Alcalde de Roda de Berà: "Encara hi ha cotxes al mig del carrer"

A l'àgora, amb la Milagros Pérez Oliva, l'Assumpte Escar, l'Oriol Màriqu i la Montserrat Nebrera, i volem parlar de la pluja, perquè ja sabeu que Protecció Civil manté activat el pla per inundacions a les pròximes hores, per risc de tempestes, però la polèmica continua al Baix Penedès i al Tarragonès, de fet, al voltant de les tempestes que van tenir el cap de setmana, i sobretot, un dels debats que hi ha ara mateix és si s'hagués hagut d'enviar o no un missatge als mòbils, un és alerta als veïns. Redacció, Marc Jurada, bon dia. Bon dia, Fredi.

Exacte, les darreres hores, podríem dir, govern i servei meteorològic s'han enredat per l'alerta que no es va enviar. El conseller Espadaler va dir que no es disposava d'informació que justifiqués l'activació. Ara el servei meteorològic replica que no li correspon pas a ell decidir si s'envia o no aquests missatges i, de fet, Protecció Civil sobratlla que va fer el que va creure oportú en funció dels plans de l'inuncat estipulats. Un pla que sí que estava activat en fase d'alerta des de dijous. Imma Soler, subdirectora de

Protecció Civil. Ens estaven avisant que podien caure 40 litres en mitja hora, però amb una probabilitat baixa. Aquest criteri no és un criteri per a un enviament preventiu d'una alerta, no és el que preveu el pla. Per tant, nosaltres aquest criteri no el vam utilitzar perquè no hi era, no teníem un nivell elevat, un 5 o un 6, per fer aquesta alerta preventiva.

Els alcaldes i els veïns dels municipis afectats reclamen mesures estructurals per pal·liar els efectes de les pluges intenses als seus municipis.

Gràcies, Marc. A tu. Doncs parlem amb els alcaldes, per exemple, el de Roda de Barà, Pere Virgili. Alcalde, com estem? Molt bon dia. Què tal?

Bon dia. Aquí, en plena festa major. Ui, en plena festa major estan? Sí, sí, sí. Avui és el dia del patró nostre. Gràcies per trobar un foradet, eh? Per parlar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Com teniu el panorama

en plena festa major, justament, després d'aquestes imatges que hem vist tan bèsties aquest cap de setmana?

Sí, doncs estem intentant recuperar la normalitat als carrers ara mateix, no fa ni 10 minuts. Per exemple, hem reinstal·lat tota una zona de contenidors a la part més propera a la costa, més propera a la via, que després en parlarem, de la famosa via, que és on hi va haver més d'anys i teníem tots els contenidors, per exemple, escampats. Encara hi ha cotxes que, per falta de grues per retirar-los, estan col·lapsats els serveis de grua. Encara són al mig del carrer sinalitzats. En el cas de la via pública, encara tenim moltes aportacions de terres en alguns espais de la via pública. No tindrem la platja com la teníem abans dels esguats, no la recuperarem per aquest estiu. Hauríem de portar milers de metres cúbics de sorra, dels quals no disposem. Esperem naturalment i haurem d'actuar, però de cara a la tarda o l'hivern o la primavera de l'any que ve sí que hem posat els serveis mínims a les platges, les placeres. La mobilitat ha de ser reduïda. La situació ha sigut molt difícil. Hi ha hagut molts fets. No hi ha hagut cap problema. No hi ha hagut cap problema. Que es una cosa o una altra, devia ser més de mitja tona de menjar que s'havia fet malbé mullant-se, i avui també se'ls ha baixat un contenidor perquè puguin tirar també tot allò que cada de les parcel·les dels campistes s'ha fet malbé, El Ministeri haurà d'actuar.

Ara vostè parlava de la via, la famosa via, aquesta via de tren que fa de barrera i dificulta la sortida de l'aigua cap al mar. Què es pot fer això? Perquè, si no m'equivoco, fa dècades que hi és, aquesta via.

