures estupendes i tenim unes cales precioses i tot, a la que fa una mica de mal temps la gent, ui, avui no sortim. En canvi, al nord d'Europa, viuen entre el mal temps. Com sempre fa mal temps han de sortir i tenen un altre tarannà. I jo a vegades tinc més bona relació amb aquesta gent perquè com són psicològicament diferents, culturalment una mica diferents, jo veig que aquests són una mica distants, però a mi em va bé perquè et dona més respecte. Jo als armadors estrangers, quan hi ha aquesta distància, jo noto que et respecten més. A l'armador espanyol, o francès, o italià, de seguida hi ha el colégueo, perquè són molt iguals. Però el colégueo aquest, quan estàs treballant, pot ser perillós. I jo per això prefereixo els anglesos, que són molt fermes, i molt estrictes, i a vegades són secs, però a mi em va bé, perquè respecten jo, en el meu cas, he vist que respecten molt més la teva feina.

I on més has viscut, a banda del sud d'Anglaterra i d'aquí, perquè ell és de Barcelona, que va néixer al carrer Aragón, on més has viscut?

Bueno, el que et deia abans, com les embarcacions necessiten molt manteniment, i tu quan fas una circunnavegació has de seguir l'època d'huracans o l'època dels vents helicis, hi ha moltes parades tècniques que duren dos, tres mesos. Llavors jo he estat moltes temporades. Per exemple, Indonèsia, Austràlia i Estats Units. Perquè el que fan els armadors i els clients és que et diuen, mira, el mes que ve vull anar allà, porta'm l'embarcació. I ells se'n van amb avió i jo faig aquests viatges. Però a vegades, com és època d'huracans, quan hi ha època d'huracan no pots navegar. Llavors, molt temps d'aquest que estic embarcat entre cometes, estic vivint a l'embarcació però estic a terra, no? Com si diguéssim. Avui parlem amb

Albert Mir-Mir Àngels. Aquesta també és de quan eres jovenet, eh? Però no ha passat de moda, no? Bueno, no ho sé. Han sortit altres coses.

Això és molt old fashion. A veure que et situem,

que és de Barcelona, que va viscut a Sarrià Sant Gervasi. El pare era químic, eh? Correcte. I quins valors et va transmetre el pare?

Ell també per tradició familiar tenia una embarcació al Real Club Nàutic de Barcelona i és curiós perquè tant per part materna com materna i paterna a les dues famílies hi havia tradició familiar. Tan és així que el meu avi també, que en pau descansi, Joan Miràngels, va participar a les Olimpiades de Vela del 1960 a Roma. Caram, i la mare? La meva mare també és de les poques dones que navegava, perquè el que deia abans, hi ha molt poques dones que naveguen actualment, però inclús quan la meva mare navegava era una espècie en vies d'extinció, hi havia molt poques dones que navegava. Quants anys té ara la mare? Ara té 85. Ja no te l'emportes amb el vaixell? Bueno, a vegades alguna volteta encara li agrada.

El pare era químic, la mare no.

Al principi no treballava, una mica més endavant va treballar en el món de la publicitat, però quan era més jove era el que es deia ama de caixa.

Era una mestressa de casa. I això de l'Optimis, que t'hi portaven?

L'Optimis és una embarcació molt petita, que són la gent, inclús actualment, això als clubs nàutics de Catalunya es pot veure, la gent petita comença amb aquests barcos petitons, que són una mica quadriculats, que no tenen una molt bona aerodinàmica. Però són els més econòmics i era l'embarcació d'iniciació, que és quan tens 8, 10 anys, comences amb els òptimis. I jo ho feia perquè els pares ho deien, jo preferia anar a jugar a futbol, però deien, no, no, toca òptimis i tu toca òptimis. I vas acabar econòmiques, eh?

Correcte, sí, sí. Vas acabar, eh? Correcte, correcte. Però la passió per la nàutica, quan va començar? Com va anar allò d'aquella amistat de Barcelona, d'una parella belga? Com era aquesta història?

