Albiol: "La vaga general intenta caldejar l'ambient i influir en les eleccions"

Amb la voluntat de conèixer les propostes polítiques que es presentaran a les eleccions generals i a cinc dies d'aquesta vaga general, seguim el matí de Catalunya Ràdio amb la ronda d'entrevistes als candidats a Catalunya a les eleccions del 29 de novembre. Ho fem amb el candidat del Partit Popular a la General, Xavier García Albiol. Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, bon dia, encantat. De què creu, alcalde, acabant aquestes eleccions?

Bueno, de dos models. Al final hi ha un model que és seguir com fins ara, amb el Pedro Sánchez i totes les persones, els socis que l'envolten, que ja hem vist el que ha significat, i un model de canvi que és el que representa Núñez Feijó. A partir d'aquí, la magnitud del canvi anirà en funció de quins siguin els resultats electorals.

Clar, vostè, quan es presenta a les eleccions de Badalona, el seu nom té molta més força, molta més presència que, diguéssim, el Partit Popular. De fet, vostè es presenta com un candidat transversal. Ara, per una general, seguirà aquesta mateixa estratègia? Vostè creu que la gent ha de votar Xavier García Albiol o ha de votar Partit Popular per aquests blocs que vostè em deia?

Jo crec que, a veure, no són igual unes municipals que unes eleccions generals, i per tant, si dic al contrari, estic enredant. Però sí que hi ha un factor diferencial amb aquestes eleccions, i és que crec que la meva candidatura el que aporta és experiència i segurament algun tipus de solució. A problemes que en aquests moments estan patint els ciutadans de Barcelona, de l'àrea metropolitana, de tots els pobles de Catalunya, en alguns aspectes on jo sí que crec que soc una referència, com pugui ser la lluita contra l'ocupació ilegal, la lluita contra la multireincidència, la lluita contra la immigració irregular conflictiva, i aquí sí que em sembla que el debat és transversal. El debat és transversal, o sigui, aquelles persones que pensin que aquest és un tema, que aquests són uns temes importants i que cal donar solució, més enllà que siguin de dretes o d'esquerres penso que em poden votar i jo que m'estic trobant aquests dies des d'aquell estat candidat que he visitat diferents ciutats especialment Barcelona i de les comarques de Barcelona m'estic trobant persones que em diuen escolta, jo anava a votar Vox i et votaré a tu anava a votar el socialista i et votaré a tu jo abans d'ahir estava a Bilbao i estava esmorzant en un hotel i se'm va acostar una parella que em van dir que era de Barcelona que ella treballava d'infermera. A l'Hospital del Mar, i no recordo on em va

dir que anant de Barcelona, i amb un català, vull dir que no eren. El català em va dir, mira, som votants de Junts per Catalunya, però per primer cop votarem a la particular, votarem a tu per el tema de l'ocupació. Bueno, ho veurem. Però, per exemple, un votant de Girona, el Senat no el votarà vostè? O sigui, un votant de Girona, que aniré la setmana que ve, si creu que el que jo explico és un fet que els preocupa, Clar, que em votarà. Però al Senat hauran de votar Vox. Ah, vostè diu per al tema del Senat. Bueno, en el tema del Senat votarà qui li sembli convenient i no seré jo qui. Però vostè demanarà el vot per Vox a Girona al Senat? No, jo demano el vot per Xavier García Albiol a Catalunya per poder tindre força. Al Congrés i poder encapçalar, com ha encarregat el president Núñez Feijó, la llei contra l'ocupació legal. Jo demanaré el vot per mi, evidentment, i per al Partit Popular. Li sorprèn a vostè aquesta estratègia, per això? No, no ens sorprèn. Jo crec que és una estratègia lògica davant d'uns fets que ens obliguen a reaccionar. O sigui, mai es havia donat la circumstància que el Partit Socialista, per intentar canviar les majories al Senat, fes candidatures úniques amb els del Frente Ampli, mai es havia donat aquesta situació. Aleshores, es dona aquesta situació. Hi ha un risc de perdre

una majoria suficient al Senat i el Partit Popular el que fa és reaccionar i pren unes decisions on Vox no es presenta a algunes províncies i nosaltres no ens presentem a unes altres, el que no vol dir que tinguin que votar, que els diguis tens que votar una cosa o una altra, al final els ciutadans acabaran votant l'opció que considerin millor el Senat.

