Alosa, El Pony Pisador i la relació entre la cobla i els cors

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i benhora, benvinguts al MANS, a Catalunya Ràdio, el programa de la cultura popular i l'associacionisme a la ràdio nacional. Avui continuem recorrent el país amb tot l'arrel. Recobrarem dues de les novetats discogràfiques més destacades de la temporada. El nou treball de la Zelosa, una de les formacions més personals i de la nova escena del folk catalana que estan fent forrot llarga del país. I el penipicador que continua portant les músiques tradicionals cap a territoris festius sorprenents. A més a més, obrirem una nova pàgina amb el so de copla. Amb la Laura Vall descobrirem la relació entre la copla i el cant coral, un vincle històric que avui continua ben viu. Tot plegat des d'ara i fins a les 7 del matí, aquí, a la Ràdio Nacional, amb tota la rel, a la producció d'Ologe Nola i Quim Rullant, qui us parla a la direcció i locució. Mans, amb Quim Rullant. Som-hi, doncs, comença el Mans. I començarem amb una sardana de la Flama de Farners, amb la Flama XL, de Jordi Fontanilles. La Flama XL.

La Flama XL de Jordi Fontanilles amb la Flama de Farners. Avui els trobareu al 38è Aplec de Sant Hilari, que es farà tot el dia amb les coples La Flama de Farners, la ciutat de Girona i la principal de Caçà, a la plaça de l'Autor Gravelosa de Sant Hilari, a la Selva.

Sota les estrelles està buit el carrer. Dins la meva cambra penso en el forner. Fins demà!

I posem ara el focus en un dels treballs més sensibles i personals de l'escena d'arrel. Irene Romo i Julieta Vidal són a l'osa. Han publicat el primer cant del matí, un disc que mira cap al cant tradicional amb una delicadesa molt especial, cap al cant tradicional i cap a les músiques d'arrel. Un treball íntim, és lluminós i parteix d'una veu i un repertori antic per crear un espai sonor propi, ple de respir, proximitat i de detall. El Dicatmans d'avui saludem a la Irene Romo i a la Violeta Vidal, bon dia a totes dues. Bon dia. Veniu després d'una temporada que ha sigut frenètica pel cap baix.

La veritat és que sí, hem fet molta feina aquest últim any i estem, bueno, ara sí estem molt contentes, jo crec que se'ns ha passat ràpid, no per això, vull dir, està molt cansades. El xoc, no vols dir? I de cop vam deixar d'estar-ho i va ser increïble. I estem contentes, estem descansades, sí.

Clar, des d'aquell primer senzill cap al primer cant del matí, hi ha hagut molts canvis, entre ells una ampliació. Primer anàveu vosaltres dues i ara ja sou quatre. Què us ha portat a fer aquest trasllat?

Aguantar un bolo, que diguéssim, sent dues, ha estat una cosa molt difícil i també que ens ha permès explorar molts sons, moltes tessitures, moltes maneres de fer les cançons. Després de dos anys de girar amb això, vam dir, ostres, Ja que podem ara en aquest nou disc, per què no els diem al Martí i en Xavi, que els coneixem molt com són amics nostres, però que també ens encanten musicalment, i aleshores també era una oportunitat per tocar-nos i fer el projecte més gran i explorar això, altres sons, i quedar-nos amb el que som i que els instruments segueixen sent els mateixos els que toquem nosaltres, expandit, una cosa més gran.

Qui sap si el sol perdurarà? Què som si el sol no es pot llaure? Qui sap? Què som si el nostre lloc es mort?

Manteniu aquella proposta inicial de polifonia vocal, de percussions orgàniques, les cordes que hi posa en aquest cas la Irene, és com una mena de caixa de ressonància que ha agafat molta ampliació, molta repercussió.

Això perquè és molt concreta la instrumentació, però tot i així són instruments amb molta personalitat, doncs això ens permet explorar moltes sonoritats diferents i més amb aquests nous instruments.

