Àlex Rigola: "Francesc Garrido era un líder, però no necessitava imposar cap autoritat"

Doncs podem saludar ara una persona que el coneixia molt bé, que havien treballat molt. Àlex Rigola, director de la sala Hairbreak Hotel de Barcelona. Bona nit. Bona nit. Àlex, el recordem, res fa ben poc, dirigit per tu al mestre i Margarita i a Glen Clark i Glen Rose, ja a la Hairbreak Hotel. Com valores la figura de Francesc Garrido?

Doncs era un actor molt intens, amb molta vida pròpia, que jugava, com deia ara el Roger Walls, sentia per aquí, amb la veritat, era un actor que si algo admiraves d'ell és que. No hi havia representació del que feia, sinó que estava, jugava en viu, jugava en veritat. Suposo que actuar amb ell, actuar davant d'ell, era tot un repte, perquè sempre t'acompanyava, doncs sempre estava viu. I aquesta era la seva característica, que tu, que tot el que feia, fins i tot les coses que podrien ser més formals, estaven plens de vida. Però l'altra faceta seva és que darrere de les caixes escèniques tenies una gran persona. Una persona que, a més a més, amb els anys havia madurat i que s'acceptava molt a si mateix. I que t'acompanyava, et donava grans lliçons de vida sense haver-te de fer grans demostracions. Era un líder, un líder de companyia, però en cap moment necessitava imposar cap tipus d'autoritat, sinó que amb el seu propi exemple de com fer i d'aquesta responsabilitat. El Francesc feia una funció, aquell dia abans, com tants altres actors, no feia res més. Tot es preparava per aquella hora i deu minuts que feia de funció. Era. Era un bon company, era un molt bon company. Difícilment trobaràs algú que te'n parli malament, perquè era d'aquelles persones que era molt apreciada per la professió.

Ell, el sentíem ara fa poc, parlant d'aquest acte de responsabilitat que representava per ell actuar, tu ara ho descrivies com s'entregava a cada obra i suposo que això et feia també anar-lo a buscar. Deus tenir molts records amb ell.

Sí, sí, perquè no es podia separar la feina de la seva pròpia humanitat. I una altra característica d'ell és que li agradava a la gent jove amb nous projectes. Estava contínuament recolzant projectes que potser econòmicament no li aportaven gran cosa, però emocionalment li arribaven molt. Se sentia molt ple d'ajudar a nous talents que anaven apareixent tant en la part escènica com en la part cinematogràfica.

Ale i Rigola, t'agraïm molt que ens hagis atès en una nit com aquesta. Moltes gràcies. Gràcies, bona nit.