Alerta d'un dels signants de la carta sobre el Superniño: "Calen reserves alimentàries de seguida"

Més minuts serà un quart d'onze. El temps s'ha convertit, com dèiem, en el protagonista de l'agenda del país i tot apunta que ho continuarà sent perquè, d'una banda, el Mediterrani amenaça de comportar-se com un mar tropical i, de l'altra, també Catalunya podria patir els pròxims mesos els efectes d'aquest fòrum que ara explicava l'Eloi, conegut com a niño o superniño. Tot plegat, mentre la comunitat científica ja ha demanat per carta a la Generalitat que prengui mesures per afrontar-ne els efectes. I un dels signants és el doctor en física aplicada i investigador del CSIC, que és el Jordi Soler. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I gràcies també per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Ens hem de preocupar, Jordi, quin grau de preocupació hem de tenir davant d'aquest

temporal. A veure, hem de tenir, primer, el fenomen del Niño és un fenomen, diguem-ne, a nivell que té una pasta global, i el que a nosaltres ens preocupa és que aquest fenomen del Niño, que a més és molt més intens dels que s'han registrat, o més intens dels que s'han registrat en registres històrics, doncs es pot superposar en un sistema climàtic que ja està tensionat perquè sabem que, diguem-ne, el clima està canviant i està intensificant-se tots els elements extrems. Llavors, el que ens preocupa és això, aquesta, diguem-ne, afegir un fenomen com el Niño, que provoca, accentua els extrems climàtics i meteorològics, amb un clima que ja està accentuant, amb aquesta tendència de cada cop accentuar més aquests extrems climàtics, com són inundacions, com són tempestes, sequeres, onades de calor, etc. Per tant, temps que no hem vist mai al Mediterrani. Sí, de fet, a veure, per exemple, com una data curiosa, el Mediterrani actualment ara està més calent, ha anat malament calent respecte a tots els registres històrics. Llavors, per tant, això és el que està fent que s'intensifiquin totes aquestes tempestes, etcètera, etcètera. Això estem en un any que no és ninho. Si ara tenim en compte que aquest any està entrant el ninho, arribarà al seu màxim segurament al desembre al Pacífic, i això té escala, afecta a impactes globals, doncs llavors això ens preocupa.

De fet, l'Agència Estatal de Meteorologia ja va informar que per primera vegada a Catalunya s'ha registrat l'equivalent a una tempesta tropical.

Sí, seria l'equivalent, tornem a anar al mateix, estem en un terreny desconegut, perquè normalment el que es fa quan fem, diguem-ne, prediccions meteorològiques o es fan projeccions dels models, se tenen en compte les dades històriques. Llavors, clar, ara ens estem separant del registre històric. I no ho podem agafar com a model.

Dades històriques d'altres zones més tropicals que ens poden servir d'exemple?

El problema és que torna a ser el mateix. Aquestes zones tropicals també tenen un registre històric que és estable. I això també s'està desestabilitzant, perquè la desestabilització és global. Dos espàtrons de circulació a nivell global s'estan desestabilitzant. Per tant, està canviant el clima a nivell global. No serveix mirar enrere. Serveix mirar enrere, perquè això en tenim una referència, però llavors mirar enrere el que ens dona és una informació de com haurien de ser les coses i quant lluny estem del que hauríem de ser. A partir d'aquí hem de començar a treballar, a posar més esforços, a nivell científic, a nivell tècnic, per poder tenir més fiabilitat en les nostres projeccions.

Parles del Pacífic, que és la zona on més pot afectar aquest niño, però és un efecte global, per tant també ens afectaria aquí. I una de les coses que dieu en aquesta carta, que firmeu 700 científics i personalitats de diversos àmbits al govern de la Generalitat catalana i valenciana, dieu que no estem preparats i que cal que prenguin mesures. Quines mesures? De què estem parlant?

