Àngels Pont (Gesop): "El PSOE pot quedar primer, però la dreta sumaria majoria absoluta"

Per exemple, ahir el CIS ha publicat el seu últim baròmetre abans del 29 de novembre i pronostica una victòria clara de Pedro Sánchez, que, per cert, en el seu primer míting de campanya, en canvi, ha dit Pedro Sánchez que hi haurà una remuntada històrica. Vull dir que o ens creiem el CIS o no. Li atorga una forquilla entre 134 i 143 escons, que són més dels 121 actuals, i a més a més el Partit Popular i Vox no arribarien ja a la majoria absoluta. Per parlar dels 6 i per parlar també d'enquestes electorals, com per exemple la d'avui també del país, ens acompanya tota una institució, Àngels Pont, què tal, bon dia, com estàs? Hola, bon dia. És directora del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública. De fet, fa molts anys ja que estudia el nostre comportament i del que pot passar en unes eleccions. Són aquells temps apassionants, però també de molta feina en tinc, no, Àngels? Sí, molt intens. Et creus els resultats del CIS?

Els resultats del sí són molt diferents dels que estan donant totes les enquestes. De fet, poques enquestes donen per davant el PSOE i, sobretot, el que no dona cap enquesta és que la dreta no arribi a la majoria absoluta. Llavors, hem de veure el que va de campanya i veurem. Però, en qualsevol cas, té tendències que són molt diferents a totes les altres enquestes. I això per què passa? Avui surt, per exemple, el Mundo i el País, també, no? Sí. En el cas que no són tampoc tan iguals, però en el conjunt sí que aproximadament arriben, que la dreta sí que té la majoria absoluta. El CIS ens té acostumats, perquè passa, no ho sé, però sí que ens té acostumats a que. El que va una mica diferent de la resta d'enquestes. De fet, l'última vegada va dir que guanyaria el PSOE, també, i no va guanyar. És a dir, encara que després pogués fer govern, el primer partit va ser el PP. En qualsevol cas, aquesta enquesta del CIS té moltes enquestes, té 45.000 enquestes, però es va començar a fer el 7 d'octubre i es va acabar el dia 30. Han passat moltíssimes coses.

L'accident d'Urdà, per exemple, va ser el 28. El 28, sí. Són dos dies de poc marge de veure si això ha canviat alguna cosa.

Exactament. Però, a més a més, han passat més coses. Fins i tot, quan va començar l'enquesta, totes les candidatures encara no estaven definides. I, sobretot, a l'ala més de l'esquerra, que hi ha molta varietat. Tot i així, el que diem del CIS, que ja ho dèiem respecte a les anteriors, no segueix en consonància amb el que surten totes les altres enquestes.

Si agafem les altres enquestes, en el punt en què estem, en aquesta campanya tan polaritzada, creus que són una bona fotografia del que pot arribar a passar o que realment el grau d'indecisió és molt gran quan hi ha una polarització com aquesta?

Jo crec que hi haurà alguna sorpresa, no sé si tant en quant als blocs. Una de les coses que notem és molta fidelitat dintre els blocs, però també volatilitat dintre mateix. Per exemple, entre el PP i Vox. Estem veient que Vox ja veiem des de fa temps que va fort i sembla que es va reforçant, mentre que veiem un PP que li està costant. Ja venim de lluny, que Fijol i Costa li ha costat, i estem veient que ara la campanya té uns nivells de fidelitat més baixos, té un trasbassament important cap a Vox. Veurem aquí dintre mateix a veure si també es produeix un efecte de vot útil. Ara mateix el que veiem és que hi ha trasbassament entre ells. De fet, s'està parlant de si és possible que el PSOE quedi primer encara que el bloc de dreta sumi. Per tant, voldria dir Vox segon. No, voldria dir PP segon, però per darrere del PSOE. Però perquè aquest vot aniria a Vox, no voldria dir que perdessin la majoria. Exacte, aniria a Vox. Llavors, no és un escenari impossible, perquè sí que estem veient que PP és relativament feble. El que sí que sembla més difícil és que no arribin a la majoria absoluta.