Estem molt contentes. Sonoritats i rítmiques, perquè aquí també hem obert el ventall d'una manera bastant impactant. Exacte.

Sí, sí, són patrons rítmics que potser coneixíem d'altres cançons i els hem anat ficant tots en el disc, d'una manera també molt natural en realitat, o sigui, com en sortien, i ara fem això, vull dir que anem sempre

molt a la part. Des de moltes respectes, evident, i també molta creativitat. Potser flors i violes és una metàfora?

Sí. Bueno.

És bastant literal en aquest cas, vull dir que nosaltres ho vam començar amb algo literal però.

Sí, parla de més coses i en general d'una cosa que pot afectar a més gent i que jo crec, bueno, creiem que té l'essència de tot el disc. Flors i Violes descriu molt de què anirà el disc després.

Una declaració d'intencions que obre aquest primer cant del matí de Flors i Violes. En algun lloc he llegit que vosaltres feu música de real però us separeu del folclore d'alguna manera.

No sé, això. Sí, em sorprende una mica. No és que ni ens separem ni ens. Vull dir, nosaltres. És que fem la música que ens ve de gust fer, la veritat. Això és brutal, sí, sí. Exacte, i que ho hem viscut des d'un punt que ho hem anat a buscar, que hem llegit sobre això, que hem. Saps? Vull dir que potser com el folclore no l'hem viscut com una cosa tan personal i tan lligada a la nostra vida, sinó que ho hem vist després, doncs potser no ens sentim lligades per un punt que no ha pogut ser perquè ho hem descobert més tard, però no vol dir que fugim del folclore. Ni que fugim d'aquestes coses més arrelades. Una tradició, vull dir, a nosaltres ens encanta saber i descobrir i conèixer coses.

El viento está amortajado a lo largo bajo el cielo, pero han dejado flotando sobre los ríos sus ecos.

Segurament, hem parlat una mica de l'àmbit del marc general, hem parlat d'aquests flors i violes, i en temes, en el disc, amb una col·laboració molt bonica de les Tarta i Rielena, les Alamedes, una mica Tarta i Rielena ens representen molt a tots plegats, no? Aquesta voluntat d'agafar Riel i portar-la cap a altres bandes, aquí hi ha un bon mirall.

Sí, realment que siguin així d'atrevides, no? I que facin tanta recerca musical i que no només facin cançons tradicionals. Bueno, que han explorat altres tradicions d'altres mons i que suporten el seu terreny i realment això és super inspirador per a nosaltres. I si elles suporten cap a una cosa més experimental i electrònica, nosaltres més cap a una altra banda, però sí, ens inspiren molt, sí, sí.

No em pots dir que no sents l'energia lenta. Et juro que és possible, jo sóc aquí sempre. Sentiràs que és casa teva. Quan sentis els ocells al mar i dels diumenges, no pots dir que no sents l'energia lenta. Et juro que és possible, jo sóc aquí sempre. Sentiràs que és casa teva.

I una altra de les participacions en el treball som la gent del Zabla i presentem una rumba que acaba amb uns lolos final. El paper de la gent del Zabla de mi també ha sigut important en aquest primer disc.

Sí, perquè teníem aquesta rumba però li volíem donar una volteta més i ens va fer molta il·lusió que el Zabla sumessin des del primer moment i a més els vam dir com, sisplau, volem que soni a vosaltres i que hi posessin molt de la seva part. O sigui, va ser una feina conjunta molt bonica i estem molt contentes de com ha acabat amb aquests lololos i amb aquesta cosa tan seva, no? I és de ciutat, no? Sí, i que ha acabat sent nostra, també. Vull dir que sona a hablar de mi, però sona a l'osa i com ens ha agradat molt fer-ho.

Que al final no hi ha res més popular que fer cantar a la gent lololololó.

