"Ara ja sabem què vol dir l'escalfament global d'avui, però... i el de demà?"

Saludem Marta Torres-Gonfaus, expert en canvi climàtic, directora del programa del Clima del Think Tank IDDRI i membre del Comitè d'Experts del Parlament de Catalunya. Marta, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per acompanyar-me. L'informe és demolidor, podríem dir. És veritat que ja fa anys que els experts ens avisen i que les alarmes estan totes posades perquè ja es veu que els compromisos en les grans cimeres no es compleixen? Hi ha alguna manera de revertir-ho, això?

Sí, jo crec que, com dius, són dades o és informació que, si ho simplifiquem, ja ho sabíem, ja sabem que no estem fent prou, que hauríem de tenir molta més ambició i que hauríem d'accelerar totes les accions que estem fent i totes aquelles transformacions que volem veure. I aquí hi torna a posar dades més actualitzades del que vol dir avui. Però sí que la rellevància de l'informe és que ho diu potser en un període on clarament veiem com totes les crisis obertes que tenim, també més enllà de canvi climàtic, i on hi ha molta competència de prioritats i on també hi ha molts debats de potser. De si hauríem de fer menys perquè ens hauríem de centrar en altres coses o no, i crec que ens torna a posar una mica la brúixola en lloc de dir, bueno, en el fons aquesta crisi climàtica no és més important que les altres, no és ni més ni menys important, Però si no adrecem aquesta, no tindrem la capacitat tampoc d'arreglar cap de les altres que tenim.

Els científics que us hi dediqueu, com gestioneu la frustració, diguem-ne, de veure que cada dia nosaltres, per exemple, estem informant de més inundacions, de més pluges, d'onades de calor, de desertització, i que, en canvi, els governs no es posen les piles i no us fan cas?

No, és molt frustrant, és molt frustrant perquè, i no només amb governs, però diguéssim les converses del carrer, ostres, doncs això sembla veritat, això del canvi climàtic, i dius, home, això ja ho sabíem, que ens ho puguem creure o no, però, ostres, això ja ho tenim a sobre, sí, això també ho sabíem. Llavors, jo crec que el que, almenys com a científics, sí que veiem que l'important no és que s'ha de fer o no s'ha de fer, que això és un debat que hi ha. Jo crec que la major part de gent ho sap i s'ho creia. El que passa que és una manera de potser amagar de no saber què hem de fer exactament o com jo hi contribueixo o què vol dir o sé què ho haig de fer però ho vaig aplaçant perquè de moment no em corre tanta pressa. I per tant, com a científics, l'esforç que hem de fer és traduir aquestes dades de. De temperatura i d'impactes i de riscos i de tot això que ara ja la gent ja ho té claríssim què vol dir i convertir-ho en acció. Concretament, què vol dir? Quines són les prioritats? On s'han de posar els diners? On estem realment més enrere? I aquest tipus de. De missatges i d'anàlisis, que és el que més es necessita ara.

Un augment de l'escalfament global d'aquesta magnitud, aquests 2,6 graus, 2,8 fins i tot en el pitjor dels escenaris l'any 2100, això què implica? Perquè la gent es faci una idea, això com ens afecta a la nostra vida diària?

La veritat és que, tot i que sabem tots, evidentment, el risc que hi ha i que hi ha tots els punts de no retorn que diem, molts ecosistemes que deixen de fer les seves funcions, moltes espècies que desapareixen, moltes més de les que tenim ara desapareixen, molta més gent que passa de pobresa, etc. I tot això sí que està quantificat, i ho tenim quantificat, sobretot tant a nivell global com a nivell, per exemple, d'Europa. Però el que és important és que hi ha una gran part que no sabem. Perquè ara tan just estem a 1,5 graus i tenim impactes com hem tingut al Dana, on han mort més de 200 persones, i tenim molts impactes que estem veient realment quina és la capacitat que tenim d'adaptar-nos, i no només físicament, sinó la resiliència que tenim com a ciutadania, quins són els. Els nivells de tolerància que tenim en diferents riscos, els nivells de tolerància per diferents disrupcions, estar dos dies sense tren, és acceptable o no? Estar-ne cinc ho seria? I llavors hi ha moltes coses per entendre realment, si ens poguéssim imaginar, ostres, com seria aquella vida, hi ha moltes coses que encara estem aprenent, però el que queda clar és que a nivell de 2,6, 2,8 graus, a nivell de Catalunya. El clima ha canviat tant que tot el nostre sistema productiu, els nostres camps, els nostres cultius que tenim no funcionen, les nostres infraestructures no poden funcionar com estan funcionant, no només a Trens, però la mateixa capacitat de mantenir l'electricitat com la tenim, tant per el. Perquè les xarxes no ho aguantarien, com pels sistemes de generació que tenim, que no podrien refredar els processos que han de refredar per poder seguir generant electricitat. Vull dir que són escenaris molt disruptius i on realment no ens imaginem com és la nostra vida.