Anna Lagares i Mireia Portas: "Cada funció de 'Mamma mia!' és una celebració de vida"

Que aixequi la mà a l'oient que no reconegui aquesta melodia.

Oi que l'heu encertat de seguida? Potser perquè vau ser i sou uns grans seguidors del grup musical ABBA, potser perquè l'heu cantat en algun karaoke o l'heu ballat en alguna festa, potser perquè heu vist les pel·lícules protagonitzades per una gran Meryl Streep o fins i tot potser perquè alguna vegada heu vist el musical. Doncs ara ha arribat al Teatre Tíbuli de Barcelona Mamma Mia el Musical, una producció de gran format en castellà, després d'haver sigut un èxit durant tres temporades a Madrid i un any de gira per tot l'estat, on l'han vista més d'un milió cent mil espectadors. Es tracta d'una versió actualitzada amb noves coreografies i un repartiment ple d'intèrprets catalans. La dona, la protagonista, és Lolutina Ana Lagares, l'actriu Mireia Portes és una de les amigues de la protagonista, la Tània, i el noi que es vol casar amb la filla de la dona, l'Sky, l'interpreta el barceloní Marc Rivalta. Aquesta setmana passada han estrenat el Tívoli i nosaltres hem tingut l'oportunitat de veure el muntatge i de parlar amb dues de les actrius que més omplen l'escenari. Ana Lagaris, Mireia Portes, bona nit. Molt bona nit. Bona nit. Hem assistit a un passi de dos números d'un musical que es diu Mamma Mia!, que jo vull preguntar-vos quantes vegades heu escoltat o heu vist la pel·lícula abans de posar-vos aquests vestits espectaculars i fer aquest musical.

Jo tampoc no et pensis que l'he vist tantes, tantes vegades, eh?

Jo crec que he vist més vegades el musical que la pel·lícula, perquè jo per primera vegada el musical el vaig veure a Broadway el 2003 i em va flipar i llavors jo vaig, bueno, quan el feien aquí, vaig anar a Madrid també a veure'l, vull dir, sí, jo crec que he vist més vegades el musical que la pel·lícula.

Però no em direu que no heu cantat les cançons d'Abba milions de vegades a la vostra vida.

Sí. Millons de vegades, i després hi havia aquesta pel·lícula, La boda de Muriel, que també ella era una xalada, i aquella pel·lícula també em va encantar, i vaig pensar, és que. M'hi sentia identificada amb això, no? Les canciones d'Ava, i. Sí, sí, sí, molt. I amb festes, allò que deia la playlist d'aniversaris i tal. El Dancing Queen estava sempre. Exacte, o Casaments.

A més a més, és que jo crec que són unes cançons que van viatjant de generació en generació i que creixen. Jo, per exemple, els meus pares són molt fans d'Ava i jo vaig créixer també amb aquestes cançons. Vull dir que no amb el musical ni la pel·lícula, sinó amb les cançons. Jo crec que és un dels ingredients clau d'aquesta història, d'aquest musical, de la pel·li, de tot.

A veure, expliqueu-me com una actriu barcelonina i una actriu olotina acaben fent de dona i de tània en el musical que ha instal·lat el Teatre Tíbuli de Barcelona. De moment, jo crec que anirà molt bé i que per tant allargarà, però de moment, segur, fins passat festa, segur. Com arribeu totes dues en el càsting i per tant a dalt de l'escenari? Mireia, va.

Jo recordo quan van començar a fer Madrid, pels càstings em van avisar. La gent de SOM, el David Serrano, em va trucar i em va dir m'agradaria que fessis la prova i així, i jo just estava fent el cantando, i crec que ens anàvem a Madrid, aleshores hi vaig dir no puc perquè tinc temporada a Madrid, i ja em va quedar rondant. Vaig fer merda, quan dues coses et solapen, Que sempre passa. Clar, perquè dius, passa que ensolàvem i després hi ha aquelles lagunes, i fas, bueno, també podria ser I aleshores, quan vaig començar a fer Ànima aquí, em va tornar a trucar la Vicerano i em va dir, vindria de gust, ara torna a Barcelona, i que si em venia de gust fer-lo, vaig fer càsting, i em van dir, si el vols fer, paties. I l'Anna? Doncs mira,

jo va ser també per casualitat, perquè jo he estat també molt entre Madrid i Barcelona i aquest any tenia ganes de quedar-me aquí, tenia ganes de quedar-me a Barcelona i vaig dir, doncs mira, no ho sé, a veure si em surt alguna cosa i em van trucar, em va trucar la Carmen Márquez i em va dir, escolta, mira, hi ha un paper que potser podries fer, que era un altre paper que no era aquest. Ah, no? No era aquest, no era aquest. I em va dir, però m'has d'enviar tot el material perquè, bueno, el director no et coneix i et volen conèixer. I res, doncs jo a casa vaig fer tot, les escenes, les cançons, tot, quasi, quasi tot el guió ja. I res, l'any demà em truca i em diu, escolta'm, ens ha agradat molt el material, volem que facis el càsting de dona. I res, vaig agafar les maletes, me'n vaig anar cap a Madrid a fer el càsting i ja ha sonat la flauta. O sigui que aquí hem tenit. Ja ha sonat la flauta.

