Àrbitr@s

Només m'han enviat a fregar plats dues vegades, és a dir, que no ho trobo com. És a dir, 12 anys, dues vegades, dos comentaris, crec que no li puc donar importància. Però sí que és veritat que si t'insulten o si fan algun comentari no és masclista, cosa que això m'agrada perquè penses, bueno, puc ser molt dolenta perquè potser ho soc, però no em critiques com perquè sigui una noia.

És possible que aquesta veu us soni una mica.

Es tracta de la Carla Borràs, analista arbitral del Tot Gira de Catalunya Ràdio. És possible que l'hagueu sentit alguna vegada analitzant jugades en algun partit de l'Espanyol i del Girona. La Carla Borràs és una de les 134 àrbitres de futbol que hi ha a Catalunya.

Si l'ofici d'àrbitre acostuma a ser poc agraït i allunyat de l'efecte i el reconeixement de la massa que segueix el futbol, com és la realitat de les àrbitres dones en un món que té una marcadíssima tradició masculina? Quin tracte reben els camps de futbol les dones que es dediquen a l'arbitratge? Com les veuen els futbolistes? Descobrim-ho a través del seu testimoni. Soc el Xavi Campos i això és Àrbitres amb dues As. Realitat, present i futur de les dones a l'arbitratge.

Soc la Sònia Oleart i això és Rècords, el podcast d'històries de l'esport de Catalunya Ràdio.

Rècords, a la vila de Barcelona.

Rècords, històries del món de l'esport a Catalunya Ràdio.

Picará Fosco para la vaquera y picará Koeman. Atención, Koeman toca a Fosco para que lo pica. ¡Koeman, gol!

Bienvenidos a casa vostra. Apreteu els cinturons, que ens ho passarem bé.

Àrbitres. Amb dues As.

A novembre de 2026, a Catalunya hi ha uns 100 de 2.120 àrbitres. 134 són dones. Això suposa un percentatge del 6,3%. Tot i que les xifres potser podrien ser millors, mai abans hi havia hagut tantes àrbitres dones al futbol català.

En les dues últimes dècades, la presència femenina a l'arbitratge ha crescut segurament al mateix ritme que les llicències de jugadores. El creixement dels clubs, dels equips i les competicions femenines ha ajudat a augmentar les xifres d'àrbitres dones, però encara hi ha molt marge per endavant. La paritat a l'arbitratge encara sembla una utopia. Com hi pot arribar a l'arbitratge una noia que tingui interès? La Carla Borràs, a banda de ser l'analista arbitral del Tot Gira de Catalunya Ràdio, també és àrbitre. Xiula partits de la Tercera Catalana del Futbol Territorial Català, la penúltima categoria masculina, també de la Segona Federació Femenina, que és la tercera categoria femenina, i també partits de futbol baja. La Carla ens rep a la sala d'actes de la Federació Catalana de Futbol, on hi treballa per ajudar-nos a saber quins processos s'han de seguir per arribar a ser àrbitre.

Carra, ¿com vas començar tu en això de l'arbitratge? Doncs jo jugava a l'Espanyol

i l'any 2014 o 2015 van fer com una campanya per l'arbitratge femení per intentar que hi haguessin moltes més noies que comencessin a anar al món de l'arbitratge i recordo que van venir a fer-nos una reunió l'equip que aleshores érem juvenil cadet de l'Espanyol a fer una xerrada perquè intentéssim entrar i tenir aquesta curiositat per l'arbitratge. I la veritat que ens vam apuntar moltes, jo aquell any no podia, llavors vaig haver-me d'apuntar el següent, i va començar així, d'alguna reunió que van venir a buscar-nos al club. I vas fer el curs i vas a pas. Sí, aleshores era fer un curs d'arbitratge d'unes vuit setmanes els dissabtes, aquí a la Federació, i aleshores érem tot noies. I eren vuit sessions, després fèies com una sessió més pràctica, passaves les proves de reglament, també les proves físiques, i després ja, doncs, a saltar els camps. Físicament us exigeixen una mica. No, sense el mica, molt, molt. A més, exigeixen que s'ha d'entrenar molt i has d'estar molt preparat. Són dues proves físiques a la temporada. Primer són les quatre sèries de velocitat i després els 2.000 metres a la pista de l'atletisme, que per tant són cinc voltes. Està adaptat a nois i noies. En nois sí que han de fer 8 minuts, 8-8-15 si volen pujar de categoria o no, i en noies és un minut més entre 9-9,15. Però clar, això són dos quilòmetres a menys de 4,30 per una noia. Són paraules majors, sí. Has d'entrenar. I aleshores, jo també noto que els nois entrenen dos dies i ja en tenen prou, i és que jo en dos dies no hi arribo. Potser també és la meva genètica, no et dic que no, però, bueno, que a mi em costen molt les físiques.