Són accions apassionants, perquè realment quan hi ha tanta polarització, doncs també tots intentem veure què passarà, i hi ha partits que també intenten desmarcar-se del bloc, i això a vegades també té premi. El GESOP, quines estimacions tenen ara mateix? Què feu? Nosaltres ara començarem

un enquesta a Espanya, que també anirem fent seguiment i que començarem a publicar a partir de la setmana que ve. També estem fent un altre seguiment més vinculat a com viu la gent la campanya, quins impactes hi ha dels diferents esdeveniments, si la gent té interès, si és clarificadora, etc. Estem fent un estudi, una mica de seguiment, també estem seguint el vot, però també amb el tema del vot, no us penseu que veiguem, Grans canvis.

I pel que fa a la participació, per exemple, Àngels, diries que és un element

també important? És fonamental la participació. Si estem en una participació com la del 2023, que va ser aproximadament del 70%, si tenim en compte els que ens voten aquest dia del 66, si tenim en compte els que ens venen de fora, la dreta també és més segura que. Per això segurament l'Esquerra i el PSOE alimenten que

hi hagi una participació massiva, històrica, perquè històricament sempre si l'Esquerra es mobilitza té més possibilitats de guanyar. De fet això passa a la majoria de països, perquè als Estats Units també era una lògica semblant. En aquest cas els demòcrates, si es mobilitzaven, tenien més capacitat i sembla ser que el vot més tradicional és això, és més constant.

De fet, aquí si agafem les eleccions des de l'any 2000 fins ara, la dreta, com a bloc, ha tret pràcticament sempre el mateix. Elecció, elecció. El que ha anat variant i ha fet que guanyi un i altre és la major participació o menor participació de l'esquerra. O sigui que pràcticament la dreta sempre es mou entre el 30 i el 33%. En canvi, l'esquerra ha tingut des del 25% el 2011, quan la majoria absoluta de. Del PP fins al 35%. Llavors, bueno, és molt important. També és veritat, i això és una cosa que haurem d'analitzar després, que a les enquestes estem veient que entre el vot abstencionista també està molt fort Vox. Per tant, un increment de la participació. Hem d'anar al tanto, perquè potser fa pujar l'esquerra, però potser també fa pujar l'extrema dreta.

Per tant, l'afirmació que feia ahir Pedro Sánchez, que deia si més del 70% de participació haurien guanyat les eleccions, no és tan automàtica pel que diuen els vostres models.

No, no és tan automàtica. No és tan automàtica perquè també puja l'altra participació. Potser puja en proporcions diferents, però no vol dir que dos punts més de participació siguin dos punts més per l'esquerra.

Bé, deies ara que no estàveu detectant grans moviments. Fins a les últimes eleccions teníem detectats que les campanyes tampoc decidien tant el vot. El 2003 segurament va canviar una mica perquè hi va haver una gran remuntada de Pedro Sánchez. Creus que en aquesta, que estem veient molts impactes diaris que fan canviar la percepció, hi pot haver moviments que ara no teniu detectats en els propers 15 dies? Per exemple, que l'absència de Pascal amb el Jordi Guayl, que ha sigut una decepció per molt del seu públic, que és votant jove, desmobilitzi part d'aquest votant jove?

A veure, el que és cert és que la gent acaba de prendre la decisió l'última setmana. Abans es tenia més clara, és a dir, ara la gent es mou dintre del marc i quan tu fas una enquesta fora de l'àmbit electoral et diu, doncs jo, aquest és el meu partit. Després, quan arriben a les eleccions, en funció del candidat o en funció de la situació que hi ha, es pot produir moviments. El que sí que veiem és que hi ha una incertesa que, dintre de l'esquerra especialment, pot acabar definint si se'n va, es queda a casa, per això tenen menys fidelitat de vot o acaben anant en una formació o en una altra.

Però entre blocs no es mouen. És poc probable que algú que hagués tingut decidit fa un mes que votava al Partit Popular ara es mogui al PSOE o al bloc de l'esquerra. Entre bloc esquerre i dreta sí que veus els espais fixos o no? Es veuen bastant fixos.

També és veritat que el 2023 del 10% de vot del PSOE, o gairebé el 10% del vot del PSOE que s'anava al PP, es va reduir a la meitat durant la campanya. Ara també hi ha aproximadament un 10%, si sumes Vox i PP, de gent del PSOE que se'n va cap al PP. No sembla tan clar que aquesta vegada hi hagi la mateixa capacitat de retenció o de contenció per part del Partit Socialista respecte a aquests que se'n van. El que passa és que es recupera molt també de la part de l'esquerra, perquè s'ha de dir que el Frente va fluixet.

