Alfredo Relaño: "Mourinho és com qui intenta deixar el tabac però no pot"

Pilota de Gordon, és a la frontal, atenció continua de Gordon, prova, xut! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gordon! Continua encara l'Argentí, no la pot treure bé, se l'endú Gabriel Jesús, continua Gabriel Jesús, continua Jesús, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Pedri torna a la banda dreta per l'Amini Amal, prova de fer l'acció individual, l'Amini penja la pilota, i conté, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol de Acudé. Barça 3-0 Getafe.

I així comencem l'àgora esportiva d'aquest dilluns. Laia Tudel, com estàs? Bon dia. Bon dia. Lloberes, què tal?

Bon dia. Extraordinària. Ramon Vesa. Inmillorable.

Ramon Vesa, què tal? Molt bé. Carme Barceló, bon dia, com estàs? Bon dia des de Madrid. Aviam, el Barça que torna de l'aturada de seleccions amb una nova victòria, 3-0 contra el Getafe. Fins fa raonablement poc, quan tornàvem d'una aturada de seleccions, tremolàvem tots. I ara això sembla que és d'ales altres coses que ha aparcat

Hansi Flick i companyia. Sí, bé, i mira que has tornat. De moment. Has tornat amb, entre cometes, la lesió o baixa, vaja, del jugador que ha estat més determinant en aquest inici. Vull dir que en altres contextos, que tu tornis a l'aturada, encara que sigui només amb un lesionat o amb una baixa, però que sigui la de Rafinha, que és qui t'ha marcat les diferències en aquest inici, doncs hauria d'estar bastant més influent o com a mínim traumàtic. I no, realment ahir, a veure, ahir dissabte. Dissabte. Dissabte. El partit al Barça el va treure bé, no es va notar segurament el joc o a nivell d'ocasions, vull dir, amb Rafinha li dona una altra energia al davant, però Gabriel Jesús va fer el seu paper, va estar correcte i Filip Pot està ben content que sense Rafinha i donant descans a altres jugadors com Pedra i com Covarsi, doncs l'equip va treure els tres punts perfectament.

Ramon, com ho vas veure tu? Bé, es demostra que el Flick té més plantilla. Altres anys, per tant pot administrar millor els minuts i després a mi em va agradar molt una cosa del partit que és que el Barça va a córrer i mossegar més que el Getafe. És a dir, tu dius Barça-Getafe, anirem a fer mínims i amb un parell de jugades ho arreglem. No, no, quan perdien la pilota, ho va destacar el propi Bordalàs. El Barça sense pilota i en els duels dividits gairebé va ser. Bueno, sobretot a la primera part. A la segona part sembla que el Bordalàs els hi devia dir si estaven fent el ridícul i es van arremangar una mica. Però aquelles ganes, aquella necessitat de fer gol, aquell allò de jugar bé. Perquè hi havia ganes de veure el Barça i quan hi ha aquestes expectatives, justament em sembla que va ser la Laia que va dir que ja era el rècord d'assistència aquest any al Camp Nou. Ah, sí. Ah, sí? Sí, vull dir que clar, vol dir que això quan tothom estava esperant vinga va, que anem a la Lliga i veure el futbol, llavors clar, no pots, d'alguna manera saps que no jugues Rafinha. Saps que el Barça farà rotacions, el que no pots fer és posar un equip de passocat en boli, aquells que diuen, quin partit tan avorrit, doncs va haver-hi tensió, va haver-hi entreteniment, va haver-hi rotacions, i això que el Lamine ja és com Messi, que ell descansa els partits, no vol estar a la banqueta, i que segurament el Flick sap com gestionar-ho, no seré pas jo que diguis, però és aquella sensació que dius, bueno, i aquest xicotet, no, no, no, ara, amb tot el que ve, aquests quatre partits tan complicats, però bueno, per tant, festa completa.

La veritat és que el gran mèrit o el gran èxit aquí, crec, de Flick, diguem, després de la tornada, és perquè realment ja està, ja ha madurat o ha aconseguit una estructura de joc definida. Ja, per mi, el que ha de jugar l'equip el camí que ha de seguir i on ha de castigar el rival. Per tant, això ja està com una mica establert i, per tant, el gran mèrit, a més a més, és la gestió de les rotacions que farà aquest entrenador. A mi per això m'agrada, m'encanta. Està clar que no és el mateix que jugui Rafinha, per exemple, potser que el Jesús. Però encara que se'n surti, vull dir-te que no d'allò, però per mi el que m'agrada és la maquinària aquesta que ell ja ha aconseguit implantar en aquest equip. És el gran mèrit d'ell i a més a més considero que, vaja. Ja et diré els dos punts fonamentals que sempre crec que són les claus d'aquest equip. L'arribada de Rodri, ho he dit algunes vegades quan ja he vingut, és un director absolut del que és el joc perquè realment sap com portar el tempo. Que això a vegades encara, eh, que a vegades tu parles del solfeig i del no sé què, però aquest tempo, però a més a més, clar, en Pedri, diguem Pedri quan surt, quan no hi és, és que ara fins i tot pots donar-li descans, que a Pedri l'havíem estat experiment, experiment massa, doncs per mi Pedri ja seria com, diríem en bàsquet, el base subtil, el base, diguem, clarivident, que ell ja fa la passada i no ha d'estar pendent del que és tota la reestructuració de direcció. A mi són les dues claus d'aquest equip que per mi seguirà creixent, segur.

Linkat a tot el que han comentat els companys, jo diria, per tancar una mica, que es confirma l'èxit d'aquest mercat d'estiu, vull dir, es confirma la bona, molt bona feina de DECO, aconseguint alguns casos a uns preus molt competitius i uns altres, com Gordon, justificant el seu cost, que realment hi ha una plantilla molt equilibrada i d'alguna manera per. Per dir-ho d'una manera planera, el Barça té dos equips, perquè si tu mires el partit de l'altre dia, arriba el descans, escalfen allà uns jugadors i tal, i clar, veus els que estan escalfant i dius, home, Fermín, Pedri, i tal, i clar, veus aquells cinc jugadors i clar, el rival es queda una mica, com dient, ostres, en aquest cas el Getafe. Dius, ostres, és que facin el que facin, són superiors. El partit va ser un partit guanyat des del minut 1. No diré que estava guanyat des d'abans, perquè mai es pot dir ni mai es pot despreciar tant el rival, però estava clar que sortiria el Getafe amb 5 defenses, no ens va sorprendre en absolut. Mitja part de sort que va tenir Gordon amb el gol al primer minut. Mai tan ben dit el primer minut, clar, per això. Sí, sí, el primer, ho va encarrilar, va encarrilar el partit perfectament, no? Jo, aquesta sensació de tranquil·litat que et dona el saber que tens una banqueta que et pots resoldre la papereta fantàsticament bé, no? I després també fer una acotació a peu de pàgina sobre Gabriel Jesús, no?, que. No et diré que hi havia gent que reia per aquest fitxatge o que desmereixia una mica el fitxatge. Jo crec que ha entès molt bé el que és el Barça. És un senyor que té molt ofici i que no es refinya, òbviament, però no està pas malament. Jo crec que ja ha justificat pràcticament els 10 milions que ha costat.

