Albesa, estrena d'himne a les portes del centenari

Mèlic on Tour, això vol

dir que avui el Mèlic ha anat algun racó del futbol català, algun mapa avui del territori on hi posarem la xinxeta del Jordi Mèlic. Com estàs, Mèlic?

Estem molt bé, estem a la comarca de la Noguera, estem a Alvesa, un municipi d'uns 1.500 habitants, un poble amb una combinació interessant de patrimoni romà, andalusí, medieval i paisatge agrícola de regadiu. La vila romana del Romeral, el castell dels Moros, l'església de Santa Maria d'Alvesa, amb un retaule gòtic del segle XIV, i la Noguera-Ribagorzana són alguns dels seus tresors.

Caram, tu, quina presentació d'Alvesa. Ha quedat bé, això, eh? Sí, fantàstica. Per què som a Alvesa?

Mira, perquè el futbol també forma part d'aquesta història de pertinença i també d'orgull de ser albacenenc o albacenenca. Hi ha futbol, atenció, des de l'any 1927. Per tant, estem a les portes del centenari del club de futbol Alvesa, que, per cert, va estrenar himne el passat mes d'agost durant la festa major de la Dila. I ara mateix estem al camp municipal d'Alvesa, seguint el partit, com bé comentaves, del Parat, perquè aquí també tenim una anècdota. L'Albès està en el grup de Lleida, sí o no? Ara ho sabrem, perquè amb el Lleida també es fa calaix, en aquests casos, eh? Amb els protagonistes d'aquesta història, la jove presidenta del club, atenció, només 28 anys, va agafar el càrrec amb només 24. Te'n recordes que l'any passat parlàvem que només un 8% dels clubs catalans estan presidits per dones? Doncs aquí en tenim una, i jove, la Núria Domingo. Núria, què tal? Molt bona tarda. Hola. I l'autor de l'himne, un home de reconegut prestigi en el món musical de Lleida. Ell es diu Jordi Vilaró, però en veritat és conegut per DJ Jordi Laro. Jordi Vilaró, què tal? Com t'haig de dir, Jordi? Laro, Vilaró. Bueno, es Laro. L'any passat vaig veure el canvi d'home i m'han dit Laro Sol. Laro Sol, eh? Per cert, David, exjugador, exjugador, ara ens ho explicarà, de l'Albesa, ara fa moltes temporades. Però hem de dir una cosa, avui estàvem aquí, evidentment, per seguir el Prat, i ens alegra moltíssim, com a club, l'Albesa, també, modest, que es classifiqui, però perquè avui aquí havia d'haver-hi partit, també, contra el Middelcamp. Però què ha passat, Núria, presidenta, que tenim una mica de mal de cap amb això?

Sí, nosaltres aquí a Albesa tenim un camp d'herba natural. I fa unes setmanes vam tenir una plaga de fons i hem estat fent tractaments i d'això i a última hora hem hagut de canviar el partit perquè no es podia jugar encara. I jugareu demà, eh?

Sí, jugarem demà al Camp del Mir al Camp. I quan podrem recuperar aquest camp? Això no va dir.

Doncs aquí, en principi, la pròxima setmana tampoc podrem entrenar i la següent, en principi, ja sí que podrem entrenar

i jugar aquí. Això entenc que és per culpa de la calor, no? Deu ser per culpa de la calor, això, dels fongs, no?

No ho sabem bé, suposem que sí.

Va tot a càrrec de l'Ajuntament, aquest és un camp municipal, i, per tant, l'Ajuntament és qui ha de posar fil a l'agulla per intentar, doncs, que. Feia una setmana i mitja, dos, això era totalment marró. I ara ho comencem a veure, eh? Verd. Realment el camp és bonic. Després passarem algunes fotografies envoltat d'arbres i realment dels pocs camps de gespa natural que queden per la Conrada. I, per cert, vau començar la temporada amb una victòria. Jo no sé si l'Albesa té ganes de pujar, no pujar, presidenta,

com ho tenim, això. Sí, ganes de pujar sempre n'hi ha. Però es pot o no?

Serà complicat. Això ho marca la presidenta, eh? Si la presidenta diu objectiu ascens, doncs al darrere, eh?

