Arribarà Carles Puigdemont abans de les Generals del 29N?

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Lleren, ha aixecat l'ordre de detenció sobre Carles Puigdemont després de nou anys d'exili. Un gir que s'ha precipitat tot aquest migdia. El Tribunal Constitucional primer ha ordenat al Suprem que apliqui aquesta mesura de manera urgent i ha estat molt ràpid. Montse, no sé si t'esperaves que això anés tan, tan de pressa.

Molt ràpid, però nou anys són molts anys. Perquè mireu allò, l'Odissea del Nolan. Són 20, eh? La meitat del temps, eh? Pràcticament. És un retorn a Ítaca i per això suposo també té tantes ganes de conèixer el país i veure'l com ha canviat en aquests nou anys que ha estat fora. Tres quarts d'hora, no?

Ha sigut rapidíssim. Ni tres quarts d'hora ha trigat aquest migdia el jutge Pablo Llarena a anul·lar l'ordre de detenció sobre Carles Puigdemont, però també sobre Toni Comín i Lluís Puig. Un cop el Tribunal Constitucional, ara ho deies, ha confirmat que la llei d'amnistia s'ha d'aplicar íntegrament als líders del procés. Una decisió que feia molt, moltíssim, que s'esperava i que implicarà també que s'aixequi la inhabilitació d'Oriol Junqueras i els exconsellers de l'any 2017 condemnats per malbarcació. Raúl Flores,

cap de Política, bona tarda.

Bona tarda. A veure. Has fet un hype, eh? És allò de generar falses expectatives, perquè a la data m'agradaria poder-te la venir a dir amb exclusiva. Doncs moltes gràcies. Ja ho he aixafat.

A veure, no tenim data encara.

No tenim data, però tenim una intuïció del moment. Clar, perquè avui, per exemple, el que deia avui, i a veure què aclareix Puigdemont des de Waterloo a les 6 de la tarda. Perquè a les 6 de la tarda sabem què dirà? No sabem què dirà. Sabem de què parlarà? Que parlarà de l'amnistia, parlarà del que avui hem conegut, parlarà de la decisió del Suprem d'aixecar-li aquest torn d'atenció, i el que esperem és que ens doni alguna pista més exacta per poder respondre justament aquesta pregunta.

Però creus que avui sabrem una mica el pla de retorn, de com vol tornar o de més o menys com vol que sigui això o avui serà més genèric i això ja ho sabrem més endavant?

Jo crec que avui la cosa serà més genèrica. Ell va donar detalls en una entrevista recent a un mitjà anglès sobre com volia que fos aquesta tornada, aquell tour per olorar, per tocar el país i perquè li permetés decidir quin seria el seu futur polític. Per tant, ell això ja ho ha explicat i sí que aquest matí hem sentit al Matí de Catalunya Ràdio. El seu advocat, a Gonzalo Boya, a més amb dues ocasions, una abans de Llarena, l'altra després.

Que l'escoltava i semblava que gairebé estava tan tranquil com, no sé, m'ha sorprès una mica.

Tot i que la notícia és bona i ell sí que situava aquest retorn després de nou anys a l'exili pel moment en què se li apliqui l'amnistia. Què hem tingut avui? Avui hem tingut Llerena, que amb aquests 40 minuts li ha aixecat l'ordre de detenció. Però ella puntualitzava que és un aixecament provisional, pendent de llegir la sentència, sense garanties que això fos un aixecament per sempre. Per tant, què deia Boye? No, no, nosaltres, arribats fins aquí, no tenim tanta pressa com per venir demà. Ens esperarem a que, com a mínim, se li apliqui l'amnistia. I això quan pot ser? Aquesta és la gran pregunta, i la resposta és difícil. Pot ser ràpida, de fet, hauria de ser ràpida si agafem fil per randa aquesta sentència d'avui del Constitucional, però ja hem vist en altres moments com s'han també intentat, com a mínim intentat, dilatar els processos. Per tant, què pot trigar? Doncs potser una setmana, potser finals d'octubre, o potser una mica més, no?