Clar, una cosa és cantar-les a casa, tenir el somni d'aconseguir això, l'altra cosa és vestir-vos amb aquests vestits espectaculars i fer els números que tanta gent ha vist i que tanta gent canta. Què és el més complicat de la vostra interpretació de Mamma Mia fent de dona i fent de Tània?

A veure, jo crec que encara ens estem trobant una mica, perquè hem començat fa res, i jo crec que encara estem, no?, habituant una mica el cos, les veus, a tot plegat, no?, però en el meu cas sí que és veritat que, per exemple, la tesitura vocal en què es mou la dona és que comença amb unes cançons que tenen una tesitura bastant baixa, no?, a nivell de, tècnicament, com es diu, no?, més de veu de pit, no?, més parlat, I llavors va pujant, va pujant, va pujant la cosa, fins que al segon acte estàs aquí dalt. I això jo crec que és la dificultat, poder-te moure en aquest rang vocal. I llavors també l'altre dia ho comentàvem, a nivell escènic, a nivell interpretativament, quan parles també t'has d'habituar, perquè a vegades crides, a vegades t'enfades, tot això també té una regulació a nivell físic, no, vocal, i que hem d'anar trobant també la temperatura de dir, vale, aquí puc donar més, aquí puc donar menys, perquè són moltes funcions de la setmana.

Mireia, per tu, què?

Sí, jo crec que és això, no?, el començar-li a agafar el rodatge i saber on pots apretar més, on pots anar. També amb el públic, també, després les parts aquestes més còmiques i tot això, també és trobar. Fins que no tens el públic davant, no saps com funcionarà, no? Com que a tu no t'agraden, no?, les parts còmiques. Mira, si ho he de fer, doncs mira. Quin remei, no?

Això es farà de dimarts a diumenge, que és una bestiesa. Entenc que vosaltres teniu un dia de descans com a mínim, no? Sí. Una de les funcions. Però hi ha dies que hi ha dues funcions. I com prepares la veu? La veu, perquè clar, sempre et diuen, si vas a veure una funció que hi ha dos horaris, sempre ves a l'última, perquè és on t'acaben de donar més. Això és així o és un secret que no es pot dir?

Jo, de moment, no ho he O sigui, dones. Jo sempre intento donar el màxim, de veritat, eh? Em costa molt reservar-me i precisament això, al principi d'aquests dies, sí que és veritat que has d'agafar l'espectacle sencer i fer. Bueno, tampoc no fa falta estar amb tots els números a dalt a dalt, perquè tampoc. Però a nivell tens mil persones davant, jo crec que és molt difícil fer. Aquesta de la tarda la faré una miqueta més així, i a la nit, saps? Tiraré més pels. Bueno, almenys a mi no m'ha passat mai, és impossible.

No, que jo crec que la diferència també està en que la primera funció. Potser estàs més fred i ja has escalfat el cos, però no estàs tan a tope, no perquè és la cosa orgànica, natural del cos, i la segona funció ja en portes una i dius vinga, ja està, la veu ja està molt més escalfada, el cos està ja molt més a tope, però bé, els nivells d'energia jo crec que han de ser els mateixos, l'únic que per tu mateix sí que és diferent. Clar,

jo penso en les vostres carreres, ara és molt difícil perquè esteu començant aquí, I Mamma Mia! ja s'estava fent a Madrid, porta tres anys, un any de gira, etcètera, etcètera. Però, d'entrada, ara mateix, què diríeu que suposen les vostres carreres d'aquest Mamma Mia! en la de cadascú de vosaltres? O sigui, és una més. Creiem que serà un abans i un després o no? Perquè ja heu tingut un abans i un després en les vostres vides professionals.

Jo en el meu cas crec que sí que és un salt important perquè jo fa anys que faig musicals i he fet molts covers de personatges principals, molts swings que he cobert a molts personatges, secundaris també, però és la primera vegada que també tinc un personatge, una responsabilitat cada nit de sortir a donar-ho tot, que també ho dono tot sempre, però vull dir que és una responsabilitat. Sí, és un protagonista, llavors sí que n'he fet, però des d'un altre vessant, i jo crec que per mi sí que és un abans i un després, i a més a Barcelona, aquí a casa.