És que el que han fet amb aquests fitxatges són jugadors que es volen reivindicar. És a dir, el Barça no té el poder adquisitiu que tenen altres clubs. Aleshores ha de fer una altra política de mercat. Apostem per Gordon, apostem per Gabriel Jesús. Són jugadors que d'alguna manera necessiten reivindicar-se. Adeyemi. Adeyemi. Si tu crees un hàbit, aquests nanos tenen gana. I al mateix temps, la reivindicació de Rodri, el que deia la Lloberas, És molt important perquè quan ell va estar parlant amb el Madrid sempre hi ha aquella discussió de. El Mourinho va dir que tenia alguns dubtes. I això aniria amb el que diu la Llovera. Estic segur que quan va parlar amb el Barça tots els dubtes es van esvair. Ell també té la necessitat de reivindicar-se per què va triar el Barça i no va triar el Madrid. Amb tot plegat, a més a més amb el Lamine, amb tota la coreografia que fa, veurem si s'acaba sortosament tota aquesta disbauxa de la pilota d'or, si la guanyarà l'un o la guanyarà l'altre, i tots aquests Oscars del futbol, ha creat una tensió competitiva. Jo sempre penso que quan no hi ha tensió competitiva tot se'n va a la merda. I per mantenir l'atenció has d'anar fent això. Crec que l'únic jugador que ha quedat una mica al marge és Valde, que ja crec que tothom sabia que ho passaria malament. Però el propi Marc Bernal, les substitucions del Rodri normalment. Després va el Marc Bernal. És a dir, és com si estés de becari, o de practicant, aprenent com s'ha de jugar i de dir, bueno, jo jugo un or, segurament a algun partit li tocarà jugar perquè el Rodri no els podrà jugar a tots, però si a més a més això fa que els suplents. Quan surten, o els que els toca l'oportunitat, tinguin una referència al propi equip, que no s'hagin de fixar en un altre, sinó de com respondre a aquest sistema de joc, això fa que, de moment, les expectatives siguin bones. I després, Condé, per exemple,

és un altre cas que a l'inici de temporada estava con Valde, i ella, amb aquesta aturada, el missatge que ell fa, a banda d'autocrític, és, no, no, l'entrenador no m'ha posat que molt sempre els jugadors solen buscar excuses. Sempre. O no diuen res, o calles o busques excuses. I ell va dir, no, no, no tinc cap problema físic, que seria la típica excusa, tinc col·lisions, no? Diu, és que el meu rendiment va ser baix. No ho he fet prou bé. He tingut un rendiment baix i per això l'entrenador no m'ha posat i jo ara treballaré per revertir la situació. Clar, que un jugador ja digui, faci aquestes declaracions, doncs primer a veure si realment fa un gir de aquesta temporada i torna a ser el de fa dos anys, i després t'indica una mica l'ambient que hi ha allà dins i la gestió que fa. I després del Barça d'aquesta temporada, a mi fa, hem jugat a la Lliga, s'ha jugat 8 partits només, potser és d'hora i falten els rivals més grans que es diuen, però a mi em fa una sensació que el que genera el rival és una mica quan ve aquí al Camp Nou o juga contra el Barça és que no sortim golejats, que no estic dient que el rival no vingui valent i que no vingui a plantar cara, però fa una mica la sensació, les declaracions abordades a la prèvia, tot eren elogis del Barça, el que més m'agrada sense pilota, però tots els entrenadors, abans i després del partit, parlen així. I després els jugadors, clar, tu també és normal, tu veus que aquest Barça, 4-5 gols, o que al minut 2 ja t'ha fet un gol, doncs clar, genera una mica, no sé si la paraula és intimidació, perquè jo no ho sé, això quan jo no he jugat i llavors no ho sé, però sí que la sensació de dir, bé, compte, perquè aquí hem de jugar bé, però si sortim amb un 2-0 i un 5-0, potser ja podem estar compartits.

Es justifica una mica l'arribada a jugar contra un rival com el Barça, perquè sap que d'això. De totes maneres, per mi, que ho elogio moltíssim i m'encanta veure com estan jugant, però sempre és la competició domèstica a la competició d'Europa, que és on de veritat s'ha d'anar veient a quin nivell A Espanya jo crec que més o menys la gent ja té bastant clar. No dic que s'ho guanyarà o no, eh? Sinó a quin lloc estàs ja i tu quin respecte tens referent als altres equips.

Bueno, ara et venen els partits importants. Això anava a dir. Ara ve el turmalet, eh? Ara ve el primer turmalet, exacte. I si algú pot fotre sorra a la maquinària o algú pot fotre és el Madrid amb el Mourinho, no? És un moment pel Madrid cap dalt. Veurem si arriben amb la mateixa diferència de punts. El Madrid crec que rep a l'Espanyol. El Barça va al camp del Betis, que és el tercer, és un partit.

Sevilla, Sevilla, Ramon. Perdona? El Real Madrid juga contra el Sevilla. Ai, contra el Sevilla, sí. Aquest diumenge a les 9.

Doncs aleshores el partit del Madrid i el partit del Barça, si arriben amb els mateixos punts. Veurem perquè pel Madrid sí que serà un partit decisiu aleshores ja sabem què passa com Mourinho però les sensacions en aquest sentit de lo que expliquen la Lloberes i la Carme és d'una certa confiança. I al mateix temps, quan tu tens una confiança que les coses sortiran bé, perquè et facin veure on està l'adversitat, encara no ha sortit, això. Pot sortir, per exemple, a Turquia, és un rival complicat, pot sortir al camp del PSG, estem parlant del doble campió d'Europa, és a dir, pot passar i jo crec que ara hi ha un punt de ganes de veure qui li planta cara i com és la resposta del Barça, és a dir, tu t'has de trobar davant d'un escenari complicat estem parlant del camp del Galatasaray que és un dels més intimidadors, estem parlant del camp del Betis, estem parlant del Parc dels Prínceps.

