Amnistia i eleccions anticipades: el tauler polític es capgira

Aquesta setmana han coincidit dos moments clau que poden posar de cap per avall el panorama polític, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. D'una banda, Pedro Sánchez ha denunciat que no esgota la legislatura i ha convocat eleccions anticipades el 29 de novembre. L'endemà mateix, el Tribunal Constitucional va aprovar la sentència que amnistia el delicte de malversació als acusats de l'1 d'octubre i això ha activat definitivament el procés perquè Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Com afectaran aquests canvis a l'escena política? Les eleccions espanyoles portaran canvi de govern a la Moncloa? I el retorn de Puigdemont pot capgirar el mapa polític català? Benvinguts. Això és el radar de 3Cat Info. El Raúl Flores és cap de Política de Catalunya Ràdio. Què tal, Raúl? Benvingut. Molt bé, gràcies, Eloi. Escolta'm, estem en aquesta setmana tan intensa en què finalment s'ha desencallat l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, s'ha activat ara ja sí el compte en regla definitiu perquè Carles Puigdemont torni a Catalunya. Això ha sigut un procés llarg, complicat, no? Ha sigut com un efecte dòmino que ha passat

per diversos tribunals, eh? Sí, hi ha hagut aquí tres capítols. El primer comença aquest mes de juliol, quan la justícia europea sentencia a favor d'aplicar l'amnistia. Això fa que uns mesos després, aquest octubre, el Tribunal Constitucional hagi fet una sentència clara en què demana l'aplicació de l'amnistia. I el tercer capítol passa al cap de 40 minuts d'aquesta decisió. Que és el Tribunal Suprem. El jutge Llarena aixeca immediatament l'ordre de detenció de Puigdemont, però alerta, diu que ho fa provisionalment, pendent de llegir-se tota la sentència íntegra.

Justament quan Pablo Llarena va aixecar l'ordre de detenció, per un moment se n'anava que Carles Puigdemont ja estava agafant el cotxe per tornar cap a Catalunya, però ara sabem que això no serà tan immediat com semblava. Per tant, en quin escenari ens movem i de quin calendari estem parlant?

Data exacta no la tenim. El que sí sabem és l'escenari. El seu advocat, Gonzalo Boye, ja ha deixat clar que Puigdemont només tornarà quan tingui l'amnistia efectiva aplicada. Quan arribarà això? És el proper capítol. No ho sabem. Sabem que el Tribunal Suprem, que és qui ha d'aplicar i ha de dictar aquesta amnistia, ja té sobre la taula la sentència del Tribunal Constitucional. A partir d'aquí poden passar dies o poden passar setmanes. Veurem. Però Puigdemont només tornarà quan tingui l'amnistia aplicada. Aquest és un dels detalls que sabem. El segon, que també el seu advocat ja ha apuntat que aquesta coincidència entre aquest eventual retorn a Catalunya i les eleccions convocades pel 29 de novembre és una mala combinació. Per tant, aquí l'altre dubte és si Puigdemont, cas que pugui tornar, ho farà en plena campanya electoral o s'esperarà després de les eleccions.

Ara en parlarem d'aquest avançament electoral a nivell de l'estat espanyol, però abans encara sobre Carles Puigdemont. Aquesta setmana l'hem sentit en un discurs que va fer des de Waterloo, un discurs institucional.

No vam anar a l'exili a defensar els partits polítics de cadascú, sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya. I tornarem de la mateixa manera.

Quina lectura hem de fer del que va dir Puigdemont? Amb quin missatge ens hauríem de quedar?

Home, era una declaració emotiva. Jo la separo una mica en tres punts. Ell, en primer lloc, destaca la decisió del Tribunal Constitucional com una victòria de l'independentisme, però també va haver-hi una reivindicació de l'exili. Un exili que, en el seu cas, són nou anys. I també hi havia un missatge polític. L'amnistia no és el final de res. En aquest cas, deia Puigdemont, no és la solució pel conflicte obert, segons ell, entre Catalunya i Espanya. Hi havia també, i es desprenia de la seva intervenció, un cert aire de final d'etapa, de final de recorregut.

Bé, ho anirem veient a partir del moment en què hagi tornat. En tot cas, el que sí que sembla clar és que la tornada de Carles Puigdemont, tant si és aquí com si no, simplement l'anunci del seu retorn, això condicionarà aquesta campanya per les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Com pot influir en aquest sentit?

Doncs aquest és un dubte que anirem resolent les següents setmanes i que dependrà sobretot de què és el que passi. D'entrada, influeix en una cosa, que l'amnistia entra com a mínim com a tema de precampanya. De l'altra, Junts, està clar i ho diu obertament, necessita un revulsiu per combatre enquestes que li van en contra. Que li van en contra sobretot en un escenari d'eleccions al Parlament de Catalunya. Un possible retorn de l'expresident del líder indiscutible de Junts pot mobilitzar, veurem fins a quin punt, un cert electorat que ara es pot plantejar o votar altres opcions o directament no votar.