Aquell votant del Partit Popular més tradicional, de Girona, veurà com a l'hora de votar vostè podrà votar pel Congrés podrà votar el Partit Popular però després el Senat veurà que no hi ha butlleta del

Partit Popular Sí, efectivament, i per tant tindrà que triar quina és la que ho considera millor i sobretot si aposta per el canvi jo evidentment que no li diré a qui ha de votar el Senat allà on no es presenti el Partit Popular però sí que els hi dic que si volen el canvi evidentment no poden votar la candidatura del Partit Socialista i la de la Front Ampli.

Ahir Rufián, en aquest programa, l'entrevista que fèiem, el va definir vostè com un gran candidat i va dir que hi ha votants seus, de Rufián, amics seus, que les municipals de Badalona l'escollen a vostè. Li sorprèn?

No, evidentment no ens sorprèn, perquè a les municipals van ser al mes de maig del 2023. Van emtreure 50.000 vots i les generals que van ser un mes i mig després van emtreure 18.000 vots. Per tant, no em sorprèn. Rufián, que és una persona intel·ligent, en la qual discrepo, evidentment, ideològicament, i en la forma de fer política en moltes coses, però sap perfectament que és així. El meu objectiu és aquestes eleccions, convèncer el màxim nombre de persones que considerin que els plantejaments que jo faig són necessaris, portar-los i prioritzar-los al Congrés. Al final, La meva candidatura és una candidatura que dona veu a la gent del carrer, als problemes reals, als problemes del dia a dia. Sota el meu punt de vista, i qui considera que allò és prioritari, doncs aquí estic. Ara entrarem a parlar d'alguns temes com la immigració,

però abans vull preguntar-li per la llengua. Vostè creu que és prioritari també que la llengua catalana es protegeixi en aquesta nova legislatura? I com ho treballarà vostè des del Congrés dels Diputats?

Jo no sé si és un tema d'una prioritat o no, la realitat és que les polítiques que s'estan fent en els darrers anys a Catalunya el que estan demostrant és que la llengua catalana està retrocedint, no ho dic jo, ho diuen les dades oficials, no? A partir d'aquí, doncs home, jo crec que ha d'haver-hi un replantejament i el replantejament tot en un punt de vista no ha de ser tant un replantejament polític com un replantejament acadèmic. O científic. Per què? Perquè a Catalunya hi ha realitats diferents. Tu tens l'àrea metropolitana on es parla més castellà, és la realitat, i Barcelona ciutat probablement també, i en canvi tens espais de la Catalunya interior on el català és omnipresent i el castellà no existeix. Anem a prendre les decisions. Sense crear antipaties i sense crear anticossos que siguin les adequades perquè les dues llengües es puguin expressar i conviure amb naturalitat sense cap tipus de problema, que al final és el que crec, i ho dic de debò, que és la societat catalana. O sigui, aquí ho hem passat molt malament durant uns anys. Va haver-hi una disputa, va haver-hi unes baralles amb temes d'identitat. En el procés. En el procés, efectivament. Però avui per avui. Per oe, que jo crec que és per oe, després de l'experiència que vàrem patir, doncs estem veient que les relacions al carrer són de normalitat. No hem atraciat aquestes relacions al que és l'administració o la forma de fer. Però cal fomentar-lo més, el català? En algunes zones sí, clar, i en altres zones, doncs jo crec que s'ha de fer una política perquè s'aprengui el castellà amb totes les garanties, però jo no dic des d'un punt de vista legal i tal, no, no.

A les escoles, per exemple, no? Aquesta proposta del 50% de limitar les aules al 50% de català.

Anem a veure, això és una sentència, no és una opinió, és una sentència. Jo el que dic és que anem a veure la realitat de cada un dels territoris. Perquè, insisteixo, a la Catalunya interior, segurament, doncs, al Berguedà, estic posant un exemple, que no es doni para eludit, al Berguedà, doncs, el castellà, el carrer, té una presència total, total, eh? I no està el castellà i potser en altres zones de l'àrea metropolitana hi ha barris en la meva ciutat on el català gairebé no es parla.

Sí, però no és una qüestió que la gent parli català o castellà, sinó que la gent tingui el dret lingüístic de poder-se expressar, per exemple, en català o d'anar a unes classes del servei català de trànsit i que siguin en català i no en castellà, com passa en algunes ocasions, o que vagis a la sanitat i puguis ser en català. És a dir, que hi hagi uns drets lingüístics tant en català com en castellà coberts.