A Catalunya hem vist que el CIS diu que hi haurà un gran ascens d'Esquerra Republicana, el situo entre el 10 i 14 escons, i una caiguda de Junts, que Junts sempre a les enquestes diu una cosa i després acaba passant o es matisa, diguéssim, el que passa. Junts parla entre dos i quatre escons. Això li sorprèn o crec que és una fotografia que pot anar cap aquí?

Bueno, veiem ja des de fa temps, de fet, si agafeu l'enquesta del CEO, també donava una pujada important d'Esquerra Republicana. Realment, les tendències que marca l'enquesta del CIS és relativament similar a les que es marcava el CEO. I és el que s'espera a Catalunya aquí també us voldria dir a les enquestes sobretot el que ens hem de fixar són en les tendències perquè les tendències a més a més quan veus un partit que va pujant doncs el que pots imaginar és que durant la campanya si no fa alguna cosa molt greu doncs segur pot continuar anar pujant. Aquí a Catalunya hem vist que hi ha una tendència molt clara a pujar de Vox i sobretot d'Esquerra Republicana, mentre que els altres partits o estan estabilitzats o tendeixen a la baixa. Sobretot a la baixa també Frente o Sumar, el que representa Sumar. És veritat que Junts li està donant més aviat tendència a la baixa. Junts des de fa molt temps té una certa tendència a la baixa a les enquestes perquè hi ha molta indefinició dintre del seu electorat. Fins i tot no es coneix molt bé qui lidera, llavors això també ho penalitza.

I a Pascal, per exemple, això que hem viscut aquesta setmana, amb Jordi Wild, amb Vito Quiles, gent de youtubers d'extrema dreta o influencers d'extrema dreta, que han dit que aquest partit no s'ha de votar perquè aquest senyor és un maldestre. Això té alguna influència? Això es traduirà d'alguna manera en alguna cosa? O creus que tot aquest fenomen que li donem tanta importància a les xarxes tampoc en té tanta l'hora de modificar un canvi com aquest de vot?

Bueno, això està per estudiar. És un nou fenomen. Sí, perquè jo començo a dir que les xarxes poden donar vot però també poden treure, efectivament com deies ara amb el tema de la Bascal. El que nosaltres hem vist aquesta setmana és que la gent ens ha dit que la Bascal és qui millor campanya ha fet. Estàvem parlant de Broncano, encara no teníem O sigui, en Broncano la Bascal havia guanyat. La gent diu què és el millor o quin ha fet millor company. Una altra cosa és veurem si això es tradueix en vot. Exactament, perquè una de les coses que també hem vist és que ha mobilitzat a l'esquerra també el fet d'anar i diu ai, ai, ai, que ho ha fet molt bé, no sigui que vagi a guanyar. Per tant, vull dir-te que quan es mobilitzen uns, normalment serveix per mobilitzar els altres els grans esdeveniments.

Per tant, no seria estrany que veiem com l'esquerra intenta que Bascal tingui un paper clau en aquesta campanya perquè és una manera d'afavorir-se també a ells. Ja el té molt clau de

fet està pujant molt està sortint molt a les enquestes estem tots bastant pendents Arturo Broncano va tenir 4.800.000 espectadors sí, sí, més espectadors que Pedro Sánchez exactament, vull dir-te que realment està aquí i ja té molta notorietat i per tant estem parlant d'ell Marc Hola, bon dia Hola, què tal.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de parlar amb l'Oriol Bartomeus, el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials. Una entrevista surt avui publicada al Punt Avui. I ell explica que més d'un 25% de la gent decidirà segurament el seu vot o si participa durant la campanya electoral. I un dels motius als quals atribueix, hi ha diversos motius, ell comenta que el tema de la fidelitat de vot, que les generacions nascudes abans de l'any 60, que més avance en tenen 70 anys, un del seu valor de vida és ser fidel, no canviar. No només en els vots, sinó en general. És a dir, quan pren una decisió, la pren. I és per això que considero que aquest vot és més sòlid. Per compte de les generacions més joves, si em permet l'expressió, dubtar, canviar, decidir a última hora, és un valor relativament positiu, acabar amb la teva vida. Per tant, jo que li vull explicar, ¿realment influeix tant la campanya electoral comparada amb, per exemple, fa 15 anys?