Sí, a Ciutat, o sigui A nosaltres ens feia gràcia que en les nostres cançons hi ha Tralarais, hi ha Lararais, i que la cançó de Ciutat hi haguessin Lololos, també ens feia gràcia.

I amb la Marieta Xestellera, certara curta, reconegudíssima arreu del país, que també li donava una volta espectacular agafant un to deliciós.

Estimada Marieta, anirem a la ciutat, ballarem una sardana i estaré al teu costat. Marieta cistellera, tu que en saps de fer cistells, me'n faràs una panera per anar a collir clavets.

Bueno, això era curteta i vam dir, va, li sumem unes estrofes de collita pròpia i li vam posar el nostre toc,

així una mica més picaresc. Sí, per animar que vingui a la ciutat la Marieta cistellera també.

Aquests són alguns dels temes d'aquest primer cant del matí, no els forzallarem tots, que la gent els escolti amb calma, que la gent s'ho pugui entrar per vena directament, estan a totes les xarxes, a totes les plataformes musicals. Abans ho dèiem, esteu en Guaret, heu fet molts concerts, què toca ara?

O sigui, ara seguim fent concert amb el format duet no desaparegut, encara. Aleshores, fem alguns concerts de format duet, però realment apostem per aquesta cosa quartet.

Heu estat parlant de tot aquest any en festivals que, a priori, la real no seria una música o un àmbit que hi seria present. No sé si us sentiu amb baixadores en aquest sentit.

Sí, una mica la gent ens ho comenta. O sigui, entenem aquesta sensació i també ens encanta que hi hagi aquest espai dins dels festivals i ojalà n'hi haguessin més, realment, perquè. Sí, perquè nosaltres hem pogut tocar en alguns llocs, però.

Sí, que a nosaltres també ens encaixa. Crec que a la gent li encaixa perquè nosaltres anem pel món amb aquesta idea de que pot ser, no? Com que nosaltres estem segures d'això i són festivals, doncs que hi hem anat, que hem consumit música de gent que hi va. I llavors, clar, vull dir, si un dia. Estàs en el Festival B, veient uns concerts, per tu té sentit que el teu projecte pugui estar allà l'any que ve. I tenim sort que això ens han agafat per fer aquests concerts de les sales.

O també anirem a l'Embasset, per exemple, que a nosaltres ens encantarà l'Embasset i sempre hi

havíem anat alguns cops i era com. Pel nostre. El nostre cap té sentit, llavors crec que a l'hora de presentar-ho a la gent com que això té sentit, la gent també diu, ah, és veritat. I estem contentes.

És una tercera línia interessantíssima la que heu obert i que n'estem convençuts que hi ha camí per córrer. Demostra aquest primer camp del matí, aquest treball que avui la Irene Romo i la Julieta Vidal ens apresenta amb aquesta alosa que té moltíssima força, que ha tingut molta feina aquest estiu i que esperem que l'any d'estiu que ve segueixi igual de bé, si pot ser més. A veure, sí. Irene i Julieta, gràcies per venir fins als estudis de la ràdio. Molta sort, felicitats per la feina feta. Moltes gràcies.

Aquestes muntanyes que tan altes són em priven de veure'm els amors on són. I aquestes muntanyes bé s'abaixaran i les amoretes bé s'atruiran. Jo canti, jo no canti, canti pas per vos, canti per amor mia que és primer. Sota la finestra hi ha un taronger que em fa la flor blanca color de paper. I en l'amor mía, perquè pensi en mi, una flor daurada jo li vull conyar. Jo canti, jo no canti, canti pas per vos, canti per mort mía que és primer caos. Jo canti, jo no canti, canti pas per vos, canti per mort mía que és primer caos. Y estas floretas llevaran matllons per omplir. Fins demà!

Aquestes muntanyes, des del primer cant del matí, són les Alosa.

La festa comença amb el mans a Catalunya Ràdio.

