Albert Om: "Com pots continuar quan has matat algú?"

Albert, Tom, ¿qué tal? ¿Qué tal, Ricard? Bon dia. Bon dia. Sembla que vingui la primavera, amb aquesta temperatura que fa ara a Barcelona. Fa fred, però no és aquell fred que dius, m'haig de brigar. Fa fred de primera hora del matí a Barcelona, sobretot a fora de Barcelona. Diu que pujaran les temperatures de cara a dilluns de la setmana que ve.

Sí, avui barruera 4 sota 0, la vall d'avui. Sí, això sí. Unidor aquí és una altra cosa. Sí, sí. És una sensació estranya,

perquè és com si fos el mes de març,

ara mateix. Sí, no, no, clar, és que agraeixes aquest sol una mica, no? I clar, al migdia pots fer allò vermut a l'aire lliure i deu haver gent que es deu banyar.

Sí, però avui, per exemple, el canalista ho deia, no? I que ve aquesta temperatura? I pensava, home, que ve des d'un punt de vista de la nostra vida el cap de setmana, sí. Des d'un punt de vista climàtic del que vindrà i d'on som, doncs no és gaire bona notícia. Jo crec que avui no ens podem queixar.

Avui no ens podem queixar. Ens hem queixat prou del temps aquest any entre la calor i les pluges i les inundacions i tot. Avui és un dia que no ens podem queixar. I bé, aquest cap de setmana, no? Qui miraves? Qui hi ha aquí a la Farga?

No, sempre miro, sempre que arribem a la Farga. Clar, perquè un dia vam trobar Gerard Piqué. Sí, miro qui hi ha, perquè sempre hi ha Xavier Trigas, que avui no el veig.

Avui no coneixem ningú, no vols que entrem. No, en principi no hi ha ningú. Saps una idea que tenia per avui per passejar? Però vaig pensar, és a saber què ens trobarem, que és demanar-li a la gent. Què votarà vostè el 29 de novembre? Però faig pensar, potser ens posem en un jardí. Potser la zona no significativa. Potser l'enquesta surt alterada. Potser no serà representativa i llavors la ràdio pública haurem d'anar poble per poble i barri per barri fent la mateixa pregunta. Equilibrar-ho, sí. Sí, sí, una pregunta d'aquelles que.

Jo crec que el que preguntaríem avui serà molt diferent del que acabaries. El que acabarà passant. O el que et dirien aquestes persones d'aquí dues setmanes. Per què? Què ha de canviar en dues setmanes, què creus? No ho sé, però és que anem. Abans ho deia l'Ágora, és que anem a una velocitat de cremar els temes tan ràpid. Sí. O sigui, Mari Carmen fa un mes i una setmana que va morir. No, no, totalment. Ara torna la vaga d'habitatge. Tenim dues vagues del sindicat de maquinistes el dia abans i després de la vaga. Eh. Jo no sé de què es parlarà

d'aquí dues setmanes, tu ho saps? No ho sé, però no sé si hi haurà res tan potent com va ser l'accident, o que pugui tenir un impacte tan directe com va ser l'accident del tren, no? Avui ja no en parlem. Home, no en parlem, però continuem tenint a dins, d'alguna manera. Sí, sí, no dic que no sigui un tema important. En tot cas, ha canviat aquella O sigui, el so era la campanya del bon rotllo, del petó de Pedro Sánchez, de la Begoña Gómez, de la revuelta de Jordi Wilde i tot això, i el que abans es podia interpretar com el bon rotllo contra l'odi, diguem, ara és més fàcilment interpretable com una frivolitat en un moment en què ha passat el que ha passat, no? Sí. Sí, sí, això ha canviat. I això, clar, per exemple, ara que parlaves de l'accident, m'ha impactat molt també la mort del jugador de futbol del Tenerife, perquè una cosa, jo no sé si tu. Jo, que he vist molts partits de futbol a la meva vida amb molta gent diferent, un comentari que ha aparegut a molts partits d'aquests és, jo no sé com no es fan més mal. Saps? O sigui, hi ha jugades a cada partit que tu les veus i no estàs acostumat a jugar i dius, potser que no es fotin més mal, no? Hi ha repeticions que fa mal de veure-les, aquelles repeticions, no? Sí. Bé, doncs això ha passat, diguem, al final, no? Ha passat una cosa que pràcticament no havia passat mai. He llegit un article ara que va passar un cas molt semblant, es va morir un porter en un xoc així a segona divisió fa 40 anys. Però és una cosa que no hi estem acostumats. Llavors, clar, estem pensant molt, amb tota la raó del món, amb el jugador de Tenerife que s'ha mort, estem pensant molt, amb tota la raó del món, amb les 69 víctimes del tren. Però llavors hi ha unes altres víctimes que és el que trobo que és un terreny que està per explorar, encara que és el que passa. És a dir, el porter de l'Andorra. O sigui, quan tu provoques, sense voler, la mort d'una o de moltes persones, Què passa després? Com continues tu? És molt complicat. Perquè, clar, una cosa és la responsabilitat penal que puguis tenir, penso en el porter de l'Andorra, però podríem parlar també del controlador aquest que està, que teòricament va dir, no, no, pots continuar, aquest tren pot continuar, marxa normal, no sé què. Encara que tothom li vulgui treure les culpes de sobre, Ell ho té dins, això. Sí, sí. Una cosa la part penal