Sí, bueno, l'objectiu sempre hi és i és cada any, però és que és un grup, tenim un grup i uns equips aquí a la vora que costa molt. Guanyar la Lliga costa moltíssim, és molt competit i nosaltres ho intentem cada any.

No estan en el grup del llei, David. I mira que no sé si teníeu ganes. Estem parlant de quarta catalana, eh, Jordi? Correcte. Ells estan en el grup 30, no? I el Lleida està en el 29. No sé si teníeu, presidenta, ganes que us toqués el Lleida o no, perquè, clar, l'altre dia van jugar a Sunyer i van fer 5.000 euros de taquilla. Clar, que gairebé és el pressupost de tota la temporada. Però, esclar, si jugues amb el Lleida saps que no pots pujar.

Sí, sí, és el gran inconvenient, que saps que jugant amb una equipa així les oportunitats de pujar són mínimes, però suposo que el que vingui aquí, el poder econòmicament, tindrà aquest impuls i després de jugar al camp d'esports, tothom vol jugar al camp d'esports.

Mira, de fet, ara, Antoni Abadir, el Lleida està jugant ara, ha començat ara a les 5 de la tarda el seu partit, al camp d'esports, és el primer que juguen, perquè van començar la setmana passada i van fer el camp dels Sarós, i avui juguen el primer partit a. Perdó, al camp dels Sunyer, i avui juguen el primer partit a casa contra els Sarós, de moment empat a 0, el partit, insisteixo, acaba de començar el camp d'esports ara a les 5 de la tarda. Amb molt l'entrada al camp d'esports, eh? Sí, sí, és social i d'unitat. Ara farem una repiulada perquè a través d'X.com.bar a Tot Gira pugueu veure també la gent que hi ha, Déu-n'hi-do, al camp d'esports per veure un partit de quarta catalana.

Aquí, Alvesa, David, hi ha futbol des de l'any 1927, per tant, estem a portes del centenari. Núria, no sé si farem alguna cosa per celebrar-ho, m'espero que sí. Tampoc se sabia molt clar, no?, la data. Sabem que hi ha futbol des del 1927. Com ho portem, això?

Bueno, ara estem mirant de fer alguna cosa, sobretot, segurament, farem equipacions noves. I no sé si farem alguna cosa més. Ara suposo que un dia d'aquests també ens reunirem en junta i començarem a parlar d'això.

Heureu de fer una comissió per celebrar aquest centenari. I quina casualitat que surt un himne a les portes del centenari. Em deies que aquest himne va ser tot una iniciativa del protagonista que tenim aquí, en Jordi Vilaró. Com va anar això?

Sí, sí, nosaltres no en sabíem res i ell va fer la proposta i ens va agradar i ho vam tirar endavant.

Doncs tenim aquí en Jordi Vilaró, DJ Laro. Ets antic jugador. Antic, antic jugador. Vas jugar fa molts anys. L'any passat vaig acabar. Vas acabar. I per què vas acabar l'any passat? Per què volies fer l'himne?

A part d'això, el món de la nit desgasta molt, també, i, clar, venir a acabar un dissabte a les 6 o 7 del matí i jugar a les 4 de la tarda era dur. Ara m'has sorprès quan has dit el món de la nit desgasta molt, perquè, clar, tu treballes de nit, evidentment. Jo soc gris de nit i desgasta.

Ara estava pensant, Melik, no és la primera vegada que un jugador d'un equip de futbol és qui fa l'himne del club. Ja n'hem tingut algun

d'aquests casos. Exacte, sí. Ara me'n recordo, ostres, el de. Ara he perdut la memòria, però me'n recordo també que on jugava el Javi García, te'n recordes que allà va fer. El Liloí. Exacte, va fer l'himne un DJ també. DJ de tota la vida, Jordi, o no? Des del 16, més o menys, sí.

Ho vaig estudiar i fer formació per tindre algo més, perquè també és una de les meves idees que no saps ben bé com pot tirar el món musical, però sí, des del 16. I amb molt d'èxit aquí a les comarques de Lleida, eh? Perquè hem estat repassant el teu currículum impressionant, eh? Aquí a Lleida, si no, no em puc queixar el bé que va. I el futur musical, aquest de pare, és a dir. Intentar tirar més cap allà, seguir creant música, seguir apropant-nos una mica de la gent i a veure si podem arribar a més llocs de Catalunya.