Això, aquí és on vaig començar a dir, ostres, hi ha una altra vida fora de la rutina, no? La rutina de la feina, anar a casa, que és molt interessant i molt xula, eh? Jo no soc despotricant, eh? Jo vivia molt bé, eh? El que passa que jo de jove també era molt aficionat a veure aquests programes que feien a Documentos TV o Informe Semanal, amb la Rosa Maria Calaf, que era una corresponsal que estava a Birmania. És una crac de periodista. I deia, pues vamos a ver a las mujeres jirafa, del Triángulo del Oro. I jo veia aquests programes, o de la Carmen Sarmiento. Amiga, admirada, genial. I jo veia aquestes reporteres tan bones, i jo deia, ostres, jo vull anar allà. Perquè parlava amb tanta alegria i satisfacció

que jo deia I perquè t'acostava el país a peu de terra, a peu de les dones i dels homes. Te'l feia viure, eh?

Doncs a mi Carmen Sarmiento i Rosa Maria Calab, els programes que feien, a televisió espanyola principalment, Dic, ostres, m'encanta a tu. I jo dic, jo vull anar aquí. Va ser una mica això, no?

I sembla que hi havia un client d'una parella belga, no?, que et van voler contractar.

Com va anar això? Això a vegades, quan menys busques, et surt, eh? Jo, per un company d'universitat, sabia que jo era aficionat a la vela, Sabia la meva situació personal, que no tenia cap lligam. I per casualitat, una trucada telefònica. I em va dir jo, i ostres, em vaig quedar sobtat. I clar, quan em va donar el mapa de la travessa i els llocs a visitar, clar, jo veia Reino de Tonga, Isla Esfitxi. No sé, Salomón. Ostres, Nova Zelanda. Dic, ostres, Nova Caledònia. Papua, Nova Guinea. Dic, però què és això? Et feia il·lusió, eh? I vaig dir, ostres, no puc dir que no. No puc dir que no. Però bueno, el meu pare, tot el meu entorn familiar em va dir, estàs boig. D'aquí quatre mesos tornaràs, ja veuràs. I jo vaig dir, jo pensava, encara que em surti malament amb aquest matrimoni, El matrimoni és el mar, eh? Si trenco, no torno a Barcelona perquè ja he pres la decisió. Va ser arriscat, o sigui, no tot és de color de rosa, va ser molt arriscat. I jo, els meus companys de feina i amics, la majoria són economistes, han tingut una carrera molt exitosa, viuen molt bé. Tenen fills, dona i, escolta, no estic dient que el meu sigui millor ni molt menys, eh? Ni molt menys. Antàrtida. Com és l'Antàrtida? L'Antàrtida, això és l'últim viatge que he fet, és una expedició. Jo li deia l'altre dia al teu company.

Al Xavier Vilà, sí. Correcte. Que no m'agrada dir aventura, perquè la paraula aventura per mi està una mica devaluada, perquè hi ha molt. Hi ha molt friki. Hi ha molt calleja suelto, molt instagramer, molt youtuber, que a tots li diuen aventura, i selfies. Dic, hòstia, a mi no m'agrada la paraula. Ja, respecte, tu respecte, expedició. Aventura saps què és per mi? Que una mare soltera amb tres criatures surti endavant i no tingui problemes de vivenda ni de transport públic. Això és una aventura. Que arribi a final de mes. El meu és una expedició oceànica que, com deia abans, el 80% de l'èxit s'aconsegueix abans de sortir. Llavors vaig tenir l'oportunitat, i resumim perquè podria estar quatre dies parlant de l'Antàrtida. Evidentment, hi ha coses de natura que és espectacular, veure les balenes, les orques, això és espectacular. Però també et vull posar una bandera vermella, que això m'ha sorprès que ningú ho diu, però ens estem carregant el planeta. Canvi climàtic. Canvi climàtic, però el canvi climàtic també s'ha d'anar una mica amb pinces, perquè. Tampoc hi ha moltes dades històriques. És evident que l'escalfament del planeta és un fet, però sobretot el que ja són fets. I el fet principal és que la grip aviar està present a l'Antàrtida des de fa dos anys. La grip aviar. Hi ha colònies de pingüins i d'aves marines que estan morint. I això és un fet actualment.