Parlem ara sí d'aquest avançament electoral que ha anunciat Pedro Sánchez.

I el primer

que et vull preguntar, Raúl, és per què ha escollit justament aquest moment Pedro Sánchez? Per què ha decidit ara avançar a les eleccions? Ho dic perquè fins fa poc ell mantenia que volia esgotar legislatura. Aquí hi ha dos punts claus.

El primer, que ha trobat un moment òptim. Això és el que buscava. Venim setmanes parlant de la crisi de Ceuta. Una crisi de Ceuta que li ha merescut crítiques dures fins i tot dels seus socis de govern. Però és que abans veníem de parlar d'investigacions judicials i també de casos de corrupció, amb la condemna, per exemple, de la seva antiga madreta, de l'exministre José Luis Ábalos. Amb el desnonament de la veïna de Madrid de 87 anys, de la Mari Carmen Abascal, Sánchez i també els seus aliats a l'esquerra troben un marc idoni per intentar com a mínim centrar el debat, que és l'habitatge. Un debat on s'hi senten còmodes, on a més a més poden confrontar ideològicament amb el PP i Vox. Que és un tema en el qual se senten molt més incòmodes que no pas amb Ceuta o amb els casos de corrupció. Per tant, aquest seria un punt. I l'altre, les enquestes dibuixen una extrema dreta, en aquest cas Vox, que capitalitza sobretot no només el malestar social, sinó el descontentament amb la crisi de Ceuta. Per tant, és un moment molt bo per Vox a les enquestes. I per contra, és un moment en què el PP d'Alberto Núñez Feijó està estancat. Totes les enquestes, tret del 6, el situen com a guanyador, però amb molt poc creixement respecte als resultats de les eleccions del juliol del 23.

Ara demanaré que fem una mica de pronòstic sobre els resultats d'aquestes eleccions del novembre, però abans, no sé com ha agafat això els partits polítics, si estaven previnguts i a punt per una campanya electoral o si potser algun l'ha agafat més a contrapeu i ara no saben com reaccionaran.

Claríssimament, alguns estaven, com dius, per exemple, el que ara és sumar, estaven en un procés de recomposició absoluta de nom, de marca, però també de lideratges. Després de la renúncia ja fa molt temps de la seva candidata a les eleccions passades, que és la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz. Els agafa a contrapeu. D'entrada tenen el dubte de si van sols o van en Podem. Aquesta és una. L'altra, com es diran? Aquí sí que hi ha un nom, que és front ampli, emulant, per exemple, la candidatura de Mújica a l'Uruguay o també la de Boric a Xile. Però clar, aquí hi ha un dubte i una rivalitat amb lideratges. Mònica García, ministra, líder de Més Madrid, és una de les candidates millor situades. Però Ada Colau també hi vol ser. Irene Montero és la millor situada de l'espai de Podem. Tenen molt pocs dies per decidir amb qui es presenten i fins a final d'octubre per decidir quina és la seva llista. Per tant, el tronòmetre està activat. Hi ha altres dubtes. Esquerra vol Gabriel Rufián, ja ha apostat per ell, però Gabriel Rufián es pren un temps. La resta estan força confirmats. Junts aposta per Nogueras, Sánchez, Feijó, Abascal. Però sí que encara hi ha alguns dubtes.

Doncs amb aquest panorama, i ara sí per anar acabant, Raül, et demano què pot passar a partir d'ara. Jo no sé si encara algú té esperances que Pedro Sánchez pugui repetir un altre mandat a la Moncloa, o si el més probable és que passi el que ja hem anat veient últimament a Andalusia, Aragó, Extremadura, que és que el PP guanya les eleccions i que Vox li dona el suport que li pugui faltar per governar. No sé si és això, que pot anar cap aquí la cosa, com ho veus?

Totes les enquestes publicades, menys la del CIS, la del Centre d'Investigacions Sociològiques, apunten a una victòria molt clara, amb molt marge. Algunes fins i tot els situen en 200 escons de Feijó i Abascal. Només sumen ells dos. Per tant, totes les enquestes van en aquesta direcció. Ara bé, cada vegada el vot es decideix més tard. En plena campanya electoral. Cada vegada els partits tenen menys fidelitat de vot. I l'altra, en la campanya poden passar moltes coses. Sánchez confia en tenir terreny, si no per remuntar, per tenir un bon resultat. El tema és quin marge té. Però sí que el camí que li queda fins al 29 de novembre és un camí amb revolts i difícils.

Bé, doncs ja ens podem cordar els cinturons de seguretat perquè, com dius, serà una campanya amb molts revolts i segurament amb alguns sotracs, també. Raúl Flores, cap de Política de Catalunya Ràdio, gràcies per ser avui al Radar i ens seguirem parlant les pròximes setmanes. I tant, que sigui un plaer, com sempre. Avui a la taula de so ja hem tingut el Jordi Calbany, el muntatge musical és de Sergi Cotillas. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.