Com et definiries musicalment? Perquè esclar, un DJ, molta creativitat i molt escoltar per després unificar, no? Suposo?

El que intento és, sobretot a mi m'encanta molt la música electrònica i la música catalana, són les meves virtuts, i intento traslladar això a la gent. No deixar de posar la música de la cultura catalana a les festes, i que això pugui arribar al màxim de gent possible, i al màxim de generacions també.

L'escoltarem, eh, ara, de seguida, l'himne de l'Albesa, que ens ha fet en Laro, el DJ Laro, que, per cert, no has tirat d'IA, d'Intel·ligència Artificial, perquè ara alguns clubs ho fan, això. Sí, una miqueta, eh? Vaig tirar d'Intel·ligència

Artificial amb la veu. Amb la veu. Perquè, clar, aquesta proposta era una proposta d'himne, perquè el que jo volia era intentar fer alguna cosa amb tota la gent del poble. Aquí a Alvesa és un poble que té cultura musical, que té un grup que és bastant famós, que són els Oriol Foll. Tenim un parell de nois que toquen en un altre grup que també roda bastant per aquí a les Terres de Lleida, que són els de Contracorrent. Llavors la meva idea era intentar ajuntar gent del poble, que o cantés, o toqués, o fes alguna cosa, i entre tots fer alguna cosa que digui per sempre pel poble, que és la forma més bonica de compartir la música.

És a dir, que tenim pendent en aquest centenari que el grup Oriol Foll i Conta Corrent puguin acabar de reunir aquest himne que té aquesta base que has fet tu, l'ha fet la composició en Jordi Vilaró, però la veu no és d'en Jordi Vilaró. És un himne, abans d'escoltar dos trossos que hem escollit, David, és un himne molt èpic, no? És molt èpic, Jordi, no sé si buscaves això.

Jo m'imaginava que jo he jugat aquí tota la vida i he viscut moments bonics i moments durs i pensar, hòstia, quan surten els jugadors al camp o quan marques un gol, allò que surgi, algo èpic, que no és un camp que es pleni mil persones sempre, però les persones que hi ha quan diuen, hòstia, aquest sentiment que et pugui donar l'himne, m'hi veia ficat jo dins del camp i em va agradar la idea. I la lletra? La lletra la tenia feta de feia molts anys, de quan els meus amics més joves eren, jo vaig començar a jugar aquí i ells venien a animar-mos a la grada que feien càntics, i la tenia a notes del mòbil, allí guardada. I un dia estic a casa avorrida i dic, va, vaig a provar de fer algo. I em vaig ficar a provar i a parts que les vaig canviar, perquè aquí vam tindre un entrenador que tots ens estimem molt, que va perdre la vida fa uns anys, i alguna part la vam reconduir cap a recordar aquesta gent que havia jugat aquí al club i que ja no hi és per desgraciar-se de la vida. I bueno, em fa sortir el que tenim.

Jo el vull escoltar, Melik, va, escoltem-lo. Hem acabat tres trossos. El primer, o vols escoltar-lo tot? Com vulguis. Mira, escoltem el començament, que jo crec que ja et posa en sintonia, no? Èpica total, som-hi.

Carai, quina manera de començar, eh?

Exacte, si els jugadors no surten entonats, si no surten entonats aquí els jugadors, David, que es retirin. Te'n recordes de com segueix? Te'n recordes de la lletra, Jordi, o et poso en un compromís? Pels qui van lluitar, que has dit en record a la gent que ja no hi és, i pels que avui fan caminar, aquest club que mai no es trenca, cada crit el fa més gran. Blau i blanc, un sol escut, 100 batalles, un sol orgull, cada gol un nou record, cada pas ens fa més forts. I continua, diríem, amb la tornada. Som-hi!

Uau, m'agrada molt. Escolta, a mi he fixat l'aro que diu aobesa, no diu aobesa.

