La tarda de Catalunya Ràdio

Ana Pastor sobre el cara a cara que va moderar: "Vaig notar molta tensió, se'm va fer etern"

Durada: 23 min
18/11/2026
A poques hores del debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, parlem amb la periodista que va moderar l'últim cara a cara entre els candidats a la presidència d'Espanya. I també repassem la història dels cara a cara que hi ha hagut fins ara.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Els debats electorals encara funcionen bé? Doncs sembla que sí, probablement perquè ara mateix l'enfrontament ven. I avui en tenim una a 24 hores o 30 i poques hores, un cara a cara. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó aquest dijous a la nit, a més per la majoria de televisions d'àmbit estatal. Àlex Lutírez, bona tarda. Com a expert televisiu estàs molt expectant aquesta trobada cara a cara.

00:23

Sí, a mi també em fa gràcia, la veritat. Si la féssim cada 15 dies els acabaria avorrint, però en cap, cada 4 anys passa bé, passa bé. L'últim va ser ara fa 3.

00:30

3 anys. 10 de juliol de 2023 i amb els mateixos protagonistes que demà. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijo.

00:40

¿Nos puede asegurar que el señor Abascal no va a ser miembro de su gobierno en el caso de que usted consiga los votos suficientes en el Congreso para ser investido presidente?

00:47

No tengo usted ninguna duda. Si consigo los votos necesarios, por supuesto que no va a ser miembro de mi gobierno. Vox no es un partido constitucionalista, señor Feijo.

00:55

Han llegado ustedes hasta incluso a vertir esta maldad del que te vote chapote. Que te vote chapote, señor Fijo.

01:03

¿Y usted que está muy preocupado por pasar a la historia? Usted pasará a la historia por el presidente del gobierno que firmó en el BOI la ley del solo sí es sí.

01:13

Aquest debat va tenir 5,9 milions d'espectadors, 46,5% de xer, i el van moderar els periodistes Vicente Vallés i Anna Pastor.

01:25

Però com ha canviat les coses, eh? Fa tres anys, el més greu era el que té vot de Chapoto, i ara és fill de puta, diguem. Home, el to ha anat pujant. Ha anat pujant. I vostè és l'autor de la llei del solo si és sí, i ara és l'amnistia, no? Hem anat renovant els conceptes, però. Però a nivell d'insult trobo que hi ha hagut un esforç. Per millorar-lo, per pujar el nivell. Ana Pastor va ser una

01:48

de les moderadores, vaja, en Vicente Vallés va ser qui va encarregar-se'n i avui volem parlar amb ella per saber com són les hores prèvies a una cita com aquesta. Ana Pastor, bona tarda. Bona tarda. Com recordes aquell cara a cara de 2023? Perquè ara deia el Queco, aquest any s'estan insultant més que fa tres anys, sembla.

02:07

Pues fíjate, sí, claramente es una muestra de cómo se ha deteriorado la conversación, no solo entre los políticos, diría que por supuesto también entre los periodistas. Creo que nos hemos hecho mucho más la vieja del visillo en general, mirando a ver quién lo hace bien, quién no, a quién podemos criticar, a quién no. Un ejercicio que a mí me tiene completamente agotada. Personalmente yo estoy acostumbrada a que me zurren, pero es agotador ver tanta gente en la profesión. Y por supuesto, creo que se ha deteriorado muchísimo, es lo que más me preocupa, la conversación pública, social, familiar. Bueno, un poco lo que decían los Stop al otro día, que en el bar de Cornellà de sus padres se podía uno tomar una cerveza pensando muy diferente. Y ahora creo que cada vez es más difícil porque ha subido el nivel de decibelios hasta reventar el audímetro. Amb tot,

02:56

fa tres anys ja va ser tens el debat, ja va ser dur. Tu el recordes especialment dur també, in situ, al plató? La tensió traspoava o tu també veies que allò era un joc i quan va acabar la cosa es va desactivar?