Al 100%. Al 100% però anem a veure una cosa anem a partir d'una realitat a l'administració pública en aquests moments el català és omnipresent. O sigui, en la immensa majoria d'administracions públiques, les comunicacions, el tema de la justícia ja sé que és diferent, però els ajuntaments, els consells comarcals, diputacions, etcètera, la Generalitat, evidentment, és omnipresent. Per tant, aquesta és una realitat. Anem a fer que el fil del que vostè deia, que jo coincideixo, que cada un es pugui expressar. Amb naturalitat i viure amb naturalitat allò que li és més còmode o que li agrada o el que li sembla. Però, escolti'm, al final, si fem aquest debat, que jo estic d'acord, anem a partir de la realitat. I la realitat és que, per exemple, en aquests moments. La política lingüística de la Generalitat és un fracàs. Per què és un fracàs? Perquè mai s'han abocat tant de diners com fins ara i cada dia es parla menys. Per tant, jo estic dient, anem a fer un replantejament general, però a fer un replantejament on hi hagi una base molt potent des d'un punt de vista acadèmic i des d'un punt de vista científic per sobre el tema polític. I després hi ha una altra qüestió. Les polítiques que s'han fet per part de la Generalitat els darrers anys són polítiques antipàtiques. Això li dic amb sinceritat, són polítiques antipàtiques i que ha provocat que potser una part de gent ho rebutgi. Anem a fer-ho simpàtic perquè al final el català i el castellà són llengües oficials i el català és llengua pròpia.

Un altre tema, per exemple. Li pregunto aquests temes perquè hi ha qui diu que per guanyar vots a Espanya el Partit Popular ha d'atacar consensos transversals a Catalunya i per això li pregunto per aquests temes. El finançament. Vostè no creu que el seu votant, el que pot arribar a votar vostè o l'empresaria català vol que com a mínim un nou model es defensi també per part del

Partit Popular? El 100% d'acord. I jo també. I jo també. I Feijóo ha dit que està d'acord que no podem fer és defensar un nou model de finançament que és necessari, que Catalunya està mal finançat. En funció de si em dones 7 vots o no, i fer-ho d'esquena a la resta de les comunitats. Al final, jo crec que Feijóo té un avantatge respecte a Pedro Sánchez. Pedro Sánchez el que feia era negociar amb els partits catalans, i al final s'ha traduït en res, perquè no ha aconseguit res, deixant de costat a la resta de comunitats autònomes. La major part de les comunitats autònomes en aquests moments són governs del Partit Popular. Doncs jo crec que el consens serà molt més fàcil i crec que es prendran les mesures adequades perquè, evidentment, Catalunya pugui tindre un millor finançament. Però també li dic amb sinceritat, no és O sigui, l'objectiu no ha de ser únic i exclusivament aconseguir més recursos econòmics que són necessaris i que els comparteixo, eh? L'objectiu ha de ser també invertir-los o gastar-los amb coherència i amb intel·ligència, perquè clar, si a tu et van abocant diners i tu doncs no els saps administrar o no administres amb el que és prioritari, doncs ja poden anar a donar diners que no serveix absolutament per res, no? Per tant, jo crec, crec, no, sé que Feijó s'haurà amb les comunitats autònomes i entre elles el govern de Catalunya per arribar a un acord que. En Fejo de president hi haurà un nou model de finançament català. Com ho va fer Aznar. A Aznar se li poden criticar moltes coses, però en el seu moment va arribar un acord amb la Generalitat de Catalunya que la resta de comunitats estaven d'acord i Catalunya estava encantat. Un mateix.

Per tant, en Fejo hi haurà un nou model de finançament sobre la taula. Segur. On vostè també s'ha fet popular a les darreres hores, ara ho parlava també vostè, és en les accions, en la seva posició també pel que fa als ocupes, a les persones que ocupen en aquest cas un habitatge. De fet vostè s'ha fet popular també en alguns vídeos on vostè participa directament en anar a picar a la porta d'algunes d'aquestes persones. Un alcalde ha de fer això? Sí, un alcalde evidentment que ha de fer això. Ha de fer un vídeo i anar a picar a la porta

d'una persona. Sí, sí, sí, l'alcalde ha d'estar al costat dels veïns. I si els veïns tenen urgència, els veïns t'avisen, l'alcalde ha d'estar allà. I això ho he fet i ho seguiré fent. I ho he fet estant a l'oposició i ho he fet com a alcalde. Evidentment d'acord amb la legalitat, però si hi ha veïns que tenen problemes i és necessari que jo estigui present o que intervingui, ho faig. I altra feina la fa la Guàrdia Urbana, aquí no entro. Però mira, dissabte aquest, no a l'anterior, que vam fer una desocupació que era molt conflictiva, que havien amenaçat els veïns, els van posar en contacte amb mi. Era divendres, al vespre, ja vam començar a treballar amb els veïns, i els veïns a les 6 del matí m'estaven trucant perquè els havien amenaçat als ocupats.