Seguim al mans, més coses, us parlem ara de la relació entre el món de la copla i el cor. En aquest cas, obrim finestra al so de copla de Catalunya Música amb la Laura Valls.

Sí, avui dediquem la secció a una de les combinacions musicals més reixides del nostre país, com és la del repertori per a copla i cor. Dues formacions amb una llarga i rica tradició a Catalunya que ens han deixat un ampli i interessant repertori de sardanes i obres explorat per molts compositors. Us presentarem dos tàndems de compositors clàssics i contemporanis i començarem pel gironí Narcís Costa. Música. Nascut l'any 1907, fill del també músic de Cobla, Joan Costa, va ser instrumentista de tibla i de clarinet a l'Orquestra Sinfònica de Girona. Va aprendre de Baró Güell, Josep Cantó i de Ricard Lamota de Grinyón, gràcies al qual s'iniciarà en la composició sinfònica. Després de la Guerra Civil, s'exilia a Mèxic, on va desenvolupar una important tasca al Servei de la Cultura Catalana dirigint l'Orfeo Català de Mèxic, una feina que va fer que la cultura catalana que li atorgava una experiència sòlida a l'hora d'escriure per a veu i cor, tal com veiem en la seva sardana per a Córmix i Cobla, Gerunda. La lletra, escrita pel mateix autor, ens parla sobre la ciutat eterna i immortal, un text que amo de dimne el compositor música amb passatges heroics i lírics. Escoltarem també el recurs una mica inusual d'utilitzar la cobla sola o el cor a capella en determinats punts de la obra, com a l'interludi als llargs. Gerunda va ser una de les sardanes per a cor i cobla de costa que va ser guardonada amb el Premi Ràdio Barcelona l'any 1974. L'escoltem interpretada per la COBLA Ciutat de Girona, el Cor de Cambra de la Deputació de Girona i el Cor Jove del Conservatori de Girona.

La Iglesia de Santa Maria de los Santos de los Últimos Días.

Aquesta és Gerunda de Narcís Costa amb la Copa Ciutat de Girona al cor de cambra de la Diputació i al cor jove del Conservatori de la Capital Gironina i que trobem en l'enregistrament de la col·lecció Fonoteca dirigida per Jesús Ventura en aquest cas l'any 2015.

Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

I seguim amb un autor que va escriure també des del continent americà, un sabadellen que va marxar amb només 21 anys als Estats Units a desenvolupar una fructífera carrera musical. Evidentment, es tracta d'Agustí Borguinyó, qui sempre va tenir la cobla i la seva terra ben present des de l'altra banda de l'Atlàntic.

Purgüenza va deixar una llista increïble de música paracopla.

Sí, i la sardana que escoltem avui, Ginesta d'Or, es relaciona amb dos personatges fonamentals a la seva vida. En primer lloc, ens remet a la relació estreta que va mantenir amb la família, tal com s'observa al fons familiar, on es conserven contínuos intercanvis de mostres d'afecte i felicitacions que revien. El 1948, Borguño envia com cada 28 d'agost una felicitació al seu cosí en motiu del seu sant, i aquell any ho va fer amb la música de la seva sardana Ginestador. La dedicava així al seu cosí germà Agustí Borguño, que va ser durant tota la seva vida el seu agent, representant i confident. Una persona també fonamental per a la difusió de la seva música, per a nosaltres, perquè era qui rebia les partitures que li enviava el compositor des dels Estats Units i s'encarregava d'editar-les a Catalunya o d'enviar-les als editors de Madrid. El segon personatge que completa la història d'aquesta sardana és el lletrista Joan Sallarès, el gran amic i confident del compositor durant tota la seva vida. Sallarès, nascut també a Sabadell, va ser un dels intel·lectuals més actius de la ciutat i un gran activista polític. On va treballar com a llibreter i editor. Tenia una prosa cuidada, que era molt admirada per Borgunyó, que n'esperava a Manel les cartes que li escrivia, i de fet trobarem els seus textos musicats en les obres corals, per a veu i piano i per a coble del compositor. És el cas. Exacte, és el cas d'aquesta Ginestador d'Agustí Borgunyó, que escoltarem ara interpretada per la coble mediterrània i la coral Belles Arts de Sabadell.