Per què aobesa? Ai, David. Jo us diré, jo no soc d'aobesa de tota la vida, jo soc de Vilanova de Segrià, però bueno, m'he criat aquí, m'he comprat una casa aquí, tinc dos amics i la meva vida aquí, i sempre he sentit aobesa. Llavors, com que jo m'he integrat aquí com un més, aobesa per sempre.

A ver, la presidenta. Núria. Som d'aobesa o d'albesa? Legalment albesa. Legalment albesa. I la gent què diu? Que gran és la presidenta, eh? I la gent què diu? Legalment albesa. La gent al poble què diu? Obesa. La gent al poble es diu obesa. Obesa, ostres.

Hi ha moltes històries, eh? Sí, sí, hi ha moltes històries. Des que la cultura islàmica va canviar molts pobles el nom i tots són al. I a partir d'aquí, tots vals. O de la manera de parlar. Però, escolta'm, com diu la presidenta, de forma oficial, aquí ens diem Alvesa. A l'Ina diuen Alvesa. Molt bo. I acaba, precisament, amb un crit de dir, ei, comença el partit i estem aquí. Alvesa, units cantant, blau i blanc fins al final. Tenim deures, eh? Tenim deures a veure si el grup d'Oriol Foll i Compte Corrent poden fer la veu i així quedarà un himne del tot musical sense aquesta presència de l'IA. Que jo no sé com vas a buscar aquesta veu tan, tan, tan meravellosa, perquè és una veu guapa aquesta, eh?

Sí, sí. Bueno, em vaig estar fort serrato i provant, investigant, i sobretot el que em va costar més de fer és que el dialecto de Lleida sonés amb la nostra, que tenim aquí, perquè clar, tu fes i parlem el català més a Barcelona o així, i aquí ens costava molt de fer-ho, i buscant per manera fonètica d'escriure-ho bé amb la IA, ho vaig poder aconseguir.

Les noves maneres de crear himnes. Ara de seguida, per cert, també descobrirem quin és el millor himne que tria la nostra audiència, com a millor himne del mes de setembre. Ja podem dir que l'himne del club de futbol obesa o albesa, com diria la presidenta, és el primer candidat a millor himne del mes d'octubre. Però abans de sentir el veredict de la nostra audiència sobre el millor himne del mes de setembre, jo li vull demanar a la presidenta, ja que el Mèlic ho ha destacat i crec que és important dir-ho, només el 8% de presidents del futbol català són dones. Com va arribar vostè a ser presidenta?

Doncs mira, la història és una mica, no rara, però és curiosa. Un dels membres de l'antiga Junta, és molt amic amb els meus pares, i primer va anar a ells a preguntar-los si podia dir-me a mi d'entrar a la Junta, i quan ells li van dir que sí, que cap problema, llavors va vindre un dia i va parlar amb mi per entrar, i jo li vaig dir que sí.

Així va anar, així va anar. 28 anys, eh? Ara estava pensant. De dones presidentes Mèl·lic n'hem entrevistat unes quantes, però tan jove com la

Núria Sou que no. I va ser presidenta en 24, perquè ja fa 4 anys que és presidenta, i antiga jugadora també de futbol, amb l'Albesa no, perquè no té equip femení, però es va retirar perquè les lesions en va passar una mala factura, no? Així com el Vilarol vam descartar perquè era dolent, tu eres bona o no? Bueno, no sé si bona, però I es troba a faltar això de jugar a futbol o no? Sí, sí. És una mala passada del món de futbol. Diuen que aquí quan la Núria fa un crit tots es posen drets, sí o no? No, no cal fer gaires crits aquí.

I com ets com a presidenta? Com et definiries?

No ho sé, tampoc és. La feina que faig jo tampoc és molt de presidenta com a autoritària o això. Som un club que ho fem molt tot entre tots. I. No ho sé, tampoc hi ha una feina estipulada de presidenta.