Abans del 29 de novembre, creus que el president Puigdemont serà a Catalunya?

Veient la literalitat i la contundència de la sentència que avui s'ha aprovat, que a més crea doctrina, perquè recordem que la d'avui és una sentència que resol el recurs d'empara de Dolors Bassa, però que senta doctrina i, per tant, que és aplicable a tota la resta de dirigents de l'1 d'octubre que ara mateix tenen algun tipus de causa o de sentència oberta al Tribunal Suprem. Per tant, veient la contundència, és de suposar que això hagi de ser ràpid. El que passa és que amb les decisions sobre l'amnistia i sobre el procés, jo crec que poca gent s'atreveix a posar la mà al foc.

Puigdemont podria aspirar a participar directament dels comissis del 29 de novembre? Si participar directament, ara estendré un polític,

si participar directament vol dir participar en campanya, és possible. I participar directament anant amb una llista? Això té temps fins al 26 d'octubre. Que és el dia en què s'han de presentar, entre el 21 i el 26 d'octubre, s'han de presentar les llistes que concorreran en aquestes eleccions. Ara mateix no hi ha cap indici que Puigdemont tingui ganes d'encapçalar aquesta llista. Tot el contrari. Junts insisteix, des d'ahir que es van convocar les eleccions, que la seva candidata és la que ha passat també aquest matí per aquests estudis, Míriam Nogueras. I, per tant, aquí no contemplem en absolut que es mogui aquest guia.

Perquè Puigdemont és encara diputat al Parlament de Catalunya, per tant, diguem que si. Si tornen tots dos, els podem trobar al Parlament i, per tant, Puigdemont esdevindria ja, ara sí, de ple dret i oficialment al cap de l'oposició. Clar,

aquesta és l'altra gran pregunta. La primera és quan tornarà. I la segona, quan torni, què és el que farà? Anirà al Parlament? Anirà un dia? Anirà per quedar-s'hi? El tur del país vol dir també renunciar a l'escó? El tur pel país el pot portar a fer, com el seu predecessor, un pas al costat, com va fer Artur Mas? O ell aposta per liderar el partit? Jo crec que aquests són els dubtes principals que, més enllà de la data de tornada, tenim ara pendents de resoldre. I que el mateix Puigdemont ha dit que això és el que ha de palpar en aquesta ruta un cop arribi. Ara bé, hi ha un factor que pot accelerar les decisions, que és aquesta convocatòria electoral. Clar, ja hi ha una cita amb les urnes imminent, en mes i mig.

Perquè si Puigdemont el que volgués és tornar a ser candidat a la Generalitat, clar, això fins al 28. No hauria de ser. Si no s'avancen fins al 28.

La legislatura catalana acaba el maig-juny, a molt estirar, de l'any 2028. Té pràcticament dos anys de coll per poder decidir això.

Bé, això ho anirem sabent els pròxims dies. Avui estarem pendents de Waterloo. 6 de la tarda, està previst que l'expresident comparegui. Allà està ja atentíssim, ja ha plantat els seus estris el Bruno Fortea. Bruno, bona tarda. Hola, bona tarda, Francesc. T'has fet ja un lloc que no te'l prenguin. Fa un parell d'hores que ja hi havia càmeres col·locades. El Bruno ha arribat abans que ningú que no li prenguin el lloc.

El meu criteri ha estat trobar un lloc amb ombra. Perquè fa un sol. Ara comença. Quina sort que teniu. Comencen a nubilar-se, sí, sí, sí, és sorprenent que digui això a Bèlgica, però escolti, últimament tenim estius més llargs del que estàvem acostumats, i la veritat és que fins fa mitja hora aquí queia un sol de justícia, com es diu.

No és habitual que el president Puigdemont convoqui els mitjans, com a mi, en els últims anys no és habitual.