Però no estaven allà, van anar a picar a la porta, i els va dir delinqüents, i els va cridar que marxessin d'allà,

que eren uns delinqüents. Entre altres coses. Entre altres insults que va dir. Bueno, vaig fer una descripció. Una descripció perquè estem parlant de persones que van donar una petada a una porta d'una vivenda i que estaven amenaçant amb ganivets amb destornilladors i amb pals en els veïns que els estaven dient que marxés per tant evidentment que allò estava allà vaig dir el que considerava en aquells moments i no tinguia el menor dubte que si avui passés el mateix tornaria a fer el mateix aquest vespre.

No li qüestionis si té raó o no, diguéssim, en el què, sinó en la forma. És a dir, no sé si aquesta és la forma que cal adoptar per rebaixar la tensió, perquè això no sé si alimenta també més la confrontació veïnal.

No, no, no. O sigui, mira, si és la forma que hauran aconseguit desocupar aquell pis i els veïns estan contents. Si jo no em presento allà i el meu equip no està treballant i la Guàrdia Urbana no està treballant en aquests moments aquell pis, estaria ocupat de manera il·legal i fent la vida impossible als veïns. I precisament. Com que jo no vull seguir fent això, li dic, jo no vull seguir fent això, és el motiu per al que Feijó m'ha dit Xavi, amb l'experiència que tu tens, vull que venguis al Congrés i vull que des del primer dia sigues el responsable de canviar, de llevar a cabo una llei contra l'ocupació il·legal precisament per poder fer fora els ocupes en 48 hores i no tindre que viure els veïns. I jo mateix, situacions com la que vostè està assenyalant, que per mi no són còmodes. A mi no m'agraden aquestes situacions, però considero que ells estan al costat dels veïns. Però ells estan al costat dels veïns?

Titllar a través d'un tuit un detingut per un robatori d'escòria humana?

És que si aquest detingut el que fa és atracar a una senyora de 87 anys que anava a part amb un aparato d'aquest que porta oxigen, no, ho tenia a dir, no me'n recordo, d'oxigen, i va per el carrer i li fa una trabada al coll amb el risc que la senyora caigui, per mi és escòria, ho dic amb sinceritat i si estem parlant i en aquest cas el delinqüent era multireincident i havia arribat d'un altre país per mi, o sigui, qui amb vint i pico d'anys li fa una estravada a una senyora que va per el carrer que va a un parell amb un aparato d'oxigen i li fa una estravada a la cadena o a qualsevol altra cosa per mi no és que sigui escòria, és que és una cosa molt més gran. I que em modero perquè soc qui soc. Però jo amb aquest el agafava, evidentment, el jutjava i l'enviava a tornar del seu país. I si és espanyol, a presó. Vostè no creu en les segones oportunitats? Jo crec que la immensa majoria dels que fan una estrabada a una persona gran o fan un determinat tipus de fets delictius no és un tema de segones oportunitats, és un tema que han convertit la delinqüència en un modus vivendi. La persona que és vulnerable, la persona que s'ha quedat amateur, que no té recursos econòmics, les persones no es dediquen a estirar la cadena del coll de la gent gran, a robar els bolsos, o passar amb el patinet i donar-li una empenta a una persona per treure-li la cartera. Això no és un tema de segona oportunitat.

Però vostè, per exemple, què en pensa de gent com May Shabel? Que Eta li assassina el seu marit i és capaç, després de trobar-se amb aquesta persona, i malgrat l'horror que li ha causat a la seva pròpia vida. Donar-li una oportunitat perquè segueix vivint.