03:12

Pues mira, yo arranqué una mañana tal que, pues no sé, esa mañana pronto, recuerdo que teníamos que hacer atención a medios, Vicente y yo, y yo estaba muy convencida de que iba a ser todo muy tranquilo. No era un autoengaño, la verdad, es que había vivido muchos debates, luego quiero contar, por cierto, que todo lo bueno de los debates en la sexta empezó gracias a Cataluña, y había vivido muchos debates con mucha gente, pues debate a cuatro, debate a seis, debate a nueve, En pandemia había vivido muchos debates y me parecía que dos era una cosa muy manejable, así que yo arranqué el día mucho más tranquila que otras veces. Había vivido aquel debate en el que no vino Rajoy, vino Soraya Sáenz de Santa María, otro debate a cuatro también en la tres media con Casado, Rivera, Iglesias y Pedro Sánchez. Bueno, en fin, yo arranqué el día muy optimista diciendo son dos, esto es manejable, somos dos, etc. Nada más entrar los dos candidatos a lo que llamamos la foto oficial, Yo noté una tensión que dije, uy, uy, uy, qué raro. Hubo una escena curiosa y es que Feijóo se había dejado los papeles, no me acuerdo si fuera o tal, lo contó con bastante tranquilidad y tal. El rictus de Sánchez era muy serio, muy tenso. Cuando ellos se sientan, a tres media, que era quien ofrecía el debate, como sabéis, se lleva la señal y hace una cuenta atrás. A mí me pareció que pasaron seis años de esos tres minutos, porque estábamos cuatro personas, junto a Valentina, la regidora, dentro del plató, y no se dirigían la palabra. O si no, ¿y había cordialidad entre Sánchez y Feijó? Nada. Te diría, además, que de Feijó hacia Sánchez hubo un mínimo guiño que le comentó algo de la pantalla, de la foto que habíamos puesto. Nada. Yo recordaba también siempre como esa imagen de Rafa Nadal cuando está esperando en el túnel para salir, que está como un toro. Bueno, a mí se me hizo eterno. No sé cuántos minutos fueron, probablemente fueron tres, o no sé, se me hizo eterno. Y según empezó el debate, en el arranque, te diría que en el primer minuto. Yo pensé, Dios mío de mi vida, la que viene. Y fue parecido en mi cabeza y lo que ocurrió.

05:13

Bé, de fet, clar, després d'un debat sempre hi ha crítiques, si intervens perquè intervens, si no intervens perquè no intervens, si has tallat aquest perquè has tallat aquest. A vegades se us va a dir, així en general i pel broc gros, que havíeu intervingut poc. No sé si estàs d'acord, ara tres anys després, de dir, hòstia, doncs hauríem hagut d'intervenir més.

05:29

Sí, recordo, además, haber hecho, también, atendido alguna entrevista aquí con compañeros de Cataluña, al día siguiente, a la mañana siguiente, en esa línea. Sí, la verdad es que yo estoy muy acostumbrada a la crítica de intervienes demasiado, interrumpes mucho, buscas protagonismo, no sé, bueno, toda esa graduación, ¿no? Estoy muy acostumbrada y para mí fue una sorpresa la crítica contraria. Porque sí que pensé que era innecesario, porque no son mis hijos, no tienen una edad inmadura, en la que podían gestionarse ellos, lo pensé yo, lo pensó Vicente, lo pensó mucha gente. Y luego, esta otra crítica que se hacía muy a menudo también de la verificación vinculada a mi persona por Neutral y por el equipo de verificación, es que en los debates, si nos paramos, como vi el otro día en el debate económico, a hacer verificación de cada dato que se ofrezca o de cada dato que yo pueda sospechar que es falso, entonces no es un debate, es que yo me pongo a discutir con cada uno de los intervinientes y nos tiramos 10 horas. Por eso hay una verificación en directo, que la va a haber también mañana, de neutral.es, donde la gente puede ir siguiendo poco a poco todos los datos con los que tenga dudas. Esas dos críticas legítimas, creo que la de no intervenir mucho la puedo entender, y la otra me parece más difícil porque en la profesión, no en la gente de la calle, hay que explicarle a la gente que una verificación no es falso, Señor Feijóo, no, hombre, hay que hacerlo con un poco más de seriedad,

06:53

¿no? Aquesta campanya ha tingut molts elements nous. Segurament, aquestes entrevistes fora de l'habitual, que si Abascal a la revuelta, o Pedro Sánchez a la revuelta, que si Jordi Wild, ¿tu com ho has viscut? ¿Ho has vist com una cosa estranya, com una cosa necessària? Els Estats Units estan molt acostumats a aquest tipus d'entrevistes, però aquí no.