Bona nit. Si tu venies amb mi, noia rosa i encisera, me faries pel camí.

I si jo venia amb tu, a la vida i renovera, no ho diguessis a ningú.

Un braç ensarà cinc dies, i els ulls veus que agarrarà.

¿Quién está? ¿Quién está?

¿Quién está?

Aquesta era Ginesta d'Or d'Agustí Burgunyó, interpretada per la Copla Mediterrània i la Coral Velles Arts de Sabadell en un concert al Teatre Aliança del Poble Nou.

Que us hem pogut oferir gràcies a la feina que fan en Josep Maria Soñé i la Mercè Herrero, els quins han facilitat aquest enregistrament.

Fem un salt ara cap a obres contemporànies, però no deixem l'influx dels Estats Units, perquè la següent proposta, música o un text d'aires americans. Es tracta de "Veient Rosia a la finestra", obra escrita per Joan Vives per al Memorial Joaquim Serra en el marc del centenari de Salvador Espriu l'any 2013. El poema forma part del recull de les cançons d'Ariadna aparegudes per primer cop l'any 1949 i ampliades successivament pel propi autor, Salvador Espriu, convertint-se en un dels llibres capitals de la seva producció poètica. El text s'emmarca en el context bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, quan una colla de soldats negres de Haarlem desfilen cap a la guerra i un d'ells veu a Rosy a la finestra, cantant llavors sobre la seva estimada mentre s'encamina cap a un destí advers i amarg. Vives, autor que s'ha dedicat a la música d'espectacles teatrals per a Dagoll de Gomola Cubana i la música per a publicitat, entre d'altres, firmava així la seva primera obra per a Cobla. Escoltem, doncs, veient Rosi a la finestra de Joan Vives, interpretat per la Cobla Mediterrània i la Coral Cantiga.

Bona nit.

Per passejar, per buscar, per buscar, escoltaria sempre la lliçó. La lliçó, la lliçó, escoltaria sempre la lliçó. La lliçó, la lliçó, escoltaria sempre la lliçó.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Aquesta que acabeu d'escoltar és veient Rosi per la finestra de Joan Vives amb la copla mediterrània i la coral cantiga. Hem anat al memorial del 2013.

Catalunya Ràdio, cultura popular per gent desperta o per qui encara no s'ha adormit.

Sou a Catalunya Ràdio, sou al mans. Fins a les 7 del matí encara tens per més música d'arrel, més propostes, com aquesta que sentirem tot seguit. Una formació, segurament la més internacional, pel que fa a l'àmbit de la música d'arrel al nostre país.

És una pedra llarga que haureu d'enterrar una mica perquè quedi mirant ben amunt com una llança on fareu bon ús com a fotador, com a canica la seva funció tot just l'explica

la cançó Batú a l'olla és el nom del nou treball d'aquesta banda que porta per nom penipissador i que està pensada en aquest cas per a Pony Manut la proposta familiar de la formació Batú a l'olla, com tots els seus treballs és una proposta de cançons amb moltes capes molt polièdric. Miquel Pérez, Guillem Cudern, bon dia. Bon dia, molt bon dia. Abans de parlar del disc en si, m'agradaria fer uns quants cheques de coses que han passat d'un any cap aquí. Sou, diguem-ne, 360, com que passen moltes coses de xarxes, de no xarxes, d'anades amunt i avall, val la pena posar-nos al dia. Darrer àlbum de l'Astèrix, unes quantes vinyetes que fan referència als Pony Pisador. Em van parlar un moment amb Miquel, ens van enviar un missatge, i dèieu, ostres, és un filó, és una línia que ens agradaria. Aprofitar. Recordem que era l'Estèrix en lusitània, la traducció en català, esclar.

