Anem "A l'est de l'edèn" de Steinbeck, on se'ns apareix un altre mite: Caín i Abel

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Marina Porra, Juliana Canet, com esteu? Molt bé, Francesc. M'agrada més fer la secció a l'aire lliure.

Home, no, no hi ha res com la ràdio, que és màgica, estar aquí tan carets a casa nostra. Sí, sí. No, però té un punt, eh? A mi, allà, directe, gent passant. Va ser maco. I va ser bonic saludar la gent. I la gent molt atenta. No, i estem molt contentes, de fet, perquè després vam fer l'esdeveniment que teníem de viure escrivint i estava ple com una obra de veritat. Va fer moltíssima il·lusió. La veritat és que sí, va ser bonic. Resaca de setmana del llibre en català, o no? Poca, realment. Tampoc és el que vam fer. Ressaca de Manu Guix, en el teu cas? Ressaca de Manu Guix, molta. Ara explicarem tots els detalls d'aquesta trobada, el que no surti. I ara, de moment, aquí, Francesc, parlarem de fenòmens. Concretament, sí, de quan un llibre es converteix en un fenomen, cosa que hem vist en repetides ocasions i que pot passar per diversos motius. Que hi hagi, de sobte, un gran boom, com, per exemple, el que va ser el de la Sally Rooney, amb el seu Gent Normal, que, de sobte, tothom en va parlar, és tot el que ve a posteriori. Però clar, ella, per exemple, tenia un factor molt important a tenir en compte, que és que és una autora contemporània a nosaltres. Llavors, tu pots anar com a fan seguint la seva carrera, ella pot tractar temes més o menys d'actualitat, jugar amb coses més o menys barates, saps? Dient, va, ara això està de moda, m'adaptaré, ara això tal. Pots anar veient les seves entrevistes, és molt més fàcil que de sobte un llibre es posi de moda.

Sí, perquè és novetat. A més, és molt difícil per dir els fenòmens. És una cosa que no saps. O sigui, hi ha una superestrena mundial d'una pel·lícula, tothom espera que serà un boom, i després res. I en canvi, d'altres coses que penses, això, ni en rodes.

Bé, però també és la gràcia, no? Que sigui així imprevisible, perquè si no.

És una feina la d'intentar saber quins seran els propers fenòmens literaris, que és una feina interessantíssima, que quan la descobreixes és molt apassionant. El cas és que jo crec que sí que és més difícil que un llibre es posi de moda quan ja és un clàssic, ja molt reconegut, i quan l'autor fa anys que el van endreçar. I és el cas del llibre que parlarem avui.

O sigui, avui agafem un clàssic que de cop i volta es converteix en un fenomen.

És un llibre que mai ha passat de moda, perquè un clàssic és un clàssic, però que de sobte sents que se'n parla més.

Home, té una rebifada. Espectacular. Espectacular. És un llibre fantàstic, és una novel·laça que a mi va tenir atrapada unes quantes setmanes d'estiu. Un d'aquells llibres que t'enganxa des de la primera pàgina i que ja saps que tens una aventura molt bonica per endavant és L'est de l'Eden, de John Steinbeck. L'acaba de publicar, bueno, de fet, a l'abril passat, però és així. El temps passa molt ràpid. El va publicar l'Agulla Daurada amb una traducció del Miquel Sorribas i tot està bé en aquest llibre, vull dir, és fantàstic, de veritat. El francès suposo que riu perquè és un totxàs, però val molt la pena.

No, no, no, em sorprèn que digui que tot està bé perquè realment impacta que el descobreixis un llibre que jo recordo que el tenia la meva mare a casa fa quan.

Sí, sí, no, no. No, no, però moltes.

El tenia en castellà, crec. El tenia en castellà al cap, aquest llibre.

Jo he descobert, després de parlar d'aquest llibre i tal, de penjar-lo i aquestes coses, que John Steinbeck riu-te'n del Club de Fans de Segons Qui, perquè tota la gent em diu, no, això era una cosa que reivindicaven fa molts anys, perquè aquest llibre precisament era dels pocs que no es trobava en català, i llavors aquesta traducció ha estat com molt, molt, molt celebrada per això, perquè hi ha gent que el té de fons d'armari en edicions. Castellanes antiquíssimes.

Però clar, que és un llibre del 1952, em penso. Vull dir que té molt de mèrit que ara tingui aquesta revifada per molt que ell sigui un autor conegut. De fet, és un llibre que ja fa anys que d'alguna manera es comenta en ambients de l'internet més generalista, com quan fa uns anys la youtuber Emma Chamberlain, que és una de les referents de la generació Z, en Francesc fa cara de que no sap qui és. És la persona més important del món, directament. Ella té més de 13 milions de seguidors, és molt i molt coneguda, ja et dic, sobretot en aquest sector més americanitzat, però de generació Z. I fa uns anys, quan explicava que s'havia enganxat a llegir, la vèiem justament llegir Les de la Dent.