En principi, també cal distingir dues coses. No estem dient que no tinguem mesures per fer front a les emergències. Això s'ha vist, les tenim, i són mesures. Tota Europa té mesures de gestió de situacions crítiques, aquestes hi són. El que passa és que aquestes mesures també estan pensades en un marc que ja ha passat. És un marc històric de fenòmens que tenia una recurrència i una intensitat que era menor que la que tenim ara. I per tant, això què vol dir? Vol dir que hem de dissenyar o adaptar o reforçar aquests sistemes per un costat, i per l'altre costat el que necessitem és. Enfatitzar les mesures de prevenció. I això és el que també estem demanant. És a dir, hem de començar a repensar tot el que és la prevenció, reforçar la reacció i, sobretot, preveure que ens podem trobar en situacions molt més complexes de les que hem tingut històricament.

Per exemple, plantegeu la necessitat de generar també reserves estratègiques d'aliments a Barcelona i l'àrea metropolitana.

Sí, això és una qüestió, per exemple, ningú es planteja, actualment ningú dubta, per exemple, que l'estat espanyol té reserves de petroli. Per evitar contingències. Llavors, si nosaltres ens posem en escenaris que poden ser, a hores d'ara, amb una probabilitat baixa, però que es poden donar, en els quals hi hagi poblacions que es quedin aïllades per un fenomen meteorològic extrem, Llavors, cap plantejar-se la possibilitat de què fem per subministrar recursos, aliments i energia en aquesta zona. Llavors, tenint en compte això i posant un escenari crític, doncs cal preveure aquestes qüestions. Més que les mesures aquestes puntuals, el que demanem nosaltres és que es facin estudis de vulnerabilitat i de situacions crítiques, tenint en compte els nous escenaris en els quals estem anant.

Per posar un exemple, Jordi, ho estàs explicant perfectament, però. Imaginem que hi ha un temporal que destrossa Barcelona i la metropolitana, durant una setmana no es pot entrar ni sortir de la ciutat. Estem parlant d'això, no? Estem parlant de situacions. Llavors, què fem durant una setmana sense llum a la ciutat? No? Com habilitem refugis climàtics? Com revisem també el sistema d'alertes? Quines alertes hem d'enviar quan passi, segons què? I com ens alimentem?

Exacte. Aquesta seria una mica anar a buscar maneres de gestionar situacions crítiques d'aquest tipus. I l'altra qüestió també és, perquè no s'arribi a aquestes situacions crítiques, què hem de fer? És a dir, quines vies d'accés són més vulnerables a la ciutat? Quines infraestructures són més vulnerables a events climàtics extrems? Per què no s'arribi a aquesta situació d'aïllament total? Per exemple, una situació molt crítica.

O, per exemple, Collserola. Al final Barcelona és una ciutat que està envoltada per arbres. Si comença a cremar, què passa amb el centre de Barcelona si això es descontrola?

Què passa a diferents nivells? Què passa amb vies de comunicació? Què passa amb tot el fum que arribaria a la ciutat? Això, per exemple, als incendis del Canadà ja va passar. Vam veure nuclis urbans que estaven afectats per la gran massa forestal que s'havia cremat. Llavors, tot això són situacions que hem de començar a pensar-hi perquè ara el risc comença a incrementar, és a dir, ja no és un risc negligible com el que hi havia abans, sinó que amb aquesta nova situació climàtica aquest risc comença a tenir una possibilitat seriosa de donar-se. I això és el que demanem, senzillament. Eloi.

Una de les coses que també plantejaria és de quina manera podem tornar a la normalitat. És a dir, quan hi ha un fenomen del niño, com el que vam tenir el 2003, o el 2023, perdona, o el que preveiem que hi hagi ara, que serà molt més extrem, es preveu un augment de la temperatura. Però el que ha passat aquests últims anys és que després d'aquest augment, la temperatura pràcticament no ha baixat. És a dir, la temperatura del planeta va pujant a escala com si fes esglaons, com fent salts, i després pràcticament no baixa. I quan traduïm aquestes variacions aquí a Catalunya, també veiem el mateix. El 2022, el 2023, vam pujar de cop la temperatura i pràcticament no hem tornat a la normalitat. Ha baixat una mica, però molt poquet. Llavors, ¿és possible que estiguem davant d'un nou esglaó que tornem a una certa normalitat, o aquest esglaó ja el superarem i ens quedarem aquí dalt?