O sigui, ha d'haver-hi un. Heu de mantenir l'estat físic d'atleta, pràcticament, d'esportista, que s'hi dedica. Correcte. Tu creus que hi ha. Opcions reals que aquest percentatge vagi creixent de manera progressiva. Potser arriba a la paritat, és una utopia, però que del 8 passem al 10, i del 10 al 12, i del 12 al 15, i del 15 al 20, en un període relativament breu de temps, a mig termini, 4 o 5 anys.

Clar, si mirem enrere, les xifres són molt bones perquè han millorat molt. Sí, sí. Però, clar, si anem a un futur, clar, jo veig un 8%, que ara està. Vull dir, com si el Xavi Moreno està content, jo també estic contenta. Però que jo crec que hauria de ser com una mica més una mica més alt i de poder tenir com a més noies. Sí que és veritat que arribar a la igualtat en aquest sentit de números entre noies i noies és pràcticament molt complicat, però sí que almenys pujar-ne algunes i tenir una estructura femenina molt marcada i potenciar-nos i que se'ns conegui. Sí que és veritat que a partir dels 19 anys hi ha una normativa dins del comitè que et fan escollir entre jugar o arbitrar, que a mi això em va passar als 21. Abans eren els 21 anys i ara s'ha passat als 19.

I a tu et sembla bé aquesta noia? A mi em faria mal, perquè ens agrada molt jugar a futbol. Ostres, em fas escollir.

Jo no vull anar en contra del meu comitè i per tant em poso en un compromís. Però no és una cosa que m'agradi. Però sí que entenc la seva part que després és molt complicat compaginar futbol, horaris, amb arbitratge, horaris, i que per tant és millor que tinguis com algú més definit. Però sí que em sembla una pena amb 19 anys que tant nois com noies hagin d'haver d'escollir. Perquè no ho podeu fer tot. T'has trobat molt masclisme fent d'àrbitre? No, la veritat que jo amb 12 anys no he tingut O sigui, només m'han enviat a fregar plats dues vegades. És a dir, que no ho trobo algo com. És a dir, 12 anys, dues vegades, dos comentaris, crec que no li puc donar importància. Però això des de la graderia. Sí. Sí, sí, no, pares el partit i segueixes com el protocol dels insults. Però sí que és veritat que si t'insulten o si fan algun comentari no és masclista, cosa que això m'agrada perquè penses, bueno, puc ser molt dolenta perquè potser ho soc, però no em critiques com perquè sigui una noia. I aleshores això és una cosa que sí que ens trobem que no se'ns critica tant per ser noia.

¿Tu preferes que se'n recordin de la teva mare o que no pas que t'envien a la cuina?

Clar, clar, clar, o que et diguin que ets molt dolenta, que et posis ulleres, que no has xiulat bé, fantàstic, si és que al final és futbol i tothom té la seva opinió, però no perquè sigui una noia. ¿Tu què t'agrada més, arbitrar o jugar? Jugar no ho he deixat mai perquè és com una addicció que sempre he tingut. Però arbitrar, realment, mira que m'ho pregunto a vegades jo també, però no sé què és el que té, però m'agrada molt. Però què t'agrada més? No, jugar, jugar. Gràcies, Carla.

A tu.

La Carla Borràs explicava que ella va iniciar-se a l'arbitratge a partir d'una xerrada que responsables del comitè tècnic d'àrbitres van fer sobre el 2014 al seu club l'Espanyol amb la intenció de captar noies joves que tinguessin interès en fer-se àrbitres.

Aquest sistema de captació porta a porta ja no es fa. En la conversa, la Carla Borràs ha citat més d'una vegada el Xavier Moreno Delgado, el president dels àrbitres catalans. Demanem cita amb el màxim responsable de l'arbitratge català per saber com es busquen àrbitres a Catalunya, en general i en el cas de les dones, i si és veritat que falten noies que s'hi vulguin dedicar. El Xavier Moreno Delgado ens cita a la seu del Comitè Tècnic d'Àrbitres, al carrer Sicília de Barcelona, a la primera planta de la seu de la Federació Catalana de Futbol.

Xavier, com estàs? Molt bé, molt content que treballeu i us interesseu per a l'arbitratge femení. Des de quan ets president del comitè d'arbitrats catalans? Des del juliol 2009, o sigui, fa més de 17 anys. 17 anys. I quan tu vas entrar,

tu vas ser àrbitre de la primera edició. Sí, sí, sí. I quan vas entrar a ser el màxim responsable de l'arbitratge català, hi havia noies que et xiulaves?