Sí, sí, sí, que influeix molt, perquè és veritat el que diu l'Oriol Bartomeus, això fa molts anys que ho explica l'Oriol Bartomeus, ja que anem cap aquí A part, a més, cada cop hi ha generacions més joves. A l'enquesta del CIS, per exemple, hi ha una pregunta que diu a veure quan prens la teva decisió de. No, és a dir, si sempre votes el mateix o vas canviant i tal. Hi ha un 50% de la gent que diu que vota en funció de les circumstàncies. Això ha canviat moltíssim. Abans hi havia. El vot de classe, per entendre's, vinculat a un partit, doncs fa 30 anys era molt potent i això, òbviament, doncs. Doncs va perdent i efectivament estem en un moment, també és un moment on hi ha molta més oferta política. Que no és el mateix decidir entre dos o tres que decidir entre 15 o 20 gairebé exactament i això més que facilitar-ho sembla que ho complica aquí puc votar que no es mou tant entre blocs però en canvi dona més de fet a les últimes eleccions del 2023 aquí a Catalunya hi va haver un canvi molt important l'última setmana.

Laura. Què tal, bon dia. Jo volia preguntar-li per aquest xoc que vostè ara plantejava a l'inici de la conversa entre el que apunta el CIS i el que apunta en la resta d'enquestes. I ahir llegia un fil de tuits que feia el politòleg i exdirector del CEO Jordi Muñoz que deia, compte perquè fins i tot, encara que els resultats del CIS siguin favorables al Partit Socialista, tampoc es pot sentir molt cofoi amb el que estan indicant aquests resultats. I això tenia a veure amb el viatge en el record. Que potser pot explicar una miqueta per què els resultats del CIS no tenen res a veure amb el de les altres enquestes. Realment, en el record de vot del 2023 dels encastats, el Partit Socialista traia 18 punts al Partit Popular, mentre que en realitat el que va passar el 2023 va ser que el Partit Popular havia guanyat. Això pot ser que sigui el que explica el per què hi ha aquests resultats positius? Que no són extrapolables, o sigui, realment el record de vot d'aquestes persones encastades no és el que va passar en termes generals a les eleccions. I no sé si això s'explica perquè potser la gent de dretes no contesta a les enquestes del CIS.

El que passa és que aquestes desviacions les tenim a les enquestes i llavors el que s'ha de fer és corregir-ho. De fet, en el mateix fil, el Jordi Muñoz, que també el vaig veure, una de les coses que deia és que si ho hagués corregit els resultats que donaria ja no són aquests. És a dir, hi ha un viatge a la mostra, però nosaltres els hem de corregir. Els viatges a la mostra poden ser. Estadístics, però poden ser perquè la gent se sent més còmode, els socialistes se senten més còmodes dient que van votar socialistes que el del Partit Popular, o perquè el CIS, ell fins i tot apuntava, potser la gent de dreta quan senten el CIS no volen contestar. Aquí a Catalunya estem acostumats, i ho podeu veure. En les enquestes del CEO que tant el PSC com Esquerra Republicana el record d'haver votat molta més gent dels quins realment el van votar fins al punt que quan fas una enquesta municipal que va guanyar Junts Junts surt al quart el record d'haver votat quart. Per tant, com que això ho sabem, i és per molts motius, també perquè la gent, com que canvia més de vot, hem vist que canvia més de vot, a vegades ni se n'acaben recortant. Per això nosaltres tenim mètodes i tenim models precisament per corregir això. Aquí diríem que no CIS, el que passa és que hi ha un model que, de fet, quan nosaltres agafem les enquestes del CIS, ens dona una cosa diferent del que li dona el CESANUS.

És que també li preguntava perquè hi ha aquest concepte, aquest terme que en sociologia es diu l'espiral del silenci, que implica que les persones que voten a les dretes normalment són persones que no ho expliquen de forma oberta tampoc a les enquestes, és a dir, que hi ha una infrarrepresentació del vot de les dretes en les enquestes perquè costa més dir-ho públicament. No sé si això encara està passant, és a dir, que hi ha més gent que vota a les dretes de la gent que ho explica obertament.

Com veiem a l'enquesta del CIS, sí que passa, sí. Efectivament, normalment hi ha menys gent de dreta. També depèn una mica del context general en el quin ens movem. Perquè ara, per exemple, gent que digui que votarà Vox no té cap complex. Per tant, vull dir. Sí, s'ha perdonat això, s'ha compartit el complex. Exactament, vull dir-te que

O Aliança, quan va començar, tothom era com una cosa més modesta i ara veiem com ja.