07:13

A mí me parece bien, o sea, de inicio no me parece mal que se haga entretenimiento. Acordaros que cuando esto se hizo en El Hormiguero hubo una grandísima polémica y era el único programa de entretenimiento. También recuerdo que en esa misma campaña, ya no sé si hace cuatro u ocho años, muchos programas de televisión hicieron paseos con los candidatos andando, corriendo. Recuerdo a Pablo Iglesias corriendo con Susana Gris o con Ana Rosa, ya no me acuerdo, fregando platos. Esto ha pasado, ¿eh? Se nos ha olvidado, pero esto ha pasado. ¿Qué ocurría? Que tengo la sensación de que había una combinación un poquito más equilibrada, pero claro, esto es fácil decirlo si eres periodista, pero en la calle seguramente habrá otra percepción. Más equilibrado entre entretenimiento y el periodismo, digamos, más clásico, ¿no? Y sí que creo que ahora han ido a un montón de lugares donde están buscando, y además es que a mí me parece bien que estén buscando el voto joven, el voto, o sea, como segmentado, me parece bien. Lo que creo es que ha sido una buena excusa para no tener tiempo para hacer otras cosas. Por ejemplo, más debates, por ejemplo, más entrevistas de otro tipo, pero yo estoy muy a favor de las entrevistas de entretenimiento y, por supuesto, estoy muy a favor de las entrevistas duras. A mí me parece que la entrevista de Fran Ganillo es como hay que hacer, En mi opinión, no digo que todo el mundo lo tenga que hacer así, ese tipo de entrevistas. ¿Que cometemos errores? Por supuesto. Que seguramente Frank Anillo, como me pasa a mí habitualmente, cometió algún error, seguro. Pero deberíamos dejar de hablar todo el rato de este periodista se ha rascado la oreja y quizá ir a lo que dicen los políticos. Yo en esto no he cambiado, llevo toda la vida defendiendo cuando me zurraban o cuando no, que hay que hablar de lo que dicen ellos.

08:44

¿Es que no trobes que ahora es valoren tan o més les respostas del polític com les preguntes del periodista? Yo creo que se valora. O sea, cuando aparece la crítica de la entrevista, es parla de cómo ha estado el polític y es parla de cómo ha estado el periodista o la periodista,

09:04

¿no? Sí, pero me parece bien, porque nosotros necesitamos ser controlados en ese sentido también. Solo faltaba que no se pudiera opinar sobre el trabajo de los periodistas. Creo que además es que nos hace peores que no se pueda opinar. Pero creo que tiene que haber un equilibrio. Y luego esto de la vieja del visillo que os decía, a mí me resulta muy curioso ver en redes cómo todo el mundo de un espectro ideológico a la mañana siguiente o durante opina sobre el de enfrente, pero han callado sobre otras entrevistas. Y lo viví el otro día con lo de Broncano. Es decir, cuánta gente sorprendentemente entre el mundo progresista salió a matar a Broncano. Por todos los errores que ha cometido y que él ha reconocido y sin embargo han callado sobre todo tipo de entrevistas que quizá podrían haber dicho algo también y hablo de entrevistas periodísticas así que en fin, yo creo que en eso también hemos ido claramente a peor a cambio creo que los temas son más claros en campaña creo que la vivienda y otros están mucho más claros de manera más unánime y bueno la capacidad de generar titulares es enorme y también de triturar temas. Porque Montse Minguez se ha ido parece que hace un siglo, parece que Urda ha sido hace dos siglos y vuela a toda una velocidad terrible,

10:17

¿no? Doncs demà, cara a cara, i l'últim que el va moderar d'Anna Pastor amb aquests records per aquell Feijo Sánchez que es tornarà a repetir demà. Anna, moltes gràcies per atendre'ns, com sempre, a Catalunya Ràdio.

