Andorra s'acosta a la Unió Europea: com canviarà el principat?

Andorra obre una porta que no havia obert mai fins ara. Després d'anys d'aïllament i d'opacitat en molts àmbits, ara el Principat firma un acord d'associació amb la Unió Europea. Això vol dir que Andorra vol acostar-se més a Europa. Bé, de fet, vol obrir l'economia als veïns comunitaris, però tampoc no vol integrar-se de ple al club europeu. Els andorrans volen mantenir la sobirania en temes que per ells són clau, com la immigració, la fiscalitat o la justícia. Què implica que Andorra firmi un acord d'associació amb la Unió Europea? Com canviarà la realitat andorrana? I els catalans, notarem algun canvi en la relació amb els nostres veïns? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. El Joaquim Albalate és corresponsal de Catalunya Ràdio, el Pirineu i Andorra. Què tal, Joaquim? Benvingut. Hola, Loi, com estàs? Escolta'm, abans de res i per aclarir conceptes, hem de dir, hem de recordar que Andorra no forma part de la Unió Europea. Sí que és dins d'Europa, és el continent, evidentment, però no és un dels 27 socis comunitaris. Per tant, en certa manera, podríem dir que és com una illa solitària enmig del mar, no?

Exacte, és el que es coneix com un país tercer, que no forma part de la Unió, no participa en els projectes comuns, diríem, és només un veí, i és veritat que està envoltat de països de la Unió Europea, però només és un veí. Sí que hi ha acords bilaterals de cooperació, comercials, en matèria fiscal, que és el que passa, per exemple, amb altres països tercers, com Suïssa o Turquia, per exemple.

Clar, aquest és l'escenari que teníem fins ara, però els últims anys Andorra s'ha volgut acostar una mica més a la Unió Europea i ha estat negociant aquest acord d'associació, que és el que ara està a punt de culminar. Explica'ns què és aquesta fórmula, què és això de l'acord d'associació.

Sí, és un pas més d'aquests acords que dèiem, és un document que els substituirà, que substituirà aquests acords bilaterals i que implica. Bàsicament que Andorra podrà accedir al mercat únic europeu, és a dir, a la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis, i a canvi el que farà Andorra és aplicar unes lleis bàsiques europees, que és una fórmula a mig camí entre la situació actual i entre ser un membre de la Unió, com deies.

Aquesta és la pregunta, justament. Per què no els interessa? Per què no volen integrar-se directament com un país més de la Unió Europea? Per què no s'atreveixen, entre cometes, a fer aquest pas definitiu? Doncs és fàcil perquè

no volen perdre sobirania i poder de decisió. Andorra és un país molt petit i dins de la Unió, que hi ha països molt més grans, tindria molt poc pes. Per això vol tenir aquesta integració econòmica, perquè al final hi ha un lligam molt estret amb els països veïns i amb la Unió Europea, però no volen aquesta integració política i haver d'aplicar unes lleis comunitàries que no podrien negociar amb la mateixa força que aquests estats grans. Amb aquest acord podran triar quines lleis i com les apliquen.

Va, doncs anem a coses pràctiques. Quan s'acabi aplicant això, quan l'acord d'associació ja estigui vigent, quins canvis implicarà per Andorra i pels andorrans? És a dir, què ha de passar, què hi haurà que no hi havia fins ara?

Doncs el principal és això que dèiem, la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. És a dir, els andorrans tindran més fàcil moure's, treballar als països de la Unió, podran viure i estudiar-hi. Obrir els seus negocis, també serà més fàcil importar i exportar productes a Andorra i que tant les empreses andorranes com les europees puguin treballar en un lloc i a l'altre. I a més, els andorrans tindran altres beneficis que tenim a la Unió Europea, com programes de cooperació. Per exemple, se'n podran anar d'Erasmus, que seria el cas més emblemàtic. Mira, veus?

Una de les millores que notaran els andorrans. En canvi, com dèiem, hi ha altres coses que no canviaran, perquè com que no s'acaben d'integrar, no acaben d'entrar definitivament a la Unió Europea, hi ha preceptes que ells no hauran de complir i que són, sobretot, per temes especialment delicats, sensibles pels andorrans, coses que ells no han volgut tocar i això sí que es quedarà com estava, no?

Exacte, Andorra manté aquesta sobirania que dèiem que vol en aspectes com la seguretat, la immigració o les fronteres. Tot i aquesta lliure circulació de persones, podran controlar qui entra al país i qui viu i, sobretot, els impostos, aquesta fiscalitat baixa que volen mantenir i que és un tret característic, un dels més importants, vaja, del Principat.

Clar, és que dèiem que aquest acord d'associació fa un munt d'anys que l'estan negociant amb Brussel·les i m'imagino que en part és per això, perquè els andorrans també han apretat per conservar, per mantenir aquestes singularitats, les especificitats que els fan tan únics i que aquí no han volgut cedir. Coses especialment sensibles pels andorrans, com la immigració, el control de fronteres, la fiscalitat, aquestes coses.

Sí, sí, és el que dèiem, que podran decidir ben bé quines normes apliquen, com ho fan, adaptar-les a la realitat del país i també decidir a quin ritme les apliquen. Crec que el cas més clar és el del tabac, que és un producte que tots sabem que té un pes important al país i al comerç, i que ara per ara quedarà fora d'aquesta lliure circulació de mercaderies per mantenir aquests preus competitius respecte a altres països veïns. També, per exemple, la integració del sistema bancari serà progressiva per protegir els bancs andorrans, que són un altre dels tòtems del país, o, per exemple, també es podrà mantenir el monopoli energètic.