Jo crec que el PSG aquell dia és important els dos partits, que la Tassaray Champions és Champions i els camps turcs, doncs ja se sap el que hi ha el Betis està fent un bé tercer a la Lliga està fent un gran inici de temporada té un bon gran equip sí, et pot servir, però el PSG en marcarà una mica si realment estàs aquí i dius estic somiant, somiant o si i en això,

laia si em permets la conferència de premsa després del Flick ell ja et diu. Que no ho fan prou bé. I diu un detall molt important, que és la manera d'acabar les jugades. És a dir, ella es queixa d'una certa precipitació, de no tenir un cert timing. Per què? Perquè si tu amb un equip contra el PSG, o com el Madrid, o com el Betis, no acabes bé les jugades i permets les transicions, és a dir, has de recular molt. Tot aquell desplegament que fas i aquella harmonia com a compacte es posa en risc. Per tant, t'està dient que aquell rondo que fas, que tot allò que fas, ha de ser precisió i finura. És una mica potser és

el que li falta als jugadors que juguen. Però ho ha millorat.

Digues, Carme. No, no, que això em recorda, si em permeteu, això em recorda quan va explicar Rodri a l'arribada al Barça, en una de les entrevistes que va fer, ara no recordo quina, ell va explicar que possiblement la seva aportació més gran a l'equip és aquest tipus de partits, per l'experiència que té, pels detalls. Ell va parlar dels detalls. Diu, jo amb això. Tinc com molta més experiència que no pas, no va dir el nom, però un Bernal o similar, que diu, ostres, a Europa el que jo vinc una mica a fer també és a dir, ostres, al tanto amb aquesta possible targeta que et poden ensenyar aquí o allà, aquests minuts que has de gestionar quan va passar allò de l'Inter, malauradament, Aquest tipus de coses. Aleshores, per mi, l'arribada de Pedri, independentment del seu desplegament al mig del camp, que ha permès recursos nous a banda d'això, jo crec que és molt important tenir a l'equip un tipus que et pot explicar tant abans com durant el partit moltes coses, molts detalls que al final són els que et fan arribar. A una final de Champions, i que això potser amb una Lliga Nacional no és tan important.

Sí, sí, la brúixola tu ja la tens ara. Per tant, l'equip amb això té aquesta seguretat, però per mi han canviat dues coses també en aquest equip. Recordem-nos quan Flick arriba que tot és, diguem, com et diria, un futbol elèctric, que totes les pilotes. Rock and roll, que dèiem, sí, sí. Totes les pilotes. De cara a barraca. Ara no, ara no, és a dir, no, no, jo crec que ara escollir, saber escollir el quan i el com, que és la gran diferència d'aquest futbol d'ara, crec que és un dels meris que deia. I per tant, primer és això, i segona. Aquí a Espanya, diguem-ne domèstica, que no m'agrada dir aquest nom, resulta que tu estàs quan pressiona robes, entén-me, més o menys, perquè el nivell és bastant més dolent. I llavors, per tant, tu, no ho sé, ejecutes molt millor el que és la pressió.

Però tu veus, per exemple, la Premier, i ahir vam veure un partit al City a Anfield, que van ser les individualitats, perquè ja estic una mica fart d'això que la Premier va amb una gran velocitat, sí, però corren molt i es deixen la pilota. És a dir, clar, No, no, no, no, no. Home! T'has de saber. Sí, estem d'acord. Hi ha un desplegament físic i un entusiasme, però dius, bueno, te l'ha d'agafar el Doku, que és un tio que amb el mano a mano et desequilibra, però ha de fer al xerqui una jugada extraordinària, i això, tu és el que veus amb el Betis. Estic parlant de. Al futbol espanyol hi ha una regressió de poder adquisitiu. Ara, això ha provocat que la cantera del Celta, la cantera del Villarreal, la cantera del Betis, la cantera del Barça, des de tota la vida, estigui creixent, perquè com que no hi ha un duro, tu has d'anar invertint en nanos de carrer. I això ha fet que tu mires partits de la Premier i partits de la Lliga, ara no vull generalitzar, però quan tu veus aquell, no, és que Anfield, el Liverpool, jo no veig l'equip del Mo Salah, del Firmino, d'aquell equip que amb el Barça.

Jo millor, jo millor. Volia acabar la meva exposició aquesta que et deia que aquí robes i a Europa no sé. Jo no miro tant el rival en aquest sentit. És a dir, tu aquí quan ejecutes la pressió, per exemple, doncs en treus molt profit. I ja està. I per tant, què vol dir? Que aquest retrocés que tu demanaves, aquest balanç defensiu, ja no es nota si el fas bé o no el fas bé, perquè tu ja has aconseguit coses i acabes tenint la pilota, no dic fent els gols. I per tant, Europa per mi ja no és això. És a dir, tu a Europa has de saber fer això, els trànsits cap enrere, perquè a l'hora de la veritat no et pillin amb els pixats al ventre, les coses com siguin. Per tant, jo vull anar veient aquest creixement i que segur que ho faran bé, vull dir que no tinc cap dubte.

Ara ens arriba aquest turmalet, com deia la Carme, Champions al camp del Galata Saray, dissabte al camp del Betis, la setmana que ve PSG i Madrid. I volíem parlar una mica també del Madrid,

de tot el rebombori que hi ha. Ara.

Recibido Y atención roja. Madre mía, cómo cambia el cuento. Tirón de pelo de Vinicius que termina en cartulina roja.

El Madrid va a guanyar 1-0 al Villarreal, però la notícia és la polèmica arran d'aquesta expulsió de Vinicius i tot el que ha comportat, que entre altres coses va fer que Mourinho no donés explicacions davant de la premsa després del partit. Saludem el periodista Alfredo Relaño. Alfredo, com estàs? Molt bon dia. Hola, buen día, buenos días. Alfredo, ¿quina lectura fas de tot el que ha passat a l'entorn del Madrid, sobretot d'aquests últims dos dies? L'expulsió de Vinicius, l'actitud que va tenir amb l'àrbitre, i sobretot després això de Mourinho, de no donar explicacions a la premsa que ens remeta a èpoques anteriors.

