Aquest Barça no genera dubtes?

Julián, Julián, a l'interior de l'àrea, aguanta la presencia d'un company, la rematada, cada gol. La rematada de Julián i gol. Marca l'Atlètic de Madrid. Pilota per Fermín a l'interior de l'àrea, la xuta, Fermín! Gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol. Fermín fent de pascador. Fermín pascant una pilota que queda ja morta després d'una aventura en solitari de Pedri. Marca el gol de l'empat al Metropolitano. Continua la mínima, l'assistència per Fermín, la robata de Fermín, gol, gol, gol. Un altre, un altre, un altre, un altre. El pascador Fermín, totes les cangaltes, la fumca per dins. Atlético de Madrid, un Barça 2.

Ágora Esportiva, al matí de Catalunya Ràdio, amb Carles Plancharla i a tu del Ramon Bessa, Joel Díaz, Emilia Pérez de Rozas. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com esteu? Bé. Home, t'ho diràs, s'ha guanyat. Estem bé. Amb una segona part que va estar bé,

no, Joel? Molt millor que la primera. Jo crec que ahir vam veure una de les pitjors primeres parts del Barça aquesta temporada i una de les millors segones parts del Barça aquesta temporada. I diria que la diferència és que a la mitja part el Flick es va adonar que nosaltres, en principi, els partits els guanyem al mig camp, i que a la primera part no n'hi havia de mig camp. És la meva anàlisi, Ricard. Carles. Andem a l'anàlisi, de veritat. No, estic molt menys. No hi havia mig camp. Exacte, jo soc l'home de les sensacions.

Ara vindrà la informació. Anem a entendre per què aquestes sensacions.

El per què? Aviam, Joel, tu dius no hi havia mig camp. És una manera de dir. La segona part, incorporem una persona que és mig campista, igual que Fariñas, Fariñas també és mig campista, que és jugador de lateral, però resulta que ara ja diem que ara tenim mig camp, perquè surt el Taki Dijon. Hi havia un tio més allà. Exactament, però ningú es va adonar que l'Atlètic de Madrid jugava sense extrema esquerra, per dir alguna cosa. És molt més fàcil per un mig campista poder. Com si fossis tonto, m'agrada. És que sóc tonto. Són coses que són detalls. Em hauria agradat veure també el Frankie Dijon i el Fariñas defensant el Lugman, per exemple. Està com defenestrat aquest nano, ja no el fa jugar. Són coses que són detalls que hi ha un rival i el rival també juga i també té les seves armes. I nosaltres tots ho centralitzem. No, és que la segona part vam estar molt bé. I la primera part, què és el que no vam estar bé? Per què és el que no vam estar bé? Potser perquè hi havia un rival que estava fent coses bones.

Sí, Bernal tampoc va fer els millors minuts.

Escarreguem a Cancelo, no? Cancelo no sé què. Ningú també pot apreciar que allà estaven fent un atac amb tres contra Cancelo sol. I això és una cosa que també s'ha d'analitzar. I per què ens passa això? Perquè Cancelo tenia tres jugadors que l'estaven atacant. Tenia el Simeone, tenia el Llorente que el desdoblava, tenia molts jugadors que entraven per aquella banda. Són coses que s'han de corregir. Si l'única manera que hem corregit això és dir, no, traiem a Farines, que és un migcampista, i posem un altre migcampista que perd menys la pilota i això ja ens dona superioritat. També hem de veure potser que el rival, el rival també va baixar. El to d'energia. I això ens va permetre que vam controlar molt més el joc. Tot i així, no vam crear a nivell de joc, sempre dic el mateix, no vam pas crear moltes jugades de perill. La primera part, poquíssimes, i la segona, no moltes. Ara, vam estar molt encertats, vam tenir molta sort de marcar. En el minut 43 o 44, no sé, els vols d'acabar la primera part, que això ens va fer entrar en el partit a la segona part, de dir, amb molt més convenciment, de dir, estem igualats, anem a plantejar una miqueta més el que som nosaltres, que és amb aquests atacs individuals, doncs, poder fer més mal, no?