10:27

Un abrazo. Ya sabéis, yo siempre digo que todo empezó en Cataluña. En España los debates siempre eran hiper encorsetados. Algunos lo van a seguir siendo, pero la Sexta hizo una apuesta la primera vez en Cataluña porque los periodistas, y lo aceptaron los partidos políticos en Cataluña, pudiéramos decidirlo. Así que yo siempre agradecidísima de cómo allí se ha entendido, habéis entendido y han entendido los políticos que esto era necesario. A ver ahora si sorbe, dama. Gracias. Gracias.

10:53

Aquí el tenim molt fresc, aquest record del 2023, però durant molts anys, Àlex, això dels cares a cares era inèdit a l'estat espanyol.

11:03

Sí, sí, va trigar un temps a arribar, el primer, de fet, és de l'any 1993, i per tant. Tu recordes el moment de tenir aquell primer cara a cara com un impacte? Sí, sí, però a més jo en aquell moment tenia 19 anys i per tant allò era eren les meves primeres eleccions espanyoles que podia votar i recordo que, a més a més, clar, era encara un moment en què els presidents o els presidenciables tenien una autoritat i tenien unes figures O sigui, estava molt. Era un sistema molt presidencialista. Falet i Aznar, ni més ni menys. Recordem allò, Juní, perquè va ser un impacte.

11:38

Va ser un impacte amb 9,6 milions d'espectadors i un 61,8% de xert. M'ha semblat una dada altíssima, però després, revisant les dades dels altres debats, és que va increixendo l'audiència en els anys següents. En aquell moment, González Aznar moderava Manuel Campo Vidal a l'Antena 3, va ser el 24 de maig del 1993, i en aquests debats. Està bé saber què va passar abans. I recordareu que en aquell moment, només un dia abans, Felipe González va tenir un accident d'avió en què va estar a punt de perdre la vida i el dia següent es va haver de presentar en aquest debat.

12:13

Que li va anar fatal.

12:15

Sí, sí, sí. A més, li va anar fatal. Això va passar el 93.

12:18

Solamente quisiera introducir antes un pequeño paréntesis. Es que efectivamente el señor candidato del Partido Socialista ha exigido cerrar este programa, ha exigido intervenir último en este programa.

12:27

Debe ser el moderador el que aclare cómo se ha producido. Entonces usted me va a permitir que le haga una pregunta. ¿Cuántos debates han organizado ustedes en Antena 3? Este es el cuarto. ¿Cuántos han hecho sentados? Este es el único. De acuerdo. Sigue usted, por favor. Tiempo para el señor Aznar. ¿Por qué le da usted permiso para seguir o

12:46

no seguir al señor Aznar?

12:50

El partit de tornada, en aquest cas a Telecinco, presentava Luis Maríñez amb una audiència superior, 10,5 milions d'espectadors. La tensió va no matant però podríem dir que Felipe González va anar recuperant el terreny.

13:09

Aquelles eleccions les va guanyar González. Exacte. Per contrapronòstic.

13:13

Era el primer debat. Fixeu-vos en una cosa, que en només una setmana s'assalta del 61% del primer programa, que no se sabia això del cara a cara què era, era una cosa inèdita, i només una setmana més tard, tot i que és un replay, puja al 75%, 75%. Un milió més d'espectadors. I un 75% de share, de quota, ja és final de Champions.

13:34

Anava a dir això, un Mundial ho fa, un Mundial de Futbol final.

13:39

Home, si sumes tots els números, poder, però.