Sí, n'hi havia noies, però representaven ni un 3% de la plantilla total del Comitè Català, molt poquetes. Això s'ha anat incrementant, igual que el futbol femení ha incrementat molt les fitxes, amb les noies també, i ara devem estar cap al 8%, una cosa així. 8%, del 3 al 8% en 16 anys. Esteu satisfets amb aquesta proporció? Sí, tot el que sigui sumar és important, el que passa que les noies hi ha molta rotació, és a dir, un any poden començar, cada any entren al comitè després d'haver seleccionat i fer uns exams, 350 persones, potser hi ha 35, 38, 40 noies, que dius, ostres, és més del 10%, hauríem d'anar incrementant, però potser aquella temporada et pleguen 18, i dius, ostres, tornem a estar més o menys iguals,

A la federació teniu algun sistema de captació d'àrbitres en general i d'àrbitres noies? Bueno,

del 15 de febrer al 15 de març, que és quan fem la preinscripció pel curs, que s'apunten unes 1.200 persones entre nois i noies a tot Catalunya, les entrevistem a totes, una per una. Volem que els fem una prova de redacció. Una prova de cultura general, quatre coses de preguntes de Catalunya.

L'augment progressiu que comentes, creieu que tindrà continuïtat en el futur? Jo crec que sí,

perquè cada cop s'apunten més noies. I la sensació és que sí, que hi ha moltes noies interessades.

Quines condicions s'han de complir? Hi ha algun límit d'edat per sota o per dalt que permeti o no inscriure's?

Sí, només la límite d'edat és entre 15 i 24. Poden començar amb 15 i fins als 24. O sigui, una persona de 30 anys ja no pot iniciar aquest camí. No, no. Per què? Perquè des del punt de vista del comitè tècnic d'arbis, que el que hem de fer és formar pel futur els nostres arbis, i que en tinguem a primera, segona, segona B, pensa que amb 30 anys ja no es pot pujar ni a segona ref. Aleshores, tenir un àrbitre sense futur preferim agafar un de 18 o un de 19. Saps què m'ha sorprès aquests dies parlant

amb algunes árbitres? Que aquell cliché o prejudici de dir, home, l'àrbitre ja pateix com a condició, com a ofici, és un ofici patidor, que només rep. Sí, no té aficionats, ningú l'estima. Quan el gènere és femení encara deu ser pitjor perquè és un món masclista, és un món molt masculinitzat i m'he trobat una realitat diferent. Nosaltres som conscients al comitè que no hi ha tantes faltes de respecte ni tantes vexacions masclistes

amb les àrbitres catalanes. No, i el mateix passa amb el futbol femení, no hi ha tantes agressions ni tants. Amb bulics, com hi ha amb el masculí, amb 17 anys, que jo recordi, només han agredit a una noia, pitant un partit de la Vinx, i va ser una dona, per la zona de la noia, que va assaltar el camp, perquè l'àrbitre havia amonestat a un nen, resulta que era el seu nebot, i la va agafar pels cabells i la va tirar a terra. L'única agressió amb un àrbitre amb 17 anys. Home, que sigui tan excepcional crida molt l'atenció. Molt, molt, molt, molt. Perquè amb els nois, malauradament, sé que hi ha més casos. Sí, a veure, tampoc tants, eh? Cada setmana pot haver-hi un o dos, i al millor és una penta. Clar, clar, amb 17, sí, sí, sí.

Abans deies, gestiona amb els partits, és calma, m'ha semblat entendre que et referies a això. Hi ha diferències entre l'estil d'arbitratge, ara generalitzarem, dels nois i de les noies?

No, jo el que et diria és que una noia. Qualsevol noia madura abans que un noi. I un noi de 15-16 anys encara és un adolescent amb les neurones una mica giradetes, no té la gestió que pot tenir una noia de la mateixa edat. Ni els coneixements, ni. És que el hàndicap de les noies, àrbitres, és únicament el tema físic. Per això els fem aquestes bonificacions, perquè si li fem el mateix que a un home seria molt difícil. És molt difícil que la millor atleta del món guanyi el millor atleta del món. És una qüestió de constitució física. Per això les ajudem una miqueta, perquè és que volem que s'incorporin.

A Catalunya, a 2026, hi ha dues àrbitres professionals, la Inara Cebedo i la Ilènia Miguel. Just a l'esglaó de sota hi trobem l'Alba Arija, la primera àrbitre dona que xiula partits de la Lliga d'Elit, la màxima categoria del futbol territorial a Catalunya. Ho fa des de la temporada 2026-2027. Hola.