Bueno, fue una cosa diabólica, porque es una jugada rara, que se da poco. Y que ha dado lugar a que ese victimismo que el Madrid está cultivando se excite digamos sin base porque el tirón de pelo es expulsión de cajón. El árbitro no lo vio, no lo vimos nadie, pero se produce y David Salvar, como debe hacer, yo creo que el primero que lo ve es Íñigo, el entrenador del Villarreal, y protesta y tal. Y resulta que se convierte un gol precisamente de Vinicius, en una expulsión precisamente de Vinicius, pero es que es de cajón. Es una norma que solo se introdujo hace cuatro años. Y mucha gente no la conoce, ¿no? Además, se recuerdan tirones de pelo, salieron tirones de pelo que habían sufrido madridistas, pero es antes de ese periodo, ¿no? Bueno, además, en los orígenes del fútbol no había pelo en el que tirar. La gente iba con el pelo corto. Todas las meninas son más bien. Es que es verdad, claro, a Puska, a Gento o a Di Stefano no les iban a tirar del pelo, a Koala, ¿no? Y bueno, pues una cosa diabólica, que Mourinho ha aprovechado para. Mourinho estuvo muy excitado y muy excitante todo el partido. Estuvo muy encima del cuarto árbitro y tal, y procesando todo en un partido que no dio para sí. Y ya, bueno, pues esto, sin tener base. Supongo que él no lo sabía, o sí lo sabía, no sé si Vinicius lo sabía que era expulsión eso, o se entró después, o lo hizo así maquinalmente sin pensar. El caso es que el propio Vinicius pidió perdón después. Como diciendo, ha hecho una cara, ha dejado al equipo, pide perdón al equipo y a la afición, porque ha hecho una cosa indebida por la cual se había transformado el gol, que a lo mejor no se había dado ese gol sin tirón, porque eso le permite adelantar en la carrera. A Saliba, que perseguía la jugada. El propio Vinicius, y sin embargo hay un fondo de manerismo alimentado por Mourinho, que ha transformado todo en un agravio que no pasó. Yo veo a Mourinho, yo veo que Mourinho me parece. Como el hombre que ha querido quitarse el tabaco, honradamente, y no ha podido. Porque vino Juan, ahora ha vuelto muy. Ahora ha vuelto que parecía que quería ser Sol Citroën, ¿no? Y era de agradecer. Yo creo que la hinchada antimauriñista también estaba un poco decepcionada. Y la hinchada radical mauriñista de Madrid estaba decepcionada de decir, bueno, este hombre a qué viene esto. Que ahora será una persona educada. Por eso habían fichado a otro, ¿no? Y ya está. Sin duda porque él no

encuentra el equipo. A mi me

da la sensación de que el Mourinho sí. No encuentra el equipo, ya van 8 partidos de Liga y uno de Champions. Y el equipo no juega mejor que al principio ni al llegar. La fórmula que está aplicando no le resulta, con dos medios ciertos, Sancho, Avenida y Valverde, con muy poca carga de juego, y luego dos mediapuntas, por así decir, que son Guller, uno desplazado a la derecha y Bellingham, no hay construcción del juego. El Madrid tiene todavía ahí atravesado y sin tragar el asunto Rodri. Rodri pudo venir al Madrid, todos lo sabemos perfectamente. Y el Madrid no se decidió. No se decidió por unas cosas o por otras. Porque Florentino no lo quería porque se había apuntado a respaldar a Riquelme. O porque no le guste el juego suyo y le puede parecer premioso, como le pasó con Redondo en su momento. En casos que hay en Mourinho tampoco. Mourinho habló con él y tapó. Y tapó el asunto diciendo, las dudas de Rodri, aumentaron mis dudas, bueno, el caso es que Rodri ha ido al Barça, donde ha encajado perfectamente, y ahora mismo su presencia es descomunal, y es una especie de acusación ante el Madrid, que precisamente no tiene carburación en el mediocampo, ¿no? Y bueno, pues todo eso va creando una incomodidad en el Madrid, además pues también hay. La irritación porque lo de Negreira ya quedó impune, entonces se trata de prolongar la influencia que ha tenido Negreira en el arbitraje al tiempo de ahora, que yo creo que no la hay, es un periodo que pasó, y hay una especie de histeria latente fácil. Es un estadio en el que además ya un tercio de la gente votó contra Florentino, Porque no es votar a Riquelme, que nadie le conocía y tampoco es de Mostenes en las dos semanas que se le pudo ver. Pero era un voto contra Florentino porque ya hay gente harta de sus cosas, de sus manejos, de que quiera vender el club, de que no se gane y de no haber traído a Rodri. Está el ambiente en el Madrid muy feo, muy revuelto ahora. Y encima, pues tampoco ayuda, que el Barça da una impresión formidable en cada partido. Tú en el mismo fin de semana ves seguidos nuevamente al Madrid y al Barça y la comparación es inevitable.

La sensació és que el Mourinho necessita viure en conflicte. No és un entrenador que. És a dir, la mateixa jugada que ara explicava Alfredo, també es va produir justament simultàniament amb el partit de la selecció espanyola femenina, Estats Units, que van expulsar Daniel Castillo. És a dir, tu tens un exemple el mateix dia, el mateix moment del reglament.

En el Mundial de Cruz, también se fue con expulsión. No me acuerdo quién fue. Que le tiró del pelo a Cucurella con el Chelsea y fue expulsado. Es una cosa que el que esté atado tanto ya la sabe. Pero es verdad que es una cosa reciente. Encima la estupefacción de que un gol, que es el 2-0, se convierte en una expulsión y en 15 o 20 minutos por delante, 10 contra 11. Hay una reacción y él la aprovecha y acepta su mano. Oye, ahí no hablo porque si hablara no me dejarían. Si hablara, ¿qué vas a decir? Que han echado a un tío por una cosa que es de cajón.