Bé, aquí, això jo em remeto, per exemple, al que se sap i al que l'IPCC, el parell de Nacions Unides Està dient sobre el canvi climàtic. El Mediterrani és el que es diu en anglès un hotspot. És a dir, és una àrea especialment sensible que els efectes, els impactes del canvi climàtic són un 20% més grans i més accelerats que la resta del planeta. I, per tant, si tenim en compte això, doncs té sentit el que està passant. És a dir, aquesta tendència, increment de temperatures a nivell global, al Mediterrani es multiplica. I per tant, quan tenim un fenomen, per exemple, com el Niño, que intensifica, el Mediterrani tarda molt més, o tardarà molt més en relaxar i fins i tot no tornarà, hi ha la possibilitat que no torni als registres anteriors.

Oriol. ¿Tenen calculat el cost públic que s'hauria d'assumir a nivell pressupostari per no només mitigar, sinó adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic específicament a Catalunya? És a dir, els pressupostos de la Generalitat haurien d'incloure una partida elevada per començar a pensar en aquestes coses seriosament i no com ara que el debat públic és elevat i tot el que vulgui, però això costarà diners, adaptar-se costarà diners, potser la ciutadania no hauria de començar a ser conscient.

Això, evidentment, és una necessitat, perquè s'ha de reflexionar a nivell de recursos, però també cal dir una cosa. De fet, a la Unió Europea ja s'han fet aquestes avaluacions i s'ha estimat quins són els costos d'adaptació i mitigació, i són costos grans. Però també cal donar una altra dada en aquest sentit. També el que diuen els anàlisis és que, si no fem res, el cost és molt més elevat. I més o menys, això depèn una mica de la bibliografia, però diuen que per cada euro invertit en prevenció i adaptació, o sigui, en adaptació i mitigació, ens en estalviem 11. Per tant, no és que sigui car, és que al final ens estalviem diners.

Agafant també la pregunta que feia l'Oriol, jo et pregunto, si vostè fos ara president de la Generalitat o alguna responsabilitat important, quines creu que són les dues o tres mesures estrella que ha de fer Catalunya per protegir-se del canvi climàtic? De l'estil concret, de moure la R1 d'on està o prohibir la construcció de zones inundables, què hem de fer per blindar-nos una mica davant del que ens ve?

Bé, en primer lloc, diria, evidentment, clar, això és una pregunta molt directa i és complicada i no soc polític, però el primer que diria és que es posi com a prioritat a l'agenda. I això vol dir prioritat de l'agenda, però també que hi hagi un pacte de govern i un pacte parlamentari. És a dir, que això vagi més enllà d'una legislatura. Perquè els efectes del canvi climàtic són d'aquí a desenes o centenars d'anys. Per tant, això què vol dir? Que hi ha d'haver un pacte de totes les forces polítiques i s'ha de buscar aquest consens per posar mesures que tinguin una projecció en el temps. I que no sigui una cosa que ara faig això, ara ve una crisi econòmica i ara resto pressupostos, etc. Jo crec que hauria d'anar per aquí la qüestió.

Jo li volia preguntar pel marc normatiu general. És a dir, de la mateixa manera que la llei, per exemple, en determinades matèries ja s'ha posat les piles, per exemple, en paritat de gènere, en contractació s'ha de tenir en compte la paritat, en altres àmbits s'està tenint en compte, la normativa. D'edificació, de contractació, etc. Està tenint en compte tota aquesta casuística que vostè està apuntant o anem una mica lents? A veure, hi ha una normativa europea