El gol per mi va ser Capdal, el gol de Fermín, que és un jugador que tant és que juguis amb 4 centrecampistes, com amb 5, com amb 3 defenses, com la tàctica que vulguis, és un jugador universal, vertical, és un jugador que li costa molt associar-se justament a l'últim quart del Barça, que és congelar la pilota d'espai, Fermín ja no hi és, perquè es dispara, salta la pressió d'una manera, però quan els partits són caòtics, és la gran solució. I quan l'equip va bé també et fot gols. De manera que per mi és el punt culminant. I després hi ha una cosa que em corregirà el Carles, sempre, jo que ja soc segurament dels més grans, d'aquí deien, digue'm quins laterals tens i et diré com jugues. Més enllà que hi hagi situacions de superioritat o inferioritat. Tu mires els dos laterals que té el PSG, per exemple, són capdals per entendre per què Vitinha, per què Joao Neves, per què Fian, juguen bé. Tu mires el Madrid, s'ha recomposat amb el verde lateral dret, que no sabien com arreglar-ho, i amb el Cucurella, que més o menys s'ha endreçat. El Barça és possible que, per allò que vam veure ahir, que amb Eric i amb Gerard Martín a l'esquerra, si Christensen està recuperat, tinguis dos laterals més fiables. Jo crec que aquest és un problema estructural, perquè em sembla que Eric, ja quan va començar la temporada, ho vaig sentir a la vostra transmissió, va dir, no, és que el flic m'ha dit que jugaré de lateral, després va lesionar, que això volia dir que el conde ja no apareixia. Per tant crec que sí que hi ha algunes coses estructurals que s'han de revisar després el paper de que jugui Rodri o no jugui Rodri Bernal està molt exigit perquè està tota la temporada primer has d'assumir el discurs del qui ve substituir després has d'aprendre que quan surts has de ser cap d'alt i el partit que van fer la segona part del Barça contra l'Aston Villa a mi em va agradar perquè va ser un equip molt contundent que a l'inici va fer dos gols i va arreglar el partit. Però vull dir que començar amb Fariñas i amb Bernal em va semblar fins i tot bé. No vaig pensar que el Flick l'hagués cagat quan després va dir no. S'ha corregit i ha acabat fent alguna cosa. Però també em va agradar més, per exemple, i ara no és cap crítica, el paper que assumeix Fermín quan no té Rodri. És un jugador més aspectiu, té més responsabilitat i creu que el partit pot dependre molt més que no passi a Rodri. I en això ens porta el que són les associacions que el Barça sempre havia estat. Perquè el Barça funcioni tu has d'endevinar l'alineació. Per què? Perquè depèn de les associacions dels jugadors. Hi ha jugadors que es porten molt bé amb uns entre d'altres i els altres no tant. I això és el que va fer que un equip que potser jugador per jugador no tenia una estructura extraordinària va anar creixent fins a tenir que. Com que s'entenien molt bé entre ells, feien saltar qualsevol dispositiu tàctic. Iniesta i Xavi, no poden jugar plegats. Van jugar plegats fins que van voler. El Busquets és massa transparent, no fa gols, va ser el millor migcentre. Per què? Perquè la química i les associacions que es van crear dins el camp de joc eren imbatibles. I aleshores jo crec que ara el Barça necessita, a través del joc i de les personalitats de cadascú, refer aquest ecosistema perquè sigui més fiable.

Ahir la victòria era i molt important, i va ser molt important sobretot per, diríem, per la confiança de l'equip, però també i per Flick, vull dir, per tots. Si veus com ho celebren al final tots els jugadors i el propi entrenador. Era una victòria necessària. Primer, per tot allò que ells mateixos, ah, podem guanyar els equips grans en escenaris importants. Sí, sí, convenciment. Van capgirar el descans i van poder fer aquesta segona part i guanyar el partit, després perquè al final. Ara ve una aturada i això si hagués perdut el Barça del Madrid líder, vull dir, hauria estat tot o l'Atleti de Madrid, vull dir, hauria estat tot molt més complicat i després Flick amb De Jong de lateral i aquests canvis que va fer ell gestiona bé sempre els jugadors en estats en situacions d'emergència, és a dir si Eric Garcia en comptes de per mitja hora hagués estat per jugar 45 minuts, segurament De Jong no hauria sortit al lateral, vull dir. Brian Fariñas, veient la primera part, veies que li anava gran al partit, és normal, és molt jove, ja li arribarà, i segurament el canvi hauria estat Eric García. El que passa són les circumstàncies, doncs Flick sap trobar aquests moviments i llavors troba aquest recurs de De Jong al lateral dret, i llavors li va sortir bé, perquè això és cert. Christensen de central, Sursor, el que és molt alt, posa. Vull dir, ell gestiona bé aquestes coses i llavors li surt bé. Vull dir, això, que a vegades es diu, no, no intervé. Potser tàcticament no intervé, ell intervé amb aquestes coses concretes de saber utilitzar, perquè ell vol els jugadors que estan millor al camp. I després ja li busco la posició. Vull els 14 jugadors que estan al 100% són els que em jugaran avui. I a veure com els col·loco després al camp. Emilio.