Exactament, vull dir-te que el context també ajuda a que sigui més fàcil poder. Per això hem de tenir models precisament que ens ajudin a corregir al final els números o quan una persona ens diu jo votaré a tal partit i jo votaré a tal altre, quan nosaltres comptem és una persona i una, però la intensitat que hi ha darrere de les persones, tu pots tenir moltes ganes d'anar a votar al partit que m'has dit. Jo t'he dit un partit però no en tinc tantes ganes. Aquesta diferència fa que hi hagi una probabilitat més alta que tu vagis a votar que no pot ser que caigui jo. Aquesta explicació nosaltres l'hem de traduir en números i tenim diferents variables que ens ajuden precisament en això.

Jordi. Començo amb una anècdota, si em permets, i llavors diré el que penso del CIS. Jo he dirigit l'única campanya electoral en la qual es presentava Convergència Democràtica de Catalunya sola. Sempre es havia presentat o Convergència i Unió, o es havia presentat amb altres, Democracia i Llibertat, o amb altres d'això. L'any 16 ens van presentar amb Francesc Homs a cap de llista, Convergència Democràtica i Prou. Aguantant tota la campanya unes enquestes del CIS, que ens donaven 5-6 diputats, fins a l'últim minut, en aquesta peu d'urna, 5 diputats, que vaig haver de compareixer en roda de premsa prèvia als resultats, per dir, tots els informatius que estan opinant ja sobre els 5 diputats de Convergència. Espereu-vos, perquè creiem que en traurem més. Sincerament, els nostres números ens diuen que en traurem més. En vam treure 8. Però ja s'estava A les 8 del vespre d'aquell dia s'estava 50% més. Clar, és a dir, gairebé.

S'estava editorialitzant sobre quina baixada a 5 diputats. En aquell moment, això és una enquesta peu durna. Nosaltres tenim claríssim. Que això no anirà així. Llavors, en pocs, en una hora, el que havien de ser cinc per les enquestes eren vuit. Per tant, aquesta és la meva aproximació a les enquestes en campanya. A més, l'anècdota és que encara el partit estava acostumat a fer les coses bastant, sempre ho hem fet així. I vam tenir un debat de dir, jo deia, crec que hem de tancar la campanya a Lleida. I no s'havia fet mai. És a dir, no podem tancar Lleida, hem de tancar Barcelona. I pocs dies abans del final de campanya va aparèixer Rajoy a Lleida. Hi havia en joc si nosaltres ens situíem al segon diputat o el PP salvava l'1. I tinc una recansa perquè. El PP va salvar-lo per centenars de vots. No sé si si haguéssim fet un míting final a Lleida nosaltres hauríem aconseguit el segon, però en tot cas va anar molt justet. Va venir Rajoy a Lleida, que tampoc era una cosa molt freqüent, però va venir perquè ells també veien clarament que allò anava.

Cosa que demostra que determinades cosetes en campanya realment et poden fer saltar un parell de diputats. És a dir, tu el segon de Lleida, el segon de Girona i l'1 de Tarragona pots passar de 5 a 8 amb pocs milers de vots, amb molt pocs milers de vots. Per tant, la gent encara està fent allò tan complicat que és no, però això, jo votaré aquest perquè condicioni aquell, perquè. Si tu vols que guanyi aquest, vota aquest. Perquè tot l'altre, normalment, és comando fracaso, que nosaltres en diem, eh? És molt complicat. I per opinar sobre l'alcís diré dues coses. Llavors, li faré una pregunta a l'experta. No sé si felicitar el PSOE o demanar a algú que els denunciï per delicte electoral. Perquè d'entrada el director del CIS és militant del PSOE, si no ho és és perquè s'ha donat de baixa per ser responsable del CIS, però era membre de la direcció del PSOE abans d'entrar a dir-hi això, que escolta, cadascú farà el que consideri. En tot cas aquest CIS avala molt la tesi que l'Ivan Redondo s'ha passat un mes explicant a totes les ràdios i a totes les teles.