Alba. T'escolto bé.

Sí? Que ràpid. Escolta'm, diumenge tens partit a Castelldefels. Sí. Castelldefels, Sabadell, bé. És un partit més per tu. Sí, exacte. Un més. Escolta'm, també m'interessava preguntar-te per quina relació has rebut de jugadors i de públic en aquests anys arbitrant partits de futbol.

A veure, sí que és veritat que a vegades es sorprenen que ve una noia a arbitrar. Però com cada vegada hi ha més, cada vegada la sorpresa és menys. O sigui que és veritat que a vegades. Arribes al camp i diuen, explica una noia. Quan és un comentari que al final sigui un noi o una noia és indiferent perquè és l'èrbitre. Sí, però el partit igual sigui qui sigui. Això seria una mica els comentaris que m'he trobat. Comentaris d'al·legrar, de coses així, a mi igual, m'insulten amb uns insults diferents, però al final els meus companys, quan van, els nois també t'insulten.

El que passa que entenc que t'insulten des d'un punt de vista masclista, sovint.

No sol passar aquestes coses alguna vegada puntuals, Sí que m'ha passat i aleshores quan passen aquestes coses a la cuina només m'han enviat una vegada amb tot el que porto pitant. Aleshores és una cosa puntual d'una persona a la grada. I quan passen aquestes coses nosaltres tenim el protocol de zero insults per aplicar-lo, que consisteix en aplicar-lo tres vegades durant el partit. I que ajuda que el públic es comporti per evitar que hi hagi insults a la grada. Si para tres vegades es suspèn, a la primera l'atures, va el delegat a visa, la segona també l'atures i la tercera, si segueix, llavors es suspèn el partit. Normalment, a la primera, el públic es comporta i no ho torna a fer. I dels jugadors? Alguna vegada he tingut la impressió, com que em respecten més i em diuen més, menys, però també he tingut la sensació, alguna vegada, ara ja no tant, sobretot quan vas pujant de divisió, la sensació aquesta baixa, perquè el futbol és més professional. Com que no es queixen perquè diuen, d'alguna manera, no li dic res si no sap. Però això em passava més quan pitava les categories baixes. Ara cada vegada és tot més professional i et respecten igual com un altre noi.

O sigui, tu no detectes excessiva diferència de tracte per ser una dona.

No, penso que també s'estan acostumant i cada vegada hi ha més assistents. Assistents sí que hi ha moltes. Aleshores ja estan més acostumats que vingui una noia arbitral. Estar acostumats, igual aquest efecte que abans sí que es feia ja no es nota tant. Vaig acabant.

Tu com creus que es pot aconseguir que hi hagi més dones que es dediquin a l'arbitratge?

Mira, jo crec que ara que el futbol femení està avançant és bo perquè hi ha més jugadores i si hi ha més jugadores és més fàcil que hi hagi més àrbitres perquè la majoria d'àrbitres sempre comencen jugant a futbol aleshores que la Lliga sigui professional i que hi hagi equips catalans i espanyols que vagin guanyant coses això va bé perquè a Catalunya cada vegada hi hagi més àrbitres s'estan fent promocions, potser s'haurien de fer més. El número segueix sent baix, però s'ha de seguir treballant a poc a poc.

Alba, diumenge et seguim al Castelldefels avui d'avui, d'acord? Perfecte, moltes gràcies. L'Alba Arija comença a fer d'àrbitre als 18 anys i als 26 és una de les àrbitres catalanes amb més projecció. Quedem amb ella que la seguirem al partit de la Lliga Elite entre el Castelldefels i el Sabadell B, a jugar el diumenge 1 de novembre de 2026, el Dia de Tots Sants.

Castelldefels, Sabadell B, partit de la setena jornada de la Lliga d'Elit, la màxima categoria del futbol territorial a Catalunya. El partit acaba empat a dos, s'avança el Sabadell B amb dos gols i acaba empatant el Castelldefels al temps afegit. Hi ha dues jugades polèmiques, l'expulsió d'un jugador del filial del Sabadell per una entrada imprudent i un gol anul·lat al filial arraquinat per un fora de joc d'octus.

Hoy no va a pasar de tercera federación. Es marísima.

Pero no hará como una avaricia. Qué ganas de meterse con el árbitro.

Aquest aficionat segurament és del Sabadell. El partit acaba i hi ha una mica de divisió d'opinions sobre les decisions de l'àrbitre, de l'Alba Arija. Ha estat bé, no?