Sí, Alfredo, em referia que quan fa el gol a Vinicius, abans que l'expulsin, ell corre com 500 metres, com si. És a dir, ell ja li treu protagonisme a Vinicius, i a les càmeres se'n van amb ell, és a dir, no saps ni tan sols delegar que li vagi bé a Vinicius, tu et quedes a la banqueta o el que siguis, i aleshores aplaudeixes, l'has fet entrar, no fa falta que subraïs el teu protagonisme. El seu voltant crea una òpera bufa, crea una espècie de teatre. Avui justament el PAMI es desenvolupa l'article arrel d'això, del famós partit d'Estanford Bridge, quan comença el que a Catalunya saben molt de teatre, amb aquella entrada del Delorno a Messi. Ara, al seu voltant, és una òpera bufa, és un teatre. És com si fos una part del partit, fins i tot amb el Bernabéu, que el Bernabéu no necessita un entrenador per distreure. El Bernabéu, els protagonistes han estat sempre els jugadors, no els entrenadors. És una altra manera, és una altra mentalitat. És molt difícil casar la marca Mourinho amb la marca Bernabéu. Ho pots fer en el moment que el van fitxar per primera vegada, perquè ell creia que tenia l'antídot per evitar que el Barça guanyés. I aleshores ara la gent anava mirant així una mica això del flic, bueno, ja ho veurem. I ara es troben en una situació semblant. El primer que han de fer és aturar el Barça, perquè si no, no se'n surten.

Ho deia ara l'Alfredo, bàsicament, és que Mourinho no troba la tecla, no fa jugar l'equip millor, i després hi ha un tema de vestidor allà dins de gestió, que aquest vestidor del Madrid. No ha estat endreçat o no ha pogut Xavi Alonso amb ell, després va venir Arbeló, evidentment aquest vestió tampoc li va fer cas, i ara Mourinho jo crec que abans que es vegi públicament, perquè ja en quatre dies ja han passat que Mbappé segueix fent el que vol, i ell surti a la de defensar per justificar que no és que se m'hagi escapat a mi el vestidor, sinó que jo ho tinc tot controlat jo ja sabia que anava a la setmana de la moda vull dir, tot això, al final Mourinho veu que és molt d'hora i que tot això no està canviant la imatge que tenia fins ara el Madrid sumat, aquí tens un Barça a l'altra banda, que va com una moto i a més a més, després dic una altra cosa. Tot això que s'està generant ara i que es va generar ahir amb l'expulsió de Vinicius i tot el que es generarà, no oblidem que és en un context que d'aquí dues jornades hi ha el clàssic i el Madrid es juga molt en aquell clàssic.

Però deixa'm dir, jo per ampliar un momentet, que el gran problema del Madrid, és a dir, i deixeu-me fer el paral·lelisme amb bàsquet, seria. Tu t'has fitxat anotadors, gent que sap de veritat aconseguir gols o aconseguir cistelles, per exemple, t'has comprat microones, nosaltres li diem en bàsquet, però no tens organitzadors. I a partir d'aquí és igual, fes el que vulguis que a qualsevol esport o tens organitzadors que et portin al futbol, cap a un lloc concret o tu seguiràs, tu tens els grans agitadors, que ja ho són tots aquests i són molt bons, són molt bons i llavors t'has comprat a un barroer a un barroer vol dir Ataman seria el nostre Ataman diguem de bàsquet seria el Mourinho, que l'únic que fa és distreure el personal i estan raonant d'això, de l'estirada de cabells, que mira que em sona antiga aquesta frase, estirada de cabells, és a dir, no ho havia tornat a comptar mai més en un joc d'esport professional, em sembla tremendo.

A mi el tema de l'estirada de cabells, aquesta nova normativa que ve de l'any 2022, com recordava l'Alfredo, ve arrel del futbol femení, no? Vull dir, això, i de fet, si tu agafes el reglament o els llibrets aquests que tenen els àrbitres i tal, els exemples de la norma està fet amb jugadores, amb dones, vale? Aleshores, això s'inclou dins del reglament, donat que veien que això succeïa cada cop més, perquè cada vegada hi ha més futbol femení. I a partir d'aquí, i tornant a l'estirada de cabells del Vinicius i tal, que no ens oblidem que això, per molt que protesti, per moltes trucades que faci Florentino, ara no sé qui pot trucar perquè com es porta malament amb tothom, no sé qui podrà trucar. Però en qualsevol cas això són dos partits, més un possiblement per la cotació que fa l'àrbitre del que no va especificar que li va dir, però sí que va succeir. A tot això ahir el Chiringuito es va explicar que anant cap al túnel de vestidors va empènyer amb molta força amb un treballador de la Lliga, amb un observador de la Lliga. Que això evidentment no formarà part de la sanció però que també explica una mica l'estat de nervis d'aquest jugador i d'un Mourinho que jo ja us ho vaig dir fa unes quantes tertúlies que jo no me'l creia. Jo soc una senyora gran, ja que es pentina canes,

i que jo aquesta versió fent de Mourinho no me la creia en absolut, i bueno, s'ha tret la careta, ja el tenim aquí, i l'única cosa que ha passat aquestes tres setmanes, vull dir, no s'ha parlat de solucions futbolístiques que pugui tenir o no el Real Madrid, s'ha parlat de mil coses més, per no dir que cada X temps surt la paraula negreira, que això ajuda a tapar a tapar tota la resta de les coses que passen. Ara què passarà? Doncs ara ve aquest cap de setmana futbol andalús, perquè el Madrid s'enfronta al Sevilla i el Barça té un compromís molt, molt potent amb el Betis, que a mi personalment m'està agradant moltíssim aquesta temporada, i això ja és escalfar un clàssic en el que. Crec que no m'equivoco, no estarà Vinicius, o bé, que tampoc, o si Vinicius no va sortir a titular aquest partit del que estem parlant, passen moltes coses, no? És un per acabar, no? Vull dir, és un és una mala peça al taler, el Real Madrid, jo crec que recorda altres temps, jo què sé, de quan va tornar a vengada amb Gaspart, que al final van acabar marxant, vengar-li Gaspart, jo crec que estem escrivint els darrers capítols i si no, l'Alfredo Relaño m'ho dirà, jo crec que estem escrivint els darrers capítols de la etapa Florentino, i tancar-la així.

I l'últim que vull dir és que, per la meva admiració històrica al jugador, m'agradaria saber què passa pel cap de Bernardo Silva. Us ho dic de debò.

