Amnistiats els 12 CDR i arxivat el cas Judes

El dia en que hem sabut que l'Audiència Nacional ha aplicat l'amnistia als 12 CDRs acusats de terrorisme i ha arxivat l'anomenat cas Judas. Ho fa d'acord amb el que li va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no hi veia terrorisme. Estanca així un cas que va començar fa 7 anys i en què inicialment els 12 acusats s'enfrontaven a peticions de pena que arribaven fins als 27 anys de presó. Podem saludar a un dels acusats. És en Xevi Boigas. Xevi, bona tarda.

Hola, bona tarda. Felicitats. Moltes gràcies, no només per mi, sinó per tothom. Feia molt que esperàveu que es tanqués el cas. Home, és que, o sigui, més que pensar que tardava molt, pensem que mai havia d'haver començat aquest cas. Però un cop començat, lògicament, ens hem tingut això durant set anys i un mes, perquè avui és 23 d'octubre, el passat 23 de setembre, o sigui que, sí, sí, fa molt, massa i tot.

Fa set anys dels fets, com deies, mai us han citat a judici, però.

No, no, sí que hem anat un parell de cops davant del jutge, a l'Audiència Nacional. Però no, no, mai, bueno, ho vam portar, es va anar allargant per diferents històries i fins que va arribar la llei d'amnistia, a partir d'aquí vam portar la llei d'amnistia a Europa. I aquest va ser quan han dit el que han dit i lògicament al final ens han hagut d'amnistiar. Però no, no, no, per sort, per sort, no hem anat mai a judici. Durant set anys,

i tot i la certesa que no havíeu fet res, com es comporta, diguem-ne, com se suporta el fet, la sensació de tenir allà una mena d'ombra que mai saps com acabarà?

El dia a dia. És que suposo que si parles amb qualsevol persona tothom parlarà diferent. Lògicament, els primers mesos van ser els més duros. Llavors arriba un moment que no t'acostumes, perquè en aquestes coses mai t'acostumes, però ho portes, principalment perquè s'ha de portar, perquè si no, la vida continua, els nens continuen i la feina continua, però saps? Dur, ha estat dur. Bueno, encara ho és, eh? O sigui que no, jo tenim molt clar que això s'ha acabat per nosaltres, però lògicament encara queden moltes encausades per altres coses que encara estan pendents, de l'amnistia o no l'amnistia, o de judici. Però no ho hem portat gaire bé, no ho hem portat gaire bé, també s'ha de dir.

Recordem que alguns de vosaltres, tu, per exemple, vau estar a presó, però mentira, tres mesos en el teu cas.

Sí, sí, sí, vam estar tres mesos i tres dies als calabossos de Madrid, que això potser gairebé no va ser el pitjor, però gairebé. Sí, sí, però tot i així jo sempre he dit, encara que vagis a presó, encara que siguis exiliada, encara que siguis encausada, tothom ho passa malament. O sigui que això. La gent em diu, tu ets víctima que has anat a la presó. Bueno, però tinc companys que no van anar-hi que també ho són. I els meus fills, i la meva exdona, i la meva mare, tots hem sigut represaliades. No només la persona que ha estat encausada.

Quan mires enrere tot aquest temps, has arribat a preguntar per què a mi, o per què m'estan fent això, o si podies haver fet alguna cosa diferent, o per què arriben a tu. Li dones moltes voltes a això, al per què?

No, perquè simplement ja teníem molt clar en aquests anys de què passaria. A més a més, com se sap, s'apropava la sentència i teníem molt clar que no volien que passés el que va passar, que la gent va sortir al carrer, va sortir al carrer i. I sí, avui avui. No, no, és que m'estan parant pel carrer. Sí, ja ho veig, que t'estan saludant, no? De fons. Sí, sí, sí. I llavors teníem clar que passaria alguna cosa. Em va tocar a mi. Com li va tocar a l'Edu, com li va tocar a en Xavidú, com li va tocar a en Ferran, com li va tocar a les 13 encausades. O sigui que ens ho esperàvem. No, jo m'esperava que potser algun dia em vinguessin a casa a citar-me per alguna cosa. No m'esperava tot el gran rebombori que va haver-hi. Però no em va sorprendre.

No, no. Creus que sobretot l'entrada a presó preventiva va coincidir amb els mesos en què hi podíem preveure que hi podia haver més protestes? Per tant, el que buscaven era desactivar aquestes protestes? Totalment.

Això és una cosa I que en un temps ja s'explicaran més coses, però sí, sí, ho teníem claríssim que tard o d'hora havien de fer alguna cosa. I lògicament, doncs mira, doncs van agafar. 13 persones. Bueno, primer vam ser 9 i al cap de 6 mesos em van agafar 4 més. Però teníem molt clar que passaria alguna cosa d'aquestes. Sí, sí, sí. Per sort es va desactivar poder el primer mes, però quan va sortir la sentència la gent es va tornar a activar. Respires tranquil, ja, del tot? Avui no. Avui, des que ha sortit la notícia, no respiro. No respiro. Mira, estic esperant que ens anem cap a sala d'ell, que fem una roda de premsa, i no, no respiro. Sí, estic molt. Bueno, ara actualment en un núvol. O sigui que, però bé, bé, o a mi m'estic seré, això sí.

Molt bé, doncs escolta'm, a gaudir-ho, quan en siguis del tot conscient i haver-te tret aquest pes de sobre, aquesta ombra que hi quedava, moltes felicitats. Xavi Buigas, un dels 12 acusats del CDR, acusats de terrorisme i que avui han rebut aquesta notícia. Molts ànims, gràcies.

Vinga, gràcies a vosaltres, a reveure.