Al final era un partit complicat.

Adrián Jimeno, jugador del Castell de Fels.

Hi ha hagut molts duels i era difícil d'evitar, però crec que ha estat. Ha estat bastant bé i la veritat que jo m'alegro i és un punt positiu veure dones també a aquest nivell espiant i li desitjo sort. Jo el que més valoro és que es pugui parlar amb ella i que et contesti bé i de fet això ha estat un déu.

Soc l'entrenador del Sabadell B, el Kiko Parcerises, que avui no està gaire content amb l'actuació arbitral.

Gens, la veritat és que gens, perquè crec que l'expulsió no és, que el gol que ens anul·la no es farà de joc, l'haurem de revisar en vídeo.

Kiko Parcerises, entrenador del Sabadell B.

Llavors, evidentment que tothom es pot equivocar, però ens anima amb aquesta sensació que no ens han deixat guanyar avui.

Escolta'm, estem fent un reportatge a Catalunya Ràdio sobre àrbitres dones, avui us has filat una dona, aquests errors passen sempre, o sigui, no és una qüestió de gènere?

Evidentment no és qüestió de gènere, no, ni molt menys, jo no entro a valorar si fa un error per ser dona o home, no, no, això no, aquí estem parlant de coses tècniques, de coses del futbol i ja està.

Escolta'm, aquesta introducció, l'evolució de l'arbitratge femení a les categories territorials i també al futbol professional, com l'observeu, com la viviu des de dins?

No, no, superpositiu, la veritat que hi hagi aquesta. Bueno, és que hauria de ser alguna cosa normal, no? Crec que no hauríem de fer ni reportatges perquè hauria de ser en total normalitat. Però encara no ho és del tot, no? Però no hauria, no hauria de ser sorprenent, hauria de ser normal i ojalà que algun dia no haguem de fer reportatges perquè és una cosa que és sorpresa. Crec que em sembla que ja estan pitant també en categories també nacionals i la qual cosa m'alegra molt perquè és el que ha de ser. Gràcies, Guigo. A vosaltres.

Els àrbitres de Territorial no posen gaire problemes per comentar el partit que acaben d'aixolar, ni rebutgen preguntes sobre jugades polèmiques concretes. Alba, com estàs? Molt bé, què tal? Acabes de tancar acte del Castelldefels 2-2. Com ha anat el partit? Bueno, el partit ha sigut, jo crec que un partidàs ha sigut.

Ha estat molt intens. Sí, molt intens, i bueno, aquests partits a nosaltres ens encanten, perquè tots els partits estem molt concentrats, però que siguin intens fa que estiguis al doble. Hi ha una jugada,

hi ha dues jugades que es queixa el Sabadell, sobretot de l'expulsió, tu com l'has vista, com l'has viscuda?

A veure, jo estava molt a prop, jo veig clarament que és ho que grava, i per mi és vermella clara. Diu que no toca. Jo he vist que el tocava i era vermella clara. Estaves molt convençuda, eh? Sí, sí, estava molt segura. He tingut sort que estava molt ben col·locada i jo he vist que era vermella i per això l'he tret.

El futbol territorial és molt peculiar, cada futbol té la seva. Se senten molts comentaris a la grada. No he sentit cap comentari excessivament despectiu cap a la vostra tasca. Tu d'això t'aïlles?

Sí, també tenim sort que anem amb els penganillos i allà ens fa estar més concentrats i l'agrada l'escoltem però molt poc. I els futbolistes es comporten? Bueno, sí, al final també és normal que es queixin una mica. El futbol dona aquesta tensió. Els àrbitres hem de frenar-los però també els hem d'entendre perquè hi ha jugades dubtoses i és normal que en algun moment protestin una mica, sempre que ho facin amb educació.

Saps que m'han destacat molt de tu, els jugadors del Castelldefels i del Sabadell, que comentaves les decisions i que els deixaves parlar, que hi havia un diàleg molt natural i sense excessiva tensió. A tu t'agrada això?

Sí, a mi si em pregunten jo sempre explicaré les meves decisions, després ja si no ho entenen sabrà cosa d'ells, però si jo pito una cosa jo et puc explicar perfectament que he pitat. Quan és el pròxim partit? La setmana que ve pito la meva categoria del femení i pito el Levante contra el Tenerife a València. El Levante contra el Tenerife això és? És primera federació femenina. O sigui, la segona categoria del futbol femení. Sí, allà. Molta sort. Gràcies, Alba. Moltes gràcies.