Correcte. Vam tenir la sort de parlar amb el traductor, de qui va ser la idea, per poder-li agrair i que per nosaltres també va ser un honor, perquè no. Crec que tots cinc hem sigut lectors de tots els volums d'Estèrix i Obèlix i poder formar part del lore, com diríem, doncs per nosaltres ha sigut tot un honor. Us va sorprendre o no? Sí, sí. Sí, i tant.

No sabíem res. No sabíem res. De cop anava a regalar un missatge, va ser, tu, tu, què és això? Va ser, bueno. És que és preocupant, perquè més amunt que això ja no podem arribar. No, no.

Ha sigut tocar un sostre. És que ara ja em puc morir. Exacte, una mica sí, una mica sí. Escolta'm, fa un any denunciàveu uns plagis per part dels old time sailors, no només el fet de plagiar, que, bueno, podria ser fins i tot de llegir com a homenatges, sinó de dir, el ser en aquests escenaris ells no podem ser-hi nosaltres. Com està aquest tema? Com ha acabat tot plegat? Doncs.

Doncs aquesta persona, a part de les acusacions que teníem nosaltres sobre Plagis, hi havia, diguem-ne, el líder de la banda acumulava moltes altres acusacions, més d'una naturalesa de esclavisme del segle XXI, abús als treballadors, tràfic de treballadors amunt i avall, i llavors, pel que sabem ara mateix, aquesta persona ja no és al Regne Unit i se l'està buscant internacionalment, i a partir d'aquí ja no sabem res més. Vull dir que la cosa. Potser no ha acabat, però la nostra denúncia pública la va rebre tothom que l'havia de rebre i per nosaltres és un tema que està més aviat tancat.

Heu rebut ípots des de festivals en els quals ells estaven convidats o així?

Sí, l'any passat parell ens van reprogramar i ens van programar nosaltres en lloc d'ells. Van ser festivals guapíssims, per cert, va ser una sorpresa i una gran cosa. Però no ha tingut molt més impacte que això, vull dir, però s'ha. Es va fer coneguda el cas, arrel d'això els va sortir a ells, els va esclatar el cas del grup amb aquestes denúncies que diu el Miquel i a partir d'aquí ja tot va anar bé.

Com si fos tot just ahir, jo recordo temps enrere, quan allò que és carretera no era res més que camí. Dos germans van existir, que eren una meravella, l'un ballant era una estrella, l'altre un geni del violí.

Avui estem aquí per parlar d'aquest batut a l'olla, que és una mica el Pony Manut 2, o el 2.0. El Pony Manut neix, ara deu fer un parell d'anys, quan tots plegats comenceu a ser formatges i el públic també, sobretot, i el que era, era un concert dels grans hits del Pony, no?, en aquell moment.

Sí, i a part era com també hi havia molt més dinamisme i no hi havia com les cançons empalmades 5 senceres de manera que eren 20 minuts senceres. El poni menut sempre ha partit com de la base d'anar a poc a poc, pam a pam, i que el públic familiar no s'estressi. I se'ns ha fet gran el poni menut,

no? Sí, abans era, ja nosaltres ho dèiem, era que el poni barato volia. Fèiem les mateixes cançons, però sense contrabaix i bateria, i hi havia una mica aquesta voluntat de moure-ho en horari familiar. Tota aquella gent que volia venir, però que venir a les 12 de la nit no era una possibilitat. Llavors, ara el que hem fet amb aquest nou disc i tot aquest nou espectacle és ficar-hi escenografia. Les cançons que toquem en un i les que toquem en un altre ja són diferents, perquè les del Batu Balolla estan totes al directe del Pony Menut, i el del Pony Gran, ara mateix no ho tenim clar, però potser hi haurà una o dos, com a molt. I després hi ha una escenografia, hi ha una mica d'actuació, hem intentat fer que el Pony Manut tingui una identitat una mica més pròpia.