No, no, no, no. És un gest poc habitual. L'altre dia fent memòria, jo és que diria que l'última vegada que, per exemple, compareix davant dels mitjans i accepta preguntes dels periodistes va ser el mes de febrer, quan la justícia europea va avalar que tenia dret a accedir al seu escó del Parlament Europeu abans del que. Les institucions comunitàries o la Junta Electoral Central Espanyola li havia permès. Des d'aleshores, des del febrer, si no em falla la memòria, crec que no ha fet cap compareixença oberta en preguntes per periodistes i, de fet, avui, Francesc, és una declaració institucional, sense opció. Avui no hi haurà preguntes, eh? Exacte, no hi haurà preguntes. Vaja.

Aquí no sé si espereu que doni gaires detalls o vas en la línia del que ens deia ara el Raúl, que avui serà més una qüestió més institucional, més de missatge general i no tant de concretar timings.

Sí, pot ser. Té tot el sentit del món que faci una valoració del que ha estat. La lluita a l'exili, tots aquests anys fora de casa, que ha comportat aconseguir amb aquesta amnistia i que reservi algunes cartes. No ho sé, veurem cap on tirarà la seva intervenció, en la qual hi estarà acompanyat, això sí que ho sabem, pels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, també a l'exili. Lluís Puig ha vingut expressament des de la Catalunya Nord, que és on hi viu, que és on viu, i ha vingut expressament per compareixer juntament amb l'expresident. Creus que serà puntual això, de 6? Pels inputs que rebem, creiem que sí. Ens han dit que els periodistes, que podrem entrar des de mitja hora abans, que podrem entrar dos quarts de 6 ja a seure dins de la Casa de la República. Ah, o sigui, tu ara ets al carrer. Sí, sí, sí. Com es diu el carrer? Com es diu el carrer? Carrer de l'advocat de l'advocat,

exacte carrer de l'advocat i ara l'estampa és bastant curiosa la munió de periodistes quants en comptes? una vintena jo diria entre 15 i 20 ja n'hi ha alguns a geguts a terra d'altres equipatant la xerrada com poden la nostra companya la Pilabri el de TV3 ha estat la més llesta de tots perquè s'ha endut una cadireta de platja et falta carrer eh Bruno. Falta carrer, falta via pública, com diu una amiga meva.

Com la Maika Navarro, que va plantar un parasol.

Exacte, et faltava la cadira i el parasol a tu, Bruno. Bé, doncs, estarem molt pendents. Avui ho emetrem en directe per Catalunya Ràdio. Avui el que no surti d'aquí anirà pel canal Exclusiu Digital, si tot va seguint el que està previst. I a partir de les 6, pendents del Bruno, i que passi a Waterloo, ens anirà explicant. Bruno, qualsevol moviment de cadires ens avises. Perfecte, molt bé. I encara una cosa més. Perquè tenim alguns dubtes que el Raúl ens podia mitja respondre, però hem anat a buscar un advocat penalista d'aquests de referència, com el Josep Riba. Josep Riba, bona tarda. Què tal? Bona tarda. A veure, escoltàvem l'advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye, molt, molt, molt previsor, molt poc content, molt, molt, molt tranquil, sense cap pressa. És comprensible, això? És a dir, encara el que ha passat avui encara no és definitiu i, per tant, s'ha de ser molt cautelós?