Perquè les enquestes tenen. Jo les defenso, les enquestes. Absolutament. I jo crec que no són mentida. Són una foto de la realitat. Però tal com et poden ensenyar la realitat, et poden condicionar molt l'estat d'ànim, la mobilització, del que s'estigui parlant. Condicionen absolutament. Llavors, el CIS té per llei que en campanya no pot fer enquestes, i ahir no la van enviar a les 11.50 perquè mira, però a les 5 de la tarda de l'últim dia que et permet la llei, doncs això anava una mica així, no? I. La Laura li comentava a l'Àngels Pont sobre el tema aquest del viatge. Jo crec que la gent que fa enquestes. El CEO també va dir, nosaltres les entreguem sense corregir l'error de mostra, no? Jo, en canvi, soc partidari de dir. És a dir, al final, el que fa l'enquesta ha de tenir la capacitat de poder analitzar i dir, escolta, jo detecto un error en la meva mostra i, per tant, el corregeixo. I, per tant, en la meva aproximació. Condiciona una mica el resultat, perquè per mi donar-los sense fer la cuina, que se'n diu, que és un nom que sembla que estiguis manipulant, estàs corregint una mostra que pel que sigui t'ha sortit esbiaixada, és a dir, si tu et dius que li has preguntat a més gent del PSOE que del PP, és normal que et surti, i sobretot si a les últimes va guanyar el PP, i en aquest sentit la

pregunta era si professionalment ets defensora de. Assumir la correcció o donar les dades en brut? Et condiciono la resposta en el meu sentit, perquè crec que els ciutadans no tenim prou eines per ara dedicar-nos a fer la correcció d'unes taules brutes, d'unes enquestes, etc. En tot cas, des del GESOP, si professionalment creieu que és més indicat fer la correcció o no fer-la.

Home, jo crec que quan fem l'estimació en realitat el que estem fent és la correcció, no? I jo soc completament partidària, soc completament partidària també que ho feguin les entitats públiques, no? Si es fan aquestes polítiques electorals i sabem precisament que hi ha aquests viatges, no ho sabem, vull dir-te, és que estan a les taules, doncs. Però, de fet, el CEO sí que ho està corregint. Durant un temps no que no feia, però ara ja fa excepcions i, per tant, ja aplica aquestes correccions. El CIS no és que no faci correccions, és que fa unes correccions diferents a com les fa l'aproximació que sol fer el sector.

Només un matís per a en Jordi. Evidentment, no defensaré Tezanos. Però el CIS és l'única enquesta que el 2023 la va encertar. No és veritat. El que es va costar més, sí. Va dir que guanyava el PSOE. Era gairebé l'única. Saps què passa? Era l'única, si s'hi fixa. Ara no tinc aquí les dades, però crec que es va equivocar amb dos punts i amb un punt. El que es va costar més.

Amb el tema de les enquestes, també, contra la professió, per entendre'ns, està el que acaben sent els titulars, el que acaben sent els titulars i si es compleixen o no es compleixen. És el pla de les enquestes, és cert. Ja, però des del meu punt de vista, home, acertar qui guanya les eleccions és prou important, no? És a dir, perquè nosaltres ara totes les empreses estem allò, el dia següent se'ns veu a veure si ens hem equivocat un punt més que l'altre i ens fan un rànquing i tal, i a vegades el que està el rànquing de dalt, de baix, hi ha un punt de diferència, però clar, la gent veu el rànquing i diu, oi, aquest. Després hi ha determinades és a dir, hi ha lectures, no? I llavors, des del meu punt de vista, home, és important acertar el guanyador. És a dir, després, potser, llavors, i és veritat, i jo, personalment, des del punt de vista professional, quan veia això, l'enquesta que s'havia apropat més és la del CIS, doncs pensava, també té galeta que qui no és cert guanyador resulta que és qui passa a ser el que ho fa millor. En qualsevol cas tenim. Jo no dic millor, això. Bueno, vull dir-te el que ens hi ha costat. No, jo crec que no té cap

mena de credibilitat en aquest sentit. Fan un exercici polític de condicionament, no? Precisament els òrgans públics són els que més s'haurien de fiscalitzar en l'encert o en l'error, perquè encara que t'hi acostis d'un punt, i estic molt d'acord amb el que es diu, que és. És a dir, guanyarà el Barça, i no al final, ha guanyat el Madrid 0-1. Dius, bueno, però jo sóc el que m'hi vaig acostar. Però ha guanyat el Madrid, això és molt significatiu, sobretot perquè condiciona l'inici de campanya. Claudi.