Sí, fa molts anys, fa molts anys. Per part nostra, el nostre barri de la Barquera, eren aiguamolls. Jo els recordo, recordo d'haver vist poques cases allà. El meu pare m'explicava que eren aiguamolls. Ara està tot urbanitzat, des dels anys 60 a llarg, s'està urbanitzat tot. La via de passos d'aigua té els mateixos que tenia fa 50 anys, gairebé. Nosaltres portem anys, molts anys, reclamant a dir fa queda cuir, La via és casa seva, és a dir, acaba sent de l'Estat, al final, no de l'Ajuntament, que permeabilitzi la via perquè les baixades d'aigua puguin arribar lliures fins al mar. Fins a la platja ja sabem que ens destrossarà la platja, però ens estimem més que es destrossi la platja que no pas pèrdues materials importants en espais públics privats. Ja no diem si hi ha alguna desgràcia que algú pateixi alguna ferida.

Perdó que el tallo ho ha entès, fent d'advocat del diable, que diuen. El problema és la via o el problema és haver construït en una zona inundable?

No, no, clar, una cosa porta a l'altra, això està clar, una cosa porta a l'altra. Però és clar, amb construccions, amb urbanitzacions, els anys 60-70, què hem de dir ara? Vull dir, no, clar, no podem dir res. Estem parlant de 40 o 50 anys enrere. Tant de bo s'haguessin fet, tant de bo s'haguessin fet. Però segueixen les mateixes alcantarilles que en diuen així, els de Renfe o els de Nif. Que quan van fer la via, a un metre i mig d'amplada i no arriben ni a dos metres d'alçada. Una d'aquestes, per exemple, es va col·lapsar, es va taponar amb l'arrestament de dos vehicles i a sobre del vehicle un contenidor. Això va fer un tap i això en el lloc més afetat, en el càmping aquest d'Arc de Barà, però també al costat del càmping Estel, van patir més danys. El càmping està en una zona inundable. A favor de la baixada de l'aigua, però es trobava amb un tap al final del recorregut que no deixava córrer l'aigua lliurement fins al mar. I va anar pujant de nivell fins que va entrar dins del càmping. Entre la força de l'aigua que baixava i la que pujava, aquí es va crear el problema. Aquí es va crear el problema gros.

Alcalde, el deixem estar, que diu que de festa major em consta que deu tenir un dia complicat. Gràcies per trobar una estona per parlar amb nosaltres, alcalde. Molt bé, gràcies a vosaltres. Una abraçada a l'alcalde de Roda de Barà, Pere Virgili, i saludem també l'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. Alcalde, molt bon dia. Hola, bon dia. Com està el panorama en el seu municipi?

Bé, doncs ja vaig dir que la nit va ser molt dolenta, la matinada del dissabte. Els matins ja millor, perquè els efectes, sobretot. Sense danys personals i localitzats, molts vehicles, malauradament molts vehicles, algun local, algun establiment, però bé, l'escenari de la nit del dissabte era dramàtic, atrastòfic, i bé, crec que d'aquesta ens en sortirem. Justament per això hem de començar a plantejar-nos seriosament la prevenció d'aquests aiguats que ja veiem que. Que seran més i més.

Li anava a dir això, perquè de la mateixa manera que l'alcalde Roda Barà, vostès a la Vendrell també diuen, hi ha alguns canvis que hem de fer, sí o sí, perquè aquestes tempestes ara són més habituals, diguem-ne.

Correcte, és exactament la mateixa situació, per això som municipis veïns i tot el que he explicat és exactament igual. Però per dir alguna cosa diferent, per posar un exemple, no té sentit que, perquè va quedar tallada la Nacional 340, tota una Nacional 340, no estem parlant d'una via menor, la Nacional 340 va quedar tallada i durant moltes hores. I no té sentit que els pluvials, els invernals de la Nacional 340, depenguin de l'Ajuntament i vagin a abocar on va abocar tota l'aigua de pluja, d'una via tan principal. Aquest és un exemple de coses que ens hem de replantejar. La Nacional 340 ha de dependre dels invernals municipals d'un municipi? D'aquesta magnitud, no ho sé, complicat. L'evacuació de la discoteca, un dels motius va ser perquè s'inunda sempre, amb poca pluja, imagina't l'altre dia, s'inunda un pas sota la Nacional 340, que és molt vertical, molt estret, i que a més ve de tota una urbanització per damunt, Massos de Comarruga, de fortes pendents, perquè està amb el vessant de la muntanya, i que, segons algunes dades, va ploure fins a 200 litres per metre quadrat. No pot ser que tinguem O ja sabem que tenim una trampa allà i continuem tenint aquesta trampa. I un dia patirem, perquè sempre tenim sustos i sempre hem de rescatar persones. Hi ha en algun vídeo d'aquests de la discoteca que es veuen, persones atrapades en aquest pas sota l'aigua. Aquest és per dir alguna