Bueno, el que diu la nota, el que diu la resolució del magistrat, que va ser, recordem, el magistrat instructor del procés en el Tribunal Suprem, ho diu clarament, no? És a dir, el que diu és, primer, diguem, jo deixo un llibre, o sigui, aixeco les ordres d'atenció de tots tres. Perquè és el més cautelós i respectuós amb el dret fonamental a la llibertat. Si resulta que hi ha una resolució del Tribunal Constitucional que aplica la llei d'amnistia amb aquest delicte, amb la cessació de cap dels públics, com és conseqüència del recurs d'emparament que ha ficat l'advocat de Dolors Basa, Doncs com sigui que aquests fets o arguments són substancialment i exactament aplicables també en la posició i en els fets imputats amb el senyor Puigdemont, senyors Comín i Puig, Doncs el que és cautelós és aixecar aquesta ordre de detenció perquè si després es privés de llibertat amb aquests senyors i resultés que aquesta interpretació i aquesta resolució del Constitucional és plenament aplicable als tres Puigdemont, Comín i Puig, llavors hi hauria una vulneració del dret fonamental a la llibertat. Com deia l'advocat del senyor Puigdemont, diu, escolta, és que la resolució el que diu és que no és una execució anticipada a la sentència del Constitucional, no està extenent de forma automàtica la resolució d'aquesta sentència a qui no és part d'aquest recurs, com és Puigdemont o Minipuig, I per tant, l'únic que fa és, dins del que és, perquè aquesta ordre d'atenció és una mesura cautelar personal, que el jutge pot modificar en qualsevol moment, aixecar-la i, com diu la resolució, jo podria tornar a dictar aquesta resolució. Per què? Perquè diu, primer, he de veure, he de llegir bé la sentència constitucional, veure si realment és aplicable. En el cas dels senyors Puigdemont com Inipuig, i si és així, llavors no tindrem més remei que confirmar aquesta ordre d'aixecament, de no aplicar que Massa de Cautelar privativa de llibertat.

Però tu com a jurista, llegint-te això, hi ha alguna possibilitat. Que ara Llarena digui. Doncs mira, al final els hi torno a posar l'ordre de detenció.

Jo ho veig molt difícil pel següent, perquè recordem l'antecedent d'això. L'antecedent d'això és que la llei d'amnistia tenia o té una excepció que diu que no es pot aplicar la llei d'amnistia pel que fa al delicte. De malversació de cap dels públics si va haver un propòsit d'enriquiment personal. A partir d'aquesta excepció, el Suprem manté i mantenia abans d'aquesta sentència constitucional que haurà d'aplicar. Mantenia que va haver un enriquiment personal en les despeses del referèndum perquè aquestes despeses van derivar, deia el Suprem, d'una decisió personal o privada dels membres que formaven part del govern en aquell moment. I per això considerava el Suprem que s'havien enriquit personalment. I per tant, que d'alguna forma aquest referèndum molt bé, però que l'havien d'haver pagat en el seu cas al seu propi butxac. Això és una interpretació restrictiva de la dinamistia, que el que fa ara la sentència de la Constitució Nacional és dir, escolti, no es pot aplicar, o no es pot interpretar, o no es pot fer aquesta interpretació tan restrictiva de la dinamistia. O si no queda cap argument ja per això no aplicar-ho. Home, jo penso que els arguments del Constitucional, tot i que no s'ha pogut llegir la sentència amb tot el seu contingut, perquè sembla que no la tenim encara, tenim la nota, no?, Home, els arguments, estic convençut que s'hauran d'aplicar mutatis mutandis, que vol dir exactament igual en el cas del senyor Puigdemont com Inipuig. Jo crec que aquest és el meu entendre com a jurista i com a coneixedor d'aquest delicte i de l'acusació que has de fer amb aquest delicte en el procés del Suprem.

Per tant, és a dir, això ara ha d'anar del Constitucional, li han d'enviar aquesta carta al Suprem? Senyor Llarena, ha d'obrir el sobre, llegir-s'ho, i això, què pot trigar, això? No, el Constitucional,

el que fa el Constitucional, el Constitucional ha de dictar la resolució, que és la sentència del recurs d'empenament de la Dolors Basa, que li dona la raó, i per tant diu que s'ha d'aplicar l'amnistia amb aquest delicte també de malversació de totes les col·lis, perquè en el cas de la senyora Dolors Bassa no hi ha hagut enriquiment personal. Clar, si no hi ha hagut enriquiment personal en el cas de Dolors Bassa i la senyora Constitucional l'haurà d'aplicar també al jutge magistrat instructor, doncs aleshores el que ha de fer és veure si els arguments són. Es podrà extendre en el cas del senyor Puigdemont que jo entenc que no hi haurà cap més remei

però això ho han de demanar els advocats ho han de demanar els advocats dels altres entre cometes beneficiats o el mateix jutge ha de ser qui ho apliqui.

