Albert Om, sobre el retorn de Carles Puigdemont: "Porta fora 3.254 dies lluny de casa"

Són les 10 i 37, perdona, és que la Vanessa m'estava dient una cosa, m'ha fet riure.

Alberto, bon dia. Què diu la Vanessa? No, res, res, res, deixa-ho estar, deixa-ho estar. La Vanessa està fent

gestos de no es pot dir el que li estic dient. No, no, d'un tema de temperatura i de l'ambient. Ah, de l'ambient.

Bueno, avui és un dia curiós, no? Fa calor, fa calor. Fa calor, però si surts per aquí, aquest barri de Barcelona, diguem, de per sobre la Diagonal, veus poca gent, no? Estan tancant els apartaments. Cau és aquell dia que tothom fa festa, la gent de Barcelona, hi ha gent que fa pont, i és un cap de setmana que si t'imagines a la platja és el cap de setmana de tancar moltes coses, de tancar xiringuitos. L'any passat vaig veure una imatge que em va encantar, que és quan la grua ve a treure el xiringuito. Hòstia, el xiringuito que t'has passat. Que treu un edifici, no? Un edifici. Aquella estructura que ha estat allà tres mesos, amb aquella mena de parquet I on va, això? On va? Un magatzem? Suposo, suposo que deu estar en un magatzem. Un magatzem gran. Nou mesos, fins a esperar, doncs, o set o vuit mesos, fins a esperar la setmana santa que ve, tornant-lo a muntar.

El que estaria bé és posar en marxa el xiringuito des de dins del magatzem. És a dir, a l'hivern, que puguis anar al xiringuito dins del magatzem. Dins del magatzem, sí, home, doncs ho provarem. Sí, donem idees. Però avui vols parlar del retorn de Puigdemont.

Bueno, esclar, vull parlar, a veure, no des del punt de vista de les conseqüències polítiques que tindrà o tot l'embolic judicial, que això ja en parleu a l'àgora, diguem, però no volia preguntar bàsicament si ja has preparat, perquè clar, és la primera vegada, tinc la sensació, no sé si ho comparteixes, és la primera vegada que d'una manera més o menys seriosa pensem tots. Que el retorn és factible i que serà més d'hora que tard i que pot ser que passi en aquest últim trimestre d'any 2026.

Tenim la sensació que d'aquí un mes ja haurà tornat Puigdemont. Del 25 d'octubre.

Això vol dir que amb la previsió que treballes, Ricardo Estrell,

vol dir que ja tens dissenyat un programa especial. No, perquè no sabem com serà el retorn, quan serà ni de quina forma. Però sí, sí, aquí haurem de fer un programa especial perquè és un fet molt transcendent. Si és el dia 6 que sabem i coneixem la sentència del Constitucional, doncs calculem que la setmana del 12, no?, Sí, sí,

és que no sabem com serà això. No sabem si ho voldrà fer d'immediat. I si serà un retorn més personal, un retorn més de partit, un retorn més de país? Jo crec que serà polític,

això sí, perquè ell sempre ha declarat que l'exili era una qüestió molt política i, per tant, que el retorn havia de ser també polític. Clar, però des del punt de vista,

