La tarda de Catalunya Ràdio

Alèxia Pascual fa realitat el somni de la seva àvia

Durada: 14 min
16/11/2026
La Montserrat és l'àvia de l'Alèxia Pascual que, recentment, ha tornat de Madrid després d'una temporada a "Els miserables". Ara, ha complert un dels somnis de la seva àvia, que també volia ser cantant.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Per qui no havia de plorar Segur que heu sentit

00:14

mil vegades aquesta cançó, però ara pareu bé l'orella. Per qui

00:21

no havia de plorar.

00:37

Aquí hi sentim l'Alexia Pasqual, que és l'última blanca de la història de Maricel, i algú més.

00:43

Complint el somni de la meva àvia de 94 anys. Ella és la Montserrat. El seu somni sempre va ser ser cantant, però mai s'hi va poder dedicar per l'època en la que li va tocar viure. De petiteta vam fer una funció.

00:53

El dia que vaig vindre a veure't a Maricel, me va agradar tant. Me faria molta il·lusió cantar una miqueta amb tu. Doncs no només la cantarem, perquè la pugui escoltar

01:02

tantes vegades com vulgui i recordar que. Alexia Pasqual, bona tarda.

01:06

Bona tarda. Actriu, cantant, finalista d'Euphoria, entre moltes altres coses. I al teu costat, Montserrat Torres. Gràcies per venir. Gràcies a vostès. Qui és la Montserrat Torres, Alèxia? Doncs la Montserrat és la meva àvia.

01:17

La meva àvia, estimadíssima àvia. Quants anys té, Montserrat?

01:25

93, a punt de fer 94. I tenia un somni, vostè? El somni que tinc, ara, per viure, és la meva neta, els meus nets. Ara ja som nosaltres, el somni. I ara ja no queda ningú, me queden ells sols. Home, com si fos poc, però vostè té. És tot per mi.

01:44

Clar, però vostè tenia un somni que era cantar amb l'Alexia. Exacte. Sí, això sí, sí.

01:51

I com va anar això? El vam complir. El vam complir, el vam fer de la nostra manera, escolti'm, amb l'edat que tinc, ja vaig fer prou. A vostè li hauria agradat cantar. Sí. Ella de petiteta sempre havia cantat, no? Sí, ella havia cantat, havia fet obres de teatre i coses així. El poble, eh? El poble i els pobles.

02:11

Li faltava una mica aquesta altaveu, no? Sí, sí. I vam tenir la idea de fer aquest vídeo juntes perquè jo sabia que per ella era com la pesseta que li faltava per acabar de complir aquest somni que ella havia tingut sempre.

02:22

Clar, Montserrat, vostè que havia somiat, potser, en dedicar-s'hi, veure que la seva neta. Es pot dedicar, triomfar, que la gent l'estima? Quan vostè veu l'Alexia actuar, què pensa?

02:34

Ai, jo me l'estimo molt, l'Alexia. I tant, i tothom l'alava, l'Alexia. Amb els festivals que ha fet el Constantí, que ha vingut la televisió, que ha omplert les escales, les places de Constantí, amb els homenatges que li han fet al Constantí, la coneix un munt de gent, l'Alexia.

02:53

Oh, Constantí, i fins i tot està fora de Constantí, la deuen conèixer. I tant.

02:56

Va venir a Madrid a veure'm, eh? Va agafar el seu primer tren de la seva vida per venir a Madrid a veure'm, oi, àvia?

03:03

Sí, sí. Perquè, escolti'm, els anys són els anys, i els anys no perdonen, escolti'm.

03:10

Però si vostè està. Sí, està fantàstic. Ha entrat aquí amb una agilitat que ja la voldria

03:16

jo per d'aquí dos anys. Jo dono gràcies a Déu cada dia, encara de la manera que vaig. És veritat.

03:24

Tu, Alèxia, sempre havies sabut que la teva àvia tenia aquest esperit artístic dins i que no l'havia pogut veure, o ho has descobert més tard?