Alfredo, ¿tú ho veus igual? Se están escribint les últimes pàgines de l'etapa

de Florentino. Sí, sí, hombre, claro, Florentino me ha alcanzado el tiempo, por decirlo piadosamente. Eso es visible. Aquella conferencia de prensa tremenda aquel día le ponía muy en evidencia. Además, bueno, pues recurre a una cosa del pasado. Mourinho ya no era un entrenador. Un entrenador que viene a Madrid la primera vez. Era el que con el Inter había eliminado al Barça en la final de Copa Europa, ganó la final de Copa Europa, salvó al Madrid, por cierto, de que jugara al Barça en esa final de Copa Europa. Y venía de un recorrido luego de 10 o 11 años, pues ya por equipos un poco de segundo nivel y sin grandes cosas y ya, ¿no? Y sí, eso es. Y aparte el Madrid paga un error que ha cometido de tiempo atrás con la decadencia de Modric y Kroos, que por cierto, Modric sigue en uso, podría estar todavía en Madrid. Sí, sí, y tal, y tal. Pero bueno, ahí no sé por qué demonios les dio por un proyecto. Que tenía que ver con Valverde, Chavenica, Maminga, de un medio campo de mucha fuerza, que sea un émbolo que se lleve al otro equipo. Ese era el proyecto, a mí me consta. Ese era el proyecto hasta desde Ancelotti. Y con eso no se va demasiado a ningún lado. Fue una obsesión por un año que estuvo muy fuerte en Ligue 1. Pero eso si los tres de arriba no presionan, y el Madrid habitualmente no funciona, porque al final eso es notar, y el equipo se escapa, y entonces el equipo tiende a encajarse atrás y no sabe salir jugando. No tiene un juego para salir jugando. Y andan en esa. Y bueno, lo más triste para el Madrid es que se ha perdido la ocasión de Rodri, y no solo es que se ha perdido, es que encima iba el Barça. Claro, si el Madrid lo hubiera fichado, entre otras cosas, no estaría en el Barça. Y fíjate, aunque no jugara en el Madrid, pero claro, a Mourinho tampoco le gusta. Yo creo que ese fútbol armado en la media nunca ha sido del todo suyo. Prefiere más ir y venir, y va perdiendo y mete un delantero, va ganando y mete un defensa. No confía en el trámite del juego en el mediocampo. Están las antípodas de su gusto, ¿no? Eso que hace también el Barça desde hace tiempo. Es que además el Barça ahora tiene un montón, tiene un montón de jugadores para manejar los partidos, ¿no? Y el Madrid no tiene eso. Y bueno, y este hombre yo sí creo que vino con la intención de quitarse el tabaco, pero vamos.

No puede, sí, sí. Es buena metáfora.

Alfredo, cuando te fumas tres cajetillas es difícil, ¿eh?

Alfredo, moltíssimes gràcies. Una abraçada forta. Una abraçada. Que vagi molt bé. 5 minuts i arribarem a 3, 4, 12. De seguida continuarem amb l'àgua esportiva.

A Maset obrim les portes del nostre celler a la Granada perquè gaudeixis d'una experiència inoblidable al vell mig del Penedès. Vine al nou centre de visites i gaudiràs de franc d'una projecció immersiva dins del celler. Continua amb una copa al nostre bar de vins amb terrassa i vistes a les vinyes i troba aquell vi tan especial a la botiga. Consulta tots els esdeveniments i reserva la teva visita entrant a maset.cat. Cellers Maset. Directe del celler a casa teva.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965 a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Natur-G. Cada dia. Every day.

Aldi, ja t'has menjat nou panetones. És que estic buscant una targeta deurada d'Aldi amagada en els productes Special per guanyar la compra gratuïta durant un any. I ja l'has trobat? No, però em falten nou panetones menys per aconseguir-ho. Aldi. Cap a què costa comprar bé?

Més info a aldi.es. Cada any, milers de turistes visiten Barcelona per veure les seves creacions.

La seva obra ens sorprèn i ens deixa al·lucinats amb cada detall.

Cada un dels seus edificis crea un món únic i singular.

Mirem on mirem, els colors i la forma ens recorden lo bonica i variada que és la natura.

Parlem d'Antoni Gaudí, arquitecte.

Els Secrets de Gaudí estrena el dissabte 17 d'octubre al Super3 i a la plataforma 3K.

Com estàs? Bé? Segur? És curiós, sempre contestem abans de pensar-hi, però potser fa dies que no descanses prou bé o que no et sents com t'agradaria. Ens hem acostumat a no escoltar-nos, però pots donar resposta a allò que el teu cos et demana amb Algémica, complements alimentaris basats en el rigor científic. Algémica, com estàs?

Es feia dir el caçador de pervertits. Jo els exposo. Parava trampes a la gent, ho gravava i ho penjava a la xarxa.

Si Nasser creia que eres culpable, ja n'hi havia prou.

Una setmana després de sortir al canal, una d'aquestes persones es va suïcidar. No va enxampar un depredador, va matar una persona. Nits sense ficció. Un justicier a les xarxes socials. Dimarts a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a la plataforma 3Cat. El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica no ha estat mai tan fàcil. L'OBC i els Homes Clàssics ens donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe. Consulten la programació a auditori.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Aquest octubre, el Cicle Gaudí projecta Balandrau Ben Salvatge, el debut en la direcció de Fernando Trullols en 137 poblacions catalanes. Una història real, impactant i angoixant, que evidencia la resiliència i l'amor com a motors per a la supervivència. Amb un repartiment encapçalat per Álvaro Cervantes, Bruna Cusí i Marc Martínez. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

L'altre dia li vaig preguntar, dic, ¿és veritat això que ens acabareu destruint, acabarà una humanitat? I em va vindre a dir, sí. Tenim un repte davant majúscul que no sabem com afrontar. El més perillós és que es capi el nostre control.

I per aquí, jo crec que s'hauria d'anar al debat. Tot el que passa al Catalunya Migdia, de dues a quatre, amb Òscar Fernández. Almatida, Catalunya Radio.

Seguim a l'agona esportiva del Matí de Catalunya Ràdio amb el Ramon Besa, la Laia Tudel, la Carme Lloberes i la Carme Barceló i un futbolista universal que és aquests dies a Barcelona per promocionar una exposició interactiva. Ella es la protagonista.

Estem parlant, evidentment, d'Andrés Iniesta, del seu gol a Stamford Bridge, que va donar després la Champions al Barça, amb aquesta exposició interactiva centrada en el jugador. Al Port Vell hi teníem el Robert Prat. Robert, bon dia.