A mi em sembla molt respectable i faltaria més que jo critiqui aquesta situació i si ella se'n còmode, a mi em sembla bé. I jo no estic dient que persones que cometen determinats tipus de delicte no s'arrepenteixin amb el temps o hagi la segona oportunitat, però sí que li dic que la delinqüència comú. No, perquè és que això és importantíssim, no són persones vulnerables, no són persones vulnerables. No s'ha fet públic, perquè és que no tinc temps, però m'han passat unes dades de la Guàrdia Urbana de Badalona, que un que ha vingut, i això també n'hi ha d'espanyols, però un que ha vingut del Marroc amb 24 anys. Amb el que portem d'aquest any entre Mossos i Guàrdia Urbana, i m'han fet l'estadística per més, l'han detingut no sé si és 60 o 70 vegades. Però com és possible que una persona que la tenen 60 o 70 vegades estigui per al carrer i aquesta persona no té un problema que no se li dona una segona oportunitat. Aquesta persona ha vingut al nostre país a delinquir. I sap perfectament que aquí pot fer una estrebada el d'Atena i a les menys de 24 hores està al carrer. Això no és normal. Però això no és parlar d'immigració, això és parlar del Codi Penal. Efectivament, no, no, però si jo coincideixo plenament i ho dic des dels sentiments. Si no fos així no ho diria perquè acostumo a dir les coses com les penso. La immensa majoria d'immigrants són persones que han vingut a treballar. I fantàstic. I un més. Però aquells que han vingut a delinquir o a crear problemes, aquests sí que crec que no tenen que estancar. A nosaltres sí que cal ser molt contundent. Igual que amb el tema de l'ocupació. Amb el tema de l'ocupació, tots els que ocupen una vivenda són el mateix perfil. No. O sigui, hi ha una part de persones que ocupen una vivenda perquè no poden pagar el lloguer o que no poden pagar la hipoteca i aquestes persones han de tindre un tractament a través dels serveis socials, però la immensa majoria, jo li dic amb sinceritat, la meva experiència el que demostra, és que ocupen vivendes perquè han convertit l'ocupació en un modus vivendi, en una forma de vida, o formen part de les màfies d'ocupació. Amb aquests ha de ser contundent. Amb els altres ha de tenir un acompanyament de serveis socials. Però vostè no diferencia

una ocupació de l'altra. Quan parla d'ocupació, parla de l'ocupació en general. Amb el sobrehabitatge, vostè què farà el dia de la vaga general?

Jo puc anar a treballar. Anem a treballar, és el dia abans. Mira, aquesta vaga general és una vaga general, jo no diria que sigui política, és més, jo li dic, és una vaga general electoral. Electoral. És una vaga general que per primer cop a la història del nostre país s'organitza per criticar el partit de l'oposició que encara no ha entrat a governar, no? És una vaga contra l'oposició. Home, evidentment. Mira, jo si fos políticament correcte li diria, no, és una vaga que. No, no, no, és una vaga contra l'oposició, és una vaga per caldejar l'ambient, és una vaga per intentar influir a les eleccions. I jo l'hi dic de manera claríssima, no sé si tinc la raó o no, però és la meva opinió i com a tal l'expresso amb naturalitat, i és més. Avui ja la tinc preparada i vaig fer unes correccions, enviaré una carta a tots els funcionaris de l'Ajuntament de Badalona. Dient que, evidentment, hi ha el dret de vaga, qui vulgui fer la vaga la podrà fer, com no pot ser d'una altra manera, però també que els hi puc garantir que aquell que vulgui anar a treballar podrà vindre a treballar amb normalitat. I, miri, jo no soc ni pitonís ni adiví, però li dic que aquesta vaga, sobretot, tindrà seguiment a l'administració pública, però que en el carrer, si a la gent no la condicionen, si a la gent no l'amenacen, si a la gent no li van piquets. Que s'aixeca cada dia i aixeca la persiana per treballar, aquests no faran vaga. Sí, el que passa és que hi ha molta gent que potser

no fa vaga perquè no pot arribar a final de mes i perquè el problema de l'habitatge és un problema molt greu ara mateix. Hi ha molta gent que no pot pagar o si pot pagar, diguéssim, li queda molt poc marge per viure al llarg del mes. Totalment d'acord.

I resulta que els sindicats es desperten quan falten 15 dies per les eleccions quan porten 8 anys callats. Jo només li dic una cosa. Quan el PSOE va arribar al govern d'Espanya. El problema de l'habitatge era el problema número 16, si no m'equivoco. El problema no sé si era el 6 o el 16, ara no recordo exactament. I en aquests moments és el problema número 1. A partir d'aquí alguna responsabilitat tindran.