03:30

No, no, sempre. De fet, jo anava a casa de la meva àvia, jo li dic sempre, que me'n recordo de petitona, i jo anava sempre a berenar a casa de la meva àvia, que jo berenava menides, a mi m'agrada, sóc així. Carai, quin. Sempre ha sigut així de rara i la meva àvia me la feia. I jo recordo estar brenant i que ella pujava per les escales i ja la sentia cantar de les escales de casa. Per tant, sempre em recitava els textos de quan ella feia teatre. Llavors, en certa manera, jo crec que ho he rebut una mica d'ella ja des de petitona. Home, de forma gairebé sense adonar-te'n, no? Exacte, totalment. De forma inconscient.

04:04

I com se't va acudir, de dir, vinga, ara farem un vídeo així viral i posarem la iaia aquí a cantar amb mi?

04:10

Realment no vaig pensar en fer un vídeo viral, vaig pensar, ostres, a mi. M'encantaria poder tenir un record amb la meva àvia perquè el temps passa i jo sabia que a ella li agradava cantar, sempre li havia agradat, i de fet parlava molt de quan va venir a veure Maricel, que li havien cantat, i jo sabia que a mi també em faria molta il·lusió tenir un record amb ella. I vaig pensar, ostres, per què no anem a un estudi, ho gravem i així tenim per sempre la gravació de les dues juntes cantant.

04:39

I Montserrat, van assajar-ho això abans a casa? Van practicar una mica per al dia d'anar a l'estudi que sortís tot bé? O com ho van fer això?

04:45

Una mica. Vam assajar a casa. Poca cosa, poca cosa. Vam assajar. Vam anar directe. A més a més plovia, totes dues amb un paraigua. I escolti, però bueno. Ens ho vam passar bé.

04:58

I vostè sentir-se en un estudi de gravació, la sensació quina va ser? Es va sentir una mica com si fos l'Alexia?

05:03

Sí, així i tant. Jo me l'estimo molt jo. Ens ho vam passar molt bé. Ens ho vam passar molt bé. Ja ho sap ell. I clar, què van cantar? Què vas cantar a l'estudi? Per què plorar? Per què he plorat? Per què no deixo de plorar? Molt bé. Aquesta és la que li agrada més de les que canta l'Alexia? Sí, sí, m'agrada. Mira, jo soc molt peruca i quan pujo les escales de casa que en tinc 47, sempre canto el mateix. Mira, me ve aquesta, ja, escales amunt jo perquè he plorat i fins tal. I fins tal per si hi ha algú que s'espanti i marxi, per això ho dic. Sempre dic si hi ha algú que marxi no es va per un marxaria, però bueno. Bueno, és igual. És una mania que tinc. No, no, cantar és una mania fantàstica. I els veïns ja ho saben. Diuen, mira, la Torres ja arriba a casa seva. En un poble tothom se coneix.

05:57

Vostè quan va veure l'Alexia actuant fent el Maricel, què va pensar? La primera vegada.

06:04

Diverses vegades. Però la primera vegada A mi em va agradar molt. És una obra que em va agradar molt.

06:10

Però vostè ja l'havia vista abans sense l'Alexia i després l'ha vista amb l'Alexia? O la primera vegada que va veure Maricel era ja amb la seva neta?

06:17

Sí. Era amb mi. No, jo la primera vegada que vaig veure Maricel ja l'havia vist a Barcelona. Jo crec que la va veure amb l'Àngels Cunyalons, la primera. I va resultar que la segona vegada d'anar a veure la Maricel, se va asseure, tenia al costat una senyora del poble, i va dir. I no sé què li devia dir, diu, aquesta senyora del costat, diu, és l'àvia de l'Alexia. La van reconèixer entre el públic. Home, això ha de fer molta il·lusió, no? I escolti'm, i em fa així, com que era al costat, diu, vostè és l'àvia de l'Alexia? I diu, sí. Diu, escolti'm, diu que em deixarà fer un retrato amb vostè? Jo vaig pensar, ves ara, un retrato m'haig de fer amb ella. Sí, home. I bueno, és l'horitat que el tinc també. El tenim tots. El vam rebre i. Home, o sigui que ja és famosa vostè també, una mica. I el poble, què passa? El poble. Què li diuen al poble? Mira, el poble, pel que li digui, surto a comprar a la plaça del mercat i tothom m'apaga i arribo a casa a les 15. Content. S'ha de canviar, diu, m'he de canviar de cera perquè si no, no arribo. Sí. No? Sí, sí, ja he canviat de cera quan surto de missa. Sí, passo, i com que hi ha cafès, tothom torres. Ai, l'Alexi, l'Alexi, tothom de l'Alexia. Doncs ara, canvio de cera. Quan surto, travesso la carretera i tiro per l'altre costat. Així no em paren tant la gent.