Emilio? Emilio no està. Joel. Que sóc jo.

Vols que parli com l'Emilio? No, el que jo crec és que el Flick va canviar el partit amb els canvis i quan dic que el va canviar, jo crec que el. El partit canvia i se'ns posa de cara amb l'entrada de Frenkie de Jong, primer de lateral i després quan ja passa al mig del camp. I això s'ha de reconèixer perquè és un dels jugadors que té pitjor premsa entre l'afició blaugrana i la realitat. Una cosa que es veu molt clara amb el de Jong és que els que no tenim ni idea. Ràpidament acabem fins als ous del De Jong, sobretot quan el De Jong és el que dirigeix l'equip i el que és el jefe del mig camp. Però després parles amb la gent que en sap de futbol, amb els propis jugadors, entrenadors, i tothom parla de De Jong, els que en saben, com un autèntic geni, un tio capaç de jugar en moltíssimes posicions, que no lo perd mai la pilota, que té una gran zancada, no sé com es diu en català, que té gol, etc. Ahir. Jo, que aquest estiu estava desitjant que el De Jong no es lesionés i fes un bon Mundial i seranés, jo ahir vaig tornar a donar gràcies que Frenkie De Jong està al Barça. I és una cosa que m'ha passat moltes vegades al llarg dels anys que el De Jong és al Barça, que és voler que marxi i al cap de dos mesos estar dient gràcies perquè hi és. Ara sí, Emilio.

No, a veure, és que. Jo no sé, jo segueixo patint molt per aquest Barça. Perquè a la primera mitja hora vaig pensar, això serà terrible, no? Perquè insisteixo en el fet que el Barça està de mig camp per davant, està molt clar i té molt bons jugadors, Però jo segueixo pensant que amb aquesta defensa és molt, molt, molt difícil guanyar partits importants. Quan la Laia diu, no, és que aquest partit era molt important, però jo. És que això no ho hem inventat nosaltres. O sigui, si el Barça ahir no guanya el Metropolitano, que amb la primera mitja hora que va fer l'Atlètic de Madrid. I hagués pogut anar al descans dos o tres a cero, desgraciadament, és que si no hagués guanyat, eren tres partits. En mequits grans no guanyen. O sigui que això és indudable. I és veritat que la reacció de l'equip. Sempre estem en el mateix. Sempre és, bueno, va reaccionar el Barça o es va tirar Carmen Reda i se'ls va acabar les forces de l'Atlètica de Madrid. A mi, qui un equip? Qui un equip? Com l'Eléctric de Madrid, que té jugadors boníssims, jugui la mitja hora que va jugar ahir, que em va recordar el partit de l'any passat del 4-0. El que passa és que el Julián Álvarez, que ja no està, perquè aquest xico entre ell, el seu mànager, i tota la movida que ha sacat del futbol, del futbol de la cabeça i de tot, va ser el mateix partit del 4-0 de l'any passat. I jo vaig pensar que arribien al descans, perdem bastant. Després, el Barça, l'Atlético de Madrid o s'assusta, o no cre, com sempre, o ara ja està tercero, que és su sueño en la Liga, ser tercero, i tal. Però realment, no ho sé, a mi aquest Barça em provoca moltíssims dubtes, de veritat. Moltes, moltes. Moltes, perquè tinc la sensació I això que ahir, per exemple, ahir, Vaig veure una cosa que me va agradar moltíssim, que es la manera que Adeyemi entretiene el partido en los últimos cinco minutos, ¿me entiendes? Porque volvíamos a estar otra vez en el 1-2, ¿me entiendes? Y los últimos 10 minutos y el tiempo añadido, y aquel nano va a agafar la pelota ahí al córner, ¿verdad? Y después va a pasar un cuarto de hora a entretenir la pelota. No sé, jo realment, no sé, tinc les mateixes dubtes. És veritat el que diu la Laia, que quan es tornin els defenses, potser això es recompon, però jo tinc moltes, moltes dubtes.