Jo volia tornar sobre l'any 23. També contaré una anècdota personal. Jo l'any 23, nosaltres publicàvem una enquesta de 40 de DB, i jo tenia algun amic en altres diaris que em deien, bueno, què fareu aquesta nit quan veieu que els resultats són tan diferents, no? Sobretot després d'una aparició de Narciso Mitjavila. Que és possiblement el que pot substituir a Tezanos el CIS, o és un dels candidats, en la que va dir en aquesta compareixença a les 8 de la tarda que hi podia haver una majoria absoluta del PP en aquelles eleccions. Aleshores, d'entrada, jo també crec que el CIS no té credibilitat. Això em sembla un desastre perquè és una institució pública i, en fi, no és defensable. Però com s'explica que l'any 23 el CIS encertés més que la mitja, la mitja, dic, de les enquestes privades? Explica'ns com pot ser. Tenint en compte que tots coincidim amb la manca de credibilitat de l'institut que dirigeix José Félix Tezanos.

Bueno, jo ara parlaré per les nostres. Nosaltres, les últimes enquestes que vam publicar, ja vam dir que no tenien assegurada la majoria absoluta, perquè de fet, i en més d'una enquesta, excepte el Mitjà Vila, que en aquell moment també ocupava. Ocupava els espais més comunicatius i va ser capaç de, no sé si ell, però en qualsevol cas, hi havia la sensació que aquí guanyaria molt clarament per majoria absoluta la dreta, però sí que en aquella campanya, jo crec que 40DB i nosaltres, nosaltres segur, les últimes enquestes que vam donar ja no vam donar la majoria absoluta. I amb això que dèiem dels rànquings, nosaltres, jo i Sopa, en aquella enquesta, amb molts rànquings estàvem al capdamunt, perquè vam acertar completament la suma de l'esquerra i la suma de la dreta, i amb alguns altres rànquings estàvem més avall, perquè resulta que dintre de cadascun dels blocs ens havíem allunyat una miqueta més del que era la realitat. Jo crec que el 2023 sí que cap al final es va veure la campanya, que la dreta ja no ho tenia tan segur.

I tots aquests votants que, clar, en unes eleccions, per exemple, al Parlament, tenim clar que hi hauria, per exemple, una força com Alianza que creixeria, hi hauria la CUP, que també veurien què passa, tot això que no té representació ara en aquestes eleccions. Per exemple el vincle que es fa entre Vox i Alianza és un fil molt directe?

Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Aproximadament estem parlant que entre un 20 i un 25% de gent que diu que votarà Alianza que falta molt fins allà diu que votarà Vox ara. Que Déu n'hi do. Vull dir-te que sí que hi ha un vot dual d'extrema dreta, també, a Catalunya. A Catalunya estem molt acostumats amb el vot dual i, doncs, també hi ha un vot dual d'extrema dreta. I la CUP on va? La CUP, de nom, és la sensació que se va abstenció o esquerra republicana, però tampoc tenim molts casos per encara per saber-ho.

Avui comença la campanya i segurament això que estem parlant avui, amb aquesta calma, s'anirà accelerant i també intensificant perquè vindran dies intensos. Laura, volies afegir?

Sí, només una pregunta en relació amb quin és l'eix vertebrador a partir del qual la gent vota o no vota. Perquè durant molt de temps, i sobretot ho hem vist al Parlament de Catalunya, l'eix de les eleccions era l'eix nacional. Es votava a un partit o a un altre, o a un bloc. A un altre en funció de què consideraves tu que havia de ser Catalunya, si havia de formar part d'Espanya o havia de ser un estat propi. En aquestes eleccions, sobretot el Partit Socialista, de fet també en les anteriors, ha explicat molt que això va de democràcia o de feixisme. L'eix esquerra-dreta és el que mobilitzarà l'electorat prioritàriament o hi haurà altres eixos que interseccionin en això?

Jo crec que l'eix esquerra-dreta és el que mobilitzarà més, però també crec que en els territoris històrics, per dir-ho, País Basc, Galícia, també Andalusia i Catalunya, crec que l'esquerra. O sigui, el que està a l'esquerra del PSOE, tots els partits nacionalistes que hem vist que han crescut, excepte el cas de Catalunya que és una mica diferent, però els altres han crescut, Bildu, Venegar i tal, jo crec, i de fet les enquestes totes els donen un millor resultat en la majoria dels casos. Per tant, sí que crec que en aquestes eleccions, no sé si tant perquè jugui a l'eix nacional, sinó perquè el vot útil en aquests llocs. Està per veure si només el representa els socialistes o també el poden representar aquests altres partits que al final són els que ens estan donant recolzament perquè pugui governar un govern d'esquerres.

Àngels Pont, director del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública, gràcies.