Tu ara et poses a Google grip aviar Antàrtida i veuràs una sèrie d'articles. I a mi em fa ràbia que això no es diu. Només es parla de l'Antàrtida. Les agències de viatge, perquè és un tema polític, els científics també, jo ho sento. He vist moltes bases científiques a l'Antàrtida, però una al costat de l'altra. I jo dic, escolta, podíeu tenir-hi inèrcies i potser no cal que vingueu tants aquí a treballar perquè també és un risc. Separar la nen. Exacte, perquè també és un risc. La presència humana és un risc. Pot haver-hi una fuita de combustible, tu pots portar espècies invasores. O sigui, la comunitat científica, i tant de bo m'equivoqui i algú em rectifiqui, crec que tampoc ajuda. Jo crec que és un tema polític a l'Antàrtida. Jo he vist. Hi ha més de 80 bases antàrtiques. ¿És necessari 80 bases antàrtiques?

Avui estem parlant amb el capità de vaixell Albert Mir Miràngels, navegant, i ens ha triat aquesta pel·lícula.

Este es el punto, Tabor. No es mentira. No estoy hablando solo de mi esposa. Estoy hablando de mi vida. No puedo parecer que lo haya conseguido. No estoy hablando solo de una persona. Estoy hablando de todos. Estoy hablando de forma. Estoy hablando de contenido. Estoy hablando de interrelaciones. Estoy hablando de Dios, el diablo, el infierno, el cielo. ¿Lo entienden?

Sí que Jack Nicholson aquí el sentim amb aquest. Algú va volar sobre el niu del cocut de Milos Forman. Per què ens l'has triada, Albert?

Ostres, aquesta pel·lícula també. Jo recordo quan érem petits, quan estàvem estijuant, me'n recordo que el dissabte sempre anàvem al cinema i hi havia dues pel·lícules i sempre vèiem pel·lícules de petits. I me'n recordo que aquesta barreja de. D'una mica de violència i el missatge que donava i la interpretació dels actors, per suposat. Jo el vaig veure molt jove i, ostres, el tema del manicomi aquest, els diàlegs i això, em va sobtar molt perquè em va xocar una mica aquesta barreja de violència.

El hecho de haber, príncipe serenísimo, perdido no solamente los bienes de la fortuna, sino también todos los escritos y notas de mis viajes alrededor del mundo, ¿Será la causa de que no pueda relatar a vuestra Alteza todos los detalles que he visto, observado y anotado en los susodichos escritos? Sólo me quedan algunos recuerdos, posiblemente descompuestos por todas las desgracias que me persiguieron. Trataré de recomponerlos de la mejor manera y de rememorar al menos las cosas hechas y vistas. I estem llegint Mi viaje alrededor del mundo de Francesco Carletti. Per què t'agrada?

Exacte. Aquest també és un viatge que em va arribar al llibre també de la manera més inesperada i també la manera de com narrava els paisatges i com estava emocionat del que veia em va impactar molt. La veritat és que em va impactar molt perquè s'ha de reconèixer que avui en dia amb la tecnologia que tenim. La navegació oceànica, el tema de la seguretat, ha millorat molt, eh? Jo el que et deia abans. Perquè pirates te n'has trobat? Hombre, a veure-los, ai, lo sé, correcte. Els has vist? Això també dona per un altre programa, però i tant que. Ens hauràs de venir a explicar als pirates. I tant que n'hi ha de pirata, i tant que n'hi ha. I hi ha barcos segrestats, i hi ha pirates segrestats. No, no, hi ha barques, o sigui, tripulació segrestada pels pirates. Correcte. El que passa que, malauradament, com que són de nacionalitat, doncs de. D'Indonèsia o d'Ucraïna o de Filipines o de Bangladesh, aquests països no tenen mitjans per reclamar, però i tant que n'hi ha. I tant que n'hi ha. I per què has vingut al Penedès ara? Una mica per motius familiars. La meva mare viu al Penedès. I altra per al que deia abans, jo soc de Barcelona, però, ostres, Barcelona s'està tornant una mica difícil per viure, eh? Jo ho trobo tot molt car, la vivenda, l'aparcament i tot, i també com jo no necessito estar de Barcelona de 8 a 6, doncs vaig dir, mira, aprofito, i va haver-hi una oportunitat, i vaig comprar una casa mig derruïda, i l'estic arreglant, mica en mica, sense pressa, i. Sense pressa? I estic allà. I tornaràs al mar? Correcte, sí. El que passa és que no tan bèstia com abans.