07:46

Clar, Alexia, per tu, se'n queda de l'avi explicar això, més enllà que és una anècdota divertida, però també entenc que deu fer molt orgull, no?, Sí, a mi em fa molt feliç,

07:52

també perquè jo crec que ho he rebut una mica d'ella, saps, tot això, llavors sentir que ella ho viu així i que també es transmet aquesta felicitat que jo sento en l'escenari, ella i tota la resta de la meva família, però ella ara, en aquest cas, ho rep, fa molt feliç, fa molta il·lusió, perquè veus que aquesta feina que per molts. És tan difícil i tan estranya i genera tants dubtes, veure que la teva família ho rep així és d'agrair molt. La veritat em fa molt feliç.

08:24

I és una carrera que a vegades també necessites que els que estan al voltant et donin suport. I t'animinin, perquè deu haver-hi moments que, ostres, és que no m'entra res

08:32

de feina o no sé si arribaré. Totalment. D'una banda és una feina molt inestable i de l'altra, durant el camí, hi ha molts dubtes i hi ha molts moments que dius, ostres, que no sé si ho aconseguiré, no sé què passarà. O sigui, la incertesa és tan alta que realment ajuda molt tenir una xarxa de gent al costat que et recolzi. Que confiï en tu i que et doni la força, que dius, no, no, és que si ells confien en mi, vol dir que això s'ha de poder aconseguir, sigui com sigui. Per tant, a mi m'ha ajudat molt des de petitona tenir el meu suport, com en aquest cas, com el de la meva àvia, que m'ha ajudat realment a dir, no, no, es pot lluitar pels somnis i es poden aconseguir.

09:09

Montserrat, l'Alexia es podrà dedicar a això per sempre, no?

09:12

Sí, jo em penso que sí. És que de petiteta ja la portava música, eh? El portava al capdavall del poble. I jo ja era gran. I ara mira si ho soc encara. Sempre m'ha acompanyat, sempre. Sempre l'he acompanyat.

09:25

Bé, i tu, Alèxia, on et podem trobar? On et podrem veure aviat?

09:30

Doncs mira, aviat començo els assajos al Teatre Nacional, perquè estaré fent la tercera fuga. El gener, de fet, estrenem, que ja s'han venut moltíssimes entrades, per tant, tota la gent que vulgui venir, que s'hi posi, perquè es van esgotar la temporada que van ser-hi, i tinc molta sort de poder-me unir a aquesta nova companyia. Per tant, allà estaré al gener. I més projectes que s'estan gestant i encara no puc dir gaire cosa. Però teatre, televisió. Una mica de tot. A mi, jo és que soc molt inquieta, m'agrada molt fer moltes coses, si no, no seria jo. Per tant, hi ha moltes coses que s'estan allà i ja estan. Però tenim més aquí ara que a Madrid? Ara estic instalada aquí. De moment teníem moltes ganes d'estar aquí, per tant, ara m'he instalat aquí i, de moment, tota aquesta temporada estaré aquí. Després ja veurem cap a on em portarà la vida i la meva professió, però ara mateix estic aquí. Bé, perquè has estat. Quant temps has estat a Madrid? He estat un any, una temporada sencera. Només un any? He pensat que havies estat més temps. Sí, no, no, ha estat un any. L'únic que quan estàs fora es fa com més llarg.

10:35

I això de convertir-te ara també en una cara coneguda a Madrid, que és on també hi ha una escena molt potent, tu com ho has viscut?

10:43

Doncs molt bé, al final jo gaudeixo molt de la meva feina i per mi és, o sigui, em sento infinitament afortunada i a més és algo que intento fer-ho molt conscient cada dia de poder-me dedicar al que m'agrada, no? I llavors haver estat a Madrid, haver viscut tot aquest procés allà, que vulguis o no és una mica diferent d'aquí, no?

