Alex Carballo: "El cable submarí de 45.000 km que connecta continents passa per Sant Adrià de Besòs"

Punta Xarxa.

Hem escoltat la història al principi del programa. Aquesta primavera passada vam saber que diversos països aliats de l'OTAN van detectar tres submarins russos entrenant-se per sabotejar dos cables d'internet que estan sota les aigües de l'Àrtic. I ara fa una setmana i escats vam llegir la notícia que l'Iran amenaçava detallar els cables submarins d'internet que travessen l'estret d'Ormuz si tornava a patir atacs per part dels Estats Units. Pot ser que pensem que aquestes notícies no ens afecten, però no és així. Avui ho descobrirem de la mà. De l'Àlex Carballo, director territorial de Vodafone, Catalunya i a l'Aragó. Àlex, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Escolta, a veure, aquests cables submarins són imprescindibles en el nostre dia a dia, per exemple, quan enviem missatges de WhatsApp i no en som conscients?

Doncs són molt més imprescindibles del que ens creiem. Efectivament, quan tu envies un WhatsApp. O fas una videotrucada o et connectes a Netflix des del mòbil, doncs aquestes dades viatgen a través d'uns cables de fibra òptica de l'amplada d'un avantbraç, més o menys, que connecta els diferents continents del planeta. De fet, el 99% de les dades que s'envien entre continents van per cables submarins.

Això la teníem. No som gaire conscients, perquè no hem vist aquestes obres. Jo crec que té poc glamur,

però al final és la columna vertebral d'internet.

Ja, o sigui, perquè el recorregut d'un missatge que surt del mòbil fins que arriba a l'altre costat del planeta, molta gent està convençuda que tot això va via satèl·lit, no?

No, doncs mira, a veure, fem una mica el recorregut així senzill, no? Quan tu envies un WhatsApp, què passa? Doncs des del mòbil surten unes zones electromagnètiques, unes zones, que van a una estació mòbil que hi ha en algun terrat o hi ha una torre que rep aquestes zones. A partir d'aquí, aquestes ones passen pel que es diu per la infraestructura de l'operador terrestre, va passant d'antena a antena i molt probablement es converteix d'ona electromagnètica en fibra òptica, en llum, i la clau és que arriben a unes centrals de cables, que diem que seria com un búnquer a la costa, i aquí entren dins l'aigua, entren en un cable de fibra òptica en forma de polsos de llum, perquè et facis una idea, van a uns 200.000 km per segon, aquestes dades, i aquestes dades se'n van a un altre continent, i després tornen, fan el mateix recorregut a la inversa. Bàsicament, perquè et facis una idea. Quina profunditat estan? Aquí depèn de l'oceà, però a centenars de metres de profunditat, sí, sí.

Ai, perdona, qui decideix per on passen? Tu dius, clar, qui els construeix, qui els paga, de qui són propietat, i qui decideix per on passen? A veure.

D'aquí són propietat, aquí bàsicament hi ha quatre grans constructores de cables submarins, que són Subcom, Alcatel, NEC i HMN, que són empreses privades, i bàsicament qui contracta el servei d'aquestes canonades, d'aquestes fibres, són consorcis d'operadors, perquè pots imaginar que el cost d'aquests cables és elevadíssim, I darrerament, les grans tecnològiques. Estan apostant per construir els seus propis cables. Estem parlant d'Amazon, Meta, Google, etc. Després podem parlar de per què els construeixen, perquè té molt de sentit. Llavors, on es construeixen? Doncs jo et diria que aquí hi ha tres claus fonamentals per decidir per on passen. Seria la geoestratègica, La tècnica i l'econòmica. Bàsicament, tu no desplegues en zones on siguin volcànicament actives o zones de pesca importants, perquè no passen, però el clau és la diplomàcia. És a dir, tu al final has de passar un cable per aigües territorials d'un país. Per tant, aquí has de demanar permís. Llavors, permís és la clau principal.

I una pregunta clau, Àlex Carballo. A veure, Catalunya té un paper rellevant en aquest mapa de cables submarins? Pots fer algun exemple de cambra concret que arribi, passi per Catalunya, que connecta?