El signe distintiu que tenia el Barça de Flick han estat, per mi, dos. La pressió després de perdre la pilota, i la contundència i la pressió després de la pilota ara els equips han après a jugar-li és una cosa que ha de superar perquè o li fan marques individuals i costa molt com va passar amb el Real Madrid i amb el PSG o bé passa com ahir. Que no acaben de sincronitzar la pressió perquè surten de manera diferent. Aleshores, no sé si han de tornar a assajar la pressió o com ho han de fer, però no és una pressió simultània, no és una pressió ordenada, és una pressió que corre, corre per corre.

No, Ramon, això que diu Ramon, l'altre dia, l'altre dia ho parlàvem privadament amb el Carles, i que era. El fricat primari, el primer any, va ser. Tremendo. L'impacte que va tenir aquest home en la manera de jugar del Barça va ser impressionant, tant pel tema de la pressió que explica el Ramon com pel tema del joc que desplegava, que va sorprendre a tothom. Això ha passat un parell d'anys i jo crec que en aquest sentit no hi ha hagut una evolució o una, com diu Ramon, amb una permanència a la mateixa intensitat. O sigui, jo crec que aquell Barça, aquella manera de jugar que va deslumbrar i sorprendir a tot el món, ja no hi és. Ja no hi és.

Però, per favor, mira't un moment l'historial de partits del Barça aquesta temporada. Emilio, i veuràs que és poc dubtós

que ha fet un gran. Contra quién? Contra quién hemos jugado, Jordi? Bueno, ha jugat contra equips de primera divisió espanyola i equips de Champions.

Sí, home, però tampoc em posaria jo tremandista tenint en compte que. Que el Barça, és molt obvi que és millor que la temporada passada, bàsicament per l'arribada de Rodri i pel control del partit que t'ofereix aquest jugador al costat de Pedri,

que és una cosa que abans no la teníem. L'has perdut a París, l'has perdut al Clasic,

al control del partit. Bé, perquè són dos partits en què Rodri.

Bueno, que son los partidos que te dan los títulos, Joel. Que son los partidos que te dan los títulos el Barça y el Madrid 10 partidos por temporada

10 partidos por temporada si los ganas, ganas la Liga si los ganas, ganas la Champions un moment, Emilio la darrera mitja hora precisament si una cosa va a fer bé el Barça va a ser intentar controlar

una mica el partit és el que trobem a faltar i reivindiquem des de fa molt temps aquesta és la gran novetat i el que volia per acabar d'arreglar el clau que tu dius, si tu ets molt bo. Robant la pilota després de perdre-la, el Corifa et diria doncs no la perdis t'estalviaràs d'haver-la de robar és molt simplista, és la lògica aquella de Corifista procura fer com l'última part en què tu madures molt més els atacs tu localitzes molt bé on pots perdre la pilota i això són

lectures de partit perquè la precipitació, aquests atacs tan ràpids ens dona gols a la precipitació

de Rafinha a la precipitació de Fermín. Que són dos jugadors que segurament et desordenen en molts moments del partit, però és que mira els gols que porta cada cop.

Però quan el rival té un cert nivell, que és el que ens ha passat el dia del París, o el dia del Madrid, o inclús ahir, aquesta precipitació, aquestes pèrdues de pilotes, et penalitzen.

Ens penalitzarien igual si tinguéssim la defensa del PSG? És a dir, ens penalitzaria igual si tinguéssim els quatre tios darrere que té el PSG?

Jo crec que igual, perquè el perfil de jugadors que tenim a la defensa és el mateix perfil de jugadors, diferent nivell o qualitat, però el perfil.

Cubercí és l'únic que podria jugar en aquella defensa, la resta de jugadors que tenim a darrere. Són perfils que no són defenses. Recordo que hi ha moltes baixes.