i l'altra la part personal i emocional. O un accident de cotxe, no? Quan algú té un accident de cotxe i provoca en aquell accident que algú acabi en un estat vegetatiu o que mori de l'accident, doncs ha de ser bestial.

Mira, a mi em va passar una cosa quan tenia 18 anys, que en aquella època ens passava a tots i afortunadament ens en vam sortir bé. Però que et treies el carnet, et pensaves que ja s'havies de conduir i al cap de tres setmanes tenies un accident un dissabte a la nit. I em va passar això, jo llavors feia primera carrera i vam fer un sopar dels que havien fet cou a l'Institut de Vic. I era a la una de la matinada, em va patinar el cotxe amb un rebol a la tona, vaig anar a parar a l'altre cantó de carretera i un cotxe que venia es va trobar un obstacle, que era el nostre cotxe allà, pam, impacta, va impactar pel costat, jo no en vaig fer res, i els altres dos que anaven amb mi, excompanys de cou meus, Hi va haver un que va tenir una conmoció cerebral que no recordava res. I es va estar tota la nit mentre anàvem a l'hospital que anava dient, què ha passat? I han tingut un accident, no sé què tal. I al cap de dos minuts, on som? Hòstia, i jo vaig pensar, però és que. Clar, imagina't que això acaba com acaben tants accidents, diguem, no? Aquelles hores que jo recordo de tenir la responsabilitat, la culpabilitat de pensar. Que per una maniobra teva, o per no haver estat prou al cas, o per una mica d'excés de velocitat pots causar aquest mal, és una cosa que és molt difícil treure-te-la de sobre.

Sí, sobretot aquesta cosa que és una decisió molt concreta. En un moment, en tres segons, et pot canviar la vida per sempre. Totalment.

Em fa molt mal veure les imatges prèvies d'aquest partit. O sigui, veure el porter i el jugador abans que tinguin aquest joc. Com la vida començava amb normalitat. Exacte. I el porter, ¿quantes vegades li deu haver passat pel cap aquella jugada? ¿Quantes vegades ha tornat a xocar? ¿Quantes vegades ha pensat, si en comptes d'aixecar el genoll, l'aixeco una mica menys, si en comptes? No? Aquesta cosa de I si hagués fet això. O altres situacions, per exemple, pares. O sigui, saps aquella notícia que surt de tant en tant que un pare posa un fill dins d'un cotxe pensant-se que només hi posa el cotxet, que el nen no hi és, que el nen està en un altre lloc, en aquell moment ve un descuit d'aquests i resulta que ha tancat el nen al cotxe i el nen acaba morint. O mora en una piscina municipal i el socorrista no ha estat el cas, o no ha estat el cas el pare, que a més a més, el pare o la mare, que és qui tenen la responsabilitat de vetllar per aquella persona, no? Sí, sí, és molt difícil de reparar

aquest dolor, l'arrossegues tota la vida. Suposo que has d'aprendre també a conviure amb això, no?

És una nova vida. Fins i tot n'hi diuen la síndrome de la segona víctima, no? De l'altra víctima, de la víctima que moltes vegades no hi penses tant i que has de continuar tu vivint i ja està. No sé, clar, mazón. Una cosa és la cara política que pugui tenir Mazón i tot el que diu de cara enfora per defensar-se, per esquivar responsabilitats penals, però tu creus que de cara endins, tu creus que quan se'n va a dormir aquest tio, o no té cap escrúpol, que és una altra possibilitat que també hi ha gent que és cínica i que té però segur que no que quan se'n va a dormir no pensa hi ha 229 morts jo estava dinant allà i fotent una sobretaula i ves a saber que fins a les 7 de la tarda quan ja estava no sé quants morts hi havien que ha sortit ara que ja pràcticament la meitat dels morts ell encara estava dinant vull dir. No ho sé, trobo que és un cas complicat i que hem de pensar, i que jo crec que s'està fent, això de no atacar, en aquest cas, el porter de l'Andorra, però clar, una cosa és la culpa pública i l'altra és. Com deu estar el llibre i tot això? Imagina't. Imagina't. Doncs hi pensarem. Albert Tom,

gràcies per aquesta passejada. A tu, bon cap de setmana. Fa sol, fa calor ara. Sí, si no et queixis, va.