13:41

Sí, potser la final, l'última final, en Espanya,

13:45

sumant la 1, la 2, el 3 de Porte. Pensa que això ho feia la historia espanyola i ho feia alguna en tancat, també. No, no, però aquesta. Això no, aquesta era Telecinco. No, no, dic la final del Mundial. Ah, sí, sí, sí. No, en tancat no existia l'any 93.

14:02

I el 75 vol dir que en algun moment va ser més. Que en algun moment va haver-hi un xar més alt.

14:09

Sí, sí, exacte. 86,3% sumant tots els canals en què s'emetien. Era la 1, la 2, Tredeporte, Dazon i la 2Cat.

14:16

Són xifres de final del Mundial, les del debat del 93. Clar, dos debats seguits en aquelles eleccions, però després saltem a quatre legislatures, Judit.

14:26

En silenci, sense cap cara a cara. L'any 96, per exemple, Aznar va rebutjar un cara a cara per no arriscar l'avantatge que tenia en Felipe González arran dels casos de corrupció del govern socialista. I l'any 2000, més del mateix avantatge.

14:39

Però de moment hi va ser bona estratègia, perquè va arribar a la presidència. Per tant, no se la va jugar. Juste, però va arribar. No se la va voler jugar.

14:47

L'any 2000 tampoc se la va voler jugar, perquè també tenia avantatge a les enquestes Aznar. Això fa que declini l'enfrontament amb Joaquín Almunia. I l'any 2004, Rajoy, en aquest cas, favorit també als sondejos previs a l'11M, va evitar també el cara a cara amb Zapatero.

15:06

Per tant, saltem del 93 al 2008, 15 anys després. Aquest ja és època polònia, no?, el 2008. 2008, sí. Ja el vau parodiar d'alguna manera.

15:17

Segurament. I tu devies. Era un Zapatero Rajoy? Sí, pues ho hauríem de fer en dos dies.

15:23

Et vas partir en dos. Aquella cella, et vas col·locar les celles i som-hi. Ho hauríem de fer en dos dies. Clar, clar, clar.

15:30

Això ho fèiem en dos dies. En dos dies, o una a primer hora del matí i l'altra a l'última hora.

15:35

Va ser un debat per moltes més cadenes. Televisió Espanyola, de sexta a quatre, i fins a 20 cadenes en total, el va presentar Manuel Campo Vidal. Per tant, ja és el segon de Campo Vidal. I jo diria, repassant les dades, que és el debat que més audiència ha fet, 13 milions d'espectadors, tot i que la quota de pantalles és inferior, 59, com el pas que ha deixat. El record, no? Amb diversos highlights.

15:59

Usted no le ha dado cuerda al reloj y el reloj se ha parado. Señor Rajoy, quizá no se ha enterado que hoy los relojes van a pilas. Ha negociado políticamente con ETA. Ha puesto en tela de juicio el estado de derecho. Y las joyas. Ha jugado con la ley. Ha cedido ante los terroristas y ha aceptado el chantaje.

16:14

Señor Rajoy, yo apoyé al señor Aznar que dijo que ETA era el movimiento de liberación nacional vasco, que es la afirmación política más grave que yo he oído en democracia.

16:25

Quiero que la niña que nace en España tenga una familia y una vivienda y unos padres con trabajo. Ostres, no me recordaba.

16:32

Queco, però en aquella època ho estava pensant ara. Tu feies tots dos personatges. Perdoneu, perdoneu, que baixi ara. És que he desconectat un segon, però aquell moment polític

16:42

per tu devia ser una feinada increïble. Sí, sí, era quan el meu cap no donava permès. Sabia que tenia la feina assegurada. Ah, això sí.

16:51

Guanyés uno l'altre. Que vai guanyador, segur. 25 de febrer i després un altre debat encara, al mateix comtès electoral.

16:58

3 de març de 2008, en aquest cas a més per Televisió Espanyola, la sexta i quatre, i apareix una dona, la presentadora Olga Biza, un cara a cara que va fer 12 milions d'espectadors, un 56,3% de xer i 21 milions d'espectadors únics, que es diu ràpid.