D'això ja fa uns anys, però és veritat que aquest estiu el fenomen ha anat increixent des de que la Marina el va començar a llegir. Jo no sé què ha passat, Francesc. Marca tendències. Marca tendències. Des d'aleshores són moltes les famoses que l'han anat compartint, des de la January Jones, que és l'actriu. Que feia de Betty Draper a Mad Men, no sé si has vist la sèrie, però és una sèrie. Francesc, és el teu deure més important,

és la cosa que has de fer quan arribis a casa. L'altre dia ja m'ho han dit que era imprescindible.

Déu meu, quina. És que aquesta secció no pot seguir. No hem de plagar. M'envejaven que encara no l'hagués vista per poder-la veure. M'ha fet sempre un punt de mandra, però vaja. No, no, no, no. Quina meravella poder veure Mad Men per primera vegada.

L'Anna Castillo, que és molt més local,

l'altre dia just compartia que se l'estava llegint en castellà, perquè és veritat que l'Anna Castillo també és d'aquestes famoses que sembla que no hagi

descobert que en català també es pot escriure. És molt pesat. I què més hem de saber-ne? Doncs hem de saber moltes coses. John Steinbeck en realitat és un senyor que no necessita gaire presentació perquè a tothom ens sona d'alguna cosa. És un escriptor americà conegudíssim sobretot per títols com El raïm de la ira, que se'n va fer una pel·lícula que tothom coneix i va ser molt famosa, un relat breu que es diu La perla, Viatges amb en Charlie, té tot de títols que el van fer guanyar el Premi Nobel de Literatura. Per tant, tampoc és que estem. Sí, però tampoc és que estiguem descobrint aquí un escriptor desaparegut, amagat, etc. Però és un dels grans noms de la literatura americana del segle XX, sobretot de l'època de la Gran Depressió. Steinbeck, Hemingway, Dos Pasos, tota aquesta gent van una mica junts. Però aquesta és una novel·la que, com deia, va escriure quan ja era un escriptor madur i es nota perquè ell mateix va dir que en aquest llibre hi havia volgut posar totes les coses que havia pensat al llarg de la seva vida, que és el mateix que va dir Mercè Rodoreda de Mirall Trencat, que també és una novel·la que va fer al final de la seva vida i que és una novel·la que s'assembla una mica a l'est de l'Eden en el sentit que és una novel·la de ni sagues de famílies, moltes generacions I

que la intenció de posar-ho tot en una mateixa obra et converteix en un gran escriptor, però pot sortir bé o pot no sortir bé. Totalment.

Vull dir que és molt arriscat. Has de tenir el mecanisme per ajuntar-ho tot i que quedi rodó,

clar. Pots sortir-te malament perquè de poder deixar de tanta cosa que hi poses allà.

Exacte. I aquí no vés, eh?

No, i era la meva por. O sigui, jo a la segona pàgina d'aquest llibre vaig pensar, quina meravella, però vaig pensar, clar, però això són 700 pàgines, és molt difícil d'aguantar aquest nivell. En algun moment això es desmuntarà. Doncs clar, el mèrit que té que arribes al final i penses en cap moment ha caigut.

Em passa molt amb obres a dir, ostres, això no aguantarà i no aguanta.

Sí, no aguanta, però jo també hi ha una part que ho entenc, de dir inevitablement sostenir un mateix ritme, un mateix to durant 700 pàgines és dificilíssim, per això sorprèn tant quan n'agafes un de dir com ha aguantat això. De fet, aquesta és una gran novel·la americana, és una novel·la bíblica també. I també és una manera d'explicar d'on ve ell, perquè una de les famílies del llibre està inspirada com en la seva pròpia família i, de fet, a estones tens la sensació que Steinbeck t'està explicant la seva història. Però com amb els grans llibres, tens la sensació que et vol explicar la seva història i alhora la història de tothom i

aquesta és una mica la gràcia. L'est de l'adent, ara m'apunta el Gerard López que hi ha una pel·lícula de James Dean que també la va popularitzar

moltíssim. Efectivament, de fet d'això volíem parlar perquè si ara es torna a parlar tant d'aquest llibre és per començar perquè just aquest, no sé ara si és el dijous o el divendres, però vaja, aquesta setmana s'estrena a Netflix. L'1 d'octubre. Una miniserie justament

inspirada en l'Es de l'Eden, protagonitzada per la Florence Pugh. Sí. De fet, abans d'això, per això hem de saber que l'Es de l'Eden és una gran història familiar, o sigui, amb moltes famílies, molts noms, que està situada a la vall de Salines, que és al nord de Califòrnia, i el lloc en si ja és un element molt important en el llibre, perquè és un llibre amb tot un ressò d'aquesta cosa de pioners que van al lloc on creixen més les coses. És que, Francesc, que a tu t'encantaria això, perquè a més no pots ser més americana.

Sí, sí, clar, clar. La temàtica m'encaixa bastant, eh?