Hem seguit l'Alba Arija a un partit de la Lliga Elite, la màxima categoria del futbol territorial a Catalunya. L'Alba també xiula partits a la primera federació femenina, que és la segona categoria entre les dones. És a només un pas de convertir-se en àrbitre professional.

A Catalunya hi ha dues àrbitres dones que tenen la categoria professional, Ainara Acevedo i Ilenia Miguel.

La categoria professional de les dones àrbitres les permet xiular partits de futbol professional. En el cas de les competicions femenines, partits de la Lliga F, la primera divisió femenina, on juga el Barça, on juga l'Espanyol, on juga el Badalona, la màxima categoria femenina de futbol espanyol.

Des de la temporada 2017-18, a la Lliga F només poden xiular dones. La mesura es va prendre des de la

Federació Espanyola, el Comitè Tècnic d'Àrbitres i la Lliga per afavorir la presència femenina en l'arbitratge i estimular l'arribada de noves àrbitres. La Elenia Miguel és una de les dues catalanes que són àrbitres professionals. Això comporta dedicació completa a l'arbitratge i remuneració suficient com per a qui això pugui ser així. Quedem amb ella al Baix Penedès, al poble on viu, i es prepara diàriament per xular partits de futbol. Banyeres del Penedès. Quedem amb ella un dimecres qualsevol que acaba no sent-ho.

Són les 9 i 38. Tenim atenció a un accident important ara mateix, una tragèdia ferroviària que està afectant Toledo. Què ha passat, Maria Fernández Noguera?

Doncs sí, un accident molt greu entre dos trens que han xocat. En concret, ha estat un tren que ha xocat per darrere de l'altre, segons ens informa Adif. Segons diu EFA, hi ha dos vagons que haurien caigut per un.

Encara sense saber exactament la magnitud de la tragèdia, la Elenia Miguel ens espera vestida amb l'uniforme oficial de carrera de les árbitres professionals al camp de futbol municipal de Banyeres del Penedès. Té les claus del camp i entrena cada dia. Ilenia, com s'arriba a l'elit de l'arbitratge femení a xiular partits de la Lliga F?

Doncs amb molta feina, molta constància i aprofitant les oportunitats. Al final, quan tu estàs a l'arbitratge hi ha oportunitats que no passen un cop a la vida, però sí que és veritat que s'han d'aprofitar en el moment. Com arribes tu a l'arbitratge? Doncs jo vaig arribar molt de rebot en un curs així específic que vam fer per promocionar l'arbitratge femení i vaig decidir d'aprovar i la veritat que em va enganxar i vaig dir, bueno, doncs tirem cap a l'arbitratge i no me'n penedeixo gens. El gaudeixes, l'arbitratge, tant com gaudies el joc? M'agrada molt arbitrar. Sí que és veritat que és una mica diferent de jugar, però m'agrada molt. També s'ha de reconèixer que potser jugant no hagués tingut una carrera massa llarga i l'arbitratge m'ha donat aquesta oportunitat de tenir una carrera esportiva que d'una altra forma potser no hagués tingut. Amb quants anys vas començar a arbitrar? Amb 16-17. Amb 16-17. I ara, si m'ho permets, en tens? Sí, 31. 31.

O sigui, fa 15 anys, en 15 anys, has anat evolucionant i ara estàs a l'elit de l'arbitratge femení, perquè això és l'elit

de l'arbitratge femení. Sí, aquí a nivell nacional, aquí a nivell nacional de futbol femení a Espanya

és la màxima categoria que hi ha. El reglament el memoritzes? Com és l'aprenentatge del reglament? Que és molt extens. Hi ha molts practicants de futbol i segurament la majoria no coneixen el reconeix del reglament. Això com ho feu els àrbitres? És molt, molt extens.

El que es fa és, s'estudia durant uns mesos, o sigui, no s'apunten, diguéssim, no ens apuntem i comencem, sinó que primer hi ha una part molt prèvia de, crec que són uns 3-4 mesos, que s'estan fent classes, es van fent exàmens, es va fent seguiment.

Com la teva escola? Perquè m'expliques, és un procés similar a l'autoescola, no? Sí, podria ser semblant. Què t'has trobat en aquests 15 anys d'arbitratge per aquests camps del país? M'he trobat de tot, la veritat.