Bon dia. Andrés Iniesta és el gran protagonista d'aquesta exposició Iniesta Experience, que inaugura el nou espai IMAX de Barcelona, aquí al Port Vell. És el que era l'antic cinema IMAX de Barcelona. I és un espai que la ciutat recupera per fer, a partir d'ara, exposicions com aquesta. Andrés Iniesta, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? La teva imatge, Andrés, és pertot arreu. Hi ha un mural gegant aquí a l'entrada que es veu des del Monument a Colom i que et converteix, Andrés, en protagonista. I això jo sé que t'atabala una mica perquè sempre estàs còmoda enmig de la discreció que és la que ha acompanyat sempre la teva carrera esportiva.

Sí, pero bueno, contento, feliz, volver a estar con muchos amigos, muchas personas y sobre todo por este bonito proyecto especial y bueno, espero que pueda gustar. Como a casa no se ha estado en el yoke, ¿no? Bueno, siempre volver es bonito y bueno, aquí estamos para volver a compartir cosas especiales.

Ara estàs tenint una nova experiència a Dubai amb el futbol d'aquell país. Deies que estàs aprenent moltes coses, també. Els jugadors estan aprenent molt i tu estàs aprenent molt dels jugadors amb

molta gent jove. Sí, bueno, estoy dentro de ese proceso de acabar mi formación como entrenador. Este año tengo que hacer la última parte. El proyecto es ideal porque hay mucha gente joven y el hecho de poder transmitirles, de poder dejar en ellos alguna cosa que tú has podido aprender y sentir durante tu carrera como jugador es bonito y en mi parcela como entrenador cada día creo que es como un reto.

Bueno, me gusta. Me gusta esta nueva etapa y por lo tanto soy una persona que cuando se pone con algo pues. Intenta dar lo mejor de sí mismo y siempre con esa ambición y esa visión de ir dando pasos hacia adelante. ¿Para tornar algún día a Barcelona? ¿Cómo ha entrenado? Bonito, pero bueno, es algo que no he pensado por lo lejano que puede ser, pero sí que es cierto que todo lo que sea Iniesta-Barça siempre hace ilusión. Podríais fer tàndem amb Busquets,

que també s'està preparant aquí al Barça Atlètic.

Sí, bueno, sería bonito, sí. Pero bueno, el tiempo dirá, los caminos dirán hacia dónde nos llevan. Pero repito que siempre que se hable o está esa posibilidad o ese pensamiento, pues no tengo que volver a repetir lo que significa el Barça y Barcelona para mí. ¿De Flick también estás aprendiendo? Bueno, yo creo que todo el mundo se identifica con este Barça, no solo este año, sino desde los años anteriores. Y bueno, desde fuera, sobre todo, pues desear que sigan en esta línea y que lleguen al final votando todos los títulos.

Somos aquí avui a l'antic IMAX, al Port Vell de Barcelona, per inaugurar aquest Iniesta Experience. Què podem trobar en aquesta exposició?

Bueno, a ver, poca cosa. No bufies, no bufies. No, poca cosa nueva en el sentido de que, bueno, prácticamente todos conocéis mi vida, casi deportiva y personal, pero sí que es cierto que es un recorrido chulo donde. Yo creo que todos podemos sentirnos partícipes o vivir a lo mejor situaciones que yo he podido vivir. Es una bonita experiencia para las familias y bueno, espero y deseo que guste mucho.

Como el gol de Stamford Bridge, por ejemplo, o el gol legendario del Mundial de Sudáfrica. Suposo que es poden reviure aquí a Barcelona aquesta exposició. Sí,

sería imposible no imaginar que esos momentos no estuviesen, pero yo iría más allá de esos momentos puntuales muy importantes para mucha gente. Sino con ese recorrido, ese camino de un chico de 12 años que viene de Fuentealbilla a Barcelona, que crece en la Masía, que pasa etapas como cualquier persona durante su vida y al final consigue su sueño de ser futbolista.

Doncs Don Andrés serveix per inaugurar aquest Iniesta Experience. No sé si l'Andrés amb el Barça actual, veient la generació de futbolistes que tenim, el Gavi, el Pedri, l'Amin, però tenim també la generació d'Andrés Iniesta amb el Busquets, amb el Xavi, amb el Leo, i ja saps que els periodistes som una mica empipadors i les comparacions són odioses. Però es pot comparar aquest Barça amb aquell? Té coses diferents a aquest Barça que no tenia el que tu vas jugar?

A ver, comparaciones personalmente no me gustan. No me gustan no por nada, sino porque al final son diferentes épocas, diferentes compañeros, rivales, momentos. Yo creo que al final se va una cuestión de gustos, de qué te parece o qué te gusta más, pero evidentemente que. Yo creo que la felicidad que podemos tener los culés es haber vivido lo que vivimos en esos momentos y en esos años, como han habido otros también muy buenos, y ahora tener, como tú dices, esta magnífica generación de futbolistas y sobre todo el futuro, presente y futuro, que ojalá y sea muy, muy, muy exitoso. Futbolísticament,

la diferència entre el Barça i el Madrid ara, la veus molt abismal, podríem dir? Estan en dos competicions diferents, per dir-ho d'alguna manera, jugant dues ligues diferents?

Bueno, a ver, no es una cuestión de verlo abismal o no, yo creo que son dos estilos o dos modelos de fútbol totalmente distintos y en ese sentido pues Barça para mí pues. Está por encima no del Madrid en cuanto a juego, sino de prácticamente todos los equipos. Lo único que al final el rendimiento, los resultados son con lo que te quedas o con lo que quieres conseguir. Pero si hablamos de fútbol o en mi opinión lo que a mí me gusta de fútbol, pues evidentemente que el Barça está en un momento espectacular.

No veig un Iniesta a les banquetes molt mourinhista, el veig més guardiolista, no sé, tu com et definiries?

No, bueno, cada uno tiene su estilo, su forma de hacer, pero evidentemente que por mi forma de pensar, por donde he crecido y lo que me gusta, pues evidentemente que el estilo o lo que uno intentaría pues está bastante claro. L'última, la pilota d'or,

és difícil que la guanyi un migcampista, tu no la vas poder guanyar, l'ha guanyat Rodri, i ara tenim aquest debat, hi ha tres davanters que sembla que estan al capdavant de tots, amb Mbappé, amb Kane, amb Lamine, però també hi ha Rodri, tu què creus que pot passar?

Bueno, yo creo que el ganador será justo, sea el que sea, pero sí que me gustaría que fuese un futbolista español. Y bueno, vamos a ver qué es lo que pasa. Gracias Andrés. Muy bien, un placer como siempre.