A veure, és una proposta d'entreteniment pensada per Canalla, públic de les 12 del migdia, no de les 12 de la nit, que això també és un gran canvi fins i tot per vosaltres, però que les cançons no deixen de tenir moltes capes.

És que tot plegat he començat, primer de tot, que hi havia cançons que nosaltres no les havíem plantejat pel públic infantil, i tot i així han agradat al públic adult i al públic infantil també moltes d'elles. Llavors, això ja ha sigut una inspiració en el nostre propi repertori, de dir, aquesta és la línia que potser estaria bé seguir. I aquí sí sumen dues coses, una d'elles que ens avorrim amb molta facilitat si les cançons són molt planes i massa repetitives, i a nosaltres avorrir-nos ens agrada més aviat poc. I l'última cosa que et diria és que a nosaltres quan érem petits la música que ens arribava a les orelles, que estava pensada com a música infantil, normalment no ens cridava gaire l'atenció. Buscàvem un simplisme i un minimalisme que a la nostra orella no li venia de gust i vam arribar a la conclusió com a grup que si volíem fer música familiar no tenia per què deixar de ser una mica amb la complexitat harmònica i rítmica i aquestes coses que a nosaltres ens agraden tant. Una complexitat que fins

i tot heu hagut de fer tutorials a YouTube i

a les xarxes per captar coses. És correcte, és correcte. De fet, per mi, en aquest sentit, la cançó del Xup-Xup, que és una cançó que és com de jazz així, antic, és la definició perfecta del que dius. Vull dir, és de les cançons més difícils que tenim, més complexes que tenim, i teòricament és per canalla, no? Però si rasques hi ha moltíssima xitxa musical i referències subtils, tan allà.

Si vols fer. Una cançó, el primer que has de fer és posar-te el davantal i preparar els ingredients. Agafa unes veus i també uns instruments per fer les delicies de tota la gent i els paladars més exigents.

Té un punt de metacansó brutal, perquè expliqueu fins i tot i avanceu els girs musicals que hi ha, cosa que pels que hem fet música quan érem petits, ostres, fins i tot. Les pots enganxar una mica. Sí, sí, i això està bé. Atenció, la versió de tot és part de Ser un pirata, perquè, clar, la primera versió, És del primer disc del 2000, ho diré bé, 18, el Yards. Yards i Trots. Yards i Trots, 2016. Però realment, allà era més vocal, era més un joc d'harmonies vocals.

Bàsicament la vam treure a capela, que és com l'havíem après nosaltres als festivals. A capela i percussió, exacte. Sí, exacte. La vam aprendre així, la vam fer així, perquè érem uns punkis, i de cop vam dir, tu, aquesta cançó funciona molt, i si no fem una versió instrumental, algú la farà abans que no. Nosaltres la vam tornar a treure. I què passa? Que no la teníem treta cap disc físic. Llavors la gent venia al marxandatge després del concert. Ah, vull la cançó del Pirata. I és com, no, només està a les xarxes, no està cap disc físic. Llavors l'hem tornat a posar aquí. Perquè la gent se la pugui posar en un disc.

Ser un pirata és molt divertit fins que algú li talla la mà. No podràs vendre un sabre per barba a tot el duelo si vols ser un mundial capità. T'hauràs de dur arci i no tindràs tits i al banjo no podràs tocar. Ser un pirata és molt divertit.

Més temes, el principi d'Arquímedes, que fins i tot podria servir en algun moment en alguns professors per posar-la a classe.