Mira, no vull desvalar gaire del llibre ni explicar gaire cosa, és una història on els germans són molt importants, les mares són molt importants i sobretot un paper que ha estat molt present en la ficció últimament, que són aquestes mares que abandonen o aquestes mares que d'alguna manera rebutgen els seus fills, si algú ha vist la peli de James Dean ja ho té tot explicat allà, Però bàsicament el que fa Steinbeck és que agafa la història bíblica de Cain i Abel i es fa una pregunta molt interessant, que és, ¿estem condemnats a repetir allò que han fet els nostres pares amb les seves virtuts, però sobretot els seus defectes, o podem triar qui volem ser? És a dir, tenim llibertat o no tenim llibertat, no? I, bàsicament, la pregunta és molt interessant i molt literària. Què és herència i què és repetició? Tremendo, tremendo truco.

Has de tenir ja una edat i una trajectòria com a escriptor per atrevir-te a intentar resoldre una mica aquesta qüestió. Totalment. I res, és el que comentàvem, just s'estrena la miniserie a Netflix el dia 1 d'octubre, aquesta setmana.

Ja té pinta de bona sèrie això quan el trailer ja dius a veure com comença això a mi em fa por que

no ho hagin fet que em decebi primer perquè m'ha agradat tant que això de les expectatives ja se sap quan és una

miniserie vol dir que tindran més temps per explicar-se un llibre així potser una pel·lícula se li quedaria curta

és el que passa amb la pel·lícula de James Dindon que és només 200 pàgines d'aquest llibre i en canvi aquí crec que ho han volgut agafar-ho tot fa molt bona pinta i té una polèmica per això ja al centre abans de començar-la com totes les bones en realitat

històries ja té una polèmica abans de frenar-se perquè el cas és que l'actriu protagonista que és famosíssima i a mi m'encanta que és la Florence Pugh justament fa uns dies va fer unes declaracions sobre l'actriu protagonista que ell interpreta que no han acabat d'agradar els lectors.

Ella explica que no volia convertir el seu personatge només en un monstre, que volia intentar aproximar-s'hi també, entenent una mica, no. Saps això que fan els actors? De voler entendre les mancances, de voler. Pugui empatitzar i en realitat poder no cal romantitzar tant els personatges que han estat concebuts poder des d'un bon principi justament per d'alguna manera ser un monstre.

És que de fet és la gràcia del llibre que és que aquesta noia és un personatge dolent i el llibre també és una reflexió sobre la naturalesa del mal i estem bé que ho diu clarament, si hi ha àngels és que també hi ha dimonis. I, de fet, un dels grans temes del llibre és això, és la distància entre la persona real i la persona que estimem, que també és un gran tema literari. I, per tant, fins a quin punt aquesta senyora només és bona perquè és vista pels ulls d'un senyor que n'està, bueno, perdudament enamorat, eh? És bonic, això, eh? És que l'amor,

a vegades, en saber unes coses. Que no són. Una balsa d'un campanar, eh?

Sí, i que de vegades mira, ahir la meva germana li va dir a la meva tieta, que guapa que estàs, i la meva tieta li va dir, això és que tu, o sigui, en realitat m'estàs dient el que tu mires cap a dintre, saps? O sigui, els teus ulls tenen aquesta manera de mirar, però diu més de tu que de mi. No serà que estic tan guapa, saps? Sempre ve de la mirada, de veritat, sempre ve de la mirada de l'altre.

Molt bé, doncs. John Steinbeck i aquest Alès de l'Aden en català, ja, amb aquesta edició de. L'Agulla Daurada. L'Agulla Daurada.

Que si mentrestant voleu, per cert, anar fent una mica. De xup-xup. De xup-xup, podeu veure aquesta pel·lícula que comentàvem, la de James Dean, que es va fer res just quan s'acabava de publicar el llibre, als 55 ja s'estrenava la pel·lícula. És de les primeres pel·lícules que va protagonitzar James Dean, 23 anys, i justament quan va fer el càsting s'explica que l'escriptor del llibre va dir.

Estain Beck va formar part de l'equip de guió i tal, o sigui que realment ho va veure molt de prop. Però és veritat, no?

Que és com un microtros del llibre.

Doncs si voleu la història sencera, potser la sèrie i, evidentment, el llibre. Escolta, què és el Flem?

Mira, el FLEM és el Festival de Literatura Expandida de Magaluf. Festival Literatura. Ah, clar. A mi m'encanta que hi hagi, ens encanta de fet a les dues, que hi hagi un festival de literatura tan potent com el que hi ha a Magaluf Mallorca, també per la connotació

que tenim sobre Magaluf a vegades. I rentar una mica la imatge de Magaluf que a vegades només pensem en Balconi.

Quan és moltes altres coses Magaluf i hi ha moltíssima potència cultural allà i nosaltres hi serem el dissabte a les, no sé ben bé quin escenari, ja ens trobareu, a les cinc. A les quatre. No, és que ens ho han canviat, a les 5.

Crec que al final no, a les 4, eh? Crec que al final era a les 5. Busqueu Instagram. Busqueu, busqueu, no us en donarem tot fet aquí. I a més perquè hi ha un cartell increïble en aquest festival. O sigui que és. No, però això de veritat val molt la pena.

Ja tenim aquesta cita. I ara una cita encara més important. 932017474, 60 euros del Condis. Fem una subhasta després de la pausa.