17:17

Què vol dir 21 milions d'espectadors? Sí, que en algun moment van veure algun trosset. Si sumes els espectadors diferents. Tots els que van passar en algun moment són 21.000. Exacte, els acumulats, que se'n diu a vegades, també.

17:28

2008. ¿Qué política antiterrorista, señor Rajoy, prefiere? ¿La de esta legislatura, con cuatro víctimas mortales, o la de la legislatura anterior, con 238 víctimas mortales?

17:37

No creía yo que usted fuera a utilizar los muertos y a presumir de cuánta gente había muerto. Yo voy a hacer una ley para garantizar que todos los ciudadanos puedan mandar a sus hijos a estudiar en castellano en toda España. ¿Usted la va a apoyar o no la va a apoyar?

17:51

Han cogido lo de Cataluña para crispar, para intentar poner a gente, a ciudadanos del resto de España frente a Cataluña. Buenas noches y buena suerte.

18:00

Aquí va a sorprendre aquest Buenas noches y buena suerte de Zapatero.

18:03

Homenatge a Ed Monroe, mític personatge. Deuria ser quan s'havia fet la pel·lícula, no?

18:09

Suposo que sí, 2008 és possible. Segurament. Saltem al 2011.

18:13

En aquest cas, un cara a cara a Rajoy Rubalcaba, a més per 17 cadenes, entre les quals Televisió Espanyola Antena 3 i La Sexta, va ser el 7 de novembre del 2011, presentava de nou Manuel Campo Vidal amb una audiència similar. A l'anterior, 12 milions d'espectadors i una quota de pantalla del 54,2%.

18:34

Rajoy, Rubalcaba, aspiran a rellevar Rodríguez Zapatero a la presidencia del gobierno.

18:39

El señor Pérez Rubalcaba no entiende lo que yo le digo y entonces me acusa de sembrar incertidumbres. Aquí lo único que siembra algo es usted. Usted siembra insidias. Ha empezado su intervención el señor Rodríguez Pérez Rubalcaba. Es que hace cuatro años estuve aquí con el señor Rodríguez Zapatero. Perdió el debate, lo recuerdo. Todo me habla de la pública. Señor Rajoy, reconozca. Déjeme hablar, que no se ha hablado usted. Tiene usted el uso de la palabra, señor. Muchas gracias. Si no le va tan mal el debate, no se ponga nervioso.

19:05

Però el nivell de tensió no era per res el d'ara, eh?

19:09

A nivell de. Ni a nivell de carrer. No, ni a nivell de carrer. Recordeu quan Pablo Casado li va dir felón a Pedro Sánchez i aleshores semblava que era la gran cosa. I això va ser gairebé un tema de campanya. I el Sánchez va tenir allò que sap fer ell, de dir, tu em dius una cosa, doncs jo l'aprofito en contra teu, com una clau d'ajudo. I era felon, que és una cosa que gairebé fa vida, que semblava Mortadelo i Filomón, no? És que aquí ha entrat

19:31

una gent que ha tensat molt la cosa, eh? A nivell de carrer i a nivell de tot, han tensat la situació.

19:39

Demà tenim debat, l'anterior hi havia estat el 2023, i l'anterior el 2015. Entre el 15 i el 23 tampoc n'hi va haver cap, però què va passar el 2015?

19:47

Va ser el primer debat de Pedro Sánchez, que es veia les cares amb Mariano Rajoy, es va emetre per 12 cadenes, amb 9,7 milions d'espectadors, i temes clau com la. De nou Manuel Campo Vidal. De nou Manuel Campo Vidal, sí, i temes com la corrupció i allò de M. Rajoy.

20:06

Yo quiero hablar de corrupción, señor Rajoy, porque usted cuando envió ese SMS a Bárcenas tuvo que dimitir. Señor Rajoy, usted ha permitido que en la sede de la calle Génova del Partido Popular, rehabilitada con dinero B de Bárcenas, señor Rajoy, se haya destruido el ordenador a martillazos de Luis Bárcenas ante el requerimiento de los jueces. Lo peor de todo es que cuando se dieron a conocer todos los papeles de Bárcenas, usted dijo que todo era falso.