Correcte. Aquesta ja era la nostra intenció, 100%. De fet, les temàtiques de les que. Això em queixava molt, les temàtiques de les que també es parla a les cançons infantils o familiars, diguem-ne, doncs hi ha molt de dies de la setmana, molt dels colors, molt dels números, i són coses molt importants, però a nosaltres sempre ens han interessat més els dinosaures, els núvols, o aquesta mena de coses, o el principi d'Arquímedes.

Veu quin és el principi d'Arquímedes! Sí, capità! És art!

Amb esculs ja ens hem topat.

Si estiguessin parlant de música tradicional, o fins i tot de cant d'estil, podríem dir que és un cant de treball, no? Sí, és. Pirata estrella en aigua del.

Ens hem inspirat 100% en els fishantis, no? O diguem-ne de l'esfera anglosaxona. De fet, aquesta cançó originalment era un meme, era una broma que ens

fèiem del rotllo. Ei, saps qui és el príncipe d'Arquímedes? Arr, jajaja. Anava a ser un vídeo de broma. Elles vam dir, tu, tu, està guapo. I va començar a sortir el film, va sortir una cançó, i com que hi ha un tipus de xixantis, que són els pumping xantis, que consistien en buidar l'aigua a bord, va ser, home, al principi d'Arquímedes, que parla de l'empenyiment, dels cossos, suspensió a l'aigua, no sé què, van dir, tu, doncs, vam fer una cançó. I així, doncs, la gent pot aprendre una mica de física amb el bonificador. Sempre està bé.

Sempre està bé. Estarem molt pendents de les gires d'aquest estiu, que segur que seran moltíssimes, i arreu del país, no només aquí, sinó fora, us podrem trobar. Guillem Cudern, Miquel Pérez, gràcies per venir fent els estudis d'ICAT. Molta sort, que vagi molt bé.

Moltes gràcies. Si els ànims són massa baixos i tens el dia molt gris, em porta't un bon nimbustratus, segur que seràs ben feliç. Si tens la pressió massa baixa o el picos té molta set, Altostratus, osulatus, siguin blancs o iridescents. Altocúmuls, pomamatus, agraden a tots els clients. Capilatus, icongestus, confractus i humilis també. A la paradeta dels núvols tenim el que convé.

Núvols, núvols de sucre, gratis a canvi de diners. Oferta del dia, dos per un, paguen dos i amb.

Si tens al cap els núvols i et ve de gust un gelat, agafa un bon cirrocúmul i problema solucionat. Si prens poca proteïna o hi ha un problema ocular, la teva millor medicina és un núvol anticolat. Altostratus, ondulatus, siguin blancs o iridescents. Altocumus, comamatus, agraden a tots els clients. Capilatus, i congestus, que alguns fractus i humilis també. A la paradeta dels núvols tenim.

Cúmuls, mamatus, estats i ondulatus, enormes, mitjans o petits. Nimos, molutos, fibratus, pileus, de totes les formes i games de preus. Fluja tempesta neu i cada mar se mescla en un froncàlit i un fred. Cirrus, rabiatus i algun altostratus, de quins surt tothom satisfet. En tots els sentits, som ben divertits, som per allà a passar els dits. I no et precipitis si no el vols, no el llencis i deixa'l volar.

La paradeta dels núvols són els Pony i Pissador des del Batú a l'Olla. Aquest proper dissabte, per cert, els trobareu al Festival Estiboc de Pau. I aquí acabem el mans d'aquest diumenge. Esperem haver-vos fet companyia a una nova edició i haver-vos descobert noves músiques, nous artistes, noves històries per continuar gaudint de la cultura popular aquest estiu. I hem estat amb la Dolors Joanal a la producció i Quim Rotllana a la direcció i locució. Marxarem amb la copla juvenívola de Gramunt que avui seran a la Seu d'Urgell a partir de dos quarts d'avui del vespre a la plaça de les Monges, el cicle d'estiu de Cerdanes. Que acabeu de passar un bon diumenge, que tingueu una molt bona setmana. Fins dissabte que ve.

I deixa't endur pel so d'arrel.