11:03

Marches, canvies. Senties que havies de tornar a mitja començar una mica? No de zero, però que baixaves alguns esglaons.

11:09

Bueno, sí i no al mateix temps. És a dir, moltes coses sí que eren com començar, perquè allà realment molta gent no em coneixia, però d'altra banda ja hi havia un camí fet. Per tant, el camí fet sempre és com que et sustenta. Llavors, ha sigut una experiència per mi molt enriquidora, perquè m'ha posat en situacions que m'han hagut de fer treballar coses que aquí ja les tenia molt integrades, saps?

11:33

I quan tornes de Madrid i que et vagi bé Madrid. S'obren més portes a Barcelona, llavors? Hi ha gent que potser abans no s'animava a confiar en tu, que ara diu si ha anat bé a Madrid, ara també ens anirà bé aquí.

11:45

Mira, crec que per sort aquí a Barcelona abans de marxar a Madrid la gent ja confiava molt en mi i òbviament el fet d'haver estat a Madrid i que a Madrid funcioni, doncs és un extra que diguin, ostres, que aquesta noia no només funciona aquí, sinó que ha anat a Madrid i també ha funcionat. Vull dir que realment és com que. Dona suport a la feina que has fet però per sort i ja dic que soc molt afortunada m'han donat molt suport aquí a la tornada i sempre la gent de Catalunya m'abraça molt i m'estima molt i jo estimo molt Catalunya per tant estic infinitament feliç de tornar-se aquí Montserrat,

12:21

vostè hi ha algun paper alguna pel·lícula, alguna obra de teatre que li agradaria veure l'Alexia fent? A mi m'agradaria molt veure-la fent això o allò o cantant aquesta cançó.

12:32

Home, jo ara, per anomenar-li obres de teatre, llavors hi havia la puntaire, quan jo em feia, hi havia, d'aquesta aigua no em beuré, hi havia cinets, que fèiem tres actes i en cinets sempre fèiem el mateix.

12:49

A ella li agradaria que jo fes algo de la seva època. Sí. Potser per poder-ho fer juntes, també, àvia.

12:55

T'imagines, Ariadna? No m'enredis, filla.

12:57

Home, això al poble, no hauríem de poder organitzar una obra de teatre on surtin les dues?

13:02

Mira, això no s'havia plantejat, eh? Potser no l'hauria de dir. Sí, digue-li, digue-la. Jo el dilluns vaig anar a la ràdio de Constantí. Ah. Que no hi volia anar.

13:13

Els tenia batats a la ràdio de Constantí? No, no. Però és que és una estrella i no donava. Ha de tenir gent de premsa vostè.

13:19

Hi vam anar per preguntar-me quan jo feia funció joveneta. És, escolti, mare de Déu.

13:28

I A veure. Potser és l'inici de que puguem fer algo i juntes al poble. Què et semblaria a tu àvia?

13:34

Sí, però no t'enredis ara, fill meu, jo. Jo ja no en tinc ganes de fer. Jo crec que amb el vídeo que hem fet 94 anys el dia 3 de febrer. Però si està estupenda, dona. Sí, no, no estic estupenda. Penso que no m'ho veig, jo. Mare de Déu.

13:49

Ens ha fet molta il·lusió que vinguéssiu perquè segurament de les relacions que tenim tots de la més especial que tenim tots és amb els avis i els avis amb els nets i veure aquesta diferència d'edat lògica però aquesta mateixa interès i aquesta unió amb l'art ens feia il·lusió que també els nostres oients ho poguessin compartir amb tothom

14:10

A nosaltres ens ha fet molta il·lusió venir Seri segur que serà un record més per la nostra carpeta de records juntes.

14:18

Doncs l'Alexia Pasqual i la seva àvia, la Montserrat Torres, que canten juntes i que han seguit en paral·lel uns camins artístics, una professionalment i l'altra veient també com la seva neta s'hi dedica. Gràcies per venir a Catalunya Ràdio. Moltes gràcies a vostès. Farem una pausa i seguim. Som la tarda de Catalunya Ràdio.

Àudios