Ahir vam sentir a Colto García. No sé què li ha semblat a aquests àudios afirmant que l'advocat del Partit Popular, Alberto Durán, va oferir-li un milió d'euros per esquitxar Sánchez al seu entorn.

És més o menys el mateix que va dir el 6 de maig, que vaig estar buscant. Perquè em sonava, va dir el 6 de maig davant del Tribunal Suprem. Va dir que el Partido Popular estava darrere i li havien fet oferta. I, evidentment, al Tribunal Suprem no li va fer ni cas al final. Si tu dius això, que tens que demostrar-ho amb una prova evident, no em serveix. Si es demostrés, què li semblaria? Home, si es demostrés, em semblaria malament, evidentment. Però és que jo, coneixent el meu partit, sé que això no ho han fet. I per tant, jo tinc la tranquil·litat absoluta i és més, li diré. Jo crec que Coldo García. No, estic segur, però vaja, és una opinió subjectiva. Coldo García i Ábalos no li interessa que governi el Partit Popular, perquè en aquests moments hi ha molta informació, estic segur, que el Partit Socialista té i que encara no es coneix sobre les tapisondades que han fet aquesta gent, que han estat condenats. Si ens el Partit Popular, Fico ja ha dit que farà auditoria. De totes les comptes i probablement sortiran més informacions que en aquests moments no coneixem i per tant entenc. Des d'un punt de vista personal, pues que a Coldo i a Valós no els interessi que governi el Partit Popular. Però és la meva opinió i és subjectiva i em puc equivocar. I ja per acabar, només volia preguntar-li si coneixes Silvia Oriols.

No, però sí que li dic que un dia d'aquests, que aniré a fer campanya a Girona, em sembla que dins del circuit vaig a Ripoll. I si vaig a Ripoll, li diré per saludar-la. Què li sembla? De saludar-la? No, què li sembla a ella? Bueno, anem a veure. Em sembla que fa un discurs que és atractiu, és un discurs per una part de la població, és una independentista furibunda, evidentment, però ella sap que en aquests moments, per sobre del discurs i per sobre de l'inquietud independentista doncs ja no ha sigut plantejaments que jo no coincideixo amb molts d'ells, li he de dir. Jo no crec que el fet que tu siguis estranger ets dolent, jo amb això no coincideixo, però sí que em sembla que és una opció i crec que és l'espai que Junts ha deixat perdre. Si vostè creu que Junts hauria de ser més urriolista? No, jo crec que Junts en aquests moments ja fa temps està desorientat. Junts, que era un partit, era un partit, ve d'un partit, que era Convergència de centre-dreta, per entendre'ns, un moment donat es passa a fer plantejaments molt d'esquerres, sota el meu punt de vista, i deixa un espai que està orfà, deixa un espai de gent que és nacional i molt nacionalista o nacionalista, que és gent d'orra, i aquí Urriols jo crec que s'ha pogut utilitzar-ho amb intel·ligència. Després jo li dic, si arribés a governar, en els que no són catalans

els tractaria com crec, faria el mateix plantejament que els musulmans, que diu els marroquins i tal. Però jo crec que és una opció que està sobre la taula de les persones que són independentistes, però que també els preocupa aquesta qüestió. I una última qüestió. Entre ser alcalde de Badalona o ser ministre d'Espanya, què triarà? No, és que no hi ha res a triar. No hi ha res a triar. Jo soc alcalde de Badalona. És la il·lusió de la meva vida, volia ser alcalde. Jo vaig entrar en política perquè volia ser alcalde. Jo crec que el que faig, o sigui, aquesta proposta que em van fer, que primer em va agafar per sorpresa, ho vaig reconèixer, però que després cada cop l'hi veig més lògica, l'hi veig més sentit, perquè crec no tan sols que és compatible, sinó que és complementari el fet que jo estigui fent aquestes lleis, que coordini aquestes lleis tan importants, crec que ajuda no tan sols a Badalona, sinó a la resta de municipis, i per tant li diu de manera molt clara i pot guardar la gravació. O sigui, jo vull ser alcalde de Badalona, i les properes eleccions en tornaré a presentar, perquè estic convençut que la major part dels veïns de Badalona estan contents com s'estan fent les coses. Per tant, no serà ministre. No seré ministre. Xavier García Biol, moltes gràcies i molta sort. Encantat.