He tingut experiències molt positives i d'altres et diria, potser no tan positives, tampoc et diria experiències. Extraordinàriament negatives, com sí que és veritat que els ha pogut passar a altres companys o companyes. Sobretot al principi, quan entrava als terrenys de joc, com molta sorpresa, jo recordo molts comentaris molt innocents dels nens de. Ui, és una noia, ui! I tots com. Es quedaven així molt sorpresos o recordo situacions també d'arribar potser a arbitrar un partit de segona catalana, primera catalana i anar amb els meus dos companys assistents i que saludessin el meu company i a mi com si fos un assistent en lloc de l'àrbitre principal del partit però després tret d'aquestes sensacions de sorpresa jo crec que dins del camp normalment hi ha el mateix tracte cap a nosaltres les que som arbitres noies com pels meus companys. Quin estil d'arbitratge tens tu? A mi m'agrada donar fluides al joc en relació al criteri de faltes, no m'agrada estar moltíssima estona donant explicacions, però crec que moltes vegades una explicació així, curteta, cordial, sempre que es faci amb respecte, no tinc cap problema a fer-la i de fet crec que ajuda molt al funcionament del joc i del partit.

Tu et dediques exclusivament a l'arbitratge? Sí. O sigui, ja et dona per dedicar-te exclusivament a l'arbitratge, en referència a nivell econòmic, eh?

Sí. Des de fa quatre anys, les àrbitres de primera divisió femenina som àrbitres professionals, amb contracte professional, I crec que això va ser un pas molt important perquè al final nosaltres estem actuant en una lliga en la que tots els seus actors són professionals. Aleshores, és molt difícil estar al nivell d'una lliga professional en què les jugadores es dediquen només a entrenar, cuidar la seva dieta, cuidar el seu cos, cuidar el seu descans, quan tu això ho has de compaginar amb una feina de 40 hores. Aleshores, aquest canvi de passar a nosaltres també, quan la lliga es va fer professional, Ser nosaltres també oficialment professionals, això ha donat un salt de nivell a totes les àrbitres de la categoria i jo crec que és bàsic. On hi ha el tall? El canvi està a les categories professionals. En el moment en què tu entres. Que ara mateix és la lliga F. Lliga F, primera divisió masculina i segona divisió masculina. Aquestes són les tres categories que són oficials, que són les tres categories en les que tu tens contracte. Al final, que en una categoria la remuneració pugui ser més o menys alta, si tu no tens aquesta seguretat del contracte, sempre hauràs de tenir una altra feina, perquè sempre hi poden haver lesions, malalties.

Si lesiones, estàs de baixa, però continues cobrant. Si tens un contracte professional. Si tens un contracte, en canvi, un àrbitre de Lliga Elit, si es lesiona i no xiula, doncs el cap de setmana que no xiula no cobra el partit xiulat. Això va més o menys així. ¿A tu et va semblar bé la, entre cometes, quota que es va establir, crec que el 2018, a la Lliga F, a partir d'aquell moment els partits de la Lliga F s'havien de xiular per àrbitres dones?

Jo crec que va ser una iniciativa necessària i necessària encara a dia d'avui. Igual que et comentava que jo abans mai m'hagués imaginat que pogués arribar a arbitrar Primera Divisió Femenina, aleshores crec que és necessari que hi hagi aquesta categoria de futbol femení arbitrada per àrbitres dones i que nosaltres també puguem servir de referents per les noies que, potser ara hi ha moltes noies que no es plantegen o que a partir d'ara ja poden plantejar-se ser àrbitres i arribar a ser esportistes professionals per la via de l'arbitratge.

El futur de les àrbitres, tu el veus a primera divisió masculina, a la Champions, que hi ha hagut algun cas, hi ha una francesa que té segurament és l'àrbitre amb més prestigi a nivell internacional Frappar es diu tu veus que hi hagi més Frappars i que no et diré 50-50 però gairebé que hi hagi paritat.

Jo crec que al final, o sigui, a igualtat d'oportunitats, i crec que ara cada cop més les oportunitats són molt més igualitàries, no sé si 50-50 o si la proporció serà diferent, però crec que a igualtat d'oportunitats les àrbitres dones tenen les mateixes opcions d'arribar a categories més altes que els companys.

Preparar els partits en aquest sentit, mirant una mica com juga cada equip, què plantegen.

Amb el meu equip de primera divisió femenina, és un equip tancat, jo sempre vaig amb les dues mateixes assistents, aleshores tenim com unes rutines que, a part del seguiment de la competició que fem habitualment, que això ja no és només a primera divisió, mirem els partits de primera divisió els que podem, mirem resums, partits de segona federació els que podem, bueno, futbol se'n veu moltíssim. Al final això també et dona. Una experiència i un coneixement de com van jugant els equips, com es mouen i que acostumen a proposar. I després, la setmana del partit, quan ja t'han designat aquells dos equips que arbitraràs, aleshores entrem a fer una anàlisi una mica més profunda de, d'acord, anem a veure l'últim partit de cadascun dels equips, a veure què han proposat així especialment, mirem una mica jugades a pilota parada que proposen, si tenen coses assajades, si fan bloquejos, per exemple, per intentar preveure una mica tot el que ens puguem trobar al camp.