que ja va, i sobretot amb el Pacte Verde Europeu, que ja va en aquesta direcció, i és una normativa que ve de dalt i per tant s'ha d'anar aplicant. El problema també hi ha aquí és que la política, i això també ve en part per una qüestió, no és que hi hagi deixades en aquest sentit, des de la meva visió, sinó que és que. El que ens estem trobant a nivell científic és que els canvis que s'havien projectat fa 10 anys, com que arribarien cap als anys 50 d'aquest segle o més tard, resulta que ens estem trobant molt més aviat. I per tant hem d'accelerar les coses. Llavors, això vol dir que també la política en aquest sentit s'ha d'adaptar i totes les mesures s'han d'adaptar i s'ha d'implementar molt més ràpid i de manera molt més eficient. Per tant, anem tard o no, si anem tard tenint en compte que ja són coses que s'han fet lentament, però anem tard, tampoc no és una qüestió, diguem-ne, d'ineficiència política, sinó és una qüestió també que a nivell científic s'estan accelerant les coses, i ho estem veient ara.

Pere. Hola, bon dia. En aquest marc, diguem, d'escenaris crítics, quin percentatge de la població viu en llocs que en aquest nou marc és perillós?

I. Més de dos terceres parts de la població catalana viu prop de la costa i en gran part és la zona inundable.

Per tant, llavors, quin marge hi ha per elements de mitigació de tot això? O si s'hauria de començar a parlar i a pensar seriosament, encara que sembli extremat, de començar a desplaçar població.

És que això és el tema, no? És a dir, l'ACA té detectada quines són les zones més perilloses, més inundables, no? I no veiem un pla, un model. Penso ara en el Delta de l'Ebre. Què hem de fer amb el Delta de l'Ebre? I en totes les famílies que hi treballen? I el model econòmic que genera? És un debat que s'ha d'obrir ja, perquè és que si no, si no ho fem amb transició, doncs acabaran. Ofegats.

I perdó, no només això, sinó que avui en dia com pot ser que no hi hagi una prohibició de construcció en aquestes zones inundables detectades per l'ACA? Bé,

això se surt més enllà del meu àmbit. Sí, tens raó. Però també se sorprèn, entenc. Sí. Hi ha una qüestió bàsica aquí que tampoc no se'n parla molt, però jo crec que aquí, per exemple, els periodistes, això és una cosa que hi podeu fer molt, que és, per exemple, tota la qüestió d'informació i alerta de la població. És a dir, la qüestió és començar a que la població sigui conscient que el clima tal com el coneixíem ja ha passat. I per tant estem anant a un clima que serà amb events molt més extrems, però també molt més incert. I per tant, el que no podem fer ara és començar a dir, no, és que han donat una alerta i és que els meteoròlegs s'equivoquen. No, no, perdoni, és que la situació és molt més complexa. És molt més difícil fer unes prediccions molt més acurades, perquè estem en un entorn de canvi a nivell climàtic i per tant és molt més complexa fer totes aquestes projeccions.

A veure, Eloi, jo t'està salvant, eh? Jo que sempre et critico per la previsió quan falles.

És que és així. Mira, a veure, perquè ens entenguem. Aquest mes d'octubre diria que una part important de la meva jornada laboral l'he passat no fent el pronòstic, sinó entenent el que estava passant. És a dir, anar més enllà, intentar entendre el fenomen que preveia i la seqüència de fets

que se surt del cos habitual. Podríem comparar-ho amb una Covid pels científics, pels metges, que de cop i volta et desborda i que no saps com ataca aquell virus? Seria una qüestió similar,

perquè estem afrontant situacions a nivell científic que tenim uns patrons i una manera de fer que ja anaven bé, però és que això fins i tot serà a nivell socioeconòmic. I llavors aquests patrons ja no ens serveixen. Llavors ara hem de començar a entendre què és el que està passant i per poder adaptar-nos-hi.

Eloi, gràcies. Bona feina. Fins ara. Adéu. I Jordi Soler, doctor també en física aplicada i investigador del CSIC, que és un dels signants d'aquesta carta a la Generalitat. Gràcies també per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres. Seguirem parlant.