diguem, des del punt de vista humà, quan penses. Clar, Puigdemont se'n va anar que tenies 54 anys, un 28 d'octubre de 2017, i aquest desembre en fa 64, eh? O sigui, són pràcticament 9 anys de la vida, mentre ha tingut a comptar els dies, són 3.254 dies, eh? Perquè, em facis una idea, tu n'has viscut 12.000. A la teva vida. O sigui, un quart de la meva vida. Un quart de la teva vida, diguem, no? I a més a més, amb un factor afegit, que jo crec que és la incertesa, no? Perquè tu no saps quan durarà això, ni saps si serà per sempre. És més, recordo Carles Puigdemont dir en algunes entrevistes, és que és. Pot ser, es pot donar la possibilitat que jo no pugui tornar mai més, aquest factor incertesa encara hi afegeix una mica més de neguit, que jo crec que, no sé si estàs d'acord, però que els principals moments de neguit que has de tenir és el principi, que allò no saps quan te'n vas i no saps si durarà poc o durarà molt o què passarà, diguem, I ara? Ara torna a ser un factor. Jo m'imagino, jo no he fet mai la marató, però els maratonians diuen que l'últim quilòmetre és molt fotut, diguem, no? Perquè ja veus la meta, ja ho tens a tocar, diguem, no? Però, o amb una comparació una mica més, si me la permets, diguem, saps allò quan t'aguantes el pipí pel carrer? I entres a l'edifici de casa. Hòstia, quan entres a l'edifici de casa es dispara el neguit, diguem, no? I se't disparen les ganes. Llavors, aquesta cosa de dir que ara sí que ja ho veus a tocar, que ara sí que ja ho tenim, doncs va, que s'acabi de resoldre.

A més, hi ha hagut molts moments que segurament ha sigut molt dur, personalment, perquè també té dues filles. Té dues filles que no ha pogut acompanyar. En tota la seva adolescència ja posterior, perquè ara ja són més grans. Sí, sí, des del 9 fins al 49 i l'altre al 16. Em consta que té una relació molt directa i molt cuidada.

Els pares, Ricard, se li han mort els dos pares. Es va morir el pare el 2019 i la mare el 2024. No ha pogut, o sigui, no va poder venir, evidentment, a les cerimònies, no ha pogut anar al cementiri encara a veure'ls, diguem. Llavors hi ha aquest component humà de la gent que ha estat a l'exili, evidentment també de tots els que van passar per la presó, que a mi a vegades em grinyola una mica quan se'm parla amb aquesta deshumanització, diguem, no? Que evites de pensar el que deu haver sigut tot això també, no? Sí, sí. I llavors, clar, el gran dubte a partir d'ara és la pregunta que et feia al principi, que és. Com serà aquest retorn?

Nosaltres tenim previst que quan passi serem a totes, com sempre hem sigut, però no ho tenim. No ho tenim previst perquè d'altres coses no sabem el detall de com serà aquest retorn. És que a més políticament

no sé què dirà, no deixaran de dir, però és que jo crec que ara en aquest moment fins i tot al Partit Popular li interessa que torni Puigdemont ja. A tothom, a tothom. Perquè el PP, que ja es veu a la Moncloa d'aquí uns mesos, quan hi hagi eleccions, Doncs diu, escolta, aquesta patata calenta que se la mengi una altra i que ja acabem, o sigui, fem, no? Sí. Juguem a posar una data?

Juguem a posar una data? Jo en dic una, si vols. A veure. 12 d'octubre.

Sí, home, va. És que si el 12 d'octubre. Això és impossible. Per què? Per què no? Amb el 12 d'octubre. Com vols que torni el 12 d'octubre? El 15.

Doncs ja ho tenim, Alberto. Queda gravat, ja està. Una paella bona, ens hi juguem. Qui s'acosti més és convidat per l'altre.

No, però és que ens hem. No, o sigui, jo t'he dit el 15. Tu has dit el 15 i el 12, ja està. Però jo crec que serà molt més tard. Ah, doncs digues quan. El mes de novembre. Però digues un dia. No sé. Que s'acosti més guanya. No et diré el 20 de novembre, eh? Si vols que digui el 20 de novembre, no te'l diré el 20 de novembre. És que 12 d'octubre. Comences a mirar data. Jo dic, doncs mira, al cap d'un mes, 12 de novembre. Qui s'acosti més. Qui s'acosti més. És convidat per l'altre, una per ella, bona, eh? Bona. Bona. La qüestió és que torni, la qüestió és que pugui tornar i que, diguem, no oblidem, a part de totes les històries polítiques, el factor aquest humà del que ha sigut l'exili i la presó. Alberto, gràcies. A tu, Ricard.