Bé, els presidents del futbol català, i més passen aquestes categories, quarta catalana, tercera, segona, primera, que els presidents fan de tot, de tot. No només presidir, sinó també arremangar-se i, si fa falta, també pintar les línies del terreny de joc. Molt bé, m'ha agradat molt avui que el Mèlic vingui a veure-us aquí a Ovesa, a la Noguera, que us puguem també escoltar aquest himne, que insisteixo, és candidat a millor himne del mes d'octubre, anirem sentint més himnes candidats, però vaja, gràcies per obrir-nos les portes de casa vostra i que aquests fongs que tenim al camp marxin ràpid i puguem tornar a jugar a casa. Això és el més important, presidenta. Esperem que sí. Molt bé, fantàstic. Gràcies a tots. A veure, Mèlic, posem-nos seriosos perquè hem de descobrir. Sí, bueno, ja ho estàvem, ja ho estàvem, no? Bueno, hem de descobrir quin és el veredicte de la nostra audiència. Recordem que teníem tres himnes candidats a millor himne del mes de setembre, que era l'himne del Llebaneres, l'himne del Valjevisaure, ho dic bé, això? Valjevisaure?

Sí, sí. Valjesvisaure. Valjesvisaure. De Torelló.

I l'himne del Cabrera de Noia. Molt bé, a veure, he de dir que amb un 12% dels vots, ha estat força renyit entre el primer i el segon, però el 12% dels vots ha quedat eliminat el Cabrera de Noia. Per tant, això queda entre Llebaneres i Valges-Visaura. El segon. Amb un 38% dels vots, i el més votats amb un 50% dels vots. Per tant, millor himne del mes de setembre és, amb el 50% dels vots, Club Esportiu Llamaneres.

I aquí, Meli, que hem de fer un matís, perquè en vam parlar la setmana passada, eh?

Correcte. El Club Esportiu Llebaneres, tot l'himne, tot, que possiblement és la diferenciació de l'himne d'avui, tot està fet amb intel·ligència artificial. I clar, què vam dir? Que volíem potenciar també la creativitat musical i també les veus, doncs, reals. I en aquesta votació, tot i que ha guanyat el Club Esportiu Llebaneres, el primer equip classificat que l'himne no està fet amb intel·ligència artificial, és el del Club Esportiu Cabrera de Noia, que és qui passarà com a campió del mes de setembre per participar en el concurs final, un himne que van fer Emilio Benito i Guillem Riu,

més que algú, Pau Carabella. És a dir, al Llebaneres no li traiem, diguem-ne, el títol de millor himne del mes de setembre, i així serà, però qui passa a la final és aquest himne, el del Cabrera de Noia, que aquest sí que és íntegrament fet, diguem-ne, per músics i cantat per. I per tant no hi ha IA pel mig. Així ho vam decidir i així ho mantindrem durant tota la temporada.

El que estem veient és que la intel·ligència artificial, David, ha arribat per quedar-se i evidentment els clubs de Catalunya, pressupostos ajustats, s'accelera també el procés de creativitat amb la IA i evidentment molts himnes estan fets ara amb IA.

Al final haurem de fer un concurs paral·lel només amb himnes amb IA i aleshores fem un altre concurs.

Com? Que ho organitzi un xat, això, no ho organitzarem nosaltres. Però sí que és cert que, per exemple, i no és que vulguem ara diferenciar el cas, perquè aquí està el DJ Vilar, el Jordi Vilaro, Jordi Vilaro, m'agrada més dir-li pel nom. Clar, aquí en Jordi ha fet tota una creativitat, també, com a músic que és ell. Però bé, també haurem de decidir si al final doncs el contibletzem o no, perquè clar, ens pot venir algú a dir ara, aquí també hi ha intel·ligència artificial, per tant, tindrem un debat aquí muntat, David, que no l'acabarem ara, que estem aquí molt bé, amb un solet molt maco, un camp preciós, amb fongs, però preciós, i molt ben acompanyats, i hem passat aquí una jornada molt bonica a la comarca de la Noguera, que per aquella gent que vulgui, escolta'm, que es faci una passejada, que és molt maca aquesta zona de Catalunya. Gràcies, Meli, i una abraçada a la gent d'Aubesa. Molt bona tarda des d'Albesa.

Entra a catradio.cat barra himnesfutbol i consulta el mapa interactiu amb tots els himnes del futbol català. I si detectes que l'himne del teu club no hi és present, ens el podràs enviar i l'incorporarem. catradio.cat barra himnesfutbol catradio.cat barra himnesfutbol.