Per tu Mireia? No, per mi, jo crec que. És que no m'he plantejat mai si hi ha un. Vull dir que a mi estar aquí i poder tenir això. Tenir feina, no? Tenir feina, no? I estar al Tívoli, això, mil persones de públic I després el que vingui, si això és un antes i un després d'anar a Broadway. Tot pot passar, eh? No, però ostres, realment, el fet, i ara que està tot el tema de la IA i el no sé què, o sigui, aquesta comunió que es crea aquí, aquesta celebració de vida que passa a cada funció, és molt impactant i si algú vol saber la diferència, on no passarà mai la IA, no ens passarà mai per sobre, és aquí. I a més a més,

ja ens ho han dit abans, no hi ha cap funció de les que han fet a Madrid o de gira que la gent no acabi dret a ballar, perquè venir a veure Mamma Mia! és acabar ballant vosaltres també, que això és a més a més una complicació més a l'hora de cantar, perquè no cantes igual si estàs quiet que si vas ballant, no? Sí, sí, sí.

Ja vaig veure l'altre dia un reel de, crec que era Londres o alguna cosa així, un espectador a la mitja part girat a la platea fent. Voleu callar? A les de darrere hi havia una filera de dones cantant totes les cançons, perquè a més a més allà a Londres aquí hi ha la dificultat que hi ha una traducció feta, si no en saps la lletra. Però allà es veu que la gent les canta tota l'estona. I diu que el senyor va dir, he pagat per sentir a les actrius que cantin. I se callen. I 104 enllocs aquí. I 104 senyores aquí cantant a gritar.

Diguem-li a la gent que escolta la nit dels ignorants, hi ha molta gent que va al teatre, allò, un cop al mes segur, que s'ho diu, que s'ho recomana, convidem la gent a venir a veure aquesta festa. Suposo que, a més a més, si vens en grup encara et pots divertir més, no? Que no només amb una o dues persones.

Jo crec que sí, jo crec que és, bé, primer la història, no?, que hem dit que tracta, doncs això, coses, doncs, vides quotidianes de tothom i que tothom es pot sentir identificat, no?, amistats, amor, desamor, la connexió entre una mare i una filla, com, no?, quan els fills han de volar, no?, quina sensació, no?, jo veig la gent amb la llagrimeta. I amb el mocador plorant, vull dir que és molt emotiu. Una mare molt valenta, no? De cop una mare soltera que tira endavant tot un projecte de vida. I després també, doncs això, la festa, no? Perquè jo crec que tu pots entrar al teatre d'una manera, però és que surts amb un altre mut, amb un altre efecte, no? En el teu cor i en tot el teu cos. Jo crec que és espectacular. Sí, sí, encara que no vagis en grup, el teu grup sereu tots

a la fila i els de darrere i els de davant. Exacte. Al final tothom balla amb tothom, no? Sí, sí, jo crec que sí. Mireia i Anna, moltíssimes gràcies, molta merda. Gràcies. I llarga vida a aquest Mamma Mia al Tívoli. Esperem que passin festes de Nadal i que continuï. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies.

Y me armé de valor y al final me marché Yo ya no sé cuándo aprenderé No sé por qué de repente pierdo el control Siento fuego en mi interior. Si te veo yo me pongo a temblar y me olvido de lo que hiciste mal. Mamá mía, una y otra vez, no sé cómo resistirme. Mamá mía, vuelve a suceder, lo sé, voy a arrepentirme. Ya que me hiciste daño, Porque te sigo queriendo así Mamá mía, lo voy a decir, lo sé.

Me sentía tan mal cuando todo acabó Cuántas noches lloré por aquella traición Yo ya no sé cuándo aprenderé, no sé por qué De repente pierdo el control Siento fuego en mi interior. Si te veo yo me pongo a temblar y me olvido de lo que hiciste mal. Mamá mía, una y otra vez, no sé cómo resistirme. Mamá mía, vuelve a suceder, lo sé, voy a arrepentirme. Y aunque me hiciste daño, yo nunca te olvidaré. Porque te sigo queriendo así. Mamá mía, lo voy a decir, lo sé, fue un error dejar.

Yo me pongo a temblar y me olvido de lo que hiciste mal Mamá mía, una y otra vez, no sé cómo resistirme Mamá mía, vuelve a suceder, no sé, voy a arrepentirme Ya que me hiciste daño, yo.