A veure, les dues coses, no? Jo crec que el jutge ja ho ha dit, el jutge senyor Llarena, doncs el magistrat ja ha dit, escolta, jo davant d'aquesta sentència constitucional, de moment, com a cautela, i per ser, repeteixo, plenament respectuós amb el dret fonamental del senyor Puigdemont Comín i Puig, la llibertat és un dret fonamental, de moment aixeco, perquè puc preveure que el millor és plenament aplicable a, diguéssim, els considerants i les conclusions d'aquesta sentència del constitucional, del recurs d'emprenedament de la senyora Dolors Basa, amb ells tres, i per tant aixeco. Jo ho faig d'ofici, ho he de fer d'ofici, però no estaria de més que els advocats se m'ho demanin,

que s'ho faran. I timings? Això pot ser demà? Pot ser dos o tres dies? O fins i tot podria dir, no, m'hi tiro un mes?

Pel que diu la resolució, el senyor Magistrat Llerena diu, jo de moment he de llegir, he de fer aquest exercici de llegir la totalitat. De la sentència constitucional i, per tant, el primer és que tinguem aquesta sentència constitucional. Quan la tingue, quan surti aquesta sentència, ja serà qüestió del que pugui trigar el Suprem, el magistrat instructor, per determinar si s'aplica aquests legius arguments en el cas dels senyors Puigdemont, Comín i Puig. Llavors, clar, jo no t'ho puc dir, no t'ho sé dir. És a dir, però, bueno, primer hem de tenir la sentència. El senyor Llarena s'ha d'estudiar, veure si s'aplica o no, i dictar la resolució de tancar aquest procediment. Perquè si el tanca, doncs és evident que les ordres d'atenció ja no es poden tornar a dictar. Però el que diu és, escolti, jo era veure aquesta sentència i veure si és aplicable. Si és aplicable, lògicament, haurà de tancar el tema per aplicació de la llei d'amnistia.

¿Quantes pàgines pot ser una sentència del Constitucional? Bueno, normalment són bastantes pàgines.

Però bastantes que són 70, 100, 300? Sí, sí, sí, sí. Bueno, 300 no, però bueno, no ho sé, depèn del que s'hagin volgut explicar. Però bueno, al final és explicar la llei d'amnistia i fer aquesta interpretació respecte al delicte amb

els I per la teva experiència, tu creus que els jutges avui dia agafen el document, el posen a xat GPT i li diuen resumeix-me-ho amb 10 paràgrafs?

A veure, jo crec que la intel·ligència artificial l'acabarem utilitzant tots, no? Si més no, per fer aquests resums. Però, bueno, jo penso que si tu parles de quant temps, un cop tinguem la sentència constitucional, en quant temps el senyor Llarena pot fer aquest estudi. Home, jo crec que és un magnífic, diguéssim, jurista. De molta experiència i jo crec que no li hauria de trigar molts dies a prendre la decisió i a redactar-la. Redactar-la sempre és més complicat que prendre la decisió. Igual els advocats quan fem escrits i coses, primer és. L'estratègia i després redactar-ho. Redactar-ho normalment és més complicat que determinar o concloure quin és el resultat del que vas a escriure.

I ara aprofitant ja la confiança, això ens hem d'imaginar el senyor Llarena amb un ordinador allà picant la sentència o això té gent al voltant que l'escriu?

Bé, tots els magistrats del Suprem tenen els seus els advocats tenim els nostres, diguéssim, companys d'advocats que ens ajuden en els departaments, doncs, evidentment, ells tenen també ajudes, tenen ajudes de lletrats que els ajuden a redactar, a buscar jurisprudència, el que sigui, evidentment.