cosa d'afegir a l'alcalde del Pere, l'amic de Roda. Aquests són exemples que ja sabem que. Però és que s'arrosseguen des de fa anys, entenc. Bueno, es va construir, ja ho sabem, però nosaltres som els nets o besnets d'allò. Es va construir i es va urbanitzar aiguamolls, correcte, moltes zones, fins i tot sense plovials, perquè ho estan, el freat i el tenen gairebé surant, o a cota zero, vull dir que no hi ha gravetat per evacuar l'aigua. I aquí tenim, però tenim aquesta circumstància, i ho tenim, i no podem dir. La via del tren era anterior, que és veritat, la via del tren era molt anterior, és del segle XIX, imagina't si és anterior, molt anterior, però llavors què fem? I la Nacional 340 al final també recorre la mateixa Líria de la Via Augusta i llavors que diem que com ja era abans és que són coses que ho entenc i faig broma però ja t'ho diuen també d'aquesta manera però ja estava a la carretera dic no conyo i què fem ara coses aquestes, això estructurals i després també les rieres, les rieres principals la riera de l'Abisbal que és la columna vertebral de tot el Baix Penedès, totes les aigües del Baix Penedès van a la Ria de l'Abisbal i desembocan a Sant Salvador. No pot ser que no tinguem clar un procediment d'actuació d'aquí i com, com i quan, amb rieres principals.

I cada ajuntament, doncs, el seu criteri, per dir-ho d'una manera, actui o no actui. Per posar un exemple, els passos a nivells dels trens. Bé, que millor o pitjor, i sempre hi ha accidents per desgràcia, però més o menys hi ha una manera de funcionar, doncs al final això és com un pas al nivell. És que t'agafa el tren l'aigua, en aquest cas. Totes aquestes coses ja sé que són qüestions estructurals i no ho arreglarem d'avui per demà ni molt menys, però d'entrada hem de ser conscients que, per exemple, el pàrquing de l'hotel, no perquè és el que ha sortit, eh?, s'inunda justament perquè està a una, o relativament a Porto, o encarat, per dir-ho d'una manera, a una d'aquestes sortides d'aigua de la via del tren. Per tant, canalitza com si fos un sifó tota l'aigua cap a aquesta zona i que hi ha plou i hi ha la normal, però a més a més, la boca és tota la que hi ha aigües amunt en un únic punt. Doncs passen aquestes coses. Per tant, hem de replantejar-nos totes les infraestructures en aquest nou context climàtic. I fer inversions per canalitzar, per mobilitzar, crear grans dipòsits. Aquí tenim un problema, és que estem amb aigua a molls i a cota zero. O sigui, en llocs on no hi ha plovials, o els plovials, per pocs que tinguin, com la pendent és tan mínima,

triguen temps a anar a la platja. Llavors s'acumula l'aigua i s'inunda, i després ja marxa a la platja, al mar, vaja, però triga o trigar. Però és que has de fer grans dipòsits. Grans dipòsits, a sobre en zones on no tens, diguéssim, finques solars públics per poder foradar, perquè tot són cases, apartaments o carrers, vull dir, trobar el lloc per foradar. Vull dir que aquesta és la situació i que he vist, sí que és veritat que va ser una situació de rècord, evidentment, sembla que el Vendrí va batre el trist rècord, en aquest cas, d'acumulació de precipitacions, però sembla que és cap a on anem i sabem els efectes i, ja dic, són danys. Materials eren els que hem patit, evidentment, pels afectats, doncs, una pèrdua, però és que podem trobar-nos en situacions de danys personals, perquè per la nit del dissabte vam patir situacions de risc, de preocupació, evidentment. Per tant, hem de prendre aquestes circumstàncies seriosament i afrontar les grans infraestructures que a sobre són de diferents administracions, complicat a veure qui li toca, qui li correspon. Qui comença, no? Qui comença. Exacte, exacte. I al final, el que sempre ho fa és l'Ajuntament o els Ajuntaments, però amb la capacitat d'un Ajuntament, està clar.

Alcalde, mil gràcies. Molts ànims en aquesta reconstrucció. Que vagi molt bé. Gràcies. Una abraçada.