Andrés Iniesta, amb aquesta entrevista que havia donat amb el Robert Prat. Ramon, t'has vist a l'exposició, no? Sí, la gràcia que té és que

al marge de consumir Iniesta, que és un jugador que en lloc de xarxes socials i tota la història tu tens la possibilitat de veure-lo en directe, jo crec que això és el que el distingueix d'altres cracs, és interactiva i fa que hi pots anar amb la família, perquè. Els nanos poden intentar fer el gol de. Ens ho apuntem a això, eh? És important, és una activitat sempre per fer amb els nens. La gràcia és que pots fer una bona excursió i rememorar-ho i passar-t'ho bé. Anirem als Gremlins, doncs, eh?

Els portarem tots allà. Aquí aniran, els dos, els encanta. L'Ares i l'Arnau, el futbol, els encanta. A mi m'agrada. Veient això, Iniesta, que està fent aquesta exposició a Barcelona, Pedro, que va fer l'altre dia aquell homenatge al Camp Nou. M'agrada que aquests jugadors tan importants seguissin tenint les connexions amb Barcelona i que d'una manera o l'altra els tinguem controlats i que els puguis anar fent aquests petits homenatges. A mi la sacada d'honor de Pedro l'altre dia al Camp Nou em va agradar molt.

És que aquí jo crec que no es cultiva gaire. Aquesta cultura, diguem, dels ex, que això als Estats Units, bueno, els hi fan a tot arreu, i cada vegada que arriben i que d'això, i se senten com molt honorats i viuen tota la vida de després, com si de veritat encara estiguessin, no dic en actiu, però estimats per tothom.

Aquí, una simple sacada. Pedro era el complement d'un equip d'artistes i ell era el meritori. Un jugador que, a més a més, amb el seu traspàs, quan va veure que no jugava, en lloc d'estar aquí pasturant, se'n va anar al Chelsea i va donar 30 quilos al club. 27 fixes, 3 variables. Ha guanyat la prèmia amb el Chelsea, ha estat a Roma, ha anat a la Lazio i quan arriba i torna aquí i té aquella aclamació, jo crec que és el millor

que pots desitjar. No, no, no. Tot això.

Tot això està molt bé, però hi ha una assignatura pendent. Perdona, Carme, per les notícies que tinc d'Argentina, se va enfadar molt al final amb l'organització, perquè va sortir el Chiquitapia.

Ah, sí, parlo de l'asseguradora, l'anunci de l'asseguradora.

Vull dir que ell comença a tenir problemes amb els que manen, no pas amb els seus companys. Perquè, clar, l'Argentina, si ell ha de ser el velador d'un tio com Chiquitapia, que té no sé quants processos oberts, i aleshores va sortir

malament amb això. Això té raó.

Ens falta l'homenatge a Leo Messi. El dia que el puguem fer. Ho he dit a tots els quatre olímpics de Hocas. Saps què vull dir? Hi haurà quatre Camp Nou per recomiadar Messi.

Recordeu que és molt difícil quan es fa l'homenatge al Dream Team, al Camp Nou, que és el dia que s'omple el Camp Nou. I que el Corif, en un moment determinat, està tot a l'estadi en silenci, i diu, i ara què fem? I diu, ara toquem l'himne. O sigui, la catarsis que hi va haver en aquell moment, després de tot el que havia passat, penso que amb el Messi hauria de ser una cosa semblant de dir, escolta, això s'ha de tancar, però ben tancat. Ho farem. Garriga, com estàs? Què vol dir, ho farem?

No ho sé, perquè com que us veig. Que ho organitzes tu. No, però tu i jo sabem exactament com Amèrica es fan. Estats Units, perdó. Això és veritat. Es fan aquestes coses i. Aquí mai n'hem sabut. Molt bé, i n'aprendrem.

Només que ho poguéssim fer jo estaria contenta. A mi m'agrada molt això.

El que podem fer és que vinguis aquesta tarda. Vols venir a la tarda? I tant, que hi seré, home. Els 9 minuts, perquè a més a més hem calculat. M'agrada molt, eh, les preguntes que li fas. Has de ser més punyent, l'has de posar més contra la paret. Hi ha 40 capítols, és una sèrie.

Pots avançar una pregunta que em faràs aquesta tarda? Sí, podríem, però no vull. Podríem, però no vull.

Aviam, avui com és Operació Retornada, com ho dieu vosaltres, això?

O retorn o tornada, però retornada no. Ah, d'acord, tota l'hora no. Val, val. Retornada ets tu,

que ja et tenim passada per darrere. Jo soc retornada?

A veure, a veure, la pregunta. Això passarà aquesta tarda, eh? No, no, espera't, que us agradarà. Espera'm, espera'm, que va d'Orson Welles. I la dama de Xangai. Els que no els conozco no sabeu de què. Jo no havia nascut per la vista, eh?

Però no te'n vull fer cap, perquè hi ha.

Fa un minut que estem així, eh? Garriga, què fareu a la tarda?

Doncs vindrà Carme Lloberes amb els seus 9 minuts a disparar amb bales i troba el guió. I després avui ens visita una ordenòloga. Saps què és una ordenòloga? És una experta en ordre. Tudel, escolta-ho. A casa, això, per posar ordre a casa. Per posar ordre a casa, però no només per això, sinó perquè resulta que la gent desordenada. No és que sigui desordenada, és que té un problema i es manifesta en el desordre. Ai, però m'he de preocupar. És un problema greu? Probablement, sí. Ostres. Doncs ens visita una ordenòloga i després d'avui tenim les seccions habituals a cada dilluns. Farem una mica de teories de la conspiració i llibres amb la Juliana Canet. No fas minitud, minitud costa. Avui en principi no, però si et vols quedar també, véns amb la Lloberes i li diem al Ramon que es quedi també. Lloberes, hem trobat la pregunta o no?

No, però ja te'n faig una. Pijama o sense? Sense. No m'ho imaginava. Cap sorpresa la resposta. Però amb o sense calçotets, clar, què vol dir? Sense. No, no, sense ja ho he deduït, jo. Quan diem pijama o sense, perquè hi ha gent que utilitzaria, ja està. Però no, no, que no te'l vull xivar. Bueno, ara hem d'acabar. Bueno, Garriga, sentim la dada. I ara el bon dia, us informa Joan Bota. Sí.

No sé si hi ha el Bota. Hi ha el Bota? Sí, hi ha el Bota, ara el sentim. Doncs ara sentirem el Bota. Va, vinga, adeu.