Avui estic parlant amb el Joaquim Albalate sobre l'acord d'associació entre Andorra i la Unió Europea, que es firma aquesta setmana, i que implica canvis profuns en la realitat andorrana. Clar, jo no sé, Joaquim, com ho han viscut, això, els andorrans, si hi ha consens, si hi ha unanimitat dins del país, tothom està d'acord en què han de fer aquest acostament a Europa, o si hi ha reticències dins del país. Com està aquest termòmetre sobre l'acord d'associació amb Europa?

Doncs és un dels grans temes de debat que hi ha aquí al Principat. Hi ha una divisió important i, de fet, bona part de la població creu que aquest acord serà negatiu pel país si s'acaba aplicant. Els partidaris defensen que l'acord suposarà una modernització del país, una obertura de l'economia, i els contraris creuen que suposarà una pèrdua de sobirania i, a més, creuen que pot agreujar alguns problemes importants, com la crisi de l'habitatge, si hi ha més inversió estrangera, o també parlen d'afectacions a la seguretat per l'impacte de la major obertura de les fronteres que suposaria. Tot això, però,

ho hem de dir en provisional, perquè aquest procés encara no s'ha acabat del tot. És veritat que som pràcticament al final, però encara falten passos perquè això sigui una realitat. Volia demanar, Joaquim, que ens concretis una mica en quin moment estem i què falta perquè això ja entri en vigor.

Ha estat un procés molt llarg, perquè portem gairebé 12 anys de negociació, una cinquantena de reunions per arribar al text final, que és el que s'assigna ara. I ara falten tres coses, que l'aprovi el Parlament Europeu, que això s'ha de fer al gener i en principi serà només un tràmit, que l'aprovi cadascun dels 27 estats membres de la Unió, que pot trigar una mica, i a banda, que crec que aquí estarà el principal escull de la cosa, és que ho hauran d'aprovar els andorrans en un referèndum.

Ah, o sigui que hi haurà referèndum, o sigui, la gent haurà de votar, més enllà d'aquest acord que fa ara el govern d'Andorra amb Brussel·les, la ciutadania també haurà de votar i és un referèndum vinculant, això, com va?

Sí, s'ha de fer aquest referèndum, no és obligatori, perquè es podria aprovar al Consell General, que és el Parlament andorrà, i prou, però és veritat que el govern, si va comprometre, el farà i serà vinculant. El que no tenim és data, sabem que serà un cop s'aprovi al Parlament Europeu, que s'ha de fer directament, El gener, però encara no sabem ben bé quan serà. Entre altres motius, s'ha allargat perquè ha costat d'acabar de lligar el text, però també perquè les enquestes no pinten bé. És que el 65% dels andorrans diuen que tenen poca informació sobre aquest acord i el 46% hi votaria en contra davant d'un 33% que hi donaria suport. Per tant, perdria el referèndum aquest acord d'associació. Per tant, és ben complicat tot plegat.

Però clar, és que a més a més, com tu apuntes, tant l'estat d'ànim de la ciutadania andorrana com aquestes enquestes, aquestes projeccions de vot del referèndum apunten que guanyaria el no. Per tant, si surt que no, què passa? Com culmina tot aquest procés que deies que fa més d'un any, més d'una dècada que s'està arrossegant? Què passaria si sortís que no?

Doncs clar, que no entrarà en vigor aquest acord, tot quedarà en paper mullat, tots aquests anys de negociació hauran sigut, bàsicament, per res, i tot es mantindrà com fins ara. Què passa? Que a Europa, amb aquesta possibilitat, com entendràs, no els agrada gaire, perquè ha costat moltíssim negociar aquest acord, que han avisat que no hi haurà més negociacions, que Europa tancarà la porta totalment a Andorra, i que no només això, sinó que tampoc hi haurà nous acords bilaterals com els que hi ha ara, que poden quedar obsolets en qualsevol moment.

Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, doncs sí que és una decisió transcendental pel futur dels andorrans. Escolta, Joaquim, ja per acabar, dins d'aquests canvis que implicaria l'acord d'associació amb la Unió Europea, n'hi ha un que ens pot afectar, especialment a nosaltres, els catalans, que és el roaming, perquè a molta gent li ha passat que ha volgut pujar a Andorra amb el telèfon mòbil i ha fet una trucada o ha consultat internet i després ens ha arribat la clatellada de la factura. Clar, això passava perquè, com dèiem, Andorra no forma part de la Unió Europea, per tant, no estava vinculat als acords del roaming, però no sé si ara amb aquest acord això sí que canviarà.

Doncs mira, potser aquest que deies és l'únic canvi que notarem la gran majoria de catalans, perquè l'acord, el que diu és que Andorra Telecom, que és l'empresa de telecomunicacions que hi ha a Andorra, haurà de deixar de ser un monopoli, i no només això, sinó que abans de set anys, han de desaparèixer aquestes tarifes exagerades de roaming. Però que dèiem, això i poc més, perquè les empreses sí que ho tindran una mica més fàcil per operar a Andorra, però per la resta, si volguéssim anar a viure o a treballar a Andorra, doncs com fins ara, necessitarem un permís i estar dins de les quotes. Per tant, el roaming podem dir que és pràcticament un dels únics canvis que notarem els catalans que pugem a Andorra.

Bé, doncs veurem com va avançant aquest procés d'obertura que ha anat fent Andorra els últims anys, que això va començar ja amb l'aixecament del secret bancari, que allò ja va ser un gran pas, i ara arriba aquest acord d'associació amb la Unió Europea. N'hem parlat avui amb el Joaquim Albalate, corresponsal de Catalunya Ràdio, El Pirineu i Andorra. Joaquim, moltes gràcies, fins aviat. Adéu, una abraçada. Avui a la taula de so ja hem tingut el Pau Roca, el muntatge musical és de Sergi Codillas. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.