T'imagines jugar en un partit de Champions?

No, per imaginar. Per imaginar, imaginar. Però quina distància et queda per això? Home, molta. Ara mateix, molta.

L'exemple internacional a seguir entre les dones que es dediquen a l'arbitratge és segurament la francesa Stéphanie Frappard, la primera dona àrbitre principal en un partit de Champions masculina i en un partit del Mundial. A Qatar 2022 va dirigir l'Alemanya-Costa Rica de la fase de grups. A Alemanya l'entrenava Hansi Flick. Després de comprovar in situ quina és la realitat i el present de les dones àrbitres, ens queda una última pregunta per respondre per imaginar-nos el futur.

¿Cuánto falta per veure la primera àrbitra que xiuli regularment partits de primera divisió?

Jo et diria que en dos anys. Ara, aquesta temporada passada va ascendir l'Aulatz, que l'Aulatz té el seu punt fort per mi és el físic, que té físic d'home. És a dir, té físic, aguanta un partit dels homes. És un espectacle aquesta noia físicament. Aleshores, jo crec que si ara s'està curtint a la segona divisió, que acaba de començar i acaba d'aconseguir el seu ascens, en dos o tres anys jo crec que ja la podrem veure a primera divisió. El que sí que em sap greu és que la Marta, La Marta Huerta no sé si ho aconseguirà i serà ella la primera, perquè crec que s'ho podria mereixer, perquè al final ella és la que ha obert com moltes portes, ha sigut com la primera en arribar al futbol professional i la primera en tot, però no sé si l'edat, perquè crec que té 36-37 anys, li permetrà. Li queda un pas. Jo crec que una de les dues,

no et diré un any, no et diré aquest, però com a molt en dos anys jo crec que hi haurà una primera. Jo pensava que seria abans, jo fa uns anys deia, no, no, això cinc anys enrere ja n'hi hauria una. I no ha sigut així. Ara dic dos, espero no equivocar-me, ja.

Si no és l'any que ve, d'aquí dos o tres anys, podrem veure una noia a primera divisió. Jo crec que en un futur molt llunyà sí que arribarem a ser 50 i 50, però això s'ha d'anar fent a poc a poc, per evitar també que diguin que es fa com a cogota, no? Si es fa a poc a poc i es fa per mèrits, en un futur aconseguirem que hi hagi un 50%, 50% sense. Que la societat digui que ha sigut per Cugoto.

Jo no crec que estigui molt lluny el fet que un àrbitre arribi a Primera Divisió perquè veig el nivell de les meves companyes, de la Marta i de la Blats, que són les que ara estan més a prop. També tenim altres companyes de Primera i Segona Federació. Crec que el nivell és alt i crec que estan al mateix nivell que la resta de companys. Crec que tenen les mateixes possibilitats que ells.

La castellana Marta Huerta de Aza i la basca Olats Rivera Olmedo van ser les primeres a arribar al futbol professional masculí espanyol. A finals de 2026 ja tenen experiència sobrada en siular partits de segona, per exemple, al Girona i al Sabadell. Qui serà la pionera? Qui serà la primera a arribar a primera? Queda poc per descobrir-ho. Soc el Xavi Campos i això ha estat àrbitres, amb dues As, la realitat, el present i el futur de les dones a l'arbitratge.

Soc la Sònia Oleart i això ha estat Récords, el podcast d'històries de l'esport de Catalunya Ràdio.

Guió i redacció, Xavi Campos. Veus del relat, Sònia Oleart i Xavi Campos. Altres veus, Montse Raya i Joan Martínez de Bo. Montatge tècnic i musical, Marçal Turo. Responsables digitals, Jordina Terrer i Sergi Camps. Agraïments, Carla Borràs, Ilènia Miguel, Alba Arija, Xavier Moreno Delgado, Adrián Jimeno, Carlos de Frutos, Unió Esportiva Castelldefels. Quico Parcerises, Agustí Bernat, Centre d'Esport Sabadell, Federació Catalana de Futbol, Comitè Tècnic d'Àrbitres Catalans i el Servei d'Arxiu i Documentació de Catalunya Ràdio i 3CAT.

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast. Si t'ha interessat aquest episodi, en trobaràs molts més al catàleg de podcast de Catalunya Ràdio. Descobreix-los a l'app de 3CAT o a catradio.cat.