Molt bé. Doncs estarem pendents a veure quan arriben aquests timings. En tot cas, el Josep Riba ens ha ajudat a posar-hi una mica més d'ordre i de sentit. Josep Riba, gràcies per atendre'ns, com sempre. Molt bé. Gràcies a vosaltres. Doncs a veure què ens depara, no? Aquesta compareixença és el que més que sabrem avui ja serà això, no? Escoltar-ne el president Puigdemont.

Tota la resta seria una sorpresa que en aquest cas sempre hem de contemplar, perquè en tot aquest guió i en aquest relat sempre hi ha hagut algun factor sorpresa, però avui en principi amb això ho hauríem de tenir, tot i que no es pot dir mai això, Francesc.

El retorn de Puigdemont en plena campanya electoral,

que es canviarà el. El panorama? Aquesta també és una de les altres incògnites. Junts confia que Puigdemont sigui un revolsiu perquè pugui remuntar les enquestes. Clar, fins ara això es plantejava en clau d'unes eleccions al Parlament, també d'unes eleccions municipals, però clar, ara pot haver-hi una coincidència, veurem si acaba passant, que és que això irromp en plena campanya electoral o a les portes d'una campanya electoral. I per tant, sí que és veritat que mentalment cada vegada tendim més a decidir el vot a última hora. Hi ha gent molt militant, hi ha gent molt convençuda, hi ha gent que és molt fidel a un partit, però és veritat que n'hi ha d'altres que el 40-50% dels votants són gent que pot canviar el vot amb molta facilitat i acaba decidint a última hora. Clar, posant-nos una mica tècnics, però això pot incidir clarament en el comportament electoral o això com a mínim confia al seu partit. Que la figura que és el seu màxim lideratge torni de 9 anys, home, confia en que alguna cosa es noti ni que estigui mobilitzant els seus. Montse, com ho has viscut tu tot això?

Doncs mira, el senyor magistrat Llerena, l'he vist com molt obsessionat amb el tema del Puigdemont, de que no li sortís gratuïtament, i la pregunta que has fet abans de dir, pot ser que se li giri el cap una altra vegada en una sentència i tingui problemes, jo la veritat, amb un senyor magistrat Llerena, tindria una mica de por, no? Tu no tornaries avui? Jo no sé què voldria fer, però que si vaig sé que podrien passar coses, que no tinc la sensació d'autopista a planera i feliç. Que dius, i si és un truc? I si és un truc? Per què no?

Algú s'ho planteja això, Raül, creus?

Sí. Que és una trampa. No ho sembla, perquè hi ha un fundament jurídic molt fort. Les bones són les que no ho semblen. És veritat que la conclusió final d'aquest matí és que el retorn s'espera a que hi hagi més garanties, en aquest cas via amnistia. Per tant, alguna cosa hi ha.

Deixem preguntar-li això a algú que ho va viure de molt a prop i ara s'ho mira de bastant més lluny. Lídia, Lídia, bona tarda. Un moment. Ai, que l'hem enganxat bevent aigua. Que no s'esperava ara aquest Donapass, per sorpresa. És que és per beure aigua, aquest tema, també. Home, és que la Lídia Heredia va ser la. Vaja, una de les que ens ho va explicar des dels matins, el 2017, 18, vaja, i abans.

Quina època, eh? Sembla que faci. Jo, amb tots vostès, menjant-m'ho tot des del 2014.

Però mira, però fins al 2022. Des del 2022 ja una mica menys.

Sí, sí, però sí, sí, vam fer la consulta del 9 A veure si me'n recordo, eh? 9 de novembre del 2014.

Del 9N, l'1 d'octubre i tot el que va venir després i entremig. Tot, tot, tot de dalt a baix. Doncs mira, farem una pausa i et pregunto. Lídia Heredia, ¿tu creus que Llarena li està plantant una trampa a Carles Puigdemont? A veure, estic una mica desconectada, eh, Garriga? No em facis aquesta trampa. Ben, ben, ben, ben. Després de la publicitat, la resposta. Raúl Flores, parlem d'aquí una estona. Apa, fins aquí una estona. Adéu.