20:28

Hasta ahí hemos llegado, señor Sánchez. De lo que no se puede recuperar uno es de la afirmación ruiz, ruin, mezquina, miserable, que ha hecho usted hoy aquí. Si usted tiene algo contra mí, lléveme al fudado.

20:42

Li va dir indecent Sánchez a Rajoy i allavors allò va semblar que era trencar tots els codis. Imagina't ara avui el que es poden arribar a dir. ¿Aquests debats són efectius a nivell televisiu i després traslladar-ho a la població, Alec?

20:55

Els estudis no diuen que tingui un efecte molt, molt significatiu. Jo, els que he vist en múltiples països, diguéssim, diuen que poden moure entre un 0,5 i un 0,9% del vot. O sigui que ha de ser una cosa molt ajustada. Sí, una cosa molt ajustada. El que passa és que sí que és veritat que jo crec que s'hauria de fer estudis ara, perquè. Fins ara, fixeu-vos que quan dèiem 21 milions d'espectadors, en realitat, si 11 eren la mitjana i 21 eren els acumulats, vol dir que la gent es va cansar ja. És a dir que hi vas perquè tens com una mena de sensació que allò no t'ho pots perdre, però segurament que quan portes mitja hora dius, uf, això ja m'ho crec i ja està. I demà què farà això? Perquè ho podrem veure a moltes teles. Sí, sí, això demà es pot veure. Vaja, són una vintena de televisions, també. No a TV3. No, farem Polònia. Exacte, i a Polònia.

21:46

Ho haureu de fer en directe mirant. Sí, exacte. Demà serà dia de. Bueno, doncs que passi el tren, no? Farem algun gag dient. No ho sé, no ho sé.

21:57

Demà hi vaig, no ho sé. Jo crec que farà fort. Avui estem repassant cares a cares, després hi ha hagut els debats. El cara a cara sí que és un format que remet a l'històric cara a cara de Nixon, Kennedy, etc. I té com una sensació de combat de boxa més forta. Jo crec que farà molt bones audiencies. Serem de què parlaran aquí? Sí, hi ha temes pactats. Diuen que hi ha habitatge, 5 temàtiques generals. Habitatge, economia i fiscalitat, política social i serveis públics, la lluita contra la corrupció i la regeneració democràtica i després també migració i política exterior.

22:33

Però jo, Àlex, tu m'ajudaràs. A Catalunya no hi ha la. No tenim una llista com aquesta que hem repassat ara de cares a cares entre candidats a la presidència de la Generalitat.

22:41

Perquè, clar, a Catalunya tenim el doble eix. És a dir, aquí hi ha hagut sempre, clar, un bipartidisme que després es va trencar quan van entrar, doncs,

22:48

Pablo Iglesias o Vox. No te'ns avancis perquè demà fem. La història del cara a cara que s'havia de fer i no es va fer. Epa!

22:57

A TV3? Doncs no en tenia ni idea, eh? És tan fort, aquesta història? De quin any? El 2010. Però demà. És que hi ha hagut molts intents de cara a cara a TV3, que després sempre hi ha hagut un tercer partit que s'ha queixat, que ha dit ell, i que és el que va passar el 2010.

23:17

Sí, perquè és aquest doble eix. O sigui, que quan tens l'eix catalanista-no catalanista i esquerres-dretes, és difícil que tot vagi a dos candidats. Clar, que totes resumeixin això. I aleshores el tercer, amb discòrdia, sempre apela a la Junta Electoral. Va haver-hi molts anys que era un cara a cara. Sí, no, no, Maragall-Pujol.

23:33

Maragall Mas, Maragall Mas. Jo recordo un cara a cara Maragall Mas a La Vanguardia, però. Però no, televisat,

23:42

que té una mica més de parafernalia, que té més d'allò. Bé, doncs això passarà demà. Hem volgut fer-ne una prèvia amb l'Alex Gutiérrez, el nostre expert televisió. Alex, gràcies. A vosaltres.

Àudios