No tan subvintejat, viatges no tan llargs. Exacte. T'imagines el món sense mar?

Bé, ens hauríem d'adaptar, però seria difícil.

I l'ensenyament que t'ha ofert tants anys i tants anys, que ara hi ha 30, fent de capità de vaixell, que t'ha ofert el mar, quin és allò que has après?

Sobretot a ser humil i a saber escoltar i a no pensar que sempre tu tens raó encara que siguis un expert. Una mica la lliçó de vida, a ser humil i que no tot pot ser com tu vulguis. Pel que deia de la meteorologia, si fa mal temps no se surt i punt. Si t'agafa al mig del mar has d'intentar millorar, però sobretot ser flexible i humil.

En una frase, al costat del verb mir-mir-àngels que et defineixi, què hi escriuries?

Una persona agraïda, agraïda d'haver nascut en aquest país tan estupendo que tenim i agraïda de poder continuar aprenent de la gent sense molestar ningú i amb sentit comú i amb educació.

Albert Mir, Mir Àngels, que acabem, que sé que t'agrada molt Mediterrània del Serrat.

Per què? Sí, això, el que deia abans, quan has estat tant de temps vivint fora del país, és una mica, quan estava a l'estranger, alguna vegada l'havia sentit i me la vaig guardar, me la vaig gravar i me la vaig guardar per dir, ostres, no hem de perdre les arrels, no? I era una mica això de dir I s'emociona.

Últim minut, s'emociona l'Albert. No hem de perdre les arrels, encara que anem ara enllà. No les has perdut mai. Gràcies. Gràcies. Gràcies a tu. L'Albert Mirmir Àngels, el nostre capità de vaixell! Xavier Vilà, Albert Castellví, Xavier Llauradó, Sílvia Coppola, gràcies per aquesta travessia.

Gràcies a vosaltres, Sílvia, gràcies.

Nací en el Mediterráneo, nací en el Mediterráneo. Y te acercas y te vas después de besar mi aldea Jugando con la marea te vas pensando en volver Eres como una mujer perfumadita de brea. Que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme. Si un día para mi mal viene a buscarme la parca, empujará al mar mi barca con un levante otoñal y dejad que el temporal desguace sus alas blancas. Y a mí enterrarme sin duero entre la playa y el cielo. En la ladera de un monte más alto que el horizonte quiero tener buena vista, mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la genista. Cerca del mar porque yo nací en el Mediterráneo. Nací en el Mediterráneo Nací en el Mediterráneo.

When I find myself in times of trouble Mother Mary comes to me Speaking words of wisdom Let it be. And in my hour of darkness she is standing right in front of me speaking words of wisdom let it be let it be let it be let it be let it be whisper words of wisdom let it be. Pero cuando el corazón roto y la gente viviendo en el mundo se unan, habrá una respuesta, déjalo ser. Porque aunque puedan partir, todavía hay una oportunidad que verán. Habrá una respuesta, déjalo ser. Let it be Let it be

Let it be Let it be.

And when the night is cloudy There is still a light that shines on me Shine until tomorrow, let it be I wake up to the sound of music Mother Mary comes to me Speaking words of wisdom, let it be.

Get up, get on up, stay on the scene, get on up, like a sex machine, get on up, get up, get on up, get up, get on up. Take him to the bridge, hit me now.

¡Vamos! ¡Vamos!