De tota manera, s'ha fet una primera part molt dolenta i una molt bona i sempre ens quedem amb tot lo del. Ja ho entenc. Per culpa de l'Emilios. No, t'has de quedar també amb les coses a millorar. Jo ho entenc, però també jo destacaria O sigui, el Barça, tota la part ofensiva, el que ha trobat amb Rafinha, sense haver tingut un nou, l'associació Lamín Fermín, que és impressionant. Jo crec que tot això també ha de pesar per valorar l'equip. És evident que no tens un 100% en l'equip, en ofensiu i en defensa. Falla per la defensa.

No es tracta de treure mèrit. Per exemple, això que dius l'associació entre Fermín i Lamín, això és boníssim, però és el que sempre dic jo, és un tema individual. És un tema que tenen aquesta facilitat en associar-se, perquè un ja veu el desmarc de l'altre, perquè un té aquesta qualitat de saber posar la pilota on te l'ha de posar I la treu a l'espai molt bé. Això està molt bé, però és a nivell individual. Jo sempre parlo que ens manca a nivell col·lectiu, a nivell què fem tàcticament amb aquest tipus d'associació, amb el tipus de joc que és el que el Hansi Flick. Jo crec que ell li dona molta més importància al tema individual, és a dir, als jugadors, El gol, encara que sigui l'últim minut i amb una mica de sort, ve que el que desequilibra és Pedri, amb una acció. Desequilibra, pom-pom, la pilota queda allà rebotada, l'altra xuta i gol. Però ve amb l'únic desequilibri. Per què? Perquè el desequilibri ve a nivell individual. No ve a nivell col·lectiu de generar com juguem, on trobem els espais, qui trobem, qui es mou, com es mou. Venen de dintre a fora, de fora a dintre. El que feia l'Atlètic de Madrid pel dret ahir.

Jo en alguns partits això ho he vist, sobretot quan juguen Pedri i Rodri.

Es tractaria de trobar 11 associacions i no només dues, d'alguna manera. Exactament. Però vull dir, és clar, és un equip que tu tens, per exemple, el debat d'ahir és si l'Amin ajuda el lateral o no ajuda el lateral. L'Amin està educat perquè la pilota que agafi decideixi el partit, no per marcar el lateral. Això no sé com s'entrena, no sé com algú ha de convèncer l'Amin que ha de tapar el lateral quan puja un Grimaldo, perquè Grimaldo tu saps que defensivament és tou, l'Amin ho veu i sap que cada cop el Barça s'aguanta la primera part per la por que fa l'Amin. Però ell no té la concepció que hagi de baixar a tapar. No sé si és perquè és un crac, molt crac, o no sé si és perquè estan en l'hàbitat Barça. M'explico? És a dir, és una de les discussions que va tenir.

Un segon, Emilio, un segon, sisplau. O no sé si se lo consienten.

Bueno, ara, si vos parles de si se lo consienten o no. Jo estic dient que, per exemple, el que li va passar. Mbappé amb el PSG va ser justament això. Se'l va encarregar perquè ell no volia un jugador que jugués pel seu compte, que només pensés que amb les individualitats no guanyaria en el lloc. Llavors, jo crec que la gran tasca que pot desenvolupar el Flick és justament això.

Per l'amor de Déu, l'Amin no és Mbappé al PSG. La Mint té una primera. La seva manera de jugar és molt més col·lectiva

i l'esforç també. Sí, que explica, evidentment, que això és el que exigeix als seus jugadors que baixin, que recuperin, que defensin, i amb la Mint també, perquè quan ho fa se li aplaudeix i li reconeixen aquest esforç. Ara, És cert que segurament tu, amb certs jugadors que et donen tant i que són tan determinants a l'equip, segurament ets més flexible amb altres exigències. I en aquest cas de l'Amin, segurament és més flexible amb ell a l'hora d'exigir-li la defensa que en nom d'altres. Però tot i així, jo crec que Flick amb això ja està molt a sobre, també, amb l'Aminada, clar.

Carles Pansar, Laia Tudel, Ramon Vés, Joel Díaz, Emilio Pérez de Rozas. Gràcies per acompanyar-nos. Ja està? Ja està.