
Ariadna Grau: "És urgent renovar la llei de socorrisme i ampliar la plantilla"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Hola, bon dia. Ariadna, a Catalunya, el 25 de juliol, ho dèiem ara, ja hi ha pràcticament el mateix nombre de morts per ofegament que en tot l'estiu de l'any passat. Està fallant alguna cosa? Hi ha alguna circumstància que ho pugui explicar?
Hola, bon dia. Bueno, sí, hi ha diverses circumstàncies. Realment nosaltres reclamem una precarietat al servei de socorrisme important, des de millors infraestructures, més temporalitat i sobretot més socorristes perquè considerem que falten socorristes a tot el litoral de Catalunya. Clar, però aquesta qüestió
que falten socorristes a tot el litoral de Catalunya ja comença a ser com endèmica, no? Cada estiu tenim aquest mateix debat, no? Què s'ha de fer perquè hi hagi més socorristes? És només una qüestió de voluntat política? S'ha de reclutar més gent? No hi ha interès per part de possibles persones a fer aquesta feina?
Nosaltres portem des de l'any 2018 reclamant aquesta situació, que és una situació que portem anys reclamant, i com estem veient, i com tu deies al principi, cada any tenim més víctimes per ofegament. Llavors, el tema és que la llei que regula actualment el socorrisme a Catalunya és una llei de l'any 1972. Llavors, està totalment obsoleta, i com parlàveu abans del canvi climàtic, etcètera, llavors cada vegada hi ha més gent a les platges, i el tema és que el no haver-hi una llei reguladora. Que estipuleixi uns mínims de socorristes segons els ratios d'usuaris que hi hagi a les platges, etc. Cada ajuntament realment fa el que considera segons la seva bona voluntat. Llavors, el no haver-hi un marc legal que ho enmarqui tot, doncs depenem directament de cada ajuntament i de la seva bona voluntat. I nosaltres, com et comentava, considerem que es tindria que duplicar com a mínim la quantitat de socorristes que tenim a tot el litoral de Catalunya.
Parlant, Ariadna, del que està passant aquest estiu, hem posat el focus ara, com deies tu, en els recursos, en la voluntat política, en les vostres reclamacions. Hi ha també un problema de consciència per això? Perquè aquest estiu, sincerament, parlant aquí amb companys a la redacció sobre aquesta qüestió, molta gent sortia sovint al tema de jo he vist socorristes xiulant a la platja i gent que no els hi fa cas. Això encara passa massa, potser?
Això encara passa massa, potser. Bé, al mar crec que se li ha de tenir cert respecte, no por, però sí un respecte, que potser no tothom té, potser no és igual de conscient del perill. I bé, el que hem de fer és cas dels professionals, al cap i a la fi, no? Molts dels ofegaments que succeeixen són a platges no vigilades. O són abans d'horari o fora d'horari de servei. Llavors, crec que és important que la societat també estigui conscienciada de sempre fer cas del socorrista, fer cas de la bandera que posem, que la posem perquè som els professionals i entenem la platja, entenem les marees, entenem les corrents, etc. I moltes vegades costa. A vegades sembla més que estem molestant que no que estem intentant protegir els ciutadans, la ciutadania.
Ja, això us hi trobeu, no? Aquest sentiment el teniu, no? Per desgràcia, sí. Totes meres, recupero la primera pregunta. Hi ha més morts ara a Catalunya, 25 de juliol, pràcticament el mateix nombre de morts que en tot l'estiu de l'any passat. Hi ha alguna circumstància concreta que aquest any pugui explicar això? Perquè, d'altra banda, la majoria dels ofegats són a les costes de la demarcació de Tarragona i de Terres de l'Ebre. No sé si aquí també hi ha alguna explicació. Falten més socorristes allà, concretament, potser?
Bé, justament a Tarragona és on pitjor estan i en pitjors condicions estan, com et deia, pel tema dels ajuntaments i els seus criteris a l'hora de contractar el servei. Però és una cosa que portem avisant-la, com et deia, des de l'any 2018. Ho anem dient, cada vegada hi haurà més morts, més ofegats. Nosaltres no volem participar d'això, nosaltres volem que la gent sigui conscient i sobretot la Generalitat que ens escolti, perquè, com dèiem, cada any tenim més morts i això cada any anirà incrementant. Cada vegada fa calor abans, l'estiu dura més, fins a l'octubre tenim gent a les platges. Hi ha moltes platges que el 31 d'agost acaben servei i allà acaba. I la gent continua anant a la platja tot el setembre, tot l'octubre, inclús ara ja comencen a anar-hi abans. Al maig hi ha gent a les platges, a l'abril hi ha gent a les platges, les guinguetes estan obertes, els pàrquings estan oberts. I en canvi no hi ha servei de salvament. Llavors, clar, es lucren de pàrquings, es lucren de les guinguetes, com dèiem, els xiringuitos, però en canvi aquest servei de salvament i socorrisme sembla que no és tan important, potser perquè no genera tants diners a simple vista. Lògicament, un socorrista que prevengui un ofegament és molt més barat que un helicòpter que tindrà una persona a l'UCI, etcètera.
Ariadna, no sé si tot això és el que hauria de regular aquesta llei que reivindiqueu, una llei de socorrisme. Què hauria de regular exactament?
Bueno, primer de tot es tindria que veure el litoral català i hi ha diferents platges amb diferents nivells de perillositat. Lògicament no és el mateix una platja, no sé, com per exemple Vilassar de Mar, que és una platja petiteta, que una platja com pot ser Sitges, com pot ser Mataró, com pot ser Gavà, Castelldefels, platges amb molta més afluència de gent. Llavors el primer és classificar les platges per perillositat i després establir uns ratios de socorrisme. Tenim companys a platges que una sola persona té 500 metres a un costat i 500 metres a l'altre i milers de persones a l'aigua. I lògicament aquesta persona no pot fer la seva tasca correctament perquè és que no tenim els mitjans.
És Ariadna Grau, portaveu de Sos Socorristes de Catalunya, aquesta plataforma que avui reivindica justament millores per poder fer bé la seva feina. Moltes gràcies i bon dia, Ariadna. Moltes gràcies a vosaltres, que tingueu molt bon dia també. Bon dissabte. Catalunya Ràdio, tot es pot parlar.