Doncs molta gent no ho sap, però som un hub molt important. Del Mediterrani Occidental, en hubs de centres de cables. De fet, jo crec que hi ha tres factors de Catalunya que el fan rellevant, que és la geopolítica, en el sentit que estem geogràficament ben situats, segon, tenim un ecosistema tecnològic important, I tercer, tenim un port de primera categoria. Per mi aquestes tres coses són fonamentals perquè Catalunya esdevingui un hub rellevant. De fet, estem competint amb l'altre hub del Mediterrani, que és Marsella. Llavors, què hem de seguir fent per ser més rellevants? Doncs seguir invertint. De fet, em sembla que el 2022 la Generalitat va posar 10 milions d'euros per millorar. El centre de cables, que no sé si la gent ho sap, els nostres oients, que tenim a Sant Adrià del Besòs. A Sant Adrià del Besòs tenim un hub molt important. A Sant Adrià del Besòs, eh? De fet, jo he vist que a Sant Adrià del Besòs la conec bé, crec que la posta municipal ha sigut molt important, i com a dada, a Sant Adrià del Besòs passa el cable més llarg del món, que és de. Això és titular, eh? Perquè molta gent no ho sap, això. Té 45.000 quilòmetres de llargada. És el cable que es diu Tu África i que bàsicament connecta Europa-Àfrica i l'Orient Mitja.

Doncs aquesta dada és interessant, perquè, clar, és a dir, sabem, per exemple, que la Comissió Europea ha impulsat un pla per reforçar la seguretat d'aquests cables, diu la Comissió que els cables de dades transporten molt de tràfic, i serà suficient perquè, clar, a vegades hi ha amenaces, parlàvem d'amenaces iranianes, sautatges russos, és a dir, és molt important també la seguretat d'aquesta infraestructura, no? Absolutament.

De fet, de fet. A finals del 24 va haver-hi de fet una escalada sense precedents a nivell de seguretat dels cables submarins, sobretot en el Mar Bàltic. Crec recordar que el novembre del 24 es van tallar dos cables importantíssims, Un que unia Alemanya amb Finlàndia i un altre entre Suècia i Lituània. I teòricament va ser un vaixell xinès que, segons vam dir, va arrossegar l'àncora i el va trencar. A veure, és difícil d'aprovar aquestes coses. Jo crec més en les causalitats que en les casualitats. Després, al desembre del 24, també va haver-hi un tall important d'un patroler rus. Del cable que uneix Finlàndia amb Estònia, i al gener del 25, entre Suècia i Latònia, també es va trencar un. Per tant, aquí és on la OTAN i la Unió Europea va dir, ep, aquí està passant alguna cosa. Llavors, la Unió Europea té un programa que es diu HAST, de les sigles, si no recordo malament, HAST és Hidden Endurance and Integrated Technology Submarine. Que bàsicament és una tecnologia pròpia desenvolupada per la Unió Europea de videovigilància de cables submarins. Déu n'hi do.

I escolta, Àlex, que em sembla que les grans tecnològiques, és a dir, Google, Meta, Amazon, estan construint també els seus propis cables. Això no sé si és bo o dolent per la ciutadania. Què em diries?

Ara faré de gallec aquí. Doncs és bo i dolent a la vegada, sota el meu punt de vista. Bo, per què? Doncs perquè aquestes empreses inverteixen molts calés i, per tant, es veu millorada la qualitat del servei que presten els seus clients. De fet, Meta té un projecte que es diu Waterworth, que bàsicament serà el cable submarí més llarg del món. Si abans dèiem que hi ha Alto África, que són 45.000 quilòmetres, el Waterworth serà 50.000 quilòmetres i unirà els cinc continents. Estan en ell, els de Meta. I segon, Google té més de 30 cables propis dels 500 que n'hi ha arreu del món. 30 són de Google. I em preguntes, i per què? Per què els volen? Doncs bàsicament jo et diria que per dues coses, per control i per cost. M'explico. Al final, tu, quan passes moltes dades per aquests cables, si els cables són teus, no pagues peatge. I clar, quan el 60% del tràfic mundial d'internet el generen Meta, Google i Amazon, doncs té tot el sentit que aquesta gent construeixi cables perquè l'eficiència en costos és extraordinària.

Molt bé. Doncs escolta, per acabar, Catalunya es pot consolidar, com deies, Àlex, amb un hub digital, els cables submarins són molt importants, són la clau de tota la tecnologia que necessitem, ja a través del mòbil, a través de la intel·ligència artificial, i ara, quan envio un missatge, per exemple, hem de ser conscients que passen per aquests cables submarins, no? Àlex, per acabar, quin titular faries?

Doncs jo et diria que són absolutament rellevants els cables submarins i ho aterro a Catalunya perquè jo et diria que sense cables submarins no hi ha centres de dades, sense centres de dades no hi ha núvol sobirà i sense núvol sobirà no hi ha sobirania tecnològica a Catalunya i a Europa i per tant hem de seguir en aquesta línia.

Molt bé. Àlex Carballo, director territorial de Vodafone Catalunya i Aragó, gràcies per venir al Revolució i explicar tot el que tenim a sota el mar, que no som conscients. I aquests cables de tants, 45.000 quilòmetres. El futur passa per aquí. Gràcies. Gràcies a vosaltres.